Albert Royo? El Diplocat? Però on són els xofers?

La venjança de l'estat espanyol contra Albert Royo és la mostra preclara de la ràbia que els fa saber que podem ser més eficaços i fer-ho molt millor

Vicent Partal
Vicent Partal
06.05.2021 - 19:53
Actualització: 06.05.2021 - 21:53
VilaWeb
Albert Royo, quan era secretari general del Diplocat

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El febrer del 2013 Albert Royo va acceptar la direcció del Diplocat. Era un encàrrec ambiciós, amb què s’havien d’aplicar a Catalunya els conceptes més innovadors de la diplomàcia mundial. S’assumia la responsabilitat d’explicar-se al món en un organisme de diplomàcia pública adreçat a la societat civil internacional i que, per tant, anava molt més enllà de la clàssica relació entre governs. Per això el Diplocat, tot i estar molt vinculat a la Generalitat, no era la Generalitat. El Diplocat bevia en les fonts més avançades de les relacions internacionals i des del primer dia va ser l’antítesi del fossilitzat i barroc servei exterior espanyol. Ells eren al segle XIX i el Diplocat ja corria pel segle XXI.

I no era sols una qüestió d’independència política. Era sobretot una qüestió de model de país i de concepte d’administració. De modernitat. D’eficàcia. L’estil que impregnava el Diplocat deixava molt enrere l’anquilosament de l’acció exterior de molts estats, en què la burocràcia i els privilegis cortesans, l’escalafó, pesen més que no la realitat. I obria la responsabilitat de la projecció exterior del país al conjunt de la societat, de manera que ampliava notablement el paper i la responsabilitat dels ciutadans, les institucions, les empreses, els individus. Per entendre’ns, la manera de fer del Diplocat es podia equiparar i comparar amb les formes i les maneres de diplomàcies com les nòrdiques, que marquen línia en la renovació de les relacions internacionals.

Royo treballava aleshores a la representació de la Comissió Europea a Barcelona i ja acumulava dotze anys fent feina en les institucions de la Unió. Abans havia treballat també uns quants anys a la Generalitat, en la política exterior de la Generalitat, cosa que el feia especialment indicat per al càrrec. Amb ell, i evidentment també amb la feina de gent molt i molt brillant, tant del Diplocat com d’allò que acabà essent el Departament d’Exteriors, Catalunya es va fer present al món com no ho havia fet mai. I tot això amb un pressupost ridícul, en comparació amb el balafiament de la diplomàcia estatal espanyola. Sobre això, és ben explícita aquesta intervenció d’un que era diputat de Ciutadans al congrés espanyol adreçant-se al ministre d’Afers Estrangers de l’època. Com és possible?, es demanava el senyor diputat. Això els cou, això, encara avui.

Perquè el Diplocat va donar lliçons constants al govern espanyol de qualitat en la feina, de sentit d’estat i de capacitat de treball. I va estar, per més que vulguen discutir-ho els ultres, sempre al servei del conjunt de la societat catalana. La imparcialitat amb què el Diplocat s’acostava al procés d’independència era impecable. Jo mateix vaig participar en diverses activitats organitzades per ells i mai, ni en un acte públic, ni en un sopar informal, ni en una conversa amb cap visitant estranger, ni en una publicació, no es va donar una visió única i unívoca de la societat catalana, sinó ben a l’inrevés. En això tampoc no seguia el model espanyol.

Per tot plegat, el Diplocat es va convertir en la bèstia negra del govern del PP. El CNI no va trobar ni una urna i un grupet de “diplomàtics privats”, segons l’expressió del diputat de Ciutadans, va ser “més eficaç que tot el servei exterior espanyol”. Aquestes dues coses i la reacció dels Mossos als atemptats de la Rambla i Cambrils van ser els tres elements principals que a la Moncloa van percebre com les grans derrotes de l’octubre del 2017. I per això, i d’ací, les brometes nervioses de la vice-presidenta del govern d’Espanya d’aleshores –i actualment sòcia del bufet barceloní Cuatrecasas–, Soraya Sáenz de Santamaria.

Hi ha una anècdota, no referida al Diplocat sinó al Departament d’Exteriors, però que pel cas val igual i que ho explica tot. Quan els homes del 155 van entrar als despatxos del conseller Raül Romeva, la primera cosa que van fer va ser demanar la llista de tot el personal de les ambaixades –sí, deien “ambaixades” ells mateixos. Els van imprimir un full on constaven una vintena de persones i els el van lliurar. Se’l van mirar per davant i per darrere i van dir: “No, no d’una ambaixada: volem la llista de totes les ambaixades!” Aleshores els explicaren que allò era la llista de totes les ambaixades, no d’una. I aquells pobres van restar pensarosos una estona abans de tornar a atacar, preguntant pels xofers. “Ah! I els xofers? On són els xòfers?”, cridaven, com si haguessen fet el gran descobriment. No hi havia xofers. Els van explicar que els delegats anaven amb el seu cotxe, amb transport públic o amb bicicleta. Els qui ho van viure, cada vegada que han d’explicar-ho proven d’imitar, sense reeixir-hi, la cara d’esparverats d’aquells funcionaris madrilenys, que de sobte descobrien fins a quin punt era diferent Catalunya de la seua administració. I fins a quin punt era millor.

I això, aquesta estupefacció rabiosa, encara avui és el motor de la venjança salvatge que l’estat espanyol ha desencadenat contra Albert Royo. No us enganyeu pas: tot plegat és per la feina ben feta que no poden suportar que es fes. I per la ràbia d’un estat, Espanya, que se sap obsolet perquè s’ha trobat vençut i que es veu –i això ningú no ho sap tan bé com la gent d’Exteriors– tocat i qüestionat internacionalment.

 

PS. Tres comentaris una mica al marge, per acabar.

–No vull deixar d’expressar amb claredat, per si calgués, la meua solidaritat total i incondicional amb Albert Royo, que vull deixar clar que és un dels servidors públics més brillants que he conegut ací i en qualsevol país.

–La situació en què ens trobem –no hem perdut, no hem guanyat– s’exemplifica molt bé a l’àrea d’Exteriors, la més castigada, amb Interior, pel 155. El Diplocat, per més que Soraya Sáenz fes el milhòmens, ha tornat i funciona. I tenim Departament d’Exteriors. Però ni l’ambició ni el resultat no hi tenen res a veure.

–Finalment, però, la lliçó més important a retenir, i la més encoratjadora, és que tenim la gent capacitada que pot posar, que és capaç de posar, Catalunya al mapa i despullar internacionalment l’estat espanyol. I no parle ara solament d’Albert Royo. Allò que no tenim és el marc on fer-la treballar perquè la repressió, i ell n’és en aquest cas la prova directa, no s’atura ni s’aturarà. Veig que tothom parla i està d’acord amb la necessitat de recuperar i vehicular aquella brillant projecció exterior, fent-la passar pel Consell per la República, lliure de la intromissió de Madrid. I la pregunta, doncs, és per què no passa.

El Consell ha anunciat darrerament la creació d’una xarxa consular voluntària, però no necessitem això, sinó una xarxa professional. Una xarxa diplomàtica d’alt nivell que el Consell pot bastir perfectament, perquè ja hem demostrat que ho sabem fer, amb vint persones contractades i prou. No calen, ara tampoc, xofers.

Però no tot es redueix al personal. Amb menys de cent mil inscrits al Consell per la República aquesta xarxa no es pot pagar. I amb la manca d’acord entre els partits sobre el paper que ha de tenir aquest organisme, bastir-la i donar-li la legitimitat necessària perquè actue en nom nostre és irrealitzable. Demane, doncs, que, enmig de tanta retòrica que ens perd i en un entretant de tant de debat poc efectiu, alguna gent, a Barcelona i a Brussel·les, trobe el temps per a encarrilar aquesta necessitat d’una vegada.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Mercè Arderiu
Mercè Arderiu
06.05.2021  ·  22:19

La feina no va començar amb el Diplocat sinó amb els governs de Convergència amb el Patronat català pro Europa, el COPCA i el CIDEM, el primer per treballar pel les empreses i l’ administració en l’ àmbit comunitari i elsaltres dos per ajudara les exportacions i a les inversionsestrangeres a Catalunys, respectivament. Posteriorment altres CCAA van copiar el model, però Catalunya en vaser capdaventera i puc donar fe que a Brussel.les es coneixia el Patronat Català Pro Europa que tenia laseu al costat de la Comissió Europea i en què treballaven professionals juristes o economistes amb màster sobre la Unió Europea, llavors CEE.

Montserrat Canela
Montserrat Canela
06.05.2021  ·  22:32

Arriba un moment en que la paciència deixa de ser una virtut, que en aquests nivells de repressió ferotge l’independentisme no hagi articulat encara un organisme que coordini l’estratègia anti-repressiva als tribunals internacionals i als organismes defensors dels drets humans com el que descriu la professora Neus Torbisco, m’indigna.

Josep Usó
Josep Usó
06.05.2021  ·  22:34

La ràbia cega d’Espanya prové de saber-se en procés de liquidació. I és cert; el que em continua sobtant és que encara no arribem a 100000, els membres del Consell per la República. De vegades pense que els principatins no tenen tant sentit d’estat com els valencians, per exemple. Tota la solidaritat amb Albert Royo.

Oriol Roig
Oriol Roig
06.05.2021  ·  22:37

Com es paga això? Amb sous de diputats. De diputats a Madrid, que no fan res. Si no ho fan els partits, ho haurem de fer nosaltres. Sinn Féin. Nosaltres mateixos. Proposo una associació d’electors que es presenti al Congreso, i que simplement no hi vagin a fer de diputat. Que facin el mínim, mínim per cobrar de diputat i que no posin peus ni al despatx ni a l’escó de Madrid. Que es comprometin per escrit a deixar buit l’escó i que facin de “voluntaris” al Diplocat. I si no és al Diplocat, a la Caixa de Solidaritat, o a una ONG. Tant se val. L’important és deixar l’escó buit i destinar el sou a una altra cosa. Un únic punt al programa electoral: “No reconeixem la legitimitat de l’estat espanyol a legislar enlloc dels Països Catalans i per tant ens dedicarem a fer X”. Us imagineu la força dels escons buits al Congreso? Posem fil a l’agulla. He creat un grup a VW (https://www.vilaweb.cat/comunitat/groups/ja-nhi-ha-prou) per xerrar-ne. Us animeu?

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
06.05.2021  ·  22:48

És indignant el tracte a Albert Royo. Òbviament motivat per la ràbia que senten per la seva bona feina. Cosa que vol dir que cal insistir en aquesta línia. Quan llegia l’editorial d’avui, m’ha vingut al cap el CxR. Sí, aquest és l’organisme que s’ha de potenciar i l’acció exterior i cada vegada més coses n’haurien de dependre. Amb aquesta Generalitat tan retallada i controlada no hi ha res a fer. Es pot mantenir en el mentrestant… clar. Però hem de mirar més lluny.
Al final de l’article he vist com proposava potenciar el CxR. Totalment d’acord amb la iniciativa.
Si l’1 d’octubre va tenir èxit és perquè es va organitzar fora de l’abast de l’Estat i això només ho pot fer la societat civil.

Berta Carulla
Berta Carulla
06.05.2021  ·  23:18

En el fons de tot sempre hi ha la manca de suport d’ERC al projecte. La criminal complicitat d’ERC amb el govern espanyol. I van passant editorial rere editorial sense la denúncia alta clara i perseverant de la verdadera llosa que ens ferma al clot. Teniu el micròfon, denuncieu.

Sílvia Poll
Sílvia Poll
06.05.2021  ·  23:32

Estic segura de que la inmensa majoría de lectors i lectores de VilaWeb estem d’acord amb les reflexions d’avui Vicent, és una autèntica salvatjada el que fan amb l’Albert Royo, però no es hora que deixem d’una vegada de lamentar-nos i passem a l’acció de no acceptar-ho i rebelar-nos? Quan temps més volem esperar i anar pagant? I vagi aqui tot el meu suport als represaliats del Diplocat. Com a catalana a l’exterior, se molt bé com son els i pel poc que serveixen els consulats i embaixades españols i la manera de fer tant diferent del departament d’exteriors. I perdoneu-me una ultima qüestió, sincerament dubto que els españols entenguin de que và el que fan al Diplocat.

PERE SIO
PERE SIO
07.05.2021  ·  00:12

La venjança de l’Estat contra Albert Royo i els èxits de la diplomacia catalana es produeix casualment amb un Govern del PSOE, el partit més progressista i amb la cara més gruixuda de la història. La dictadura espanyola cada dia es més visible, i més difícil d’amagar.
La mesura fa palesa la necessitat d’enfortir, amb urgència, el Govern i la diplomacia a l’exili, única forma de que Catalunya tingui veu i sigui coneguda a nivell internacional i posar a Espanya contra les cordes.
Necessitat boicotejada per ERC que ja no sap politicament a que juga, ni el que fa. Tenir a ERC com a soci de Govern suposa tenir garantit el fracàs.

Ramon Sans
Ramon Sans
07.05.2021  ·  00:16

¿Saben cual fue la penúltima guerra de independencia contra España? … ahora es el aniversario de los 200 años … de la Mexico . Pero no !

La penúltima fué la de Euskalherria contra España , los jueces españoles a ahogaron economicamente y decretaron la muerte civil de muchos vascos , lease ley de partidos políticos , arruinaron a los vencidos y a perseguirlos como sea …. incluso acusaron a LOS COCINEROS VASCOS …. de ser de ETA …

¿Lo van entendiendo ? LA ÚTIMA guerra de independencia en España es la de los catalanes y a los vencidos España les ofrece la muerte civil a ellos y a sus familias , por algo el último asesinato del GAL del psoe fue un PACIFISTA antimilitarista que se negaba a hacer el servicio militar, UN EXILIADO , sÍ , un pacifista vasco JUAN CARLOS GARCIA GOENA

AH! en esa guerra por la independencia de Euskalherria , el PNV y EA (parte actual de Bildu) estaban en el lado español … y GANARON con España .

Salut , ahora quizás entiendan lo que nos espera si se debilitan o se rinden.

Molta sort .

Miquel M.Matas
Miquel M.Matas
07.05.2021  ·  00:21

cAL AJUDAR AQUEST NOI, QUE ÉS TOTALMENT INNOCENT….DE LES MENTIDES DE QUE L’ ACUSEN.

Antoni López
Antoni López
07.05.2021  ·  01:32

I em temo que es reserven els caquis per si ells no poden. Repetirem quaranta anys d’indecencia institucional de color caqui?. De moment ja tenim Vox.Pinten bastos.Tant de bo m’equiboqui.

JAIME LLECHA
JAIME LLECHA
07.05.2021  ·  01:45

Per mi el Consell per la República hauria de fer tot el que dieu, però seria molt bo que ens inflessin a consultes, que ens fessin participar.
Això, si es fes ben fet, donaria sentit i exemplificaria la democràcia directa que anuncia.
Ah, que en una negociació on es parla de modificar el Consell i que un partit digui que ho consultarà a les “seves bases” i no als inscrits dona molt mala espina….

Rosa Guallar
Rosa Guallar
07.05.2021  ·  06:41

Un dels problemes més greus que tenim són les estructures en que els mediocres amb poder subjuguen l’exel·lencia d’altres per amagar la seva mediocritat, per no perdre poder, per enveja, per maldat. Passa en molts àmbits i en el polític també. Passa entre España i Catalunya, per exemple havent impedit que Catalunya gestionés la pandemia -us imagineu que haguessim hagut de comparar quantitats de morts?-, i passa a l’hora de pactar govern. Passa, sobretot, a l’hora de construir la fortalesa que és el Consell per la República. ERC té por de l’exel·lencia d’altri i ens abaixa el llistó de les capacitats. Capacitats que, si les compartíssim, ens portarien molt més lluny. La mediocritat en el poder, matar l’exel·lencia, és el pa de cada dia. És una guerra que subjau permanent.

Victor Serra
Victor Serra
07.05.2021  ·  07:32

I com podem ajudar i acabar amb això d’una vegada ? De moment l’Espanya feixista va avançant i malgrat estar podrida fins el moll de l’os conserva el seu poder.

Carles Serrano
Carles Serrano
07.05.2021  ·  08:05

A l’Albert Royo, si no li toca altre que pagar, no li ha de costar ni un cèntim. Si falten calers a la Caixa de Solidaritat, farem les aportacions que calgui.
Bon dia nyordos de m…

Albert Miret
Albert Miret
07.05.2021  ·  08:19

Senyor Casadellà. Donat que ahir no vaig poder contestar, ho faré avui. Vostè em parla de teoria, i jo li parlo de pràctica, i no em crec que es porti al parlament cap proposta de llei no demanada o visada primer pel poder judicial. És per això, que nego directament que els “polítics” d’aquest país facin lleis, ja que només les trameten. Li recordo que al nostre Parlament, no es pot ni parlar del que creguin necessari els nostres polítics perquè si ho fan, son multats o tancats a la presó.
Quant al senyor l’Albert Royo, crec que se li hauria de pagar el robatori a mà armada (com tots) que li fa l’estat espanyol. És evident que no poden suportar ni ells mateixos la seva incultura i la seva discapacitat, ja no per a inventar res, sinó com a mínim per a imitar alguna cosa d’acord amb el temps en què viuen. Llavors, davant de l’evidència, castiguen, roben i menteixen, perquè no saben fer res més.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
07.05.2021  ·  08:20

L’editorial d’avui (quanta raó, Sr. Director!) em convenç encara més de la necessitat d’enfortir el Consell per la República com a condició necessària per tornar-ho a fer (en paraules de Jordi Cuixart). Com pot ser que encara siguem menys de 100.000 membres, si a Perpinyà erem 200.000? Els intents dels somia-truites per subordinar-lo als interessos del “mentrestant”, amb o sense taula de diàleg, o fins i tot per desfigurar-lo, anorrear-lo i dissoldre’l, no assoliran desfer-lo si arribem ràpidament al mig milió, i ens hi involucrem tots amb la participació positiva en tota mena d’iniciatives, que en ser fora de la jurisdicció espanyola no podran ser anul·lades per jutges, fiscals, policies, partits o simples funcionaris d’obediència espanyola.

FEM-LO FORT!! FEM-NOS TOTS MEMBRES DEL CONSELL PER LA REPÚBLICA!!

Francesc Puertolas
Francesc Puertolas
07.05.2021  ·  08:31

Suggereixo que el Consell per la República aculli l’Albert Royo a l’exili i li ofereixi la possibilitat de col•laborar en l’acció exterior en la mesura de les seves provades capacitats, alhora que la protecció jurídica de què gaudeixen altres perseguits. Seria un gran guany per a tots!

Mercè Duran
Mercè Duran
07.05.2021  ·  08:31

Estic esperant les opinions i les decisions dels nostres polítics. De l’ANC i Omnium ja no es pot esperar gran cosa.
I que pensem fer com a colectivitat? Anar pagant i prou?
Anirant caient més i més mentre no ens revoltem.
L’editorial palesa els fets i l’história, però que fem Partal? Anar empassant bilis i omplint la caixa de la solidaritat? M’agradaria saber quant d’aquesta caixa va a pagar els advocats dels represaliats de a peu, i als advocats com Iridia que actuen sempre al costat d’ells.

Josep Vilà
Josep Vilà
07.05.2021  ·  08:40

Ataquen els nostres millors homes perquè ens volen mediocres com ells. Cal guanyar x tots els Alberts Royos del país, x dignitat amb els qui com ell han servit amb valor afegit al país i perquè en el futur la figura de l’excel.lència no s’apagui en aquest imperi de jutges ayatol.las.

Pep Agulló
Pep Agulló
07.05.2021  ·  08:42

TENIM GENT MOLT CAPACITADA PERÒ…90.000 INSCRITS AL CXR

Jo els comentaris una mica al marge que diu Vicent, els veig lligats del tot amb la defensa de Albert Royo i s’exteriors. La necessitat del CxR n’és la conseqüència lògica d’aquesta defensa.

Altrament la solidaritat amb Albert Royo i altres companys a qui l’Estat vol directament arruïnar-los, la mort civil és l’últim graó de la venjança, requereix també que ampliem la caixa de resistència contra els represaliats. Carles Serrano també ho diu…

PS. Bon comentari de Montserrat Canela.

Nina Santiago
Nina Santiago
07.05.2021  ·  08:45

Estic cansada de votar partits incompetents.
No han après res dels despropòsits anteriors.
Prou ja, NO PAGAR.
Que pot passar?
La caixa de solidaritat ha de servir per contractar advocats competents amb reputació internacional, agressius i que denunciïn i retratin els impresentables i endollats d’aquest organisme fastigós.

Joan Barrera
Joan Barrera
07.05.2021  ·  09:08

Unes estructures que varen tardar molts anys i molta feina que em dos dies han anat a terra.
Molta gent tindria que donar explicacions sobre el tema i molta gent tindrà que dir el perquè va boicotejar des de dins tota aquesta feinada.

Robert Carreras
Robert Carreras
07.05.2021  ·  09:13

Si el Consell per la República detallés les despeses de les accions que vol dur a terme, això seria incentiu per persones com jo a incriure’ns-hi… Inclús per més de 10 euros…

jordi Rovira
jordi Rovira
07.05.2021  ·  09:33

N’estic molt satisfet de la meva subscripció a Vilaweb, permet quelcom que, com a l’exemple del Diplocat, aplica els conceptes actuals en el camp de la informació i la comunicació. Conceptes a l’estil de la implicació del lector-receptor, que ara esdevé també un protagonista més amb veu i vot. Una veu que no cal ser conduïda ni alineada per una o altra corrent partidària; sinó una resposta viva i lliure ( que no és el mateix ). Per tant, intento aprofitar l’instrument i fer el rebot corresponent, més enllà de les idees pròpies ( que poden ser-hi ) per donar passada a la nova militància d’aquest moment tant post-barroc ( així m’ho sembla a mi ). Aprofito per assenyalar que el model funcionarial espanyol ( com el rus- soviètic ) no em semblen pas barrocs, sinó neoclàssics a l’estil de la Puerta de Alcalà que tant lloaven en Víctor Manuel i la Belén ( no deu ser pas debades! ). I sí, té raó l’editorial, els països escandinaus ens ensenyen qui fa què, just en el sentit que ahir mateix comentava la N. Cadenes al seu article “Nosaltres no som d’eixe món”. I també, mencionar que entre aquests països escandinaus, atenció especial per les repúbliques bàltiques exsoviètiques; mostra evident de com es pot tirar endavant després de ser arrasat en tots i cadascun dels aspectes materials i psicològics possibles que pot patir una societat. En faig esment per veure-hi clar i positivat per poder mesurar el pes en benestar d’estar a un o altre costat.
L’editorial d’avui és com per llogar-hi cadires! Un homenatge a la feina ben feta per un costat. Un convit a vestir una nova estructura d’estat, des de l’estil funambulesc ( més aviat forçat ) de la política catalana, per l’altre. I aquest últim, ve a ser tota una línia d’acció, que veurem d’on ve i a on va. No sembla pas que les coses restin somortes ni aturades…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
07.05.2021  ·  09:39

Ahir Sergi Sabrià va dir que el resultat de les eleccions a l’Assemblea de Madrid deixava sol al PSOE per l’enfonsament de Cs i que en aquestes circumstàncies depenia molt més de partits com ERC. Ara que l’adversari és feble ho hem d’aprofitar, va dir. Aquest és el greu error d’ERC, l’adversari no és el PSOE -és l’encarregat- , és l’estat i l’estat és molt fort en termes de recursos, clavegueres, jutges i us de la força. La repressió de l’estat arriba a punts de sadisme, vol arruïnar tots el que van formar el Diplocat reclamant-los despeses des del 2011 !!!. I això no s’aturarà, és el bombardeig que recomanava el general Espartero al 1848: “Pel bé d’Espanya, cal bombardejar Barcelona un cop cada cinquanta anys”. No en tingueu cap dubte, espanya ens ha declarat la guerra i això que estem veien i seguirem veien són bombardejos talment com a la guerra dita civil. Entre el febrer de 1937 i el gener de 1939, hi va haver 385 bombardeigs que van causar la mort de 2.750 persones, ferides greus i molt greus a més de 7.000 i la destrucció de més de 1.800 edificis. En només tres jornades, els aliats de Franco van llançar sobre Barcelona més de 44.000 quilos de bombes, que van causar la mort de 875 persones (757 adults i 118 infants). En aquest primer quart de segle XXI allà on hi havia bombes hi ha judicis, presó i ruïna, tan personal com de país. És l’estat, l’ESTAT, que ningú ho dubti. El PSOE o el PP són encarregats d’aquest monstre que és l’estat espanyol, que ha decidit acabar amb Catalunya per la força, fent tan mal com pugui i generant tanta por com pugui i a més fer-ho en un curt espai de temps perquè la por sigui més indigerible. No és que la taula de negociació o diàleg no tingui sentit, sinó que és una autentica humiliació. Ens volen pobres i burros. Fins aquí i més arriba el sadisme de l’estat espanyol. Jo vaig escriure en aquest diari un comentari -de quan el nostre govern es va exiliar- on reclamava la necessitat de tenir un organisme fora de l’estat espanyol que fes la feina de dirigir la lluita des de fora -fora de l’abast de la “justícia espanyola”- i fes la feina d’internacionalitzar el conflicte. El Consell per la República és l’eina, es pot fer -s’ha de fer si cal- les modificacions que es vulgui, però ha de ser el timó de la nostra revolta i això no vol dir que estigui per sobre del President de la Generalitat, cal entendre-ho. Perquè el CxR no té a hores d’ara dos milions d’inscrits?, imagineu que no faria amb aquesta xifra. La responsabilitat és de tots, dels partits i també de les entitats socials que han mostrat la timidesa ridícula de sentir-se esbiaixats. Hem de reconèixer que el moviment independentista és encara immadur, té l’empenta i la força de la joventut i li manca la reflexió i la generositat de la maduresa. Els nostres polítics no són generosos, caldrà esperar.

Gerber van
Gerber van
07.05.2021  ·  10:00

Les multes són una barbaritat total i són fora d’un estat de dret. Si el Diplocat encara no ha pogut explicar al món diplomatic el caracter repressiu de l’estat Espanyol contre els Catalans, només cal denunciar les multes que els directors d’aquesta entitat han rebut per a convençer el diplomats i les concelleries en tot el món.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
07.05.2021  ·  10:14

Tot aquell que pateix de COMPLEX DE SUPERIORITAT necessita sentir-se superior als altres per poder viure, ho necessita com l’aire que respira.
I això és el que li passa a Espanya amb Catalunya.

Jordi Torres
Jordi Torres
07.05.2021  ·  10:29

Molt d’acord amb els comentaris de Montserrat Canela i Silvia Poll. Ja comença a ser hora, de desobeir, no creieu?

Utilitzem aquesta nova coça de la vella mula franquista com a oportunitat d’acció exterior traient-li la careta a aquesta immundícia que és el ‘Tribunal de Cuentas’. El CxR pot muntar un equip de defensa pel Sr. Royo i pels que vinguin immediatament després, que no seran pocs. Si tots els inscrits al CxR posem 45 Eur. cadascún ja tindriem aquest atac dels corsaris espanyols togats cobert, i ni tan sols compto amb els independentistes que encara no s’han inscrit, una majoria.

Avançarem molt més plantant cara que pagant la multa i callant. Quines oportunitats de guanyar hi ha davant d’una sentència tan injusta, perpetrada a més per un organisme polititzat i corromput fins el moll de l’òs?

D’acord en obrir de nou la caixa de solidaritat però aquest cop per contraatacar, no per pagar dòcilment. Espanya fa servir la lògica de l’extorsionador: si cedeixes al xantatge, el problema encara es farà més gran.

ramon Feixas
ramon Feixas
07.05.2021  ·  10:30

El capitalisme, com a autèntica religió monoteista dogmàtica, ha portat a la societat la cultura d eles recaptacions (no pas les de hisenda que ja hi prou vi voluntat de desviar-ne els fruits vers la disbauxa). Amb una organització en la que l’assumpte va de confiances és lògic que hi hagi reticències socials, ja que tothom està prou escarmentat dels motius de les recaptacions, o d eles seves derives. En aquest moment no hi ha confiança entre independentistes, ja que alguns que la reclamen només en volen ser objecte i no subjecte. Hi haurà algun esdeveniment que retorni el grau de consciència perdut? Alguna hora? algun dia, algun any? Ningú pot negar que l’espanyolisme sap injectar divisió a les seves colònies. Catalunya n malauradament no té immunitat en e això. Entre altres coses perquè el doctrinari del capital té moltes conseqüències, i la vella joia d ela cultura econòmica catalana s’ha bombollat.
Concretant més àmbit, els que volien creure en la UE, ara ja no tenen en discurs d’amor europeista com a eina, ja que tots hem pogut comprovar quer la UE és allò que semblava als no enamorats d’aquesta dama vella que encara voldria guanyar-se les garrofes per bella. I no funciona. Per això sabíem que 18 mesos era només el primer plat. Un primer plat que és de mal pair amb l’opressió franquista assedegada de venjança. Si menysprear engrunes vol dir fer d’un plat un mal àpat, la letàrgia durarà més. Si la consciència social té força i enginy suficients es pot anar per àpats més saludables, encara que potser no menys coents. Tot fa pensar que el Consell d ela República ha de ser independent i cooperant amb els altres organismes. Sumar i no posar-se paranys mútuament. Si es vol augmentar la base d’aquest Consell hi ha de cabre tothom. Sobre el menyspreu per la opció política (social).
És bo que a l’Editorial es parli de capacitat de propietats d’estat català, que hi són. però també hi ha una cultura a polir el reconeixement de que ni Espanya ni la UE, són bones lloques per Catalunya.
I els països catalans? Segurament el déu diner vol que no pequin al llitet.

Josep Gualló
Josep Gualló
07.05.2021  ·  11:49

LA PROVA FEFAENT QUE EL CxR ÉS L’ORGUE PER LA INDEPENDENCIA ÉS QUE ÉS EL PRINCIPAL ESCULL PER FER UN ACORD ENTRE ERC I JUNTS

Ara que el partit de Pedro Sánchez aviat deixarà de ser de Pedro Sánchez, perquè ha començat a descompondre’s a causa de la desfeta madrilenya, amb qui pactarà ERC la taula d’enganyifa.

Esquerra s’ha quedat sense arguments per negociar amb junts. Ha pensat una solució rocambolesca. Fer un acord parcial per fer la investidura d’Aragonès, i desprès de tenir el MHP assegurat, seguir negociant el programa de govern.

Confonen ser astuts amb ser estúpits. Mare de Déu Senyor. Amb amics com aquests no necessitem enemics. “Hem d’anar a noves eleccions.! ! ! ! !”

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
07.05.2021  ·  12:06

No entenc com tots els independentistes no s’han inscrit en massa al CxR, atès que és l’única eina fora de les urpes de les espanyes que ens permetrà aconseguir la nostra llibertat. La ma negra que s’estén sobre aquest assumpte és tan perillosa com la pròpia repressió. No n’aprenem?. Algú pensa que la repressió acabarà?. Després de la desfeta del “gobierno más progresista de la Historia”, encara hi ha qui creu en una taula de diàleg amb cadàvers?.
Hem d’enfortir la nostra posició a l’exterior: CxR, exili i tribunals internacionals. Eines fonamentals perquè aconseguim la independència. A l’interior està tot mort, per molt que s’encaparri ERC en posicions interessades.

Enric Emo
Enric Emo
07.05.2021  ·  12:31

Jo demanaria un eforç per incrementar les afiliacions al CxR. D’entrada hauria de tenir més associats que Omnium que va arribar5 a tenir-ne 180.000, encara que ara penso n’ha perdut per la seva politica desorientada i covarda. Tampoc crec que hem de menystenir els 100.000 incrits al Consell. Son el doble dels de l’ANC!

Salvador Molins
Salvador Molins
07.05.2021  ·  13:45

Us he llegit a molts, és cert:
Els diners sols han de ser per pagar advocats.
Jo crec que per començar de veritat ja som molts, els necessaris per començar avançar i podem ser més i ho serem. Cal que CxR es posi les piles. No ho fan i crec que Puigdemont va frenat, allò de l’interruptor. Hem de desbordar-los. Necessitem molts grups patriòtics amb consciència de Consells Locals rebels, no pas dòcils. L’estructura i funcions del CxR ha de dependre dels 97.000 no pas de Junts. Si fan cas de Junts o d’ER, aleshores perquè ens hem d’adherir a la incipient República Catalana Independent? Si actuen així no és estrany que molts catalans no se’n refiïn. Si som, siguem! Visquem la Independència que vam guanyar el 1r d’octubre i completem la DUI del 27 d’octubre de 2017.

FEM-LO FORT!! FEM-NOS TOTS MEMBRES DEL CONSELL PER LA REPÚBLICA!

A cada atac… Un adherit més.
A cada nou atac més virulent… Un nou Consell Local, cdr, procés constituent, sectorial, territorial, Vilaweb, llaços grocs,… Tots junts, organitzts, connectats, enxarxats al territori, sempre apunt per quan calgui i tinguem el suficient coratge per dir el “PROU” definitiu.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
07.05.2021  ·  14:41

Malauradament, el Consell per la República (que hauria de ser “de” – aquesta errada semàntica també explica algunes coses de la mateixa constitució del Consell -) ha estat víctima, de moment, del mateix virus que el resultat de l’1 d’octubre, a veure, de la inconsistència dels polítics pseudo-independentistes catalans, és a dir la traïció dels líders de la que en parlava en Xirinacs, perquè són, en primer lloc, líders no pas dels ciutadans sinó del seu desig a perpetuar-se, ells i els seus partits, en una dinàmica que en el nostre cas és ben particular: tots els polítics, fins i tot a diferents graus, “Aman Espanya”. Jo puc amar els espanyols, però jo no amo Espanya perquè el concepte Espanya és la meva ruïna, a menys que tingui negocis amb ells.

Si el Consell per la República es denominés Consell de la República i actués com un govern a l’exili, si el Consell per la República digués clarament quan i com un altre gall ens cantaria. Però, ara és massa tard, els partits polítics han guanyat amb les seves estratègies partidistes, estem ja en la dinàmica: abans els ciutadans estem nosaltres (l’ou i la gallina).

Només, ens queda l’esperança que Espanya continuï a fer d’Espanya (cosa més que probable). Aleshores, finalment, despertarem d’una vegada per sempre. Això sí, si no despertem en un temps raonable “nos comerán el resto de la tostada (la nostra)”.

P.S. Soc membre del Consell per la República. Ja no soc membre de l’ANC, ni d’Òmnium.

Pere Grau
Pere Grau
07.05.2021  ·  15:25

Diuen els negociadors que fins el dia 20 segurament hi haurà acord definitiu (en positiu o en negatiu?). I sembla que el principal obstacle segueix sent el paper del CpR. ERC creu que el Consell s’ha de limitar a la internacionalització de l’acció exterior, però que no ha de tenir la direcció estratègica total. Per mi això només té explicació amb una fòbia constant contra Puigdemont. Per mi la cosa és ben clara: tot el que doni ales al Consell és bo. Tot el que els hi retalli és dolent. Així de senzill.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
07.05.2021  ·  15:31

Sr. Carreras, per 10 euros no és capaç de fer confiança al President Puigdemont i inscriure’s al CxR?. Així anem…

No es preocupi que quan estigui inscrit ja li explicaràn la feina què fan, això no ho expliquen els mitjans de comunicació catalans. No sap que la majoria de mitjans estan subvencionats per ER i no donen informació del que fa el CxR per què no els tallin les subvencions?.

Salut Carbonell
Salut Carbonell
07.05.2021  ·  17:25

Penso exactament com en Pere Grau. El CxR no té més inscrits perquè ha interessat a molts sectors del independèntisme…….. de tots els partits i d’algunes associacions. Alguns per por, d’altres per interès patidista (si es fan del CxR els hi tocarà el rebre) i hauran de dir adéu als privilegis i alguns fins i tot a la “carrera” política. I per últim perquè el MHP Puigdemont té molts i molts adversaris (fins i tot enemics) a casa nostre….. per desgràcia.

jaume vall
jaume vall
07.05.2021  ·  19:02

Sí a Salvalor Molins i a Jaime Llecha : TAMBÉ el CxR cal que es posi les piles. Per exemple, com ell bé diu, que tingui una relació bidireccional amb els seus membres. Ja s’ha d’acabar amb això del “no-respongueu” quan es rep un correu electrònic. Clar que hem de poder respondre. De fet, a veure quan ens conviden a enviar -lo les nostres idees. Segur que de cada vint o trenta n’hi ha un parell de bones.
Sí a J. M. Alegria. S’ha de canviar la preposició: Consell de la República.
També d’acord amb ell, ​ja no puc estimar allò que Espanya representa, com a molt alguns espanyols en concret. Espanya representa malbaratament de recursos -espoliats- des del robatori d’Amèrica del Sur i Central fins als Fons de la UE, representa enveja a la nostra diversitat, i representa conductes incíviques en les seves festes nacionals.
També d’acord amb ell, afiliat al CxR, m’he donat de baixa d’ANC, i em plantejo si també deixar de ser soci d’Omnium.

Finalment una aportació sobre referèndums i nus desllorigador entre UE i nacions que es volen independitzar. Podríem enviar a Brussel·les un missatge de “normalització pautada” dels processos d’autodeterminació?

1. Any 1. Un Parlament nacional obté una majoria independentista. No passa RES, a efectes bilaterals. Tot continua igual, excepte un toc d’atenció per a la metròpoli, a veure com reacciona.
2. Any 5. En la següent i consecutiva contesa electoral, la majoria independentista es RATIFICA. A partir d’aquí sí que intervé la UE. Si en la legislatura anterior no hi ha hagut aproximació de l’estat central, Brussel·les fa d’intermediària. Obliga, sí OBLIGA, les dues parts a trobar data per procedir a un referèndum vinculant sobre l’assumpte en un termini, diem-ne prudencial, dos, tres anys.
3. Any 7/8 Celebració del referèndum. Participació mínima 50%. Sí favorable mínim 55%. La independència ENCARA NO és efectiva. Cal una segona volta.
4. Any 10/11. Celebració d’un segon referèndum. Participació mínima 50%. Sí favorable, aquesta vegada ja n’hi ha prou amb un 51 % dels vots. Ara sí, independència RECONEGUDA.

No seria una bona opció el fet d’establir regles clares per aquests processos?

José de
José de
07.05.2021  ·  21:25

Añadir algo al autor de este artículo?. Me es imposible !.
Lo he leído atentamente, y doy las gracias porque el tema solo lo conocía muy vagamente. La exposición del tema es clara y entendible y valiente.
Hasta una persona que no entienda del tema como yo que no entiendo. Puede discernir que desde donde hay libertad la dirección de asunto problemático es posible e imposible donde no hay esa libertad.
Creo ha sido un error, compartido por los votantes y los votados, estas últimas elecciones en Catalunya. Tanto los votados como los votantes estaban divididos por preferencias.
Felicito al autor de este artículo. Y reconozco que yo no tango su valentía ni su valía.

Jaume Riu
Jaume Riu
07.05.2021  ·  21:49

Sílvia Poll l’encerta. En el regne d’Espanya hi havia un desconeixement total de què era el Diplocat quan Rajoy i Santamaria el van voler desmuntar perquè hi veien només el que ells entenen per embaixades, amb tota la parafernàlia nacionalista i inoperant que per ells són les embaixades. En aquell moment vaig recollir les paraules que feien servir, i vaig sentir vergonya aliena. Tots vam veure que no havien entès res. Ara encara són allà on eren. No n’han après.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies