La Puerta del Sol de Madrid s’omple amb milers de persones que protesten contra la sentència del Suprem. És 16 d’octubre i la foscor ha engolit el centre de la capital espanyola. Onegen banderes republicanes entre proclames antirrepressives i crits de llibertat. Els antiavalots vigilen la concentració rere els escuts i les viseres dels seus cascs.

Fins que algú dóna l’ordre: càrrega, ara; càrrega, ara.

Els agents esdevenen taques agressives que persegueixen els manifestants. Com si fos una metàfora nocturna: Sol es queda enrere. Les botes repiquen amb duresa sobre les voreres. Prop de la plaça de la Villa, en ple cor del barri antic, els antiavalots atrapen una noia. Es diu Elsa i cau a terra entre cops de porra.

Ella no hauria de ser aquí amb la cara contra el ciment mentre les porres cerquen punts indefensos del seu cos. L’Elsa viu a Andalusia i és a Madrid visitant un amic que es diu Daniel. Ell és a pocs metres veient la brutalitat de la pallissa. Quan intenta aturar-la també rodola per terra. Guants, cascs, porres, botes, crits… Tot es barreja. Només hi ha una certesa: el dolor dels cops.

En Daniel i l’Elsa són detinguts. El SAMUR –l’equivalent del SEM a la Comunitat de Madrid– els atén abans que els traslladin a la Brigada Provincial d’Informació de Moratalaz, al sud-est de la ciutat. Allà es troben amb diversos funcionaris policíacs encaputxats. Passen la nit al calabós, on són víctimes d’insults i vexacions.

L’endemà, el jutjat d’instrucció número 22 es fa càrrec del cas. L’Elsa és alliberada sense mesures cautelars, però la jutgessa Patrícia Jiménez-Alfaro —filla d’un magistrat de l’Audiència espanyola i de la sala militar del Suprem— dicta presó provisional sense fiança per a en Daniel.

L’acusa dels delictes de lesions contra un agent de l’autoritat, a més d’atemptat, resistència, desobediència i desordres públics. I la jutgessa argumenta que la presó provisional és una mesura necessària per a evitar el risc de fuga. En Daniel té 21 anys i viu i treballa a Getafe, on comparteix pis.

En la interlocutòria, Jiménez-Alfaro no fa cas dels arguments de la defensa i fonamenta l’empresonament en els atestats policíacs. Segons la policia, el jove anava armat amb un pal amb dos claus i va colpejar dues vegades el cap de l’agent que detenia l’Elsa. Ningú es pregunta d’on surt el pal i per què un noi sense antecedents va armat a una concentració pacífica.

No hi ha testimonis. És la paraula dels nois contra la dels antiavalots. I la balança s’inclina cap als cascs, els escuts i les porres.

La magistrada no fa cas dels informes mèdics. Segons el SAMUR, l’agent ferit pels cops de pal va ser atès a les 21.30 a la Puerta del Sol. En canvi, l’Elsa i en Daniel, un cop detinguts, van ser atesos una hora després al carrer del Rollo, a més de mig quilòmetre d’on s’havia fet la concentració. Ni Jiménez-Alfaro ni la fiscalia no tenen en compte que el relat policíac s’esquerda per aquesta incongruència en l’espai-temps.

Fonts de la defensa denuncien a VilaWeb la feblesa dels indicis que fonamenten la presó provisional i critiquen les formes de la magistrada, que va publicar la interlocutòria d’empresonament només deu minuts després d’haver pres declaració a en Daniel. ‘Fa pensar que ja estava redactada’, lamenten. Ateses aquestes irregularitats, han decidit de presentar una apel·lació en una instància superior, l’Audiència provincial. Els terminis, però, no són clars. I mentrestant, en Daniel ja acumula una vintena de dies entre els barrots d’Alcalá Meco.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb