Imatge dels laboratoris del FISABIO, a la Direcció General de Salut Pública de València

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Aquests dies se succeeixen tot de notícies positives sobre els vaccins de la covid. És evident que una part de tot plegat té a veure amb el màrqueting i la competició econòmica entre companyies i entre països. I també és evident que per més engrescadores que siguen aquestes notícies caldrà esperar comprovacions encara més contundents i caldrà vèncer un obstacle monumental que serà la logística de la distribució. No serà fàcil d’arribar a tot el món i el cas és que cal arribar a tot el món, inevitablement, per ser efectius.

La prudència, doncs, s’imposa. Però que la prudència s’impose no impedeix de destacar i aplaudir l’esforç titànic de la comunitat científica que ha fet possible d’arribar a aquest punt en un temps i a una velocitat que abans de la pandèmia ningú no hauria cregut factible.

El mes de març, quan la situació era la pitjor que ens podíem imaginar i hi havia un desconcert enorme, un bon amic, científic de primera fila, em va facilitar el ferro roent a què agafar-me. Un dia em va explicar de quina manera s’havia bastit en cosa de dies una comunitat veritablement mundial de científics, que, fent ús de les eines de la globalització, treballava nit i dia per intentar d’entendre a què ens encaràvem. Em va dir que no havia vist mai un esforç frenètic com aquell i el qualificà de “fascinant”. Científics de diverses disciplines, països i empreses o institucions col·laboraven en línia, simultàniament, pensant, acaparant i compartint les dades bàsiques que haurien de servir per a trobar un remei a la pandèmia. “Es trobarà, només és qüestió de temps”, em va dir, amb una seguretat i un aplom que avui puc confessar que vaig rebre amb molt de voluntarisme.

Amb els pas dels mesos, les xifres d’aquest combat sense parió s’han anat concretant i sabent. La pandèmia de la covid-19 va ser declarada l’11 de març i en qüestió de poques setmanes ja hi havia milers de papers que la descrivien del punt de vista epidemiològic, que n’estudiaven l’aparició i la transmissió, que n’identificaven els biomarcadors de pronòstic… I ja s’havien organitzat dipòsits informàtics per a facilitar la rapidesa en la consulta i la compilació de dades sobre possibles teràpies o medicaments. La Unió Internacional de Societats d’Immunologia, per exemple, a final d’abril, ja havia organitzat conferències web en què participaven més de sis mil immunòlegs de més de cent països i havia creat el Frontiers Coronavirus Knowledge Hub, un dipòsit de dades obert a tothom perquè qualsevol investigador guanyàs el màxim de temps possible aprofitant la faena feta per altri.

Diuen els qui ho han viscut des de dins que mai no s’havien concentrat tants investigadors de tot el món per resoldre urgentment una sola cosa. Fins i tot els científics xinesos, tan condicionats en tants aspectes, sobretot pel seu govern, han format part –i destacada– d’aquest esforç. Només cal recordar, per exemple, que va ser un laboratori xinès que va fer públic el genoma viral inicial ja el mes de gener, abans i tot de la declaració de la pandèmia, però quan Wuhan ja estava greument afectada; una revelació que ha estat la base per a les proves de coronavirus de tot el món.

La ciència avui és planetària i connectada. I si per una banda és veritat que la globalització, sobretot dels viatges, ha estat un factor clau d’expansió del virus, també és cert, per una altra banda, que internet ha permès a la comunitat científica de treballar a un ritme impensable, insòlit, que ha comprimit en mesos un procés que, en condicions normals, hauria durat molts anys.

Tant de bo aquesta experiència servesca perquè la societat entenga el valor de la ciència i el valor de la salut. I la necessitat, per tant, d’esmerçar esforços i diners sense manies en dues activitats que són la primera frontera, la barricada principal, per a defensar la vida de tots.

 

PS. Aquest matí VilaWeb ha sabut, i ha pogut explicar, que una trentena de represaliats polítics, entre els quals hi ha Tamara Carrasco, Roger Español, Esther Garcia, Germinal Tomàs, Xènia Absolució, Sergi dels 9 de Lledoners, Jordi Pesarodona i Alexis Codina, han unit forces per impulsar una candidatura a les eleccions del 14 de febrer al Parlament de Catalunya. Considere que és un pas d’una gran importància, per bé que sóc conscient de les enormes dificultats logístiques que es trobaran. Tindrem temps de parlar-ne els dies vinents. De moment, tota la informació que en tenim la podeu llegir ací.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.