
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Aquests dies se succeeixen tot de notícies positives sobre els vaccins de la covid. És evident que una part de tot plegat té a veure amb el màrqueting i la competició econòmica entre companyies i entre països. I també és evident que per més engrescadores que siguen aquestes notícies caldrà esperar comprovacions encara més contundents i caldrà vèncer un obstacle monumental que serà la logística de la distribució. No serà fàcil d’arribar a tot el món i el cas és que cal arribar a tot el món, inevitablement, per ser efectius.
La prudència, doncs, s’imposa. Però que la prudència s’impose no impedeix de destacar i aplaudir l’esforç titànic de la comunitat científica que ha fet possible d’arribar a aquest punt en un temps i a una velocitat que abans de la pandèmia ningú no hauria cregut factible.
El mes de març, quan la situació era la pitjor que ens podíem imaginar i hi havia un desconcert enorme, un bon amic, científic de primera fila, em va facilitar el ferro roent a què agafar-me. Un dia em va explicar de quina manera s’havia bastit en cosa de dies una comunitat veritablement mundial de científics, que, fent ús de les eines de la globalització, treballava nit i dia per intentar d’entendre a què ens encaràvem. Em va dir que no havia vist mai un esforç frenètic com aquell i el qualificà de “fascinant”. Científics de diverses disciplines, països i empreses o institucions col·laboraven en línia, simultàniament, pensant, acaparant i compartint les dades bàsiques que haurien de servir per a trobar un remei a la pandèmia. “Es trobarà, només és qüestió de temps”, em va dir, amb una seguretat i un aplom que avui puc confessar que vaig rebre amb molt de voluntarisme.
Amb els pas dels mesos, les xifres d’aquest combat sense parió s’han anat concretant i sabent. La pandèmia de la covid-19 va ser declarada l’11 de març i en qüestió de poques setmanes ja hi havia milers de papers que la descrivien del punt de vista epidemiològic, que n’estudiaven l’aparició i la transmissió, que n’identificaven els biomarcadors de pronòstic… I ja s’havien organitzat dipòsits informàtics per a facilitar la rapidesa en la consulta i la compilació de dades sobre possibles teràpies o medicaments. La Unió Internacional de Societats d’Immunologia, per exemple, a final d’abril, ja havia organitzat conferències web en què participaven més de sis mil immunòlegs de més de cent països i havia creat el Frontiers Coronavirus Knowledge Hub, un dipòsit de dades obert a tothom perquè qualsevol investigador guanyàs el màxim de temps possible aprofitant la faena feta per altri.
Diuen els qui ho han viscut des de dins que mai no s’havien concentrat tants investigadors de tot el món per resoldre urgentment una sola cosa. Fins i tot els científics xinesos, tan condicionats en tants aspectes, sobretot pel seu govern, han format part –i destacada– d’aquest esforç. Només cal recordar, per exemple, que va ser un laboratori xinès que va fer públic el genoma viral inicial ja el mes de gener, abans i tot de la declaració de la pandèmia, però quan Wuhan ja estava greument afectada; una revelació que ha estat la base per a les proves de coronavirus de tot el món.
La ciència avui és planetària i connectada. I si per una banda és veritat que la globalització, sobretot dels viatges, ha estat un factor clau d’expansió del virus, també és cert, per una altra banda, que internet ha permès a la comunitat científica de treballar a un ritme impensable, insòlit, que ha comprimit en mesos un procés que, en condicions normals, hauria durat molts anys.
Tant de bo aquesta experiència servesca perquè la societat entenga el valor de la ciència i el valor de la salut. I la necessitat, per tant, d’esmerçar esforços i diners sense manies en dues activitats que són la primera frontera, la barricada principal, per a defensar la vida de tots.
PS. Aquest matí VilaWeb ha sabut, i ha pogut explicar, que una trentena de represaliats polítics, entre els quals hi ha Tamara Carrasco, Roger Español, Esther Garcia, Germinal Tomàs, Xènia Absolució, Sergi dels 9 de Lledoners, Jordi Pesarodona i Alexis Codina, han unit forces per impulsar una candidatura a les eleccions del 14 de febrer al Parlament de Catalunya. Considere que és un pas d’una gran importància, per bé que sóc conscient de les enormes dificultats logístiques que es trobaran. Tindrem temps de parlar-ne els dies vinents. De moment, tota la informació que en tenim la podeu llegir ací.
49 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
19.11.2020 | 22:26
Invertir en Ciència sempre és el més rendible de tot. El problema és que els seus rendiments mai són immediats. Primer cal formar gent i dotar-la d’instal·lacions i mitjans per a poder fer la seua feina. I els polítics sempre volen rendiments i resultats immediats. Malgrat això, hi ha països on hi ha inversió sistemàtica en Ciència i d’altres no aquesta és precària. Malauradament, Espanya mai ha invertit en Ciència. Només cal recordar aquella frase de Unamuno: “Que inventen ellos”. I si els demés desenvolupen el que siga, Espanya ho compra, si ho pot pagar.

Lluís Paloma
19.11.2020 | 22:53
Que el que han aconseguit els científics no ho ensorrin els mercats.

Sílvia Poll
19.11.2020 | 22:58
Son realment admirables i crec que mai podrem agrair prou a tota la comunitat cientifica, no solsament a la que treballa per trobar aquesta vacuna tan esperada.
Tota la societat n’hauriem d’aprendre d’aquesta manera de treballar tan colaborativa que tenen els cientifics i interconectada. Segur que ens aniria millor a tots.

PERE SIO
19.11.2020 | 23:06
L’experiència de científics de tot el món, units i compartint informacions entre sí, sense reserves ni sectarismes, en la lluita contra una pandèmia que ha afectat a tot el món, és certament un cas únic. I els resultats d’aquests esforços compartits, no trigaran a veure la llum en forma de vacunes, i ho faran en un temps record mai abans vist.
Aquest exemple d’unitat, de compartir idees, i forces, sense sectarismes ni egoismes, per aconseguir un objectiu compartit, també és vàlid i aplicable al procés català.
Els polítics que avui governen la Generalitat (ERC i JXCAT) diuen ambdós acceptar i compartir que la posició que té avui Catalunya, en competències, diners, respecte als seus trets definidors (llengua, cultura…) , així com el tracte que rep de l’Estat espanyol, és totalment indigne i insostenible. I també que aquest problema que s’arrossega des de fa segles, avui. es troba en un dels pitjors moments.
Aquesta coincidència de criteris i la necessitat de superar la situació indigna, que afecta a tots els catalans, hauria de ser motiu suficient, perquè tots els que la comparteixen s’unissin. Però de forma incomprensible la realitat que veiem sembla anar, més aviat en sentit contrari.
Els polítics i governants d’uns partits que fan proclames del seu independentisme, cada dia ens donen proves de la seva immaduresa, egoisme i manca de responsabilitat.
Incompleixen les seves promeses, i es dediquen a barallar-se, a destruir-se, en un comportament infantil inexplicable. Aquests polítics no són dignes de representar els interessos d’una ciutadania, que a cada manifestació, no es cansa de demanar la necessitat d’anar units. I tampoc són dignes de governar i representar a la nació catalana, a la que diuen estimar i servir.
En qualsevol sector o professió, quan la gent s’uneix, sempre té molta més força i aconsegueix molt abans els objectius desitjats.

Jaume Riu
19.11.2020 | 23:12
He llegit l’editorial d’avui i em recomforta Vicent Partal amb un elogi ben construït sobre la comunitat científica còmplice d’un insòlit projecte comú per vèncer una pandèmia.
És clar, no ho diu ell, però en el mateix moment històric que va néixer la complicitat dels científics, en el regne d’Espanya ens proposaven no-sé-què per fer el mateix amb uns militars carregats de medalles.
Poques imatges poden ser tan descriptives.

Esteve Freixa Baqué
19.11.2020 | 23:12
Per desgràcia, Vicent, caldrà vèncer un altre obstacle monumental : les reticències a vacunar-se. Tot el mon està pendent de que es trobi una vacuna eficaç i, com tu molt bé escrius i descrius, la comunitat científica del mon mundial (i mundialitzat) està acomplint, en un temps récord, allo que semblava impossible. I quan la vacuna sigui finalment posada a disposició de la població mundial, havent superat el repte aquest del que parles respecte a la logística de la distribució, molta gent (a França, les enquestes parlen de 40% !!!) es donarà el luxe (luxe de rics, de nens mimats, de llepafils, de privilegiats, d’ignorants, d’inconscients i d’endoctrinats per teories conspiracionistes, complotistes – o tot junt a l’hora -) de rebutjar-la. Avui mateix, a França, un diputat que ha tingut el valor de donar l’exemple i s’ha ofert com a voluntari per les probes en humans que s’han de fer abans d’autoritzar-ne la comercialització, s’ha vist acusat de fer el joc de les multinacionals farmacèutiques. Fins aquí hem arribat. Déu mos agafi confessats… (i no vull ni imaginar els atacs que rebré dels anti-vacunes…)

josep soler
19.11.2020 | 23:23
La ciència sempre ha anat lligada a cada motor que ha propulsat l’economia de la història dels darrers 200 anys.
Cada gran avanç ha portat una revolució:
Primera i segona revolució industria del segle XIX
Cadena de fabricació en la indústria d’ara fa 100 anys
Era atòmica
Conquesta de l’espai espacial
Computadora
Internet
Intel·ligència artificial
I ara, quin serà el pròxim motor de l’economia pel segle XXI?
Doncs el COVID ens l’ha presentat…: “La ciència de la salut Global”
El problema, com en la resta de “motors” de l’economia dels darrers 200 anys, serà….

Josep Ramon Noy
19.11.2020 | 23:33
Sí, Vicent. La ciència és un dels pocs puntals que ens queden, pesi a la seva incertesa i que es basa en el dubte sistemàtic. La ciència és humil i poc vistosa, però fonamental: és una de les poques coses que ens defineixen com a humans. Em consta de prop que la ciència, en aquest cas la biologia i la virologia en concret, s’han posat des del primer moment en peu de guerra, i que acabaran guanyant! És qüestió de temps; ja sé que això que dic és cruel per als morts i malalts del covid, però és la millor eina real que tenim. Desitjo que s’aprofiti l’ocasió per a valorar com es mereixen tots els investigadors científics que fan una feina essencial, però no gaire ben pagada en la majoria dels casos, i que molt sovint han de exiliar-se del nostre país per a poder treballar en el que saben i volen. Un exili silenciós, però un exili cruel en tot cas. Quan entendrem que els diners gastats en educació i investigació són els més rentables de llarg, de molt llarg? Els paisos rics de veritat de fet viuen d’això, dels redits que dona.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
19.11.2020 | 23:59
Vicent, em permetré l’arrogància valenciana de fardar de dues coses:
El senyor científic de gran nivell n’és en Juli Peretó.
I del portal de notícies VilaWeb, que acollia els seus apunts o (entrades) al bloc personal “El buit del temps”
https://blocs.mesvilaweb.cat/pereto/
Que servidor de vostès i d’aquesta màtria llegia amb gran fruïció i revelació de coneixement de bioenginyeria per a molts de nosaltres desconeguts.
Recorde quan fèiem les trobades de subscriptors a la dècada passada i els valencians érem majoritàriament allò que se’n deia antigament gents de “ciències” com ara l’Enric Marco (físic i astrònom), Lluís de Manuel (enginyer industrial), Josep Usó (Químic i Físic), Juli Peretó (biòleg), Josep Guia (matemàtic), etc; …i el principatí n’Albert Cuesta informàtica i el mallorquí en Llorenç Valverde, que, a bon segur que em deixe un grapat, la qual cosa era una anomàlia total entre tants bons lletraferits d’arreu.
Guarde un gran record del meu professor d’Ampliació de Matemàtiques, el felanitxer en Nadal Batle i Nicolau, que a l’Escola d’Arquitectura de València de la UPV ens esbossava les seues previsions en compurització en uns temps que allò sonava a música celestial i no enteníem ni un borrall.
Tot siga dit !
Cosa que ens feia en les trobades demanar-vos a tu i a la “quefa” que féreu més incidència en crear un apartat dedicat a investigacions i descobertes científiques per tal d’eixamplar l’interès i marcar un diferencial envers a la premsa “normal” QUE ERA I ÉS FORÇA ANODINA.
Avui aquest diari nostre ja agombola un bon estol de científics d’arreu com veiem diàriament…..que s’ha eixamplat en terrenys com l’estadística, la informàtica, nanotecnologia, medicina, mecànica quàntica, etc.
Emular les grans capçaleres jornalístiques d’arreu del món que sí tenien seccions fixes en aquesta part de la cultura humana. Que a nosaltres, com societat que es desvetlava de la letàrgia en faria un projecte de present i de futur immediat i molt més…
Josep Blesa (València)

Umberto Ciotti
20.11.2020 | 00:30
El éxito de la ciencia en determinar la calidad de la vida humana es una consecuencia de la importancia del concepto filosófico de Verdad
La Modernidad de la civilización humana y la revolución cultural y tecnológica es una consecuencia de la Verdad establecida por el método científico empezado por Galileo Galilei
España siempre ha privilegiado la “cultura” de la mentira y que el poder de estabilir lo que es verdadero o falso apartenga a una institución incuestionable.
Ayer la Santa Inquisición y hoy el Tribunal Supremo
España todavía tiene que hacer la revolución democrática del método científico a disposición de cualquier persona.
No es una casualidad que España nunca ha tenido y nunca tendrá un premio Nobel de física.

Lola Tomàs
20.11.2020 | 00:48
Estic d’acord que la crisi que estem vivint ha accelerat la creació de xarxes de treball col·laboratives a diferents àmbits.
Paral·lelament a la ciència i a la medicina considerada oficial hi ha tota una medicina alternativa que també s’ha organitzat amb la mateixa lloable tenacitat i empenta creant grups, fòrums i canals d’informació diversos. Milers de persones d’arreu del món participen en aquests grups fent consultes, preguntant dubtes, aportant testimonis que serveixen als altres participants, donant-se suport mútuament, recollint i compartint informacions i convocatòries…
És impressionant i commovedor veure com han crescut aquests espais i com ha anat augmentant el nombre de participants. I admirable com moltes persones, de forma totalment desinteressada i altruista, ofereixen el seu ajut als qui comencen o tenen dubtes.
A tots ells el meu reconeixement perquè aquests, a sobre, no tindran cap presència en la premsa oficial, més aviat en patiran censura, escarni i tancament arbitrari de les seves plataformes en nom de la salut i d’aquesta medicina, mal dita oficial, que té l’arrogància de creure’s que només hi ha una única medicina, contravenint el mateix Hipòcrates, de qui s’ha ben allunyat.
I més especialment el meu sentit reconeixement i homenatge a totes aquestes persones que comparteixen el seu saber valuós sobre el diòxid de clor i els protocols d’administració; i així mateix a totes les persones que publiquen el seu testimoni sincer i encoratjador per als qui encara s’ho miren amb el recel, la por i la desconfiança que han alimentat les autoritats sanitàries i els mitjans de comunicació del sistema.
Malgrat la censura i les mesures inquisitorials la veritat sempre acaba sortint a la llum. I la terra continua sent rodona per molt que gent aferrada als seus esquemes mentals continuï afirmant que la terra és plana.
Així mateix som legió els qui afirmem que el diòxid de clor és una medicina fabulosa perquè medicina és tot allò que cura.

Maria Teresa Pujol
20.11.2020 | 01:18
És cert l’ingent esforç dels equips científics per trobar una vacuna o per intentar vendre medicaments que no curen, ara bé, no s’ha permès investigar possibles solucions curatives que farien esdevenir inútil tot aquest esforç. És més, la premsa també ha contribuït a ocultar i a desqualificar els científics que treballen en aquestes alternatives que no tenen patent possible i en cap moment s’ha fet ressò dels resultats de Covid19 a Bolívia després que s’aprovés l’ús del diòxid de clor al seu parlament.

Josep Gualló
20.11.2020 | 02:40
QUAN APAREIX UN PROBLEMA TANT GREU D’ABAST MUNDIAL
La comunitat científica reacciona unint esforços perquè és obvi que compartir informació augmenta les probabilitats de trobar la solució.
Paral·lelament, tant països com grans industries farmacèutiques veuen un possible negoci o una manera d’obtenir o augmentar el seu poder en la política mundial, que els porta a intentar frenar als seus científics en l’afany de fer pública la informació del seu treball a contrarellotge.
Estem veient que quan està en perill la supervivència de la humanitat, l’especulació (que existeix i és forta) sortosament, no pot aturar tant com voldria la col·laboració científica internacional.
Ja s’albiren solucions i segur que algunes seran bones. No en tinguem dubtes. I mentre esperem coneixer l’èxit o el fracàs de cada una, acceptem que seguirem plorant per la mort de familiars i amics.

Marcel Barbosa
20.11.2020 | 06:10
El virus clar! Això és el més important del dia sobretot quan la notícia del dia beneficia al MHP de Catalunya, Carles Puigdemont.

Josep Segura
20.11.2020 | 07:15
Sí, molt impressionant. Els científics, els nostres herois, els intocables. N’hi ha per a escriure un llibre (us ho dic amb coneixement de causa) del “mundillo” de la recerca i -com qualsevol altra comunitat humana- les guerres d’interessos egòlatres, els muntatges quasi mafiosos, els amiguismes intercanviats… Tots molt lluny de qualsevol tipus d’altruisme.
I el vacci, que de moment se l’injectin els polítics, esperem uns mesos, i si sobreviuen ja m’ho pensaré. Mètode completament científic.

Santiago Bosch
20.11.2020 | 07:34
La ciència té un immensíssim valor que no s’hauria mesurar pels rendiments econòmics que s’en deriven i que són el principal motor de la investigació SOBRE TOT farnacèutica.
Molt decebut de que prenguis partit tan arrenglerat amb els interessos de qui sempre ha viscut, amb investgació inclosa, d’assegurar-se que els seus clients ho continuín siguent a perpetuïtat, no fos cas que, investigant, trobessin REMEI a les malalties i deixessin de consumir.
I ara no veig per què haurà de ser i serà diferent.
Decebut, noi ! ! !

Bonifacia Córdoba
20.11.2020 | 07:49
Oh si sí… diòxid de clor i no en sóc cap negacionista. Ep! molt baratet tu… moltìssim!!!!

Núria Coma
20.11.2020 | 07:55
No comparteixo pràcticament res de l’editorial. Només el respecte als científics que dediquen la seva vida a investigar.
La cursa de la vacuna per Covid, és repulsiu. La meva el 91, ui la meva, el 95…les borses amunt…
Us imagineu que fos veritat que el diòxid de clor, curés la covid? O qualsevol altre teràpia que no es deixa investigar; perquè quina milionada esperaria, si realment no calgués vacuna!!
Les vacunes, allò que ens posem els “pijos” ( com defineix algun subscriptor als que no ens posarem la vacuna), quan anem a algun país , que moren de les malalties per les que ens vacunem. És a dir , vacuna n’hi ha, però per uns quants.
On tenen risc no arriben.
La gran indústria mèdico-farmaceutica, que no inverteix ni temps ni diners en les anomenades malalties extranyes, pel simple fet que no són rentables.
O algú pensa que aquesta serà diferent? Que arribarà a tothom? I que no hi ha altra opció que la vacuna.
Encara no han trobat la de la SIDA, 30 , 40 anys porten. Però s’ha investigat com tractar-la.
No m’he vacunat mai del grup, i no m’he sentit responsable de les morts de grip que hi ha cada any, i no em vacunaré del Covid.

Pep Agulló
20.11.2020 | 08:26
LA COL·LABORACIÓ !
La novetat és la urgència amb que han treballat els científics durant la pandèmia.
La ciència en general per la complexitat del coneixement que abasta obliga per necessitat a la comunitat científica de cercar la col·laboració per arribar a noves fites. L’assaig-error multiplicat pel que vulgueu amb models que utilitzen el big data, té una eficàcia com es pot veure en assolir fites increïbles. Només a tall d’exemple el mapa 3-D de la nostra galàxia feta per molts astrònoms han arribat a localitzar i situar 400.000 milions d’estrelles en el mapa més precís fet fins ara.
Els científics col·laboren per adquirir coneixement; les empreses especulen amb el coneixement i els governs l’utilitzen per desestabilitzar el poder de l’oponent. La pandèmia ens fa una instantània de la realitat.
El valor de la ciència, per extensió al camp de la salut, també està en el seu mètode de treball col·laboratiu.

Josep Salart
20.11.2020 | 08:34
Es bo saber que les guerres ja no es faran amb armes de foc. Ara s’ha trobat una market global mundial i tothom que es vulgui moure o formar part d’alguna cosa, haurà de presentar un certificat de vacunació. No et vols vacunar? Cap problema, et quedaràs a casa, castigat per tossut i marrà.
Ja no es parla ni interessa com ha vingut al món aquesta criatura, ara interessa anar ràpid i ser dels primers en prendre part en el negoci, i com diu l’estimada Bonifàcia, si el dióxid de clor funciona, que funciona (Bolívia n’es un exemple), sortirà una altre criatura molt més perfeccionada i punyetera, perquè ningú s’esmuny per la tangent i hagi de passar per taquilla.
A veure si el proper 14 de febrer trobem una bona vacuna pels presos i exiliats i ens podem vacunar tots contra el càncer español i viure lliures i tranquils.
De moment l’únic que la te és el President Puigdemont, i no la ven, la regala gustosament..

Eduard Pertíñez
20.11.2020 | 08:38
L’experiència ens ha de servir per entendre que som capaços de fer molt més del que pensem. Si volem i hi creiem podem arreglar la nostra dependència de les energies no renovables en 9 anys. Això sí, cal que cadascun de nosaltres hi col·laborin. Els que puguin comprant cotxes elèctrics, els que no, comprant cotxes de segona mà o allargant la vida del que tenen. Muntant plaques solars allà on es pugui. Deixant que s’instal·lin aerogeneradors. Recercant qualsevol oportunitat per aconseguir muntar una fàbrica important de bateries al país. El món és capaç de fer coses que no recordem que podem fer.

Eduard Samarra
20.11.2020 | 09:06
Quina llàstima que la ciència no tingui remei pel totalitarisme.

Angel Teixé
20.11.2020 | 09:10
Totalment d’acord amb la Lola Tomàs i la Maria Teresa Pujol.
No comparteixo res de l’editorial com diu la Núria. Penso que no cal crear debats de diferents opinions. Només cal informar.
Hi ha bona informació de casos que s’han curat amb el diòxid de clor. Perquè no es dona aquesta informació?
La noticia va de Covid i vacunes. Deixem el Puigdemont i les renovables allí on pertoca.

Carles Farre
20.11.2020 | 09:26
Oda a la ciència!!, quant la ciència està al servei de l’economia i de les grans corporacions, es una ciència prostituïda, especialment pel que fa a les grans companyies farmacèutiques, s’ha de ser molt ingenu, o molt interessat-, per creure que aquests científics treballes amb les mans lliures,
Es indignant com Vilaweb tracta tot aquest tema, al igual que tota la caverna mediàtica. No heu volgut donar veu a cap metge ni científic que parlés el diòxid, a pesar de tots els informes que s’han abocat aquest diari en pro d’aquesta substància, que jo mateix us vaig trametre personalment, la resposta va ser que “era molt perillós”, això si sense aportar CAP dada contrastable, en canvi jo us en vaig aportar, un pdf dels metges de la Comusav, que ja els estan començant a perseguir, censura pura, feixisme disfressat i adornat per el “be comú”:
A mes ja hi ha qui vol fer la vacuna obligatòria: https://www.elconfidencial.com/espana/galicia/2020-11-10/feijoo-vacunacion-obligatoria_2825292/
Tampoc us mereix credibilitat aquesta investigadora del CESIC?: https://www.heraldo.es/noticias/sociedad/2020/11/18/la-cientifica-margarita-del-val-sobre-los-avances-en-las-vacunas-de-la-covid-siento-ser-pesimista-pero-no-me-convencen-1405827.html
Aqui tenim el catedràtic i director de l’Institut Català de Farmacologia, Joan Ramon Laporte, gens sospitós de ser un conspiranoic, diria jo:
https://drive.google.com/file/d/1NzzmuXnrtzuT9jFb2GSOk4jE2EQoeeMt/view?usp=drivesdk
En fi, per la resta molt d’acord amb la Lola Tomàs, i qui es vulgui vacunar, que es vacuni, es la seva decisió, però els que no, que ens deixin en pau, sobretot els que estan jugant “perillosament” amb la seva salut amb “el lleixiu”, us morireu abans els vacunats que els empestats de “lleixiu”.
Apa, ja heu tingut la “contraportada”
Salut

teresa labourdette
20.11.2020 | 09:28
Bon dia. Jo tampoc comparteixo l’entusiasme de l’editorial. I veig que uns quants comentaris expressen el mateix. Els científics investiguen i el mercat ens ven el que vol. I la medecina alternativa és trepitjada sistemàticament. Per què? Doncs perquè no és rentable i no fa pujar i baixar la borsa.

Roser Gorchs
20.11.2020 | 09:37
Què curiós que per això hi ha diners?. De veritat us creieu que és innocent?. Amb aquest grup de científics que algú controli que s’acaba fent, que sàpiguen fins l’últim detall del que conté la vacuna….
Encara algú dubte de que tot forma part d’un pla i els científics són una tapa que es ven molt bé i així fer que la societat estigui supercontenta….

Mercè ariza
20.11.2020 | 09:38
C iencia .vacunes, quans diners ,quants negocis ,el mon del poder es lo que impera .no conta que hi ha solucions asequibles económicas i seguras,no, aixó no conta.¿fFns quan?

Joan F Ruiz
20.11.2020 | 09:53
Pel que fa als recelosos amb la ciència mèdica, que tenen raó, pel pes i el poder econòmic que representa, dir que és cert, que el món científic no és tan bucòlicament ideal com de vegades es descriu.
És com tot i no s’escapa res, el món del teatre, el món de la música, el món de l’art pictòric o de la escultura, el món de la política, el món dels negocis financers, etc., etc. Tot format per humans, amb les seves misèries, envejes, egoismes i virtuts.
Als que es queixen de la recerca, gens altruista i moguda per interessos econòmics, de les farmacèutiques i altres empeses dedicades a la salut, dir-los-hi que sense aquesta motivació econòmica o pel poder, no avançariem tant en el coneixement i en la tecnologia.
La humanitat patiria per malalties que ara tenim superades, perquè ningú hagués dedicat els recursos necessàris. La solució no pasa per criticar les empreses, passa per exigir, exigir, als nostres governs la dedicació de recursos importants a la investigació, a la ciència pura. D’aquesta investigació derivaran, amb total certesa, beneficis per a tota la humanitat. Però si els governs no es troben pressionats a dedicar-hi recursos, el seu lloc l’ocuparan empreses amb un lícit desig de guany econòmic.
Un altre exemple el tenim en la inversió militar, una altra misèria humana, la inversió en tenir més i millors armes per agredir a l’altre. Ningú, ningú, pot negar el munt de beneficis científics, mèdics i tecnològics que s’han derivat de les guerres i de les inversions en tecnologies que permetissin ser superior al veí.
Malauradament és una altra xacra motivadora, aquesta vegada política, a l’igual que l’interès econòmic de les empreses.
Si els milers de milions dedicats a l’armament es dediquessin a la ciència pura, es a dir sense objectius econòmics, el coneixement pel coneixement, avui dia igual tindríem ben encarat el tema ecològic de l’escalfament global i el creixement sostenible.
Què ho exigim els votants als nostres governs? No.
Què ho poden fer els nostres governs si no ho fan tots alhora? No, perquè el del costat no ho farà i ens agredirà.
Els humans som així, la investigació científica no és, en general, altruista i bucòlica, llevat d’alguns casos. És interessada, competitiva, a l’igual que altres activitats humanes.
La vida en sí també ho és, altament i cruelment competitiva.
Abans de nosaltres, i sense comptar amb la destructiva espècie humana, moltes espècies, millions, han desaparegut desplaçades per altres millor preparades per competir amb els recursos naturals.
Ens agradi o no, és la llei natural de la evolució.
L’únic que nosaltres, fent ús de la nostra “intel·ligència”, podem intentar modular aquesta cruel llei i obligar als nostres governs a invertir en progrés tècnic, sanitari, ecològic, etc., fent-los dedicar els recursos necessaris perquè tot no sigui la llei de la selva.

Ramon Perera
20.11.2020 | 10:05
En nom de la ciència s’han perpetrat dos del genocidis més brutals de la història de la humanitat: els camps d’extermini nazis i els camps de reeducació stalinistes. Els científics nazis asseguraven que tot estava en els gens. Els científics soviètics [lysenkoisme] afirmaven que tot era degut a l’educació. [El gen. Una història íntima. Siddharta Mukherjee. La Campana. 2017]
Les companyies farmacèutiques [que no els científics que hauran fet possibles les vacunes] treuran un benefici econòmic de les vacunes que es propinaran, sembla, a la població mundial.
Els diners que els estats es gastaran per les vacunes [al menys una part] no s’aplicaran a remuntar un sistema sanitari per posar-lo al nivell que els ciutadans demanen. A més, això no s’haurà fet amb la urgència que calia. Ara ja és impossible per que el temps ha passat.
Els científics han donat l’exemple d’afanyar-se quan el problema era greu. Els governs, res de res.
Aquests diners tampoc s’hauran aplicat a compensar degudament [al menys a l’estat espanyol] als ciutadans que estan patint la pobresa deguda a l’aturada econòmica.

Francisco Sánchez
20.11.2020 | 10:35
La ciència presenta moltes interfícies amb tot allò que és humà. És inquisitiva, és creativa, és observadora, és descriptiva, és racional, però sobre tot busca el coneixement mitjançant una aproximació racional que denominem mètode científic. La ciència no és un conjunt de respostes, sino una metodologia per formular racionalment les preguntes. Té molts punts de contacte amb la tecnologia, amb l’economia, amb l’educació, amb el món físic (observable o no, inabastablement gran o infinitament petit) i amb el de les idees. Però la base de la ciència és el dubte sistemàtic, i el seu objectiu és el coneixement sòlid.
Ciència i coneixement!
I qui pensi que el coneixement resulta massa car, que tasti la ignorància!!

Joaquim Lluís
20.11.2020 | 10:37
Tot l’elogi per l’esforç global de la Ciència en aquest moment. No obstant em pregunto: com és que no havent tingut fins ara el vaccí pel Coronavirus, ni el medicament per la Còbid, no s’ha completat mai el procés de Desinfecció. La normativa per la Desinfecció ha estat sempre: Distanciament, Mascareta, Desinfecció exterior de les extremitats corporals. Però mai s’ha divulgat la possibilitat de desinfectar-nos quan la Infecció s’ha instal·lat en les mucoses de la cavitat facial, que és on arrela en un principi l’element infecciós en el nostre Cos. L’any 2006, fa catorze anys, alguns Laboratoris Farmacèutics varen treure al mercat, medicaments desinfectants, eficaços cent per cent. Posteriorment es varen anar retirant de la venda i actualment només es troben en alguna Farmàcia “on line”.
Com veieu, coincideixo amb el lector Santiago Bosch, només que jo ho constato amb l’experiència personal de catorze anys, quan he vist retirar del mercat medicaments eficacíssims i sense efectes secundaris, per altres menys eficaços i amb contraindicacions.
Jo mateix que sóc inmunodeficient, m’he pogut defensar dels Virus i Bacteris, durant catorze anys, malgrat el difícil que és avui aconseguir aquests Medicaments.
Us diré més, les nostres Àvies es defensaven del Virus i Bacteris, sobretot del Bacteri del Tètanus ( la Vacuna és del 1924) amb el Clorur de Sodi (NaCl) (la Sal que tenim a totes les Cuines) i que encara avui s’utilitza quirúrgicament per desinfectar l’utillatge clínic.
Tot el que passa podria ser fàcilment defensat o justificat, si no tinguéssim darrera el terrible balanç de Defuncions.
Considereu que el què dic, no ho dic per atacar ningú, sinó per beneficiar tantes persones com es pugui, sobretot els més Ancians que en aquest moment estant patint molt. En sóc molt conscient, perquè jo ja en tinc vuitanta tres.

Carles Viñals
20.11.2020 | 11:07
Subscric del principi al final el comentari del Sr. Salart. Els científics honrats que treballen per trobar el remei a la pandèmia, mereixen sens dubte el nostre agraiment. Dit això:
No sembla interessar a ningú d’on i com ha sortit el virus, però semblen ser molts els interessats a fer-se amb el negoci del segle.
Funciona o no el dióxid de clor ? Si funciona -i sembla que al menys en un país ha funcionat-, per què no se’n parla ? Per què ni tan sols s’ha intentat una experimentació rigorosa per sortir-ne de dubtes ?
I per acabar, vacunem-nos el proper 14-F contra el virus que realment ens està matant. La vacuna és gratuita.

Salvador Aregall
20.11.2020 | 11:08
En la història del desenvolupament científic hem vist els salts que ha fet la humanitat. M’imagino que fins que no es va descobrir la roda van passar milers d’anys i aquest esdeveniment va suposar un canvi qualitatiu molt important, com ho va ser la màquina de vapor, l’electricitat, el microscopi electrònic, etc. La ciència sempre avança a salts i aquests cada cop són més curts. És evident que l’aparició d’un recurs tan espectacular com internet ha tingut un paper determinant en el salt que la ciència ha fet en els darrers 20 anys. Fa trenta anys la SIDA feia estralls a tots els hospitals del nostre país i del món. Per llegir un article científic calia anar a una biblioteca especialitzada, demanar l’article i esperar-se un quants dies a tenir la fotocòpia. Aquesta operació ara la fem des de casa en menys d’un minut. És fàcil avui la interconecció del món científic. Ara, no hem d’oblidar que els laboratoris que investiguen -grans multinacionals- són empreses privades que tenen com a finalitat guanyar diners. Això pot suposar una arma de doble tall perquè la carrera per obtenir resultats ens pot beneficiar però també perjudicar com veiem en el cas del Remdesivir. Per altra banda també veiem que els laboratoris només investiguen per allò que els pot ser rendible, no seria el cas de les malalties minoritàries o aquelles que afecten països pobres. És paradigmàtic l’exemple del paludisme que afecta a uns cent països del àrea tropical d’Àfrica, Asia i Amèrica amb 500.000 morts l’any i sense un tractament efectiu, ni vacuna ni antipalúdic. La societat entén el valor de la ciència i de la salut. El que la immensa majoria no entenem és que els que ens demanen el sacrifici de rebaixar la nostra qualitat de vida fins a cotes que mai hauríem sospitat no ens donin la cobertura més elemental per continuar vivint d’una manera digne. Potser ens posarem una vacuna a la cua del CAP, per anar després a la cua de la parròquia a buscar el dinar.

XAVIER UTRILLA
20.11.2020 | 11:13
En un punt intermitg entre l’editorial i el comentari d’en Josep Segura deu estar la realitat. I consti que una no treu l’altre.
En Pep Agulló, en una frase (que amb el seu permís em permeto reproduir), ens fa una descripció certera:
“Els científics col·laboren per adquirir coneixement; les empreses especulen amb el coneixement i els governs l’utilitzen per desestabilitzar el poder de l’oponent. La pandèmia ens fa una instantània de la realitat.”
La pandèmia ens col.loca devant la realitat de manera més ràpida i contundent del que estàvem acostumats i aquells il.lussos, com jo mateix, que per un moment vem pensar que podria servir per replantejar-nos els models econòmics, sanitaris o polítics, fins i tot, estem despertant del somni per comprovar que, al contrari, sembla que enforteix alló que volíem canviar tant com ens afebleix a nosaltres.
PS Per cert, la vacuna, de moment, que se l’injecti “Rita” i d’aquí uns anys (com recomanen els protocols sanitaris i el sentit comú), quan veiem com afecta al sistema immunològic de la “Rita”, en parlem…

Josep Diaz
20.11.2020 | 11:22
Efectivament la ciència ha sigut el motor històric del progres . Però es curiós que VilaWeb no fes cap comentari o easment quan la setmana passada es va conèixer que de 10 premiats al “Premios Nacionals Espanyols”, 6 treballen a Barcelona i 1 a València, !

Alexandre Pineda
20.11.2020 | 11:24
Vicent Partal tostemps l’encerta, així que té el meu suport que el faig incondicional i perpetu.

jaume vall
20.11.2020 | 11:36
Faig meus els comentaris de Joan F. Ruiz, de Josep Salart, i la síntesi de Xavier Utrilla, que ha escrit aquí dalt mateix. Respecte per a la comunitat científica, però sense devoció desmesurada; exigència als polítics que s’ocupin d’allò important i urgent (anar llegint i rellegint Y.Harari, siusplau) i recordar el 14/F qui és el més honest, el més admirat per a nosaltres i el més odiat pels espanyols, d’entre la plèiade dels nostres represaliats.
Bon cap de setmana.

Assumpció Cantalozella
20.11.2020 | 11:51
El que sorprèn és per què davant de “quasi pandèmies” com és el càncer no s’ hi hagin posat com en el Covid.

Josep Marrasé
20.11.2020 | 13:05
Els científics fan tot el que poden i la premsa groga i especuladora distorsiona la veritat. Sempre ha estat així. Cal tenir criteri i no caure en el parany del periodisme que, per interessos crematístics , transformen la veritat al seu gust.
Els investigadors d’Oxford manifesten, amb molt bon criteri, que es tracta de fer una vacuna efectiva, sense pressa, per obtenir un producte que salvi vides. És, per a mi, una actitud plausible i esperançadora.

Federico Ruiz
20.11.2020 | 13:15
Molt bé, Vicent. De tant en tant és bó canviar el registre dels editorials. Avui, un bonic conte de fades.

Maria Cinta Comet
20.11.2020 | 15:48
Davant la pandèmia que està escampada arreu del món, la CIÈNCIA i els científics s’han afanyat a trobar el remei: en forma de vacuna.
La notícia en sí és engrescadora i ens dóna l’esperança de sortir-nos-en aviat. Felicitem-los (a aquelles persones que ho fan possible).
Com en tot, hi ha la cara fosca: la pugna per ser el primer, per ser qui ha aconseguit la millor vacuna (que sí eficaç al 90%, al 91, etc.). I després comença la cursa del preu, la distribució, fer que realment arribi arreu del món, etc.
I clar també hi ha la pugna en el món econòmic mundial, es digui borsa, farmacèutiques, lobbys…
Però si el que compta per damunt de tot és la salut, VISCA la CIÈNCIA (i que els governs ho recordin, tot destinant pressupostos suficients per a què els científics segueixin treballant per al bé de tota la humanitat).

Agnès Buscart
20.11.2020 | 16:01
DE QUINA CIÈNCIA PARLEM?
La ciència del poder? La ciència exclusiva?
Recordo la ciència dels clàssics, podríem dir que era ciència integradora?
No sóc científica però sé distingir de la ciència del poder i de la ciència benefactora.
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!111111

Joan Trilla
20.11.2020 | 16:24
La ciència, en si mateixa , és fantàstica; els interessos privats l’han pervertida.
La política és imprescindible; els partits i els polítics l’ha pervertida en favor dels interessos privats.
El periodisme és una eina potentíssima; els grans mitjans l’han pervertit en favor dels interessos privats.
L’espiritualitat és meravellosa; les grans religions fa segles que l’han pervertida en favor…
I així podria continuar en moltes més facetes dels “homo listòncios” que, a pesar de contar entre els seus integrants amb moltíssimes persones meravelloses, bondadoses, alegres i plenes d’amor, a nivell col.lectiu viuen en una societat profundament malalta i desequilibrada…
Jo també reclamo el meu dret INAL-LIENABLE a fer el que em sembli més convenient amb el MEU cos!!! Qui es vulgui posar la vacuna endavant i qui no ho consideri oportú, que no se la posi… Tant que ens omplim la boca amb la paraula LLIBERTAT…
Per cert, jo ja fa 6 anys que utilitzo regularment el Diòxid de Clor i ES VERGONYOSA LA CENSURA SOBRE EL TEMA!!!
Salut!!

PAU BOLDU
20.11.2020 | 16:37
Allargar la vida dels animals humans, es bo? 7.000.000.000 humans a la terra es bo? La terra es infinita pels animals de dos potes, dits, racionals

josep Puig
20.11.2020 | 16:38
No vull fe comparacions però s’investiga la COVID arreu del mont i nosaltras als catalans em de canvia les nostras aportacions a resoldre les enfermatats que estaven progamadas diabetis, etc pal COVID no u antenc.

Lluïsa Miret
20.11.2020 | 17:25
A mi també m’agrada que hi hagi gent capaç de fer coses junts per intentar millorar les coses i em costa entendre aquests comentaris negatius i que remarquen els possibles aspectes negatius i les intencions malvades que puguin haver-hi de sotamà així com els retrets a en Vicent perquè no ha parlat de tal o altra cosa.
Hi ha molta gent que fem les coses de bona fe i amb la intenció de millorar la societat. Potser que no veiem només la part negativa de tot, oi?

ramon Feixas
20.11.2020 | 17:50
És admirable la gent que dedica les seves capacitats i esforços en quelcom per aportar. Per això alguns creiem que si aquests talents treballessin en allò que és de utilitat pel conjunt i cadascun de dels humana i no en negocis de privats ( i molt pitjo de borsa), segurament els objectius serien menys contaminats. Una vacuna fa més forta l’espècie? Li dóna més garanties de subsistir i progressar en la seva dinàmica evolutiva? Com que l’objectiu de qui la fabrica és vendre i acumular diners i absorbir a d’altres, costa de respondre positivament amb nitidesa, especialment per que el sentit que tenia diner en el sistema de l’oferta i la demanda equilibrant equitativament l’economia, se n’ha anat tot al carall i el que havia de ser un element regulador ha esdevingut un Déu despietat , que està portant tot Occident a una misèria, fins i tot infectant el motor de l’activitat que és la salut del sentiment, imposant una moral incompatible amb la consciència d’espècie. La privatització és el desmantellament del que és comú. amb l’agreujant que és a les classes treballadores a qui es carrega el mort del dels desastres que caus el deute públic. El deute aboca a una caiguda sense retorn. És lògic doncs que saben que quim administrarà el fruit del treball dels científics, no serà el poble i ni els seus representants que administren deute i estan lligats de mans i peus, que hi hagi feina a barallar-se amb els dubtes de fe, sobretot havent-hi temes tan tabús com el fet de què es més important: la durada de la vida o la qualitat de vida i la possibilitat d’aportar la pròpia capacitat, per modesta que sigui o sembli? El fet de que qui tingui més diner sigui el que més pot decidir esclavitza la societat d’una manera similar com ho fa quan mana un dictador militar. Com encertadament es diu, toca el rebre aquell que menys culpa hi té. Segurament que no hi haurà altra opció que tothom es vacuni donats els valors del moment, però que s’hi vagi de dret com a cosa sagrada talment un sagrament, és lògic que tingui unes característiques d’una fe imposada, conservant els mateixos vicis de les religions domàtiques.

Joan Sebastià Valls
20.11.2020 | 18:10
A veure quin científic m’explica això: (o un periodista de veritat)
poseu jcm.asm.org al google. Se us obrirà la pàgina de Journal on Clinical Microbiology.
poseu al buscador de la pàgina ” RNase-Resistant virus”
Se us obrirà un estudi del 2008 on es parla dels experiments fets amb el SarsCov 2 i amb el SarsCov3 !!!!!
Firmat per 6 investigadors de nom xinès….
Sense comentaris.

Antoni Morros
20.11.2020 | 19:48
Antoni Morros.
Totalment d’acord amb els comentaris de la la Lola Tomás, la Maria Teresa Pujol i tants d’altres. Es pot dir més alt però dificilment millor-
Estic molt decebut amb el director. Ho vaig comentar fa uns dies. Em sorprèn el seu absolut acriticisme amb la versió oficial de tot plegat i, encara més, que no s’hagi donat (ni es donarà, en endavant, segur) cap mena d’oportunitat d’expressar les moltes altres posicions científiques que hi ha sobre el Covid i la pandèmia.
L’editorial d’avui, més que un editorial, m’ha semblat una espècie de panegíric o gairebé un pamflet adreçat als lectors pensant que tot. són imbècils.
I ho sento molt.
Srs. Partal, què ho fa que sigui tan abrandat amb tantes altres coses (que ja està bé) i no ho sigui en aquest tema tret de per carregar-se tot el que no sigui la versió ofivial del tema?
S'ha afegit la noticia a Favorits