
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Supose que la majoria dels lectors d’aquest editorial, com que és gent interessada en la informació política, ha llegit aquests dies, sense adonar-se que ho eren, informacions cuinades en les cavernes més fosques, servides per gent amb una aparença consistent de periodistes però causants d’una mala digestió. Han consumit matèria tòxica.
L’operació Vólkhov, no cal anar gaire més lluny, vam saber que s’havia activat gràcies a la pertinent notícia apareguda a El Confidencial, una web que ens té habituats des de fa molt de temps a anar destil·lant durant hores fragments fins i tot inconnexos d’actuacions policíaques i judicials en marxa.
Aquestes coses passen perquè a l’estat espanyol, molt específicament en els casos de fabricació política d’un presumpte delicte, conflueixen tres circumstàncies que no són gens habituals en una democràcia. La primera és que la policia aporta i facilita sistemàticament material de la investigació que fa a determinats mitjans, sempre intencionadament. I amb la voluntat evident no solament de crear un relat que justificarà davant l’opinió pública la detenció que efectuen en aquell moment, sinó també d’aconseguir un impacte polític. La segona és que el sistema judicial no castiga mai aquestes possibles filtracions de la policia i, a més, es dedica a filtrar elements de la investigació, ben sovint als mateixos mitjans, fins al punt que s’han arribat a filtrar sentències, un fet gravíssim que qüestiona tot l’estat de dret. I la tercera, òbviament, és que hi ha periodistes i mitjans que es presten a publicar allò que la policia o el jutge els diuen, sense contrastar-ho amb els afectats.
Cal aclarir, per si de cas hi ha cap dubte, que aquestes filtracions, que sobre el paper són considerades oficialment un delicte si són fetes per funcionaris, no tenen res a veure amb l’exercici del periodisme. Això és una altra cosa, tot un altre negociat. El periodisme investiga. I la diferència entre una filtració i una investigació és molt substancial. Una investigació comença i és el fruit de la faena d’un periodista que cerca dades o connexions i que en aquesta recerca pot aconseguir de convèncer un funcionari perquè li done accés a material que en teoria és reservat. Una filtració, en canvi, és un moviment interessat d’algú, que utilitza el periodista per a aconseguir una finalitat, generalment política. Són dues coses molt diferents, en tots els sentits possibles.
Observeu, de fet, que l’objectiu de les filtracions sempre és dibuixar un personatge, fer una caricatura d’algú, d’acord amb l’aparició de dades molt fragmentàries, que no podem contrastar mai. Per exemple, es pot fer, i s’ha fet aquests dies, un gran titular basant-se en un fragment d’una conversa telefònica que ens diuen que ha estat captada per la Guàrdia Civil. Sabem si és veritat? No. Però, encara pitjor, no sabem, ni podem saber, en quin context passa aquesta conversa, a què respon, quin sentit té. No sabem si qui diu allò ho diu de debò, si aquell dia estava particularment enfadat i diu una cosa que en realitat no pensa, no sabem si fa broma, si té una percepció equivocada de la realitat que més tard corregirà, no sabem què li respon l’interlocutor… No en sabem res de res. L’única cosa que en sabem, i aquesta és la clau de tot, és allò que ells, la policia o el jutge, volen que sapiguem. I de la manera com ells volen que ho sapiguem. I això, com a societat, no ho hauríem d’oblidar mai: una filtració sempre respon a un pla ocult i no és mai ni neutral ni innocent.
Contra aquesta pràctica tan perversa, una societat com la nostra, on ja tenim aquest vici tan integrat que no desperta ni tan sols el debat en les instàncies professionals, té poques coses a fer. Els periodistes i els mitjans tenim una responsabilitat especial, que a VilaWeb hem posat en diverses ocasions sobre la taula, és clar. Però hi ha una cosa que sí que podem fer, perquè al cap i a la fi només depèn de cadascú de nosaltres: no creure’ns res de res. Ni una paraula. Per sistema. Ni que ens faça gràcia o ens agrade. Ni tan sols en el cas que una part d’allò que s’hi diu puga arribar a tenir una part de veritat. No abans de ser contrastada per una font independent.
Només fent pinya contra la intoxicació ens en salvarem. Essent conscients què la mala praxi anul·la el valor del contingut, de la mateixa manera que un mal procés de congelació pot arribar a podrir el millor peix.
42 comentaris dels subscriptors

Joan Benet
02.11.2020 | 22:17
L’Estat s’ha convertit en una aberració d’allò que hauria d’haver sigut.
El seu primordial interès és protegir-se a si mateix; i els individus que el maneguen faran el que calgui per no perdre els privilegis que la seva gestió els dóna. Així, qualsevol ciutadà que no compri el seu relat, la seva propaganda, es converteix en un enemic.
Mireu la sèrie Chernobyl: ens pensàvem que tal grau de maldat i manipulació només era possible a la Rússia soviètica i resulta que ja ho tenim aquí…
No és pot creure res que provingui dels gestors de l’Estat. Només és propaganda interessada.

JESUS CASTELLS
02.11.2020 | 22:22
El que no entenc es que s’hagi investit, per part de certs anomenats independentistes un govern i es continuï, recolzant-lo quant traeix d’aquesta manera tant manifesta els principis democràtics i que van directament a fer tot el mal possible als que formalitzen aquest recolzament.
Si els partits independentistes es plantessin i fessin posar ordre als cossos de seguretat, a les filtracions interessades, exigissin responsabilitats per les actituds partidistes de la Guardia Civil, la judicatura i altes menbres de l’estat, reclamesin fermament una llei d’amnistia ….. etc, i ho fessin de manera ferma crec que tot canviaria. Però lamentablement fins la data la nostra classe política no està a l’alçada, espero reaccionin.

Angelina Llongueras
02.11.2020 | 22:26
Sr Partal:
Jo, en concret, vaig veure per primera vegada la notícia sobre l’operació Volkhov en un tweet de Joanathan Martínez, un periodista per qui sento un respecte molt gran i de qui e vist investigacions interessantíssimes. Per això mateix vaig decidir fer-li cas i vaig enviar a tort i a dret aquesta notícia. Sobretot perquètambé, ara mateix, sóc enmig dún curs sobre estratègies de resistència civil no violenta on he estat admesa, i les 5 estratègies bàsques perquè els surti el tret per la culta als repressors de l’estat es poden resumir així: Revelar (exposar la injustícia, desafiar l’encobriment), Redimir (validar els blancs de la repressió, desafiar la devaluació), replantejar (emfatitzar l’injustícia, confrontar la reinterpretació estatal), redirigir (mobilitzar suport encarregar-se dels canals oficials) resistir (confrontar la intimidació i el soborn). I l’últim consell és:el timing és important. Jo estic molt contenta de veure que el jutge i la GC han sigut literalment la riota de tothom, a dintre i a fora del país, que quan hi ha ràbia per una detenció arbitrària com aquella, em sembla important riure’s dels repressors i poder-los mostrar com uns nostàlgics del nazisme, que és el que són. A més que irritin a Rússia també “ens va bé”, crec jo.

Lluís Casas
02.11.2020 | 22:26
Bona nit subscriptors, desde aquí vui mostrar el meu recolzament a Wilaweb i el seu editoariliste Vicent Partal, considero que lan atacac i pocas veus san mostrat defensores de aquet fet, si volem anar pel camí de la Independencia i de entrada no sabem defensar les persones que ens van iluminan el camí, malament u tenim.

Josep m Uribe-echevarria
02.11.2020 | 22:28
Personalment fa ja molt de temps que no crec res del que puguin dir els policies,periodistes o jutges espanyols.Res de res.

Josep Salart
02.11.2020 | 22:32
No se què és El Confidencial, no l’he llegit mai, no estic a cap xarxa que no sigui internet i només pel meu ús, ni perdré mai lameva intimitat en altres llocs com instagran (que no ho he vist mai), ni facebook ni rés de rés. No se què és netflix ni rés semblant. Ni m’interessa.
Si que estic al dia del sufriment dels catalans i especialment dels presos que, com dic molt sovint, ens estan matant i nosaltres sense fer rés. O no estan matant a les families dels nostres presos i exiliats?.
M’estic esperant les properes eleccions per veure si l’únic partit independentista guanya i ens fa fer molts deures, contrariament si guanya ERC, s’ha acabat tot. Tinc casa en altres dos països i malauradament marxaré sense haver fet lo que desitjava.

ASERET ALMAR
02.11.2020 | 22:54
Després de tantes intoxicacions, aquestes notícies no me les crec d’entrada. No tinc tan clar el procés com explica Vicent Partal però veient-ho escrit, m’he dit, i tant funciona així.
Selecciono les fonts d’informació d’aquesta manera és més fàcil estar previnguda davant les intoxicacions.

jaume vall
02.11.2020 | 22:55
Subscric més de la meitat del que diu encertadament en Josep Salart. Llàstima que a casa no poguem fugir tan fàcilment si no guanyen els independentistes de debó i comencem a fer feina útil, ara que ja hem fet la feina vistosa.
En qualsevol cas, una reflexió. Si guanya ER, voldrà dir que moltíssims catalans estan conforme amb els seus postulats. Per ignorància o amb plena consciència.
Cada societat té, aviat, el que es mereix.

Josep Usó
02.11.2020 | 22:59
Fa molt temps que he deixat de llegir i escoltar notícies de premsa de diaris espanyols. Em posaven nerviós i no aconseguia més informació que sense llegir-los. Exactament, des dels atemptats del 11M a Madrid. I no pense que estic menys informat que si els llegís. Ara mateix, sembla que la situació torna als darrers anys de vida d’en Franco, quan amb l’excusa del Lute s’amagaven totes les misèries del moment. Ara, entre el rei fugit, els morts que ni es compten segons on, la fallida econòmica i el desastre anunciat en ensenyament i sanitat, els cal algun esquer per a distreure el personal. I el futbol no és prou.

joan guinarda
02.11.2020 | 23:56
Com molt bé diu Jaume Vall: “Cada societat té, aviat, el que es mereix.”
Traduït vindria a dir: Cada pueblo tiene el gobierno que se merece.
I el que em sap més greu és que com més vell em faig més convençut n’estic… Això sí, després plorarem i farem un monument als màrtirs i tindrem un dia de festa per celebrar…una altra derrota.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
03.11.2020 | 00:00
No ve a compte, però tenint el fulletó Las Provincias, àlies Las Colonias, i tota la corrua de filtracions, subvencions de fons reservats i altres avantatges com esfondrar Diario de València; fer aquest editorial t’haurà eixit d’un tret !
Ja podries amb l’experiència que acumulem des dels anys 1979 ençà !
I no és només a nivell polític….si és que en economia o propaganda dels grans lobbies que fan el nucli dur de l’estat colonial tenim:
– Amagar què fa l’IBEX-35….heu vist el tema del magatzem de Vinaròs de Florentino Pérez, eixe hiperexpert en coneixement d’emmagatzematge de gas?
– Heu vist que les taronges “valencianes” tenen origen a Sudàfrica o Argentina?….mai veureu una notícia dolenta d’una cadena de supermercats que li posa a tot la parauleta “españa” que és el salconduit-contrassenya entre els membres d’eixa colla de hooligans de l’invent ?
– Alerta, que aquesta és increïble: “Zara pone de moda el carro de la compra”
El dueño de Inditex es capaz de colocar en el radar ‘fashion’ un producto que nunca lo estuvo.
I Alerta! la multinacional d’en Joan Server i Rosselló, “ROLSER”, de Pedreguer (Marina ALta)… que els inventà passant del taller de fer barxes de llata a posar-li rodes, ha acabat per omplir de carros de compra des de Nova York a Moscou.
I després s’escaroten de que els qualifique de “balenzianos”….i més coses:

Gemma R.
03.11.2020 | 00:13
No he volgut llegir res d’ aquestes notícies, però és molt difícil no saber-ne alguns dels continguts. Inmediatament vaig pensar en dues de les meves amigues i jo, que pels voltants del referèndum sentiem sorolls quan ens trucàvem i pensàvem que podien estar intervenir telèfons a independentistes. I a partir d’ aquí a quina de nosaltres la dèia més grossa. Només preteniem escandalitzar-los amb plans surrealistes, per despistar-los. Si es centràven en nosaltres, els vertaders organitzadors estarien més tranquils. I llavors ens trovàbem i rèiem de totes aquelles ” trames” exòtiques. No és descartable que d’ una manera o altre, aquesta gent poguéssin actuar amb una lògica semblant.

Victor Serra
03.11.2020 | 00:16
L’objectiu és que l’independentisme dixi de gobernar la Generalitat . I faran totes les prampes que calgui per aconseguir-ho. Ells ho tenen clar. Aquest minso autogovern que massa gent desprecia i que és bàsic per tornar a posar les bases pel proper embat. Sí . Ells ho tenen clar i nosaltres no. A veure si despertem abans no sigui tard.

Josep Maria Llagostera
03.11.2020 | 00:17
Havia sentit a casa, en vida del meu avi, “del que et diguin no et creguis res, I del que vegis creu-te’n la meitat”. Sempre havia pensat que era una exageració de la maledicència popular fins que certes circumstáncies han fet bona la dita.

Jaume Riu
03.11.2020 | 00:18
EVIDENCA OBJECTIVA
Contra l’ús de les filtracions interessades, trobo que Partal proposa una actitud que consisteix a no creure’ns res de res. Ni una paraula. Per sistema. Ni que ens faci gràcia o ens agradi. Ni tan sols en el cas que una part d’allò que s’hi diu pugui arribar a tenir una part de veritat.
Però, és clar, contra la proposta de no creure res, també hem de fer servir la proposta positiva i tècnicament impecable, d’identificar els fets que sí es poden comprovar, i són els fets suficients, competents i pertinents per obtenir conclusions. D’aquest fets en diem evidències objectives.
És un mètode d’anàlisi a l’abast de tothom. Quan practiques una mica, de seguida identifiques les filtracions i les desactives automàticament, fins i tot amb facilitat. Aleshores, les filtracions interessades fan riure, per ridícules.
Cada dia en detecto unes quantes d’aquestes filtracions.
Per exemple abans d’ahir, TV3 llençava la idea de l’urbanisme “tàctic” com a “forma d’adaptar i transformar la ciutat d’urgència per la pandèmia” . Obviament no és un fet comprovable, no s’ha descrit de forma suficient perquè cap de les ciutats que citen en el reportatge no tenen un urbanisme ni mínimamemt semblant a l’estructura de l’Eixample de Barcelona, de manera que no s’aporten dades competents perquè hi ha alternatives millors per treure tots els cotxes no autoritzats sense necessitat de perjudicar la circulació dels serveis públics i, sobretot, no hi ha arguments pertinents per obtenir conclusions. Aquesta política urbanística no és, per tant, una evidència objectiva, però la televisió i alguna premsa fa filtracions interessades.

Josep Gualló
03.11.2020 | 00:34
NO CREURE’NS RES DE RES ÉS FÀCIL.
Sobretot si reps moltes coses absurdes per mitjà de whatsapp. O quan reps moltes notícies caducades de fa temps. Molt sovint la notícia caducada porta la data de publicació i el mitjà on va ser publicada.
Això m’ha fet tornar mot escèptic i desconfiat. Segons qui és el remitent l’esborro sense llegir-lo. Algunes de les persones més afeccionades a enviar-ne, reenvien tot el que reben, tuïts, noticies de diaris digitals o de paper de poca credibilitat, explicacions absurdes pero impactant de persones que no saps qui son, frases místiques…
Reenviar coses s’ha convertit en un vici molt generalitzat entre gent de l’estil de les que en temps de la meva infantesa llegien “El Caso”. Dedicar temps al whatsapp s’ha convertit en un recurs dels que enyorem les relacions socials en temps de confinament.
Les clavegueres de l’estat i els que sense arribar a clavegueres però casi, tenen interès a filtrar secrets o mentides, ha trobat un sistema perfecte i senzill per difondre tot el que volen.

Francesc Macià
03.11.2020 | 00:56
El març del 2018 la policia espanyola va filtrar als mitjans de comunicació afins (Antena 3) un fragment d’una conversa telefònica privada de l’ex-secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, amb un amic seu, en què feia uns comentaris marcadament masclistes en relació al relleu a la Conselleria d’Ensenyament.
La cinta provenia de les escoltes telefòniques que la policia espanyola o la Guàrdia Civil havien estat fent a Salvadó per la seva implicació en l’organització del referèndum. En un primer moment, el programa televisiu va assenyalar també Josep Maria Jové, ex-secretari general de vice-presidència, com l’altre interlocutor de la conversa, informació que va desmentir el batlle de Sant Carles de la Ràpita, quan va reconèixer que era ell, afegint que era una conversa privada, “en clar to irònic”, per bé que del “tot inadequat”, i que s’havia utilitzat per fer-ne un ús polític contra ERC.
Per mi el més greu és que al cap de poc el PSC, els Comuns i també la CUP, demanaven amb vehemència la dimissió de Lluís Salvadó. Ada Colau piulava: “Encara que sigui una filtració amb intenció política, la conversa és real i és repugnant. Ningú que parli així pot ocupar cap càrrec públic.” I la CUP feia un piulet en què precisava que, “malgrat que la filtració per part de l’estat és interessada, no es poden permetre comentaris masclistes i xenòfobs. Les seves paraules són totalment reprovables i n’exigim la seva dimissió.”
Encara que el contingut sigui del tot rebutjable, considerar un fragment descontextualitzat d’una conversa privada entre dues persones, obtinguda per espionatge i filtrada fraudulentament als mitjans de comunicació de la caverna, com si fos una declaració pública, ho trobo monstruós. Només a un pas de la policia del pensament.
Com diu l’editorial, “com a societat, no ho hauríem d’oblidar mai: una filtració sempre respon a un pla ocult i no és mai ni neutral ni innocent”. El pitjor, però, és que nosaltres mateixos caiguem en el parany.

Anna Linares
03.11.2020 | 01:02
Ells tenen molt clar el Divide i venceras, i nosaltres que ja estem intoxicats per altres vies per exemple TV3, doncs hem caigut en el seu parany, i no es sols la divisió entre Junts per Cat i ERC, també fa molt mal, la trencadissa de l’antiga Convergencia, la fracmenració de vots i opinions discordants ens faran perdre la partida!

ANTONI NAVALES
03.11.2020 | 01:04
Estic completament d’acord, no hem de creure res del que diuen aquests diaris “tan afectes al règim”. Ahir dilluns a la tarda, El Sr. Boye va fer una piulada que diu referint-se a l’operació Volhof: ” no deja de sorprenderme, entre otras cosas que las conversaciones intervenidas a “destacados independentistas” sean todas ellas en español … ni consta que sean traducciones ni quien las ha transcrito”
I això demostra el que diu el Sr. Partal.

Joan López
03.11.2020 | 06:08
La manipulaciò de noticias es una de les einas que tenen,jutges,governants, politics,etc per crear estats d’opiniò,molt semblant a las enquestas electorals I altres. Estem en un moment que ja no saps ben bè que es veritat I que es mentida. Necesitem un poligraf o senzillament no llegir ni veure res a TV. Per tindre el cap fresc.
Tingueu un Bon dia !!!

Carme Escribano
03.11.2020 | 06:30
Bon dia, malauradament hi ha molta gent q sí es creu tota la intoxicació de la premsa manipuladora i manipulada.

Josep Segura
03.11.2020 | 06:51
M’ha vingut a la memòria, en una anada a Catalunya fa uns anys, una conversa amb un personatge molt proper a la cúpula de l’ERC local. Em deia que cada matí es llevava escoltant en Jiménez Losantos. Això li generava l’adrenalina necessària per passar el dia. Noi, més aviat és droga dura, li vaig dir jo. Amb el temps, me’n adono que en realitat, aquests pseudo-independentistes pateixen de dependència emocional amb Espanya (yo amo a España, etc.) i escolten la COPE i compren El País i El Periódico. És més fort que ells.

Roser Gorchs
03.11.2020 | 08:27
Subscric al 100% el que es diu.
Però cal afegir força llenya al foc. Comencem per no escoltar cap televisió… Controlades per uns pocs.
No podem creure cap de les informacions que diuen. Bé, aquelles que interessen per anar adormint la població, diuen mitja veritat i mitja mentida, el que fa ben difícil discernir. Però la ment, mica a mica, o va acceptant tot. Escolteu una xerrada de Carme Huertas que ha fet un treball excepcional des de la visió de la lingüística..

Pep Agulló
03.11.2020 | 08:29
UNA FONT INDEPENDENT…
Em recorda la famosa paradoxa del cretenc Epimènides que deia allò de que: tots els cretencs són uns mentiders.
Vicent ens proposa que no ens creiem res de res. Per tant no ens hem de creure el que ens diu Vicent de que no ens creiem res de res…
PS. Una filtració: El llibre d’estil de Vilaweb ja fa olor de sortir del forn…

Carles Serra
03.11.2020 | 08:58
Apreciat Vicent, quan diu no es creieu res de res amb respecte les notícies; Si ho traslladem a tot, també tindria que ser Vilawed?
Posar’ho tot dintre del mateix sac, no ajuda en el periodisme professional i independent /democràtic.
Caldria destriar el blat de la palla, amb l’objectiu de saber qui hi ha com accionistes majoritaris dels mitjans informatius i quines ajudes reben del sistema; Com exemple quan fas uma denun6cies Vicent les subvencions que reb el grup franquista Godó per part de la Generalitat, saben que aquest mitjà té com idilogia el franquisme borbònic, tot i així es el diari més llegit/comprat a Catalunya, ja que dir els mitjans de comunicació com RAC1, que per cert, l’altre dia varen entrevistar en el mossèn, que es l’aposta del grup Godó.
Comparteixo el comentari del Sr. Salart

Mercedes Laclau
03.11.2020 | 09:22
Molt ben dit, gràcies. M’has recordat el FAQS dissabte passat, que bé fos que algú com tu hagués parlat, en lloc de fer-li el joc i continuar la invenció… s’ha de tallar d’arrel

Carles Farre
03.11.2020 | 09:24
Sr Partal, qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra…..lo de la intoxicació, ho he vist clarament amb el tema del diòxid de clor com a solució terapèutica que ja s’està emprant a Bolivia, i també a casa nostra de manera provada, intoxicació a gran escala, a la que Vilaweb també si ha sumat, sense preocupar-se de investigar de manera independent i honesta que hi ha de cert i que no.
Jo si que em miro altres mitjans, i intento contrastar dintre del que es possible, pequè si només et quedes amb un de sol, a les hores potser no et quedes intoxicat, però si corres el risc de caure adoctrinat, dit d’una altra manera, no em caso amb ningú, prefereixo estar solter ideológicamente, perquè es la única manera de ser lliure.
I aquesta noticia no se si es intoxicació: https://www.elperiodico.com/es/economia/20201027/nasa-catalana-new-space-puignero-satelites-catalunya-8175373
O mes aviat forma part dels somnis humits dels nostres polítics….

Joan Begue
03.11.2020 | 09:55
Tenim la possibilitat d’esbrinar, d’acord, doncs que cadascú faci l’esforç que estigui dispossat per capacitat d’investigar i d’assimilar.
Recordo als anys 60-70 no així el diari. Que alguns pronòstics sobre esdeveniments de l’Estat espanyol sortien en el lloc de l’horoscop saben que el signa de Sagitari correspont a Espanya doncs deixava l’autor la seva noticia.
Jo aconsello sense intoxicar te o fen us d’ansiolitics si n’és el cas, partin sempre de l’estómac de cadascú, de veure i escoltar diferents punts d’informació. Repeteixo depenent de cada persona, pot ser aclaridor enriquidor i viciós a la llarga.
Pet descomptat no veig de tot no en sento preparat, tampoc m’importa no veure el gran hermano. Però gràcies a la tecnològica actual podem trobar coses no familars en altres mitjans de comunicació i no cal ser del Barça ni del PCE per fer tria informació i si cal assimilar.
No ens tanquem si o podem resistir.

Gerard Palacín
03.11.2020 | 10:13
Filtracions des dels jutges i fiscals? Pot ser això? I es conxenteix? Ara sí que quedo ben desconcertat, la justícia fent política i de la dolenta, per decantar l’opinió pública cap on els sembla més convenient, que no sempre és al costat de la justícia.
I Lesmes, fa la migdiada? O potser els aplaudeix?

Josep Sivillà
03.11.2020 | 10:31
Seria necessari de fer reportatges, treballs periodístics, investigació sobre les filtracions del Confidencial, que és el més freqüent, i altres que fan de eco d’ell. Un treball potent i amb una gran transmissió. Però no sols un documental. Tot un seguit de treballs.

David Mascarella
03.11.2020 | 10:38
“Aquest text és un servei de l’agència ACN. VilaWeb no ha intervingut ni en la selecció, ni en la redacció, ni en el contingut de la notícia.
30.10.2020 14:40”
El passat 30 d’oct vaig veure aquesta notícia aquí, i com diu l’encapçalament, Wilabeb només la va capturar. En els dies següents no he vist cap comentari ni aquí, ni a la premsa en general. Fins a pensar que algun motiu hi ha d’haver per aquest silenci premeditat. No s’entén que entre les mil notícies i ressenyes no hi hagi ni una sola paraula al respecte, tan aquí com a altres mitjans. Què opina Vicenç?
“El ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit per unanimitat el recurs d’empara d’Oriol Junqueras contra les interlocutòries de 14 de juny de 2019 i 9 i 22 de gener de 2020 de la sala penal del Tribunal Suprem, que li van denegar un permís penitenciari extraordinari, sent ja eurodiputat electe, per acudir a la Junta Electoral Central (JEC) a prestar jurament o promesa d’acatament a la Constitució. Junqueras considera que s’ha pogut vulnerar la seva immunitat de desplaçament dels eurodiputats i el dret a l’exercici del càrrec representatiu.”

Carles Viñals
03.11.2020 | 10:48
No és cap problema fer ulls cecs i oïdes sordes a tot el que provingui d’Espanya a través dels mitjans que controla; jo vinc fent-ho de fa molt temps amb gran profit per a la meva salut mental, psíquica i àdhuc física. No ens hem de creure RES del que ens diguin, ni tan sols en el cas que, per error o interés, ens diguéssin alguna veritat. Desconexió absoluta. I davant de qualsevol “informació” que ens vingui de ponent, una sola reacció: ÉS MENTIDA. Aixequem els cors, amics meus, i refusem els dos errors que, combinats, ens menen a la derrota.
El primer: Tenir-los per una mena de déus inabastables. No són déus; són tan mortals com nosaltres i el seu poder no és il.limitat. Són vulnerables i els podem ferir a través dels seus punts febles. Trobem-los i explotem-los.
El segon: Pensar que la nostra feblesa és total i absoluta. NO ÉS VERITAT. Podem fer coses petites que, per petites, poden semblar-nos a primera vista inútils, però res no hi ha d’inútil, llevat del que bàsicament per mandra i comoditat no ens decidim a fer
Si ja hem decidit desconnectar de la mentida mediàtica espanyola, i ho hem fet perqué volem i podem, anem ara pel segon pas, que només depén de la nostra voluntat. Si estem convençuts que els qui han renunciat a dur-nos a la llibertat (ERC) NO HAN DE GUANYAR les properes eleccions. Si creiem que l’única possibilitat de continuar la lluita pel nostre alliberament passa per votar l’home que tots els nostres enemics assenyalen com la bèstia negra a abatre, si estem disposats a confiar-li el nostre lideratge. Fem-li saber des d’ara quants en som, fent-nos membres del Consell per la República. O fem això, que no depèn de ningú més que de nosaltres mateixos, o disposem-nos a carregar amb la mateixa vergonya que carreguem sobre els qui diem que ens traeixen.
La meva veu és molt feble, però la del Sr. Partal arriba molt més lluny. No sé si ho voldrà fer, però des d’aquestes línies li demano que ho faci, i crec que no sóc el primer dels subscriptors que li ho demanen.

Josep Ramon Noy
03.11.2020 | 10:51
Després de 40 anys de dictadura i de una guerra civil costa molt posar les oses al seu lloc. Sobretot amb coses sensibles com el periodisme. Amb la relativa llibertat de premsa present s’han promocionat una sèrie de “periodistes” de “investigació” que no investiguen res i que viuen de les notícies que els venen de les filtracions de fonts oficials, com molt bé descriu en Partal. I les fonts oficials ho aprofiten per a l’estratègia de Goebbels durant el tercé Reich: controlar la informació i dirigir-la cap als seus interessos. La cosa és prou vella i coneguda; el problema és que és molt difícil lluitar-hi en contra i comtrarestar-ho. Sobretot quan la justícia està podrida i els jutges són els primers en practicar-ho. I els governs encara més, i hi dediquen molts esforços i mitjans económics, subvencionant a qui toca dels mitjans de comunicació. M’agradaria saber quants ciutadans espanyols, inclosos els catalans, han donat credit a la última novel·la del Baena i els 10.000 russos…Em temo que molts més del que seria lògic esperar.
En tot cas gran editorial Vicent, felicitats i no afluixis!!

Eduard Samarra
03.11.2020 | 12:45
No ens hem de creure res de res, però ens hem de creure que la pandèmia existeix.
El Regne Unit té una mitjana actual de 136 morts al dia suposadament per covid. Davant d’aquesta tragèdia humanitària, el govern ha decidit fer a la Liverpool la que serà la primera operació al país de proves en massa, pel qual es desplegarà un contingent de 2000 soldats. Anem fent.
https://www.liverpoolecho.co.uk/news/liverpool-news/mass-coronavirus-testing-liverpool-what-19210855

Daniel Mir
03.11.2020 | 13:38
Es més fàcil creure que anar-ho a veure, deia la meva avia.
O com deia l’acudit, que Franco aconsellava al viatjant que negava, per no haver-les vist, les obres que el dictador deia que havia fet: Lo que ha de hacer es viajar menos y leer más el periodico.

Eduard Muntada
03.11.2020 | 15:04
MOLT BÉ, Pep Agulló @ 08:29, MOLT BÉ.
TÉ TOTA LA RAÓ.
Entre els que NO ENS HEM DE CREURE MAI, TAMBÉ HI HA, doncs, VILAWEB i el seu conspicu Director que diu el següent :
“Una investigació comença i és el fruit de la faena d’un periodista que cerca dades o connexions i que en aquesta recerca pot aconseguir de convèncer un funcionari perquè li done accés a material que en teoria és reservat”.
Doncs bé : ¿HI HA ALGUN EXEMPLE DE CORRUPCIÓ MÉS GRAN ?
Perquè, ¿Com “aconsegueix convèncer” el periodista al funcionari ?
¿És que el conspicu Director creu que ens mamem el dit ?
¿És que els diners “per a convèncer al funcionari” ara se’n diuen “arguments” ?
O sigui que, segons el senyor Partal, hi ha periodistes “Bons” (deuen ser els de V W, suposo) i hi ha periodistes “Dolents” (els que publiquen les filtracions. Filtracions que, generalment, s’anomenen “notícies”).
Però fet i fet, al Sr. Partal se li ha de reconèixer una honestedat infreqüent, a mig camí entre el masoquisme i l’auto immolació. Allò que els grecs en deien “e auton timoroúmenos”.
Doncs, mentre assistim impertèrrits a aqueixa cerimònia, seguirem els seus savis consells : no ens creurem res del que llegim i llegirem ben poc per tal de no intoxicar-nos.

jordi Rovira
03.11.2020 | 15:25
Com a societat, tenim una assignatura pendent: la democratització activa de les nostres pautes de comportament. I és normal, no debades som una societat amb un arrelament profund tant al fer absolutista, com a la les dictadures repetides. I sí, és cert que la cultura política catalana té un matís més obert, pactista, liberal i tolerant; la qual cosa ens dóna com ha de ser la tònica de la cultura política espanyola. Així doncs, un poder executiu que pot variar però que sempre resta sotmès a un poder judicial que actua com a moderador de l’acció del govern i que no el controla ningú. I un poder legislatiu, sotmès al seu torn, al mateix poder judicial, tal i com les experiències del País Basc i de Catalunya han posat de manifest. Què li falta al sottogoverno judicial? La cobertura mediàtica d’uns mitjans que propaguin les seves campanyes electorals. Unes campanyes que ja no sabem si són per convèncer als adversaris, o simplement per mantenir fidels als convençuts.
Per això el mapa de cobertura dels mitjans audiovisuals és com és. Per això la permissivitat i el companyerisme entre periodistes i polítics és com el mostren. La imatge del famós sopar a cara descoberta en plena pandèmia ho il·lustra de forma ben clara.
Tenim doncs ben clarificat el tarannà del sistema polític espanyol. I tenim també la clau de taller que explica com funciona el sistema econòmic de l’estat espanyol.
Hom pensa si no fos que es tractés d’una intervenció tova, d’aquelles pensades per a fer emergir tots i cadascun dels vicis suposats…

Josep Palou
03.11.2020 | 15:51
No n’hi ha prou que els esclaus facin pinya davant l’amo, se n’han d’alliberar perquè si no es repetiran les injustícies.

Lluïsa Miret
03.11.2020 | 17:37
Molta raó Vicent, cal veure d’on han sortit les noticies, les fonts , cal rumiar el què diuen, i encara moltes posar-les en quarantena. Gràcies.

Jordi Torres
03.11.2020 | 19:06
Hem d’establir mecanismes de defensa davant de les intoxicacions informatives, d’acord. Però no perdem de vista que aquestes ràtzies també poden tenir raons ocultes. Sinó, per què les fan tot i sabent del cert que el temps les desmuntarà completament, i que això els comportarà un ridícul judicial important?
Segons el què explicava l’Oriol Soler a una entrevista, aquesta operació és una excusa per arramblar amb tota la informació que han pogut dels detinguts: mòbils, ordinadors, comptes de correu… Ara tenen tota la seva vida privada guardada al disc dur de la GC i podran creuar-la amb altres dades: fiscals, de trànsit, crèdits, xarxes socials… de tota mena.

PAU BOLDU
03.11.2020 | 20:08
Jugar al joc dels genocides espanyols es d’estúpids. España es un estat franquista, sigui iglesias, sanchez, rajoy o aznar, tots son el que son GENOCIDES ESPANYOLS. Nomes els imbecils o venuts al feixisme espanyol poden entrar en aquest joc. El temps dels passarells i junqueras ha arribat al final. ERC es el de sempre, fer pessigolles per que rigui la colau, el sanchez o el rufian de torn. PROU ENGANYAR, JUNQUERAS!!!

Francesc Contreras
03.11.2020 | 21:11
“Llegiu i quedareu intoxicats
Com a societat acceptem, per sistema, filtracions interessades de la policia o els jutges, que no haurien de passar ”
Jo no accepto res del que diu la caverna. Passo olímpicament per sistema. Tenen tot el meu descrédit. No faig cas ni de Baena ni de Llarena ni de ningú. No presto atenció. No m’interessa. Llegeixo Boye, Cotarelo, Galves, etc… gent que construeix alguna cosa, alguna esperança, alguna ilusió. Dels altres (sergi sol, ustrell, TN TV3, CATRadio… passo. són tóxics perque divulguen merda tóxica o ells mateixos són tóxics
Lo únic que m’interessa és saber -com continuar- el moviment d’alliberament nacional tenint gent al exili, a la presó i amb uns partits separats i amb el CXR amb només 90mil persones inscrites. Quin sentit té el vot en aquestes condicions? En teoría només hi ha un partit indepe: JXCAT. En teoría. A la práctica veurem qué passa. Només amb JXCAT s’arregla tot? Penso que el moviment indepe està en vía morta i cal treure’l d’aquí, expulsar tots/es aquells que no sumin, siguin persones o partits sencers i continuar endavant. Feina difícil si seguim anomenant ERC com a partit independentista, quan tot el país sap que no ho són, tret dels sectaris i dels que tenen la menjadora al partit i han format un bunker per anar contra el país que diuen representar
S'ha afegit la noticia a Favorits