Els polítics espanyols ja en paguen el cost, però els polítics catalans entenen on som?
La qüestió, crua, és si el moviment independentista sabrà aprofitar aquesta feblesa extrema per a rematar la feina o si, per contra, donarem tots plegats la raó a Pérez Rubalcaba i haurem de reconèixer, per tant, que a Espanya li haurà resultat un preu raonable la destrucció de les institucions pròpies

Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Les setmanes immediatament posteriors a la proclamació de la independència i l’aplicació del 155, un advocat per qui tinc molt de respecte em va dir que estava convençut que el 90% dels jutges espanyols no trobaria cap delicte en l’actuació del govern i el parlament de Catalunya. M’ho va dir quan començaven les maniobres que acabaren enduent-se bona part de la causa contra el govern i el parlament al Tribunal Suprem espanyol. I volia fer-me veure que aquella acció de prendre el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que era el tribunal natural per a examinar la causa, per dur-lo al Suprem significava dues coses.
La primera, que els acusats ja estaven condemnats abans de començar la instrucció –cosa que es va fer evident. I la segona, deia ell, que aquell judici seria tan abusiu, tindria tan poques garanties, si començava així, que acabaria esclatant a la cara de l’estat i provocant-li un conflicte de dimensions històriques. ‘Per intentar de destruir els polítics catalans acabaran destruint les institucions espanyoles’, em va dir.
‘Destruir’ em va semblar aleshores, i em sembla encara, una paraula potser excessiva, però s’entén què volia dir. Que originarien un caos intern tan enorme que la solució pensada per a frenar urgentment i com fos, en sec, el procés de Catalunya cap a la independència esdevindria un problema tan gros que a la llarga podria fer col·lapsar el règim i, doncs, obrir paradoxalment una gran finestra al procés que volien aturar.
Ahir vaig recordar especialment aquella frase sobre el 90% dels jutges, quan vaig llegir el contingut de la sentència emesa per l’Audiència espanyola en el cas del major Trapero i la cúpula dels Mossos. En primer lloc, per l’absolució de tots. No puc sinó alegrar-me’n, de l’absolució, però suscita immediatament un dilema excepcionalment greu. El conseller Quim Forn ha estat condemnat a deu anys i mig de presó per sedició, perquè el Suprem va argumentar que era demostrat que havia donat ordres als Mossos d’Esquadra perquè no impedissen de votar el Primer d’Octubre, en una actuació concertada amb el govern, sediciosa. I si ara l’Audiència espanyola diu que és un fet demostrat que els Mossos no van rebre cap ordre i encara menys que participassen en cap actuació concertada, sediciosa, amb el govern, aleshores què caram hi fa el conseller Forn, a la presó? Es poden sostenir dues ‘veritats’ contràries sobre un sol fet? Això és molt gros.
I en segon lloc, per una cosa encara més transcendent. La sentència de l’Audiència espanyola ataca els arguments que han servit al Suprem per a fixar les penes tan dures contra els presos polítics catalans. Descriu, per exemple, tot allò que va passar el 20 de setembre de 2017 tot afirmant que res no va ser punible perquè l’actuació judicial contra la qual es protestava es va fer, cosa que contrasta clarament amb el Suprem, que considera que per aquells fets Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han de pagar amb nou anys de presó. I diu que l’actuació dels Mossos va ser correcta perquè s’haurien causat ‘danys irreparables si s’hagués fet servir la violència’, un argument que, indirectament, és un atac frontal i directe a l’actuació de les policies espanyoles aquell dia.
Com que l’Audiència espanyola és un tribunal d’excepció, no hi ha conflicte de jerarquies amb el Suprem, que seria ben sucós, però, siga com siga, amb vista a la defensa dels presoners polítics i els exiliats davant els tribunals europeus aquesta sentència és una autèntica bomba. Perquè ja no és solament Alemanya que diu que no n’hi ha rebel·lió ni sedició. Ara és també un dels alts tribunals espanyols que ho diu. I que ho documenta. Cosa que inevitablement centra l’atenció en l’actuació del Suprem, plena d’irregularitats, absolutament incompatible amb l’exercici de la justícia. I, per tant, en la intenció d’aquell tribunal.
Una intenció que no ha estat mai de castigar uns fets que amb unes lleis a la mà serien clarament punibles, perquè aleshores la lògica més elemental diu que tots els tribunals de l’estat espanyol, inclosa l’Audiència espanyola, castigarien igual pels mateixos fets. No ens enganyem: allò que feien, el treball encomanat, era frenar, com fos i al preu que fos, el moviment independentista català. ‘Pagant-ne el cost que siga’, com clarament digué un dia el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba.
I per això crec que la pregunta que cal que ens fem els independentistes és si el nostre moviment, però molt especialment els nostres polítics, està a l’altura del moment. Si entenen on som, què passa i quina gran oportunitat s’obriria si fossen capaços d’articular una proposta concreta per a acabar ara, a curt termini, la feina començada el 2010.
Perquè, vist que cada vegada és més palès, més difícil de discutir, el paper purament instrumental del Suprem –no com a organisme que jutja, sinó com a ariet polític que frena, assumint el preu que siga– i vist que el col·lapse de les institucions espanyoles es va fent com més va més evident, la qüestió, crua, és si el moviment independentista sabrà aprofitar aquesta feblesa extrema per a enllestir la feina o si, per contra, tots plegats donarem la raó a Pérez Rubalcaba i haurem de reconèixer, per tant, que a Espanya li haurà resultat un preu raonable la destrucció de les institucions pròpies. Perquè, en definitiva, haurà aconseguit allò que a ells, com a objectiu nacional i per damunt de qualsevol divisió partidista, els era fonamental: frenar-nos.
PS1. He de dir que no tinc cap dubte que la societat catalana està completament preparada per a fer el pas endavant, avui mateix. Molt més preparada que no el 2017 i tot, i en molt més bones condicions –precisament per la descomposició evident de l’estat i per la tasca feta aquests tres anys resistint la repressió.
i PS2. Molts lectors ens han demanat per què no vam dir res de l’absolució de Trapero i la cúpula dels Mossos fins ahir al matí.
Vam actuar així perquè a Espanya, i concretament a Madrid, els resultats de les sentències són filtrats a la premsa abans de ser publicades, amb una clara intenció política de preparar el terreny. En aquest cas concret ja feia setmanes que tots els rumors indicaven que la sentència seria absolutòria. Però de fet ningú no l’havia vista. Per tant, al final tots els mitjans que van publicar aquesta ‘notícia’ abans de fer-se pública podien tenir confiança que era certa, però al capdavall s’havien de fiar solament d’una informació de la Cadena SER. Una informació que, lògicament, no sabem en quines condicions es va aconseguir.
Nosaltres, en vista d’això, vam optar per no publicar aquesta filtració simplement perquè no podíem garantir als lectors que fos certa, malgrat que estàvem convençuts que ho seria. I ho vam fer amb la certitud que aquest era un exercici de responsabilitat periodística. També perquè considerem que en una societat democràtica és molt greu que els afectats per un judici s’assabenten per la premsa d’una decisió tan important per a la seua vida.
Entenc perfectament que hom puga dir que, com que els altres mitjans no segueixen aquesta norma, la nostra és una posició poc útil, fins i tot ridícula. Ho entenc. Però nosaltres som responsables tan sols d’allò que fem nosaltres. I per a aquesta redacció que fa VilaWeb és molt important que els lectors tingueu la confiança que les informacions que els donem són totalment segures. I supose que es pot comprendre que aquesta seguretat no us la podíem oferir sense haver llegit el contingut oficial de la sentència.
72 comentaris dels subscriptors

Josep Vicent Sala
21.10.2020 | 22:04
La pregunta amb què comença el teu editorial té una resposta molt senzilla i curta: No.

Carina Badia
21.10.2020 | 22:19
Un gran encert la decisió de no publicar la sentència del judici abans que fos comunicada als afectats. Molt bé!!!

Rossend Escolà
21.10.2020 | 22:21
Ho entenen més del que ens pensem. Mireu si ho entenen que pensen no acabar la feina començada que no volien començar

Matilde Font
21.10.2020 | 22:22
Estic d’acord amb Josep Vicent Sala, els polítics catalans no entenen on som, o més ben dit, no volen entendre-ho. Segur que la gent estem més preparats per l’envit final que no ells.
Respecte que fins ahir pel matí Vilaweb no haja donat la notícia de l’absolució del major Trapero i resta d’encausats, ho trobo molt bé, és part de la vostra credibilitat com periodistes i mitjà de referència.
De l’editorial res a afegir.

Jordi Buïl
21.10.2020 | 22:24
Em puc equivocar de mig a mig, però em sembla que els polítics catalans no la volen, la independència, perquè els portaria massa feina.

Francesc Gilaberte
21.10.2020 | 22:25
D’acord amb l’editorial, tot i que jo hi afegiria el TC al costat del TS.
I posats a fer suggeriments, proposo que VW faci una doble consulta:
1) Vols una República Catalana Independent? Si/No/blanc;
2) A quin partit polític votaries per portar a terme la teva resposta al punt 1? Llista de tots els partits.

Josep Usó
21.10.2020 | 22:26
Els polítics que hi ha a casa, crec que no són conscients del què passa. Els de l’exili, em sembla que sí. I la gent, per descomptat. El que sembla inevitable és el col·lapse total d’Espanya.

Francesc Xavier Gómez
21.10.2020 | 22:28
D’acord amb la resposta del Sr Josep Vicent.
Ara jo voldria fer una pregunta. Si la societat catalana està preparada per fer el pas, d’acord amb la tesi d’en Vicent Partal, per què no és capaç aquesta societat de substituir polítics incompetents o, senzillament, per què no prescindeix, en aquest moment, dels polítics?

JORDI PIGRAU
21.10.2020 | 22:32
els resultats de les sentències són filtrats a la premsa abans de ser publicades, amb una clara intenció política de preparar el terreny.
Molt bé, però quin terreny havien de preparar?
Que els ‘nostres polítics’ no están a l’alçada es tan evident com que cada dia surt el Sol surt per l’Est, per aixó al Japó se l’anomena l’Imperi(?) del Sol Naixent

Felix De
21.10.2020 | 22:39
Gràcies oer no ser còmplices de les filtracions

Joan Cusidó
21.10.2020 | 22:54
Ho entenen ? No ho entenen ? M’afegeixo a la resposta del sr Vicenç Escolà. Hi ara veurem, a més a més, com juguen amb l’afer Trapero per a augmentar l’embolic. He sentit justificacions demencials. El “bonisme” ens destruirà. Si volem, és clar.

Francesc Xavier Bueno
21.10.2020 | 22:56
A desgrat de ser reiteratiu: No passarà absolutament res: Els presos polítics o presoners polítics continuaran a presó a curt i mitjà termini.
No sóc pessimista, només constato una realitat: els nostres polítics i la ciutadania no hem fet ni farem res determinant per alliberar els presoners.
Els polítics. Tenim majoria parlamentària independentista però amb el Molt deshonorable Torrent ja va quedar prou clar l’infame dia de la traïdoria, el 30 de gener de 2018, que no restituiríem el legítim President de la Generalitat, el Molt Honorable President Carles Puigdemont, ni restituiríem el legítim Govern votat a les urnes al 2017. Això és un fet indiscutible: la majoria parlamentària independentista hi és, roman intacte, però com si no hi fos. Encara demano responsabilitats per l’incumpliment de les promeses electorals i de la traïció al clar mandat del poble català.
(Torrent xitxarel.lo, covard, tifa, alobunat, traïdor i etc. com porto dient de fa quasi 3 anys)
Els ciutadans. Nosaltres. Sí, nosaltres. Tenim majoria ciutadana a favor de la independència però vivim bé, no patim gana, no hi han morts, la presó queda lluny i bé un dia els dolents deixaran lliures els bons i mira que tic feina i he de portar els nanos a escola i renoi la Covid fa la guitza i pobrets a presó però passi-ho-bé que faig tard – però ei, ni un pas enrere i etc. Performances: totes i més. “Escalf”: som una sauna. Concreció, determinació i resolució nostre… bé, és que faig tard… la feina, els nanos…però ni un pas enrere eh!
Aquest és el fet cru i dolorós: majoria parlamentària i social/ ciutadana i les claus de les presons a les nostres mans però nosaltres mateixos tenim engarjolats els nostres polítics a les nostres presons. És vergonyós però és cert.
I compte, el que és pitjor: si demà Parlament i Poble català anéssim del bracet a obrir Lledoners… Els presos no sortirien!
Fa tant de mal pensar–hi en això que amaguem la Vergonya.
El 14 de febrer de 2021 podem votar un altre cop per restablir el legítim President i el legítim Govern o ens el oblidat de l’objectiu?

Monika Diethelm-Knoepfel
21.10.2020 | 22:57
Estic totalment d’accord de no publicar filtracions que no tenen garanties. Escric molt a tuiter, pel meu compte i per foreignfriends.cat (en alemany), i no vull compartir novetats que potser estan falses. I ahir alguns mitjans van dir que el Major Trapero va ser absolt de sedició, però condemnat per desobediència, i altres van dir que estava absolt de totes les accusacions.

Josep-Anton Monfort
21.10.2020 | 23:00
Me n’alegro molt de la sentència absolutòria pels encausats i pel que pugui ajudar al combat legal de presos i exiliats, però trobo a faltar a l’editorial una valoració sobre el pes que en aquesta sentència ha tingut el fet que en Trapero es va manifestar contrari al referèndum i disposat a detenir als membres del govern. En Trapero segur que és un bon professional i bon director d’una policia autonòmica, però d’aquesta policia no en podem esperar res.

Jaume Sole
21.10.2020 | 23:05
L’absolució de’n Trapero es una demostració de que aquest senyor no estava per la independencia. Al judici va dir que estaven preparats per detenir a tot el govern. La pregunta es, I què havia preparat el Govern per materialitzar la independència?, on estaven les infraestructuras d’estat?. Ara ens diran que aquesta sentència aplanarà el camino pels exiliats o els presos, romanços. Estem ón estavem i més val espavilar-se.
De passada podem anar pensant en una nova generació de polítics, que bona falta ens fa.

Anna CASACUBERTA
21.10.2020 | 23:10
Una part important dels polítics que es fan dir “independentistes” no estan a l’alçada del moment i no respecten la voluntat de la ciutadania que el va votar, al no voler arribar a la República Catalana. Són uns impresentables!!!

Carles Serra
21.10.2020 | 23:19
Gràcies Vicent com sempre, la pregunta que fas sobre els polítics catalans, tu tens millor la resposta que nosaltres, ja que estàs a primera línia.
Jo com ciutadà que vui ser lliure i de deixar de ser colonitzats per una País franquista i ple de lladronisi com ÉspaÑa, debant d’aquesta realitat em sento trist i desencisat pel comportament dels “nostres” polítics, ja que dir d’en Rufian, Torrent i Aragonès; amb aquest només poden aspirar mas de lo mismo, autonomisme i espoli.
Molt penós Vicent

Xavier Portell
21.10.2020 | 23:22
Moltíssimes gràcies per mantenir-vos dignes i no vendre’s per uns “clics”. Fa pena el periodisme actual i és per això que és vital que us mantingueu ferms en un exercici seriós de periodisme. Agraeixo profundament que no hàgiu contribuït a esbombar una notícia que podria no haver estat vàlida, així com tot l’esforç que poseu en verificar documentals o fonts i fer reportatges amb seriositat. I si us equivoqueu, ho mencioneu clarament. Jo ja no em crec res fins que no ho heu publicat vosaltres. Endavant i gràcies!

Josep Ramon Noy
21.10.2020 | 23:25
D’acord: NO, els nostres politics no estan preparats per a aprofitar el monumental desgavell de l’estat espanyol. Crec que per una barreja de por, incompetència i manca de voluntat, diguem-ho clar. La independència només la vol de veritat la majoria de la gent del carrer; les elits politiques i econòmiques ja estan bé així. Tanmateix si les elits fossin intel·ligents veurien que el “negoci” els aniria molt millor amb la independència, tant als d’aqui com als d’allà. Però la intel·ligència de les elits no hi és ni se l’espera. Per tant els catalans tenim un problema: com ho fem democràticament i pacífica?. Esperem que surti un lider miraculós? o comencem a organitzar-nos per barris , pobles i ciutats i comarques, articulant un moviment com cal de base popular? Veurem.
Perquè en efecte la sentència significa l’enderrocament de un castell construit a l’aire: la farsa ha esdevingut una astracanada absurda i cruel. I molt ridicula en ella mateixa. Una pregunta important és perquè ara dos jutges de l’Auidiència Nacional emeten aquesta sentència i es dediquen a deconstruiir curosament el relat del TS i TC, deixant amb el cul a l’aire a la presidenta del propi tribunal? Què està passant a les clavegueres de l’estat, s’han embussat? la merda ja no circula sinó que retorna al seu punt de origen? Crispetes, com diria Boye….

Josep Gualló
21.10.2020 | 23:34
SERA MOLT DIFICIL QUE SAPIGUEM APROFITAR AQUESTA OCASIÓ
El poble estem preparats i decidits per aprofitar-la. Però dependrà de com de gran sigui la part del poble que segueixi obcecada per la mentida dels partits autonomistes que es declaren independentistes.
Jordi Buil, no t’equivoques de mig a mig, si no parcialment i en dues coses diferents:
Primera. Als partits que son de veritat independentistes, no els fa cap mandra, si no que es moren de ganes de portar la independència fins a les últimes conseqüències.
Segona. Hi ha un partit gran i algun de petit que es proclamen falsament independentistes i que busquen eixamplar més la base per tenir molta influencia al congres espanyol. No sé com han aconseguit embruixar a la seva parròquia perquè els segueixi com si fossin somnàmbuls adoctrinats. És ben cert que pel camí van perdent part de la parròquia, més ai, no al ritme que cal.
L’èxit o el fracàs col·lectiu dependrà de quanta gent segueixi encara als preveres en el moment de les votacions. Només d’això.

JOAN RAMON GOMÀ
21.10.2020 | 23:46
Jo confio molt més en Espanya que no pas en els polítics catalans. Si d’ells depen no faran res de res.
Afortunadament Espanya mai no ens ha fallat fins ara i segurament ara tampoc. Més d’hora que tard ficarà als politics catalans en una situació en la que no tindran més remei que fer el pas encara que no vulguin.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
21.10.2020 | 23:50
MOLTES GRÀCIES, JOSEP-VICENT SALA //*// => “NO”
Com dic iterativament , fins la fartera, des de València tenim un angle de visió molt més ample. NO.
PS: 4 BARRES i 3 PAÏSOS…. i la resta, “fum de botja”
Josep Blesa (València)

Umberto Ciotti
21.10.2020 | 23:54
El problema del Independentismo de Catalunya es la espantosa ignorancia y mezquindad de ER… Están convencidos que sus juegos mezquinos muy degradantes moralmente sean no sólo lícitos sino que también muy listos para conquistar el poder…
Lo que no entienden y no pueden entender es que esto modo de hacer es expresión de una desoladora psicología de masa del fascismo

Josep Maria Martín
22.10.2020 | 00:07
Els polítics catalans si que entenen on som.
Saben que som on ells volien anar: a emprenyar l’estat espanyol per a conseguir un bon PACTE FISCAL.
Però ho han fet tant malament que ara no podran NI CONSERVAR EL SEU SOU… perquè Espanya està arruïnada i no volen aprofitar el moment per DENUNCIAR A EUROPA quatre-cents de colonialisme tirànic amb genocidi cultural inclòs.

Lluí Mor
22.10.2020 | 00:16
El major Trapero tenia un pla per detenir al President Puigdemont. Aquesta sentencia, per molt justa que sigui, el que intenta és aillar més Puigdemont i al seu entorn, sense dir-ho ve a dir que Puigdemont és un antisistema o que no és de fiar. Avui ja s’han esplaiat a gust a totes les tertulies.
Si no entenem que això ès una guerra encoberta contra Catalunya, (cosa que els comentaristes de VW entenen tots i a la perfecció) és que no entendrem rés. I precisament per això els politics catalans saben o entenen molt bé on sóm, i saben que si juguen la nòmina i potser algúna cosa més, per això fan demagògia, teatre, fonambulisme, és dir, mans i manegues per enganyar al personal, tot i que clame al cel la degradació de les institucions catalanes i un govern genuflexe fins a tocar el cap a terra davant l’opresor i, indigne per molts catalans.
Ara bé, algú creu que sorgira un govern indepe, veient que “la nostra” policia, que també ha de vetllar per ells, obeira sempre, sempre la injusticia ñola? … De debo, creieu que els catalans estem preparats per forçar un envit a Ñ, desobeint, no pagant impostos, o fernos amb el territori? Jo crec que no companys.
Perquè no hi ha 500000 inscrits al Consell per la República? I mira que és fàcil i sense arriscar rés. I per acabar, Un home com el major Trapero o el Sandro Rosell o tan d’altres, despues del que els hi han fet els poders ñols, encarà diuen sense rubor que no són independentistes. Potser haurem d’esperar que ens entrin a casa i ens prenguin allò que més estimem, tan fisica com psiquicament. No sé si m’explico.

jaume vall
22.10.2020 | 00:17
Comparteixo al 100% tot el que diu l’editorial.
Penso, a més a més, a partir d’ara, el Major Trapero, continuarà declarant-se no independentista ? (l’estat espanyol li ha tret dignitat, càrrec, l’ha difamat)
L’expresident del Barça, Rossell, a partir d’ara, continuarà declarant-se no independentista (l’estat espanyol li ha tret dos anys de vida lliure)
Els “cavallers-súbdits” del pont aeri , dirigents de les associacions empresarials que vetllen pel progrés econòmic de Catalunya, continuaran declarant-se no independentistes ? (l’estat espanyol els puenteja, valgui l’expressió, i els menysté en no invertir mai el que ells reclamen, en nom de la societat civil catalana)
I, encara molt més greu, els independentistes teòrics que estan al capdavant dels nostres partits independentistes, continuaran comportant-se com a no independentistes a l’hora de la veritat ? (l’estat espanyol els ha engarjolat, perseguit, arruïnat)
Aquest comportament té un nom, la síndrome d’Estocolm, quan l’hostatge ja no es rebel·la contra el segrestador. O un altra, cinisme icetià, quan sabent la realitat del que s’esdevé, un s’acomoda a la comoditat poruga.
A veure si al final, Einstein tenia raó !!!! (allò de la no finitud de l’univers i de l’estupidesa humana)

Jaume Riu
22.10.2020 | 00:22
Periodisme d’investigació i informació contrastada.
Fa uns anys, en aquesta época històrica tan apassionant, que al davant de telenotícies i diaris en paper, abans de fer-ne ús em faig la pregunta essencial: Què diu d’això VilaWeb?
Bona feina, i gràcies.

Antoni López
22.10.2020 | 00:49
Els nostres polítics ja en trobat feina i costa de trobar-ne. Ara han d’arribar, vius, a la jubilació
i El Procés és una bona carrera per arribar-hi. Ho sento.
P.S. Les filtracions reboten en el meu diari. Com ha de ser. Gràcies i per molts anys.

Ferran Ribó
22.10.2020 | 01:00
En resposta a la primera part de la pregunta de’n Vicent, la majoria dels independentistes pensem que, efectivament, no podem esperar que els nostres polítics “acabin la feina començada que no volien començar” (recullo el segon comentari a l’editorial d’avui, molt gràfic, del suscriptor Rossend Escolà)
Però el punt crucial és la segona part de la pregunta de’n Vicent: EL NOSTRE MOVIMENT (jo interpreto: EL POBLE) ESTÀ A L’ALTURA DEL MOMENT? Aquesta és la resposta que realment ens ha d’ocupar. Perquè el moviment independentista, la revolució que és el procés cap a la independència de Catalunya, el va començar el poble, es basa en la determinació de la gent, la majoria dels ciutadans de Catalunya, que vam reaccionar i amb això vam empènyer els polítics (Mas va ser l’aleshores president que va agafar el ‘testimoni’ del poble, després de la ‘plantofada’ de M. Rajoy a negociar res de res sobre el pacte fiscal, tres mesos després de la sentència del TC contra l’Estatut).
Però els polítics han arribat fins on ja hem vist.
I arribats aquí, jo em pregunto, també en dues parts: 1/ la sentència absolutòria de la Audiencia Nacional, pot esdevenir un punt d’inflexió en el camí cap a la independència, com ho va ser l’1O i també ho foren els dies d’octubre del 2019 (Marxes, Urquinaona, aeroport). I 2/ descartats els polítics (pot ser que realment no els toqui fer-ho a ells), com s’hauria de vehicular un segon momentum per fer efectiva la declaració d’independència? És a dir, qui hauria de liderar aquest segon i definitiu assalt cap a la implantació efectiva de la República Catalana?
(possibles respostes: ANC?, Consell per la República? Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya? un nou Tsunami?). Ep¡ … sempre i quan el poble estiguem a l’altura del moment¡

Gemma R.
22.10.2020 | 01:12
Per desgràcia no. Finalment Hi ha unió, però no en plantar cara per implamentar l’ 1 Octubre, no. Per a no implementar-lo encara que superem el 50%, en paraules d’ Artadi q diu q tot i que això succeixi ” no serà inmediat. Cup i ER volen un altre referèndum. Si el 21D ens van dir que ho farien i ja veieu ón sóm, què faran si entren en aquestes eleccions amb aquest discurs? Han decidir que no volen pagar el preu de l’ enfrontament. Friso per veure els programes. A veure què pensen fer amb l’ esquelet autonòmic. Com sempre aquí l’ únic aliat que tenim és l’ Estat Espanyol que és un desastre, però sense aprofitar res és tot en va.

ANTONI NAVALES
22.10.2020 | 01:50
Totalment d’acord amb la no publicació de la sentència fins a tenir-la a les mans. D’alguna manera s’ha de començar a evitar que els governs espanyols (tant PP com PSOE) facin servir les filtracions com a globus sonda i a la vista dels resultats de l’opinió pública prenguin les seves decisions.

Francesc Rosés
22.10.2020 | 05:39
No faran res els nostres polítics. Són un pal a la roda del procés. Em sap molt greu dir-ho però són uns estafadors que cobren per sent-ho. I em molesta que en surtin impunes de tot plegat.

Esther Miquel
22.10.2020 | 06:28
Gràcies per no publicar a partir de filtracions.
M’ho va semblar que aquesta era la raó quan anava veient que vosaltres encara no en deieu res.

Miquel Gilibert
22.10.2020 | 06:35
Jo dubto la major, Sr. Partal. N’estic una mica tip d’independentismes màgics. Deixant de banda que els polítics actuals no donen la talla moral ni intel·lectual, i que els que són a la garjola estan acovardits, desactivats i emporugits (o vostè creu que si deixessin anar- per exemple- en Jordi Sánchez, la primera cosa que faria seria declara la independència i cridar a la desobediència al carrer ?), no estem millor.
Miri, Sr. Partal: per tirar endavant cal entusiasme de la població i control del territori.
Les picabaralles entre polítics, la repressió, el virus i la constacació de l’ensulsiada de fa uns anys, junt amb el fet d’adonar-nos tots que cap demostració democràtica per massiva que sigui farà moure ni un mil·limetre l’estat, ha fet minvar l’entusiasme popular a mínims històrics.
Tots som independentistes, i tots demà mateix si hi hagués una crida seriosa a bloquejar, desobeir, etc, segurament ho faríem. Però és que ningú creu que hi hagi un pla ni una crida seriosa i per tant la gent no es mourà.
Només cal veure com anaven les manifestacions fins i tot abans del Covid, i l’aixecada de camisa del Tsunami (algun dia algú hauria de dir qui hi havia al darrera de debò i demanar-los responsabilitats) va ser a més, demolidora.. Sumi-hi que, com ja he dit molts cops, un dels nostres problemes és que volem preservar massa el nostre estatus i que segurament molta gent no està disposada a fer sacrificis, a que li donin cops o a mantenir un pols indefinit amb l’estat i perdre feina i llibertat, encara que després en guanyessin molta més (a Bielorússia, Sèrbia o Hong Kong les protestes duren mesos i els contenidors es cremen que dona gust. Ací duren hores i mirem que no hi hagi un paper a terra), i ja tenim l’estat de la societat.
Però és que, a més, no tenim el control. Si alguna cosa va tenir el 155 és que els nostres enemics ens coneixen ara molt millor. Quin control del territori tenim ? Els mossos ? Els mateixos que fan carrussels, o envien la Brimo a les protestes ? Els ajuntaments ? Els que han tret totes les estelades per por de represàlies ? No hi ha control del territori perquè el que hi havia es va desmuntar el 2017 i no s’ha recuperat. Ans al contrari.
Fa molta ràbia ser a Espanya. És un estat fallit, en descomposició, una economia extractiva muntada en funció de les oligarquies extractives, on, per exemple, Amancio Ortega s’emportarà beneficis fiscals i 140M € dels fons de Covid mentre el restaurant de la cantonada haurà de pagar tots els impostos i lloguers i segurament tancarà, i on un partit corrupte i podrit probablement recuperarà el poder en poc temps aliats amb gent que farien semblar intel·ligent la cabra de la legió (si és que l’actual “govern més progressista de la galàxia” no es pot considerar igualment una colla d’enzes servils o pitjor, cosa que jo francament crec), però això no vol dir que Espanya vagi a desfer-se, desaparèixer, reformar-se, esclatar, ni res. Miri, repassi llibres d’història elemental moderna i veurà que Espanya ha estat gairebé sempre en la història contemporània, un autèntic femer que s’ha salvat normalment a costa de les “perifèries”: és el país modern amb més fallides (8), més cops d’estat dins Europa Occidental, el que els dirigents han hagut de marxar més vegades per corrupció (començant per Ferran VII, la regent Maria Cristina, la reina Isabel II, etc), el que ha tingut els governs més ineficients i les tupinades més bèsties als simulacres d’eleccions, etc. I tot i això segueix dempeus. Entre altre coses perquè el poble espanyol (incloent-hi els catalans, em temo) és mesell i no demana comptes als seus polítics ni empresaris i perquè, a més, amb els catalans (que no amb els bascos) sempre els funciona això de ser l’ase dels cops.
Sincerament, jo estic disposat a sortir al carrer. A passar estona bloquejant el que sigui, dies, setmanes, a enfrontar-me pacíficament als mossos i o el qui toqui, oferint si de cas el meu cos per a aconseguir la llibertat de les futures generacions, que falta ens fa, però el que no estic disposat més a fer és creure en independentismes màgics ni en moments històrics o jugades mestres i a fer performances de coloraines.
I això toca de ple a la galàxia JxCat + Puigdemont. Si parlen de restitució i de desobediència intel·ligent m’hauran d’explicar molt bé què volen dir exactament i com ho pensen fer. No els vec jo precisament bloquejant Urquinaona, o prenent el control del port, o desobeint descaradament el govern central, institucionalment parlant. Ja n’hi ha prou de dir que calia restituir en Puigdemont perquè d’aquesta manera hauríem continuat la república: l’acte de Torrent va ser indigne, però si el MHP volia continuar la república, haver seguit al davant de la Generalitat i haver demanat la desobediència a la gent. Ja pot anar escrivint els llibres que vulgui per justificar-se i tenir content el club de fans. Les coses són com son. Un cop la pasta de dents és fora, ja no es pot tornar al tub.
Algú m’hauria d’explicar, suposant que JxCat aconseguís una majoria del 99%, com s’ho farien per “implementar la república” i per “restituir el president legítim”. I si algú creu que consistiria en anar tots a La Jonquera i fer d’escuts humans mentre el MHP torna a Barcelona en olor de multitud, em temo que no sap com funcionen els estats moderns.
Parlar de restitucions, jugades mestres, desobediència intel·ligent, etc, pot servir per guanyar eleccions. Però tal i com ha demostrat el MHP Torra, no serveix per a implementar res. Quan el teu marc és l’espanyol, el màxim que pots fer és decidir el color del vestit dels uixers del Parlament (i encara, perquè si inclou el groc segurament t’ho impugnarà C’s i te l’hauràs d’embeinar), i poca cosa més.
Ah, i Europa no ens ajudarà si no hi té res a guanyar o molt a predre-hi (vegi’s Escòcia). Si deixa que bèsties com Turquia, llepaciris com Polònia o feixistes com Hongria facin els que els sembla, vostè es creu que es preocuparan per 7.5 milions de ciutadans invisibilitzats si no els representen un problema seriós ?
Necessitem organització feta de pedra picada, des de sota i de zero. Les actuals organitzacions socials estan desorientades i per tant dubto que serveixin sense reformes molt serioses o uns nous lideratges. I una nova generació de dirigents i de ciutadans que es preparin de forma sòlida i actuïn coordinadament quan sigui el moment.
I quan arribi serà dur, com ho va ser a Lituània, Croàcia o qualsevol país que s’ha guanyat el dret a la independència. La llibertat no és mai gratis, i la violència no vindrà de part nostra, però hi serà. Com més ràpid ho entenguem i comencem, millor. No necessitem eixamplar la base: a Irlanda, abans del diumenge de Pasqua sagnant, l’independentisme era minoritari; necessitem organitzacio, valentia i un pla. Sense tot això ja pot estar descompost l’estat espanyol que el màxim que farà serà prendre’s un Fortasec i sant tornem-hi.
Com sempre dic, menys dignitats, moments històrics, finestres d’oportunitat, jugades mestres, “el món ens mira” i més anar de cara a barraca.

Joan López
22.10.2020 | 06:50
I jo faig una pregunta,espejel,llarena,lamela,marchena,zaragoza,etc,etc y com no el PP,que es qui ha posat a tots aquets als llocs,no les pasarà res?no hi haura un tribunal europeo de justicia que façi justicia amb ells?

Salvador Molins
22.10.2020 | 06:51
Quanta informació, el dubte persistent, la nostra petitesa i impotència. Confrontació humil i persistent!
Jo el primer de tots en covardia, mandra, por, dubte, … però no podem aturar – nos.
Els polítics són com nosaltres, hem d’enfortir – los, desbordar-los en si mateixos, tornar-los – hi aquella força del primer dia. Volen la Independència com nosaltres. Som-hi, doncs, de nou.
Dubtes …, primer el capdavanter?Puigdemont, el primer que va fallar aquell dia 10 i aquell dia 28. De moment no en tenim cap més que es faci visible en la seva posició privilegiada, desbordem-lo, que sigui el capdavanter del Poble, desbordem-lo fins que tingui la follia de no tirar enrere de veritat.
Nosaltres, el Poble i part del Poble, organitzem – nos en xarxa territorial, Sectorials i Territorials de l’ANC (és fals que estiguin adormits, i si no enlloc de criticar – los desvetllem-los), CDR*s, ÒMNIUM*s, ADIC*s, Clubs de lectors com Vilaweb, Consells Locals de i per la República, Procés Constituent ‘, bases i militants dels partits, plataformes, més gent … tots. Il’lusionem – nos! Va!
No som res i ho som tot.
VISQUI LA JA INCIPIENT REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT!
L’Objectiu, el mandat, ja està votat, guanyat i determinat. Ni un dubte, ni cap renuncia.
PUIGDEMONT! No pas per ell sinó per Catalunya, per tots nosaltres, és el que tenim ara. PINTEM el seu nom o fotocopiem – lo a totes les parets de Catalunya, a les pedres de terra si cal.
I ell, PUIGDEMONT, quan en sigui el moment que no ho dubti de cap manera, que aixequi la Declaració que va deixar adormida i tots nosaltres ens comprometem des d’ara i ací en fer-li costat fins al Punt i Final d’aquest procés de recuperació de la Independència dels catalans.
Potser no és perfecte, potser no és segur, és el que toca ara.

Jordi Torruella
22.10.2020 | 06:51
El polítics dels partits S.A. estaran a l’altura? No. Per tant, el poble ja cal que ens organitzem per tirar-ho endavant sense comptar amb ells.

Jaume Ortí
22.10.2020 | 07:07
Potser sí que entenen on som, però no s’atreveixen o no volen ser conseqüents i fer el pas.

Quim Paredes
22.10.2020 | 07:12
Gràcies, Vicent. Quan vaig veure que no publicaveu la notícia de Trapero sabia que encara deuria ser una informació poc contrastada. Aquest és un dels valors de Vilaweb que em fa seguir-vos: les notícies que publiqueu són fermes i no jugueu amb els lectors. Potser és ridícul no entrar en el joc de la manipulació de l’opinió pública, però crec que és d’agrair aquest respecte i rigor que defenseu.

Jordi Padullés
22.10.2020 | 07:50
La resposta a la pregunta que encapsala la editorial es no, i per una raó personal de molts dels politics suposadament independentistes, especialmemt els d’ERC, prefereixen cobrar de l’autonomia que treballar per la independència.
Jordi Padullés.

Anna Maria Porta
22.10.2020 | 07:50
Fem un xic de ciència ficció. Qui ha condemnat el MHP Quim Torra? Tothom ho sabem.Doncs bé, com no donem crèdit a aquesta “injustícia”proposo que el president Torra es planti i ocupi el lloc que democràticament li correspon, i des del Parlament tregui del calaix la declaració d’independència i la REPÚBLICA CATALANA . Somniar no està vetat!! Bon dia i bona hora. Agafem els rems i via a Ítaca.

JOSEP AMILCAR ALBERT
22.10.2020 | 08:02
Quantes vegades es va dir ahir que els jutges espanyols tornen a confiar en els mossos, que s’han refet relacions? Això què suposa? Doncs això…!

Salvador Aregall
22.10.2020 | 08:05
M’hauria agradat que el Sr. Partal hagués desenvolupat, de forma clara i precisa, l’afirmació final: ‘no tinc cap dubte que la societat catalana està completament preparada per a fer el pas endavant, avui mateix. Molt més preparada que no el 2017 i tot’. Com i què vol dir fer el pas endavant?, si, explica’ns-ho amb detall perquè sinó és poesia i necessitem prosa.

Joan Cuscó
22.10.2020 | 08:18
El President Torra és lúnic que ho entén i era l’únic que estava preparat.
El van deixar sol.

Pep Agulló
22.10.2020 | 08:19
INTERPRETACIÓ QUÀNTICA DE LA JUSTÍCIA ESPANYOLA
Uns fets al mateix temps i al mateix lloc poden ser matèria de dues sentències contràries: una de considerar-los d’un comportament democràtic que mereix l’absolució i l’altra de considerar-los matèria penal de sedició amb penes de molts anys de presó. Trapero i la cúpula d’interior absolts i Forn podrint-se a la presó.
Cotarelo agafant la pintura de Magritte fa una analogia: “Aquesta sentència ideològica, no és pas una sentència ideològica”.
¿Podem considerar que la tristament famosa Audiència Nacional aquest cop no ha fet política i ha impartit justícia?
La resposta és no. Trapero no és pas independentista i Forn sí. Els mossos depenen dels jutges espanyols. Els mossos 1/ s’han retirat d’investigar en profunditat els atemptats gihadistes i 2/ tenien un pla per detenir Puigdemont. Trapero amb la seva professionalitat ha representat l’acte de vassallatge i d’humiliació per purgar possibles vel·leïtats independentistes. Això ha estat premiat.
Aquesta perversió jurídica de les dues sentències contràries en dos tribunals, l’Audiència i el Suprem, és l’escenificació d’un daltabaix monumental d’un estat de dret que s’està autodestruint. L’ombra de l’1-O és allargada.
PS. No sé si els polítics independentistes entenen aquest moment… Però el fet “d’obrir les portes” (sic) a Trapero en el seu retorn a la normalitat d’aquest gran professional que tenia un pla per detenir Puigdemont l la cúpula del govern, me sembla que estan més per la contrarevolució de què parlàvem, que no pas de la independència.
No cal dir que l’absolució dels 4 acusats és una bona notícia. Una cosa no treu l’altra.

Albert Miret
22.10.2020 | 08:39
Les pròximes eleccions ens poden orientar molt sobre si -a banda de la majoria dels polítics, que ja sabem que no ens serveixen de res-, nosaltres estem preparats o no. ERC no tindrà temps de desfer l’horrorosa mentida que l’ha dut fins aquesta situació tan trista. Haurà d’inventar una altra mentida per tapar l’anterior, com fan els espanyols… com Txernòbil. Per sort, espero que molts dels seus votants es negaran a creure’ls perquè ja han abusat massa de la seva bona fe i no voldran continuar sent còmplices de l’enemic. Si això porta a aglutinar més vots perquè l’independentisme real pugui governar, la República es farà. Si no, Catalunya passarà a ser una provincieta més de l’imperi bastard i tots continuarem somicant eternament.

Carles Lladó
22.10.2020 | 08:39
–“La pregunta que cal que ens fem els independentistes”?
La gravetat dels fets exposats de manera tan clara i contundent crec que ens ha de portar a que “la pregunta que cal que ens fem els independentistes” és què estem fent i què hem de fer per alliberar-nos definitivament de tanta misèria. I més concretament, la pregunta és “quins plans estratègics proposen els partits i les entitats nacionalistes de cara a l’alliberament nacional? A més de dir que hem de ser més o què farem després de les eleccions i fer volar coloms, és clar. Per tant, m’agradaria que els que potser ho sabeu hi diguéssiu la vostra. Vinga! Digueu! Digueu!

Jordi Isern
22.10.2020 | 08:57
És obvi que tots son innocents. Als polítics els van condemnar per escarmentar els independentistes i al Trapero l’han absolt perquè era “un dels seus”. El dret aquí no hi ha tingut res a veure. Espanya, pel que es refereix a Catalunya, no és un estat de dret. A partir d’aquí tot el que digueu de més és palla.
Només una cosa: molts demanen que restitueixin el major Trapero com a cap dels mossos. Espero que no ho facin. Després de dir que tenia un pla per detenir els president Puigdemont i tots els consellers restituir-lo seria una burla als independentistes.

Carles Farre
22.10.2020 | 09:07
Els que paguem i pagarem cada vegada mes, seran els ciutadans, ells els nostres polítics, al igual que tots els altres, no son tan babaus, i per això no deixaran mai la “política professional”, els ciutadans van a votar amb la il.lusió de canviar les coses, però en realitat les possibilitats de canviar alguna cosa son molt petites, les regles del joc no ho permeten, i es que ja se les han fet a la seva mida, radere el decorat de cartrò pedra, hi han els veritables directors de l’obra de teatre..

Guillem Pera
22.10.2020 | 09:21
Tot el meu suport, Vicent, al que expliques en PS2. És aquest un dels motius que estigui subscrit a Vilaweb i no a altres mitjans. Endavant!

Josep Salart
22.10.2020 | 09:52
Havia algunes coses que no entenía prou be del cas Trapero i els comentaris d’en Pep Agulló m’ho han fet veure més clar. No ho havia seguit tant de prop per veure-ho clar en aquells moments. Grácies.
A les properes eleccions, la temperatura la predrem a als votants: si continuen votant ERC és que no han vist que els seus dirigents són pactistes, autonomistes i només els interessa poder i diners. Llavors, pleguem.
M’agradaría també que s’expliqués per què tant d’acostament cap a ERC de quasi tots els medis de comunicació. Els paguen?, els prometen alguna cosa? Els amenaçen? Es deixen comprar facilment?.

Rafael Benavent
22.10.2020 | 09:58
“Els poliítics catalans, entenen on som?”. Crec que sí. Però sempre he dit que, arribat el moment, com sembla hem arribat, el difícil és qui i com se li posa el cascavell al gat. Són ells, els polítics, els que estan obligats a fer el primer pas al front. Però tenen por. Els causa vertigen. Con un bot al buit que no ho és, perquè el poble està a punt. Els faria costat. I si no ho fan ara, quan?

Eduard Samarra
22.10.2020 | 10:15
En Pep Agulló ha expressat el que em rondava pel cap. Sincerament, em sorprèn el to de l’editorial, perquè coneixent com se les gasten els Tribunals espanyols i concretament l’Audiència Nacional, és impensable que no estiguin fent política també amb la sentència de Trapero. És evident que han premiat el seu no independentisme, però potser hi ha més moviments de fons que no coneixem.
Sobre la qüestió que es planteja de si els polítics seran capaços, bla, bla, bla, torno a dir el mateix que a l’anterior paràgraf: em sorprèn el to de l’editorial. Trobo inacceptable que a aquestes alçades encara es plantegi com una pregunta seriosa mereixedora de resposta. Com podem fer un punt i apart si ens seguim fent trampes al solitari?
D’acord amb la contra de Miquel Gilibert. Com ell, també crec que no coneixem prou els avatars de la història. Tanmateix, crec que de tot aquest diagnòstic en subjau un problema d’identitat col·lectiva que no hem resolt: estem massa còmodes en el paper d’una víctima que cerca reconeixement, però que en realitat té massa por de volar lliure i hi té massa a perdre. Una identitat de víctima és més segura que una identitat incerta.
I la veritat, no sé si es vol resoldre perquè apart del fet que és humanament normal resistir-se a canviar per por als riscos i costos associats al canvi, aquesta vella identitat dóna de menjar a nombroses famílies. I no només a les de la classe política.

PERE SIO
22.10.2020 | 10:28
Coincideixo amb tú Vicenç, que estem en un dels millors moments imaginables, amb un règim del 78 en plena descomposició, amb una monarquia corrupta totalment desprestigiada i amb un Estat espanyol que rebenta per tots els costats i ensenya totes les seves contradiccions.
Però la resposta a si els polítics catalans entenen on som, la resposta és clara: NO. Els polítics d’ERC, PDCAT, PNC i companyia, amb poques i honroses excepcions, ni ho entenen, ni ho volen entendre, ni ho volen ni pensen tornar-ho a fer per més que ho diguin.
El seu objectiu és viure confortablement de la mamella política, a prop del poder i més enllà de dir-nos paraules buides per tenir-nos enganyats, la realitat és que no volen arriscar res, ni pensen posar en perill la seva carrera professional. Els desitjos de Catalunya no formen part de la seva prioritat.
La prova fefaent de tot això la varem veure quan el MHP Puigdemont va dir a Perpinyà, que calia fer una confrontació amb l’Estat, tots aquests vividors de la política es van esgarrifar i es van desmarcar amb rapidesa.
Si a les properes eleccions catalanes la ciutadania que desitja realment l’independència i la llibertat de Catalunya, torna a votar i confiar amb aquests mateixos polítics, amb aquests partits tradicionals (ERC,PDCAT, PNC) autèntiques oficines de col·locació, cal que sapiguem que ja ens podem acomiadar de l’independència i de la llibertat de Catalunya per uns quants anys més i potser, de forma definitiva, per tota una generació.

Rubèn Fernández-Pola
22.10.2020 | 11:55
La gestió dels atemptats del 17-A va demostrar que els Mossos, amb el major Trapero al capdavant, són, funcionalment, una estructura d’estat. Eficient i democràtica. I el mateix passa amb la resta d’estructures ‘autonòmiques’. Només cal un canvi de titularitat perquè esdevinguin ‘d’estat’. No tinc cap mena de dubte que (brindis al sol, catxa, ‘engany’, santa innocència, etc. a part) si s’hagués pogut fer el pas ‘de la llei a la llei’, si s’hagués pogut fer la secessió pacíficament i democràtica, d’acord amb la Llei 20/2017 de 8 de setembre de transitorietat jurídica i Europa hagués donat validesa al ‘mandat democràtic de l’1-O’, el major Trapero hauria desoït qualsevol ordre judicial espanyola de detenir el Govern i s’hauria posat a disposició del ‘ministre’ d’Interior català.

Carles Viñals
22.10.2020 | 12:07
No insistiré (és perdre temps i feina), en la crítica a la classe politica catalana i, en concret, a un partit que encara té la immensa barra de dir-se independentista. Vull centrar-me (ho considero més honrat i necessari), en el capteniment dels independentistes anònims, els qui amb els nostres vots donem als qui després ens traeixen, poder, poltrona i diners.
No tinc, hores d’ara, cap raó que em faci pensar que som millors que aquells que critiquem. Qualsevol altre poble sotmés a les condicions en què ens forcen a viure, s’hauría revoltat contra la tiranía, conscient de la certesa de sofrir i de la possibilitat de perdre, però mostrant al món el preu que accepta pagar per la seva llibertat. No espero res de semblant, car si en fóssim capaços ja fa temps que ho hauríem fet, i si no ho hem fet és perquè no volem ni pensar-hi. Cal admetre que el poeta ens sobreestimà en suposar-nos capaços d’una “sublimitat que capgirés la Història”, i que si el nostre diccionari conserva encara paraules com honor, dignitat i coratge, les hem desterrat fa temps de la nostra vida quotidiana..
Posem doncs el llistó més baix i limitem-nos al que podrem fer el proper 14 de febrer, sense perill de detenció, multes, cops de porra, judicis ni presó. Els vots a Puigdemont donaran la mesura dels qui, malgrat la por que ens immobiltza, volem encara una Catalunya lliure i sobirana. Els vots al partit que no vull anomenar donaran la dels qui, a més de la por, fan seva la hipocresía i claudicació dels manaies d’aquell partit. Demostraran mancar, a més de coratge, de la més mínima sinceritat i honradesa. Perquè no us enganyeu; no votaran enganyats, sinó conscients del que fan.

Manel Pérez
22.10.2020 | 12:18
Tant mateix sembla que la gran majoria dels politic que hi son al front de les nostres instituciona, tinguin com a unic objectiu mantenir el seus llocs de treball (indignant)
Manel Pérez Castelló

David Mascarella
22.10.2020 | 12:28
Diu Partal que ens preguntem si els nostres polítics estan a l’altura del moment. i també “He de dir que no tinc cap dubte que la societat catalana està completament preparada per a fer el pas endavant, avui mateix”
Això, és fer volar coloms, per indemostrable, i comporta buscar culpables a qui carregar la responsabilitat de no arribar a Ítaca. Mai haviem arribat tan lluny, i anem pel bon camí, però com deia ahir la Carme Forcadell: no hi arribarem sense crear l’empatia amb els que no pensen el mateix que nosaltres.
Dins els comentaris hi ha qui dona respostes de tota mena, alguns molt “valents” i altres més reflexius, d’aquests, alguns es fan pteguntes, per ajudar a entendre on som…
Jaume Sole 01:05 ” L’absolució de’n Trapero es una demostració de que aquest senyor no estava per la independencia. Al judici va dir que estaven preparats per detenir a tot el govern. La pregunta es, I què havia preparat el Govern per materialitzar la independència?, on estaven les infraestructuras d’estat?.
Salvador Aregall 10:05 “Com i què vol dir fer el pas endavant?, si, explica’ns-ho amb detall perquè sinó és poesia i necessitem prosa”
Carles Lladó 10:39 ” la pregunta és “quins plans estratègics proposen els partits i les entitats nacionalistes de cara a l’alliberament nacional? A més de dir que hem de ser més o què farem després de les eleccions i fer volar coloms, és clar.
Miquel Gilibert 08:35 “Jo dubto la major, Sr. Partal. N’estic una mica tip d’independentismes màgics. Deixant de banda que els polítics actuals no donen la talla.
Ja n’hi ha prou de dir que calia restituir en Puigdemont perquè d’aquesta manera hauríem continuat la república: l’acte de Torrent va ser indigne, però si el MHP volia continuar la república, haver seguit al davant de la Generalitat i haver demanat la desobediència a la gent. Ja pot anar escrivint els llibres que vulgui per justificar-se i tenir content el club de fans. Les coses són com son. Un cop la pasta de dents és fora, ja no es pot tornar al tub.
Algú m’hauria d’explicar, suposant que JxCat aconseguís una majoria del 99%, com s’ho farien per “implementar la república” i per “restituir el president legítim”. I si algú creu que consistiria en anar tots a La Jonquera i fer d’escuts humans mentre el MHP torna a Barcelona en olor de multitud, em temo que no sap com funcionen els estats moderns.

Maria Cinta Comet
22.10.2020 | 12:34
Gràcies Vilaweb per no publicar filtracions.
D’acord amb què estem en un millor moment perquè el règim del 78 trontolla ara més que mai i amb la situació econòmica fallida, la societat en atur creixent i poiiticament a la grenya ens en podríem sortir i MARXAR per fi.
Però tot i que el poble hi som, ens falten els polítics valents que ho comandin. Els que hi ha ara no volen perdre la seva cadira autonomista per molt que s’omplin la boca amb la
paraula INDEPENDÈNCIA, de fet no en són d’indepents.
Així anem i així estem!

Joan Royo
22.10.2020 | 13:07
Acabar la feina ara. Junts parla de “conseqüències” si a les eleccions se supera el 50% de vots independentistes, no diu quines serien les “conseqüències”. ERC parla de superar el 50% de forma sostinguda en diferents eleccions, per fer què? un referendum negociat amb Espanya? I la CUP tan “revolucionària” parla d’embats amb l’estat i un referendum d’ací a tres anys com a mínim. No sembla que els partits independentistes estiguen disposats a acabar la feina i estic d’acord amb l’editorial, els independentistes sense jou partidista estem preparats. Per fi l’ANC està plantejant-se presentar una llista a les eleccions si els partits no proposen una DUI si se supera el 50% dels vots. Seria bo que Junts declarés públicament que la DUI serà efectiva després de les eleccions, ERC potser canviaria el rumb? De la CUP no hi ha res a esperar, viuen en un món paral.lel.

LLUÍS CASTILLO
22.10.2020 | 13:28
Excel·lent editorial Sr. Partal i quan tingui un moment l’informàtic mantenidor de la Web que posi en hora el rellotge, fa dies que no va bé. Escric aquest comentari a les 13:28. Salut.

Isabel Fernandez
22.10.2020 | 13:43
Aplaudeixo la vostra coherència periodística. És per això que sóc subscriptora. Molt d’acord amb editorial.

Maria Angels Fita
22.10.2020 | 15:32
Jo no sé si després del 14F Junts aixecarà la Dui. Suposo que la frase “confrontació inteligent” vol dir que no ho fará inmediatament, perqué (em sembla obvi) haurá de fer neteja del 155 infiltrat a les nostres institucions, haurá de preparar l’agenda internacional perqué aquest cop hi hagi un parell de reconeixements i, contemporàniament, haurá de tornar la confiança al poble i a la societat civil.
Perqué, el proper embat, s’ha de fer amb mutua confiança, com va ser el 1O.
Ara, una cosa si que la sé, al 100%:
si guanya Erc o si treu suficients vots per fer un tripartit, la Dui no l’aixecará ni Déu pare consagrat. Ni desseguida ni mai.

Roser Caminals
22.10.2020 | 16:53
Em sembla prematur afirmar, com fa el Vicent, que el poble està més preparat que mai per fer el pas endavant. Potencialment, sí, però no ho sabrem fins a tenir-ne proves:
1. Les eleccions. Si guanya ER vol dir que la voluntat d’independència és teòrica i incapaç de pagar el preu que cal, com diu el senyor Gilibert.
2. Per què no creix l’adhesió al CxR? La resposta està relacionada amb el punt 1, és a dir, per la desnconfiança i partidisme de molts votants d’ER. Quan xifrem les esperances a JxCat com a partit d’en Puigdemont, ens equivoquem. La llavor de la República és el Consell, no un partit trabat a la camisa de força de l’autonomia. Cal votar-lo com a mal menor i pont al Consell, però no com a finalitat en si mateix.
Si la sentència del major Trapero suposa un punt d’inflexió, atenció a la pregunta de Ferran Ribó: “qui hauria de liderar aquest segon i definitiu assalt cap a la implantació efectiva de la República Catalana?” Ell mateix contesta: els consells locals, les associacions civils, els grups independents… la majoria dels quals convergeixen en el CxR. Són aquestes dues forces, macro a Waterloo i micro a casa, les que poden materialitzar la República. I no serà demà.

jordi Rovira
22.10.2020 | 17:34
En referència a la pregunta sobre si els nostres polítics estan o no preparats per acabar la feina, cal aprofundir per donar una resposta sempre més complexa del que voldríem. Els polítics pot ser que sí. El poble pot ser que també, atenent a la majoria mobilitzada que bé prou ha demostrat el moviment independentista tenir. Ara falta atendre les instàncies intermèdies del poder. I falta fer-ho en tots els nivells de la nostra societat; la qual cosa implica el món laboral, empresarial, institucional, de les entitats… Tot plegat doncs té una dimensió i desplegament notable que requereix el seu procés. Ens estem referint a tots aquells que esperen rebre les pautes sobre el què fer i quan fer-ho. I això no és poca cosa. En aquest sentit, veurem si el cost que pagarà l’estat espanyol per parar la primera onada ( i aquí també és absoluta literatura parlar d’onades ) serà menor o major; doncs el virus del mal govern i la dissolució de l’estat ja ha estat inoculat i continua present infectant una i altra actuació. Tal i com estan les coses, el cost és ja considerable. I ho és a tots nivells. En això mateix la notícia de l’absolució del Major Trapero i la cúpula dels mossos pels mateixos fets del 1-O és una correcció. Un sever avís que s’han traspassat totes les línies i que les coses pinten complicades. Com així mateix hem de poder llegir el resultat de la maniobra parlamentaria de Vox: un desastre estrepitós.
La pregunta és doncs, quan hem de passar a l’ofensiva; o si cal deixar que el pendent ferroviari es continuï accelerant, deixant el tren i als seus conductors a la sort d’un accident irreversible.
Hem quedo atent i sempre disposat a tot allò que sigui millor alhora de perseguir la derrota d’aquest inútil nacionalisme espanyol. Aquest és ara l’objectiu inclòs dins del nostre moviment independentista. Inclòs i que ens explica. Ens explica i ens fa interlocutors vàlids. Elements tots més interessants del que ens imaginem.

Lluïsa Miret
22.10.2020 | 17:40
Les interpretacions dels fets ocorreguts i les que haurien de ser conseqüents sentències, no lliguen de cap manera. Tant de bo s’aprofités per acabar amb el mal son de veure encara als presos polítics a la presó i a tots els encausats que estan pendents de judici i per tant de la interpretació “sui generis” de cada tribunal. Quina vergonya!

Sergi Barreda
22.10.2020 | 18:06
Moltes gràcies per no haver publicat el rumor fins que no va assolir el grau de notícia. Felicitats.

JOSEP LLUIS GARCIA
22.10.2020 | 18:29
Molt coherent la posició de VilaWeb pel que fa a la publicació de la noticia, aquesta i totes. No mes cal afegir tres observacions, es a dir, ¡¡ molt be !!, ¡¡ molt be !! i que ¡¡ molt be !!

Juan Martin ALEGRIA
22.10.2020 | 18:44
A mí lo que me duele es saber qué tipo de república catalana se quiere forjar. Tengo la impresión de que si ésta llega a forjarse, será más de lo mismo y, con el bagaje político-cultural que arrastramos, unos y otros, gracias a los 80 de Caudillismo, me temo lo peor.
Lo peor es, un centralismo acérrimo del perímetro de la ciudad de Barcelona, al igual que Madrit ciudad, lo es para toda España. Un país en el que las zonas ricas, escogidas por unos pocos, el poder, deciden qué sirve y qué menos o que nada o poco, para sus intereses, claro.
En cuanto a la danza estática de los partidos políticos supuestamente independentistas o soberanistas, la verdad, hace tiempo que lo digo:
ellos defienden sus intereses de partido político (son muchos estómagos a los que dar de comer) y con la comida no se juega al casino de la … independencia que requiere, en el marco de España, una ruptura, un enfrentamiento claro y cristalino.
En cuanto a la gente de la calle (los del Carrer, los del carrer que son independentistas de verdad). A mí me gustaría hacer una encuesta imposible de hacer. ¿Cuántos siguen teniendo cuenta corriente en entidades que lo hacen todo para que Catalunya no sea, ni pueda escoger ser un país independiente del Reino de España? ¿Cuántos contratan todos los servicios básicos a entidades que lo hacen todo para que Catalunya no sea, ni pueda escoger ser un país independiente del Reino de España? La gran mayoría.
¿Por qué?
Por comodidad.
Por aquello de que “em fa fàstic canviar i no vol perdre diners”.
¡Albricias! Albricias para la Corte del Reino. Porque entre, los partidos políticos supuestamente independentistas que ante todo quieren salvar SU partido y la “gent del carrer independentista” más tibia que un caldo ya frío, saben que tienen margen de sobra para perdurarse y metérnosla doblada. Ellos, los de la Corte del Reino están acostumbrados a perder porque siempre tendrán al pringao de turno para financiarles sus cuitas.
Y no olvidemos que la Constitución de 1978 les blinda. ¡Por eso se redactó tal que así!
O es que alguien se cree que los de la Corte del Reino son idiotas.
Yo, no.

Josep Marrasé
22.10.2020 | 19:05
Vicent, la teva editorial no és vàlida. És bona , però, no vàlida . I, és que els teus raonaments s’ajusten a la micra als valors reals de la veritat. Altrament, les teves reflexions no serveixen de gairebé res, si ens atenim a l’estil, la sensibilitat i la forma de com tracta la judicatura espanyola i el govern, els fets que han sempre representat els revesos de qualsevol mena de tota aquesta gent. Tenen la paella pel mànec – fa basarda tenir de recordar-ho constantment,creu-me- i nosaltres manquem de suport. El món ens dona la raó, de forma verbal, però, ningú mou un dit a favor nostre. Trapero i Forn; dos casos molt semblants; però, tu creus que els responsables de les administracions espanyoles seran capaços d’acarar-los i actuar en conseqüència? Només un passarell s’ho creuria. Tu, no !! Espero.

Carles Matute
22.10.2020 | 19:23
En primer lloc, molt content per la sentència absolutòria del major Trapero, la intendent Laplana i els senyors Pere Soler i Cèsar Puig. Content per dos motius: el primer pels encausats i el segon perquè, volent o no, es tracta de tot un míssil directe a tot el muntatge judicial contra el Procés. ja veurem com acaba tot això.
Pel que fa a la pregunta que en Vicent Partal fa a l’inici de l’editorial, em reafirmo en el que he dit altres vegades tractant el mateix tema: el problema (a criteri meu) és la manca de lideratge. La gent pot estar a punt, però si no hi ha quelcom que canalitzi tot això ja podem portar ous a vendre. Personalment no ho tinc clar.
I, recordeu, l’estat espanyol pot estar més o menys tocat, però son dels que moren matant. Hi ha molta feina a fer encara.

Ismael Calvet
22.10.2020 | 19:42
Pels que fa al segon postscriptum, el que és ridícul és anomenar periodisme a copiar i enganxar d’altres mitjans i no assegurar-se ni de contrastar les fonts.
No ho heu fet; feu periodisme: gràcies.
S'ha afegit la noticia a Favorits