Cuidem la cultura per cuidar-nos tots

Precisament en un moment tan difícil com el que vivim, la cultura és una eina necessària per a refer-nos com a societat

Vicent Partal
03.11.2020 - 21:39
Actualització: 03.11.2020 - 22:39
VilaWeb
Un grup de treballadors de la cultura penjant una pancarta al Teatre Metropol de Tarragona

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

De totes les decisions incomprensibles que es prenen en aquesta crisi del coronavirus la persecució de la cultura, dels treballadors de la cultura, és, probablement, la que entenc menys. Pel menysteniment que implica d’una activitat que ens ha estat bàsica, que ens és bàsica, i que crec que no solament no hauria de ressentir-se de les conseqüències de la crisi sinó que, per contra, hauria de ser catapultada i promocionada encara més. Perquè no hi ha res com la cultura, a més del suport màxim al sistema de salut i de la creació d’una renda garantida per a tots, que ens puga ajudar a escampar aquesta molèstia íntima, aquest mal de panxa permanent i feixuc que ens afecta de fa mesos. Salvar-nos d’aquest malson.

La cultura no guareix el cos. No és aquesta la seua faena ni ningú li ho demana. Però la cultura té cura del caràcter i les emocions de les persones. I en una situació tan excepcional com la que vivim això és d’una importància transcendental. La tensió a què ens trobem sotmesos també ha de ser tractada i també necessita l’esforç prioritari de la societat, ara, quan pitjor ho passa.

És veritat que aquestes darreres hores unes quantes administracions han reaccionat a la protesta legítima dels artistes, que finalment han començat a alçar la veu amb impaciència i evidentment molests. Però no n’hi ha prou. Cal molt més. El teatre, les músiques, el cinema, les llibreries, la dansa i els museus, per exemple, han d’ocupar tan ràpidament com es puga el lloc més normalitzat que siga possible en la nostra societat. Els necessitem per a ajudar-nos a entendre això que ens passa. Ens són necessaris i imprescindibles per a mitigar l’ansietat que ens acaça, per a acompanyar-nos i treure’ns de l’obsessió diària sobre el coronavirus, d’aquesta roda que gira sense aturador sobre el nostre cervell.

Tanmateix, deixeu-me dir que crec que encara hi ha una altra raó per a reclamar que els professionals de la cultura no resten desatesos en el pitjor moment –ni els de primera fila ni els més humils, ni els qui es posen davant els micros ni els tècnics amagats sempre rere la foscor, amb un petit llum il·luminant la seua tasca. I aquesta raó és l’agraïment. L’agraïment que crec que els devem tots, que tinc jo, per la manera com el seu treball ens han fet, com ens han ajudat a entendre’ns amb la música, amb el teatre, amb el cinema, amb els llibres…, per tant d’esforç que hi han esmerçat, tant de treball, a ensenyar-nos a viure.

Jo no sé si seria més o menys igual –com a persona, vull dir– si en compte de beure cafè begués te. O si treballàs en una oficina. O si visqués a Austràlia. O si tingués carnet de cotxe en compte d’anar amb tren. Però sé –en posaré només un exemple i crec que cadascun de nosaltres en podria posar mil– que sense haver devorat el Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés jo no seria qui sóc. Perquè ell em va explicar que hi ha les dones i la llibertat. Que hi ha la terra. Que hi ha veus que s’escolten rere les portes. Que la nit camina de puntetes i els llençols dibuixen sempre la suor com si fos un quadre d’un d’aquells de museus altíssim. Que no s’és res si no s’és poble. I que tots tenim una mort petita, ben nostra.

I perquè sóc conscient que això no té preu, no estic disposat a restar sord ara davant la seua queixa, quan més ens necessiten, i a deixar la cultura i els seus treballadors allà al final de totes les prioritats, morint-se de gana. Simplement, és que no em semblaria decent…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Matilde Font
Matilde Font
03.11.2020  ·  22:12

Ja som dos que no entenem que no es puga anar al teatre, concerts, biblioteques, cinema…si no és perquè en general, quanta més cultura te la gent, més crítica és amb tot i amb tots.

Xavier Merino
Xavier Merino
03.11.2020  ·  22:14

Totalment d’acord amb el que dieu. Però caldria recordar els qui, sense ser-ne professionals també fem cultura, com els cantaires de corals que, després de mesos d’assaigs incòmodes i amb la màscara posada, també hem vist suspesos els nostres concerts. I els actors aficionats que fan teatre, i molts altres.

Josep Usó
Josep Usó
03.11.2020  ·  22:27

La única explicació és que als qui manen, en realitat els molesta la cultura. Perquè no és manipulable. Per això només li posen entrebancs i dificultats. A més, la gent culta és més difícil de manipular. En un país culte, molts dels alts càrrecs no hi serien on són. Cal exigir teatre, música, biblioteques, cinema, llibreries… I fer-ho amb fermesa.

Sílvia Poll
Sílvia Poll
03.11.2020  ·  22:33

Estic absolutament d’acord, un cop més Vicent. Aqui a Alemanya, la cultura es va acabar diumenge a la nit però abans vaig poder anar a un concert i va ser un bàlsam per l’ànima, o digueu-li com volgueu. No s’enten o potser es tracta del que molt bé diu la Matilde Font.

Gemma R.
Gemma R.
03.11.2020  ·  22:48

Només dic que sóc molt observadora i que es van apagant veus, a les xarxes, als comentaris dels digitals, la gent truca menys o no truca, veus la gent més trista pel carrer. La cultura salva l’ ànima, la guareix. Si no salvem la cultura, potser perdrem molt més que un sector econòmic. Em sumo al teu crit desesperat Vicent. Salvem la cultura!

Jordi Tubella
Jordi Tubella
03.11.2020  ·  22:54

Avui t’has posat a defensar un àmbit de la societat que és molt important, però en fer-ho, t’has girat en contra d’altres àmbits que també són importants, com ara l’esport. No hi ha cap dubte que necessitem anar al teatre, al cine, llegir un llibre, anar al museu o veure un espectacle de dansa o d’òpera. Tanmateix també necessitem fer esport. Hi ha un col.lectiu molt nombrós que ho necessita. Som diferents tots plegats i el que per un és necessari i per un altre és prescindible, passa a ser a l’inrevés per una altra persona. Per tant, hem de defensar totes les activitats. Com ho podem solucionar? Molt difícil. Justament el que hem de fer és limitar l’activitat de lleure perquè no en sabem prou encara de vèncer el virus i necessitem tallar pel dret i limitar la socialització que ens és tan bàsica. Malauradament hi ha un percentatge petit però que té molta influència que això no ho entén i fa que la probabilitat de propagació del virus s’hagi accelerat.
Hem sentit pels mitjans de comunicació opinions i informes suposadament amb qualitat científica de tots els gustos, fins i tot de reconeguts especialistes que es porten la contrària. No sabíem res i de mica en mica es va sabent cada cop més, però encara falta un camí llarg. Es prenen decisions, que segur que es podrien millorar. Mentrestant ens hem de mentalitzar que calen limitacions perquè no ho podem fer nosaltres sols per iniciativa pròpia. Ens prioritzen les activitats que podem fer com a societat. Tallen llibertats a partir d’un cert nivell de prioritat. Tot és subjectiu i podria ser una mica més amunt o més avall. Sort que ja es comencen a sentir comentaris que indiquen que després d’un hivern complicat ens en sortirem a partir de la primavera, moment en què hi haurà una vacuna o un medicament que arribi a la gran majoria de la societat.

Enric Roca
Enric Roca
03.11.2020  ·  23:31

Per al·lusió, moltes gràcies, Vicent. I que tothom tingui clar (governants inclosos i en primera fila) que no ens rendirem. Els que vivim de la cultura som segurament un dels col·lectius mes resistents i resilients. Estem avesats a moure’ns sempre en aquella fina línia entre el reconeixement i la obviació. Tothom es conscient de la importància global de la cultura, però sempre tot acaba passant per davant, precisament perquè estem endurits.
Per tot això, s’agraeix enormement que hi hagi alguna veu com la teva que s’alci reivindicant-nos com tu has fet avui, a nosaltres i a la CULTURA.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
03.11.2020  ·  23:34

LA BELLEZA ESTÁ EN NUESTRAS MENTES Y EN NUESTRA CAPACIDAD DE MANTENERLAS LIMPIAS, POSITIVAS Y ACTIVAS

“Hay que irradiar Belleza”, como justamente afirma la Amiga Nuferes

(TODOS TENEMOS ESTAS CAPACIDADES, LO IMPORTANTE ES CRECER MUY LEJOS DE LA SUCIEDAD MENTAL…LEJOS DE LA SUCIEDAD MENTAL DE ESPAÑA, EN PARTICULAR, QUE ES LA MÁS PODRIDA SUCIEDAD MENTAL QUE EXISTE EN TODO EL MUNDO.)
❤️💛💙💚💙💛❤️
💚💙💛❤️💛💙💚

Queridas Amigas y queridos Amigos os voy a contar una bonita anécdota sobre Gauss, un grande matemático y más bien un auténtico genio, una historia de cuando él iba al colegio.

Os cuento esta historia para deciros que la Belleza está en vuestras mentes… Es el bien más precioso que tenemos y hay que cuidarlo si no queremos llegar a ser unos sucios degenerados mentales como por desgracia, como sabemos son estos españoles…

Parece que un día en la clase de Gauss, que entonces tenía nueve años, los niños estaban particularmente inquietos.

El maestro, exasperado, les ordenó que se pusieran a sumar todos los números del 1 al 100.

1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11+12 +……. hasta 100

La idea era tener los niños entretenidos un buen rato en modo tal que él, el maestro, pudiera descansar…

Pero a los muy pocos minutos Gauss levantó la mano diciendo al maestro que el cálculo estaba hecho y que toda la suma llegaba a 5050.

El maestro se quedó asombrado y le preguntó al joven Gauss como había podido hacer este cálculo tan largo en así tan poco tiempo…

El maestro no llegaba a entenderlo.

Así que el joven Gauss se lo explicó.

“Me he dado cuenta enseguida” dijo Gauss
“que la suma del primer número, que es 1 con el último que es 100 es ugual a 101”

1+100=101

“Y que tambien

2+99=101
3+98=101
4+97=101
5+96=101
…..
Sumo 1 al primer miembro y quito 1 al segundo miembro

hasta
50+51=101

A este punto es evidente que la suma que había pedido el maestro

1+2+3+4+5+6+7+….
hasta 100

tambien se puede escribir

(1+100)+(2+99)+(3+98)+
+(4+97)+(5+96)+…..
hasta +(50+51)

Pero cada suma de los dos números entre paréntesis, como hemos visto, vale siempre 101

Así que el valor de tal suma es ugual a

50x(100+1)

ugal a 5000+50=5050

Si la suma al revés de hasta 100 se pide hasta el número genérico n
entonces el valor de la suma es dada por la siguiente fórmula

n dividido por 2 y multiplicado por
(n+1)

n:2x(n+1)

Esto por cualquier valor de n como número entero

provad con cualquier número que os apetezca

por ejemplo n=6

vereis que

1+2+3+4+5+6=

6:2x(6+1)=

3×7=21

que

1+2+3+4+5+6+7=

7:2x(7+1)=

3,5×8=(3+0,5)x8=24+4=28

Si, queridas Amigas y queridos Amigos

Tenemos que cuidar nuestras mentes… Tienen un valor inestimable… La limpieza mental es importantisima en la vida para entender lo que es justo hacer y tomar las elecciones acertadas..

Lo que tenemos es alejarnos de esta sucia inmunda chusma de españoles criados en la suciedad mental, la mentira y la prepotencia…

Con su inmunda mente sucia sólo saben destruir, hacer el mal, hundir los individuos y toda la sociedad en la violencia, la desesperación y la mas rabiosa miseria…

España está acabada…!!!
No tiene ningún futuro…

Liberamonos de esta sucia chusma de asesinos, criminales y genocidas…

La única solución para nosotros, para nuestros hijos, para toda la gente de Catalunya es la Independencia

Y si que lo he dicho (también que esta izquierda española en su espantosa ignorancia y cierre mental no hay manera que puedan entenderlo… se llame Sánchez o Iglesias, es lo mismo… Y sin hablar de la derecha española que es aún peor):

Definido “fascismo” la suciedad mental que está llevando España a la ruina
El único Antifascismo es el Independentismo de Catalunya y de Euskadi.

Solo la Independencia de Catalunya servirá a que está España sucia deje de andar por su espantoso camino equivocado plagado de brutalidad, violencia, mentira, engaño, humillación de la Libertad, manipulación mental, intimidación, asesinato, genocidio, terrorismo y en fin detrás de Catalunya se ponga en el camino correcto para llegar a ser (necesitará tiempo, humildad y mucha paciencia) una auténtica y evolucionada Democracia

Visca Catalunya Lliure…!!!
❤️💛💙💚💙💛❤️
💚💙💛❤️💛💙💚

Josep Gualló
Josep Gualló
03.11.2020  ·  23:44

RECONEC QUE TINC EL COR PARTIT

Sempre he considerat que la cultura, amb la gran quantitat de facetes en que es manifesta, és l’anima, o el pal de paller si us agrada més, que vertebra un poble, un país, una nació. D’acord que hi ha altres factors, però el defineix clarament una nació és la cultura comú.

El que em parteix el cor, és que considerant la cultura com una cosa imprescindible per la supervivència col·lectiva, sé que una bona part es fonamenta en la convivència i sé que justament en aquests moments, la convivència és un perill per la salut i la vida.

No sé com trobarem el desllorigador per fer compatibles les dues coses. Quan em trobo en una situació en que he de triar a quina de dues coses irrenunciables renuncio, és quan se’m parteix el cor.

Jaume Riu
Jaume Riu
03.11.2020  ·  23:48

Què és la cultura?
Una persona savia amb qui vaig tenir la sort de conviure i col·laborar professionalment durant anys, em va definir la cultura des d’un punt de vista que trobo genial.
Deia que la cultura d’una empresa, la cultura d’un país, o la cultura de les persones, és un valor que quan el tens ja ningú no et pot prendre. La cultura només es mou en un sentit, només s’acumula i mai no es perd.
Per això mateix, resulta que l’activitat cultural és una eina estratègica, de potencia descomunal per fer persones valuoses i societats valuoses.
Menystenir doncs la cultura és un desastre social, i és un desastre estratègic per fer de Catalunya un estat independent en forma de república.

Lola Tomàs
Lola Tomàs
04.11.2020  ·  01:35

Jo no entenc com es pot sacrificar i liquidar d’aquesta manera la cultura, els espais de joc dels nens, el modus vivendi de petits i mitjans empresaris, el salaris de tants treballadors que han anat i aniran al carrer perquè les empreses han de tancar perquè ja no poden sostenir més les despeses sense ingressos.

No entenc com un col·lectiu pot suïcidar-se d’aquesta manera. M’és del tot incomprensible com es pot justificar l’ abandonament de la gent d’aquesta manera boicotejant-los el seu modus vivendi. Impedint que treballin. I a sobre, per més inri, hi ha treballadors que, tot i estar cotitzant com a autònoms, el govern català no els permet treballar. I això passa el mes que s’havien de començar a pagar els préstecs de la primavera. Mentrestant els Mossos continuen desnonant, de nit, amb tota la traïdoria i crueltat del món. I es van fent més llargues les cues de gent que ha d’anar a buscar menjar a Càrites o on pot.

A mi no em fa patir especialment el coronavirus. Encara que alguns, inclosos tu Vicent Partal, no cregueu en l’eficàcia i la innocuïtat del diòxid de clor, molta gent, cada cop més, inclosos metges i infermeres, sí senyor, en prenem i en tenim a casa per protegir la nostra salut i la dels nostres. Metges i infermeres que no ho poden divulgar perquè serien excolmugats i desposseïts de la seva feina com els ha passat als qui han gosat fer-ho.

A mi fa mesos que em tenalla l’angoixa veient el daltabaix econòmic que ens està caient a sobre, a més de la pèrdua de drets i llibertats. I com hi ha gent que encara justifica confinaments i mesures més restrictives, i demana més control i escanyament, per la por a un suposat virus que més tard o d’hora haurem de passar segurament tots. I que, per més contagiós que sigui, no té una taxa de mortalitat tan elevada com per justificar l’ensorrament de tot el sistema. I que encara que hi hagi persones ingressades molt greus a UCIs la major part de xifres es basen en riscos de rebrots i en positius que, en molts casos i viscut de primera mà, han estat falsos positius, és a dir persones sanes sense cap símptoma de res. Fins i tot la universitat d’Oxford va qüestionar els PCRs perquè reaccionaven a virus morts. I un fals positiu vol dir que un munt de persones al seu voltant queden confinades un munt de dies, no poden anar a treballar ni moure’s de casa. I que jo sàpiga en molts casos els descompten del sou aquests dies.

Alguns subscriptors han titllat d’assassines a persones que van sense màscara perquè contaminen i maten amb els virus i gèrmens que emergeixen de la seva boca. Així hem viscut sempre: compartint virus i bacteris, enrabiades i desconfiances, amor i abraçades.

La histèria, desproporció i deliri que heu alimentat i alimenteu tots els mitjans d’informació i tots els qui heu caigut en aquest parany ens passarà una factura més gran que el covid. I és clar que hi ha morts. Sempre n’hi ha hagut i n’hi continuarà havent perquè la vida eterna, almenys a la terra, no existeix. Volem la ruïna econòmica de milers de famílies? Volem veure més suïcidis per desesperació?

I per una mena de realisme màgic hi continua havent gent que demana més ajuts a l’estat. Amb quins diners pregunto. Ja fa temps que totes les administracions i governs estan arruïnats i com més gent arruïnada, més ruïna col.lectiva.

En fi, realment l’espècie humana (especialment la del primer món) és la més ximpleta i estúpida de totes. Cap animal ni cap persona ni cap societat connectada amb el seu instint faria el que estem fent: la destrucció dels recursos del grup i l’aniquilació de les membres sans que poden procurar els recursos pel grup

En fi, suposo que com tants d’altres acabo d’abocar aquí la meva impotència que em rosega des del mes de març

Joan Trilla
Joan Trilla
04.11.2020  ·  01:48

Em dedico al món de la cultura desde fa gairabé 20 anys. Actualment formo part d’una companyia de circ d’àmbit estatal, una companyia d’espectacles familiars, un grup de versions i altres projectes. En els darrers set mesos he pogut fet 6 bolos. L’últim, que havia de ser a la Fira Trapezi de Reus, ens el van cancel.lar dos dies abans i les perspectives dels mesos vinents són nefastes com totes i tots sabem. Doncs deixeu-me que us digui una cosa (i no sóc futuròleg) : Les ajudes seran insuficients, moltes no arribaran i deixaran molta gent completament descoberta. I no cal ser gaire espabilat a hores d’ara per veure que els efectes devastadors de les mesures que s’estan aplicant arrasaran el sector turístic, l’hosteleria i mil.lers de petites i mitjanes empreses i mil.lions de llocs de feina i de vides a tot el món. Si a això li sumem les pràctiques totalitàries que tan alegrement s’estan normalitzant arreu, amb retallades brutals de llibertats i drets, amb la normalització de la CENSURA a tots els mitjans, la represió militaritzada de la població, l’incitació a la denúncia entre veïns i un llarguíssim i distòpic etc… doncs em temo que no n’hi ha prou amb una editorial carregada de bones intencions perquè vivim gobernats per CRIMINALS (com afirma l’admirat Arcadi Oliveres desde fa molts anys…) i si seguim confiant en que el sistema, els partits polítics, les OMS, FMI i altres organitzacions criminals seran les que ens treuran les castanyes del foc estem ben i ben fotuts (com ara mateix ja ho estem… ).
Així que jo li demano, senyor Partal, que assumeixi amb valentia la funció dins de la societat que té vosté, a títol individual i com a director d’aquest diari, i REALMENT promogui un debat seriós i científic mitjançant la confrontació d’idees sobre les possibles sortides d’aquest atzucac colossal en el que ens trobem, més enllà d’esperar un vaccí express i miraculós que jo tinc claríssim que no deixaré que m’injectin…
Apa, perdoneu el rotllo i salut!!!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
04.11.2020  ·  02:46

En 1999 vaig fer una mena de Manifest, que presentaria a la UCE de Prada aquell estiu.

S’intitulava: A PROPÒSIT DEL CONCEPTE D’ART D’ARS CATALONIAE

https://blocs.mesvilaweb.cat/josep_blesa/?p=267280

Un text que li vaig enviar a Isabel-Clara Simó, abans d’ésser publicat al diari El PUNT.

Allà resumia una mica allò que crec que és ART, la seua creació i el seu procés d’elaboració. Despulla el concepte de la seua àurea i el seu embolcall mitificat.

Hi feia referència tant al fet cassolà com el del revulsiu. Feia poc que els artistes de la Catalunya del Nord havien lllançat el seu Manifest contra l’arraconament i ocultació a què eren sotmesos.
El meu venia a informar de que tot allò que fem ho és, d’una manera o altra. Basat en una cponcepció més oriental i zen. D’allò persistent que és mou lentament a força de la iteració. Un punt de vista manllevat de la sociologia de l’art.

L’art és la cultura. La cultura, diu la dita antiga: “és allò que resta, quan s’oblida tot”. Però estem en un món on tot, endemés, cal que siga empresa i intercanviable per diner.

L’acció cultural -i l’art de viure- cal que siga retronodrida per les entrades de riquesa per a millorar allò que fem. Extrem aquest que se’ns oblida constantment, com si foren una via al marge de tot. Al marge de la vida.

“La cultura és una activitat que es pràctica després del cafè d’un bon dinar” digué Joan Fuster. La qual cosa ja és tot un programa de com cal actuar, si parem atenció 30 segons. Després d’haver dinat.

Com a colonitzats, som una societat de peatges, ens cal pagar-ho. Com no “hi ha estat propi” la nostra gent dedicada a la cultura, no pot dedicar-se a viure dels “Tarde de Cine”, “Sálvame”, a fer diaris com l’ABC, Las Provincias, El Español, El Periódico, etc. que tenen un IVA del 4% quan serveixen pel mateix que l’higiènic que paguem al 21 %.

O del miler de mamarratxades que ens aboquen pels mitjans sense suc ni bruc. Això s’ho poden permetre societats que no tenen cap altra horitzó que continuar pasturant. generant un residu insostenible per al món. I en particular per ells ells mateixos que seran els primers a no restablir-se per no ser de cultura calvinista.

Arribats ací, cultura i art, serà allò que bonament puguem fer sempre amb l’objectiu d’avançar en una democratització del quefer i com a sacsejador i espabilador de consciències. Per tant, cal una acció crítica que moga l’escaquer i faça caure les peces que impedeixen la democratització de l’acció feta, representada, dibuixada, construïda o emesa.

La posada en escena d’un nou estat democratitzant les infinites representacions de què som protagonistes és l’espectacle més sorprenent que estem fent ja. La cultura són les infinites cultures de tots els actes socials que vivim a través del temps present. Les societats menudes no ens podem permetre balafiar els nostres recursos, ans el contrari, cal multiplicar-los que és la base de la cultura econòmica de la Natura. Fer el màxim ambb el mínim necessari.

Josep blesa (València)

Joan López
Joan López
04.11.2020  ·  06:45

Jo votarè cultura I art, votarè Puigdemont.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
04.11.2020  ·  06:50

Cultura. Esport. I abraçades. Moltes abraçades. Bon dia i bona hora.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
04.11.2020  ·  07:59

Gràcies Sr. Partal per defensar la CULTURA.
I gràcies també al Sr. Umberto Ciotti que parlant-nos de Johann Carl Friedrich Gauss (matemàtic, astrònom i físic, anomenat ja en vida “Princeps Mathematicorum”) ens mostra com la ment brillant i el seu poder poden mantenir-nos sempre en forma.
Tenir la ment en moviment també és fer esport. Això no nega, ni obia l’esport físic que el nostre cos tant necessita [“movent-nos, fem salut”. Recordeu aquell slogan: ‘Quien mueve las piernas, mueve el corazón’]. Que tingueu un bon dia!

ramon Feixas
ramon Feixas
04.11.2020  ·  08:06

Els significats (ja que depèn de de diferents concepcions) del mot “cultura”, determinen quelcom molt més ampli que l’expressió artística professional. la cultura és imprescindible per existir com a persona humana, encara que la forma de xumar sigui diferent en cada grup constituït en afinitat de principis humanistes. Limitar a la cultura als professionals de la cultura (sinonimar) és quelcom que empetiteix un valor que precisament Catalunya té arrelat i a l’alça.
Dit això, com a context de comentari, no és nou a la història que els trobadors tinguin un paper social necessari. Ens trobem en un moment històric en que els avenços tecnològics i científics han avançat de tal manera que són més que suficients en termes de realització per a que cap persona humana li faltin recursos per al benestar material. Venim de cultures opressores i colonitzadores que amb les seves guerres i sacralitats han deixat un pòsit en termes de valors socials molt frustrants per qui no sent el repte de competir d’una forma derrotadora, així com l’admiració per aquells que escalen en la verticalitat social (és típic el guió (anti) pedagògic de qui ha començat essent un miserable hi ha arribat a sostres socials). Estem en un punt en que la usura dels acaparadors és admirada i adorada. Això porta molta frustració a qui no està en condicions d’acaparar. És tan exagerat que, per exemple, diuen que en Franco va fer pantans, quan els pantans els van fer els tècnics i els obrers. És doncs una necessitat social que hi hagi trobadors que recordin que , dins o fora de l’armari, els valors culturals són aquells integradors que tenen cura de la concepció social relacionada en la dinàmica evolutiva de l’espècie.
Els grillons culturals, pels catalans, venen sobretot per dos conductes: El franquisme viu a l’Estat espanyol amb la seva dèria colonitzadora i la usura en la versió decadent de la UE. Convé, doncs que l’expressió dels artistes, pugui vestir un clam cultural d’una societat.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
04.11.2020  ·  08:36

Tinguem-ne tots cura: de la cultura, de la gent de la cultura, dels espais de cultura, de la preservació de la cultura. I del vehicle de la nostra cultura: LA LLENGUA. No permetem que ens la matin! Fem-la servir sempre, arreu, tothora, amb tothom. Que no esdevingui un objecte de museu, de gran perfecció formal, que només gaudiran els lletraferits, com ara el llatí clàssic; ans al contrari, que sigui omnipresent, escrita i parlada, a la mostra dels comerços i als anuncis publicitaris, al mobiliari urbà i als prestatges dels supermercats, al transport públic i a la ràdio o la televisió. Fem que els nens tornin a jugar en català. Potser així aconseguitem que la nostra cultura sobrevisqui aquest malson de la pandèmia.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
04.11.2020  ·  09:36

Jo pensava que que tot això pagava la pena perquè estàvem “salvant vides”…

La crisi de la covid – que no és igual a la síndrome de la covid-19, que tampoc és igual a coronavirus (Sars-Cov2) – està amplificant totes les tendències auto-destructives de la humanitat. El Brexit, Trump, Pedro Sánchez, la intel·ligència artificial, la guerra freda nuclear, les dictadures i el desgel de l’Àrtic ja existien abans del març.

També existia aquest masoquisme mesell d’Estocolm català pel qual per salvar quatre engrunes avui hipotequem el futur del país de formes vàries, entre d’altres trinxant la cultura de forma voluntària.

P.D: per a qui estigui disposat a obrir els ulls. https://www.youtube.com/watch?v=5y51GICqL9E&feature=youtu.be

josep soler
josep soler
04.11.2020  ·  09:57

Una de les grans intervencions de Churchill en el parlament del Regne Unit, durant la segona guerra mundia, va ser quan un parlamentari de l’oposició li va recriminar per què invertia tant de pressupost en cultura quan feia tanta falta per la guerra.
En Churchill li va respondre: “i per a què fem la guerra sinó…?”

Amb més cultura, no caldria fer prohibicions de guarderia perquè les persones siguem responsables per evitar els contagis.

Carles Farre
Carles Farre
04.11.2020  ·  10:05

Sr Partal, amb tots els meus respectes, deiexeu-vos de collonades sentimentals, que en aquests moments no serveixen per a res, i molt menys per recuperar la salut, si de veritat tan us preocupa, deixeu ja d’una punyetera vegada de fer-li el joc al “establishment” farmaco-sanitari, i doneu veu ja a altra gent que tenen propostes diferents, que han demostrat que funcionen, ve que quan us interessa una cosa us hi poseu en contacte oi?.

https://comusav.com/dossier-dioxido-de-cloro/

No se si ho considereu cultura o no, però hi han músiques que son “Yang”, i per tant tonifiquen el “wei qi”, o energia defensiva, però es clar que per algunes ments preclares i dogmàtiques, aquests conceptes, excepte per a un oriental, son tonteries…

https://www.youtube.com/watch?v=SBjQ9tuuTJQ&list=RDEMx2SPzeaRXiOzpOe0SxPVJA&start_radio=1

Agnès Buscart
Agnès Buscart
04.11.2020  ·  10:08

…persecució de la cultura…ja ho has dit…llenguatge de guerra…
i no sembla que sigui innocent aquest llenguatge que acuradament arriba a través dels titelles
que fan la feina bruta als qui juguen la partida de veritat.
Qui s’atreveix a desemmascar el gat? Ningú perquè et castiguen.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Pep Agulló
Pep Agulló
04.11.2020  ·  10:45

ALLÒ QUE DIUEN QUE NO ÉS D’UTILITAT. UN ENTRETENIMENT…

Més cultura, és clar, però d’aquella que ens apropa al fet desconegut, allò què no en som conscients i ens enriqueix la ment.

Sí, la cultura que ens deixa petja a la vida. Allò altra, no ens cal pas tant…

Ramon Messeguer
Ramon Messeguer
04.11.2020  ·  10:51

Molt d’acord en alguns aspectes de l’editorial i d’alguns comentaris. Res a afegir. Ara bé, m’agradaria saber quants dels que ens atrevim a opinar estem en els centres de salut. I no es demagògia. Sabem tots el que demanen, el nivell d’estrès que implica la seva professió, la quantitat d’afectats i sabem que no tenen possibilitats de gaudir de la cultura com molts de nosaltres. Tothom demana solucions econòmiques, però també seria hora de que tots siguem conscients de quin país tenim i quina capacitat tenim per poder fer front a totes aquestes demandes. Si seguim pensant que no s’ha d’aturar res, osols🌏 allò que més ens afecta, sense pensar amb les conseqüències, no ens en sortirem. I, ho sento, potser sí tornéssim a tenir clar i denunciat que estem en una situació d’espoli constant, potser podríem fer front com cal a aquesta situació.

Josep Salart
Josep Salart
04.11.2020  ·  11:11

La cultura és tot, diversificar-la deu ser l’antònim.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
04.11.2020  ·  12:09

Estant íntegrament d’acord amb l’Editorial cal dir que el primer que cal preservar, abans que res, és la vida i que la Covid-19 només es controla a hores d’ara amb mesures barrera -mascareta-, mantenir distància de seguretat i evitar contacte amb persones, sobretot en llocs tancats. La finalitat és aïllar el virus el màxim i evitar la seva propagació. S’han fet coses bé i moltes malament, s’ha parlat abastament, però el virus es propaga molt més ràpid que el temps que triguen els nostres responsables en prendre decisions efectives. Això passa perquè cal valorar moltes variables que són el pinyol de l’existència de moltes persones. S’hauran de fer coses que no ho veurem clar, o no hi estarem d’acord, però el primer que cal preservar és la vida i això vol dir també, i sobretot, garantir el manteniment -concretant-ho en sostre, menjar i deutes- de tots aquells que no tindran més remei que aturar la seva activitat. Un país desenvolupat com el nostre i una UE que té la fàbrica dels diners no pot deixar a la ruïna tots aquells que amb el seu confinament laboral evitaran tants morts i ajudaran a la comunitat a sortir-se’n.

Josep Albà
Josep Albà
04.11.2020  ·  12:36

Completament d’acord, però lamento que tampoc Vicent Partal hagi esmentat específicament la cultura popular, la cultura tradicional, el nostre món festiu, allò que també és imprescindible per vertebrar la catalanitat i que ens diu qui som i on som. Hi ha molta gent que hi viu. Des dels artesans fins als músics de carrer i moltíssims més. Són els de sota de tot i ara estan completament oblidats i bandejats. Penseu en les nostres festes: tota la gent que les fa possibles també mengen, i ara ningú es recorda d’ells. Les nostres institucions, des de les autonòmiques a les municipals els han oblidat, i això és una injustícia lamentabilíssima.

Guillem Pera
Guillem Pera
04.11.2020  ·  12:52

Totalment d’acord Vicent però analistes com tu, amb tots els meus respectes, oblideu o discrimineu sistemàticament l’esport. L’esport és salut. I no només salut física, també salut mental i salut social. I quan dic esport no em refereixo als grans esdeveniments esportius, sinó al petit equip amateur de poble, a les iaies que van a fer aquagim a la piscina municipal, als nanos que aprenen les primeres tècniques esportives, etc, etc. La immensa majoria d’instal·lacions esportives municipals i privades estan adaptades a les mesures preventives de la pandèmia. I se sap que la taxa de contagis és baixa (molt més baixa que la que podríem trobar en famílies, grups d’amics, transport públic o entorn laboral).

Mentre una persona fa esport millora la seva salut (també el seu sistema immunitari), millora el seu benestar mental i es socialitza (amb seguretat si cal). I mentre fa esport deixa de fer altres activitats més “perilloses” com quedar amb amics, familiars, … o fins i tot fer esport en entorns menys controlats i adaptats.

La majoria de països moderns i avançats deixaven una petita finestra per exercitar-se durant el primer confinament. Com no podia ser d’altra forma, els nostres dirigents no ho van permetre. Espero que no tornin a caure en el mateix error però ja es veu, per ara, que no anem precisament en el bon camí.

Josep Espinosa
Josep Espinosa
04.11.2020  ·  14:00

La cultura valenciana, germana de la del Principat, ja no existeix. Ha mort. O ha desaparegut. L’han anorreada . I al Principat camina cada dia més ràpidament cap a l’extinció.

Què hi hem de cuidar llavors ?. Si, àdhuc, l’agricultura valenciana ha mort. Víctima del mateix assassí.

All hope is gone !!!!.

Roser Caminals
Roser Caminals
04.11.2020  ·  16:21

Jo visc de la cultura humanística, però la ciència també és cultura i tinc molt clar, independentment dels governs, que els actes multitudinaris atempten contra la salut i la vida. Tal com diu el senyor Messeguer, pensem no només en nosaltres mateixos sinó en el personal sanitari.
Dit això, hi ha altres maneres de protegir la cultura en una època de crisi. A Catalunya, fem bé de desconfiar del motius del govern espanyol i fins i tot el nostre, que massa sovint li fa el joc. L´oportunisme d´aprofitar el moment per ofegar la llengua i les arts sempre juga un paper.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
04.11.2020  ·  17:39

Prou de prohibicions, càstigs, multes i demés agressions que ens imposen com la panacea per erradicar un virus que no és pas més perillós que els degenerats que ens fastigueigen la vida en lloc d’ensenyar-nos a preservar-la i ser persones adultes preparades per a prendre les decisions pròpies necessàries per a mantenir-la. Probablement és veritat que en aquests moments és impossible reeducar eficaçment. Falta temps i receptivitat. Allò que jo, i la gent normal pensem i exigim, és que aquesta aberraciò de fabricar persones amb motlles i directrius totalitàries sigui substituïda per una filosofía d’educar individus promovent les seves capacitats personals i ensenyant-los a aprendre a ser autònoms i capaços de decidir la seva pròpia vida. Quan s’aconsegueixi això (probablement haurem abans de descavalcar aquesta xusma de politics, empresaris, banquers, feixistes i nazis i vividors que ens tenen segrestats), serà el moment de cambiar de xip i de posar en pràctica un model de convivència on siguem lliures de desenvolupar totes les capacitats i possibilitats que ens permetin ser homes lliures i no pas, com els totalitaris que ara necessiten i ens imposen.

David Mascarella
David Mascarella
04.11.2020  ·  19:21

Sempre hi haurà culpables a qui corregir, i seran els altres

Jesús Albiol
Jesús Albiol
04.11.2020  ·  21:51

En el cas de la cultura s’haurien de fer uns protocols com es fan a les escoles. Segur que els que hi participen no serien en absolut agents de propagació del virus. La cultura i el respecte a la llibertat des de la responsabilitat són dos elements que solen anar junts i donen oxigen psicològic a la societat.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €