Avui comença a Madrid el judici contra Dani Gallardo i també contra Elsa Vilki, que l’acompanyava la nit que el detingueren. Parlem del 16 d’octubre de 2019, quan, després de saber-se la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics catalans, a Madrid hi hagué una concentració de protesta en solidaritat amb Catalunya, una de les diverses que s’hi van fer. Tal com explica detalladament en aquest article Oriol Bäbler, Gallardo fou víctima d’una detenció policíaca si més no estranya i fou dut directament a la presó.

D’ençà d’aleshores, i ja fa més d’un any, Dani Gallardo està tancat a la presó d’Alcalá-Meco. La fiscalia li demana sis anys de presó. L’acusa de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat, a més d’un delicte lleu de lesions. Les acusacions no se sostenen, en vista de la manca de proves, però tots sabem que això a l’estat espanyol té una importància molt relativa. Ara fa un mes, VilaWeb va entrevistar el seu advocat, Karim Benamar. Ell insistia precisament en les irregularitats de la detenció i alhora mostrava l’agraïment, a parer meu completament innecessari, per les mostres de solidaritat rebudes des del nostre país. Som nosaltres, qui hem d’estar agraïts.

Des del 20 de setembre de 2017, l’estat espanyol, governat pel PP o pel PSOE, ha fet de l’ús de la violència i l’arbitrarietat l’única resposta a l’envit democràtic que es va presentar el Primer d’Octubre i que el nostre país continua presentant. Hi ha més de 2.500 persones que han sofert o sofreixen d’una manera o altra l’assetjament de l’estat espanyol, la repressió personalitzada.

Gallardo és un cas més, òbviament. Però no és, de cap manera, un cas qualsevol. Com explica molt bé la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, en aquest vídeo, Dani Gallardo és una d’aquelles persones valentes i coratjoses de Madrid que van saber desafiar l’ambient enverinat contra Catalunya per expressar la solidaritat democràtica amb el nostre poble. I això, que nosaltres hauríem de saber apreciar, és probablement el motiu que fa que la repressió sobre ell siga tan intensa i tan desproporcionada. Molt segurament cerquen un escarn per a fer por a tots aquells qui, des de fora dels Països Catalans, no van dubtar a avantposar els principis i els valors democràtics a qualsevol altra consideració.

Avui, quan comence el judici, Dani Gallardo haurà complert més d’un any en presó provisional, sense fiança i sense cap prova que puga avalar les acusacions que li fan. Perquè l’única explicació possible del seu cas és que és a la presó per haver defensat des de Madrid la democràcia, per haver defensat Catalunya de Madrid estant. És evident que cada dia és bo per a retornar-li la solidaritat que ens va regalar. Com ho és, certament, per a estar al costat de tots els qui passen dificultats per haver adoptat un compromís. Però supose que tothom entén que avui, quan ell s’enfrontarà a la justícia espanyola, ho és més que mai i cal més que mai que la nostra veu se senta ben clara i ben directa. Per la llibertat.

PS. Si voleu fer-li arribar la vostra solidaritat, podeu escriure a:

Daniel Gallardo Herczog
Centro Penitenciario Madrid II, Módulo 4
Carretera Alcalá-Meco km 4,5
28805 Alcalá de Henares (Madrid)

També podeu seguir els comptes de Twitter d’@AntirrepreMad, @AncMadrid , @IzcaNacional, @Coordinadora25S i @MadriDecidirCAT. I fer servir l’etiqueta #DaniLibertad