Ferran Busquets: “Quan una persona és al carrer, cal una gestió social i no pas policial”

Un veí truca a la Guàrdia Urbana de Barcelona: hi ha un home sense casa al carrer amb un ganivet, que causa molèsties als vianants. Els agents se’n van fins al passeig de Sant Joan i un acaba disparant a l’home, de trenta-quatre anys, a l’abdomen. Ara és hospitalitzat, estable però greu. Els fets han causat consternació. Els vídeos de l’incident, que quan s’han escampat per les xarxes han indignat molta gent, desperten dubtes sobre la proporcionalitat de l’acció. L’Ajuntament de Barcelona i els Mossos han hagut d’obrir una investigació per a aclarir què va passar.

L’estat de l’home sense sostre ferit per la Guàrdia Urbana s’ha complicat i es tem per la seva vida 

Però no és pas cap anècdota. Així ho veu Ferran Busquets, el director de la Fundació Arrels, que es dedica a acompanyar a la gent que viu al carrer. Diu que darrerament hi ha més violència contra la gent vulnerable i n’assenyala raons socials i culturals més profundes que no semblen en un cas com aquest. Arrels havia treballat amb l’home ferit i els seus serveis jurídics maldaran per aclarir els fets. Aquests dies la Fundació Arrels demana voluntaris perquè col·laborin en l’enquesta que fa el dia 26 de novembre a les persones que viuen al carrer a Barcelona.

—Què en sabeu de l’estat de l’home ferit?
—Sabem que és més greu que no ens pensàvem. Ens havien dit que no era tan greu, que no li perillava la vida, però avui quan hem anat a veure’l ens han dit que la situació era més crítica. Ara estem més preocupats que abans perquè ens pensàvem que fins i tot podríem parlar amb ell. Hem d’esperar a veure com evoluciona.

—El vostre equip jurídic seguirà el cas. En què se centrarà?
—Primer, estarà pendent de les diligències d’investigació dels Mossos. Veurem com avança l’afer i llavors decidirem què fem. Ens interessa sobretot que s’investiguin els fets tant com sigui possible per aclarir si en la reacció hi va tenir a veure la criminalització de la gent que viu al carrer.

—Hi ha l’exemple del ganivet.
—Si tu saps que una persona que dorm al carrer sempre porta un ganivet, no per a defensar-se sinó que l’ús principal que en fa és per a l’alimentació, interpretaràs la situació d’una manera més complicada. Una de les qüestions que ens preocupen més és que segurament no calien tants policies per a reduir una persona en aquesta situació. Si s’hi haguessin acostat un parell d’agents amb més tranquil·litat i esperant que es calmés, probablement la cosa hauria acabat molt millor. De fet, veient els vídeos no sembla que hi hagués perill per a ningú.

—Tot prové d’una trucada dels veïns.
—Encara no sabem les raons que van dur els veïns a trucar a la Guàrdia Urbana o a queixar-se. Però sabem que molta gent sovint es queixa perquè li fa nosa algú. En lloc de telefonar-hi dient “si us plau, doneu-li una llar”, hi telefonen per a dir “hi ha un home dormint al carrer, em fa mal als ulls”.

—A les xarxes, s’hi han escampat missatges de treballadors socials, per exemple, que expliquen que de situacions complicades amb els sense-sostre n’hi ha habitualment, i que ells no han hagut de recórrer mai a cap arma.
—Hem d’entendre que una persona que viu al carrer es troba en una situació molt traumàtica, de molta gravetat, de molta tensió. En aquesta mena de situacions, les reaccions sempre són diferents que si ens trobem en un moment tranquil. Malauradament, això fa que hi hagi gent sense llar que de vegades tinguin reaccions més notòries. Però en el cas d’aquesta persona, tots els veïns i la gent amb qui hem parlat ens expliquen que sempre s’havia mostrat molt tranquil·la. De fet, al principi ens pensàvem que era una altra persona. Si la Guàrdia Urbana, en aquell moment, sabent que era una persona molt vulnerable, hagués trucat als serveis socials, probablement la situació hauria acabat diferent.

—Per què creieu que no ho va fer? Hi ha protocols que fallen?
—Aquesta és una de les qüestions. Quan una persona és al carrer, cal una gestió social i no pas policial. Aquella persona no és un risc cap a la ciutadania, sinó que té un risc que l’afecta a ella mateixa. Però la pobresa es criminalitza i per això acaben passant aquestes coses. No és la primera vegada que ens hi trobem. A la primera onada de la pandèmia es va multar gent perquè durant el confinament era al carrer. N’hi havia que es pensaven que aquelles persones eren al carrer perquè volien.

—Dèieu que aquests darrers mesos ha augmentat la violència contra la gent sense llar. A què atribuïu que hi hagi hagut aquest esclat recent?
—El confinament nocturn fa que la gent que és al carrer es trobi més desemparada, que tingui menys solucions i menys possibilitats de sortir-se’n. Això origina més tensió. Ara hi ha una sensació d’impunitat més gran per als agressors. Això pot fer que n’hi hagi més. Té molt a veure amb el menyspreu cultural que tenim per la gent que no se’n surt.

—Voleu afegir res més?
—Un dels problemes és això que hem dit: els veïns que es queixen. Quan veiem algú dormint al carrer, en lloc de queixar-nos perquè ens destorba, ens hauríem de queixar perquè dorm al carrer.