El 15 d’octubre de 2016 Altsasu feia festa. Aquesta localitat basca de Navarra celebrava una fira de ramat, un festival folclòric i uns actes esportius. Tard, ja de matinada, els qui volien allargar la diada es trobaven als bars oberts encara.

A les dues, dos guàrdies civils de paisà van entrar amb les seues parelles al bar Koxka. La gent que hi era els va rebre amb recel. Altsasu té una llarga memòria d’abusos policíacs, tortures i enfrontaments, especialment de la Guàrdia Civil. Tres hores després va esclatar una baralla per una provocació dels policies espanyols. Els qui encara hi eren els van fer fora tot cridant ‘fora d’aquí’. I com fas fora a algú d’un bar si no és dient-li ‘fora d’aquí’?

Però, sorprenentment, dir-ho en la llengua que parlen cada dia els habitants d’Altsasu, dir ‘alde hemendik’, converteix una expressió lingüística inevitablement natural, impossible d’evitar, ni més ni menys que en un delicte de terrorisme. Els agents de la policia foral que hi van acudir van qualificar l’incident de ‘baralla entre borratxos’, que deu ser la definició més exacta de què va passar. La mateixa Guàrdia Civil va emetre un informe en què nega que hi hagués hagut cap baralla política. Els testimonis del bar afirmen que tot va començar perquè un guàrdia civil havia amenaçat un jove de disparar-li. Però els fiscals diuen que en realitat ‘Alde Hemendik’ és una organització, part d’ETA.

I vuit joves d’Altsasu són detinguts. Després dos més es presentaran de manera voluntària a declarar i tots rebran incrèduls la demanda del fiscal José Perals. La terrorífica Audiència espanyola demana vuitanta-dos anys de presó a un dels joves, cinquanta a sis i dotze a un altre. Finalment, enmig d’un escàndol monumental reforçat pel tracte simultani benvolent que rep ‘la Manada’, vuit dels joves són condemnats a penes que van de dos anys de presó a tretze. Set estan a la presó i tres, Jokin Unamuno, Oihan Arnanz i Adur Ramirez de Alda compleixen avui mil dies tancats consecutius. Jon Ander Cob, Iñaki Abad, Julen Goikoetxea i Aratz Urrizola van eixir de la presó el 20 de juny del 2016 però hi van tornar el juny d’enguany. I Ainar Urkijo, condemnada a dos anys, és l’única que no hi està. L’ús de l’acusació de terrorisme s’ha demostrat que es fa servir per a emportar-se el judici a Madrid, igual que es van emportar a Madrid el judici contra el govern i el Parlament de Catalunya, que en tot cas hauria correspost legalment al TSJC.

I per a què això? Doncs per a condemnar-los sense necessitat de proves, a l’aixopluc d’un sistema judicial partidista, arbitrari i venjatiu contra les minories nacionals i amb la complicitat d’un sistema mediàtic manipulador i carregat d’odi, que encén el nacionalisme espanyol. L’any 2016, segons les xifres del mateix ministeri de l’Interior espanyol, van comptabilitzar-se 9.500 casos dels anomenats ‘altercats’ amb la policia i la Guàrdia Civil. Alguns d’una enorme gravetat, amb intercanvis de trets i tot. Però només la baralla de bar d’Altsasu és considerada ‘terrorisme’. Perquè passa on passa.

Abans ‘terrorisme’ era posar un cotxe bomba o matar. Però ETA va anunciar la fi de la lluita armada el 20 d’octubre de 2011 i el 3 de maig de 2018 va anunciar la dissolució i es van acabar els morts –cosa de la qual tothom ha d’estar content. El darrer va ser el 16 de març de 2010, en un tiroteig a França a conseqüència del qual es va morir un gendarme. Aviat, doncs, farà deu anys que no hi ha violència provinent d’ETA o de l’independentisme basc. Però el règim espanyol continua acusant de terrorisme i posant gent a la presó amb l’excusa d’una ETA inexistent que a vegades sembla que ells voldrien ben viva.

De fet, no deixa de ser curiós –per no dir una altra cosa– que l’any 2011, el darrer any en què ETA va matar, només una persona fos condemnada per l’anomenat ‘enaltiment del terrorisme’ i que, en canvi, l’any passat en fossen condemnades 23 i 33 l’anterior. Però no ens enganyem: en realitat tant hi fa que siguen joves actors de putxinel·lis, cantants veterans de rock o simples piulaires afeccionats. Fins i tot ja tant hi fa si són bascs o espanyols. La doctrina del ‘tot és ETA’, inventada pel jutge Baltasar Garzón, cada dia que passa serveix més a l’estat espanyol per a reprimir qualsevol cosa: cançons, missatges a internet, actes públics… I d’aquesta manera, amb l’excusa d’una ETA que no actua de fa deu anys, l’Audiència espanyola torna a ser el TOP franquista que va deixar de ser només per ordre administrativa el dia abans que li canviassen el nom, canviant la placa de la porta.

Per això qualsevol cosa que avui qüestione el poder a l’estat espanyol té damunt el cap l’espasa d’aquest tribunal d’excepció. Un tribunal que ja no té feina, perquè l’organització en la qual justificava l’existència ja no hi és. I que cerca, doncs, clientela per a continuar demostrant una hipotètica raó d’existir que, si sempre ha estat qüestionable, ara ho és molt més encara. I per això mateix defensar els xiquets d’Altsasu avui és simplement defensar-nos tots nosaltres, de manera egoista, si ho voleu dir així i tot. Perquè ningú no pot estar segur, en aquesta Espanya corcada pel fanatisme nacionalista espanyol, que demà ell no serà el següent.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb