Els carrers, l’exili i el “putiferi” del govern ERC-Junts

Si hi ha res que vaja quedant clar aquests dies és que, gràcies a l'acció de l'exili i el carrer, aquell intent de pacificació i endormiscament del conflicte català, pactat per dalt amb Madrid, ja s'ha fet miques, completament

Vicent Partal
03.10.2021 - 21:46
Actualització: 03.10.2021 - 23:46
VilaWeb
Pancarta enganxada a la porta de la seu de la Generalitat a Girona, durant el pas de la marxa de dissabte.

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquesta setmana passada hi va haver una petita polèmica al congrés espanyol, quan la diputada Míriam Nogueras es va servir de la paraula “putiferi”. La presidenta del congrés ignorava que l’expressió original era italiana i ben precisa. Segons els diccionaris cisalpins, un putiferio és un “desgavell extrem”. Que estic segur que és la idea que li vindria al cap a qualsevol qui mirés des de lluny el debat de política general del Parlament de Catalunya i les votacions que hi hagué.

Entenguem-nos: l’actual govern català és un “putiferi” de cap a cap. I cada dia. Sembla com si Esquerra i Junts haguessen decidit que, per alguna raó, ara els toca passar-se dos anys quiets i tranquils, gaudint del govern sense haver de saber ni tan sols per a fer què. I que l’únic projecte visible i conseqüent siga de col·locar –amb sous esplèndids– familiars de tota mena, membres de les joventuts que pugen ben adoctrinades en l’obediència deguda i velles guàrdies del partit que qualsevol diria que han de continuar cobrant de nosaltres. Això a banda, no s’hi veu gaire coherència en res: tu fes com vulgues amb la part que et toca del pastís, que jo ja faré igual…

La cosa ja havia arribat a l’extrem que la reunió de la taula de diàleg amb Pedro Sánchez s’havia fet amb mig govern i prou. Una situació que en qualsevol altre país i moment hauria significat la fi automàtica de la legislatura i la convocació d’eleccions. Però no. Durant el debat al parlament, lluny de donar ningú explicacions que es puguen entendre sobre aquest fet, encara se’n va veure una de més grossa. ERC va votar una moció en favor de la taula de diàleg amb el PSC i els comuns, mentre que Junts i la CUP hi votaven en contra. ERC votava, doncs, amb el contrari i ho feia contra els seus. I si amb això, per una banda, renaixia el vell tripartit, minuts després treia el nas per una altra el bipartit de la Diputació de Barcelona, ara amb el PSC i Junts votant a favor de l’ampliació de l’aeroport i ERC i els socis de govern de Pedro Sánchez votant-hi en contra. Més virolada, la cosa, impossible.

Després, això sí, ERC i Junts s’unien amb el PSC per demanar uns jocs olímpics que encara no sabem qui vol i –ai, caram– contra la proposta de referèndum de la CUP. Fent servir, en aquest cas, excuses diferents, totes oportunament coincidents a l’hora de salvar la mesa de les amenaces. I encara havia d’arribar la traca simbòlica del desori. Primer amb la Diputació de Barcelona, governada pel PSC i per Junts, negant al govern, on també hi ha Junts, que pogués commemorar el Primer d’Octubre a l’Escola Industrial de la capital. I després amb el PSOE, soci d’Esquerra en unes coses i de Junts en unes altres, cobrint-se d’infàmia afirmant que a la comissaria de Via Laietana generacions de policies espanyols havien treballat en favor de la democràcia. I ja em direu, amables lectors, si amb tot plegat la paraula “putiferi” no és més que adequada, adequadíssima.

Aquest govern és un “putiferi” perquè el sotagovern torna a ser al centre de l’acció i mana, centrat, com sempre, en els seus interessos. Ho vaig explicar fa un parell d’anys en aquest editorial: “El sottogoverno sempre té pressa, car no hi ha cosa que l’incomode més que la inestabilitat. Ells són els conservadors per excel·lència del món polític, per més d’esquerres que es proclamen. Perquè la seua dinàmica, colonitzant les institucions, és diferent de la dels ciutadans. I perquè s’entenen per damunt de les barreres. No tan sols el sottogoverno de Junts i Esquerra, que és pràcticament indestriable. També s’entenen i s’admiren amb els sottogoverni dels partits espanyols. Si els votants poguessen veure la fraternitat i la camaraderia que alguns enemics polítics, teòricament irreconciliables en públic, tenen entre ells en privat, justificant-la sobre la base de la professionalitat, quedarien ben parats.”

La política autonòmica catalana, la Catalunya oficial, va completament perduda; i em remet als fets. Però el fenomen crida més encara l’atenció quan comproves, alhora, que el carrer no hi va gens, de perdut, ans al contrari, ni tampoc l’exili. Mentre vèiem la disbauxa davant nostre, se succeïen tot de concentracions i actes de record i homenatge al Primer d’Octubre, el jutge Llarena rebia unes quantes bufetades especialment sorolloses i el president Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí es plantaven a l’Alguer disposats a certificar que el temps de la defensa ja s’ha acabat i que és l’hora de jugar a l’atac. Que si a l’interior la prioritat era, i sembla ser encara, ser bons xics i no fer enfadar el poder espanyol, a l’exterior la prioritat és guanyar per Catalunya. I si no vols cols, ací en tens tres plats…

Però, entre unes coses i unes altres, la distància entre el palau i el carrer va eixamplant-se com més va més. Visiblement. A Girona els manifestants van apuntar clarament contra la Generalitat omplint la seu amb tot de cartells i pancartes. L’humil, però tan eficaç, cartell “Hem guanyat, exigim la independència” va ser brandat per milers de mans, convertit en el símbol de l’estat d’ànim dels manifestants. I els polítics, amb excepcions molt comptades, no es van deixar veure pràcticament enlloc. Durant la manifestació multitudinària de l’Onze de Setembre ja va passar que els partits es van fer fonedissos mentre alguns dels seus dirigents eren xiulats tan bon punt feien quatre passes. Aquest cap de setmana, ple de mobilitzacions organitzades per l’ANC i els sindicats, mobilitzacions renovadament independentistes, la tendència ha estat la mateixa. Pitjor i tot.

Jo no sé si a ningú el preocupa, això; a ningú d’ells, vull dir. Però si hi ha res que vaja quedant clar aquests dies és que, gràcies a l’acció de l’exili i el carrer, aquell intent de pacificació i endormiscament del conflicte català, pactat per dalt amb Madrid, ja s’ha fet miques, completament. Tant que fins i tot la CUP, la primera de regalar dos anys de coll al sotagovern gràcies al seu pacte inicial amb Esquerra, ja es mou tota inquieta, gesticulant tant com pot i mirant de deslligar-se del “putiferi”.

Jo no sé molt de vulcanologia però, d’això que passa aquests dies a les Canàries, he entès que abans de l’esclat que ho crema tot hi ha molts terratrèmols, i molt menuts, que es van intensificant de dia en dia. Preparant el moment. Doncs això. Avui, més terratrèmols. A l’Alguer. Al nostre Alguer.

PS1. L’Alguer, el país català de Sardenya, és malgrat tot un indret massa desconegut per la majoria dels nostres lectors. Per això hem preparat aquest dossier especial multimèdia de les Històries de VilaWeb que avui us he de recomanar de manera especial: “Conèixer l’Alguer, conèixer Sardenya“.

PS2. Les Històries de VilaWeb són una de les diverses millores en els continguts de VilaWeb que ja hem anat introduint aquest curs. Un format innovador, una manera diferent de contar la realitat, que considerem especialment atractiva i adequada al temps que vivim. I que és possible gràcies al suport dels subscriptors del diari. Quant a això, deixeu-me dir que com més subscriptors tinguem més de pressa creixerem i més bons continguts d’accés lliure podrem oferir a tothom. Si encara no ho sou, us demane per això que us en feu, anant a aquesta pàgina.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
03.10.2021  ·  22:11

Un dels problemes d’allò que se’n diu sottogoverno, administradors dels partits, càrrecs i demés, és que en molt bona mesura, fora d’un càrrec públic d’aquells que es donen perquè al partit li pertoca un nombre d'”assessors” o de qualsevol altre càrrec, fora d’això, com deia, no tenen ni ofici ni benefici. Per això fan el què fan. I per això, tanmateix, és bo que els xiulen allà on els vegen. Ells encara no ho saben, però el seu temps ja ha passat. No ho faran llarg, al càrrec, siga el què siga. Seguim. Avui, a gaudir a l’Alguer.

Joan Benet
Joan Benet
03.10.2021  ·  22:21

El més repugnant de tot serà que, quan d’aquí un any i escaig surti la sentència del TSUE dient que el referèndum de l’1O no va ser il·legal i sí ho van ser les eines utilitzades per espanya per reprimir-lo i espanya quedi completament desarmada per impedir una nova votació o allò que decidim fer per implementar la República, seran els nostres propis polítics els qui li faran la feina bruta als espanyols i ens ho posaran tant difícil com puguin. Jo he estat als actes de tots aquests dies i no he sigut capaç de reconèixer ni una sola cara d’ERC. De junts si, tot i que tampoc me’n fio ni un pèl. Per mi, el cas paradigmàtic és en Junqueres. No me’n sé avenir de la manera com aquest home ha malbaratat el seu prestigi i el seu llegat. I d’en Tardà millor no dir res…

Jaume Bonet
Jaume Bonet
03.10.2021  ·  22:22
J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
03.10.2021  ·  22:30

Ens cal trobar gent capacitada i compromesa allunyada dels sottogoverni dels partits. I finançament per promoure les candidatures adients.
Tard o d’hora ens en sortirem, i farem la independència malgrat els nostres propis partits polítics actuals.

Núria Coma
Núria Coma
03.10.2021  ·  22:30

Llegir aquest clar editorial fa agafar molta mala llet.
Un putiferi total i absolut que de cap manera mereixem.
Res és per sempre i el dia que obrin els ulls ja serà tard per a ells, perquè això no ho podem tolerar gaire temps més.
Independència, aquest és el nostre crit i l’haureu d’escoltar polítics sords!

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
03.10.2021  ·  22:33

Efectivament, tant a España com a Catalunya i el País Valencià, un gran putiferi.

Montse Milian
Montse Milian
03.10.2021  ·  22:47

Només puc afegir un mantra que, des de reflexions fetes el mes d’agost de 2017 no he parat de repetir, repetir-me, i que trobo imprescindible: “carrer, carrer, carrer”. Si no és al costat del govern, mala sort. Nosaltres “carrer, carrer, carrer”.

Carles Serra
Carles Serra
03.10.2021  ·  22:52

Apreciat Vicent gràcies per l’editorial, valenta i concisa.
Només recordar que abans de les eleccions molts subcriptors ja denunciàvem la deriva d’ER, hi havien proust fets per veure quina deriva autonomista i col.laboracionista amb l’opressor, espoliació i aniquilació de la nostra cultura havien agafat; varen tenir que suportar els putiferis del seny català defensant el gran traïdor i butifler, el mossèn i el partit que representa; tu també Vicent durant aquell període vares tenir un comportament distant, això del català del seny, nadar i guardar la roba; el drama Vicent, és que veient lo que fa actualment JxC, com molt bé també denúncies, així com el seu màxim portaveu en Jordi Sánchez, ja no sé a on està la diferència entre JxC i ER.
El drama és com fotarem a fora aquest polítics/partits

Josep Arnau
Josep Arnau
03.10.2021  ·  23:07

Totalment d’acord amb Joan Benet. Cal que ens preparem!!

Mònica Batlle
Mònica Batlle
03.10.2021  ·  23:08

He recordat aquella sèrie de fa anys … em sembla que es deia “Sí, ministre”.

Jaume Riu
Jaume Riu
03.10.2021  ·  23:19

Fa mesos que confiar en el Govern de la Generalitat Autonòmica sempre intervinguda ho veiem com un despropòsit innecessari si es tracta de fer una revolució des dels fonaments del regne d’Espanya. Sabem que no té cap utilitat un govern de polítics contrarevolucionaris per construir una Catalunya independent en forma de república. Res de nou doncs.
ACLARIMENT:
Si es volia comemorar l’1-O a l’Escola Industrial de la capital, no és perquè allà fos on més havien pegat els espanyols sinó perquè era el Col·legi Electoral més gran de Catalunya, amb 13 messes. Jo hi era, i la policia no va poder intervenir perquè érem una multitud i no es van atrevir.

Anton Boqué
Anton Boqué
03.10.2021  ·  23:36

De ben segur les menjadores de tots els partits són una trava molt gran.. Si a més tenim un cos de policia que està disposat a apresar al President en cas que l Estat ho digui..

Es complicat fer net però si en un moment tant abrandat com al 2017, van prendre partit pel Borbó.. No tothom però si alguns..

joan rovira
joan rovira
03.10.2021  ·  23:48

El “putiferi” és l’exteriorització, al meu entendre, de la “síndrome del centpeus” aplicada a un organisme col·lectiu que entra en contradicció en si mateix de manera quotidiana i perllongada.

Pels votants del Primer d’Octubre, tots, és un molt bon senyal per què; després de quatre anys, no és possible la indiferència, ni l’engany, ni la substitució perquè la consciència ha arrelat.

No només individualment, sinó a tots els àmbits, en tant que cal passar a l’acció de fer-la real; en cas contrari la societat, encara que ho intentin dissimular, entrarà en col·lapse aviat.

PS.
(1) La “síndrome del centpeus”, que els anglesos coneixen i aprenen de menuts, resumida breument i col·loquial diria així: si un centpeus penses quina cama posa primer no caminaria.
https://en.wikipedia.org/wiki/The_Centipede%27s_Dilemma

(2) Síndrome que denota que la descolonització està en marxa encara que les cúpules espanyoles i dels partits col·laboracionistes catalans no vulguin; així com, tots els periodistes que malden per donar de manera partidista, com malauradament també succeeix en algun de VilaWeb, perquè corres el perill de quedar atrapat en el dilema i col·lapsar.

(3) En aquest sentit celebro que l’editorial se’n faci ressò d’una manera presta i amplia; perquè quan més tardem col.lectivament a passar a l’acció d’implementar el Primer d’Octubre; és a dir, planificar el nou país; per exemple, donant veu a totes les edats de creixement de la societat per fer-ho des de la base cap a dalt, d’una manera immediata i quotidiana; pitjor.

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
03.10.2021  ·  23:57

I després d’aquestes encertades reflexions encara ens atrevim a dir-ne democràcia a allò que no va més enllà d’una oligarquia de poder? No és menys cert que aquesta Partitocràcia no representa a tots aquells que es manifesten tantes i tantes vegades? Sí el Parlament no representa al poble la partitocràcia utilitza el poble. Fins quan haurem d’esperar un debat públic sobre la representativitat política del poble? Sobre democràcia?

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
04.10.2021  ·  00:41

Gràcies, una vegada més, Vicent. Per cert, recordo bé el teu l’editorial sobre el sottogoverno, que em va semblar boníssim.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
04.10.2021  ·  01:16

Diu vosté : “sense haver de saber ni tan sols per a fer què”. Em sembla, Sr. Director, que en força cassos és ben bé així. Però, i si no vaig errat, la Generalitat de Catalunya gestiona una despesa d’uns 40 mil milions d’euros cada any. Amb aquestes xifres de vertígen no seria estrany que alguns, segurament els murris habituals, hi vegin més d’un atractiu…amb independència o sense. Com deia un: “és l’economia!,… estimats”.
Crec que va sent hora que ens atrevim a analitzar la realitat de manera separada. Per capítols com si diguéssim perquè l’anàlissi en mode únic “totum revolutum” o putiferi segons els cassos, crec que avança en cercles. De fet no avança.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
04.10.2021  ·  01:45

No ens cal l’idioma italià, tenint com tenim la nostra mai prou estimada llengua catalana. Podem substituir, amb avantatge i precisió per la nostra part la paraula “putiferio” al referir-nos als parlaments i dependències governamentals que patim, per “casa de putes” sense tants miraments refinats, tot fent referència al desori, disbauxa, irresponsabilitat i manca d’escrùpols que s’atribueixen a aquestes organitzacions.

Ed Garrido
Ed Garrido
04.10.2021  ·  01:57

Gran editorial Sr Partal, en la linia dels del Professor Cotarelo. Ni ER ni el Jordi Sanchez i companyia faran res mes que ficar el cul a la poltrona i cobrar. Es el Govern de Vichy-Pineda de Mar. Cal un nou partit.

Carles Soler
Carles Soler
04.10.2021  ·  02:04

Al sottogoverno els antics de ciu són els mateixos que els reparteixen el control de territori l.urbanisme del pais, les pluvalues dels plans urbanistics per beneficiar interessos privats, que fan que els Joves no puguin sortir de casa dels pares pel preu especulatiu de la vivenda. Els mateixos personatges que fan rotació en els carregs de fa més d.una decada.

Maria Rosa Biadiu
Maria Rosa Biadiu
04.10.2021  ·  03:28

Quina paraula més ben trobada i “finolis”.Per nosaltres , clar i català en tenim un altre que comença amb ema. Sembla que els nostres partits juguin a “la gallineta ciega”. Vergonyós ! Gràcies Vicent pel teu anàlisi tan acertat!

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
04.10.2021  ·  04:42

ERC aliat del PPSoe. A LLeida també han estat absents en les mobilitzacions. Si volem avançar cal actuar contra aquests servidors de Castellà. Junts i Cup, esteu amb nosaltres o amb els mercenaris espanyols? Doncs mulleu-vos.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
04.10.2021  ·  05:25

NOMINATITIS es aquest governet de ridículs consellers rendits al 155, i que nomes estan a la politica per omplir la butxaca i robar impostos als catalans, 15 impostos racistes i propis dels catalans. Som 8 milions, i 2 milions de gent que venen per que aqui es el paradis dels pidolaires i subvencionats, beneficiencia absoluta. 2 milions nous i cap parla el català. Un èxit del franquisme constituciona pel genocidi definitiu del CATALÀ.,I els politiquillos aplaudint el genocidi, quina vergonya. Aquest creixement descomunal es un GENOCIDI

Salvador Molins
Salvador Molins
04.10.2021  ·  05:32

Llastimós i molt trist tot plegat. I per agreujar-ho més, encara, la nul’la dignitat davant la protecció i defensa del català, com ens explica l’editorial de La república.cat:

“Si fóssim com Dinamarca li diríem “Mediterrani”

Ningú no se n’exclama, inclosos els dos presidents de la Generalitat, i la recomanen, admetent el títol en castellà.
JOAN PUIG, 03/10/2021

“Com que som una autonomia, ens trobem que dos presidents de la Generalitat, Torra i Aragonès, que no van coincidir quasi en res a l’hora de governar, es posin d’acord i, el mateix dia, recomanin a les xarxes socials anar a veure una pel·lícula en castellà que porta per nom “Mediterráneo”.

I sense afegir cap comentari a com n’és d’estrany que una història catalana, amb director català, amb bona part dels actors també catalans i produïda amb diners públics catalans, s’hagi fet en llengua castellana, fins i tot tradueixin el nom del mar i l’hi posin “Mediterráneo” en lloc de Mediterrani.

Com si una pel·lícula en danès o en turc no pogués optar a l’Òscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa amb el títol en la llengua original. Però, com que som una colònia d’Espanya els han dit: “No la feu en català perquè no us la promocionarem per a ser nominada a l’Òscar ni tampoc perquè es vegi a les pantalles espanyoles, ja que, com que hem inculcat l’odi a tot allò que representa Catalunya, ningú no anirà a veure la pel·lícula.”

I com que els catalans som un poble sotmès i amb repressió continuada durant els darrers tres-cents anys ningú no se n’exclama, inclosos els dos presidents de la Generalitat, i la recomanen, admetent el títol en castellà, i els cinemes s’ompliran d’espectadors que no els faran cap retret.

El raonament dels que han dissenyat el projecte i el llançament de la pel·lícula segueix: “És la història d’una ONG que rescata immigrants que venen a Espanya i no cal que us compliqueu la vida amb una llengua minoritzada, el que seria afegir una problemàtica col·lateral que molestaria.”

Relats com aquest són els que fan possible que amb diners públics es promocionin a Barcelona dos musicals d’èxit en llengua castellana i cap mitjà de comunicació pregunti què s’ha fet malament perquè tot acabi sent en castellà? O perquè TV3 anunciï la darrera pel·lícula de James Bond, no pas amb el seu títol original “No time to die” o en la seva traducció en català “No hi ha temps per morir” sinó directament en castellà “Sin tiempo para morir”. O perquè ara mateix, a l’inici del curs, la majoria de professionals de l’ensenyament es passin al castellà perquè una o dues persones diuen que no el saben el català, cosa que és inversemblant en termes d’aprenentatge de les llengües. En els inicis de la democràcia això no passava. Ara, si et passes al castellà fins i tot tens premi. La situació social i d’ús de la llengua catalana està en el pitjor moment en molt de temps. Com diu la Plataforma per la Llengua, estem en emergència lingüística, però poca cosa s’hi pot fer mentre siguem una autonomia dins del regne d’Espanya.

Ni que només fos per aquest motiu, la pressa per aconseguir la independència hauria de ser màxima. És l’única via de garantir la supervivència de la llengua catalana, atacada com es troba per totes bandes, inclosos els governs socialistes de les Illes i del País Valencià, el govern francès que no s’atreveix a defensar les llengües minoritzades que té dins del seu estat i, no cal dir, amb les constants “recomanacions” del govern espanyol que no fer-la servir “per evitar-se problemes.”

Aquesta situació de minorització de la llengua catalana es va visualitzar més que mai quan els presos polítics van triar no declarar en català en el judici de la ignomínia en el Tribunal Suprem. Costa d’entendre que el president d’Òmnium també cedís a les “recomanacions” dels advocats i no abanderés aquesta veritable lluita compartida que és la llengua catalana.

Postdata .- Fa uns mesos Jordi Cuixart va reconèixer aquest greu error i la president del Parlament, Carme Forcadell també.”

L’autor d’aquest editorial fa unes quantes setmanes lloava públicament els editorials de Vilaweb i de Vicent Partal pel seu encert i pel seu ferm compromís en defensa de Catalunya i del català.

Molts, jo el primer hem de canviar la pell com les serps i defensar el català.

A partir d’ara no hauríem de votar cap partit ni cap polític que no s’hi comprometés específicament i veritablement. Això també val per les properes eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República.

Alarma anti ocupas: el nuevo sistema que todos están comprando
Instalación gratis solo hoy
Securitas Direct
|
Patrocinado
Gran sorpresa para los conductores sin accidentes recientes
Discount Drivers
|
Patrocinado
¡Puedes perder mucho peso si sigues este sencillo truco!
lowcal
|
Patrocinado
El verano aún no ha terminado: aprovecha estos vuelos baratos Madrid-París
Busca vuelos Madrid-París online
Ofertas de vuelos | Enlaces publicitarios
|
Patrocinado
Importante beneficio para los conductores sin accidentes recientes
Discount Drivers
|
Patrocinado
300€ sin intereses para una vuelta al cole sin agobios con Moneyman.es
Moneyman
|
Patrocinado
Se buscan 500 probadores para un audífono innovador invisible
Prueba gratuita audífono
|
Patrocinado
Alay afirma que va contactar amb les autoritats russes per preparar entrevistes i conferències
El cap de l’oficina de Puigdemont ha explicat per què va fer el viatge a Rússia i n’ha demostrat la legitimitat. Alay ha afirmat que Espanya està provant de treure partit “d’una història de fantasmes”
LaRepublica.cat
Españoles nacidos entre 1954 y 1985 están abandonando la sanidad pública
Experts in Money
|
Patrocinado
Implantes dentales: Este dentista de Lloret De Mar es el mejor
Implantes dentales | Enlaces publicitarios
|
Patrocinado
Lloret De Mar: venden SUVs remanentes del año 2019 a precios sorprendentes
SUV | Enlaces publicitarios
|
Patrocinado
Ramon Tremosa deixa en evidència Albiach per insinuar la manca de feina del departament d’Empresa
LaRepublica.cat
¡Qué fácil es perder peso- la forma de Alberto Chicote
Content
|
Patrocinado
La UE, sobre la detenció de Puigdemont, diu que: “S’ha de respectar la independència de les autoritats judicials”
LaRepublica.cat
Iñarritu demostra que Aznar segueix sent un dels pitjors expresidents del món
LaRepublica.cat

OPINIÓ
Sabem com es fa: desbordament democràtic
Josep Costa
JOSEP COSTA 02/10/2021
L’1-O vam guanyar democràticament, ara toca aplicar els resultats
Joan Puig
JOAN PUIG 01/10/2021
Qui són els terroristes?
Albert Donaire Malagelada
ALBERT DONAIRE I MALAGELADA 28/09/2021
Un nou curs polític
Cartes dels lectors
CARTES DELS LECTORS 23/09/2021
De què parlem, quan opinem de l’aeroport del Prat?
Pep Andreu
PEP ANDREU 22/09/2021
>

ELS MÉS LLEGITS
Sabem com es fa: desbordament democràtic
El Majordom de l’Estat, com a bon feixista que és, segueix perseguint Forcadell
[Vídeo] Nou calbot per a Llarena: Puigdemont, Ponsatí i Comín arriben a l’Alguer sense cap impediment
Turull destrossa les declaracions fanfarrones de Casado
Puigdemont força el Parlament Europeu a pronunciar-se sobre la seva immunitat

L’ULL DE DÈU
Franco va morir al llit, els peatges també
Què pensa fer el govern per tenir entitats socials, econòmiques, sindicals i mitjans de comunicació que siguin honestos amb el país?
El “pòtol” és Manuel Valls, però la lladra és Ada Colau que va acceptar ser alcaldessa amb els vots de l’extrema dreta

La República
QUI SOM CONTACTA ALTRES WEBS AVÍS LEGAL POLÍTICA DE COOKIES
Generalitat de Catalunya Generalitat Valenciana Seua Llengua Illes Balears
Edita: Associació Cultural Nou País i Catmedia Global
Dissenyat per Gamma Gràfic

>
Notifications by
Gravitec
Alarma anti ocupas: el nuevo sistema que todos están comprando
Securitas Direct
|
Patrocinado
La UE, sobre la detenció de Puigdemont, diu que: “S’ha de respectar la independència de les autoritats judicials”
Iñarritu demostra que Aznar segueix sent un dels pitjors expresidents

Joan López
Joan López
04.10.2021  ·  05:57

Ex-cellent editorial,amics per sempre a 70 mil euros de mitjana per cadireta i un tap a cada orella i asi ni soroll ni enreneu senten. Bè no mès ens queda els exiliats i que el poble no se aturi.
Fà 3 anys vaig estar a Cerdenya,i vaig comprobar que l’alguer rn alguns restaurants tenia el menù en català,i tambè carrers.
Tenim que enfortir el crit, 1/octubre/17 van votar i van guanyar. I enviar al putiferi a fer la mà.

M.ROSA (anglès) SOLER
M.ROSA (anglès) SOLER
04.10.2021  ·  06:16

Sempre es el mateix, govern i partits van a la seva. Els primers sorpresos l’1O van ser ells, quan van veure la reacció de la gent, quan a l’aeroport, el mateix i així podríem anar dient. La seva feina es desencisar a la gent i afartar-la perquè deixin de molestar. No sé si realment van creure mai en la independència o si el que feien era un pols amb el Gobierno de Espanya. I el President Puigdemon es un roc a la sabata per tots, això està clar, aquest home fa agafar trempera i il.lusions a tothom i això no interessa a ningú.

jordi Rovira
jordi Rovira
04.10.2021  ·  06:59

Un article imprescindible. I ho és en tant que posa al descobert la més gran de les nostres debilitats. Una fragilitat que sempre ens acompanya: la màxima desorganització i la tendència al putiferi. Ser una nació sense estat té les seves conseqüències. I entre elles, que al final l’estat es ve substituint pel comanament a sotto vocce. I a partit d’aquí, pots trobar tota mena de situacions esperpèntiques. Res que no tingui a veure amb uns moments d’un líquid trasbals. Però res que no ensenyi el cul d’una nació que requereix tenir un estat i un ordre transparent, discutible, canviable i eficient. En definitiva, d’una nació que requereix ser REPÚBLICA. El camí se’ns farà llarg, però pel camí ens hem de veure les vergonyes, i tal cosa sempre és positiva.

Albert Miret
Albert Miret
04.10.2021  ·  08:24

De tots els que ocupen llocs de poder en diem polítics, sense tenir en compte ni pensar per un moment que “Política és la ciència i l’art de governar un país o una societat, per a fer-la avançar”. Abans, quan els polítics es fixaven un programa de com pensaven exercir la seva política, hi havia un cert compromís entre els que volien ser polítics i el poble. Actualment, això ja no existeix, ni cap persona que vulgui ser polític ha estudiat res per a ser-ho, ni, en la majoria de casos, té cap projecte ni cap il·lusió política per a dur-la a terme. Simplement demanen plaça al seu partidet i quan els toca, s’hi posen, o més ben dit, s’hi asseuen, amb l’únic projecte de què no el facin fora durant quatre anys i gaudeixi d’un sou generosíssim i mil facilitats més per a ell i la seva família. El darrer gran polític que hem tingut i tenim encara els catalans, és indiscutiblement el MH president Puigdemont. Per què? Perquè estima el país, estima el poble i la seva cultura, té un projecte clar i importantíssim, és valent per dur-lo a terme, i ho està fent. Tots els altres que en diem polítics, no ho són. Són només empleats i prou del primer a l’últim. Abans en dèiem “xupa tintes”. Si no sabem elegir bé als nostres polítics, la democràcia no serveix per a gran cosa.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
04.10.2021  ·  08:29

Malauradament tens tota la raó, Partal. És una descripció de la politica catalana molt precisa i acurada, però també molt dura. És el que passa quan es volen fer governs “eficients” que arreglin “les coses que preocupen a la gent” (comprant així el relat dels enemics de CAT!?), i es confia en gestors del tot grisos, que de fet estan a les ordres del sottogoverno de sempre. El pitjor és que no s’arregla res, i que segueixen els problemes, la repressió i el no anar enlloc.

Caldrà fer com en Josep Costa: fugir de tot aquest putiferi, i centrar-se en el carrer i amb la gent del carrer, que són, som, els unics que ho tenim clar.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
04.10.2021  ·  08:56

L’Aragonès i Jordi Sànchez devien pactar príncipalment sous, càrrecs i cadires. Sinó no s’entén aquest putiferi.

Urgeix fer-se membre del Consell per la República.

Josep Canals
Josep Canals
04.10.2021  ·  09:02

Editorial com gairebé sempre clar i català. Agraeixo la recomanció de llegir la Història de Vilaweb sobre Sardenya, molt bon treball que m’enorgulleix de ser subscritor de Vilaweb des de fa uns quants anys. Gràcies Vicent i a tot l’equip.

Pep Agulló
Pep Agulló
04.10.2021  ·  09:58

EL PUTIFERI I LA UNITAT…

Si el sottogoverno mana al govern amb els seus interessos i les seves pràctiques corruptes, la pregunta és: ¿Per què la ciutadania continua exigint al govern català allò que no ens donaran: la independència?

¿Per què no hi ha forma d’emancipar-se dels partits polítics d’una vegada per totes i continuem reclamen una unitat impossible d’un acord impossible?

Perquè aquesta estabilitat que busca sempre el sottogoverno, sí que tendeix a fer una unitat per preservar els seus interessos. Aquí no hi ha línies vermelles. Tot s’hi val. I aquesta força soterrada que tendeix a l’estabilitat actua com una cola autonomista que s’enganxa a les diferents i contraposades estratègies traient-les la seva credibilitat.

La baralla entre els partits polítics és la causa del bloqueig del procés independentista. Com diu Josep Costa abans (l’1-O) els partits es barallaven per estar al costat de la gent i ara la gent es baralla pels partits. És la gent qui ha de marcar el camí i arrossegar als partits.

PS. VilaWeb. Si realment “es col·loquen –amb sous esplèndids– familiars de tota mena, membres de les joventuts …i velles guàrdies del partit”, ¿Per què no s’hi posen noms i cognoms a aquesta corrupció i no es fan denúncies?

jaume vall
jaume vall
04.10.2021  ·  10:06

Excel·lent editorial.
I molt adients els comentaris de Carles Serra (ai, sr.Director, l’equidistància !!!), i de Salvador Molins.
En la línia d’aquest darrer sobre el poc respecte que tolerem per a la nostra llengua, fins i tot quan es tracta d’un assumpte català, en català, i pagat -suposem- per catalans, un afegit.
Aquesta setmana passada es podia veure la informació en castellà i en anglès sobre tràmits administratius a la façana de la comissaria de policia nacional al c.Mallorca. En castellà i en anglès. On és el respecte per a les llengües cooficials espanyoles, que diu la seva sacralitzada constitució?
Ens menyspreen, ens peguen, ens esquilmen.
I alguns dels nostres dirigents volen ser bons minyons.
Serà que al final tenim la llibertat i la dignitat que ens mereixem?

Jordi Torres
Jordi Torres
04.10.2021  ·  10:10

Molt d’acord amb el Joan Benet, hem de preparar bé l’estratègia civil i política (però sobretot la civil, veient els polítics pusilànimes que tenim), del dia després de la patacada judicial europea, sinó es quedarà en una trompada judicial, més descrèdit per l’estat i poca cosa més. No podem esperar que Boye i companyia ens solucionin també l’aspecte polític del conflicte, la justícia té el recorregut que té, i prou bé que han fet el seu paper. No malbaratem els fruits de la batalla judicial ni deixem que ens els malbaratin.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
04.10.2021  ·  10:21

De moment és la por, i només la por, qui ens guanya. Cal véncer la por per guanyar. Si la perdem, guanyarem. Sense pegar cap tir.

jaume alcacer
jaume alcacer
04.10.2021  ·  10:42

Per a quan el F. S. N.?

Adrià Arboix
Adrià Arboix
04.10.2021  ·  11:14

Un gran editorial. Punyent, incisiu i provocador. Necessari.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
04.10.2021  ·  11:20

L’editorial d’avui és molt depressiu. No és que no hi estigui d’acord, és que sembla que no puguem sortir de l’atzucac. Carrer i política, els necessitem tots dos, en aquests moments estan totalment desacoblats per això ens entrebanquem a cada pas. Tot el que jo diria està en aquest vídeo que he vist a youtube. Crec que és un resum del què molts hem dit i diem de forma reiterada en aquests comentaris. Mireu-lo i reflexioneu.

https://youtu.be/z4k_9vlJZGw

Aleix Gaus
Aleix Gaus
04.10.2021  ·  11:37

Crec que queda molt clar que els partits son els que no desperten. Crec que el carrer i les accions exteriors de la gent exiliada son els qui portan la batuta. Aquest disori del govern ens a un carrer sense sortida però afortunadament la societat civil i el CXR fan que la claror il-lumini la sortida per anar endavant

Lluís Paloma
Lluís Paloma
04.10.2021  ·  11:39

Hem d’aprendre a votar. Hem d’aprendre, fins i tot, quan no anar a votar.

ramon Feixas
ramon Feixas
04.10.2021  ·  11:46

Igual que Jesucrist va marxar de la tomba pels propis medis (els seguidors d’una doctrina formen part són medis), a la religió capitalista es mou el món pels propis medis del déu diner ( siguin medis més visibles o no tant. Però aefectes poràctics irrefutables).
Catalunya és víctima d’una colonització orgullosa-venjativa. No té res d’estrany que moltes coses siguin poc explicables. Hores el vent fueteja, hores oreja. Hores la pluja xopa i molesta, hores porta saó i els temps catacúmbics són durs i porten a desconfiances amb els propis L’important és la fe fonamental compartida sincera i ben viva.

Àngels Mas
Àngels Mas
04.10.2021  ·  12:04

Al final el que fa rumiar mes de tot plegat es que sembla que no hi hagi cap partit disposat a enfrontar.se al gobierno i lluitar per la independència. Es que no tenim polítics que siguin a l’alçada dels que son a l’exili? Em penso que malhauradament es així. Per tant, coordinem.nos amb l’exili, animem.nos a inscriuren’s al Consell, i sortim al carrer, que s’aturin els politics si volen, però que ens trobin a nosaltres al peu del canó! Fem un Urquinaona, un aeroport, que segueixi sonant la nostra veu, que se n’adonin que no ens callaran!!!

Salut Carbonell
Salut Carbonell
04.10.2021  ·  12:20

Gràcies per l’article. Si volem una veritable democràcia hem de poder doblegar tant els “politics” no sé si dil-s’hi gerents o vividors i en els que incloc el sottogovern. Com es fa aixó, doncs poden fer iniciatives i/o referèndums , per exigir al Govern d’adoptar les lleis que ens interessen i/o rebutjar les lleis que vota el Parlament i el poble no hi està d’acord. I quin pais és en el que el poble té aquests drets? El tenim ben aprop i ni ho sabem o no interesa que ho sapiguem. Si ho sé és perquè hi he viscut molts anys i he pogut fins hi tot exercir aquests drets inscrits en la seva Constitució.
I el debat constituent sembla que també ha deixat de banda aquest exemple de Constitució………
Una altre cosa. En francès això de “putiferi” en diuen una paraula molt elegant que crec que també hi és en català. Se´n diu BORDEL.

Joan Royo
Joan Royo
04.10.2021  ·  12:40

El sottogoverno és un problema, la Generalitat s’ha convertit en una agència de col.locació i com va dir el president Torra (cada dia amb més dignitat), ja ho va dir, l’autonomia era un problema per arribar a la independència. I si no som cecs haurem d’acceptar que l’exili era la millor opció. Lliurar-se a la justícia espanyola va ser d’una indignitat majúscula, era reconéixer la subordinació a un estat del qual es pretenia eixir. I tot el que ha passat després ja és un desgavell enorme. M’alegra que l’editorial parla clar i expressa el que jo vaig pensar fa molt de temps. Queda fidel l’exili i el carrer.

Ventura Passols
Ventura Passols
04.10.2021  ·  12:50

Agraït a Vicent Partal pel seu anàlisi de la realitat. Hi ha moltes cases a elogiar-li, però em quedo amb la seva extensa cultura. Gràcies.

Federico Ruiz
Federico Ruiz
04.10.2021  ·  12:51

Molt bon editorial. Record, Vicent, que parlaves fa temps de tres peus per a la independència: l’exili, les institucions i el carrer. Em temo que cal excloure el segona. Veure al guvern y restants gairebé com una administració colonial que, arribat el cas, caldrà boicotear.

ernest ramos
ernest ramos
04.10.2021  ·  12:53

Els partits, mentre estiguin subvencionats per “el Estado” no el faràn enfadar.

“Vaya yo caliente, riase la gente “

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
04.10.2021  ·  13:06

El govern ens esmicola el fruit de la feina dels dos milions de votants de fa quatre anys.

En els nostres nassos ens intenten dir que vam ser estúpids creient que votavem independència l’1 d’octubre.

Tots ells, des d’ERC fins a Junts (també CUP) estan segurs de tenir tot el dret de pactar mil vegades amb l’enemic de Catalunya.

I quan dic tots incloc un Puigdemont capaç de recolzar gent fosca i grisa com Puigneró o Jordi Sànchez.

També a la Nostra Nació el poder ho corromp tot.
Serà sempre així?

Carme Garcia
Carme Garcia
04.10.2021  ·  15:01

Magnifica editorial reflecteix exactament el caos que existeix al Govern i com ens desconcentren a tots.
Jo com el senyor Agulló també demana que es posin noms i cognoms als endollats i qui els ha endollat. Si que se el de la germana de Alba Verges amb un sou desorbitat, això Junqueras també es corrupció.

Roser Caminals
Roser Caminals
04.10.2021  ·  16:35

El putiferi era previsible quan es van confiar les negociacions a presos polítics i Junts va pactar amb ER perquè, d’altra banda, no hi havia una alternativa viable.
La independència la farem el carrer i l’exili quan assolim una força imparable, el punt de no retorn. Arribat el moment, uns polítics s’enfilaran al carro i altres cauran pel camí. La feina institucional, la preparació d’estructures per a una Catalunya independent, l’haurà d’assumir el CxR amb alguns ajuts de l’interior. L’hora de les lamentacions per la Generalitat autonòmica ha passat.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
04.10.2021  ·  17:56
Ferran Moreno
Ferran Moreno
04.10.2021  ·  20:07

JUNTS i ERC: dues cares de la mateixa moneda.

Il·lu González
Il·lu González
04.10.2021  ·  23:15

Moltes gràcies Sr. Partal per les seves anàlisis, sempre valuoses i encertades. L’1 d’Octubre va ser gràcies a la gent que va protegir col·legis, urnes i vots arreu del país. Una actitud que segur els polítics i els Mossos no s’esperaven. I avui els polítics desprestigien el referèndum, i s’omplen la boca justificant que s’ha de fer un altre. No es pot tenir una falta de respecte més gran vers aquest poble, per dir-ho suau. I això m’irrita i m’emprenya profundament.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €