Comuns: d’oposar-se al PPSOE a ser-ne un trist satèl·lit

Podem ha caigut en el parany més vell del règim del 78: creure's que el PSOE representa l'esquerra i que hi ha una dreta que és molt pitjor

Vicent Partal
Vicent Partal
06.09.2021 - 22:44
Actualització: 07.09.2021 - 00:44
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquests darrers dies, els comuns han acabat de confirmar que abandonen la reivindicació del referèndum d’autodeterminació. Primer va ser Jaume Asens qui va dir que no hi havia condicions per a fer-lo i, ahir, la batllessa de Barcelona, Ada Colau, hi va insistir categòricament. No sé per quina raó, ara a les polítiques els ha agafat la dèria d’insultar els votants; Colau es va afegir a la tendència: “La gent ja no està per a ximpleries”, va dir. Ximpleries…

Estic segur que ha sorprès pocs lectors de VilaWeb, aquest darrer tomb de guió. Una part de l’independentisme s’ha encabotat i ha perdut un temps preciós amb tot això de les lluites compartides amb aquest espai polític concret. Però cada dia les coses són més difícils de dissimular. En termes reals, ara mateix i amb la renúncia al referèndum, ja no hi ha cap diferència entre els comuns i Podem, el PSOE i el PP. El PPSOE s’ha transformat en la triple P.

No perdré ni un minut, per tant, a comentar la posició d’aquest entorn polític sobre Catalunya. Però sí que crec que val la pena de remarcar un detall significatiu molt sancionat i evidenciat amb els gests d’aquestes darreres hores. Em referesc al viatge, interplanetari, que va de l’eslògan “PPSOE”, popularitzat pel 15-M, a la satel·lització total i absoluta de Podem respecte del PSOE, que és això que vivim avui.

L’aprovació de l’anomenada llei Sinde, ara fa deu anys, i el moviment No les Votes, que es va crear per protestar-hi, són a l’origen del terme PPSOE. El joc de sigles volia plasmar gràficament que tots dos partits són la mateixa cosa en les qüestions fonamentals. La plataforma Democracia Real Ya, embrió del 15-M, va assumir amb entusiasme l’eslògan i la cosa va arribar al punt que durant la campanya de les eleccions europees el PSOE es va trobar obligat a crear una web que es deia nosomoslomismo.es.

Això va passar el 2014, i Podem, acabat de construir aquell any sobretot entorn de professors i activistes socials, va sorprendre aconseguint cinc escons a Brussel·les, pràcticament del no-res. Un milió llarg de ciutadans van donar suport a un partit que aleshores afirmava no ser un partit i que en aquell moment feia bandera que PSOE i PP eren la mateixa cosa: el règim, la casta.

Amb aquest discurs, el conjunt de grups i partits que donaven suport a Podem va créixer d’una manera extraordinària fins a arribar als 71 escons que va aconseguir el 2016 al parlament espanyol –contra només 85 del PSOE. Però les coses van començar a canviar poc després. Pablo Iglesias encara va capitanejar alguna intervenció sonada contra els socialistes, però Podem va caure en el parany més vell del règim del 78: creure’s que el PSOE representa l’esquerra i que hi ha una dreta que és molt pitjor. I de ser a prop de menjar-se els socialistes, van començar a caure i caure.

L’abraçada de l’ós que va dur Pablo Iglesias al govern d’Espanya era la maniobra definitiva per a destruir el partit que afirmava representar el 15-M. Però sobretot per a destruir allò que havia significat aquest moviment. De la crítica al PPSOE, Podem ha passat a ser un trist satèl·lit més del partit que és el partit central del règim del 78. I allò que vindrà d’ara endavant ho tenim més que escrit. Podem seguirà el camí de la marginació després d’haver donat aire a un partit socialista que era completament moribund. En el pecat tindran la penitència.

Però, mentrestant, aquest partit ha fet un paper essencial a Catalunya, desdibuixant l’independentisme, frenant-ne l’impuls i embolicant-lo en eternes polèmiques estèrils. El pacte de Colau amb el racista Manuel Valls per a impedir que Ernest Maragall fos el batlle de Barcelona va fer caure moltes caretes. A veure si la posició sobre el referèndum en fa caure unes quantes més.

PS1. Precisament avui entrevistem Àngels Martínez, l’ex-diputada de Catalunya Sí Que es Pot que va ser una de les protagonistes del ple del 6 i el 7 de setembre de 2017, en què el parlament va desmuntar magníficament les restes del franquisme. La seua opinió sobre Colau o sobre Coscubiela mereix ser escoltada. Com també la resta de coses que diu. Perquè, en definitiva, ella, amb la seua dignitat, demostra que no tots els qui en algun moment van creure en el moviment nascut del 15-M i en l’organització al voltant de Podem són iguals. Per sort. Us recomane molt aquesta entrevista: “S’han donat dos anys d’una treva que em sembla nefasta d’acceptar.”

Gairebé com cada dia, també, us he de recomanar l’article de Josep Casulleras, que analitza l’eixida de to de Lesmes ahir a Madrid: “L’Espanya autàrquica de Lesmes i Felipe VI fa el gall“. I, si m’ho permeteu, també l’entrevista a Cinta Arasa: “Si els Països Catalans fóssim un estat, la Rodoreda seria una escriptora d’abast universal“. Quant a les notícies d’ahir, vam explicar, i és un fet molt important i de conseqüències molt greus, això: “Universitats rectifica i acata l’ordre del TSJC d’eliminar la preferència del català a les PAU.”

PS2. Dijous a les set del vespre tornarem a fer un gran acte amb subscriptors a Barcelona. Serà hores abans de la Diada i per això tindrà de protagonista Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC. L’acte es farà al CCCB i per les mesures anticovid només podrà aplegar en directe dues-centes persones. Les places gairebé s’han exhaurit i això ens fa molta il·lusió perquè veiem que podem tornar a organitzar grans actes com els que fèiem amb regularitat abans del coronavirus. De fet, a final de setembre en farem un altre també a Barcelona i al novembre serem a Perpinyà i a València amb les Assemblees de Lectors. Podreu seguir l’acte del dijous tranquil·lament on vulgueu perquè el retransmetrem en vídeo.

Per VilaWeb, aquest contacte permanent amb la comunitat de lectors és fonamental i la base del nostre projecte. Som un diari diferent i la nostra força naix dels més de vint-i-un mil lectors que s’han fet subscriptors. No em cansaré de demanar-vos que, si podeu i voleu, us en feu subscriptors. Per a créixer –i volem créixer molt–, per a fer forta aquesta veu diferent i allò que representa en el nostre país, necessitem més subscriptors.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Carles Serra
Carles Serra
06.09.2021  ·  22:16

Gràcies Vicent per aquesta magnífica editorial; em quedo amb les tres P ( PP+PSO€+PODEMOS=FRANQUISME)
Només una pregunta Vicent, quants anys fa que l’escriptor PLA va dir: lo més semblant a la dreta espanyola és l’esquerra espanyola; doncs això Vicent, doncs això

Josep Usó
Josep Usó
06.09.2021  ·  22:24

Ja feia molt temps que es veia vindre, això dels Comuns. El que em resulta sorprenent és que persones que saben llegir i escriure i que tenen una edat, encara estiguen disposats a defensar que el PSOE es l’esquerra d’alguna cosa. Més pena fan aquells independentistes que tampoc entenen amb qui s’han ajuntat.

Oriol Martí
Oriol Martí
06.09.2021  ·  22:37

Felicitar a Vicent Partal és l’únic que pots fer. Un cop mes moltes gràcies.

Tot i que penso, com ja he dit en un altre lloc que la qüestió de les PAU és gravíssim, No podem compartir RES amb qui ens tracta ras i curt de ximples.

Oriol Martí

JORDI MATA
JORDI MATA
06.09.2021  ·  22:39

Ciutadans també ha fet un paper essencial a Catalunya, passarà a ser marginal, sí, però l’objectiu que s’havia marcat amb el català pràcticament ja l’ha assolit de manera exitosa i brillant.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
06.09.2021  ·  22:49

No crec que el Sr. Maragall hagués pogut fer gaire més per l’independentisme respecte a la Colau, veient com van les coses a Er.
Però, efectivament, la manera com la Colau ha aconseguit la batllia és tant rastrera, covarda, traïdora i baixa que no és possible trobar un precedent igual enlloc del món.
En quant a la Universitat, és desolador i demolidor constatar que les institucions culturals catalanes són un cau de covards i mesells.
Com voleu que “el poble salvi el poble” si no tenim cap intel.lectual, empresari, periodista, catedràtic, escriptor, gent de la cultura en tots els àmbits que no és capaç de demostrar una mica (només una mica) de dignitat.
Com és possible tenir totes les “estructures d’estat” (culturals o no) infestades de covards que deixaran a l’estacada al poble quan arribarà el moment de la veritat?

Òscar Alegret
Òscar Alegret
06.09.2021  ·  22:50

Malauradament, també hi podem afegir ERC i Junts, per molt que n’hi hagi molts que s’enrabiïn.

Jordi Parera
Jordi Parera
06.09.2021  ·  23:07

Que m’expliquin això de les lluites compartides que reivindiquen el entorn de Erc

Esteve Musuy
Esteve Musuy
06.09.2021  ·  23:12

Ja ho va dir l’ Albert Pla fa uns quants anys. Podemos és l’ únic “partit” que s’ ha atrevit a denunciar-lo. Busqueu a les hemeroteques.

josep soler
josep soler
06.09.2021  ·  23:13

Els COMUNS és la franquicia a Catalunya de Podemos, i Podemos és la segona marca del PSOE.
El PSOE és l’altra dreta espanyola.

Amb aquesta gent ERC vol fer la “via àmplia”?

O els d’ERC són infinitament estúpids per imaginar-se que la Colau és d’esquerres, o són infinitament cínics per enganyar a la seva parròquia…

Antoni Mirabent
Antoni Mirabent
06.09.2021  ·  23:24

Primer t’ignoren
Després se te’n riuen
Després t’insulten
Després…

joan rovira
joan rovira
06.09.2021  ·  23:43

Un sistema no és un objecte, sinó una manera d’observar aquest objecte. També en política.

El sistema colonial espanyol de domini s’adapta a cada generació per a perpetuar-se.

C’s (era) la versió juvenil del PP com Podemos (era) la del PSOE i els comuns (era) la d’ICV.

Marques creades per a fidelitzar una nova generació al lucratiu joc polític colonial espanyol.

El tertulià Iglesias, a l’altaveu godó-basté, n’és una mostra de la fal•làcia que vol perllongar-se, amb l’ajut del catalanisme col•laboracionista, fora de la Meseta.

PS. N’Àngels Martínez és la prova que al sistema colonial també li calen persones benintencionades.

L’error, des del meu de vista, és considerar a cada generació el sistema colonial espanyol com un “objecte polític” quan és una percepció que cal superar, tal com va fer el poble català el Primer d’Octubre.

Perquè recordem, mentre ens espolien, el que deia N’Àngel Guimerà: “La llengua i la història són el botí més preuat a l’hora de sotmetre un poble” I, en això estan els que, disfressats de qualsevol falsa ideologia, impedeixen la seva materialització que acabaria amb l’espoli i el genocidi cultural.

D’aquesta manera la Península d’Espanya, lliure de la percepció colonial espanyola, esdevindria una munió de pobles lliures. I, independents, els que així ho decideixin. Com a la resta del continent.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
07.09.2021  ·  00:10

Doncs primer Podemos i després Esquerra. Qui s’apropa al PSOE acaba socarrimat.

Victor Serra
Victor Serra
07.09.2021  ·  01:22

Totalment d’acord. Però jo no posaria al mateix sac Jaume Asens i Colau. Jaume Asens té un hoistorial de lluita contra la repressió i contra la casta. Ell opina que ara no es donen les condicions pel Referèndum. Té dret a pensar-ho, només faltaria, el que li demanaria és que ajudés a crear-les. Colau és una mediocre oportunista, sectària, que només sap expolsar-se responsabilitats i culpar als altres de tots els mals. Titllar de tonteria una aspiració del 70 % dels catalans d’exercir el dret a l’autodeterminació, es qualifica per si sol.

Núria Castells
Núria Castells
07.09.2021  ·  02:45

Coincideixo plenament amb el que dius, Vicent: cada dia les coses són més difícils de dissimular.
Així acaba passant sempre. És qüestió de temps. I, ara, per la mateixa naturalesa de “les coses”, és com si el temps s’accelerés vertiginosament i les evidències afloren a tota pastilla, allà i aquí.

Tan difícil de dissimular és la debacle de Podemos, com la barra de la Colau, com la darrera rebregada a la “Gestoria” nostrada, aquest cop en la conselleria de Recerca i Universitats.

Molt, molt aviat no hi haurà màscares ni llençols que tapin les vergonyes.
I això sempre és un avantatge.
Crispetes.
(I, aviat, carrer?)

Ed Garrido
Ed Garrido
07.09.2021  ·  03:58

Senyor Partal:
-Expliqui’ns perquè ER i el Maragall donen suport a la Sra Colau mitjançant el suport als pressupostos. Podrien fer-la caure i no ho fan. Expliqui que ER es el mateix que els Comuns.
-Expliqui’ns com es que encara hi ha gent que paga la quota a Omnium Cultural, quan el seu lider es dedica a censurar les critiques de la Colau i a considerar-la companya de lluites compartides.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
07.09.2021  ·  04:34

Ara cal que els catalans aprenguem a votar. O, fins i tot, quan no votar. Admeto el meu distanciament respecte d’una classe política que, tota, em produeix vergonya.

Joan López
Joan López
07.09.2021  ·  05:37

Ara toca titllar de ximples als independentistes, la batllesa mes “falsa” que ha tingut Barcelona, que tè la ciutat feta un gran abocador de bruticia i que diu que es culpa de l’ona de calor. Ja ho diu chomsky,si tens un problema greu(la ciutat dona fàstic)crea un altre per que la gent parli de aquet(referendum-ximpleria) i lo ha assolit. Anem sempre darrera i ja toca tornar a posarse cap endavant.
Començen a escalfar motors i que europa vegi que el problema català no es pas resolt. Acciò i no pas reacciò

PAU BOLDU
PAU BOLDU
07.09.2021  ·  06:07

Qui apuntala a Jodemos Catalunya de la Colau, es erc. Maragall es el Valls de veritat, i Colau ho ha aprovat tot amb el Jodemos Maragall que continua essent un sociata del gal. Barcelona, provinciana com Ceuta, degradada i bruta, densificada al màxim, sense prou habitatges, totalment abandonada a la misèria que omple els carrers. Colau es un desastre pero té la sort que Maragalli erc està encantat amb la Destrucció de Barcelona. L’Esquerra vol una Barcelona pobre, miserable i tercermundista, ampliar l’esquerranisme bolivisno del gran Maduro Junqueras, l’ampliador de la BASE ESPANYOLISTA, que sra tothom ho veu clar. Moltes gràcies Generalissima Colau, per ensenyar les vergonyes del junqueras

Jordi Torruella
Jordi Torruella
07.09.2021  ·  06:20

El comuns tant me fa. El que es preocupant és la deriva autonomista d’ERC, Junts i CUP. Així com la complicitat de l’ANC i Òmnium. I ja no parlem de TV3 i CatRadio…. Tots plegats han fet un retrocés terrible. Això si que és preocupant.

Asun Tejero
Asun Tejero
07.09.2021  ·  08:03

Considerar dones polítiques a Ada Colau i na Dolors Bassa, és ser molt generós. Ambdues no tenen capacitat ni preparació per exercir els càrrecs que han tingut. Son senzillament dues vividores amb una cara dura impresionant. Però el problema és tot el que tenen al darrera i les recolça. Son dos exemples de la mediocritat, la inoperància, la nulitat en prendre decisions que actualment ens governa. Tothom és creu capacitat per ocupar segons quins càrrecs, així ens va.

Albert Miret
Albert Miret
07.09.2021  ·  08:52

En aquest trist país, la majoria de la gent -sobretot els que es pensen que són polítics- no superen mai la fase “gira-sol” pròpia de la infància, quan tots els nens van darrere de la senyoreta, és a dir darrere de la imatge del poder, digui el que digui, pensi el que pensi i faci el que faci. Per això, mai no es paren a pensar res ni tenen cap ideologia pròpia i només veuen el poder que aquí sempre “s’ostenta” però mai és utilitzat per al bé del poble. Per això ens estirem els cabells cada vegada que veiem que un pseudopolític d’aquests diu el contrari del que va dir el dia abans. És normal, perquè el seu sol és del tot inestable. La societat espanyola mai no serà homologable a les societats europees, és molt més curta de gambals i sempre ho serà, perquè la imbecil·litat i la incultura els fa riure i adoren la mentida i la traïció.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
07.09.2021  ·  08:53

La tragèdia dels comuns és una teoria económica que postula que els bens d’ús comunitari s’acaben malmetent. https://ca.wikipedia.org/wiki/Trag%C3%A8dia_dels_anticomuns

En el cas dels comuns a Catalunya la tragèdia és diferent pero no deixa de ser una autèntica tragèdia.

Hi ha una sèrie de causes nobles com ara la lluita contra la desigualtat econòmica, el dret a l’habitatge, el feminisme, l’ecologisme, pensions dignes… que mereixen ser defensades.

Els espanyols, davant d’aquestes causes tenen dues opcions: a) Defensar aquestes causes per tal d’arreglar Espanya però mantenint el domini d’Espanya sobre els països catalans o b) Ajudar als catalans a aconseguir la llibertat per tal de provocar un daltabaix a les èl·lits extractives espanyoles i tenir ells una oportunitat de fer la revolució a Espanya.

Els catalans al nostre torn també tenim dues opcions: a) Aconseguir primer alliberar el pais i reconstruir-ne un de nou molt millor que el que tenim ara o b) Arreglar Espanya i llavors potser no cal se lliures perquè ja estariem prou bé a la gabia espanyola.

La “tragedia dels comuns” en aquest context consisteix en que els comuns espanyols abans que comuns són espanyols i prefereixen “antes franquista que rota” metre que els catalans som babaus i ens pensem que si ajudem als comuns espanyols despres ells ens ajudaran a nosaltres. En conseqüència els comuns espayols s’alineen amb les èl·lits extractives espanyoles contra els catalans i els comuns catalans ens distraiem defensant causes molt nobles però que no tenen cap possibilitat de reeixir sense assolir primer la independència. El resultat és que per aquest camí no s’aconsegueix ni la independeència ni cap d’aquestes causes.

I això parlant només dels comuns de “base”, els de “bona fe”. Perquè els liders corruptes dels couns són exactament igual que els liders corruptes del PPSOE.

Fariem bé de recordar a Companys: “Al món hi ha moltes causes nobles i justes que mereixen ser defensades i totes tenen els seus defensors, però Catalunya només ens té a nosaltes”.

I de cara als comuns fariem bé de no parar de predicar que la única forma d’arreglar Espanya és derrocant la casta extractiva i que la única forma de derrocar la casta extractiva és fent-li perdre la vaca lletera dels països catalans.

Pere Grau
Pere Grau
07.09.2021  ·  09:40

Sr. Gomà, no tenim “dues opcions”, perquè la “d’arreglar Espanya” no existeix. Ja s’ha intentat alguna vegada en el passat i els resultats ja els veiem. Però en un punt he de donar la raó a la Sra. Colau, encara que no en el sentit d’ella. la gent ja no estem per ximpleries: les que diuen ella i tots els Sànchez (Pedro), Coscubielas i tota la fauna adicional.

Pep Agulló
Pep Agulló
07.09.2021  ·  09:42

L’ESPANYOLA “ESQUERRA”

El viatge més que interplanetari, és a l’espai sideral on hi ha el forat negre de la unitat d’Espanya que ho xucla tot allò que no té prou força per oposar-s’hi.

És a dir, només amb la força de la lluita per les llibertats nacionals, per la independència, és pot contrarestar. Les “esquerres espanyoles” sempre seran del forat negre…

I ara com parlem de lluites compartides Sr. Jordi Cuixart ?

Rosa Gispert
Rosa Gispert
07.09.2021  ·  09:59

Podemos i els comuns no es creuen res del que prediquen. S’han aferrat al paper que els han donat en aquesta comèdia els artífex de la retransició. Així poden aposentar el cul a les poltrones i trobar el seu lloc al mon de la política per seguir vivint del momo.
Evidentment alguna persona honesta hi ha, que ha plegat i segueix mantenint la ideologia com el sr. Fachin o la sra Angels Martínez, però la majoria s’han apuntat a la comèdia. D’altra banda és el mateix que han fet ER, CUP i bona part de JxC i la majoria ens ho empassem i els seguim votant

Roser Caminals
Roser Caminals
07.09.2021  ·  10:36

Cap sorpresa, només la constatació que la neutralitat pretesa dels Comuns entre opressor i oprimit és impossible. Al final Ada Colau, maldestre com ella sola, s’ha descarat del tot.
L’única ideologia que hem de predicar ara és la voluntat de ser independents. No esperem un relleu generacional que produeixi polítics perfectes. Els polítics, per definició, s’aferren al status quo i el que cal és el contrari: ruptura, sempre obra de la societat civil.
Carrer, resistència, desobediència i confrontació.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
07.09.2021  ·  10:42

La foto de la triple PPP la fa la SER cada setmana amb l’encetada tertúlia d’Iglesias junt a la Calvo i el Garcia-Margallo (margalló a l’original), compartint essències.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
07.09.2021  ·  11:09

Gràcies, com sempre, Vicent. Sense pèls a la llengua, les teues editorials, plenes de respecte, llibertat i veritat, interpel·len. Són com un posar blanc sobre negre. Com una radiografia en que apareix el malestar de fons que tot ciutadà amb sentit comú experimenta i no sabem explicar. I la gent no és tonta. Per això creix i seguirà creixent el nombre dels subscriptors.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
07.09.2021  ·  11:36

La historia d’aquets que s’anomenen Comuns es breu en el temps , però ben farçida d’incoherències, traicions als seus votants, transmutacions ideològiques, mentides, vulgaritat (espectacular en el cas de la Sras. Colau i Albiach ), oportunisme, … No fan cap falta pel que fa a l’Administració de lo pùblic. Son en molt casos incompetents pels càrrecs i sembradors de discordia.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
07.09.2021  ·  11:52

El sistema basat en l’extracció del Regne de Castella necessita, per a perpetuar-se, corrompre milers de ciutadans de qualsevol ideologia.

La paraula “España” és també una ideologia en si mateixa. “Ideologia española” que quan entra en una ment qualsevol (el cas dels Comuns i altres polítics catalans) transforma la persona en un ésser sense escrúpols i absolutament incapaç de veure on estan la democràcia i la justícia.

Ara, alguns partits que eren nostres, esperen que els Comuns puguin aconseguir un referèndum amb un resultat de “NO” a la Independència.

Què vol dir ampliar la base?
Senzillament vol dir incorporar molts simpatitzants dels Comuns.
Què vol dir Jordi Sànchez quan accepta que el primer d’octubre no demanava la independència?
Doncs vol dir que Aragonès, Jordi Sànchez, Junqueras i Puigneró ja tenen la ment embrutida per la paraula màgica España.

Xabier Ikatzategi
Xabier Ikatzategi
07.09.2021  ·  11:52

Al final com a rebelio a la granja, els porcs es posan a dos potas….

jaume vall
jaume vall
07.09.2021  ·  12:13

L’estat espanyol va cremant peons, cavalls i àlfils : (Coscubiela, Rabell, Colau, Asens, Domènech / Arrimadas, Rivera, Rajoy, / Marchena and cia / i quan convingui Sánchez) però el Rei i la Reina continuen.

És trist que massa gent s’adoni massa tard del que vota : els socis del Barça van votar Gaspart abans que Bassat, Rossell abans que Benedito, Bartomeu abans que Laporta (2015). I després es queixen.

Els votants de Colau (potser ni se n’adonen) han votat sistema (Valls, PSOE, dreta barcelonina), els votants d’ERC han votat Aragonès (independentista lleial/dòcil/talp/ingenu?), i ja veurem quan se n’adonaran de que es conforma amb gestionar una autonomia a la pràctica, tot reclamant una independència teòrica.

Jo ho resumiria dient : totes les societats tenen a mig termini els governants que es mereixen.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
07.09.2021  ·  12:56

Crec que hi ha un post-franquisme més o menys disfressat de democràcia, i també hi ha un post-estalinisme més o menys pintat de verd i/o de social-democràcia, i els dos són ferotgement unionistes, al menys en el fons. Totes les seves estratègies coincideixen en establir-se dins d’un mercat polític que és España sencera. I tot el que soni a autodeterminació, autogestió, i qualsevol auto- (inclosa la autonomia!) els sona malament, els fa saltar les alarmes: perill! el mercat s’en va a fer punyetes!: aquests fan o volen fer, el que els doni la gana; i això és intolerable per a tota aquesta gent. I tot per una idolatria total del PODER, el que de fet sempre, sempre!, significa DINERS. Si ho analitzem fredament veurem que hi ha la corrupció de dretes, però també la de esquerres; i en ambdós casos els càrrecs principals ( ministeris inclosos) són càtrrecs de “confiança”, dels amics, dels que mai posaran en perill la botigueta, del que t’en pots fiar…Mai dels millors, dels més ben preparats i amb més coneixememnts del tema.

El cas de Podem crida l’atenció per la rapidesa de la seva evolució, però és un cas clàssic i té un esquema que aquesta esquerra ha practicat sempre amb qualsevol excusa: la reconciliació, la concòrdia, eixamplar la base, l’impossible, el pragmatisme, etc…En el franquisme l’esquema no era diferent, encara que les condicions eren molt més dificils, és clar.

Desconfiem del poder! Desconfiem del supremacisme que suposa tot populisme tractant a la gent del carrer de imbecils i incapaços de saber què els convé.

joan guinarda
joan guinarda
07.09.2021  ·  13:42

Últimes noticies: Les convocatòries per a la Diada es faran en castellà…per no ofendre ningú!!!

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
07.09.2021  ·  13:45

Comuns/Podem y PSOE/PP : Son lo mismo, su votantes lo tienen más fácil que cualquier otro, votando a uno de ellos, están votando a los cuatro, (4 por el precio de 1)!. Los Sres. Pablo Iglesias y Jaume Asens, para quien trabajan?. Estos invididuos son unos estafadores políticos y aquellos que colaboran con ellos también. Ampliar la base con estos tipos es un fracaso, prefiero la calidad a la cantidad.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
07.09.2021  ·  16:49

És important no perdre de vista que, en un sistema democràtic formal, les qüestions es ventilen votant allò que el sistema decideix que deixa votar als ciutadans.
A veure si els partits que governen la Generalitat ens deixaran votar sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. No oblidem que la competència d’ordenació del Territori (Puigneró) és exclusiva de la Generalitat.
Tila, companys, molta tila!

Núria Monje
Núria Monje
07.09.2021  ·  19:09

Molt d’acord amb els comentaris de Josep Ramon Noy, Josep Maria Martín, Joan Gomà (tot i que discrepo de que existeixin comuns de “bona fe” que es pensin que nosaltres podem i hem d’arreglar el monstre artificial i deforme que es espanya, des d’una esquerra acomplexada, hipòcrita i instal·lada en el règim del 78; són gent mesquina i mentidera o molt autoenganyada), Joan Rovira o Josep Usó.
I coincideixo totalment amb la valoració que fan altres comentaristes de la persona de la “faraona” Colau (com l’he vista anomenar en un altre diari digital) i el mal que ha fet, està fent i farà a la ciutat de Bcn… No hi ha res pitjor que el feixisme d’esquerres (a no ser el feixisme de dretes, que, com a mínim, es reconeix com a tal i se m’enorgulleix) que practica aquesta dona i d’altres com ella…
També comparteixo amb altres que han escrit la preocupació per la condescendència i comprensió que es té (que aquest diari també practica) amb erc, que, com hem dit molts, que ja ho véiem fa temps, ja no és esquerra ni republicana ni fa res per Catalunya. I que ara té el poder (el que volia) per sotmetre’s i entregar Catalunya a Madriz… Estem venuts!

Josep Vilà
Josep Vilà
07.09.2021  ·  22:17

Afegeixo que la llengua catalana també és una ximpleria, potser la nostra major de les ximpleries.
L’atac implacable iniciat per la gent ben seriosa i ben castellana de Ciudadanos ens mostra amb episodis gloriosos com la recent victòria de la selectivitat assolida per la seriosa, global i comuna llengua castellana, amb una sobrepassada d’alegria consellera Geis, que les tonteries s’han acabat i que d’ara endavant ens espera un futur millor essent ciutadans españols desacomplexats, arraconant les nostres dèries localistes i fluint en aquest magma d’españolitat tan acollidora.
Com a rebel i dissident per naturalesa, jo em pregunto què fem encara entenent i parlant en català als nostres fills?, quan podríem avançar-nos a l’onada integradora i facilitar la vida dels nostres hereus i pubilles, alliberant-los de maldecaps i foteses. Avançats per naturalesa com són els nostres electes consellers, presidents i presos varis, aquests ja s’han posat a col·laborar amb la bona nova d’aquesta seriosa llengua comuna i universal i de mica en mica van facilitant aquest alliberament lingüístic.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €