El silenci sobre el tret que dispara un agent de la policia de l’ajuntament d’Ada Colau

La societat assumeix amb més calma tenir un cos de policia que dispara dos trets que el fet que un home destruït cride al mig del carrer o empaite algú

Vicent Partal
23.11.2020 - 08:00
Actualització: 23.11.2020 - 09:00
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

En aquesta crisi social catastròfica que vivim, els sense-sostre són l’esglaó més baix de tots, el final de l’escala social. Ens hem acostumat a veure’ls dormir als nostres carrers en ple confinament, quan en teoria ningú no pot ser-hi. I ens hem acostumat que ningú no faça res per posar-hi remei. A Barcelona cada dia n’hi ha més, però també cada dia semblen tornar-se més invisibles. Ni el govern de la Generalitat ni l’ajuntament semblen immutar-se arran de l’expansió del fenomen. El sistema expulsa cada dia més gent, de manera més violenta i accelerada, però és com si una volta expulsats, ja no existissen més i es mimetitzassen amb el paisatge, com si fossen una cosa que sempre hi hagués estat, natural, que no crida l’atenció. Com els arbres que dibuixen ombres sobre els seus matalassos, com el terra sobre el qual dormen com si fos un llit, com els fanals i els semàfors que els fan de llum de tauleta de nit.

De tant en tant, però, passa algun incident, és inevitable, que ens en fa parlar. Dissabte, un d’especialment greu. Al passeig de Sant Joan de Barcelona, un veí va telefonar a la Guàrdia Urbana perquè un rodamon de més de quaranta anys, nascut a Hongria i habitual de la zona, causava molèsties als vianants. Hi va anar una furgoneta carregada de guàrdies. Per alguna raó que em costa d’entendre –devia ser per por de la covid?– la furgoneta va pujar damunt la vorera a empaitar-lo. Avui dia tothom porta càmeres a la butxaca i els vídeos dels transeünts esvaeixen qualsevol dubte. La furgoneta intenta empentar-lo contra una paret, acorralar-lo, ell s’esmuny i sis policies (sis!) corren darrere seu tot cridant. L’home es gira i va de cara a ells dient alguna cosa. Els vídeos són enregistrats a una distància que fa que els detalls més petits no es puguen apreciar. Diu la Guàrdia Urbana que l’home portava un ganivet a la mà i els amenaçava. Però el cas és que en un dels vídeos es veu clarament un home amb una granota de color entre groc i verd, amb una moto, al costat mateix del rodamon, i aquest home no fa cap gest d’espantar-se per la presència de cap arma. Fins que sonen dos trets. De la policia. Un entra a la panxa del rodamon. Disparen a distància, a una distància considerable. No calia de cap manera. Eren prou gent per a reduir-lo sense problemes. Portava un ganivet, diuen i repeteixen. Portava un ganivet! I es preocupen de seguida de fer circular una fotografia amb un ganivet que ha restat a terra tacat de sang, de la del rodamon. Però això, que la sang és d’ell, no ho expliquen, sinó que remarquen que com que el ganivet estava embolicat amb roba cal que pensem que aquell home volia fer alguna cosa sospitosa. Descodifiquen el relat, ens expliquen què hem de veure-hi, perquè hi llegim allò que els convé. Protegeixen el funcionari del gallet fàcil. Molts mitjans, VilaWeb no, difonen la foto del ganivet com si això ja fos una acusació per si mateixa. La gent de la Fundació Arrels reacciona posant-hi seny, com fan sempre –i sort en tenim, d’ells–: si portava un ganivet, és perquè és un rodamon, els rodamons no tenen casa i porten totes les possessions a sobre. També les culleres. I els ganivets.

Si aquests vídeos que hem vist del passeig de Sant Joan els haguessen filmat a Detroit o a Atlanta avui l’escàndol seria majúscul i tota la pretensiosa classe política barcelonina eixiria a fer declaracions o a hores d’ara fins i tot hi hauria convocada ja alguna manifestació. Encara més si el rodamon fos negre. Black Lives Matter. Però ha passat a Barcelona i el rodamon és hongarès i la policia és la de l’ajuntament d’Ada Colau. Que ha callat. Tant que li agrada de fer piulades i vint-i-quatre hores després, mentre escric això, només hi ha silenci al seu Twitter. Dissabte havia escrit en suport d’una transsexual agredida brutalment quan eixia de casa i deia que Barcelona va contra tota mena de violència i discriminació. Però, vist el seu silenci pel tret de la seua policia al rodamon, tot plegat sembla una mostra més del seu espectacular cinisme polític. Homeless Lives Matter?

Siga com siga, quan passa una cosa així, pense en quina mena de societat construïm? Maragall i Artadi també callen, sorprenentment. Calla l’esquerra caviar, aquesta que convocaria manifestacions indignades si la culpable hagués estat una altra policia o si, com diu molt bé Alain Finkielkraut, no visqués en una permanent “aversió als esdeveniments inclassificables” que la fa ser una nosa a l’hora d’anar al fons dels problemes. Un fre elitista i decadent que acaba reforçant aquest sistema brutal que, solament als efectes de la propaganda electoral i la consecució de càrrecs, diuen voler destruir. I la majoria de mitjans de comunicació hi passen de puntetes, sense formular crítiques. Cap escàndol. Com si disparar dos trets de pistola al centre de Barcelona fos un costum que no destacàs en la quotidianitat, en la rutina de la gran ciutat. El rodamon, ens diuen, és ingressat en un hospital, lluitant per sobreviure. I tot fa pensar que la nostra societat assumeix amb més calma tenir un cos de policia que dispara dos trets en una avinguda plena de gent un dissabte quan es fa fosc que el fet que un home destruït, desposseït de tot i llançat a la misèria més extrema, cride al mig del carrer o empaite algú.

Miquel Bassols, en un llibre sorprenent que acaba de publicar la Universitat de València, recupera Hannah Arendt per a explicar-nos que l’autoritat s’ha esfumat al món modern “i ha cedit pas a l’autoritarisme com una forma de poder que reprèn l’antiga confusió entre autoritat i tirania, entre poder legítim i violència”. L’antiga confusió entre autoritat i tirania, entre poder legítim i violència. Llegir-ho fa por, molta por. Però veure-ho plasmat en aquests terribles vídeos de l’incident de dissabte en fa molta més.

 

PS1. Quan ja havia escrit l’article, la batllessa Colau ha fet el primer piulet del dia. Però el fa per parlar del “rollo [sic] aquest fiscalitzador de la llengua”. De la llengua catalana, és clar.

PS2. Hem entrevistat Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels. Llegiu-lo: “Quan una persona és al carrer, cal una gestió social i no pas policial

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
22.11.2020  ·  22:18

El poder ha posat un percentatge suficient d’ineptes en llocs de responsabilitat que la societat no pot fer res més que trencar-se i esdevindre un desastre monumental. Cada vegada hi haurà més rodamons, però hi haurà també més incapaços fint d’alcalde, de ministre, de policia amb pistola o de mestres que no els veuran. I només perquè ells encara no n’han esdevingut. I la resta callarem, amagats al darrere d’una careta que ens uniformitza i ens fa anònims i invisibles. Si el rodamón hagués estat un escamot de feixistes, possiblement no hi haurien anat tant de pressa. I de ben segur no haurien disparat. Per si de cas.

Gemma R.
Gemma R.
22.11.2020  ·  22:28

Alguns si que ens hem escandalitzat. El día que un home abatut, trinxat i abandonat pel sistema, i al damunt perseguit i disparat per vés a saber què que li ha semblat a una veïna que era molestar als demés. A ella li hauria de molestar la situació de l’ home, no que se li’ n vagi el cap per la pèrdua de dignitat que significa viure al carrer. Suposo q la veïna no vol veure els efectes de la devastació. Vol q s’ amaguin i callin, que no molestin. I la policía? La ” valenta” policía armada, q sempre necessita un mínim de mitja dotzena cap amunt d’ homes i dones per reduir-ne un, amb qui sempre sembla que paguin les múltiples misèries i mancances personals en aquell màgic moment en el que ténen un ésser viu a qui castigar?. I la Colau? No vull ni parlar d’ aquesta senyora. No havia conegut el cinisme, la hipocresía, la mentida, el populisme tant acarnissadament representat en un ésser humà. D’ ella ja no m’ extranya res de res. Catalunya passa pels moments més negres dés de la mort de Franco. Estem rodejats de psicòpates amb poder. O cínics sense escrúpuls, que per a mí és bastant el mateix.

Josep Gualló
Josep Gualló
22.11.2020  ·  22:37

AQUEST COMENTARI NO CORRESPON A L’EDITORIAL D’AVUI

Correspon a una cosa de VilaWeb que m’ha disgustat. Em refereixo a la desaparició del magnífic escrit de Jordi Cuixart i la magnífica explicació que l’acompanya.

El dissabte 21, estava amb les noticies de complement i ahir diumenge que esperava trobar-lo amb “Les noticies del dia”, ja havia desaparegut.

Les noticies del dia queden guardades i les podem usar d’hemeroteca.

Les que es van produint durant la jornada, es van actualitzant en un requadre carabassa a la dreta de la pantalla. i a la part inferior, en format més petit, ni ha moltes que es poden anar movent durant el dia, i són repeticions o novetats.

Aquests dos grups, s’estrenen diàriament junt amb les noticies del dia, i si mires les de dies anteriors hi trobes les mateixes que al dia actual. Per tant no hi pots buscar res amb garantia de trobar-ho.

Sóc prou conscient de que és un afer personal donar més importància a un tema o a un altre. Però crec que aquest del que parlo, hauria de ser molt important per a tots els que tenim criteris semblants. Sobretot tenint en compte que aquesta setmana s’han produït repeticions en les noticies del dia, tant el mateix dia com en dies diferents. No es pot dir que no hi havia prou espai.

M’agradaria que sortís demà encara que fos dient que ja no és fresca. Almenys la tindríem a l’hemeroteca personal.

Joan Benet
Joan Benet
22.11.2020  ·  22:41

Només cal escoltar el tango Cambalache…
Va ser composat el 1934 però el podrien haver composat ahir mateix i seria igual de vigent.

Pau Capdevila
Pau Capdevila
22.11.2020  ·  23:07

Quan van matar un gos va haver-hi mes rebombori. Quant mes avall caurem com a societat?

Lola Tomàs
Lola Tomàs
22.11.2020  ·  23:15

Josep Gualló, és aquesta la notícia que busques? Veig que té data d’ahir. He fet una cerca posant Cuixart
https://www.vilaweb.cat/noticies/cuixart-exigeix-que-lunica-condicio-per-comencar-a-negociar-amb-lestat-espanyol-sigui-lamnistia/

Carles Blanc
Carles Blanc
22.11.2020  ·  23:24

Sort n’hi ha de mitjans com Vilaweb (no n’hi ha gaires més, tot s’ha de dir) que no fan d’altaveus de les institucions per a fer-nos empassar el que aquestes volen

Ramon Perera
Ramon Perera
22.11.2020  ·  23:25

A diferència d’èpoques anteriors, ara només hi ha grans manifestacions gràcies a la crida d’entitats, o partits, amb molt poder de convocatòria. Per aquesta raó, el silenci s’ha convertit en una arma de gran poder destructiu: silenci sobre el tret del que parla l’editorial, silenci sobre les grans modificacions urbanístiques en curs de Barcelona, sobre les quals l’opinió dels ciutadans no s’ha tingut en compte per a res. I altres silencis que venen de llum, per exemple sobre personatges incòmodes pel poder de facto [Xirinachs, Manuel de Pedrolo…].

Sílvia Poll
Sílvia Poll
22.11.2020  ·  23:35

Estic molt d’acord amb tot el que diu la Gemma R. Sobretot en que Catalunya passa els moments mé negres des de ladmort de Franco. Diu que estem rodejats de psicòpates amb poder i jo hi afageixo i ignorants, ineptes, arrogants i inutils.

Jaume Riu
Jaume Riu
22.11.2020  ·  23:52

EL SILENCI
Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg, cantava Raimon, i encara som allà on érem.
Res no em recorda tant el regust de la dictadura com ho fa el silenci del govern.
També la incompetència es manifesta sovint amb els silencis, i trobo molt oportú doncs el motiu de l’editorial.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
23.11.2020  ·  00:03

En España la criminalidad es una virtud para tener éxito en la vida…

Es por coincidir con esta gran “cultura” que Ada Colau no se ha soñado para nada de sentirse en culpa si una de sus bestias de la “Guardia Urbana” ha disparado un golpe de pistola en el pecho a un pobre “Cristo” que duerme en la calle.

Es por coincidir con esta gran “cultura” que ER ha entendido que para mandar en Catalunya tenía que entregar su Pueblo a los criminales de España

Miquel M.Matas
Miquel M.Matas
23.11.2020  ·  00:48
Francesc Estall
Francesc Estall
23.11.2020  ·  02:34

És horrorosa la situació de les persones que han caigut al pou, que no tenen ni un sostre com a refugi, i puc entendre que aquest home, desesperat, faci tota mena de gesticulacions davant la policia, també amb un ganivet a la mà.
I també puc entendre la situació del policia. Del que veu una persona que se li va al damunt, amb un ganivet a la mà. Sabeu quin marge de reacció teniu si algú se us llença al damunt, de cinc o sis metres, amb un ganivet a la mà?, cap ni un, heu begut oli, ni tant sols podeu girar cua i córrer que l’altre ja té impuls i us atraparà. Entenc perfectament que el policia dispari per que és la única opció que té, no pot donar l’alto i esperar una resposta. No em sembla una situació en la que es pugui dir que el policia és de gallet fàcil, més aviat que es veu en risc i es defensa.

Joan López
Joan López
23.11.2020  ·  06:34

La frauColau I su cos de la GU,dos pilons mes del paisatge urba de Barcelona. No fan rès I cuan ho fan perilla la vida d’algù. Espero que el rodamon es recuperi. A Barcelona li costarà mes temps.

Josefina Estremera
Josefina Estremera
23.11.2020  ·  07:07

Esquerra d’aparador!!! Es justifiquen en els tuits i en els mitjans que difonen i defensen la seva actuació.
Espero la seva recuperació i una vida digna!

Joan Cuscó
Joan Cuscó
23.11.2020  ·  07:47

Vicent:
Estic molt d’acord en l’enfoc humà de l’editorial.
La policia es fa forta amb els dèbils.
La Colau calla quan ha de parlar i parla quan ha de callar. Això sí, en castellà.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
23.11.2020  ·  08:17

(Colau = frau)

Albert Miret
Albert Miret
23.11.2020  ·  08:25

En un país més digne, més desenvolupat i més culte, no hi hauria hagut ni un rodamón dormint al carrer, ni una dona que se sentís molesta per la seva presència, ni un veí que en la seva valentia no dubtes a cridar a una policia fatxenda de la que tots hem patit un dia o altre la seva fanfarroneria, disposada a disparar a qualsevol cosa que no tingui pinta de fatxa, que es mogui o l’acolloneixi. Vivim en una merda de país que hauria pogut ser molt gran de no ser un país ocupat per una civilització de l’edat mitjana de la qual no ens sabem desprendre.

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
23.11.2020  ·  08:55

Quina pena de policies que hi ha al món. Només són valents contra els més febles de les societats. Com pot ser que no puguin reduir a una persona, alterada O desequilibrada, 6 funcionaris policials?, no els ensenyen a solucionar o reduir, sense fer mal?, la més fàcil com es veu, sembla ser disparà trets. Policies no preparats per a protegir i si per a reprimir amb violència.

josep soler
josep soler
23.11.2020  ·  09:01

La Colau també és part del règim neofranquista.

Ella, com la resta de progressia burgesa i burocràtica són un instrument necessàri pel règim BorbonIBEX.

El Règim usa la falsa esquerra amorrada al piló del càrrec electe com a tap per a qualsevol contrapoder. És per això que el Régim aporta tants milions als mitjans de la Caverna, per repetir i repetir que partits com els PSOE, Podemos i les seves franquícies a CAT com PSC, Comuns o ERC són d’esquerres i socio-progresistes.

Només cal veure que els seu fets són opostos a les seves paraules i els seus representants són mediocres que no podem construïr un discurs cult i raonat: quan parlen semblen titelles que repeteixen consignes tretes dels títols de dispositives de PowerPoint, no passen d’aquí.

L’origen del problema és cultural perquè som la ciutadania qui votem a la falsa esquerra. La majoria de persones ens quedem amb el títol, sovint ens fa mandra anar al contingut.

El màrqueting polític sap molt bé que la consigna curta de la Colau que no diu res, arriba a més públic que el discurs llarg, talent i amb missatge del Torra.

Aquesta és també avui l’actual estrategia d’ERC:

Candidats sense experiència ni talent que només repeteixen consignes precuinades a laboratori:
Comparem el relat i currículum dels polítics d’ERC d’abans del Primer d’Octubre amb els d’avui…

No és casualitat que el llibre del Junqueres tingui només 70 pàgines i el de Puigdemont 700 + 700. ERC s’enfoca a un públic que no passa del titular, el del votant de la Colau.

El que no sap ERC és que el laboratori que els cuina les consignes està en nòmina de la FAES.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
23.11.2020  ·  09:04

Em fan tanta por els silencis!!!!!

Gracies Vilaweb per posar veu als silencis.

Josep Puig
Josep Puig
23.11.2020  ·  09:12

Com algun lector ja ha dit, si els trets els haguessin disparat contra un gos, la indignació seria general.
No sé si heu observat que la població autòctona ja no té fills, té gossos.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
23.11.2020  ·  09:13

Diuen que una vegada un periodista li va preguntar a Ghandi, “què en pensa de la civilització occidental?” Ell va respondre: “crec que seria una bona idea.”

Pep Agulló
Pep Agulló
23.11.2020  ·  09:17

JUSTIFICANT L’ACTUACIÓ DE LA POLICIA ES CONCRETA L’AMENAÇA ?

D’entrada segons aquell consell, no ens hem de creure res de res… Vull dir que hauria de tenir diferents versions dels fets per poder opinar, però el que sí valoro és que amb tants agents, no calen dos trets a l’abdomen (ni tan sols dispara a la cama) per aturar ningú que només porti un ganivet. Amb un esprai atordidor n’hi ha prou…

–El fet dels sensesostre és una greu deficiència humanitària que com a societat ens acusa directament i podríem dir és l’última baula de la tràgica cadena que comença amb els negocis de l’Ibex-35 i dels bancs. Precarietat, atur, desnonaments, carrer.

–Aquest fet porta, com a mínim, polèmica, i el silenci de l’autoritat local, n’és part del posicionament de criminalitzar la víctima. El silenci de qui diu defensar els desvalguts, de l’esquerra caviar –estem parlant de l’alcaldessa– que com deia en Julià de Jòdar la pitjor esquerra que pot tenir un país és una esquerra hipòcrita. L’esquerra que clama contra la dreta i en reprodueix els pitjors vicis quan li pren el lloc.

La justiciera Colau es posiciona diferent si les bales són de la seva guàrdia urbana, amb molts agents declaradament feixistes, que si ho haguessin sigut dels mossos ? Com fa en els desnonaments ?

jaume vall
jaume vall
23.11.2020  ·  09:51

Doncs aquesta senyora i el partit que l’acompanya han de ser els socis de govern d’ERC, si entre els dos sumen.
Perquè esclar, JxCat són neoconvergents, de dretes i reaccionaris, mentre que Podem i ERC són d’esquerres i progressistes.

Quina pena fa tot plegat!

Per sortir temporalment de les misèries d’aquesta “trista, bruta, dissortada pàtria” i aixecar una mica la mirada sobre les vicissituds de la vida quotidiana, hi ha un parell de creacions que mereixen ser tingudes en compte. L’una és “Sàpiens” i la reflexió que ens aporta el seu escriptor, l’historiador Yuval Harari,
Aquest és un dels seus avisos:
https://www.youtube.com/watch?v=rUIwIuyvu8w&ab_channel=YuvalNoahHarari

L’altra és un documental sobre la Terra, els reptes que ens queden per mantenir-la en condicions per a la vida humana, del naturalista Richard Attemborough. En recomano ferventment el seu visionat. Aquest és l’enllaç del tràiler : https://www.youtube.com/watch?v=64R2MYUt394&ab_channel=Netflix

Si tinguéssim una república, estaria bé d’elevar la mirada sobre el que són problemes importants, a nivell global, i intentar de gestionar-ho bé a nivell local.

Gerber van
Gerber van
23.11.2020  ·  10:36

A tot el món les policies ja porten un TASER. Si els municipals no els porten vol dir que no és només una falta d’un funcionari incompetent, però també hi ha la falta de voluntat política vergonyós per a poguer reduir una persona sense fer li massa mal.

Discrepo per una part amb l’editorial. Diu que la Generalitat s’immutà davant el creixament de sense sostres. No és del tot veritat perquè les entitats privades com Caritas reb subvencions per ajudar-les amb aquesta tasca. Però no se si els donen suficient. Si la Generalitat o l’ajuntament podria fer millor la feina de Caritas o Arrels ho dubto molt però podria ser un debat interessant.

Vicenç Alay
Vicenç Alay
23.11.2020  ·  10:49

No em cal afegir res. Subscric l’editorial i subscric els comentaris, de dalt s baix. I espero que algun dia siguem capaços de fer fora tant la misèria material que aboca tanta gent al carrer com la miseria moral de les armes i dels despatxos.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
23.11.2020  ·  10:53

Caldrà veure com acaba aquesta investigació. La meva experiència personal és que la guàrdia urbana no és un model de correcció. La seva relació amb els ciutadans -en algun encontre fortuït que he tingut degut a temes de circulació- no ha resultat especialment amable. Per dir-ho més clar, ha sigut prepotent, i en això coincidim amb moltes altres persones. Crec que s’hauria de fer alguna cosa per civilitzar aquesta guàrdia urbana en la que segur que hi ha persones molt honestes conscients de la seva funció, però que els que surten d’aqueta classificació capen per on volen.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
23.11.2020  ·  10:58

Sempre he pensat, que investir d’autoritat una persona, amb armes, tot i la necessitat que socialment puga obligar, és cosa important. I deuria ser exigible, prèviament, una profunda anàlisi dels seus valors humans i personalitat. Tanmateix com, també, corporativament, mentalitzar-los de que l’ordre i les obligacions, conforme a llei, a guardar i imposar als ciutadans, siguen exercides amb mentalitat i disposició de servici, mai amb prepotència. Que són servidors de la societat, no a l’inrevés. Destinats a solucionar conflictes el més assenyada i pacíficament possible.

Xavier Luna
Xavier Luna
23.11.2020  ·  11:02

Home! siguem justos amb tothom. En l’article em falta ponderació. Primera: no és normal que els veïns avisin la policia per un indigent o un sense-sostre que deambula pel carrer. No és normal ni habitual que la policia urbana acudi al lloc amb tants recursos (la de Colau i la de tots els barcelonins, penso jo!, que no és un cos “especial” que s’hagi inventat l’alcaldessa, oi?). A França hi ha hagut un mestre degollat al carrer fa pocs dies, no ho recordem? Què van dir els veïns en avisar la policia? Què van veure que passava? Això caldria saber-ho. Ponderació doncs i no acusem tan ràpidament de disparar sense motiu, que sembla que la policia urbana vagi per la vida repartint trets. Jo no en conec gaires, d’aquests casos! Doncs, home! Esperem una mica a saber tota la veritat! Que l’arma portava sang del sense-sostre hongarès? Segur. Però què intentava fer amb l’arma? No era un ganivet de butxaca, sembla. No sé què pretenem, però d’acord totalment en què la policia ha de tenir molta cura amb l’ús de les armes, moltíssima, que ha de tenir mitjans com pistoles elèctriques, que tot… tot el que es vulgui. Però carregar totes les tintes en l’actuació policial, i en els seus responsables màxims, i… en fi. No em sembla just. I exigeixo, com tots els lectors de Vilaweb i Partal al capdavant, que la policia sigui democràtica i humana, exquisida, formada al màxim, però tampoc no podem anar de repartidors d’acusacions davant casos complicats i perillosos. També estem sentint aquests dies que es fa el judici el cas del mosso que va disparar al jihadista dels atemptats de la Rambla…i el va abatre… No ens podem posar en la pell dels policies? Mai?

Lluís Paloma
Lluís Paloma
23.11.2020  ·  11:02

Bravo per aquest editorial.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
23.11.2020  ·  11:15

Algú recorda l’escàndol que es va produir quan els mossos, abusant d’autoritat, varen neutralitzar i causar la mort a un ciutadà que feia escàndol fa uns anys, o la quantitat enorme de temps que es va passar parlant del cas de l’Esther Quintana ? Tots dos casos absolutament lamentables, però fa molt de fàstic que tots aquests progressistes de pa sucat amb oli pels quals la policia era poc menys que una colla de brètols sense cervell, no diguin i piu quan manen ells i la mateixa policia ataca rodamóns, persegueix independentistes o reprimeix sense miraments desnonaments.

El cinisme és vergonyós, siguis de dretes o d’esquerres, independentista o no. Afortunadament al nostre país existeix una munió d’associacions, començant per la magnífica tasca de la fundacio Arrels, que substitueixen i complementen la tasca insuficient de les administracions, però això no vol dir que no hi pugui haver rodamóns. Arriba un moment en el procés de degradació personal (que ens pot passar a qualsevol en aquest país malaurat en què ens toca viure) en què la gent acaba al carrer i no sap viure d’altra manera, malgrat els esforços per treure’n-los. Molts amb problemes mentals, o fins i tot traient partit de les seves xacres. Per tant potser si que ens pot semblar que tenen un comportament excèntric, o fins i tot amenaçador, però és que l’atzucac personal en què es troben els porta a això.

Potser ens fa por veure en ells el que ens pot passar a tots, però, si bé els ciutadans poden sentir-se intimidats o emporuguits qui no ho ha d’estar, perquè té el monopoli de la força i de l’autoritat, és la policia. L’actuació de 6 policies contra un rodamón, havent-hi altres mitjans, com els casos de maltractes a manters o a qualsevol persona que representi les classes més desafavorides i indefenses de la població li hauria de fer caure la cara de vergonya a aquesta colla d’arreplegats de l'”esquerra transformadora” que l’únic que ha transformat és el seu cul per acomodar-lo a les poltrones. Això sí, van a tot arreu en bicicleta, que és molt ecològic.

Carles Serra
Carles Serra
23.11.2020  ·  11:48

Comentar alçades d’ara la reina del cinisme i hipocresia de la Colau, no crec que descobreixi res; un exemple és quan es comenta la precarietat que hi ha en aquesta societat, en canvi els pressupostos del govern PSO€-UP ( Unidos Podem seguir xupa’m del sistema ) contemplant :
*2.400MEUR per armament militar
*Un increment d’un 6,9% per el pressupost millonario per els lladres i vividors de Borbons.
*Han tirar a la brossa 200 milions € per un coet que no arribat en lloc.
*Contemplant un increment d’un 0,9 % pel jubilats i viudes, ja em direu lo que li representa una viuda que cobri 650€ més.
I així podríem seguir posant exemples d’aquest govern progressista i d’esquerres, apalanca’t per ER; més hipocresia i faxendaria impossible, però també hi ha una socitat que els vota, ep!!! si no vius del partit S.A.

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
23.11.2020  ·  12:13

No em vull ni imaginar què hauria passat si un fet semblant hagués succeït quan l’alcalde era Trias. El cinisme de Colau és infinit i em fa fàstic, però el silenci dels grups independentistes de l’ajuntament em dol en el més profund.

Blanca Anguera
Blanca Anguera
23.11.2020  ·  12:14

Tots els que van votar Colau són responsables del que fa ella com alcaldessa.
Esquerra republicana, l’esguerra cada cop que impedeix l’unitat dels independents.

Joan Royo
Joan Royo
23.11.2020  ·  12:15

No cal anar tan lluny (USA), si els autors dels trets hagessen estat els mossos, l’esquerra caviar (quin adjectiu tan encertat) estaria tirant fum pels queixals. Gràcies per la qualificació de “cínica” dedicat a l’alcaldessa Colau, és ben de veres que aquesta dona és el summum del cinisme i la hipocresia.

marga guasch
marga guasch
23.11.2020  ·  12:18

No m’agrada l’odi que molts comentaris mostren cap a ERC i “frau” Colau i ara ja no els llegeixo, però avui el meu comentari és al titular de l’editorial. Perquè “Ajuntament d’Ada Colau” i no “Ajuntament de Barcelona” ?. Dirieu “Generalitat de Torra” ?

Berta Carulla
Berta Carulla
23.11.2020  ·  14:35

Sra Guasch, no m’agrada que als qui confiem en el President per a culminar aquest trajecte fins a la llibertat nacional se’ns titlli sistemàticament i de fa temps de cunvargents per més que mai hàgim votat aquell partit quan existia i sense que aquest detall importi als qui ho fan (majoritàriament militants d’un partit que sí existeix i que mostra així la seva “lleialtat” als companys de viatge).
Crec que s’haurà d’aguantar.

Carles Viñals
Carles Viñals
23.11.2020  ·  15:01

Ja he dit manta vegades que vaig viure l’ascens de Colau a l’ajuntament de Barcelona el 2015 com una catàstrofe nacional, abans que protagonitzés cap de les mil i una cacicades que en cinc anys ha tingut temps de perpetrar. I és que Colau fa les cacicades i posa els policies que posa, però nosaltres hem posat la Colau i els Comuns. I el pitjor de tot és que no tinc raons per pensar que els qui la posaren i no diuen ni piu, deixin de mantenir-la al capdavant de l’alcaldia.

També la meitat dels autoanomenats independentistes que volen la independencia a preu de ganga, mantenen al Parlament un tal Junqueras i els seus acòlits, que porten tres anys dient-nos del dret i del revés que la independència ja NO TOCA ni probablement tocarà en vida de cap de nosaltres, i tampoc tinc raons per pensar que els qui callen com a morts després d’haver-los votat, deixin de votar-los en un futur previsible.

No, amics, no són els polítics; SOM NOSALTRES. Nosaltres som la causa; ells només en són l’efecte, l’efecte d’una societat que, encara que en diguem catalana, és ja de fet mig espanyola. Ho dic jo, ho penseu molts de vosaltres i també (però probablement se’n guardarà molt de dir-ho), el Sr. Partal, perquè criticar la societat és prou més pelut que fer-ho amb els polítics.

Ah ! I per descomptat, subscric els comentaris de Carles Serra i Josep Soler.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
23.11.2020  ·  15:33

Bona tarda! Suscric el comentari de la Sra. Gemma R, replicat també per la Sra. Sílvia Poll i també d’alguna manera per molts i moltes de vosaltres.
Ineptitud per a saber governar (= servir a la ciutadania) i cinisme en els silencis de l’alcaldessa i GU, així com de tots els partits que integren el govern de la ciutat.
Compte amb qui i a què votem el 14F perquè si ERc (c=cadira // C=Catalunya i el seu bé [cosa que sembla ben bé que esquerra ha perdut u oblidat]) suma amb Comuns i /o PSc anem venuts per anys i panys.

ramon Feixas
ramon Feixas
23.11.2020  ·  16:06

No queda molt clar si és que qui té set de poder, aquesta set ja integra allò que és viciós del poder i que llastra l’equitat i l’equilibri social o bé que la dita “el poder corromp” té un percentatge d’aplicació molta alt, però malauradament a Barcelona el tema és digne de consideració, encara que segurament els hauria anat millor electoralment la confiança del poble que no és obtús de com ha estat tractat. Però hi ha el que hi ha i segur que donat un populisme que va fer fora un govern populista dels que reconeixen ser de dretes al dir que són moderats. El panorama és així. Fins i tot la ciutat està governada amb la mateixa pantomima que el govern espanyol i Catalunya sencera en paga les conseqüències. Opinar sobre el fet concret particular seria absurd, però sospesar sobre la reacció o no reacció d’una autoritat davant un fet així després d’haver vist l’evolució política de qui gestiona Barcelona incloent les fuites que donen impressió de fonamentades, els cicles pactistes i demés té motiu de ser. Hom acaba tristament reconeixent que els comuns són de la banda unionista ( La banda que fa seus els valors franquistes i en té alguns per s dissimular) i que el fet de que Barcelona estigui a les seves mans és un motiu d’esquerda de la ciutadania catalana, lluny de ser una equidistància com volen vendre. Reconèixer que els que ho han dit sempre ho encertaven no sap greu per haver d’atribuir-los el que en diuen la raó, sinó pel fet de que sigui una expectativa política que podia haver ajudat a Catalunya sencera i és frustrada. Les culpes, els mèrits i honors són això, però la posició dels comuns podia haver fet que Catalunya estigué en aquests moments en una situació molt més digna i adequada. És lògic que només busca escanyar poder ni li passi per la barretina l`equitat i l’equilibri social necessari per dedicar capacitats al ritme étic-social.

jordi Rovira
jordi Rovira
23.11.2020  ·  16:08

Que l’autoritat ha cedit pas a l’autoritarisme i violència institucionalitzada és una constatació. I sí, fa por. La mateixa por que constaten i descriuen els diferents experiments al respecte de com reaccionem en aquesta cultura de masses quan tenim por. Curiosament la por és una prerrogativa dels rics, dels qui tenen a perdre. És també la cara fosca del paradigma del progrés. Potser és la conclusió distòpica on constatem que el benestar és un contructe; un artifici de costós manteniment ( potser difícil, a voltes impossible? ). Al final doncs, que no ens és quelcom connatural, i que precisa més cura del que ens imaginem. Dir això mateix desprès d’haver vist com hem anat acceptant l’acumulació de quantioses quantitats de capital en poques mans. Després d’haver acceptat megaprojectes que passen per sobre del manteniment d’aquest benestar humà i ambiental, encara incrementa més el so d’aquesta alarma que està proferint aquí l’editorial d’avui. Una alarma que té una derivada política ben explícita, i que la mateixa editorial s’encarrega de posar de manifest. Quan anomena “l’esquerra caviar” bé podria incloure la “política caviar”. De fet així ho fa, incloent Maragall, Artadi, Colau, i tota la resta en aquest exercici de mutisme institucional. El mutisme on ens trobem inclosos una població que accepta: “assumeix amb més calma tenir un cos de policia que dispara dos trets que el fet que un home destruït cride al mig del carrer o empaite algú”.
Conclusió: recosir la societat és una prioritat. Reinventar un pacte pel benestar, una altra. Concórrer forces de dretes i esquerres en l’esforç, una obligació.
I deixar de donar la tabarra al respecte de qui ha de manar i tenir un punt de sortida avantatjós en la carrera que comença: una estratègia de justícia obligada. Una reconciliació i necessitat. Tot allò que no trobo en les urgències post neocons que la sabiesa política d’un liberalisme fracasat amaga en entrevistes com la del senyor Resina. Sí senyors, tothom és el mascaró de proa d’algún interès en joc. El problema no és l’interès, sinó la sortida que li podrem donar.

Alfredo Lafuente
Alfredo Lafuente
23.11.2020  ·  16:50

Algunos de izquierdas solo tienen el nombre. Suscribo totalmente el artículo.

Roser Caminals
Roser Caminals
23.11.2020  ·  16:56

Efectivament, Vicent, aquest incident és gairebé idèntic als que veiem a certes ciutats americanes, amb una diferència. Als EUA es produeixen sota el govern d’un autòcrata de dretes. Tot i que se n’han vist a totes èpoques, s’han multiplicat considerablement en els quatre anys de Trump.

PERE SIO
PERE SIO
23.11.2020  ·  18:35

La boca moll I populista Ada Colau, ara no se la sent piular ni denunciar a ningú, perquè l’agressor és un membre de la seva policia. Els polítics d’esquerres són així de sectaris.
Per ser policia i poder portar uniforme i arma, s’ha de tenir formació, equilibri mental, intel.ligència i responsabilitat, qualitats que massa sovint no veiem en els membres de la policia.
La prepotència, la xuleria i l’agressivitat gratuïta, estan presents masses vegades.

Elisabet Linares
Elisabet Linares
23.11.2020  ·  19:49

Gràcies Vicent. Em pensava que ningú diria res sobre l’abús de l’arma i dels policies, i el fet, inqüestionable per als mitjans públics d’informació ordinaris, que el sense sostre és una persona agresiva. Hi ha una manipulació tan gran de la informació que em fa fàstic. Pràcticament ja no miro els informatius de TV3. Cada vegada els trobo més tergiversadors i manipuladors. Utilitzo força temps per intentar informar-me i trobar opinions que em corroborin el què penso. Tu has fet una detallada informació dels fets, que no he vist ni sentit enlloc. Moltes gràcies

Joan Torres
Joan Torres
23.11.2020  ·  21:24

marga guasch clar que a tu no t’agraden aquests comentaris, ja fa temps que ensenyes la “poteta” per aquí i es coneix de quin peu calçes

Judit Coll
Judit Coll
23.11.2020  ·  22:26

Anava a escriure que no era just dir “…I ens hem acostumat que ningú no faça res per posar-hi remei…” però després he vist que es menciona la Fundació Arrels, que existeix de fa una pila d’anys i són els que fan més feina en aquest tema.
Jo en dic els desamparats socials. Sembla que generen més rebuig que qualsevol altre condició que surt de la normalitat (captaire, ex-convicte, transexual, toxicòman…la llista és llarga)
I pel camí que anem, el “dret a una vivenda justa” cada dia està més malparat.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes