Puigdemont desencadena dos terratrèmols polítics de màxima intensitat

  • La detenció del president a l'exili ha disparat les alarmes a Europa quan Sánchez pensava que tenia el moment controlat. I una declaració a la conferència de premsa fa pensar

Vicent Partal
26.09.2021 - 21:50
Actualització: 27.09.2021 - 07:47
VilaWeb
El president Puigdemont passejant pel port de l'Alguer, un cop alliberat

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Andrea Bonanni és un periodista italià, cap de la redacció a Brussel·les del diari La Repubblica. La Repubblica, perquè ens entenguem, és a Itàlia allò que El País és a Espanya; i, juntament amb el Corriere della Sera milanès, és el diari que marca les lectures i les visions del poder cisalpí. No cal dir que és un dels diaris de referència a Brussel·les i no solament entre la influent comunitat dels euròcrates italians.

Aquest cap de setmana Bonanni ha escrit un article que es diu “Puigdemont: La politica dello struzzo” (‘Puigdemont: la política de l’estruç’). El trobareu ací, però com que requereix subscripció potser molts de vosaltres no el podreu llegir. De manera que en faré un resum, perquè hi diu coses molt significatives.

Bonanni comença dient que la pretensió espanyola de combatre el referèndum del Primer d’Octubre no amb la política sinó amb la repressió ha fet molt de mal, primer a Espanya i després, també, a la Unió Europea. El periodista s’arrenglera encara amb la idea que el referèndum era il·legal i dóna crèdit, encara, a Pedro Sánchez, tot remarcant que cal una negociació que oferesca una eixida a la demanda d’autodeterminació dels catalans. Que ara mateix tinga aquesta percepció té poca importància. Ja s’adonarà que això no és un problema del PP i prou.

Allò que, sobretot vist amb perspectiva, crida fortament l’atenció és el final de l’article: “Però el cas Puigdemont, amb el seu sorprenent i penós episodi italià, ha d’ensenyar a Europa que la política de l’estruç sempre acaba esdevenint contraproduent. És evident la diferència entre els sobiranistes a l’Orban, que volen restar a Europa per arreplegar els diners sense respectar les regles, i els sobiranistes a la Puigdemont, que volen emancipar-se d’Espanya però restar en una Unió Europea que consideren la seua pàtria. Europa ha de començar a pensar en això.”

De mica en mica, les hores i dies vinents, estic segur que estarem en condicions de reconstruir fil per randa les claus d’una detenció que farà història i que possiblement és l’error més gros que ha comès Espanya d’ençà del primer d’octubre de 2017. Però, a hores d’ara, ja és clar que això no fou cosa d’una alarma automàtica que va saltar descontrolada, sinó que era una operació preparada a fons i que movia tots els ressorts de l’estat espanyol. I amb la implicació, ja veurem fins a quin punt i de quina manera, del govern espanyol. Era un colp d’estat intern, dels secessionistes jurídics, que no van saber aturar? Era un colp d’estat que ja els anava bé i que per això no van voler aturar? Era alguna cosa més?

Hi ha pocs dubtes que el ministre Grande-Marlaska ho sabia. Però quant de temps feia? I, sobretot, ho sabia Sánchez també? Grande-Marlaska va creure que no calia avisar el president en una situació tan delicada i amb tantes implicacions per a la seua supervivència parlamentària? O bé el president espanyol va donar el vist-i-plau a una operació que, si fos així, ensorrarà aquest prestigi internacional que encara es creu Bonanni i que li fa dir que Sánchez no fa com el PP i vol resoldre políticament el problema català amb negociació política? Com quedarà el president espanyol, també, quan se sàpiga tot?

D’ençà de fa quatre anys, no sé quantes vegades he explicat que el problema d’Espanya és que la Unió Europea pot acceptar que el referèndum i la proclamació d’independència no van ser legals d’acord amb l’ordenament jurídic espanyol, però no pot acceptar que la demanda d’autodeterminació de Catalunya no siga abordada en el terreny polític i que siga resposta tan sols amb violència. Aquesta és la clau de tot i aquesta és la feblesa de Madrid: en l’entorn europeu un problema polític ha de tenir una resposta política. Punt final. I en àmbits com aquests la benvolença envers un soci, per més poderós que siga, pot durar un temps però no serà infinita.

Per això ara, quan Sánchez havia aconseguit de fer creure a Brussel·les que Espanya reconduïa la situació per la via acceptable –alliberant els presoners com a gran símbol i gest–, aquest intent barroer i maldestre de detenir Puigdemont fa caure el castell de cartes d’una manera estrepitosa. I és per això que comencen a alçar-se veus influents que diuen que ja n’hi ha prou, que no s’hi val tot i que Brussel·les ha de deixar de fer l’estruç.

La declaració del president del govern espanyol dissabte, a les Canàries, dient que Puigdemont ha de “sotmetre’s a la justícia” –com si els tribunals de Bèlgica, Alemanya, Escòcia, Itàlia o fins i tot els tribunals de la UE no ho fossen– és un dels errors més grossos que podia cometre el dirigent del PSOE.

Aquest és el primer gran terratrèmol desencadenat a l’Alguer per Puigdemont. Però n’hi ha un altre, contingut en unes poques paraules de la conferència de premsa. Diu el president a l’exili: “No sóc un actor de la política interna, sóc el president del Consell per la República.” Atenció a aquesta frase, que jo entenc com una manera molt explícita de dir que tot això que fa ell no s’ha d’interpretar com a política interna, i encara menys com un intent de fer o de condicionar el govern, de decidir sobre qüestions autonòmiques. Té un paper, com s’ha vist aquest cap de setmana, més important que no aquest.

 

PS. Avui us presentem aquest reportatge especial en què una bona colla d’estudiants i professors universitaris alcen la veu contra la discriminació del català a les universitats del Principat. No tan sols us recomane que el llegiu. També us demane que el feu circular.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Joan Benet
Joan Benet
26.09.2021  ·  22:30

Si el govern espanyol és al darrere de la detenció del president Puigdemont a Itàlia (cosa difícil de dubtar), això demostra la poca por que li fa que ERC s’aixequi de la taula de diàleg o no li aprovi els pressupostos. No és pot ser més irrellevant del que ERC és ara mateix. O potser sí, perquè és ben veritat que cap avall no hi ha sostre

Josep Usó
Josep Usó
26.09.2021  ·  22:31

D’una banda, el Deep State espanyol té tot el poder i els mitjans que té; però tants anys de selecció dels més fidels a una elit molt mediocre passen factura. De fet, en bona mesura encara no entenen les decisions de la Justícia Europea. Per això cometen errades de la mida d’anunciar allò del operatiu de Valladolid sense encomanar-se a ningú. D’altra banda, Espanya es un estat fallit econòmicament i que, si la UE insisteix massa en mantindre tal com va, l’acabarà ensorrant del tot. I finalment, sembla que l’exili té una estratègia molt més completa i poderosa que no es pensava més d’un. L’únic que no acabe d’entendre és perquè al Consell per la República encara no hi ha més inscrits (tot i que el ritme ha augmentat des de la detenció). Seguim.

Josep M. Bla
Josep M. Bla
26.09.2021  ·  22:36

Malauradament crec que les institucions polítiques europees continuaran com fins ara, sense voler fer res.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
26.09.2021  ·  22:47

El president Puigdemont ha de poder assolir un paper suprapartidista. Això és imprescindible, però a l’hora molt difícil. Sembla clar que considera que és el moment adequat per obrir-se clarament cap a aquest paper.

Antoni Bardera
Antoni Bardera
26.09.2021  ·  22:49

Alerta, estimat president Puigdemont, que potser el pas següent per part d’Espanya sigui un atemptat contra la vostra vida. Protegiu-vos!

joan rovira
joan rovira
26.09.2021  ·  22:52

El Primer d’Octubre és de facto, en termes polítics, el reconeixement per una majoria de ciutadans que som catalans i europeus.

El consell per la República és de facto, en termes organitzatius, el naixement d’un nou paradigma social, polític i d’organització col•lectiva.

Que no es vulgui entendre cap o algun dels postulats, no invalida en absolut, el seu desenvolupament tant pel poble, pels exiliats i altres actors.

Que ho entenguin més a fora que dins només indica la feina que cal fer a l’interior per a descolonitzar-nos del passat i d’aquells que viuen anestesiats, encara.

Perquè el present és fer coincidir la voluntat manifestada pel poble català, autodeterminat de l’espanyolitat, en simbiosi amb la nova era digital indispensable al continent.

Som la disrupció, els Països catalans, al sud d’Europa del nou present que estem confegint, de manera distinta a la figurada; però, de manera coincident amb la resta del continent.

Tant per la manera de fer i guanyar el referèndum d’autodeterminació com per la manera embrionària de gestionar una societat complexa de manera senzilla, digitalment i convivencial.

De cap manera podem aturar-nos, almenys els dempeus, votants del Primer d’Octubre perquè formem part d’un poble més ampli, a la península, el continent i arreu per tal de coincidir i compartir el nou repte glocal.

joan guinarda
joan guinarda
26.09.2021  ·  22:53

Declaracions de Margallo (del nacional.cat):

Així ho ha declarat en una entrevista pel diari La Razón, en la qual al·lega que el retorn del president a l’exili “entorpiria” un suposat “pacte tancat” entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès, i que, per tant, el govern espanyol no tindria gens d’interès que torni. A parer seu, la detenció de Puigdemont podria no haver sigut més que “un error per part de l’Advocacia de l’Estat”.

Si parlem de Sanchez, potser té raó, però l’estat profund vol enfonsar Sanchez…

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
26.09.2021  ·  22:56

¿Dieu que Europa no pot acceptar que la demanda d’autodeterminació de Catalunya no siga abordada en el terreny polític?

Ho pot acceptar perfectament.
¿No sabeu com de maliciosamet treballa Espanya? ¿Alguns encara no voleu veure que l’Estat espanyol serà capaç de desviar tota l’atenció dels presidents europeus fent-los veure que les constitucions s’han de respectar SEMPRE?
Espanya té prou influència i faciment farà creure a Europa que CAP PAIS europeu permetria un “golpe de estado” como el que perpetraron los separatistas (i supremacistas sin ley).

Només ens salvaria si ens atrevissim a demostrar que Catalunya ja porta quatre segles de règim colonial amb guerres constants, genocidi cultural i sotmesos a una casta extractiva espanyola.

No en tinc cap dubte que l’Estat és capaç de tota mentida, tècnica Goebbels de propaganda corrompent Europa del tot.

josep soler
josep soler
26.09.2021  ·  22:59

I ara…Si a més a més tinguéssim un Parlament de Catalunya amb un 52% de diputats independentistes i no pas als neoautonomistes que hi tenim ara: la batalla internacional estaria coordinada amb l’acció interior al carrer i els representant electes.

Però els que ens ha robat el vot mentint perquè de facto són unionistes en tant no tenim ni autonomia, són autèntics taps per la llibertat de CAtalunya.

Si en realitat els nostres càrrecs electes del Parlament focin honrats, haurien de dimitir i tornar a fer eleccions amb candidats més valents i més llestos; si volen ser autonomistes que ho diguin i que els votin els espanyolistes.

Fora botiflers del Parlament i del Govern.

Piero Galilea
Piero Galilea
26.09.2021  ·  23:02

Tan sols un apunt. Andrea és nom d’home a Itàlia, i el senyor Andrea Bonanni és el director de La Repubblica

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
26.09.2021  ·  23:14

Tota la premsa italiana, tota, està abduida per una “simpatia” envers Espanya que no té cap explicació. Cap.
Es van creure (sobretot l’esquerra italiana, però no solament) el conte de fades de la democràcia “de la llei a la llei”. Els historiadors italians (historiadors!!!), quan parlen de història contemporànea espanyola, continuen repetint el mantra del rei Juan Carlos que va salvar Espanya del cop d’estat del Tejero. No fa gaire, en un programa de prestigi del canal RAI Storia, vaig escoltar unes falsedats increibles.
Darrerament, algunes èlits de la informació ja comencen a notar que hi ha coses que grinyolen, però…és tant dificil tornar enrere! … és com si es sentissin traits. No ho volen veure ni reconèixer. Viuen en un estrany nùvol fantàstic on Espanya és un mon feliç ple d’Almodòvars, reis que salven paisos amb un discurs, reines Letizies glamours, de gais lliures i feliços i de franchistes morts i enterrats amb una transició modèlica.
I desprès la frase emblemàtica: che bella Barcellona! I punt. Aqui s’acaba el coneixement que tenen de Catalunya i del problema català. Quina buidor!
He enviat cartes als diaris, he protestat amb piulades, he escrit a la Concita De Gregorio (que té lligams familiars amb Catalunya i que va acompanyar a en Puigdemont a votar el primer d’octubre, per seguirne, pas a pas, la crònica dels fets).
No poden dir que no saben. Simplement, no volen reconèixer l’engany. No es creuen que un pais en el qual vàren creure pugui ser tant barroer i feixista. Tanquen els ulls. S’amaguen. Tenen por d’explicar-ho als seus lectors. Perqué, probablement, després de tantes mentides, tampoc es creurien la veritat.
Son com criatures que han vist els reis deixant els regals al sofà de casa però no ho volen reconèixer. Els fa mal. Tenen un mal de panxa fisic.
Vicent, si parles amb ells, et cauràn les ulleres i… altres coses, a terra.
La major part dels articles i noticies d’aquests dies han estat vergonyosos periodisticament parlant. I la resta, si volem ser generosos, incomplets.
Cap d’ells ha parlat realment del problema. Res sobre la gran mentida de Llarena.
I és per això que els italians del “carrer”, la gent normal, té una opinió esbiaixada del problema català. No l’entenen perqué ningú els explica el qué passa.
Un altre diari considerat d’esquerres o progressista (com vulgueu) “Il fatto quotidiano” ha escrit un article ple de inconsistències i mitjes veritats. I, és clar, els comentaris dels lectors, consequentment, eren agressius i vergonyants.

Jo, en tot això, continuo meravellant-me que els periodistes catalans no treballeu també per la nostra causa de cara a l’estranger. No és suficient traduir un article en anglès i penjar-lo a la web.
No feu trobades amb companys francesos, italians, alemanys? No feu congressos, dinars, meetings? No teniu cap contacte amb cap d’aquests “peixos grossos” del periodisme que cada pais té? No us intercanvieu informació entre capçaleres?
No s’hi val a “esperar” que algun corresponsal perdut us demani informació. Es tracta d’ajudar al president Puigdemont en la seva tasca.

M’agradaria tenir una resposta.

Sílvia Poll
Sílvia Poll
26.09.2021  ·  23:21

Molt ben resumit benvolgut Vicent. I un cop més el President Puigdemont mostra que si hi ha algu que ens pot portar a la independència, és ell i nosaltres, la gent del carrer i al carrer.

Il·lu González
Il·lu González
26.09.2021  ·  23:26

Ja ho vaig comentar i torno a repetir-ho: sort en tenim de l’exili a Bèlgica, amb el president Puigdemont, la consellera Ponsatí, i els consellers Puig i Comin. Sort en tenim!

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
26.09.2021  ·  23:35

A la grandiosa protesta i manifestació de les marxes per la sentència del TS contra els liders indepes, concretament a la de la Meridiana, recordo que em va frapar un cartellet que duia una noia molt jove, que deia:”Yo no soy indepe, pero tampoco gilipollas”. Doncs bé la periodista italiana també el podria dur , i de fet ho ha practicat en el parraf final del seu escrit: sí, no és indepe però tampoc ximple, i veu que la política de l’estruç no va enlloc i que la UE l’ha de deixar de practicar i de cometre aquest greu error, ja que de fet s’hi juga el seu ser o no ser. O la UE demostra la seva capacitat per a resoldre aquest tipus de conflicte com el de Catalunya i España, o deixarà d’existir caient en la més completa irrellevància.

L’error de l’estat España en el seu conjunt ha sigut molt greu al atrevir-se a mostrar les seves vergonyes més intimes davant tot el món; i això és molt difícil d’arreglar. I la UE de cap manera es pot deixar arrossegar a aquesta caiguda imparable per un pendent superior al critic. Per tant la UE ha d’exigir una taula de negociació de veritat, a una seu fora de España, amb representants de totes les forces i entitats indepes, i amb relators-observadors de la pròpia UE i de la ONU, a part, és clar, dels representants de l’èstat espanyol, no únicament del seu gobierno. I quant abans ho faci millor per a tots, inclosa la mateixa UE.

jaume vall
jaume vall
26.09.2021  ·  23:36

Benvolgut sr. Partal, estic completament d’acord amb aquest editorial.

A risc de que s’enfadi, he d’afegir una coseta.
Benvingut a bord.
Fa molt de temps que alguns ja vam adonar-nos que l’estratègia del general Puigdemont de no lliurar-se a la injustícia espanyola era l’opció correcta. Per la mateixa raó, la tàctica del coronel Junqueras d’entregar-s’hi, era posar els líders a mercè del contrincant (crec que es pot dir sense cap escrúpol, de l’enemic).
Bé, sent així, l’equidistància que va mostrar durant força temps, potser va ser un error.
Ara és noble de reconèixer la carta guanyadora.
També seria molt coherent de convidar a c t i v a m e n t tots els subscriptors i lectors a fer-se membres entusiastes del Consell de la República, que no, no és un artefacte partidista de Junts, sinó el millor vehicle lliure amb altaveu potent que tenim a la UE.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
26.09.2021  ·  23:41

L’episodi sard d’aquest elefant en ruta per Europa que es voldria caçar per al rei d’Espanya hauria de servir perquè el MHP Puigdemont exigís el compromís dels partits independentistes que ocupen la gestoria autonòmica catalana, per donar forma a l’estratègia independentista de fora estant del control d’Espanya, bo i participant-hi activament arrecerats sota un paraigua que no compromet cap govern.

Per recuperar la iniciativa, el Consell ha de liderar la taula per a l’estratègia independentista, que el Govern autonòmic estarà compromès a portar a una taula de negociació amb qui vulgui seure de la banda d’Espanya.

Alfons Tur
Alfons Tur
26.09.2021  ·  23:43

crec que la frase de Puigdemont és molt significativa. Ell ha de set vist com algú per sobre de la lluita partidista i de les picabaralles per les engrunes autonòmiques, i cal que actui així. Si cal que la independència es proclami de nou des de Waterloo , però cal reforçar el CxR que ha de ser el Consell de la República.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
26.09.2021  ·  23:49

L’alliberament del president Carles Puigdemont va tenir lloc divendres a la tarda, i fixeu-vos que a continuació, com a resposta —amb l’excusa de les borratxeres multitudinàries—, a Barcelona han començat les trencadisses, com ara avui les d’uns aparadors al barri d’Hostafrancs.

No falla. És l’espanyolisme, que així intenta impedir que ens pugi gaire la moral.

Un altre exemple: després d’unes eleccions europees en què van guanyar els partits independentistes, l’endemà mateix l’Ajuntament de Barcelona —en temps de l’alcalde Trias, de CiU, que no s’estava de dir que no era independentista— va ordenar l’enderrocament de Can Vies. Enderrocament que va ser el principi d’un incendi social d’okupes que podia perfectament derivar, si no s’hagués tallat a temps de part de tothom, en un incendi social de proporcions europees, amb tot d’okupes d’arreu convergint a Barcelona a defensar els seus companys a batusses amb els Mossos i els Municipals. I acabat amb una intervenció de les forces d’ordre espanyoles davant la impossibilitat catalana d’aturar-ho.

D’aquesta mena de reaccions en podríem posar molts i molts exemples, si tinguéssim prou memòria per a adonar-nos-en.

I un altre, d’ exemple. Uns quants mesos després del manifest del Grup Koiné, que posava la llengua catalana al lloc que li pertoca en la futura república catalana, l’Institut d’Estudis Catalans esbombava el projecte d’esborrar gairebé tots els accents diacrítics de la nostra llengua, sense cap mena de justificació seriosa, amb una actitud autoritària a l’espanyola, amb la greu conseqüència de rebaixar el nivell de precisió i claredat de la llengua escrita. Per a fer-la doncs menys apta per a fer-ne una llengua d’estat.

I etc. etc. etc.

Estiguem atents, perquè en veurem més, de reaccions com aquestes, i en tots els camps.

Albert Ventura
Albert Ventura
26.09.2021  ·  23:53

Te rao, senyora Fita, nomes cal llegir els articles de la senyora Lo Cascio que esta tipa de viure a Catalunya i encara no sap si es a Barcelona o a Abissinia.

Antoni López
Antoni López
27.09.2021  ·  00:30

D’acor amb Mº.Angels Fita: AJUDAR AL PRESIDENT, i de passada als italians.

Àngels Mas
Àngels Mas
27.09.2021  ·  00:35

El gobierno sabía que podía passar i fent ulls grossos no ho va voler aturar. A veure que maneguen ara a la vista de que el poc prestigi que els queda s’els en va en orris. El MHP Puigdemont els està jugant una partida molt intel.ligent, estic pendent de l’escac i mat.

JOSEP RODÉS
JOSEP RODÉS
27.09.2021  ·  01:04

Ves per on, però potser la maniobra dels franquistes espanyols pot haver desemmascarat els seus homòlegs a Itàlia. Se’m fa difícil creure que a l’Itàlia del segle XXI encara hi puguin haver nostàlgics del feixisme del “Duce”, però un indici d’això potser l’havíem d’haver vist quan durant tants anys s’han anat reunint periòdicament feixistes d’aquí i d’allà per celebrar els bombardeigs de Barcelona.
Aquesta maniobra fallida de les clavegueres espanyoles sembla ser que ha trobat algunes complicitats a l’altre costat del Mar Balear. Estaria bé que els demòcrates italians fessin un repàs per veure quin personal tenen infiltrat dins dels Carabinieri o de la Polizia di Stato.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
27.09.2021  ·  01:18

María dels Angels Fita (26-9-21 , 23,14)
M’afeigeixo al contingut del teu comentari.Tanmateix, vull afegir-hi alguna cosa:
Comparteixo totalment el judici que ens ofereixes sobre la superficialitat i l’a-criticisme dels ciutadans i premsa italians sobre la veritable realitat de Ñ. A la vegada, vull afegir que hi ha una deplorable coincidencia amb la visió que el poble ñol té sobre sí mateix, sobre la realitat política, sobre la realitat social i sobre la inserció de l’individu en la comunitat. Crec que totes aquestes realitats expostes mereixen un monumental vot de censura. Mentre els homes no fem servir d’una manera correcta les funcions més elevades que ens diferencien de les bestioles, no podem esperar que serem ciutadans d’una civilització veritablement humana. Aquesta cosa tan amorfa anomenada “civlització de masses” ha passat a ser un “engendro sotmés als capritxos i interessos dels déus que ens han castrat, i que ens tenen amansits i teledirigits amb mentides que la majoria ha assumit com un “elixir de la felicitat.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
27.09.2021  ·  01:31

Aquesta frase del president: “Sóc el president del Consell per la República.” Si no recordo malament també li vaig sentir dir quan va rebre la Medalla Carrasco i Formiguera a Prats de Molló.
El Consell per la República és l’eina que pot aglutinar les diverses sensibilitats del moviment independentista i actuar al marge de la repressió espanyola. I el M. H. P. Carles Puigdemont, com a President legítim de Catalunya a l’exili, i com a President del Consell per la República, ha encapçalat amb un èxit indiscutible les accions de denúncia internacional sobre la vulneració dels drets dels ciutadans de Catalunya per part de l’Estat espanyol.
Ara bé, si es vol consolidar el moviment unitari que representa el Consell per la República amb el lideratge del President Puigdemont, entenc que afavoriria aquesta consolidació i creixement que el President es deslliurés de qualsevol altre responsabilitat, diguem partidista. És la meva opinió.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
27.09.2021  ·  05:24

No recordo cap cas que un article, o una declaració d’un polític sense poder real per canviar les coses hagin portat a una revolució.

I ho dic amb amargura, perquè ja m’agradaria a mí que el Sr. Partal tingués raó.

La dura realitat és que per la política de la UE i pel context internacional, funciona aquella frase apòcrifa d’Stalin quan se li queixaven que el Papa havia protestat: “Quantes divisions té el Papa ?”. El MHP Puigdemont és un referent moral, etc, però si demà convoqués una vaga general o la gent a sortir al carrer i a bloquejar-ho tot dubto molt que arrossegués més enllà d’uns centenars o milers de ciutadans convençuts. I això, malauradament, és el que compta (una altra cosa era l’Octubre de 2017, que es va desaprofitar i que cal tornar a bastir).

I sobre què accepta Europa o no, o el que digui la Repubblica, doncs sincerament, la Repubblica, com abans el FInancial Times o Frankfurter Allgemeine Zeitung, o el TImes, tots ells prou influents, una hora o altra han dit coses semblants amb un resultat perfectament descriptible. Europa el que vol és que no l’emprenyin i ja està. Ni diàleg ni punyetes. Amb que ens estiguem quietets ja en tenen prou. Ningú ha mogut un dit, per exemple, pel reconeixement del català, o per forçar un diàleg real. Això passarà el dia que milers de ciutadans bloquegin les fronteres o a la Volksvagen no li arribin peces de recanvi perquè el port de Barcelona és bloquejat. Fins aleshores, res de res. Tornat a l’octubre, l’única vegada que Europa va voler negociar alguna cosa, i, de fet, segons es diu, va aixecar la camisa totalment al MHP Puigdemont, va ser l’octubre de 2017. Precisament perquè tenien por que una declaració d’independència portés a Madrid enviant l’exèrcit, aldarulls als carrers i desestabilització econòmica del sud d’Europa. Quan al final el govern català es va fer enrere, l’interés pel conflicte català es va fondre a la velocitat del gelat a 40º.

Hem d’aprendre de les lliçons per saber què hem de fer. El demès és, em temo, voler agafar-se a un clau roent quan no hi ha més esperances de tirar endavant. No dic que no s’hagi de fer, però les esperances mal concebudes condueixen a la frustració, eviten mirar el problema de cara i a la llarga porten al desànim.

Salvador Molins
Salvador Molins
27.09.2021  ·  05:44

Prioritat absoluta a tots nivells del CxR. Censeu-vos-hi.

Creiem-nos-ho, complim el Mandat: República Catalana Independent.

Sols així vencerem la inèrcia dels incrèduls d’Itàlia, d’arreu i també de Catalunya.

Fem gran el CxR. Enxarxem-nos tots i tots els grups en una xarxa neuronal arreu de tot el territori, Consells Locals, CDR, Debat Constituent, Assemblees territorials, demés grups i persones, …

Enfront la incredulitat, els enganys i la desinformació, complim i visquem el que vam votar i guanyar.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
27.09.2021  ·  05:58

El president Puigdemont destapa l´estat espanyol. Les mentides contínues a tots nivells queden al descobert. Cal rematar-ho al carrer. Ens veiem l´1-O. I 12-O i no deixem els carrers d´una vegada .

Josep Pericas
Josep Pericas
27.09.2021  ·  06:42

Molt d’acord de nou amb Miquel Gilibert. També molt d’agrair la mirada informada i realista de Maria Angels Fita.

Per altra banda, veig que es va plantejant el debat de si el MHP Puigdemont ha de desvincular-se de JxCat. Fa dies que vaig insistint-hi, Puigdemont ha de ser vist com de Gaulle (o com Companys, Irla o Tarradellas, que mai ningú no descrivia com a dirigents d’ERC a l’exili, sinó com els mantenidors del Govern Català a l’exili). Suposo que ell s’ho deu haver plantejat sovint, però com que semblava que no hi havia debat al respecte, fer aquest sacrifici no es veia clar que aportés gaire …entenc que costa molt jutjar la situació, allunyat del país. I amb la pressió de la cúpula de JxCat, que en serien els perjudicats.

Per a mí les grans línies d’actuació són:

A l’exterior, un CxR que es presenti de forma clara i no tergiversable com a Govern català a l’exili (davant els catalans i davant el món). Que ningú pugui dir “ha dit el líder de JxCat que…”.

A l’interior, una forta campanya dirigida als dependentistes (en català i també en castellà) per fer-los veure que no hi ha possibilitat de prosperitat ni benestar social sense independència. Fent números, que es vegi que sense 6000 milions anuals més en educació i 5000 milions anuals més en sanitat és impossible tenir un bon servei. Des de la Generalitat, l’únic que es fa és enganyar la gent, dient que com que en saben molt aconseguiran uns resultats excel·lents. I enganyen per poder continuar cobrant dels nombrosos càrrecs que ocupen (500 càrrecs de confiança, més els diputats).

I com diu algú, cuidi’s. Una part del pressupost del CxR hauria d’anar a proveir-li seguretat. Tenim l’antecedent de l’enverinament de Pau Claris, també dels nombrosos càrrecs del PP oportunament morts quan podien testificar alguna cosa. I que a Espanya els va quasi la vida, sense xuclar de Catalunya se’ls ensorra el muntatge. Això si el sotrac de la pèrdua de Catalunya no porta a una veritable revolució política i social. Perquè, si estimem els nostre veïns (malgrat tot), sapiguem que la única manera de provocar aquesta revolució és marxant de l’estat espanyol.

jordi Rovira
jordi Rovira
27.09.2021  ·  06:53

Estic del tot d’acord amb l’editorial d’avui. Sobretot voldria remarcar la feblesa espanyola. Sí, tot problema polític s’ha de resoldre políticament. I és sobre aquesta feblesa que s’ha de sostenir l’acció política catalana. La interior, i molt important, l’exterior. En aquest sentit, l’acció reivindicativa és molt important. Ho és en tant que esperona una més avançada acció política. Per això han de ser impossibles intercanvis tipus peix al cove. Per això l’independentisme no requereix ser nacionalista. Ho diu clar l’article editorial en fer referència a l’article italià: Catalunya no vol demanar, Catalunya reclama un estatus polític de base i democràtic: el dret a decidir. I per això la preocupació i desunió al si de l’estat profund espanyol: el dret a decidir equival a posar un límit no volgut al projecte d’una Espanya Madrid centre.
Aquests dies d’angoixa hem reviscut com pot perdre Espanya. Com ha de perdre Espanya. Ha de perdre per enfonsar el peus en el fang. Ha de caure en la seves febleses. I aquest és un supòsit que encén totes les atencions més enllà de les nostres fronteres. I sí, si en Rajoy i el PP van ser esborrats del govern per la nefasta actuació a l’1-O, en Sánchez i el PSOE veurem com queden per la nefasta actuació post 1-O.
ERC, Junts i la CUP han d’apretar. O potser han de fer córrer a l’espanyol. Han de fer el possible per que l’elefant caigui per l’estimberri.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
27.09.2021  ·  07:38

Confiar amb la UNIO D’ESTATS CONTRA EUROPA, es un desastre. La UE ES EL BUNCKER CONTRA LA DEMOCRACIA dels europeus. La UE es un tanc PP.PS contra la llibertat, la dignitat i el lliure pensament de les persones. Tancar la UE es una necessitat higienica i un monstre de parasits, gandiuls i miserables que nomes treballen per la seva sobrevivencia i omplir les seves infinites butxaques. Brusselles es un niu de lladres

Joan López
Joan López
27.09.2021  ·  07:55

La gran bofetada del nostre president a Llarena,ha sigut tan grossa que de retruc la rebut Pedro Sànchez i el seu “botones” Aragonès. La vanguardia va treura ahir a corre cuita,una enquesta per salvar a erc,pero els catalans som pacifics no idiotas.
Puigdemont mantè la dignitat del poble català…..cuan torni que tornarà i lliure,la rebuda serà històrica.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
27.09.2021  ·  08:12

Si ERC, no s’aixeca de la taula de diàleg.
Ja no sé què són si autonomistes, unionistes, aprofitats o tontos.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
27.09.2021  ·  08:22

Benvolgut i Honorable President de Catalunya Carles Puigdemont tinc els meus sentiments fets un bon garbuix; per una banda celebro que una vegada més hagis sortit victoriós de la fuetada d’aquest estat podrit i per l’altra tinc el cor encongit de pànic pel que et pugui passar. Són criminals, i com molt bé ha dit algú en aquestes pàgines cal recordar persones enverinades. Cuida’t. Estiguis alerta. Una abraçada. Bon dia i bona hora.☮️

Jordi Torres
Jordi Torres
27.09.2021  ·  08:30

Molt interessant l’editorial, i molt adient el comentari de na Maria Angels Fita. L’article de La Reppublica, essent molt simptomàtic, no és suficient. L’estat sap molt bé, ho porta fent molts anys, com controlar la informació interna (el vergonyós sectarisme de la premsa i dels mitjans de comunicació de l’estat, inclosos la major part de mitjans catalans públics i privats) i també l’externa, amb tots aquests corresponsals habituals dels ‘asadores’ i d’altres ‘cenáculos’ que, de Madrid estant, redacten les seves cròniques parcials i falsejades. No sé quina tasca pot fer la conselleria d’exteriors pel que fa als mitjans de comunicació però està clar que feina tindrem a desmantellar la tramoia oficial espanyola i a fer que la premsa internacional obri els ulls a la realitat que s’amaga darrera del decorat.

Carles Serra
Carles Serra
27.09.2021  ·  08:34

Gràcies Vicent per l’editorial, la Sra.Fita 23:14 com el Senyors Josep Soler i Josep Maria Martín 22:56, crec que amb els seus comentaris/opinions ja aporten lo suficient per fer-nos reflexionar.
Sobre el català a les universitats catalanes, que estan sota la responsabilitat d’això que li diuen govern de Catalunya; és més de lo mateix amb respecte els governants que hem/tenim en el govern; ja em direu quina conciencia pot tenir un dels màxim responsable de cultura com Ernest Maragall; ja que dir els responsables de cultura de molts ajuntaments, com exemple la majoria d’ajuntaments de Bajo Llobrega, ep!!! apart tenir una part important d’aquesta societat que en són oposició; cal recordar que un partit franquista com CS va ser el partit més votat en unes eleccions en el parlament de Catalunya, amb el missatge sobre la IMPOSICION DEL CATALAN? i l’altre part està engolida per aquesta majoria de ciutadans que ens varen venir de diferents pobles d’espaÑa, si parlem dels sudamericans crec que s’obren comentaris, anat colonitzant la majoria de pobles del cinturon rojo y gualda

josep ortinez
josep ortinez
27.09.2021  ·  08:52

Parlant de Sánchez mai sans que pensa, perquè ha fet o si ha fet una cosa o no.
A mès com que lo únic que li interessa veritablement recelo mateix, el que avui és blanc demá pot ser negre segons cregui que li convé.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
27.09.2021  ·  08:56

Els hi ha sortit al revés del que es pensaven.

Pep Agulló
Pep Agulló
27.09.2021  ·  09:08

PRESIDENT DEL CxR

Puigdemont genera un efecte catalitzador dins l’independentisme com ningú.

Aquesta transversalitat que transmet quan ell mateix es defineix com president del Consell per la República i no pas com un actor de la política interna, és un actiu que no podem deixar escapar.

És l’únic líder que encara no només no està desactivat per l’Estat sinó que guanya tots els embats legals fent-se un lloc en l’imaginari polític europeu.

No tan sols com a lluitador per a la independència de Catalunya sinó com a portador de nous valors democràtics per aquesta Europa en crisi escorant-se cap al feixisme.

PS. Al final d’octubre seran les eleccions a l’Assemblea del CxR. Cal afegir nous membres i demanar la identificació per poder votar. Som-hi.

PS. M’adhereixo al comentari de Mª Fita. N’hi ha algun, però no he conegut cap italià-na a Barcelona que no sigui antiindependentista i por-espanyolista. Molts “esquerrosos” alemanys també.

PERE SIO
PERE SIO
27.09.2021  ·  09:29

Al FAQS Àbalos (PSOE) fins fa poc el segon de Pedro Sánchez, va atacar de forma contundent i embogida al MHP Puigdemont i en canvi no parava d’ensabonar a ERC, el seu soci. El missatge deixa entreveure dues coses, primer fins a quin punt ERC s’ha venut a Madrid, a canvi de res, i segona la voluntat del PSOE de dividir els catalans. L’atac d’Ábalos coincideix amb les paraules de Pedro Sánchez des de la Palma dient que Puigdemont s’ha d’entregar a la justícia espanyola, per castigar-lo. Queda clara quina es la voluntat del PSOE de liquidar com sigui a la peça de caça major, única que des de fa temps fa nosa i posa a l’Estat espanyol contra les cordes.
La taula de diàleg només serveix per blanquejar falsament l’imatge de Pedro Sànchez a nivell internacional.
PP i PSOE són els responsables directes de que a Espanya avui manin els talibans franquistes (judicatura, policia, clavegueres) i no tenen intenció ni força per canviar res.
Qui vulgui veure en el PSOE un aliat per canviar Espanya i resoldre el problema català, s’equivoca. PP i PSOE en el tema català són i volen el mateix, però amb diferents formes i aparençes.

Emili Miquel
Emili Miquel
27.09.2021  ·  09:49

En Carles Puigdemont és la bèstia negra de l’estat espanyol, la peça més preuada, precisament perquè ell representa el seu fracàs, mentre que per a nosaltres (ells ho saben) representa la nostra victòria. La repressió iniciada per l’estat, i que no té aturador, ha fet molt de mal, ha bifurcat l’independentisme entre els que s’han mantingut fidels a la victòria del 1-O, i els que en reneguen, mirant de fer creure, asseguts en una taula de rendició, que “són” independentistes intel·ligents quan ja no “són” ni autonomistes valents. Convençuts com estan de que la seva retòrica buida ens pot enganyar. I decidits com mai a repartir-se les engrunes que el Sr. Sánchez ens pugui llençar.

Albert Miret
Albert Miret
27.09.2021  ·  09:55

Itàlia té autèntic pànic que el seu Nord vulgui seguir l’exemple separatista català, i encara que allà sigui un fenomen exclusivament econòmic i no s’assembli de res amb l’independentisme català, els italians miren de totes les maneres de confondre’l i justificar la seva màniga amplíssima amb espanya.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
27.09.2021  ·  10:04

Gràcies especialment Josep Benet, Josep Usó, Joan Rovira , Enric Roig i María Angels Fita. També a tots el altres que han deixat el seu comentari.

Espanya cada cop més despullada i obligant a molts dels seus representants, súbdits i sotmesos a expressar-se com membres devots d’aquest dogma de fe que no se sap molt bé que és (una enteléquia? ) però que té el darrera l’avaricia i el terror del poder ocult , que des de fa segles s’expressa. El discurs del Sr. Argagonés posat al costat de les paraules del seu soci Sr. Abalos son ben explicits. ER es soci d’Espanya. Es el que ens estàn venent i demanant que entenguem. Que sense Espanya no hi ha res a fer. ER ens diu aixó disfressant i mentint sobre les questions que ens ocupen el dia a dia.

Atents , molt de discerniment i lucidesa davant l’estulticia , la traïció i la violència de tot génere que l’estat espanyol i els seus subdits exhibeix. Paciència , serenitat i molta fermesa. L’acció adequada es fruit madur de l’intel.ligència i l’amor.

Francisco Javier López
Francisco Javier López
27.09.2021  ·  10:15

Es curiós el paral·lelisme que fa Bonanni, suposo que sense voler, entre Hongria i Espanya. Es refereix a l’Orban com un trampós que tan sol vol restar a Europa per posar la ma i no respectar les regles, exactament com Espanya, que no respecta la justícia europea i no ha aportat res a EU des de que es membre, ben al contrari, esta rebent des d’el començament. Després el contrasta amb que Catalunya es el contrari, volen es seu estat i romandre i contribuir a EU com país frugal que seria. El mateix a definit una mica com es Espanya i Catalunya versus Europa.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
27.09.2021  ·  10:50

Em resulta extrany que al “segon terratrèmol” li dediquis només unes línies… o tens previst un proper editorial al respecte?

Jaume Soler
Jaume Soler
27.09.2021  ·  10:54

Durant i després de la transició s’atribuia a la dreta/extrema dreta la frase: “España antes roja que rota”. Hauríem de començar a fer circular el que sembla la consigna actual del PSOE/PSC: “España antes fascista que rota”. Comuns i podemites s’haurien de decidir si hi estan d’acord o no.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
27.09.2021  ·  11:06

Sí, a mi també m’interessa, i molt, el “segon terratrèmol”. S’obre la finestra definitiva?

Jaume Riu
Jaume Riu
27.09.2021  ·  11:55

POBLACIÓ DE DESENGANYATS
1. “No sóc un actor de la política interna, sóc el president del Consell per la República”(Puigdemont, presenta una bona credencial a la roda de premsa)
2. “Una nova paròdia de la justícia europea”… (Paco Marhuenda desinforma a “La Razón”)
3. “Puigdemont ha de sotmetre’s a la justícia” (Pedro Sanchez no reconeix la justícia europea, ni reconeix la UE).
Hem sentit paraules així de contundents i determinants despres de l’episodi de Sardenya amb totes les conseqüències que se’n deriven, però encara és possible llegir comentaris sobre la independència de Catalunya que mantenen una opinió “deseganyada” per part dels que no volen reconèixer, ni volen admetre de cap manera, que el regne d’Espanya està en la fase final irreversible, que el rei pot abdicar en qualsevol moment i que Catalunya ha de recuperar ben aviat la legalitat republicana com estat independent, perquè és un procés històric inexorable.
Em sembla molt que el franquisme i la monarquia instaurada pel dictador, una monarquia ja molt debilitada, sobreviuen només i es mantenen encara en peu, gràcies al suport dels parents, amics i saludats que no s’atreveixen a ser positius.
El rei es beneficia de la col·laboració decisiva d’un població de desenganyats que l’apuntalen i li fan de coixí.

Paola Polacco
Paola Polacco
27.09.2021  ·  12:03

La detenció del MHP Puigdemont a l’Alguer i la reiterada declaració de Sánchez haurien de fer impossible la represa de l’anomenat ‘diàleg’ abans que Espanya acordi alguns paràmetres bàsics per a futures reunions.

Com que no tinc el més mínim dubte que l’Aragonès demanarà que això passi, ni que Espanya ho concedís mai, hauríem de posar fi a aquesta farsa d’una vegada per totes.

Núria Nadal
Núria Nadal
27.09.2021  ·  13:54

Una vegada més es demostra que només arribare’m a la indepedència amb Puigdemont,arrosegant esquerra espagnolista com a rémora.

oriol avila
oriol avila
27.09.2021  ·  13:54

TODOS CONTRA PUIGDEMONT !!
Indult per els qui es varen rendir a Ñ, per a quedar una mica be a UE pero mantenint-los sota canó amb amenaça de tornar-los a empresonar si no son col.laboradors fidels.

Nosaltres els catalans del interior, a lo nostre :
–Retirar els diners del Bancs traidors i Ñ.
–Consum estrategic, comprant productes i serveis de proveidors compromesos.
–Recolzant CDR en les seves accions i a tots els qui ajuden a tancar fronteres, ports, aeroports, per a escanyar Ñ , i a enfortir el nostre petit pais.
–Manifestant-nos sorollosament i pacifica, amb cartells, estelades, etc. on vagin autoritats Ñ o actes politics, culturals, esportius, etc. i controlant els infiltrats que actuen per a desacreditar-nos.
–Ajudar a creixer el C per a la REPUBLICA i la CAIXA DE SOLIDARITAT amb els represalits, etc.
–Inundar els Medis de comunicació al nostre abast amb cartes reclamant el nostre dret a l´aurodeterminació i a la llibertat.
Si tots plegats CUMPLIM, triumfarem !!!!

Carles Viñals
Carles Viñals
27.09.2021  ·  13:55

“Si no creus poder guanyar una guerra, no la comencis; no te’n sortiràs. Se’n diu moral de victòria. No hi ha dreceres ni guerra sense víctimes, sacrifici ni dolor.

Pensa-t’ho abans d’enfrontar Espanya. No és feble ni està aïllada. Comparteix interessos amb altres estats i té molts cromos per intercanviar, com enviar tancs als països bàltics, legionaris a l’Afganistan o comprar avions als seus aliats. Poca broma amb ella: Si menystenim la seva força i riem de les seves misères, comencem molt malament.

Però els imperis tenen febleses i la Història té oportunitats, i aqui és on entra Puigdemont, amb les seves victòries a Bèlgica, Escòcia, Schleswig- Holstein o l’Alguer, contra un enemic molt més fort, però encegat.

Puigdemont demostra saber de què anava el joc (la guerra) i a què s’exposava. Ha demostrat que Espanya pot ser vençuda, però no sense pagar el preu de la victòria; en el seu cas, l’exili, la manca de repós i viure amb l’ai al cor. Qui pensi, però, que Espanya caurà davant d’un tribunal europeu, no coneix Europa ni, encara menys, coneix Espanya. Les dretes espanyoles deixaren ben clar per mitjà d’una guerra, que preferien una Espanya roja abans que una de trencada. Les esquerres espanyoles preferiran sempre, abans que una Espanya trencada, una de feixista.

Si no deixem sol Puigdemont; si fem pinya al seu voltant; si prioritzem d’una santíssima vegada el País per damunt dels partits, les forces del mal que dominen Espanya seran derrotades i serem finalment lliures. Si el deixem caure, però, caurem tot seguit nosaltres. Espanya, com de costum, ho sap molt bé, i d’aquí la seva obsessió per abatre’l perquè pensen (i crec que pensen correctament), que si Puigdemont cau, guanyen la partida. I si ells ho creuen així, nosaltres n’hauríem de traure alguna conclusió intel.ligent.”

Demano perdó a l’amic Joan Rovira, de l’article del qual a El Món, ESPANYA NO ÉS INVENCIBLE, aquest comentari meu vol ser un breu resum.

David Mascarella
David Mascarella
27.09.2021  ·  14:13

D’acord amb Josep Pericas i Miquel Gilibert. I com s’ha de valorar la declaració de Boye el mateix dia de la “retenció” afirmant: demà sortirà el sol ? i el coneixement de dos policies esp a l’avió? on va embarcar?

Josep Vilà
Josep Vilà
27.09.2021  ·  15:28

Llegint l’última frase de Josep Maria Martín potser ens cal aprendre a comunicar el nostre macro-projecte Catalunya Nou Estat d’Europa a partir de les tècniques de Goebbels, dibuixant un món d’il.lusió i prosperitat adreçat als qui ja estan acostumats a empassar-se les ficcions de Tele5.

Carlos Carretero
Carlos Carretero
27.09.2021  ·  16:33

Molt be lo que diu María Ángeles Fitá

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
27.09.2021  ·  16:52

Malauradament, ERC desactivarà els terratrèmols

Berta Carulla
Berta Carulla
27.09.2021  ·  17:32

el nostre actiu és el president Puigdemont, recolzeu el Consell. Protegiu el president i el seu equip.

Llegiu l’últim escrit de Jordi Galves i entendreu els seus silencis.

Quant a la capital del país la volen espanyola i per això la destrueixen, la vigília de l’1 d’octubre. La vigília de la visita del Borbó, que ve a marcar territori i que ens va declarar la guerra. El seu temps ha acabat, ni ell ni la seva prole són sostenibles ni tampoc la seva Cort ni la institució que presideix ni l’entramat de corrupció executiva, política i judicial que se’n deriva. A casa nostra no, els catalans no tenim rei.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes