S’acaba una etapa, res més que això

La formació d'un govern en què un dels grans partits independentistes serà a l'oposició de l'altre simplement tanca l'etapa oberta al 2012. Res més que això

Vicent Partal
10.05.2021 - 20:08
Actualització: 10.05.2021 - 22:08
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Tot sembla indicar que no tindrem un govern de la Generalitat que compte amb el suport dels tres partits independentistes parlamentaris. I que hi haurà un trencament que segurament serà definitiu perquè ja no tindrà a veure, com fins ara, amb les idees, sinó que ja entrarà en el terreny de la pràctica. Com serà el trencament encara s’ha de veure. Segur que Esquerra maldarà per encapçalar un dels pols que emergiran, sumant al seu projecte la CUP i els Comuns i apartant Junts. I l’altre pol, per lògica, hauria d’articular-se amb Junts, que ja veurem si es queda sol o no, segons on acabe caient la CUP, o cada tros de la CUP.

Això és el que hi ha sobre la taula ara mateix, amb independència –i molt per damunt– de si s’acaben repetint les eleccions o no. I significa que hem arribat al final d’una etapa que ha durat uns vuit anys llargs.

El 18 de desembre de 2012, Artur Mas i Oriol Junqueras van signar un document de dinou pàgines que es deia “Acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària del govern de Catalunya“. Veníem de la gran manifestació de la Diada del 2012, “Catalunya, nou estat d’Europa”, de l’eclosió de l’ANC, i amb aquell document els dos partits anunciaven la voluntat de fer una consulta sobre la independència, que acabaria essent la del 9 de novembre de 2014, objecte del primer gran xoc entre ells, perquè ERC va considerar que allò que es va acabar fent era una enganyifa.

Les eleccions que s’havien fet el 25 de setembre havien significat un canvi radical en la política catalana. La pressió del carrer per a fer la independència era immensa. CiU havia perdut 12 diputats i s’havia quedat en 50, Esquerra havia pujat de 10 a 21 i la CUP emergia amb 3 diputats. CiU caminava cap a l’independentisme però encara no es definia com a tal, no ho va fer fins el 2016, mentre que Esquerra i la CUP representaven clarament la pujada del nou moviment, amb 24 diputats. El pacte era, en essència, bo per a tots dos partits. CiU venia d’una legislatura molt difícil, que només havia durat dos anys, i Esquerra tot just s’acabava de recuperar de la sotragada que li havia significat el segon tripartit, quan va decidir de fer president José Montilla. En les eleccions del 2010 CiU havia pujat de 48 diputats a 62 i Esquerra havia baixat de 21 a 10, però veient a més com entrava al parlament Solidaritat, amb 4 diputats.

La força del carrer i les febleses evidents de tots dos partits van fer fàcil aquell pacte, una facilitat que es va esvair de seguida. Les dues formacions mai no es van sentir còmodes l’una al costat de l’altra però no podien fer-hi gran cosa. El moviment popular no deixava marge per a res que no fos avançar units cap a la independència. CiU ja no podia pactar amb el PP ni ERC podia pactar amb el PSC perquè la gent els exigia entendre’s. Amb alts i baixos i passant per l’extraordinària experiència de Junts pel Sí, la situació es va anar mantenint fins al referèndum del Primer d’Octubre. Però les setmanes posteriors fins a la proclamació de la independència ja van mostrar un descontrol enorme entre les dues formacions i dins cadascuna. I la decisió divergent de lliurar-se a les autoritats espanyoles o anar a l’exili, amb tots els grans matisos que té, va assentar les bases de tot això que passa avui.

Les eleccions del 21 de desembre de 2017 van ser un miratge. La situació era tan excepcional que es va acabar imposant una certa continuïtat d’allò que, de fet, ja s’havia trencat completament. La competència entre els dos partits havia passat per davant del projecte independentista, també perquè ja no hi havia un, un de sol, projecte independentista, ni objectius comuns. I aquesta era la clau de tot plegat. Vaig intentar d’explicar-ho en un article el novembre passat, “La bifurcació de l’independentisme“, on vaig escriure:

“Proclamada la república, una part de la classe política catalana opta per acceptar que Espanya té el dret de jutjar allò que han fet, una actitud que encaixa perfectament amb la trajectòria històrica del catalanisme i que per tant no és cap sorpresa. La sorpresa, enorme, són els altres. La sorpresa són aquells polítics catalans que apareixen inesperadament a Brussel·les i a Ginebra i que, contra tota la tradició del catalanisme i contra tot allò que es podia esperar, neguen a Espanya, audaçment, el dret de jutjar-los. Perquè ells són els qui han proclamat solemnement al parlament que Catalunya ja no és Espanya. I per tant, sobre ells, aquell que va ser el seu estat ja no hi té cap dret.

La clau que explica tot això que passa al nostre país d’ençà de fa tres anys és aquesta. I, sobretot, explica què passarà en el futur. Perquè apareixeran inevitablement dues estratègies que són tan legítimes l’una com l’altra, però que són incompatibles entre si. I que, a més, ja es veu que donen resultats completament diferents.”

I ací les teniu, ja, les dues estratègies, en forma de govern. Aleshores les vaig identificar –i ja sé que molesta a alguns però la meua feina no és pas d’agradar a ningú– com a “independentisme rupturista” i “independentisme reformista”. I crec que és una definició que avui, veient tot això que passa i cap on va cadascuna de les parts, es pot entendre millor que aleshores i tot.

Tornem a la negociació. Vivim en un sistema on un cop has donat el teu vot a un partit aquest partit té el dret de fer-ne allò que vulga. No dic que m’agrade ni que hàgem de resignar-nos-hi. Simplement constate que això és així i per tant no em faig il·lusions. I quan ahir deia que estic convençut que tots els votants saben què voten volia dir que jo no veig enlloc, ara mateix, gent que haja votat Esquerra i no estiga d’acord que l’eix nacional es canvie per un presumpte eix esquerra-dreta o votants de Junts que es queixen que els seus representants no facen president Pere Aragonès. I com que això passa quan no hi ha pressió al carrer, com n’hi havia el 2012 amb la manifestació de l’11 de setembre o amb la Via Catalana que va fer possible Junts pel Sí, doncs aleshores el pes de la militància organitzada, fanatitzada en tots els casos fins a uns nivells increïbles, i de la direcció, s’imposa tranquil·lament i ens porta a una bifurcació que pren forma de govern. Per primera vegada des del 2012 un dels dos grans partits independentistes serà a l’oposició de l’altre. És un món diferent però desesperar-nos-hi no té gens de trellat.  Si tenim un govern d’ERC amb el suport de la CUP i els comuns però no per Junts, simplement el període que es va obrir el 2012 es tancarà. I ja està. Passarà això, però tan sols passarà això. No exagerem. Res més que això.

I si hi ha ningú que pregunta si això significa la fi del procés d’independència, la resposta és que no. De cap manera.

El moviment independentista ha fet miques el PSC, ha fet miques Iniciativa, ha fet miques Unió Democràtica i ha fet miques Convergència i el PDECat. No parlem de poca cosa. L’independentisme ha bastit tres onades de consultes, les consultes populars des de fora i contra els polítics, el 9-N i el Primer d’Octubre, que ja ha situat Catalunya, de facto, fora del mapa autonòmic espanyol, com una altra cosa. L’independentisme ha posat dempeus les organitzacions populars i les mobilitzacions més increïbles que ha vist mai aquest país, en quantitat (Via Catalana, Marxes per la Llibertat, diades, Perpinyà) i en qualitat (aeroport, AP-7, Urquinaona). L’independentisme té acorralada judicialment Espanya davant els tribunals europeus i ha tret tant de polleguera l’estat espanyol que Madrid no sap veure que li convindria frenar la repressió i no deixa d’afegir benzina al foc. Però sobretot, sobretot, l’independentisme català ha canviat des del Primer d’Octubre i per sempre més la història del catalanisme. D’aquell catalanisme regional que ens havia condemnat durant un segle sencer a la subordinació.

En l’article sobre la bifurcació ho explicava així: “El primer d’octubre de 2017, intuïtivament, una part enorme de la població i una part molt petita però molt decidida de la classe política catalana van entendre que les claus del futur eren aquelles tres que existien abans de [que el catalanisme es marqués com a objectiu] fer la Mancomunitat o la Generalitat: unilateralitat, autoafirmació com a nació i comprensió que Espanya és un tot uniforme que tenim al davant. I va ser així, partint d’això i fent això, que es va celebrar el referèndum i es va guanyar.”

La qüestió important no és, doncs, quants independentistes quedaran ara d’un costat o d’un altre ni quant de temps es pot perdre. Ni les sigles, ni quin partit guanya o deixa de guanyar. La qüestió és que ara sabem allò que durant cent anys no sabíem, que és com es guanya. I cal treballar molt aquest camí, des de tants fronts com siga possible. Però sabent i assumint que segons tots els indicis, els fets, i no les paraules, encara han d’aclarir i fer evident que això que ens proposen com un altre camí, el reformisme, en realitat no porta a la independència. Si és que porta enlloc.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
10.05.2021  ·  22:17

Al final de la etapa s’arriba amb dues estratègies diferents. La d’aquells que pretenen enfrontar-se a Espanya essent presoners a les presons espanyoles i la d’aquells que s’enfronten des de fora d’Espanya. I els resultats estan a la vista. És comprensible la desesperació d’aquells que veuen que, de moment, només aconsegueixen continuar empresonats. El que cal, fa deu anys, ara i sempre, és que cada vegada més gent entenga que Espanya és com és i que no canviarà perquè no ho pot fer sense desaparèixer. Que no hi ha res a negociar, igual com passa amb un divorci amb un maltractador. Venen temps durs per les retallades que s’imposaran des d’Europa. Al capdavall, cal mirar la part positiva. Mon sogre sempre deia que no hi ha ningú que aprenga cobrant. Cal pagar les lliçons. Seguim.

Josep Salart
Josep Salart
10.05.2021  ·  22:22

Discrepo i em perdo amb això de tres partits independentistes i no sé què més.

Crec que l’únic partit independentista es quedarà esperant en el Parlament per veure si hi fan arribar alguna proposta de llibertat. Sort que hi ha seients..

Tanmateix necessito que JUNTS i el President Puigdemont, parlin més, molt més. Encara que em faig càrrec que lluitar contra tots els elements capitenejats per tv3, és més feixuc que contra la policia española de l’1-O.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
10.05.2021  ·  22:24

Per mi la via ERC és una pèrdua de temps. Però què hi farem!
Jo estic amb el CxR i el govern legítim a l’exili. Aquell era el camí. Un altre gall cantaria si tots haguessin marxat com s’havia proposat. Entenc que hi havia raons personals però al final han vist que amb Espanya no hi ha cap possibilitat de pacte perquè no tenen tradició de pactisme. És una humiliació per ells negociar.
Pel que fa als partits polítics, si m’emprenyen deixaré de votar. No em passaré a l’unionisme.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
10.05.2021  ·  22:26

Un editorial més per fugir d’estudi!
Aviam senyor Partal, “independentisme reformista” és un oxímoron. L’independentisme, per definició, és “rupturista”. Sembla mentida que algú li hagi de recordar.
D’altra banda, cap, CAP, partit polític pot fer del vot el què vulgui. Què vos digueu això m’esparvera i em referma en la intenció de no renovar la meva subscripció. Quan un partit polític fa el que vol amb el vot que se li ha atorgat, passa a ser un partit feixista.
Ja sé que vostè no fa cas dels comentaris dels subscriptors, però permeteu-me que digui que, com a periodista, no és veraç i com a opinador comença a ser tòxic. Em queda molt clar a qui i per què deu haver votat vostè. Suposo que les subvencions manen.

Carles Serra
Carles Serra
10.05.2021  ·  22:29

Sr. Vicent, acaba la seva editorial que el reformisme no porta la independència, així és com segueix definint ER un partit dependentista? es com seguir dient que el PSC es federalista, quant tots sabem i vostè Sr. Vicent els va definir així, que són el PSO€ de Catalunya, d’obediència a tot l’aparell del partit i si no que li preguntin a l’Iceta i Illa.
Fora d’agrair-li que a partir d’ara que faci esment d’aquest partit el defineixi correctament, l’ER autonomista, ep!! tenen tot el seu dret, però no el d’enganyar a la societat.

Jordi Parera
Jordi Parera
10.05.2021  ·  22:39

el problema es que Erc i part de la Cup han abraçat el sobiranisme per ampliar la base descafeinant el seu independentisme i no ham aconseguit res ja que els comuns han renegat del sobiranisme i han abraçat lunionisme i el psc ja no ho dissimula gens. llegint larticle sembla que faci bones les paraules de prepararnos a 10 o 20 anys vista…

Joan Guasch
Joan Guasch
10.05.2021  ·  22:41

En resum, que com sempre haurem de ser la societat civil qui continuï amb la mobilització i la pressió als nostres “representants” (hi poso cometes perquè de moment sembla que només representen als interessos dels seus partits). Per tant, toca respirar fondo (fondíssim) i esperar una altra finestra d’oportunitat. Amb sort, i com el senyor Partal diu sovint, Espanya sempre ens dona oportunitats. Mentrestant, a menjar-nos unicornis de diàleg.

Joan Guasch

Jaume Jose
Jaume Jose
10.05.2021  ·  22:42

Josep Usó diu: “La d’aquells que pretenen enfrontar-se a Espanya essent presoners a les presons espanyoles i la d’aquells que s’enfronten des de fora d’Espanya”.
Jo tinc el mal costum de mirar la cara i la creu i he pensat amb el Jordi Sánchez i amb la Marta Rovira (que manen més que allò que sembla).

Josep Almar
Josep Almar
10.05.2021  ·  22:44

Saps que passa Vicent? Que porto més de deu anys sortint al carrer i anar a una altra ‘etapa’ ja em fot. Superats els 70 anys, començo a pensar que no hi seré a temps.
A Escòcia, varen perdre el referèndum perquè la gent gran va votar-hi en contra. Nosaltres vàrem guanyar l’ú d’octubre perquè els majors de 50 anys vàrem votar massivament a favor.
L’altra qüestió es que Escòcia està subvencionada per UK (després de quedar-se el petroli de les seves costes) aquí, som nosaltres que subvencionem Espanya.
Tot plegat, mala peça al teler.

Albert Pérez
Albert Pérez
10.05.2021  ·  22:49

Diu en Partal al final: “Però sabent i assumint que segons tots els indicis, els fets, i no les paraules, encara han d’aclarir i fer evident que això que ens proposen com un altre camí, el reformisme, en realitat no porta a la independència. Si és que porta enlloc.”

És que com que ja ho sabem i l’article, llarg però entenedor, hauria de ser llegit com un avís pels lectors afins a ERC. I estic convençut que som munió els que votàvem ERC durant dècades que ara no els votaríem ni que ens plantessin un pagament de la hipoteca, una feina en una menjadora més els 30 dies de vacances legals i els d’assumptes propis per anar envellint còmodes aviam si d’aquí 20 anys, amb un càncer i alguna altra pandèmia de per mig… ens hem ACOMODAT tant que ja ni recordem que volíem simplement ser un estat. Òbviament, i m’hi compto entre ells, tampoc votaríem la CUP ara mateix. Per mi que no quedi: anem a noves eleccions aviam què passa
M’estimo més arriscar a donar opcions al PSC per portar a un impossible autonomisme-dormidera que acceptar un nou tripartit per la porta del darrere.
Jo ja m’he jugat un sopar en un restaurant car que abans del desembre Aragonès ha aprovat ja alguna llei amb el PSC i l’oposició de (no)Podem i la CUP.

Antoni Biada
Antoni Biada
10.05.2021  ·  22:49

Discrepo, per mí no es una bifurcació, hi han molts dirigents d´ERC,que tenen “un complexe d´inferioritat polític”, que es ben real.
Això els genera un rebuix, a tot el que sigui lluita i esforç, per conseguir un país millor.(unic camí l´independencia)´
Molt cordialment.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
10.05.2021  ·  22:50

Ara el reformisme planifica entre 10 anys i 1 dia i 20 anys i 1 dia per eixamplar la base tranquil·lament. Però ja no diuen que desprès se n’aniran a casa.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
10.05.2021  ·  22:53

Amb els anys es veurà que això no és més que una etapa més. Temps d’incertesa (com tots) que és necessari per tal que acabi sorgint un nou començament.

No sé quin serà aquest nou començament, no ho sap ningú, però el que sí sé és que el procés cap a la independència no és mort. Ho serà el dia que veieu una massa de gent que abans votava partits indepes ho faci per partits espanyols i abraci la rojigualda. En coneixeu gaires? No, oi? Doncs això.

Com dius el procés d’independència ha fet miques uns quants partits. M’ensumo que els propers seran ERC i les CUP. I ho dic sense acritud. Em sembla una conseqüència lògica. Els seus plantejaments i la manera d’actuar cada vegada semblen més estranys i marcians.

Per cert, tota la raó en el que dius del fanatisme dels militans (o d’uns quants) de tots els partits. Recordo fa uns pocs anys que en general hi havia un cert respecte per tothom votés el que votés. Els diàlegs entre independentistes eren, torno a dir en general, enriquidors precisament per la diversitat de punts de vista.
Ara s’han baixat uns quants graons de nivell.

Victor Serra
Victor Serra
10.05.2021  ·  23:02

Avui ens vols portar una mica de calma, Vicent. Però almenys a mi em costa acceptar que es llencin tants esforços a la paperera. La decepció és total. Som prou intel.ligents per entendre que així no serem independents mai.
Fins i tot Ayuso farà un govern més ràpid i més fort que nosaltres. Aquest és el nivell.

josep soler
josep soler
10.05.2021  ·  23:06

En Partal ahir ens va mostrar la seva opinió del que a ell li sembla que pensen els votants d’ERC però és només això, una opinió, i cadascú en té la seva.

El fet documentat només és un: ERC es va presentar a les eleccions del 14F dient públicament que era un partit independentista i per tant els seus votantes van votar per fer la independència. Si algú hi va posar en la papeleta una nota amb matisos interpretables, simplemente va ser un vot nul i no va sumar per ERC.

Per tant, avui quan en Junqueras (el new Jordi Pujol) diu “ara no toca, ens hem d’esperar 20 anys més”, és una prova irrefutable que ERC va enganyar al seu electorat en el 14F. Voler fer-nos creare que els seus votants ja ho sabia és una opinió, no està demostrat.

En conseqüència el més coherent amb els principis bàsics de la democràcia és repetir eleccions amb les mascaretes forta, vull dir les mascaretes de les mentides.

I la més grossa de totes les mentides és la que tantes vegades repeteix TV3, Rufian i las seva sòcia Carmen Calvo: la que “repetir eleccions no pot ser i que és molt dolent pel país”. És evident que si és dolent per a ells i pel seu país, vol dir segur que és molt bo per nosaltres i pel nostre país.

El Govern de l’administració de la colònia només és una gestoria que ha de demanar permís als amos de Madrid per a tot. L’excusa del 30.000 milions que cauran d’Europa ja li van deixar clar a l’Aragonès no ell compta per a res. Es preferible que faci el pena un vice-president que un president de Catalunya.

No estem cansats per anar a votar una altra vegada i les que faci falta, als independentistes no ens fan por les urnes. Li donarem una altra oportunitat a l’Aragonès perquè penja una pancarta al balcó.

Roser Caminals
Roser Caminals
10.05.2021  ·  23:07

No hi ha dues estratègies independentistes. N’hi ha una d’independentista i una d’autonomista.
El llenguatge polític sempre està codificat. Quan el líder de “l’independentisme reformista” publica un article sobre el futur de Catalunya sense anomenar ni un cop la independència, l’omissió és el missatge.
Aquest punt serà o no serà el final del procés segons la resposta del poble. Si a la majoria de votants d’ERC ja els va bé un tripartit unionista, veure’m si ens en refem o ens enterren.

teresa labourdette
teresa labourdette
10.05.2021  ·  23:09

sort ERC, ens veurem a les properes eleccions. Confio més en la moguda que vindrà des d’Escòcia, a veure si fa saltar pels aires aquesta farça d’autonomia que tantes ganes teniu de gestionar tots solets. Visca la República Catalana

Ricard Portabella
Ricard Portabella
10.05.2021  ·  23:10

Serà interessant veure que passa a la CUP.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
10.05.2021  ·  23:13

cal que ERC (i els Comuns, i algun amic de la Cup) es quedin sols al “poder” fins que literalment els hi tanquin la barraca: la piconadora espanyola, la crisi dels estats, la crisi econòmica i social, i el sentiment nacional. Caldrà tenir paciència i fer de la merda fem per a la terra.

Gerber van
Gerber van
10.05.2021  ·  23:17

La perpectiva historial dona una mica sentit i un ‘helicopter view’ a tot el què està passant. Gràcies Vicent!

No perdo l’esperança que tard o d’hora serem independent. Em sab greu que hi ha polítics que no són a l’alçada i per això perdem temps precios que provocà més patiment, com els presoners i els 3000 perseguits, com va explicar ahir el Albert Royo que ha de pagar 4,5 milions d’Euros. Amb aquesta perspectiva no hi dret que hi ha un polític que prefereix esperar 10 a 20 anys.

Joan Carles Melgarejo
Joan Carles Melgarejo
10.05.2021  ·  23:20

No estic gens d’acord amb que quan votavem ERC ja sabiem que passaria això. Els electors no hem donat mai a ningú un xec en blanc. Alló que deia el PSC de que podien posar un armari i que la gent el votaria, ara ja no funciona. Si que em vaig tapar el nas d’haver de votar a alguns individus inútils o desagradables de la llista d’ERC i que, per desgràcia, tenen papers relevants perquè son els típics funcionaris de partit incapaços de treballar en res més. Però és el problema de les llistes tancades; tampoc m’agradaven per la mateixa raó alguns elements de Junts o de la CUP. Si que tenia confiança en ERC per la seva trajectòria recent i recordava alló que havia dit en Junqueras el 2013 de “Doneu-me 68 diputats i proclamo la independència”. Be, ara n’hi ha 74, si la meva aritmètica no va malament en sobren 6. Per tant, suposo que tinc dret a estar emprenyat. Si del que es tracta és de desmovilitzar i refredar el procés com a contrapartida a que els deixin sortir de la gàbia, que s’ho treguin del cap: si Roma no pagava els traïdors, Espanya encara menys, perquè els agrada humiliar l’adversari. Em dol molt explicar cruament com veig que van les coses, però és que ,a sobre, un cop ofegat el procés, els tancaran i tiraran la clau o, pitjor, els deixaran fora, per a que els escupeixi el 52% de Catalunya i, això si, els aplaudeixin pel seu “seny” els opinadors de la Vanguardia o els mateixos diputats fatxes que aplaudien amb les orelles a en Rabell i al Coscu. En fi, anem buscant altres líders, que aquests no serveixen. I quan tinguem la República Catalana operativa, mai més llistes tancades de partits.

Josep Arnau
Josep Arnau
10.05.2021  ·  23:32

Estic totalment d’acord amb Francisco Gilaberte i molt decebut amb el seu editorial d’avui. Vostè s’enganya a si mateix faltant als seus propis principis i als de Vilaweb. Suposo que les subvencions manen, i encara li han de quedar subscriptors d’ERC. Els diners!!!
TOTHOM, TOTHOM sabem, i vostè el primer, que l’independentisme “reformista” NO EXISTEIX.
Junts de dretes???? Sap vostè perfectament que el problema real és que ERC no és un partit independentista, almenys no té la independència com a punt numero u del seu programa. Com es diu en castellà, són “independentistas de boquilla”, volen una independència gratis que és el mateix que no voler-la.
Sembla un article escrit pel mateix per Sergi Sol: dóna per bona l’espera de 10-20 anys, no nomena el CXR, i només a la fi ho intenta arreglar afirmant que és evident que l’independentisme “reformista”, en realitat no porta a la independència. La qual cosa, és una contradicció total amb la resta de l’article.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
10.05.2021  ·  23:37

Exacte,Partal. S’acaba només una etapa, difícil i adhuc dolorosa; s’acaba la adolescència i accedim a ser adults. Significa la fi dels somnis infantils per a passar a les realitats adultes. Ara ja sabem qui és qui, i qui vol què. S’estan acabant els jocs de mans, les estratègies florentines, astutes i enganyoses, que s’estan demostrant , i seguiran fent-ho encara més, ineficaces i inutils. Ara ja sabem qui vol de fet la independència i qui porta anys i panys parlant-ne i pensant que mai arribaria a ser possible. S’han acabat les mentides! Ni España és democràtica ni vol la democràcia, ni ERC és capaç de creure que la independència és possible únicament a través de la ruptura radical, ni, lògicament, no vol la independència fora del marc de España, contradicció letal que la portarà al desastre segur, més d’hora que tard.

Què hem de fer? Seguir lluitant sense defallir. La gent del carrer hem de recuperar la paraula i actuar, que és com de fet va començar tot, i fer-ne un tsunami que escombri cap a mar les deixalles inutils que han anat quedant pel camí.

Ara digueu:
“…Amb nova falç comenceu a segar
el blat madur i amb ell les males herbes”

(gràcies Salvador!)

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
10.05.2021  ·  23:45

Em fa l’efecte que ERC el que volia era collar Junts per tenir el poder amb el mínim de compromisos però que anava de farol i que al final sabien que haurien de cedir. Ara bé, són tant incompetents que ells solets s’han anat ficant en un carreró sense sortida i cada dia tenen més dificil desdir-se i acabar baixant del burro i pactant amb Junts.

Arribats a aquest punt, hi ha un fet nou que quan varem votar no sabiem. Que només podrem tenir un govern independentista si un únic partit intependentista té la majora absoluta.

Per això crec que hem d’exigir que es convoquin noves eleccions i que puguem votar altre cop sabent que només si concentrem el nostre vot en un sol partit podrem guanyar la Generalitat. Llavors que funcioni el vot útil dins del independentisme.

Esta clar que la Generalitat no és imprescindible per a fer la independència. Però és una eina molt potent i és llàstima que acabi quedant en mans del independentisme reformista o més ben dit del independentisme utopic en comptes de quedar en mans del independentisme rupturista o mes ben dir del independentisme realista que toca de peus a terra.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
10.05.2021  ·  23:54

OPINIÓ / Albano Dante Fachín Pozzi.

Aquest divendres Oriol Junqueras va publicar un article a El Periódico de Catalunya un article titulat “Reconstrucció republicana” que va provocar un intens debat dins l’independentisme. I al centre del debat, aquesta afirmació de Junqueras:

“Hem de sortir del dia a dia i planificar els canvis necessaris a 10 i 20 anys vista per aconseguir una nova Catalunya millor”

Les xarxes socials es van inundar amb reflexions i crítiques que tenien com a centre aquesta reflexió sobre la temporalitat del projecte independentista. Però aquest article vull parar atenció a altres aspectes de l’article d’Oriol Junqueras que crec que són molt preocupants.

Primera qüestió

Voldria començar amb una pregunta sobre una qüestió de forma: fins quan els líders independentistes seguiran escrivint articles als mitjans de comunicació al servei de la Monarquia violenta i lladre que ens oprimeix. Fins quan Junqueras, Tardà o Rufián ens escriuran des d’El Periódico? Fins quan Puigdemont o Tremosa es dirigiran a nosaltres des de La Vanguardia?

Crec que no és una qüestió menor. Marshall McLuhan advertia que el mitjà triat per fer arribar un missatge influeix en el missatge en si mateix. Quin missatge estan donant els líders independentistes quan decideixen comunicar-se amb la seva gent fent servir les pàgines de dos diaris profundament compromesos amb els interessos del règim borbònic, de l’IBEX i partícips de l’estratègia de manipulació i repressió de l’Estat?

Que el mitjà en qüestió et vol entrevistar? Perfecte. Que cobreix els actes del teu partit? Perfecte. Però una cosa molt diferent és ser l’estrella convidada. Si el mitjà de comunicació del teu rival polític t’ofereix setmanalment la seva tribuna, vol dir que el que estàs dient li va molt bé al teu rival polític. Si no no sortiries. I punt. I això no és una qüestió menor quan el teu rival polític colpeja la teva gent, la fica a la presó o l’envia a l’exili. No és una qüestió menor quan el mitjà del teu rival polític ha manipulat i mentit per justificar la repressió i la violència contra els teus.

Entenc que hi hagi un debat estratègic sobre si hi ha força o no de fer un embat a l’Estat. Però si ni tan sols tenim força per trencar amb els mitjans de comunicació del règim monàrquic i deixar de blanquejar-los, ja podem plegar.

Avui sabem que si Pablo Iglesias va començar sortint a La Sexta és perquè als hereus dels franquistes li interessava (1). Sabem que La Caixa va maniobrar de manera molt fosca per quedar-se amb El Periódico (2). Sabem que La Vanguardia va encapçalar una campanya orquestrada contra la formació de govern post 14F (3).

Que un periodista hi treballi o col·labori és una cosa. Però que els líders de l’independentisme siguin estrelles convidades als diaris i les teles de la monarquia no té nom. Fer això i després malparlar de les xarxes socials és d’una miopia i un cinisme suïcida.

Segona qüestió

La següent qüestió que vull plantejar no és una qüestió de forma sinó de fons. De fons europeus, per ser més precisos. Un dels punts principals de l’article d’Oriol Junqueras és la importància dels fons europeus en el futur de Catalunya. Sobre aquest tema diu Junqueras:

“…els fons europeus de recuperació (…) suposen una injecció d’ajudes sense precedents: representa l’equivalent a gairebé quatre cops el que fou l’històric Pla Marshall del 1948”.

“Els fons europeus, com indica la CE, han de servir per fer una doble transformació de l’economia catalana: digital i ecològica”.

Ningú discuteix que el tema dels fons europeus és molt important. Però justament per això, i venint d’un líder d’un partit d’esquerres, l’enfocament que fa Junqueras del tema és preocupant.

Des de fa tres anys ERC ha intentat marcar distàncies amb JxC fent èmfasi en l’eix esquerra-dreta. I em sembla bé. Jo crec que és molt necessari tenir una visió de classe de la realitat. És més: crec que l’independentisme només pot avançar com a projecte al voltant de valors de progrés i justícia social. Voler que Catalunya segueixi cap a la dreta les embogides passes d’Ayuso o que es converteixi en una Andorra del sud és, com a mínim, un error estratègic descomunal.

Però és justament per això que l’article de Junqueras em preocupa molt. Junqueras no qüestiona en cap moment els múltiples aspectes problemàtics dels fons europeus i es limita a reproduir una sèrie de clixés que els podem trobar en boca del PSOE o Ciutadans: paraules com “creixement”, “digitalització”, “ecologia” que amaguen les enormes vaguetats d’uns fons europeus que haurien de ser llegits molt críticament per qualsevol força d’esquerres digna d’aquest nom. De fet, han estat els socis d’esquerres d’ERC els que han esmenat la plana a Junqueras en aquest sentit. Eulàlia Reguant piulava:

“Acceptar el marc d’un “nou Pla Marshall” com si els fons europeus no comportessin més deute i reformes laborals i de pensions regressives no hauria de ser l’opció de l’independentisme”.

També poc després de la publicació de l’article de Junqueras, l’Albert Botran tuitava:

“L’Estat espanyol repartirà els fons europeus entre les grans empreses amigues. Això és pintar l’IBEX de verd, això no és transformar. Precisament l’independentisme ha de ser l’alternativa al poder espanyol i a la seva manera de concentrar la riquesa enlloc de repartir-la”.

I aquesta reflexió em porta al tercer i últim punt d’aquest article: què vol dir representar el 52% de l’independentisme del qual tothom parla?

Tercera qüestió

No es pot escriure un article des de l’esquerra sense posar sobre la taula la crua realitat de l’oligarquia espanyola que ja se’ls està repartint. Diu l’article:

“L’estat espanyol rebrà 140.000 milions d’euros en els propers cinc anys. D’aquests, Catalunya en podria acabar rebent una inversió de prop de 30.000”.

Podria? De moment tot, tot, tot indica que l’Estat no està per la labor de repartir de manera justa els fons europeus. Ja ho hem explicat a octuvre: els incompliments del govern del PSOE i Podemos sobre la gestió dels fons europeus han estat constants. En dues ocasions Pedro Sánchez va prometre a ERC la gestió dels fons europeus a canvi dels seus vots i en dues ocasions Pedro Sánchez va incomplir el seu compromís amb ERC.

Per això, quan Junqueras diu que Catalunya “podria acabar rebent” una pluja de milions, és molt preocupant. És veritat que reconeix que “els recursos que genera Catalunya (…) són secularment drenats per l’Estat central i que mai retornen”. Però l’article no diu enlloc com es combatrà aquest centralisme i aquest repartiment injust dels recursos.

Quina és l’estratègia? Què cal fer per tal que no es consumi l’enèsima estafa pactada als despatxos de Madrid entre les elits del PPSOE i les empreses del borbònic IBEX35? Em preocupa molt i molt que es pugui des de Catalunya i des de l’esquerra parlar dels fons europeus sense denunciar que aquests fons s’estan gestionant de manera centralista i en contra dels interessos de les classes treballadores.

Si de veritat és tan i tan important el tema dels fons europeus: no seria interessant aprofitar la tribuna que ofereix el diari de l’IBEX per denunciar com l’IBEX està estafant els treballadors i els petits i mitjans empresaris catalans?

Diu Junqueras que “en allò que és competència nostra ho hem de saber fer bé” i hi estic d’acord. Però més enllà de la necessària gestió, la política té a veure amb representar. És competència d’ERC denunciar les maniobres de l’oligarquia espanyola i no limitar-se a parlar d’un “nou pla Marshall”. És competència d’ERC partir-se la cara davant un PSOE que ha pactat amb tots els florentinos de l’Estat l’enèsima ensarronada econòmica. És competència política d’ERC ajudar a crear esperit crític i actitud de combat. Dir que els fons europeus són tan importants i no advertir que hi ha un robatori en marxa és no assumir les teves competències. Com és que el líder del partit que governarà Catalunya passa per sobre aquestes urgents realitats? Pensa que ell i el seu partit podran redreçar l’espoli dels fons europeus sense implicar la societat civil? Em preocupa molt que això no estigués al centre de l’article de Junqueres. Com a català i com a català d’esquerres.

Nota final

M’incomoda haver de fer aquesta reflexió final, però l’he de fer. Aquest és el primer article que escric assenyalant de manera directa allò que diu o declara Oriol Junqueras. Vaig anar a Estremera a veure’l i encara recordo la profunda impressió que em va causar la visita. Tot i no tenir una relació personal estreta amb Junqueras, recordo haver de contenir les llàgrimes. Recordo haver pensat que fins que gent com ell no fos plenament lliure, calia fer pinya més enllà de les discrepàncies. Ho segueixo pensant. A la vegada, crec que des de Catalunya i des de l’esquerra hem de ser els primers en qüestionar-nos, debatre i esmenar-nos. I estic profundament convençut que la “reconstrucció republicana” de la que parla l’Oriol al seu article no arribarà mai si no plantem cara de manera oberta, bel·ligerant i decidida a les agressions de l’espanya borbònica. L’única “reconstrucció republicana” possible només arribarà amb una població mobilitzada i determinada. I per això és imprescindible dir les coses clares. I, si potser, no des dels mitjans de l’IBEX.

(1) El franquismo detrás de La Sexta y Antena3

(2) Els bancs impedeixen a Mediapro comprar El Periódico que serà adquirit per Prensa Ibérica

(3) DESTAPEM el muntatge contra l’acord ERC-CUP-JxC

https://octuvre.cat/3-questions-sobre-larticle-doriol-junqueras-i-una-nota-final/?fbclid=IwAR1xC2ljQD7tjO4uB41yLRzwOgSwhmiVEQt3Xu7v3Rm2yXMYDAN6sXCRMWc

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
10.05.2021  ·  23:55

Hi veig supèrbia, “picaresca”, i por, molta por:
– Supèrbia.- Força membres d’allò que en diem classe política estan “encantats de conèixer-se”. Creuen que els han votat per les seves capacitats i lideratge (quan, en la majoria dels casos els votants no tenim ni idea de a qui votem), que estan per sobre del bé i del mal, i gairebé mai accepten que l’altre té raó.
– “Picaresca”.- Per a molts/es, la política és el seu modus vivendi. Mantenir-lo i, si pot ser ampliar-lo, implica enganys, “treping”, deixar fer mentre van fent la seva…
– Por.- Si estan en política per fer carrera, no estan disposats/ades a sacrificar-se per una causa justa. Alguns/es -estadistes- ho varen estar el 2017, però la gran majoria són, només, polítics i en ells aquella eufòria només hi apareix de tant en tant. Ara els queda la por a la repressió. I en tenen tanta que que s’agafen a un clau roent qualsevol per fugir d’estudi i justificar-se – taula de diàleg, emergència econòmica, etc -. Em recorden aquell policia de NY que, mort de por, quan van caure les Torres Bessones, va fer pujar al cotxe patrulla un home ple de pols per dur-lo a l’hospital només per tenir una excusa per fugir-hi).
Tot plegat, ben barrejat en una coctelera dona com a resultat el que tenim: misèria política.

Jaume Riu
Jaume Riu
10.05.2021  ·  23:59

NO PERDREM EL TEMPS
Igual que estic molt agraït pel comentari de Josep Usó, avui també lamento el discurs de Francesc Giliberte. No hi poso adjectius perquè en aquesta pàgina és benvinguda la discrepància en totes les formes d’opinió.
De l’editorial comparteixo la idea clau, el punt fort, inqüestionable i determinant, que gràcies al Procés català desplegat els darrers vuit anys, hem canviat les regles de joc per sortir d’aquell catalanisme regional que ens havia condemnat durant un segle sencer a la subordinació. Ni més ni menys.
Des del meu punt de vista, en les notícies d’aquestes setmanes identifico tres realitats objectives per entendre el procés d’independència de Catalunya:
1. No es poden canviar els fonaments de l’Estat des dels propis fonaments de l’Estat, com ho és el govern de la Generalitat Autonòmica sempre intervinguda, ergo no té cap importància qui forma govern.
2. No es poden canviar els fonaments de l”Estat des de dins del territori ocupat pels cossos i forces de seguretat, amb la llei i la justícia controlades des de la monarquia,, amb l’interès de quatre-centes famílies dominants de L’IBEX-35 i, sobretot, des de dins d’un territori governat segons la Constitució del règim franquista del 78. Per això mateix és tan necessari l’exili dels líders, i calen els envits de l’estructura del Consell per la República, fora de l’abast del regne d’Espanya.
3. El Parlament de Catalunya com expressió democràtica de les necessitats i expectatives dels ciutadans, és l’estructura més visible des de la resta del món, i és des d’on la Presidenta Laura Borràs pot exercir l’autodeterminació reconeguda pel Tribunal de La Haya, i la Mesa del Parlament sí que té l’oportunitat de fer efectiva la confrontació.
Només de ser conscients d’aquestes tres realitats objectives, no perdrem el temps buscant-ne d’altres.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
11.05.2021  ·  00:03

Això ja no va de dos partits això va de tres i de quatre. ER vol l’hegemònia per arrossegar-se i posar l’independentisme en safata davant del PSOE per què aquests alliberin el mossèn. Per això el PSOE obligarà al PSC a investir Aragonés. El PSOE no indultarà mai Junqueras I tindrà ER collada per què li segueixi donant suport. Els comuns a punt de desaparéixer s’amorraràn al piló com van fer els d’IV al seu dia i veurem si la CUP no s’ho replanteja si van mal dades i s’han de mullar.
Malauradament potser Junts no tindran valor de votar en contra del bipartit (amb el PSC als inicis a l’ombra). I tindrem molts anys de nacionalisme espanyolista “d’esquerres”. Tots els que Junqueras ha pronosticat i més.
Però si per fi ho fan i hi ha noves eleccions, que seria el més democràtic, llavors veurem que és el que de veritat queda de l’ndependentisme. I ja no caldran les dues etiquetes tan desafortunades que es va “inventar” Partal.

Francesc Xavier Moncho
Francesc Xavier Moncho
11.05.2021  ·  00:09

Manllevant les seves paraules, Sr. Partal, aquest camí portarà a fer miques també ERC, i ves que la CUP no s’enfonsi també amb ells. La meva decissió de votar nul amb la papereta de l’1-O en les dues últimes eleccions segrestades ha quedat més que validada. No podiem seguir pel camí reformista.

jordi Rovira
jordi Rovira
11.05.2021  ·  00:14

Totalment d’acord. Segurament la opció reformista no porta pas directament a la independència. Com probablement la opció que el senyor Partal descriu com a rupturista tampoc ens hi portaria de forma automàtica. I totalment d’acord també que en el fons no passa res. En el fons, el mateix moviment independentista ja ha destapat que l’estat espanyol no és pas cap marc possible. L’Estat espanyol pot mantenir-se, però no emmarca res. L’Estat espanyol és, per tant, un cadàver que haurem de veure podrir en el nostre imaginari volitiu, en la nostre perspectiva. Un cadàver que no té cap utilitat per a nosaltres com a minoria nacional que som. De res ens valen ni la seva justícia ( tant la política com la ordinària: plena a vessar de casos inexplicables i de corrupcions i martingales que sobresurten per sobre de totes les tapes posades i per posar ), ni les seves infraestructures, ni les seves institucions ni entitats…
No tinc clar del tot si l’anàlisi que fa l’editorial respon a flairar la realitat de la bifurcació de l’independentisme. Una raó de resiliència personal em porta a intuir que hi han altres factors, també prou potents, que operen en la equació i que l’editorial no ha de considerar encara. En tot cas, sí que s’entreveu un altra etapa. I que aquest pas és més positiu que no pas negatiu. Qui ha gestionat el país fins ara, precisa de noves mires. Té totes les peces en el joc, però les ha de poder ordenar. Per tant, la unilateralitat serà possible quan es decideixi que la partida no es juga en l’espai espanyol. I l’afirmació com a nació quan la consciència de no ser volgut doni pas a la recerca de nous espais. Una volta més, una nova etapa equival a vestir una mirada geogràfica i estratègica diferent de l’espanyola. Mirar més enllà. I que la mirada geogràfica i estratègica estricte del nostre territori ( si em permeteu l’expressió: “del sottoterritori”), ha de donar pas a alguna cosa més.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
11.05.2021  ·  00:18

Ha fet un repàs històric interessant, però el present immediat es: hi haurà repetició de eleccions?
En cas probable de que n’hi hagin, ER i la CUP (Comuns no fa falta) hauran d’explicar als ciutadans un altra vegada quin es ara el seu projecte de veritat perquè el del 14 F no valia, per intentar convèncer als “independentistes reformistes” si es que en queden.

Joan Font
Joan Font
11.05.2021  ·  00:36

Sr Partal. No estic gens d’acord que els partits puguin fer el que vulguin amb els vots que se’ls dona. Tenen l’obligació de complir el que han dit en el programa electoral i no el que els doni la gana.
Soc mes de la opinió expressada en l’article “Abandonats del Oriol Jara a El Mon i que us poso el enllaç següent : https://elmon.cat/opinio/abandonats-2-252173/

Carles Viñals
Carles Viñals
11.05.2021  ·  01:04

1.- No hi haurà Govern de partits independentistes, perquè només hi ha un partit independentista i, a més, no formarà part del Govern.

2.- No reconec en absolut l’existencia de dues estrategies independentistes, sinó una de sola: La dels qui, desde l’exili, neguen a Espanya el dret a jutjar-los per haver proclamat la independència de Catalunya en compliment de la voluntat del poble català, lliure i heroicament expressada l’1d’octubre del 2017.
Els qui per contra han reconegut a Espanya el dret a jutjar-los, lliurant-se a la justícia espanyola, han abdicat davant dels seus jutges de la seva condició de representants dels catalans i han desautoritzat la voluntat sobirana del poble que deien servir. D’això se’n diu rendició personal i traïció al poble, i atribuir a la rendició i a la traïció la categoria d’estratègia és sarcasme i cinisme.

3.- La democràcia ho és de debó només quan no és adjectivada; la “Democràcia Orgànica” del franquisme i les “Democràcies Populars” dels règims comunistes eren qualsevol cosa, llevat de democràcia. De la mateixa manera, no hi ha independentisme adjectivat, sinó independentisme a seques i, a tot estirar, entre l’ “independentisme reformista” i l’ “independentisme rupturista”, rebutjo el primer per fals i em quedo amb el segon, perquè tot independentisme, si és autentic, ha de ser forçosament rupturista. El Sr. Partal és molt lliure, certament, de persistir en aquestes definicions, però potser hauria de preguntar-se quants dels seus lectors les compartim, si és que la nostra opinió l’importa.

4.- Els partits NO TENEN el dret de fer el que els doni la gana amb els vots rebuts; tenen, per contra, el DEURE d’aplicar la política conduent a l’assoliment dels objectius amb els que es presentaren davant dels electors. Si ERC en la seva praxi política vol substituir l’eix nacional per un altre eix esquerra-dreta té el dret de fer-ho, sempre que així ho declari obertament i pública en campanya electoral, però NO TÉ CAP DRET a fer-ho, després d’haver-se presentat com a partit independentista. Voler reconéixer-li aquest suposat dret és fer l’apología de l’engany i la mentida.

5.- I un únic punt de coincidència: “Els fets, i no les paraules, han d’aclarir que allò que ens proposen com un altre camí, el reformisme, en realitat no porta a la independencia. Si és que porta enlloc.”

Núria Castells
Núria Castells
11.05.2021  ·  04:07

Només desitjo que el sottogoverno de Junts no guanyi el pols a Puigdemont i el partit acabi donant suport a la investidura. Cal que quedi alguna força política que representi clarament l’independentisme. No donar suport seria la manera de deixar clara la disconformitat amb el rumb emprès per Esquerra, que és legítim, esclar, però no és independentista. Només calia veure, avui, en Rufián i la ministra de Trabajo, que ha dit: “Cataluña ha vuelto a España y debe estar en España”. “Ha vuelto”. Em sembla que queda clar.
Aragonès serà investit amb els vots de qui calgui. Jo no en tinc cap dubte. No s’exposaran a una nova contesa electoral. I bé: ha guanyat les eleccions. És així, no?

Com que ho dic des de l’esquerra i ara ja és clar que la CUP -o, al menys una bona part- també han perdut el nord independentista (no són al CxR; David Fernández diu coses estranyes sobre el 52%, etc) doncs em pregunto qui ens representarà. Si Junts sucumbirà a l’ambigüitat o acabarà sent una mena de SNP.
O si apareixerà una força d’esquerres clarament rupturista i Junts quedarà més a la dreta.
De fet, ara, Junts ja és força transversal. La gent que conec i els vota van des de l’esquerra ben esquerra a posicions liberals. (Aquesta furiosa dèria d’ERC, Comuns, etc. d’etiquetar-los com a post-convergents, neoconvergents i etc. només traduïa la por a aquesta transversalitat i l’afany d’esborrar-la).
Veurem com evoluciona la cosa.
Jo, passat el sotrac, prefereixo que les coses es clarifiquin. Que és l’única cosa que ens permetrà avançar.
I conec molta gent cansada. Cansada de les baralles partidistes, del funambulisme polític i de tot plegat. Però no conec cap independentista que s’hagi fet unionista. Com més claredat hi hagi, menys cansament hi haurà.
Que “la gent hi és”. I això és el que realment importa.

Ignasi Soler
Ignasi Soler
11.05.2021  ·  05:29

El independisme reformista és un concepte, tal com jo ho entenc, possible. Un país pot obrir vies de diàleg per què una part d’aquest país s’autodetermini respecte al seu futur, tal com els últims anys s’ha vist a Dinamarca amb les Illes Fèroe, Canada amb el Quebec, el Regne Unit amb Escòcia, Franca amb nova Caledònia , o fins i tot el cas de la ciutat de Moutier, que recentment va decidir separar-se de l’cantó suís de Berna, de parla alemanya, i unir-se a el cant de Jura, de parla francofona.

En el cas d’Espanya però, aquest concepte mai pot tenir èxit pel simple fet que un referèndum d’autodeterminació pactat amb totes les garanties i conseqüències significaria, s’ha dit moltes vegades i és veritat, la fi d’Espanya tal com la coneixem. És legítim pensar que és possible, si, i tant, per més que poso en dubte que qualsevol persona que analitzi amb honestedat intel·lectual la política espanyola dels últims 40 anys (suposada democràcia) ho pugui creure.

Per tant, serà l’independentisme rupturista el que acabarà donant al poble català la seva anhelada independència, però només quan una majoria clara de catalans ho entengui així i decideixi que no cal esperar més.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
11.05.2021  ·  05:44

És força més que un canvi d’etapa, Sr. Partal.

Aquí no hi ha estratègies: hi ha rancúnies acumulades des de fa molts anys, de quan CiU es feia el milhomes amb ERC, i de quan ERC anomenava tramposos i autonomistes els antics membres de CiU (per ERC JxCat sempre serà CiU, no importa el que facin, com pels Comuns); hi ha poca visió de país; hi ha vol gallinaci i per sobre de tot hi ha una absoluta manca de perspectiva històrica de qualsevol tipus.

Espanya ha donat al llarg de la seva història proves irrefutables de com tracta la dissidència, ha demostrat una i altra vegada que l’única manera de treure’n alguna cosa és el sacrifici i la fermesa, que una aproximació “tova” no serveix, i que anar de catxa tampoc. Que no tenen pietat amb el vençut, i que no valoren el més mínim res que no sigui ser igual que ells. Per això els espanyols- tots- siguin de dretes o d’esquerres, es troben còmodes fent malbé, anorreant i esclafant altres cultures que no són la seva, tal i com han fet a Sudamèrica i a tot arreu on han posat el peu. Tot i això i l’experiència amb els catalans, des de fa 400 anys (sí, sí, 400, no 300: recordeu Quevedo i Felip IV, per exemple), seguim ensopegant amb la mateixa pedra i pensant que essent bones persones en traurem alguna cosa.

I per això no som capaços d’entendre que la nostra única oportunitat és la unitat estratègica i probablement política. Un SNP o un JxSi, una acció coordinada a Madrid i a Barcelona. Parlar clar a la ciutadania en aquests moments d’emergència, plantejar la resistència i tirar pel dret. O almenys explicar que no tenim la força, governar bé i preparar-nos. Perquè la ciutadania és madura, no una colla d’enzes, que creuen que som (i la gestió del coronavirus ho corrobora). Encara que la lluita per la independència, si s’opta per aquí, signifiqui inestabilitat, repressió i l’exèrcit provant de patrullar per Barcelona enmig d’una vaga general indefinida, per dir alguna cosa. O si no es vol ser tan radical i s’opta per governar fins tenir forces, fer servir la majoria independentista com ho fa el PNB: collar qualsevol govern, fer-li la vida impossible, obligar-los a lligar els seus poders que, quan ells volen, són perfectament controlables, no ens enganyem. Governar bé i eficient les molles, mirar que almenys hi hagi un únic govern, no dos o tres, i posar-hi al davant consellers capaços. Andreu Mas Colell, per exemple, podria ser de dretes, però era una persona d’una respectadíssima trajectòria com a professor d’economia: quin és el currículum a tal efecte del MHVP Junqueras, o Aragonès, per posar un exemple ?

Resumint: això que estem vivint és molt més que un canvi d’etapa. És la fi per molt de temps, perquè les rancúnies, les pors, les mesquineses han esclatat amb tota la força. Dels uns i dels altres. I quan això passa els efectes duren anys. Pregunti’s només què passaria si ara, de cop, decideixen rebaixar tensió i formar un govern. De debò creu que podria ser un govern cohesionat i col·laboratiu ? Entre gent que s’ha dit de tot des de fa mesos ? I si JxCat donés els seus vots gratis, de debò creu que ERC podria governar en pau, entre les exigències de la CUUUP, els desitjos en clau espanyola de les Comunes, i l’oportunisme vigilant de JxCat, que no perdria ocasió per fer-li la guitza ? No crec que poguessin ni aprovar el pressupost en senyals de trànsit.

I com que el que tenim al davant és l’enemic (no l’adversari: un adversari no et vol mort i humiliat, ni creu que ets o tu o ell; un enemic sí), farà tot el possible per explotar- i ho farà amb èxit- totes les nostres febleses (no és que sigui pessimista: portent fent-ho una pila de segles; les dues darreres vegades més celebrades amb Solidaritat Catalana i durant la guerra civil amb els enfrontaments anarquistes-comunistes). La postura de la inefable Albiach apuntant-se ràpidament a un acord i posant com a condició que JxCat els doni suport gratis et amore, mentre Rufian diu que hi ha gran sintonia amb Yolanda Díaz, els mateixos dies que el Tribunal de Cuentas, en bona part controlat pel govern espanyol del qual Podemos n’és un component, decreta la mort civil de desenes de persones, n’és un exemple.

No, Sr. Partal, el que estem vivint ara costarà molt de recosir. És un cisma, una clivella, un abisme. Potser una nova generació de polítics i de ciutadans, com sempre dic, si hi som a temps i no ens han anul·lat nacionalment i cultural, podrà recuperar el que ara hem perdut i aleshores ens mereixerem la independència. Però ara, no.

Si tal i com és possible que passi, si aquest insensat joc de la gallina continua fins el final i es convoquen eleccions, el desencís i la ràbia de la gent serà molt gran. Jo, sincerament, dubto que molts independentistes vagin a votar. En tot cas segur que no hi anirà més gent que la darrera vegada. Segurament hi haurà fins i tot trasvassament de vots de càstic a PSC o la CUUUUP per part de la gent que finalment es molesti en anar-hi, simplement per donar-los una lliçó. I en aquesta situació el més probable serà, ara sí, un tripartit ERC/Podemos/PSC, si és que hi arriben.

El desmuntatge definitiu de tot el que ens fa diferents, i la reconversió a una autonomia com Múrcia, que tindrà com a colofó l’actuació a Madrid del govern d’extrema dreta que s’està covant i que sortirà de les properes eleccions espanyoles, més aviat que tard, per acabar de liquidar-nos.

Ja ho hem viscut abans. Preparem-nos. Cal resistir i persistir

Imma Presseguer
Imma Presseguer
11.05.2021  ·  06:01

ERC ha enfonsat el procés. Nomes han mentit tots aquests anys. Enfonsar-lo era el seu objectiu. Nomes volen el poder i creuen possible reformar espanya.
L’ultima il·lustració. No volen defensar l’indult de cara als seus votants però Junqueras es rebaixa, s’arrossega i demana perdó, doncs fa el que Marchena li diu, en el seu darrer article al Periódico.
Sempre igual, per davant un discurs ple de mentides i per darrera fan el contrari . Un altre factor més que evident son els gelos desmesurats cap el President Puigdemont de la part d’ERC.
Espero que la gent que vol sincerament la independència de Catalunya retiri el seu suport en aquest partit mentider i traïdor, tòxic per una Catalunya lliure.

Joan López
Joan López
11.05.2021  ·  06:07

Independentismo reformista, algù pot explicar que cony es això? Un oximoron si que sembla que es. Paraulas noves que ancara fan mes complicat lo que per mi està molt clar,ni erc no la cup son independentistes I no hi ha mes. Aquesta gent son reformistas españolistas i res mes.
Parlem-ni clar i no feu trampas amb les paraules, les declaracions e imatges de ahir es una mostra,ja tenim al reformista españolista(rufian) fen rodes de prensa amb una ministra de Pedro Sanchez.
Bè jo tambè necessito temps per pair aquesta traiciò que l’an enomenada independentismo reformists.
Quin fàstic

Jordi Torruella
Jordi Torruella
11.05.2021  ·  06:21

Eleccions.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
11.05.2021  ·  06:45

Junqueras ha liquidat l’independentisme i no ho dius? Junqueras estima el COMUnisme i passa totalment de Catalunya. Es d’esquerres espanyoles, solidaritat amb l’opressor, que es el que sempre ha fet erc, inclus Macià. Independentisme de joguina, sempre rebentant el poble català. No som el 52%, prou enganyar

Teresa Pou
Teresa Pou
11.05.2021  ·  06:58

Vicent , si s’acaba una etapa , llegint les editorials es veu ben clar com han evolucionat fins avui .
Es del tot decepcionant el “nostre procés “ en mans de gent poc convençuda , sense idees i sense conviccions . Com sempre hem de tenir esperances amb nova gent , el poble segur que respondrà , com ho ha fet sempre .

Lluís Paloma
Lluís Paloma
11.05.2021  ·  07:11

Per favor, anem a eleccions. I l’únic independentisme és el rupturista. Si és reformista, és igual a “trileros”. No votaré mai més ni a ERC ni a la CUP.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
11.05.2021  ·  07:35

L’editorial afirma: “Per primera vegada des del 2012 un dels dos grans partits independentistes serà a l’oposició de l’altre.”

Per primera vegada? Pregunteu-ho al MHP Torra.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
11.05.2021  ·  07:45

Eleccions ja !! Er ens traeix i ho fa sistemàticament. Vol el govern a qualsevol preu. I pactarà amb el diable per tal d’aconseguir la poltrona. Er no és de fiar i qui els facilitin l’estratègia, són igual de traïdors. Bon dia i bona hora . ☮️

Albert Miret
Albert Miret
11.05.2021  ·  07:50

Fantàstic! Hem arribat al punt que el partit que es fa dir d’esquerres republicana està dirigit per catòlics, apostòlics i romans, no en te res d’esquerres ni de republicà i políticament és l’autèntic hereu directe de Convergència i Unió. Ara ja només li falten les aliances amb els partits més espanyolistes i de dretes, per acabar-se de situar còmodament en l’àmbit del feixisme espanyol. ¡Felicidades, señor Junqueras y señor Aragones! Ustedes cumplen sus pactos con el enemigo, però ojo, ellos no.

Josep Calbet
Josep Calbet
11.05.2021  ·  08:16

Acaba l’editorial, dient ‘això que ens proposen com un altre camí, el reformisme, en realitat no porta a la independència. Si és que porta enlloc.’ Dues vies, però una és una via morta. No estic convençut que molts s’en adonin, sobretot si Esquerra pot continuar imposant el seu relat des de TV3 i els mitjans espanyolistes.

Javier Baena
Javier Baena
11.05.2021  ·  08:20

Bon día Salut i República !
Començaré contestant el nostre company Francesc Gilaberte, quan en Partal diu que un cop donat el vot el partit fa el que vol, jo he entès que parlava d’ara amb l investidura … per tant entenc que vol dir que s’ha d’anar en compte de tancar un bon acord per evitar que en Aragonès s’instal·li a la poltrona 4 anys esperant seure amb una taula … entenc que s’ha de negociar dur i aclarir els pasos següents a donar un marge per a que l’opció guanyadora pugui provar ho …però i després? Si no es tanca bé passaran 4 anys i res…
D’altra banda, perdoneu companys, em treu de polleguera que es parli de la tutela del CxR… ES CLAR QUE SI!!!! Son el govern legítim escollit en llibertat durant les darreres eleccions lliures que vam tenir… des de llavors, després de la gran victòria de l’1-O res es el mateix i la tutela i manipulació i menysteniment de la democràcia de l’estat no ho ha fet possible.
Doncs si, ni el govern Torra ni el que es pogués fer ara tenen cap legitimitat perquè no han estat eleccions netes, ni els partits s’han pogut presentar en igualtat de condicions ni han estat convocades pel president legítim el MHP Puigdemont.
Per tant, VULL LA TUTELA DE WATERLOO!! Perquè són els únics que poden actuar amb llibertat… i poden portar-nos al mandat de l’1-O i al del 52%.
De fet, què va poder fer el MHP Torra a banda de dir si a tot el desastre de gestió de la pandèmia tutelat des de Madrid que encara estem pagant i el que queda…
Com es sol dir, mes val un mal acord que un no acord, a males els hi hauríem de deixar governar en solitari donant tots els vots de franc, que no hagin de pactar amb els Comuns, a canvi de que no pactin amb els Comuns ni el PSC , i donar com la CUP 2 anys de marge a la “taula” …
Per acabar amb un punt d’optimisme, segur que l’estat no ens fallarà… que facin el govern que vulguin, no serveix de res, apuntem nos ja tots al CxR i fem lo fort des de la base, des de nosaltres, i quan vinguin les sentències, i guanyi l’extrema dreta anem a per totes… no em d’esperar 10-20 anys, tot d’accelerarà mes aviat del que poguem pensar perquè la repressió i el “mantenella que no emmendalla” els ofusca i el desitg d’humiliar els hi pot i els hi acabarà esclatant.
Ànims durant aquest grisos moments que estem vivint!!!!
Cada dia estem mes a prop!!!

Berta Carulla
Berta Carulla
11.05.2021  ·  08:25

Les presons no s’havien d’omplir per aconseguir la llibertat del país? En lloc d’això han servit per vendre’s la llibertat que no és només seva.
Un presoner molt bona persona que en veritat és un presoner indigne de representar ningú.
Un independentisme “reformista” que en veritat és un timpo de l’estampeta, i ho saps.

Pere Guarch
Pere Guarch
11.05.2021  ·  08:37

Dedueixo que els de l’exili són els “bons” i els de la presó els “dolents”. La declaració d’independència virtual del 27-O a quina banda es troba? A la banda de la veritat que es desmenteix a si mateixa o a la banda de la mentida que es confirma? Els qui la van impulsar es troben a la mateixa banda o s’han intercanviat amb els qui no la volien fer? ERC i Junts es trobaran a l’oposició l’un de l’altre? O bé senzillament ERC serà al govern i Junts a l’oposició, per decisió pròpia tant en un cas com en l’altre, i no pas com en el 27-O?

Joan Cuscó
Joan Cuscó
11.05.2021  ·  08:41

I”ja està” no.
Un cosa és una bifurcació i l’altra camins contaris i antagònics.

Pep Agulló
Pep Agulló
11.05.2021  ·  08:53

TOT AIXÒ ÉS PER L’1-O… SEGUIM!

Crec que empantanar-se amb com Vicent caracteritza ERC és un exercici estèril. El que sí que he qüestionat és que en aquesta bifurcació de què parla (el símil és erroni perquè els camins bifurcats sempre divergeixen o van en paral·lel), puguin conviure les dues estratègies oposades sense que això no hagi de tenir un desenllaç (els dos camins han de convergir i enfrontar-se) en què l’una acabi amb l’altra. I ara comencem a veure que és una guerra i no són pas picabaralles. És del tot, a vida o mort política perquè el que és ben cert és que el nostre moviment cap a la llibertat no s’aturarà pas.

No sé les vicissituds que agafarà la formació d’aquest govern autonòmic amb una oposició independentista o si hi haurà noves eleccions, però aquesta delimitació política de programes és del tot necessària encara que dolorosa. Fora màscares i parlem clar. Esquerra ja ho ha fet. I Junt que ho faci. No hi ha res pitjor que parlar com si l’acord fos possible. En Jordi Sánchez està posant cotó fluix tacticista allà on Puigdemont parla de que no ens deixarem trepitjar… Junts té un problema de comunicació.

La confrontació dins l’independentisme és ara oberta i cal ser clars i contundents contra qui no vol acceptar el CxR com una eina imprescindible per continuar el llegat de l’1-O. Ja sigui ERC com la CUP.

Miquel Maresma
Miquel Maresma
11.05.2021  ·  09:07

Estarien bé unes naves eleccions, dons serien més lliures i obertes i més reals…..doncs les del 14F….van ser mediatitzades pel poder judicial espanyol i fòrem obligat a fer-les amb una intromissió més intolerable dels poders de l’ estat, altre còp gens democràtic.

Ed Garrido
Ed Garrido
11.05.2021  ·  09:08

ER es una presa de pel. I els Erkis son gent plena d odi i mentiders. Allunyeu vos d ells, fan por.

Ramon Berdegué
Ramon Berdegué
11.05.2021  ·  09:36

Srs, estic bastant aprop del Josep Blesa que trobo que la sol encertar bastant cada dia, dit això, crec que ens hauriem de plantejar un altre punt de vista molt diferent i eterogeni del que inclouen tots els comentaris d’avui, la Berta es la que més s’apropa a la meua visió:
Els politics reprimits a les seues presons, s’haurien d’abstenir de participar tant en la politica i sols haurien de fer missatges encoratjadors als que porten la veu cantant al exili i a la politica activa, aixi podrien influenciar però no decidir. Estant segrestrat, pots patir el sindrome d’Estocolm, que crec que passa una mica. Potser poden creure que no m’hi hauria de posar , però sols es la meua opinió.
Estem acostumats, i es dur i cruel que siguem tant cecs, a que la politica sovint per no dir sempre es una manipulació i transiverjació de la realitat, per no dir una gran farssa.
Els nostres partits, tant ERC com JUNTS com l’actual CUP, sobretot a les seues cupules estan fent el contrari del que prediquen, molts dels comentaristes despotriquen contra ERC i respecten o fins i tot adoren a JUNTS, a mi, la veritat es que tots dos em decepcionen i molt, tenen gent de base competent i treballadora que els porta els vots en safata i ells es comporten com a veritables merdosos, cobarts i potser algun altre adjectiu i tot.
De fet en la meua humil opinió, fins que estiguin disposats a anar a la presó tots plegats o al exili, no me’ls puc tornar a creure. En el punt del proces que estem ara mateix, sols seria positiu i coherent que la majoria del parlament desobeis una i altra vegada per aconseguir-ho, ja hem omplert els carrers un munt de vegades, ara es tracta d’omplir les presons, de fet hi han tres mil represaliats dels quals sols se’n parla de passada, hauriem de ser trenta quaranta cinquanta mil, fins que no hi hagues prous jutges a tot Ñ per a poder-nos jutjar, aixo si que remouria la comunitat internacional i més si haguessin nde esser substituits una i altra vegada els pparlamentaris indepes, o fins un altre 155, La gent sortiriem al carrer sense pensar-mo’s-ho i no tardariem massa en fer l’independencia de debò.
El que dic, sols es una utopia, perque no hi ha pebrots a la classe politica, son uns xixerelos tots plegats, hi han moments en que un es juga la vida per a poder tenir vida, aixo d’ara es una decadencia que ens està portant a una mort segura com a pais i mai ens durà a la independencia.
Segur que el pais arriba a la ruina economica, ja ens està bé, no els interessarem tant, la diferencia es que tenim capacitat i menera de tornar a començar i reeixir com a nació prospera en pocs anys. En canvi ara la nostra agonia ens portarà irremisiblement a la misseria que esta caient Ñ i segurament la nostra capacitat productiva no ens servirà a nosaltres ni a Ñ, sols a les castes d’aquelles oligarquies sobrevivents.
El nostre pais se’n va en orris si no hi posem remei i ens ho juguem tot, igualment ja està jugat sense fer massa soroll ens ho van robant.
Podeu pensar que pixo fora del test, però la presprectiva es aquesta, qui ha estat votat omplin-se la boca d’independencia se l’ha de jugar i fer cap a la presó o l’exili, d’altra manera es un inutil. d’aquesta manera es pot reactivar el CXR i el que calgui per assolir l’objectiu. Totes les paraules buides, encara que semblin plenes i boniques, acabaran despullades i mostran-se com son, mes falses que un € de cartro.

Pere Grau
Pere Grau
11.05.2021  ·  09:40

Sr. Gilaberte (22:26): Doncs, sí senyor: els partits fan el que volen amb els vots que han tingut. I el Sr. Partal no ho aprova pas sinó que es limita a constatar un fet. Segons la qualitat humana i moral dels dirigents, compleixen amb el que han promès o fan el contrari, sabent que fins a les properes eleccions encara poden canviar deu vegades més de direcció i esperant que potser ningú els hi passarà factura. Aquí a Alemanya, per caracteritzar als caragirats que contradiuen les seves paraules amb els fets, hi ha la irònica i amarga expressió: “Què se me’n fot de la meva xerrameca d’ahir?”.

I ara podem treure tant foc pels queixals com vulguem, però no hi ha més remei que mirar-se la situació tal com és i contribuir des de les modestes forces de cadascú a què cap claudicació (disfressada de seny) no tingui èxit, i que (cas que vinguin noves eleccions) rebin una clatellada forta aquells que creiem que s’ho han merescut.

I, Sr. Partal: com diu vostè mateix, no es pot escriure a gust de tothom. I malgrat tots els pentina-gats que sempre troben un pèl a la sopa, per a la gran majoria dels que el llegim. vostè ha estat i segueix sent un exemple de bon periodista i de bon patriota. I per molts anys que pugui seguir sent-ho.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
11.05.2021  ·  09:42

Junts a l’oposició (ferma i puntual), sense regalar cap vot.
Dos anys màxim, per destapar-los totes les vergonyes (que encara en tenen d’amagades).
D’aqui 18 mesos, ERC (i el que quedarà de la CUP actual) a la paperera de la història.
I el camì vers la independència finalment desbrollat de males herbes i rocs.
Ah!! com tenia raó el Doctor Deulofeu!!!!

Joan Ortí
Joan Ortí
11.05.2021  ·  10:01

ERC està demostrant que no és independentista, que durant anys s enganyat s molta gent i ara a l’hora de complir amb el mandat del poble, surten de dins del cavall de Troia i diuen que potser això de la independència en podríem parlar d’ací a 20 anys.
Deixeu-los governar perquè s’estavellint del tot i en dos anys fem un govern en majoria absoluta de gent autenticament independentista. Cal fer un partit molt potent com el SNP d’Escòcia, apa somni!!

Pere Planella
Pere Planella
11.05.2021  ·  10:02

Tinc la sospita que tota aquesta disbauxa política tant la d’aquí com la del K0 està cuinada, els del K0 son experts en combatre la dissidència política, la seva historia els avala, tot hom percep que la justícia actua parcialment hi políticament, ara tot depèn de la justícia, tot acaba als tribunals, a vegades tinc l impressió que m he estic ficant en problemes per expressar la meva opinió, imagineu vos els polítics deuen estar acollonits, vinga multes estratosfèriques, desesperadament busquen el penediment dels presos /es, així que és pugui hem de tornar a les grans manifestacions pacifiques allà ningú pregunta de quin partit ets ni et demana el vot.

Joan Aguilà
Joan Aguilà
11.05.2021  ·  10:20

“independentisme reformista” és una contradicció. Un oximoron. Si vols formar part de l’estat espanyol no ets independentista. I si ets independentista se te’n fot de les reformes que els espanyols vulguin fer, que, a més a més, no en volen fer cap.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
11.05.2021  ·  10:25

ERC va néixer al 1931, just abans de l’exili d’Alfons XIII i de la implantació de la Segona República. Era un partit que representava les classes mitjanes treballadores, els professionals, comerciants i petits agricultors, les PIME!!. Francesc Macià no era precisament un home d’esquerres, encara que sí independentista i Lluís Companys no era independentista encara que sí sindicalista. Quan Companys declara l’Estat Català ho fa dintre de la República Espanyola. Tarradellas tampoc era independentista, en temps d’Heribert Barrera i Joan Hortalà el partit era una marca blanca de CDC. No va ser fins a finals dels 80 que amb l’entrada d’Àngel Colom i Josep Luís Carod-Rovira -procedents de l’esquerra extraparlamentària- que ERC aixeca la bandera independentista. D’això fa 40 anys dels seus 90 d’història. Després del 2010 va passar que CDC sortia d’una etapa on havia tingut la presidència de la Generalitat durant 24 anys i en aquest temps havia pactat tant amb PSOE com amb PP –“Pujol espanyol del año”- , ERC sortia del tripartir on havia pactat amb PSOE i ICV, contra un govern nacionalista amb la mateixa vehemència que ara encara anomena a JxCat post-convergents, tot i això es va negar a recolzar l’Estatut sortit del Parlament per considerar-lo massa depenent de l’estat. Des de l’inici, excepte en l’etapa Barrera-Hortalà, ERC sempre ha considerat la dreta catalana més que un rival, un enemic. Des de la Llei de Contractes de Conreu que la Lliga va denunciar i el Govern de la República va revocar, recordem el “mal rotllo” entre Tarradellas i Pujol, els tripartits també varen ser, en el fons, un enfrontament amb CDC. Arribem als nostres dies on en Partal explica molt bé tot el que ha passat. La història explica el present i sovint el futur. El que ha passat a Catalunya en aquests darrers 10 anys no havia passat mai, ni durant la Segona República perquè ni Macià (14 d’abril de 1931) ni Companys (6 d’octubre de 1934) tenien tanta gent mobilitzada i disposada com va tenir Puigdemont (10 d’octubre de 2017). En aquest context no s’entén com persones que han orientat la seva vida a fer un servei públic no puguin ni sàpiguen superar qüestions segurament de l’esfera personal o potser crematístiques o potser de posició social, davant de l’oportunitat històrica que ens ha dut l’octubre de 2017. Algú em podrà dir que els que estan a la presó i a l’exili ho han pagat, com ho pagaran els que estan pendent de judici. D’acord, però si jo sóc un oficial del Titànic i m’haig d’ofegar no salvaré al capità perquè ell és culpable de la col·lisió. Per això el famós judici, a més de ser una presa de pel, va ser un escarni i una humiliació contra tots nosaltres en rebutjar el català, reconèixer els jutges i admetre que l’estat ens podia jutjar. Som on som i el fet que els carrers són buits per mor de la pandèmia fa que els polítics no sentint cap pressió. No estic d’acord amb en Partal quan diu que la gent sap què vota. Hi ha inèrcies que venen de lluny i, com un transatlàntic, costen molt de canviar. El perquè ERC és reformista, ens ha frenat i ens ha tirat en el pou com si fos el joc de l’oca jo no ho sé explicar, no ho acabo de lligar. En qualsevol cas l’esperança és que som molts que no volem esperar 20 anys ni 10 anys i que, aviat, quan tornem als carrers, … ERC no podrà suportar un 11 de setembre amb el país al carrer. Perdoneu, ho aniré deixant com vaig dir, de mica en mica.

Mario Miguel Pérez
Mario Miguel Pérez
11.05.2021  ·  10:35

ERC NO ÉS INDEPENDENTISTA
CUP NO ÉS INDEPENDENTISTA
Només Junts encara que hi hagi (potser) algú que prefereix quedar-se al Govern per fer coses fins i tot això suposi que un partit autonomista i que és el cavall de Troia de l’estat espanyol a Catalunya ens porte a liquidar les opcions i objectius d’independència que legítimament té la Generalitat i el poble de Catalunya.
Per tant penso que és necessari anar sense cap temor o por a les eleccions. És fonamental ACLARIR d’una vegada PUBLICAMENT LES POSICIONS DE CADASCÚ
Ara mateix és més important que mai que Junts sigui el referent, és clau
No més que afegir… endavant i eleccions. Només ERC i els comuns (potser la CUP també) tenen veritable por de les eleccions perquè saben de sobres que uns ja estàn amb les vergonyes a l’aire i els altres poden reduir-se a la meitat…. Per fi veurem quants continuen a ERC i, de pasada, veurem la veritable força de l’independentisme real no el de boca. No hem de tenir, repeteixo, cap por o temor
Anem a eleccions ja

Carles Ortiz
Carles Ortiz
11.05.2021  ·  10:37

Crec que tots els independentismes són rupturistes. L’independentisme reformista no és independentisme.
Vicent, coneixes algun estat que hagi assolit la independència gràcies a un “independentisme reformista”?

Jordi Tubella
Jordi Tubella
11.05.2021  ·  10:37

Encara ens queda una mica més d’espectacle. Només falten 4 abstencions per anar a investidura. Endevineu d’on sortiran.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
11.05.2021  ·  11:24

El felicito Sr. Director. Aquest és un editorial que no podia agradar a tothom. Tot i això em sembla necessari per mirar de posar les coses a lloc. Si confonem els desitjos amb la realitat estem perduts i venuts.
Recomano molt vivament repassar les informacions que aquest diari ha fet sobre el nombre de vots en les diferents eleccions. Quan hem votat més, hem votat 4.380.000 de ciutadans; quan hem votat el 14 F hem votat 2.900.000 ciutadans. En aquestes darreres eleccions el vot que alguns anomenen “netament independentista” o “l’únic vot autènticament independentista” ha aconseguit els vots de 568.000 ciutadans. El cens total de Catalunya és d’uns 5.500.000 ciutadans. Les dades es poden analitzar de moltes maneres, totes respectables però crec que és important tenir-les presents i no fer-se trampes al solitari.
Per mi la idea és que el procés, promogut pels ciutadans amb el suport dels partits, ha representat un nou cicle que, com vostè assenyala encertadament,
es va concretant.
Aquest nou cicle s’enfronta, per decisió popular, a poders terribles. Cal escollir molt bé l’estratègia per no ser anorreats per aquests poders i, també cal dir-ho, per les nostres presses, les nostres incompetències, el nostre desconeixement del terreny i les nostres males llunes perfectament comprensibles .
Això és un procés: esforç, suor i llàgrimes. Ningú que tingui el poder, regala res.

ramon Feixas
ramon Feixas
11.05.2021  ·  11:42

El trobament de forces d’una societat, entre gent que té més força perquè té més duros, influència mediàtica o o una suma de formiguetes socials, es dóna en unes circumstàncies socials. En un estat com Espanya una descabezadora per centralitzar el poder pot aixecar una revolució social. Una revolució social que la retirada d’Iglesias queda clar com li surt de rodó ala descabezadora amb el motor dels tribunals franquistes. Catalunya és una mica diferent. Encara que hi hagin de descabezar amb més salero i acarnissament el cuc revolucionari segueix viu, ja que la diferència de classes hi té un altre efecte i la cultura és al darrere d ela revolució. Però la cultura convergent tanmateix és ben diferent d’aquells que políticament que tenen rels esquerranoses ( com anomenen els convergents) . És lògic, doncs que les truites saltin a les basses i que hi hagi qui es vulgui apropiar de l’etiqueta que el 2017 va unir tots i els que més volen la independència, pot ser que siguin acusats de no voler-la. Ningú pot assolir un coll de muntanya pel dret, sense fer revolts. En canvi es pot acusar al que fa els revolts d’allunyar-se de l’objetictiu. La moral liderista de moda porta a aquestes coses. Com més potent és una societat, menys necessita líders, sinó que necessita coordinadors, i menys necessita que els jutges facin interpretacions coactives de les lleis.
L’editorial fa una bona narració tenint en compte com ha evolucionat la classe política independentista. Que el Sr Mas i en Junqueres(i els seus) varen pujar a un tren per un viatge concret. ja se sabia en aquell moment. El que no se sabia és que passaria el 2017. Que la perspectiva d’evolució dels fets que van passant pugui estar condicionada a la vivència partidista de cadascú, i a les expectatives que havia posat en els seus líders que no vol veure impotents, és normal. Un nen que els reis s’oblidin de posar-li la joguina al plat (encara que sigui perquè no puguin), , necessita poder fer el procés de canvi d’esquema. Hi pot haver dues estratègies , però malament si no són obertes a les circumstàncies. No és que una funcioni i l’altra no. Una pot fer el pas definitiu, però no es pot preveure quina, ni pot ser sense el coixí al darrere.
Crec que podem estar satisfets de com ho porten els polítics i desitjar que no es cansin de de treballar al marge del sainet.

David Mascarella
David Mascarella
11.05.2021  ·  12:05

Què fàcil, qualifiquem a uns de reformistes i als altre de rupturistes. Amb això ja està tot dit. I que fàcil oblidar que els plantejaments agosarats exigeixen molt més que arengues i declaracions i acusacions als altres. (Recordem al sr. Cuevillas)
El què cal entendre és que el “poble” és un conglomerat de diversitats, cosa que requereix un treball de fons, i ara entra la pressa? ara es fan descobriments fantàstics Partal? d’on venim doncs?

Diu “Proclamada la república, una part de la classe política catalana opta per acceptar que Espanya té el dret de jutjar allò que han fet, una actitud que encaixa perfectament amb la trajectòria històrica del catalanisme i que per tant no és cap sorpresa. (quina catxa) La sorpresa, enorme, són els altres. La sorpresa són aquells polítics catalans que apareixen inesperadament a Brussel·les i a Ginebra i que, contra tota la tradició del catalanisme..
I com s’entén que a fora i a dins hi hagi gent de totes les forces?

ramon boix
ramon boix
11.05.2021  ·  12:09

Simplement el Sindrome d’Estocolm fa efecte. ERC deia que mai s’aixecaria de la taula amb el PSOE, de la que mai s’aconseguirà res i s’aixeca de la de JxC. ERC és un partit que ha de desaparèixer. La seva història, molt trista, ja no ens interessa, Volem el futur. El seu “tornarem a lluitar, tornarem a patir i tornarem a vèncer” és mentida Quan han vençut?. Cal la INDEPENDÈNCIA i desprès ja serem estones d’esquerres i estones de dretes. Per que sense independència quina política d’esquerres volen fer, amb el robatori que ens fa Ñ. Simplement ERC no vol la independència, li fa por, per que no té prou gent preparada per portar-la a terme.

PERE SIO
PERE SIO
11.05.2021  ·  12:26

No estic d’acord Vicenç quan afirmes que no hi haurà Govern dels tres partits independentistes. Ja és l’hora que diem les coses pel seu nom i deixem les coses clares. La direcció política actual d’ERC no vol la independència, ni per la seva actitud sembla que l’importi gaire el futur de Catalunya. ERC només vol el poder a Catalunya i troben normal seguir amb l’autonomia de fireta, amb la submissió gratuïta al Govern de l’Estat repressor i per això han posat com a líder a Madrid a Gabriel Rufián, aconsellat pel seu instructor Joan Tardá, ambdós contraris a l’independència.
Darrerament Oriol Junqueras ja ens parla de millorar Catalunya a vint anys vista, la necessitar d’eixamplar la base, malgrat tenir el 52 % dels vots, de seguir amb la taula d’un diàleg impossible i sobretot de ser ben submisos i no fer res que pugui molestar als poders de l’Estat, i posar en perill el poder polític conquerit. El lema d’ERC és qui dia passa, any empeny.
La posició i objectiu d’ERC avui ja el veiem amb molta claredat, però el problema no és d’ara, sinó que ja vé de lluny. Oriol Junqueras ja no estava d’acord en fer, ni volia la consulta del 9-N i el pacte amb Artur Mas per entrar a Junts pel Sí el va fer, a contra cor, i va fugir així que va poder. ERC sempre ha volgut anar per lliure i s’ha fet l’orni als desitjos i peticions d’unitat de l’independentisme, Catalunya no és el seu objectiu.
Durant el Govern del MHP Puigdemont, ERC va ser un soci deslleial i traïdor, va jugar brut des de dins intentant fer-li el llit i cremar-lo, per agafar el seu relleu. Aleshores ERC aparentava ser la força més radical, la que tenia més presa en proclamar la independència, mentre les seves àrees de Govern no tenien feta la feina de les estructures d’Estat. I el 27 d’octubre del 2017, quan s’intensifica la repressió Oriol Junqueras desapareix del mapa i per això a ERC els fets de l’octubre del 2017, avui els fan nosa, els tenen oblidats, o els consideren un total fracás polític.
Avui ERC ja ha vist superat el síndrome convergent, ja ha complert el somni que perseguien durant tants anys, de tenir el poder i la Presidència de la Generalitat, la seva única fita, el seu únic objectiu.
Però a la vida no tot són flors i violes, i ja comencen a veure els tremolors de cames, els dubtes, les cares serioses. Per ERC arriba l’hora de la veritat i es troba més sola que mai davant del mirall, amb les seves trapelleries i misèries que no són poques. Certament comença una nova etapa a Catalunya de duració molt incerta i de final totalment previsible.

Valentí Ferran
Valentí Ferran
11.05.2021  ·  12:42

L´”independentisme reformista” és un eufemisme d´autonomisme català/espanyol.

jaume vall
jaume vall
11.05.2021  ·  13:15

Molt bé, s’ha acabat una etapa.

QUÈ MÉS HA DE PASSAR EN AQUESTA NOVA ETAPA ?

(perquè deixem de ser mesells i encarem el desafiament que ens portarà a la llibertat o a la derrota, però no a la decadència vergonyant ?)

Maria Villarroya
Maria Villarroya
11.05.2021  ·  13:19

Vicenç
Sóc una militant ORGANITZADA i FANÁTICA de JxC
Potser els militants organitzats i FANÀTICS de JxC podrem construir un Únic partit independentista d’Alliberament Nacional o pot ser no….depèn de les noves eleccions: aviam quants catalans en veritat són independentistes
Vicenç, quan he llegit l’article….a punt d’enviar-te a pastar fang..MAAA ci ripenso
Moltes mercès per la teva VALENTIA
https://www.vilaweb.cat/noticies/altsasukoak-aske-amb-gent-altsasu-editorial-vicent-partal/

JOAN RENDÉ
JOAN RENDÉ
11.05.2021  ·  13:24

Vejam, no ens posem nerviosos ni ens esquincem les vestidures; l’article del Partal em sembla rigorosament descriptiu; no hauríem de confondre el desig amb la realitat. Una cosa és el drama que els politis professionals representen, i l’altra la voluntat popular, que va madurant i que acabarà imposant-se, com sempre. Ara, els ciutadans hem de ser valents i no esperar que uns altres ens ho facin. Cert que tenim un mal sistema electoral, que permet el segrest del vot popular per part d’uns quants que en viuen; doncs, fem per a caviar el sistema i triem nous representants de veritat. Mantinguem la cohesió i la informació del poble (que no és poca cosa, atès que els vells professionals tenen el costum i l’habilitat de fer-se amb els grans mitjans de comunicació per tal d’asegurar-se’n la propaganda molt abans de començar l’actuació, i després. Que ens han enganyat i ens han fet perder un temps preciós? doncs, ull viu i no els ho deixem tornar a fer.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
11.05.2021  ·  13:34

L’error és pensar que tots sabem el que votem.
Ningú sap que està votant. Tinc germans i cosins convençuts de votar independència votant ERC.

Crec que podem pensar fàcilment que tot estava planificat amb assessorament d’especialistes preparats científicament per manipular l’opinió pública.
Especialistes del CESID poden haver aconsellat ERC la manera de fer perdre el temps a tots els independentistes “de manera que se consiga el efecto SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO”.
S’ha de reconèixer que ERC ha fet una feina molt intel·ligent i amb molta professionalitat (contra l’independentisme) però ho han fet MOLT BÉ i han aconseguit anestestesiar el sobiranisme aconseguint la sevacfinalitat: fer perdre l’esperança a molta gent que estima Catalunya i la volia fer lliure respecte Espanya.

Felicito els estrategs d’ERC. Ho han fet molt bé.
El proper pas serà d’aquí a 10 o 20 anys demostrar-nos que Espanya ens estima a tots i ja no val la pena seguir volent una independència.

(Insisteixo en dir que Aragonès no pot ser de l’Opus Dei perquè a vegades parla pubicament contra Josemaria Escrivá).

Mercè Saló
Mercè Saló
11.05.2021  ·  14:31

Senyor Partal només una cosa: podria definir fanatitzada? La frase que parla dels participants de la via catalana diu que la gent fanatitzada en tots els casos? No li compro si no és que l’explica millor

Mònica Vidal
Mònica Vidal
11.05.2021  ·  15:41

Continuo amb la sospita que el gir en 24 hores de er es deu a la posició de Junqueras. Em sap greu dir el que diré: em sembla un home ressentit per no haver aconseguit tantes simpaties com el mhp Puigdemont, ressentit abans i ara mateix enfonsat per un empresonament injust. I si no pot aconseguir ni una cosa ni l’altre doncs endega el taulell d’escacs a fer punyeyes que és el que ha passat després de la seva entrevista al Periódico (per Déu, el periódico!!!!! S’ha d’explicar millor?).

Més enllà de si jo m’enganyo o no, no vull de cap manera que ningú em manipuli d’una manera tan barroera. No s’ha de permetre que les dèries personals arrosseguin al poble pel fangar. Per ser politic cal talla i els que no la tenim ens hem de dedicar a una altra cosa. Ara bé, pretendre ser polític sense tenir-ne em sembla d’una irresponsabilitat descomunal a banda d’una manca total i absoluta de respecte. Hi ha més d’un que hauria de fer un pas al costat o anar-se’n directament a la paperera de la història.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
11.05.2021  ·  16:40

Bona tarda! S’acaba un etapa SÍ. Doncs ara, ja sense mascaretes ni mentides, tornem a fer eleccions i veurem que passa.
Pot sortir malament, molt malament, però el guirigall d’aquests més de vuitanta dies no pot continuar. La divisió de parers, de postures, de camins per a fer UN GOVERN amb el 52% dels vots del 14-F no és possible.
Les urnes diran on som i que podrem fer. Aquesta aquesta falsa idea de qui és independentista ja s’ha esquerdat. Qui ho és, ho és. Qui no ho és, no ho és.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
11.05.2021  ·  18:54

Humiliació i claudicació. Aquestes dues paraules ho resumeixin tot.

En la Catalunya independentista manca dignitat. Una nació que va patir tantes humiliacions només des de l’1 d’octubre (avui encara, llegeixo “l’Audiència de Barcelona rebutja investigar els caps policials per les càrregues de l’1-O”) hauria de ser una nació que es revolta en 3, 2, 1 segons. Però, els catalans independentistes, al mateix que els francesos, fills i filles de la revolució, els del maig 68, tenen el cor a l’esquerra i la butxaca a la dreta, i això marca la diferencia perquè entremig es perden en els turons d’Úbeda.

Si això hagués passat al País Basc, ja s’hauria cremat San Mames amb el Real Madrid dins (parle metafòricament). A Catalunya no. A Catalunya, els independentistes s’ho empassen tot. Uns esquinçant-se les vestidures, altres acusant de traïdors a uns pelacanyes de tres i no res i, els més llestos parlant d’independentisme reformista.

Tots plegats accepten la humiliació com si res i, alguns, fins i tot, claudiquen.

david graupere
david graupere
11.05.2021  ·  18:55

ERC no posa al seu programa fets que executa després. D’això se’n diu frau.

D’on surten els 10 o 20 anys?

I la cup igual: David F. diu que un 52% no legitima la unilateralitat. Com es pot esser tan cínic? Durant any dient que calia trencar el llindar del 50% i quan s’hi arriba fant just el contrari, negar-lo i endarrerir la unilateriltat 20 anys no 2 anys amb una taula de fireta, 20 anys.

Sr. Partal, aquests són fets també que són greus perquè eren la base d’haver suspès la declaració… etc, etc

Vilaweb va ometre els resultats de les europees en què hom havia depassat el 50% (restant els nuls i blancs és clar) i ara torna a ometre les vergonyes: no es tracta sols de dues estratègies, sinó d’un frau premeditat per part dels partits polítics que ara és tan explícit que caus de vergonya.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
11.05.2021  ·  18:56

És molt més greu que aixó. Hi ha hagut un engany d´ERC al seu electorat(pq no parlaven de 20 anys al febrer?pq no deien que anaven amb comuns i socialistes?), i pitjor…, hi ha mitjans que intenten camuflar-ho com poden.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
11.05.2021  ·  19:01

Rupturisme o reformisme? Diàlec, parlar-ne? De què i amb qui? És com posar una espardenya dins una gàbia i esperar que cante.

Lluis Molist
Lluis Molist
11.05.2021  ·  19:44

Sr. Partal, les seves editorials,vistes i llegides de forma retrospectiva però real dels últims anys, em fan veure d’una forma de meridiana claredat, la seva manca de perspectiva política. Durant un temps vosté va ser com un far que ens il·luminava i en el que creiem. Desgraciadament tot va ser un miratge. D’afirmar que pràcticament ja erem INDEPENDENTS, a passat a acceptar i excusar la situació actual de la ignomínia d’ER. Pensem i aixo es real, que el PRESIDENT legítim es al exili, i dic que el president legítim es Carles Puigdemont perquè va ser vilment destituït per un govern feixista. Amb el suport inestimable del Sr. Junqueras, quant la nit del 27 Octubre, esperavem una multitud entusiasmada davant del Palau de la Generalitat en suport a la República Catalana. El sr. Junqueras no va arribar, la covardia del sr. Junqueras aquella nit, el va portar cap a casa seva. Varen deixar sol al legítim President de la Generalitat. Vosté mai va donar suport al legítim president a l’exili.

Les seves editorials post 1 O, han estat sempre en favor de la corrent d’ER. Sr. Partal m’ha decebut.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
11.05.2021  ·  20:35
Mercedes Laclau
Mercedes Laclau
11.05.2021  ·  20:58

Sr. Partal,
He de dir que som varies persones que discrepem del seu article. No entenc aixo del independentisme reformista. Algú ha dit que és un oximoron. Ben dit. per independitzar-nos haurem de trencar els vincles amb l’Estat N. La CUP és la següent sorpresa, desprès de la confesió del Sr. Junqueres dels 10 o 20 anys, que es el mateix que dir, mai. Ara resulta que volen acostar-se als Comuns, desprès del paperot i els NO de la sessió del Parlament, de la N
J Albiach, Coscubiella i Rabell. Inoblidable sessió. Tot això es prou per dir que no són independentistes.
Aqui queda un únic partit independentista, JxC i desitjo que tingui la fortalesa de fer un SNP a Catalunya.

Josep Gualló
Josep Gualló
11.05.2021  ·  22:18

VICENT, COMENÇARÉ JUST ON TU ACABES, REPETINT LA TEVA DARRERA FRASE.

Textualment. “El reformisme, en realitat no porta a la independència. Si és que porta enlloc.”

Has trigat prou a reconèixer el teu error però finalment ho has fet. El principi de la teva tesi era correcte. L’independentisme es va bifurcar. Això ´és cert, a partir d’aquí comença el teu terrible error.

L’independentisme es va bifurcar en els que seguien essent independentistes i els que es van tornar unionistes.

La teva tesi deia que es van bifurcar entre l’independentisme rupturista, (que és sinònim d’independentisme a seques) la part correcta de la teva tesi. I d’altre banda l’independentisme reformista que és una “paradoxa” com una casa de pagès.

Ets conscient del mal que has fet al país en general defensant que esquerra és independentista? Quanta gent hauria descobert la veritat si no fos perquè confiaven en la teva paraula?

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €