
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Un indicador de la salut d’un govern, de qualsevol govern del món, és sempre la capacitat que té d’encaixar les crítiques, reaccionar i esmenar els errors. Els errors, en qualsevol activitat humana, són inevitables i no hi ha govern que no en cometa cap. Però es poden compensar i, sobretot, es fan més disculpables si qui és víctima de l’error veu que qui l’ha comès se n’adona i actua perquè no es repetesca, o fins i tot n’assumeix les culpes, amb humilitat i sense provar d’excusar-se de cap manera per a no haver-ho de fer.
L’episodi del minso ajut ofert per la Generalitat de Catalunya als autònoms, un ajut mal dissenyat de bon començament i amb la cirereta del col·lapse de la web, és preocupant per això mateix. És un d’aquells casos en què la indignació dels governats sembla no arribar als governants, cosa que obre una escletxa emocional que després serà molt difícil de tancar.
Ahir vàrem veure, en una reacció massa previsible, com el govern refusava les crítiques d’una manera que encara originava més decepció. En primer lloc, recorrent a aquest numeret d’intentar de desviar les responsabilitats de l’executiu, com un tot, a còpia de barallar-se en públic Esquerra i Junts. Com si no fossen un sol govern. O com si allò que calia discutir era qui posava el servidor i no tingués gens d’importància el fons real de l’afer: que tan sols deu mil autònoms reben un miserable ajut de dos mil euros i encara obligant-los a competir per veure qui corre més a l’hora d’entrar les dades. Com si haguessen de comprar una entrada d’un concert de rock.
Malauradament, el govern de Catalunya ens ha acostumat a aquest mecanisme pervers que, a més –i ahir em va tocar de rebre especialment a mi–, va acompanyat normalment de la conflictivització pública de la crítica. No tan sols no s’assumeix cap error sinó que, en compte de discutir els fets i les possibles responsabilitats, tota la pressió s’aplica a caricaturar i provar d’anatematitzar el qui fa la crítica.
És un comportament trist i massa ridícul, indigne. Però sobretot és un comportament inútil. I sembla mentida que no se n’adonen, d’això. Perquè si un govern no funciona i vol tapar la incompetència, sempre arriba un punt en què amb la propaganda sectària no n’hi ha prou. I encara menys si creix la sensació ciutadana que hi ha alguna cosa que no va a l’hora. Supose que ells s’estimen més no veure-ho, però al meu voltant no trobe sinó independentistes trists, decebuts, preocupats o indignats amb la gestió del govern efectiu. Cada dia més. I això no hi ha campanya de Twitter ni censura que ho puga frenar.
El sistema s’ha col·lapsat. La pandèmia ha despullat la ficció de viure en un sistema just i avançat i la crueltat del règim econòmic i polític en què vivim se’ns presenta ara mateix en tota la seua terrible esplendor. La catàstrofe social que comencem a viure és única, excepcional. I no es resol amb pegats, amb almoines, de dos mil euros. Es resol, si de cas es vol resoldre, instaurant ràpidament, com a mínim, una renda social garantida per a tothom i deixant de cobrar imposts. Es resol abocant diners a les famílies, els autònoms i les empreses perquè puguen resistir l’excepcionalitat del moment. Es resol invertint en salut i en investigació, en totes dues coses, per encarar amb garanties el present, però també per preparar-se per a un futur en què les pandèmies podrien tornar. I es resol renovant els mecanismes de gestió democràtica per adaptar-los a la velocitat extrema del moment i a la globalització, amb més transparència, amb més capacitat de renovació i revocació ràpida dels càrrecs públics, deixant més decisió a les mans de la gent i menys en les dels partits o els lobbies.
El sistema s’ha col·lapsat a tot arreu, sí, perquè és incapaç de sostenir la vida de bona part de la població. Però el col·lapse no és en abstracte i prou, del sistema, sinó també dels governs. I molt concretament d’aquest govern dit efectiu que ara mateix gestiona la Generalitat de Catalunya. Del govern que formen Junts per Catalunya i Esquerra Republicana.
Quan, després de la proclamació de la independència, es va veure de quina manera tan insistent el sottogoverno dels dos partits pressionava per formar això que en deien ‘el govern efectiu’, i per formar-lo en les condicions que fos, vaig advertir que era un camí molt perillós. I lamente molt haver-ho de recordar ara. Era perillós perquè no hi havia condicions per a governar, sotmesos com estàvem i estem a la repressió espanyola i als seus capricis. Era perillós per l’obsessió partidista. Però era perillós sobretot perquè significava un canvi de rumb per a l’independentisme, que estava segur que pagaríem molt car. Veníem d’una etapa brillant, en la qual la prioritat era dibuixar i fer visible a la població un país de llibertat i justícia. I ho fèiem presentant el projecte de república, però també amb les lleis que es votaven i aprovaven al parlament, per exemple, lleis que ja no tenien la faixa de la transició i que culminaren amb el desmuntatge modèlic de la trampa postfranquista aquells famosos 6 i 7 de setembre de 2017. I ho fèiem amb una classe política brillant, curulla de gent independent que moderava i impedia el partidisme, de gent amb molts coneixements professionals i una gran capacitat. En canvi, acceptant la tesi del ‘govern efectiu’ passàvem a un govern que simplement es conformava amb allò que tenia en el dia a dia i que de mica en mica, amb l’excepció sobretot d’un president Torra que ara hem constatat en públic fins a quin punt era odiat i vilipendiat pels qui figurava que eren els seus, anava renunciant a ser res més que una gestoria dependent.
I per a explicar-ho torne a la polèmica d’aquests dies. Un govern independentista capaç no hauria organitzat aquest lamentable espectacle. Però és que, a més, hauria aprofitat la situació per demostrar a la gent que l’espoliació fiscal que Espanya continua exercint sobre el nostre país mata. Mata literalment. I hauria denunciat amb tota la força el govern espanyol, per més progressista i d’esquerres que vulga fer veure que és. I hauria estat radical, hauria anat a l’arrel del problema, i no hauria dubtat a enfrontar-se amb qui fos en defensa dels ciutadans de Catalunya, amenaçant tant com calgués, per exemple, de tombar el govern de Madrid a les Corts espanyoles, si no es resolien de pressa les necessitats que té la població.
Però no tenim això, ni de bon tros. Tenim un govern, per a posar exemples, que ofereix a RENFE de gestionar la rodalia durant deu anys –de manera que assumeix que d’ací a deu anys continuarem essent espanyols i tan espoliats i disposats com ara a aguantar el mal servei que ens arriba de Madrid. O un govern que proposa de donar dos mil euros a deu mil autònoms i ni s’adona de la tensió humana que arriba a suscitar amb la manera amb què pretén resoldre l’expedient. I tenim, també, unes eleccions que a hores d’ara ja podem dir que no serviran de res. Perquè les xifres són les que són i tan solament poden passar dues coses: o bé que torne a governar aquest mateix desficaci que tenim ara, o bé que un dels dos pacte amb algú altre –siga el model Montilla, siga el model Diputació de Barcelona–, obsedits per aquesta cosa ridícula i patètica que en diuen disputar l’hegemonia.
La part bona de tot plegat, la que m’interessa a mi, és que amb això i en vista d’això estic cert que cada vegada més independentistes aniran entenent que el procés no es rematarà des de les institucions autonòmiques espanyoles. I que, per tant, cal prendre’s seriosament la construcció de les institucions republicanes. D’unes institucions que, ara com ara, amb els errors comesos pel Consell per la República, no tenen la tracció necessària, però que és evident que són, combinades amb la mobilització del carrer i l’atac judicial a Europa, l’únic camí real cap a la llibertat, que hauria d’equivaler al bon govern.
PS. Llegiu, si voleu, Jordi Goula: Més de 90.000 autònoms amb un pam de nas. Llegiu, si voleu, Jordi Sebastià, El referèndum oblidat de Nagorno Karabakh, per entendre que la Unió Europea no és que ens tinga mania sinó que és així. Llegiu Simona Levi sobre aquesta bestiesa de la nova i polèmica ordre del govern espanyol per a intentar de controlar la desinformació: “Per eliminar les ‘fake news’ s’ha de legislar contra partits polítics, institucions i grans mitjans”. Llegiu, si voleu, la brutal crònica de Josep Casulleras sobre el judici dels atemptats de 17 d’agost de 2017. I la història profunda sobre la pandèmia i Amadou Tidjane que ens explica Sergi Unanue. Llegiu Albert Turull, parlant avui sobre el futur del català en una sèrie que obre camins. Llegiu l’explicació que fa Montserrat Serra sobre la versió de Josep Carner del Pickwick de Dickens. Llegiu el documentat estudi que us hem preparat sobre els territoris de l’estat espanyol que oculten més morts de la covid. O el Report diari sobre el coronavirus, un gran projecte amb què us hem acompanyat dia a dia d’ençà del mes de març. Llegiu Joan Minguet, explicant-nos a la perfecció que l’entreteniment per l’entreteniment és reaccionari. Llegiu aquest article on us expliquem el naixement de la Revolta dels Autònoms, un col·lectiu que exigeix la dimissió immediata dels consellers Chakir El Homrani i Jordi Puigneró. O mireu i xaleu amb el vídeo de l’acte que ahir finalment vam poder fer a València amb els subscriptors i Gonzalo Boye, a la nova seu de la nostra redacció, amb Esperança Camps.
VilaWeb, aquest diari, és això, entre moltes més coses i amb la feina d’una redacció aplicada al seu ofici i amb honestedat intel·lectual. Ahir alguns van provar d’atacar-nos, perquè criticàvem el govern, i ho van fer forçant la caricatura per anatematitzar-nos. Però nosaltres no som allò que algú a les ordres d’algú diu que som, no és tan senzill. Nosaltres som la nostra feina. Som la nostra honradesa. Som també els nostres errors, pel quals rectifiquem i demanem perdó. Som la nostra valentia. Som els continguts que treballem cada dia per a vosaltres. Som els 20.000 subscriptors que ens permeten, amb la seua generositat, de treballar i fer-nos més grans cada dia. I els centenars de milers de lectors a qui servim, sense condicions. Som vint-i-cinc anys al peu del canó i les dècades que encara ens esperen. Som el diari de la nació, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, no d’una part de la nació –ni geogràfica ni ideològica. Som independents en un país de dependències i hem demostrat que això és possible. I no ens agrada molestar tant, ens agradaria que tot anàs molt bé. Però ens agrada ser allò que som, ser com som. I n’estem ben orgullosos.
68 comentaris dels subscriptors

Josep Almar
10.11.2020 | 22:19
Quina raó Vicent!!
El nivell d’incompetencia és macabra i veig que qualsevol veu discrepant es anorreada i silenciada immediatament . Estic molt preocupat per la mala qualitat democràtica dels partits d’aquí que no és millor que els que governen, roben, defrauden i expolien des-de la capital.
Hem caigut tant baix que només fent foc nou podem ensortir-nos-en.
Qui expulsarà els mercaders del temple?

Josep Usó
10.11.2020 | 22:28
El govern ha resultat molt efectiu. Ha posat en evidència d’una manera incontestable la efectiva incapacitat de molts del qui el componen. I per extensió de molts d’aquells del “sotsgovern”, que deuen estar molt amoïnats per si se’ls acaba el manà (que se’ls acabarà). Després de tres anys llargs del primer d’octubre del 2017, ja s’ha vist que la via de l’exili; i que suposava posar algunes institucions fora de l’abast de l’Estat Espanyol, era diferent de la via del diàleg des de dins. I els resultats estan a la vista. Els partits d’ací, com els d’allà, estan composts per meritoris que aspiren a arribar al cap de la piràmide per a manar des d’allà. Es preocupen “d’allò meu”. En paraules de Gonzalo Boye, són polítics. Els qui es preocupen “d’allò nostre”, del País, són estadistes. Ja es veu la diferència entre el MHP Torra i el que ha quedat al govern.

Lluís Paloma
10.11.2020 | 22:32
Tota la raó. Constato que votar a diversos partits ens ho ha trinxat tot. L’únic sentit que poden tenir unes eleccions és que els votants les aprofitin per a fer neteja. Si no, aquell dia ens en podem anar a la platja i gaudir d’un bon dia assolellat. En tot cas, el tema és com ens organitzem la gent del carrer. Ja s’ha vist que el model ANC ha fallat per dinamitable. I no podem anar a remolc d’un Tsunami que no sabem a què juga, políticament parlant. L’únic bo de tot aquest sidral és que per una banda o altra ha de sortir el vapor, i el carrer està més despert que mai. A la Generalitat estan jugant amb foc, i qui juga amb foc acaba cremant-se.

Francesc Xavier Gómez
10.11.2020 | 22:32
L’espectacle ofert pel govern de la Generalitat és lamentable. Aquesta colla ens havia de portar a la independència? Déu nos en guard. Què haurien fet amb una República independent? Hi ha petites empreses gestionades per persones infinítament més preparades i capaces.
Sabeu què? Posats a tenir un Parlament de fireta i uns incompetents barallats entre ells gestionant les engrunes autonòmiques, tanquem la barraca d’un cop i ens estalviem els sous de tots plegats.
Almenys aleshores podríem blasmar ‘Madrit’ dels nostres problemes.
Ara ni això.
I al febrer, ja poden confitar-se les seves eleccions. Amb mi que no hi comptin. Ja s’ho faran.

Josep Maria Martín
10.11.2020 | 22:36
Tota aquesta gent del govern es pensen que tot és resumeix anant contra el feixisme.
Es va demostrant que no sons conscients de que “por derecho de conquista” els nostres enemics estan destruint Catalunya sistemàticament des de fa tres-cents o quatre-cents anys.
Demanen la llibertat dels presos però no veuen que TOTS SOM PRESONERS d’una tirania absolutista que, a sobre, els inspira per actuar igual que els nostres amos del Reino de Espanya.
Els nostres polítics viuen abduïts per la idea de ser com Madrid/Espanya/Castilla niu de totes les corrupcions.

Joan Benet
10.11.2020 | 22:55
Convertim les eleccions en un calvari per aquests colla d’inpresentables…
Fem números i neguem-los fins i tot la possibilitat de pactar…
Si cal, fent que guanyi la CUP.
Votem perquè això no torni a passar.

Francesc Gilaberte
10.11.2020 | 22:57
D’acord amb la crítica que fa aquest editorial d’aquest govern “inefectiu” sobre tot des que el MHP Quim Torra va ser inhabilitat. Es troba a faltar, era l’únic que es preocupava del “nostre”, en paralues del gran Sr. Boye.
Dit això, també opino que a més de fer crítica, també proposeu solucions, Srs. de VW.
Ja fa dies que us demano que prengueu partit d’una vegada! Feu com els mitjans de comunicació dels USA, que prenen partit de forna explícita i que abans de popagar falsedats tallen a qui les vomita, encara que sigui el president!
Per les properes eleccions, què proposa VW? Votem en massa a la CUP? Votem a ERC? Votem a JxCat? Votem a partits d’allò més progres? O d’allò més ñols? No votem a ningú? Preneu partit, si us plau !!*!!

Josep m Uribe-echevarria
10.11.2020 | 23:01
Nomes la dignitat i el coratge del President Torra,aguantava d’en peus,aquest govern de incompetents.

Carles Viñals
10.11.2020 | 23:06
Com ahir el Sr. Joan Deulofeu, no em veig amb cor de comentar res de forma positiva, si no és que, contrariament al Sr. Partal, xifro encara les meves darreres esperances en el vot conscient dels independentistes el proper 14-F. I si ni això ens resta, que Déu ens empari.
Lamento no tenir res mes a dir.

Encarnació Parets
10.11.2020 | 23:08
L’Aragon té l’engonal col.lapsada i sembla que el cap també. Mireu bé la foto. Gràcies Partal, tan incisiu com sempre. Visca la terreta.

Berta Carulla
10.11.2020 | 23:17
Els qui voleu fer pagar a la Generalitat sí que esteu jugant amb foc. I us cremareu. I ens obligareu a cremar als altres.
La prioritat núm. Ú és aconseguir un estat propi i llavors farem la neteja i tindrem els catalans la força per treure i posar governants. Que no veieu que mentre estiguem a Espanya tindrem els més fluixos venuts i ineptes? La prioritat núm. Ú a molta distància de la segona i de la resta és aconseguir la independència votant els més compromesos i empènyer-los a que ens facin costat quan siguem al carrer i a que prenguin finalment les decisions difícils i necessàries per arribar fins al final. Ningú ho farem espontàniament ni en solitari ni per amor a l’esport de risc. De Quims Torra no anem sobrats. La independència l’aconseguirem empenyent-nos tots i comprometent-nos tots junts.
El que hi ha ara és misèria, vergonya i indignitat. Tant és el pecat del dia que sura avergonyint-nos, és tot premeditat preparat ler un Estat de fa temps perquè ens girem sempre, sempre contra els nostres. Que no són nostres ni de ningú perquè estan desposseïts. Tant és tan malament com ho facin. Hem d’aconseguir el país, d’antuvi.

Pep Agulló
10.11.2020 | 23:41
DIMISSIONS… REVOLTA!
Avui sí que l’editorial alça el vol i no es queda en la queixa, absolutament justificada, però constrenyida a l’àmbit autonòmic. Políticament la crítica als errors i incompetències del govern, si no es fa des del punt de vista de país, de construir una República, ens trobarem aliniats amb els comuns, etc. que l’únic que pretenen és acabar de col.lapsar el govern per treure’n un rèdit electoral.
La situació a que ha arribat aquest govern, després de la sortida d’en Torra, és d’un desgavell total. L’asa dels cops per no haver-se plantat davant del infrafinançament, davant de l’espoli sistemàtic del governs de torn. Una autoritat moral pel terra, fins he arribat a pensar que millor no tenir aquesta generalitat perquè així no la podrien instrumentalitzar els unionistes que es rabejen i en fan campanya amb aquest cadaver polític.
En fa por, per la gran quantitat de comentaris que tenen la fé en les eleccions. Potser és la mala gestió del govern que no ens deixa veure la falàcia de les properes eleccions. No en surtirà res millor. El partidisme només el superarem amb l’unitat de país, amb el consell per la República amb el carrer mobilitzat.
Votarem independentisme tant seval, però només per legitimar al món que volem el pa sencer.
LLIBERTAT I AMNISTIA!

Umberto Ciotti
10.11.2020 | 23:57
“Un gobierno independentista capaz no habría organizado este lamentable espectáculo. Pero es que, además, habría aprovechado la situación para demostrar a la gente que el expolio fiscal que España continúa ejerciendo sobre nuestro país mata. Mata literalmente. Y habría denunciado con toda la fuerza el gobierno español, por más progresista y de izquierdas que quiera hacer ver que es. Y habría sido radical, habría ido a la raíz del problema, y no habría dudado en enfrentarse con quien fuera en defensa de los ciudadanos de Cataluña, amenazando tanto como fuera necesario, por ejemplo, de tumbar el gobierno de Madrid en las Cortes , si no se resolvían rápidamente las necesidades que tiene la población”
GENTUZA DE UNA MEZQUINDAD MONSTRUOSA.
PORDIOSEROS A NIVEL INTELECTUAL.
SIERVOS DE UNA ESPAÑA DE CRIMINALES

Josep Gualló
10.11.2020 | 23:59
VICENT ET COMPRO EL DARRER PARÀGRAT. TOT EL D’ABANS ÉS PALLA
Si govern efectiu, vol la meitat dels membres independentistes i l’altre meitat autonomistes, és qui qui va inventar aquest terme, no té criteri. El terme correcte és govern impossible.
El dia de Sant Valentí (patró dels castellans enamorats),com que els tindrem distrets i no es posaran amb el que fem, hem de tenir molt clar que no votem partits. El que fem és un referèndum entre dues opcions:
Opció A) – INDEPENDENCIA.
Opció B) – AUTONOMIA.
Per evitar que vinguin piolins cridant; “A por ellos”, farem veure que votem llistes. Si algú no sap que vol dir cada llista té moltes maneres i molt temps per buscar informació.
Jo votaré Independència i ja se que votaré la llista del MHP Puigdemont.
.

Francesc Picas
11.11.2020 | 00:13
Si a tu, amb la paciència i bon capteniment q tens, se t’han inflat els ous, imagina’t com estem els altres!

Josep Jallé
11.11.2020 | 00:19
De la mateixa manera que el gobierno més progressista de la història ens ha mostrat quan de cretinisme i franquisme enquistat porten a sobre, ara resulta que ens sorprèn del govern més independentista de la història la seva mesquinesa i autonomisme de mirada llarga … per anar omplint-se butxaques: qui dies passa, sous agafa.
Per favor, director, amigues i amics: deixem això de la sorpresa o de la innocència del bon creient. Amb tota aquesta gent als governs i gobiernos mai arribarem a deixar de ser una colònia d’un imperi inexistent, en liquidació.
A que esperen les opcions “independentistes” per a oferir-nos la execució foral de la DUI als programes pel proper 14-F?.
Si, restaurar per executar-la, aquella DUI que va quedar anorreada entre els farbalans de la Generalitat. Salut i … menys laments!.

jaume vall
11.11.2020 | 00:26
Com no està d’acord en l’anàlisi i amb la crítica.
Falta saber si tindrem memòria i alternatives.
Si -com sempre diem- tenim els dirigents que com a societat ens mereixem : surten d’entre nosaltres, tenen o no, el nostre vist-i-plau.
Carulla, Gualló, Picas, Jallé, entre molts d’altres, quanta raó teniu.

Joan Ortí
11.11.2020 | 00:45
La guàrdia civil entrant a sac a Catalunya per fer el numeret d’un afer fals.
L’Església catòlica també s’apunta al carro i fa el seu numeret amb connivència de les “autoritats”.
La consellera de sanitat que no sap el que es tenir vergonya i per tant no te ni ètica ni principis per dimitir.
Una web d’ajuda als autònoms, no funciona, justament en l’era moderna de les tecnologies!!
Judici sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils on es veu que hi han moltes coses fosquíssimes; (entra altres; -Europa Press 10 de juliol de 2017 16:33- https://www.elmon.cat/politica/margallo-augura-que-a-mitjan-agost-passaran-coses-a-catalunya_692563102.html
La guàrdia civil deté a sis antifeixistes a Pego (Marina Alta) País Valencià. (Amb aquest fet, l’Estat Espanyol es converteix en el primer Estat Europeu que defensa els feixistes.)
En resum estem atacats constantment, i ni partits ni Parlament, ni Govern, son capaços de contraatacar i defensar als ciutadans, el poble de Catalunya, al poble dels Països Catalans.
Els autònoms han creat una plataforma, “la revolta dels autònoms” https://revoltaautonoms.cat/ .
Potser què es comencin a crear els CDR d’ajuda civil, especialitzats en àmbits sectorials, com a mínim ja que el sistema institucional “passa” del poble, que el poble trobi un suport i ajuda en aquests CDR d’ajuda civil.
AMNISTIA I LLIBERTAT
VISCA ELS PAÏSOS CATALANS

Joan Mollà
11.11.2020 | 01:09
S’ha de trencar aquesta situació generada per la repressió de l’estat i per la mateixa naturalesa dels nostres partits polítics que han esdevingut una clara mostra del tarannà del règim del 78. No podem dir que ja en canviarem el funcionament quan siguem lliures. La marxa cap a la República s’ha de fer amb mètodes i esperit republicans. Ítaca és, també, el viatge, el camí per arribar-hi.I l’hem de dibuixar i seguir-lo ja des d’ara.
El descrèdit dels partits és ben evident. I si la gent acaba anant a votar tapant-se el nas, malament. I no cal simplificar pensant que hi ha partits independentistes bons i dolents, o uns que ho són i els altres ho fan veure. El que cal, és refundar-los, que no vol dir canviar-los el nom, sinó el funcionament. Cal tornar a il·lusionar la gent, però això exigeix un canvi de model, de tarannà i de funcionament. Algunes notes:
Qüestions de principi:
-Mantenir la paraula donada, el de complir el que s’ha promès i, conseqüentment, el de prometre només allò que s’està disposat a fer. I tot aquell que ocupi un càrrec electe, si no és capaç de ser fidel a una promesa electoral per exemple, ja sigui per haver canviat de parer o per por a les conseqüències, cal que dimiteixi, que abandoni, que passi el testimoni.
-Disposició personal a afrontar totes les conseqüències de les pròpies decisions, individuals o col·lectives, posant en perill el seu patrimoni, la seva llibertat, la seva integritat física, fins i tot. I compromís de no desmobilitzar la ciutadania, com altres vegades s’ha esdevingut.
-Sigui en debat electoral o en el dia a dia parlamentari o de govern, centrar-se en defensar i argumentar les pròpies posicions i propostes amb actitud constructiva i respectuosa, més que en combatre sistemàticament les opinions del altres. Un tarannà que permeti veure l’esperit de servei al País, ben lluny de la picabaralla habitual.
-Compromís total en l’erradicació de la corrupció en totes les seves formes.
-Garantia de diàleg i proximitat. Contacte entre càrrecs electes i representants públics amb la ciutadania, vehiculat pels més diversos mitjans: oficines d’atenció presencial, canals en línia, etc.
-Limitació del temps d’exercici en càrrecs polítics i fent públic el currículum professional dels candidats més enllà de la seva tasca política que, essencialment, s’hauria de considerar com una etapa més de la seva vida, dedicada temporalment al servei de la societat.
– Renúncia explícita als mecanismes de les portes giratòries un cop acabat el mandat, per un llarg període de temps.
–Compromís per la transparència. En la gestió pública i també en la campanya electoral, promocionant els mecanismes i organismes de control de tot tipus.
Trets bàsics de funcionament.
– Elaboració de llistes electorals basades en un procés de primàries on tothom s’hi pot apuntar i, si es vol, presentar-se com a candidat. Així, aquells que assoleixin un càrrec de representació el deuran als electors i no a la fidelitat al propi aparell del partit.
-Promoció de la proximitat dels càrrecs als seus electors establint un equilibri entre els líders nacionals i els locals, que haurien de correspondre a territoris més reduïts que les actuals demarcacions provincials, ja siguin a nivell de comarca, ciutat o districtes de Barcelona.
-En l’àmbit parlamentari, erradicació de la disciplina de vot. És en funció de la seves actuacions i votacions que cada representant haurà de rendir comptes amb els electors.
-Estratègia de pactes i col·laboració amb la resta de partits independentistes, ja sigui en el marc del Parlament, Diputacions o en el municipal, desfent les actuals aliances contra-natura.
-Valoració de la participació activa de la ciutadania en consultes freqüents, més enllà de les eleccions periòdiques.

Gemma R.
11.11.2020 | 01:14
En aquests temps de bogería i vergonya política, institucional i mediàtica, de l’ únic que em sento orgullosa és de que,malgrat la meva situació econòmica, seguir apostant per aquest digital. Seguiu essent el far. I per això sempre us agrairé a tot l’ equip i col.laboradors, la feina feta. Res a afegir, a banda de l’ enorme agraïment pel compromís i l’ estima al país. Gràcies.

GUILLEM BOSCH
11.11.2020 | 01:20
Fa any i mig, la majoria “independentista” va preferir -i temo que seguirà preferint en el futur immediat- apuntalar Junts, ERC i la CUP abans de donar cap mínima oportunitat a ningú més. Ho vam veure amb els insuficients resultats del Front Republicà o de Primàries. En nom del “vot útil” i altres bestieses, milers d’autoanomenats independentistes falcaven les cadires de Vehís, Rufians o Artadis negant la veu a nous actors amb discursos i estratègies que, evidentment, després s’han trobat a faltar. Fachíns i Grauperas van ser llavors llençats a la cuneta amb desdeny. I així ens va. Així que no desviem la mirada cap als nostres polítics com si la cosa no anés amb nosaltres, perquè els veritables responsables de deixar-los convertir el país en aquest femer indigne som bàsicament qui som. I, més concretament, tots els ciutadants que van votar l’statu quo “independentista” -i que probablemnent els seguiran votant- i que, votant-los, els permeten anar denigrant el país i, sobretot, sostenir i donar poder als seus respectius sottogovernos. Vergonya ens n’hauríem de donar, vergonya…

Marc Renau
11.11.2020 | 01:22
Potser la resposta a dia d’avui no està en la política, perquè aquesta s’ha tornat petita i autonomista. Potser la resposta està en la cultura i la demografia. Cal tornar a sembrar. I amb prespectiva històrica potser necessitem un renaixement cultural que entengui que l’energia del futur està en el passat. No hem redescobert ni hem valorat encara el nostre passat ni l’esforç dels nostres avantpassats. Quan en siguem conscients, d’on venim, sabrem encarar millor el futur. I demogràficament hem d’entendre, d’una vegada, que la família és la base de la nació, ja que aquesta es transmet d’una manera natural de pares a fills. Si volem un futur cal tenir fills i lluitar per ells.

PERE SIO
11.11.2020 | 01:29
El col·lapse del Govern efectiu era un final perfectament previst. El Govern de la Generalitat encaixonat en l’anomenat model autonòmic, a la realitat no és gaire més que una descentralització administrativa o el més semblant a una gestoria, sense capacitat decisòria, ni competències per prendre decisions en els temes més importants.
La Generalitat, com administració més propera als catalans, si bé ha de donar la cara per atendre els problemes i demandes de la ciutadania, ho ha de fer-ho sense els diners necessaris.
Ningú pot governar satisfactòriament sense diners ni competències. Cal recordar l’espoli de l’Estat , 16.000 milions anuals, a de tenir la nostra economia totalment intervinguda pel Govern espanyol.
En la situació excepcional que ens trobem, els polítics havien de ser sincers i explicar a la ciutadania que la Generalitat avui no té els diners per fer front als costos de la reforma sanitària, ni a la catàstrofe econòmica i social generada per la pandèmia. I per tant calia confrontar-se amb l’Estat que és l’únic responsable de la nostra migrada economia.
Però el President en funcions i responsable econòmic, Pere Aragonés, segueix amb el diàleg virtual i no vol confrontacions amb Pedro Sánchez ni Podemos. I davant de les demandes ha optat per fer el ridícul amb unes ajudes als autònoms penoses que no resolen res, mentre el seu partit ERC, ja es troba còmode amb l’autonomia. I la prova la tindrem d’aquí a pocs dies, on, com a mostra de submissió, aprovarà el pressupostos de l’Estat a l’espera que vingui l’helicòpter que llençarà diners europeus, sense que ningú sàpiga avui com, ni amb quins criteris, els repartirà el Govern de Pedro Sánchez.
Si ERC segueix manant en el proper Govern, la ciutadania partidària d’una Catalunya lliure i independent, ja es poden anar oblidant de veure-la.

PAU BOLDU
11.11.2020 | 05:04
Homrani es conseller, per quina raó, sr. Junqueras? No cesar.lo es un delicte als catalans

Jordi Torruella
11.11.2020 | 05:35
És el que té tenir persones mediocres al capdavant de les institucions.
El problema principal no són pas la mancança de les ajudes, sinó la incoherència amb les restriccions.
Si no pots protegir la població, no el facis més esclau i miserable amb males decisions/restriccions. Si tractes la societat com un adult, tracta’l així en tots els sentits. Les restriccions/prohibicions és infantilitzar la societat. Si pots protegir la població en tots els àmbits, endavant. Cas contrari, passa el que estem vivint.

Miquel Gilibert
11.11.2020 | 06:08
El “govern efectiu” tenia una raó de ser. Tinguem una mica de perspectiva: al gener de 2018, i no perquè a Puigdemont, Junqueras & Co els hagués tret del mig la guàrdia civil o una força del planeta Raticulín, sinó perquè ells mateixos havien marxat o s’havien lliurat, i havien renunciat a defensar la independència, que segurament pensaven que no arribaria, però que certament no sabien com implementar, les institucions catalanes estaven controlades i anorreades pels funcionaris del 155. No hi va haver resistència remarcable dels funcionaris, vagues generals al carrer… res. De fet crec que els primers sorpresos amb la facilitat que va tirar tot endavant varen ser els responsables imposats pel govern Rajoy. Cap de les finestres d’oportunitat que s’havien obert s’havia aprofitat: ni el 21D per crear una llista unitària, ni la constitució del parlament per reafirmar la sobirania, ni la llibertat provisional per fugir (excepte Marta Rovira). Cap. En aquest sentit i per molta ràbia que ens fes, Torrent va prendre la decisió conseqüent: si ja es veia que no s’anava a fer res, per què ficar-se solet en una cosa que no podies fer efectiva i que et portava a la ruïna, com podia ser l’elecció de Puigdemont.
Que era una situació de feblesa en la qual la classe política, les nostres organitzacions socials i nosaltres mateixos ens havíem ficat per no ser capaços de defensar allò que dèiem que volíem ? Si, totalment cert, però era la situació. En aquest punt es va considerar- crec que encertadament- que el primer que calia fer era, almenys, fer fora els intrusos de les institucions per- almenys- limitar el mal.
Però és que malauradament el problema de fons subsistia i és, com ja he dit molts cops, la desconfiança mútua i ancestral (la podríem seguir fins la Lliga vs. ERC a la segona república) entre els actors de l’independentisme majoritari i el capteniment permanentment adolescent de la CUP. Ni sottogoverno ni res, és tan senzill com que ERC no pot veure JxCat i a l’inrevés, i això es copia des del cap de govern fins al darrer cap de negociat. Tenim dos governs paral·lels ocupats en mirar-se de reüll i en fer-se el llit els uns als altres, i poc en governar per tots. I per acabar-ho d’arreglar, el 155 és com el compte Dràcula: si el deixes entrar un cop ja sempre més entra a vampiritzar-te i, per tant, totes les decisions que s’han pres han estat totalment mediatitzades, supeditades o condicionades d’una o altra forma per Madrid. No han marxat.
Sumeu-li en això que l’estratègia del govern espanyol va funcionar i el millor que tenia cada partit és a l’exili, a la presó, en processos judicials o retirat i veureu que la gent que ha accedit als llocs compleixen els criteris de mediocritat, submissió i desconfiança mútua com per convertir el govern en una olla de grills.
Sincerament no hi veig solució a curt termini: el sistema de partits català està totalment cristal·litzat, i les iniciatives noves l’únic que fan és trencar encara més l’independentisme. En mil trocets idèntics als partits tradicionals i en els quals la mateixa mena d’estructura de poder controla des de dalt el funcionament i ascendeix als més fidels, mentre desconfia de l’independentista del costat, del qual separen mínimes diferències. Evidentment els partits unionistes són iguals, però ells no s’han de preocupar de ser eficients ni de demostrar que les coses es poden fer diferents.
Per molt mal que em faci dir-ho jo crec que l’única manera de capgirar-ho tot és que el dia 14 de febrer els enviem a tots dos (tres si comptem la CUP) a l’oposició, a veure si reflexionen. Jo no votaré un partit unionista, per pura decència (no puc votar algú que aplaudeix, es queda callat, ignora o justifica que es piquin persones, a qui li agradaria veure’m a la presó per les meves idees o no respecta una mínima separació de poders, i tots els partits no independentistes, dels Comuns a Vox, fan i pensen així- o no recordem l’indigne Coscu ensenyant el vot ?), però tinc ben clar ara per ara que no puc votar ni ERC ni JxCat (o galàxies PDECatianes, PNCistes i altres herbes espúries), encara que impliqui que el proper MHP sigui Miquel Iceta. Perquè potser això és el que necessiten per recuperar la humilitat i la unitat i adonar-se que no poden maltractar la ciutadania pensant que sempre els riuran les gràcies per por dels altres.

Esther Miquel
11.11.2020 | 07:07
Ja sé que hi ha altres qüestions però em preocupa el 14 de febrer. Així, en principi, no crec que no votar sigui la solució.
Com ens ho podem fer?

Josep Segura
11.11.2020 | 07:41
Força d’acord amb la majoria de l’editorial. I és que la mediocritat ens està envaïnt. A tot arreu. Ara bé, proposar solucions”fàcils” com una renda universal, subvencions per la salut i la recerca, etc. i al mateix temps suprimir impostos, l’operació suma-resta no surt. Si volem proposar idees, al menys que no siguin populistes, que d’això ja n’estem tips.

Albert Parés
11.11.2020 | 07:41
Es pot dir més alt però no més clar. Em trec el barret amb aquest editorial. El sistema d’ajuts atorgats als afectats pels tancaments és una autèntica vergonya: què és això que el primer que ho sol•licita el primer que s’ho queda sense mirar cap altre criteri? I per postres no tenen la infraestructura informàtica preparada per atendre aquest sistema injust d’assignació. I que consti que aquest sistema injust l’apliquen tant conselleries de Junts (Departament d’Empresa en els ajuts a la restauració) i d’ERC (els famosos ajuts a autònoms del Departament de Treball).
I mentrastant el govern espanyol té ciutadans de la provincia de Barcelona més de 3 mesos sense cobrar l’atur que els correspon, com ja va passar amb els ERTO, i no he vist cap conseller que ho denunciï. I que això en tot Espanya només passi a la provincia de Barcelona és molt significatiu, ja que significa que de ben segur hi ha una manca de personal estructural del SEPE en aquesta provincia. Plou sobre mullat.

Mª Teresa Brasó
11.11.2020 | 08:13
Amb aquest desgavell i vergonya de Govern que tenim algun partit vol aprofitar-lo per poder aprovar els pressupostos dient que ajudaran a Catalunya?
Això només te arreglo votant per la independencia i cap recolzament a Madrid.
Cada dia em faig la mateixa pregunta a qui li interessa que el Govern es denigri tant?
El President Torra va conservar la dignitat fins on va poder, ara no hi ha ningú, es buscaba això fent-lo fora?

Jordi Camps
11.11.2020 | 08:23
que votem a erc a junts x cat a les cup? Espero que surti algú amb cara i ulls que es proposi fer net i començar de nou , aquesta colla de “diputats independentistes” només volen el modus vivendi saben que votarem per evitar que arribi al poder els altres més escanyolistes, però tots es pensen que som rucs o ximples.
Jo aniré a votar molt a desgrat meu però podeu estar segur que aquest cop no votaré amb el cap i el cor votaré el que cregui que pot fer més mal a no ser que una formació nova o de les actuals vegi que es pren en seriositat l’independencia, ja estic tip de aquesta gentussa també ens vulgui utilitzar els nostres sentiments per benefici propi això ja o va fer un partit avui desaparegut.
Verdaderament es vergonyós l’actitud d’ahir del govern de la Generalitat

Jaume Riu
11.11.2020 | 08:33
De nou comparteixo el punt de vista positiu de l’editorial. quan Vicent Partal descriu amb poques paraules la idea clau. Diu que un govern independentista capaç no hauria organitzat aquest lamentable espectacle. Però és que, a més, hauria aprofitat la situació per demostrar a la gent que l’espoliació fiscal que Espanya continua exercint sobre el nostre país mata. Mata literalment.
No es pot dir més clar.
Només afegeixo que cap revolució per canviar els fonaments d’un Estat no s’ha fet mai des dels propis fonaments, i un govern efectiu -autonòmic-, és el fonament que volem canviar precisament.
Volem canviar els fonaments, ¿sí o no?

Jordi Parera
11.11.2020 | 08:34
no entenc aixo de no votar per fer net i a les següent s eleccions ja hi haura politcs millors… a sí? voleu passar 4 anys mes de purgatori esperant una mitica nova fornada de politcs competents valents i decidits estirin del carro? potser seria hora que qui es vegi capaç simpliqui en millorar l’oferta mes que continuar esperarant noseque.

JORDI BALBASTRE
11.11.2020 | 08:35
Completament d’acord amb la teva exposició. Ha quedat clar que la Generalitat és orgànicament Estat Espanyol, i els càrrecs polítics cobren d’aquest estat, i no estan disposats a donar cap pas que els comprometre en aquest sentit. Per altra banda és summament preocupant que l’Estat Espanyol no puga socórrer adequadament als ciutadans en els moments dramàtics que estem vivint. La funció primera d’un estat és protegir els ciutadans que el composen, del contrari entrem en un sender molt perillós: de que serveix un estat que no puga auxiliar als ciutadans? El futur serà d’una Catalunya pobra i independent al mig d’un caos espanyol de conseqüències imprevisibles?

FEDERICO ALEJANDRO PUJOLA
11.11.2020 | 08:40
Vicent Partal, els vostres editorials son un far que els governants actuals de la nostra autonomia haurien de mirar, si volen ser considerats com a “homes d’estat”. Perquè Catalunya és un estat. No ho és “de facto” ni “de jure”, però ho és “in mente”, en el cor de tots els qui som realment catalans. Malauradament, només en tenim dos d’ homes d’estat; un a l’exili, l’altre a la presó. Els homes d’estat quan s’equivoquen, planten cara i no deixen que siguin els o les portaveus que ho facin.

Francisco Sánchez
11.11.2020 | 08:47
Per una vegada, em permeto discrepar del sempre profund Miquel Gilibert: potser sí que és el que col·lectivament ens mereixem, però jo penso fer tot el que pugui per evitar que en Miquel Iceta sigui el propoer president de la Generalitat. Estic d’acord en que cal enviar a pastar fang tant els derelictes dels successius naufragis convergents (PdCat, PNC, Units per Avançar, etc) com els veritables hereus del pujolisme (ERC), i des del meu punt de vista caldrà votar defensivament, a la contra, com ho han fet els ianquis per deslliurar-se’n de Trump. Per això penso votar el MHP Puigdemont, l’únic candidat que tots els altres volen anorrear. Això inclou el Deep State, la Moncloa, el sottogoverno inefectiu de la Plaça Sant Jaume, els partits “catalans” espanyolistes d’esquerra, de centre o de dreta… i també els soi-disant independentistes de qualsevol partit, republicans o juntistes, que en haver escalfat cadira molts anys a la cúa dels partits pro referendum no volen quedar-se sense el lloc on seuen.
Puigdemont és l’enemic a abatre per tothom. Si votem a la contra, com els ianquis contra Trump, el vot a Puigdemont és l’únic que pot fer mal als qui ens n’han fet tant, de mal.

Joan Deulofeu
11.11.2020 | 08:48
Cal regenerar la immensa majoria de la classe política-funcionària. El desengany és majúscul!

Joan F Ruiz
11.11.2020 | 08:51
Us van voler atacar a VW per criticar el govern?
Doncs, acceptant el dret de tothom a opinar, tal com están anant les coses és el que heu de fer, i prescindir dels seguidors ulls clucs d’un partit per sobre de l’interès del país.
Em vaig donar de baixa del ARA pel seu descarat junquerisme.
I per a mi, ex-votant d’ER, qui pitjor està actuant al govern i a Madrid és ERConvergent, seguida del PdCAT.
Dit això, subscric totalment lo dit sobre la vàlua i honestedat del MHP Torra, que feia nosa tant a Junqueras com al Pedro Sànchez. Estic segur que si no hagués estat foragitat de males maneres, el tema dels autònoms, beneït per l’Aragonès, no hagués anat així.
El MHP Torra va fer una minsa remodelació del govern, sense tocar, per exemple, al Homrani ni a la Vergés, perquè el junquerisme no li va deixar. Pels junqueristes te més valor el seguidisme al partit que el servei a Catalunya.
També subscric, Vicenç, les seves paraules sobre com s’hauria d’haver comportat un govern independentista, i afegiria una Presidència de Parlament independentista. Em permeto repetir-les:
“…
Un govern independentista capaç no hauria organitzat aquest lamentable espectacle….
… hauria aprofitat la situació per demostrar a la gent que l’espoliació fiscal que Espanya continua exercint sobre el nostre país mata. Mata literalment….
… hauria denunciat amb tota la força el govern espanyol….
….
… hauria estat radical, hauria anat a l’arrel del problema, i no hauria dubtat a enfrontar-se amb qui fos en defensa dels ciutadans de Catalunya, amenaçant tant com calgués, per exemple, de tombar el govern de Madrid a les Corts espanyoles, si no es resolien de pressa les necessitats que té la població.
… ”
Es pot dir més alt, però no més clar.
Afegiria els incompliments i el col·laboracionisme de Roger Torrent al front del Parlament (30-G 2018, Juny 2018, substracció de l’acta de diputat al MHP Torra, no publicació dels acords parlamentaris,… etc.)

Rosa Masot
11.11.2020 | 09:00
Aviam quanta gent votarà, perquè per més que es busqui no és veu un sol partit votable.

Joan Begue
11.11.2020 | 09:00
Gràcies VW.
No companys no hem d’esperar que ens donin el full de ruta, això ja ens el donen des de fa 25 anys i cadascun treu el seu recorregut.
Animats i desanimats dos exemples d’una mateixa actitud personal totes dues raonables.
Fora, al mon il. lusori alguna cosa està canviant i pot ser per a no tornar. Si per un moment ens deixem fora nostra els dos estats d’ànim i fem un buit mental, potser ens adonarem del que s’està movent.
El mon, millor “mon” està parin un altre cosa diferent i pot ser que en el seu full o argument ja no figuren ni, per exemple l’UE L’Estat Espanyol la Catalunya independent de l’Estat.
Tot el que estic dient es massa ridicul massa irreal, pot ser. Tot el que s’hagi d’activar serà perquè surt del nostra interior fins i tot VW que no ens adonem que la seva editorial transmet el que som nosaltres, nosaltres els 20.000 subscriptor i el milió llarg que o llegeix som el diari, naturalment i ha una feina extraordinaria de canalització ja saben tots plegats qui en forma part.
Doncs fem un silenci i intentem veure escoltar quin mom volem, ara que alguna cosa està canviant.

Joan Cuscó
11.11.2020 | 09:03
Aquest editorial tant ben explicat el resumeix perfectament en quatre paraules el M.H President TORRA:
27 de set. 2020 — “He arribat a la conclusió que un dels obstacles per assolir la independència és l’autonomia.”

María Isabel Cuesta
11.11.2020 | 09:10
Totalment d’acord amb tot el que exposes, Vicent. Si us plau, no deixeu de fer la bona, bona feina que feu, amb aquest periodisme independent i crític. Som molts els que us seguim per aquest valor afegit que doneu a la informació complexa del dia a dia, que per a mi suposa una gran valentia per part vostre. Quan abans acceptem que des d’aquesta “Autonomia” no anem enlloc, abans avançarem cap a la República social que molts desitgem, i per la qual lluitem. Endavant, doncs! Atents i confiança.

antoni nogueras
11.11.2020 | 09:10
Moltes gràcies per l’editorial. I una forta abraçada a tothom de la redacció.

Josep Salart
11.11.2020 | 09:33
L’estat español, és a dir, l’Ibex i els alts funcionaris, pel que fa a Catalunya, des de l’1-O, han apostat sempre per ERC, arma destructora i destructiva de l’independentisme. Per tant, el Govern mai pot actuar com voldría perquè una part, ERC, està comprada.
Si encara pel què diuen hi ha quantitat de gent que mira programes i notícies a TV3 com la seva, escolten Cat-Ràdio o Rac-1, no parlem ja dels encarcarats per la calcificació i que poden portar sota l’aixella La Vanguardia, l’Ara o el Periodico, tot això vol dir que la culpa és de l’incultura, les poques ganes de voler entendre rés i que els va be tot. Si el 14 de febrer no s’escombren de la política catalana, continuareu llegint Vilaweb cinquanta anys més com l’esperança, el far i la llum de l’independentisme.

Victor Serra
11.11.2020 | 09:33
Comparteixo totalment l’apartat de crítica al govern i a la manera de funcionar dels partits. Però no sé si entenc la solució. Es molt poc heroic, però no crec que hi hagi altra solució que recuoerar al màxim la Generalitat, posar-hi gent eficient i capacitada i anar fent camí des del poder ( ara molt minso , que et dona) . El Consell de la República i altres artefactes, estan molt bé, però pensar que algun d’aquests pot subtituïr les institucions i portar-nos a la independència, francament, em sembla fer volar coloms.

Pere Grau
11.11.2020 | 09:47
Més clar no es pot parlar i més raó no es pot tenir. Barretada (una vegada més) Sr. Partal. La gent ja estem tips de tants pigmeus que es creuen ser gegants. I això de no anar a votar el 14 de febrer: ni pensar-ho! Jo, com tants, vull votar la llista on vagi Puigdemont, però cal que en aquests tres mesos, JxCat (o com es digui la llista del President) tingui un programa rupturista claríssim, sense cap vel·leïtat autonomista (i aquí el President s’ha d’imposar sobre els que vulguin aigualir-ho). Si no fos així, no seria el magnet que tots desitgem ni l’eina per portar endavant el nostre poble.
Per cert amb aquesta increïble rucada de l’oferta a RENFE (d’això en deuen dir ser “efectius”) des d’ara de tots aquests pigmeus curts de vista i enganxa-cadires en podem dir “renfistes” . N’hi hauria per riure si no fes plorar…

Eduard Samarra
11.11.2020 | 10:10
Perdoni Sr. Partal, però jo no he aconseguit resoldre la dissonància cognitiva que significa demanar el vot per legitimar aquesta miserable classe política i alhora assenyar-la com la gran responsable de tots els mals. Veig a la societat en general, molta necessitat de buscar culpables, però poca capacitat d’auto-crítica. Jo no crec que la independència fallés per accidents del destí o perquè uns “líders exemplars” es veiessin “sobrepassats per una imprevisible repressió espanyola”.
No. El que ha passat és que la independència no va ser mai possible, perquè els polítics ni la volien ni sabien com fer-la i la població, per més força que vam acumular, no estàvem prou alliberats d’esperit i de ment com per passar per sobre dels polítics i estar disposats a perdre-ho tot. Jo no tinc elements per jutjar si la classe política que va portar el timó del procés era brillant o no, però el que tinc clar és que alguna habilitat crucial els devia faltar si no tenien un pla per després de l’1-O. No obstant, el que sí que van fer molt bé és tapar, amb la col·laboració dels mitjans, les veritats que no vam voler veure. Alguns ho van advertir molt al principi i ningú els va fer cas.
Deu anys després, al període entre octubre del 2017 i la primavera del 2018, els mateixos (amb alguns efectius més) van tornar a advertir del mateix. Hem perdut tot aquest temps disculpant les mentides dels presos/exiliats pel sol fet de ser-ho, votant in eternum promeses de campanya impossibles i acceptant les pixades a la cara de l’estat espanyol. Mai no es pot dir que sigui massa tard, però la veritat és que ara estem tan cardats que a mi personalment se’m fa difícil no emprenyar-me veient aquesta denúncia tardana i dissociada del curs dels esdeveniments.
Com ja vaig dir ahir, el positiu de tot plegat és que augmenta els nivells de conscienciació. I més garrotades que vindran per a que seguim aprenent.

RAMON CARTRÓ
11.11.2020 | 10:12
Constato preocupat que cada cop hi ha mes veus de lectors d’aquest diari que explícita o implícitament es decanten per no voltar a les eleccions del 14 de febrer. Quan ens queixem de que els del 155 han entrat i no han marxat encara, no vull ni imaginar que passaria amb la Generalitat, encara que es comporti com una gestoria de les engrunes que ens envia l’estat espanyol, en mans dels enemics, no seria ja possible recuparar-la perquè ells farien l’esforç final per desmontar i destruir la cultura i les institucions catalanes. Jo també estic decebut i emprenyat però es una irresponsabilitat total pensar així.
Per altre banda, també veig que hi ha moltes veus que volen igualar, adjudicant-los el mateix grau d’ineptitut i les mateixes intencions, a Junts i a ERC. I la gent d’ERC no podria fer-ho millor pels seus interessos, dic que tots son igual de dolents i,com que en aquest diari sembla que hi ha mes simpaties per junts que per Esquerra, aconsegueixo que com que de cap manera em votarien a mi al menys no votin al meu contrincant. La campanya per les eleccions ja ha començat.

Joan López
11.11.2020 | 10:39
Afers socials erc,CCMA erc, salut erc,vicepresidencia en funcions de president erc,trigareu molt en dirt la veritat ja? Torra ara sembla al millor estadista que hem tingut I Puigdemont invisibiltzat per als medis. Pero moltissima gent indepebdentista ho tenim clar.

Salvador Aregall
11.11.2020 | 10:53
Què vol dir govern efectiu?, doncs que produeix l’efecte esperat pel govern central. Des de les darreres eleccions al Parlament -21/12/2017- el govern de l’estat ha fabricat un embut, amb una sortida molt estreta, perquè tota la política catalana i, fins i tot el comportament social, hi passi de forma obligatòria sense veure-hi cap altre camí. El govern de la Generalitat s’ha convertit en ordre i custodi d’aquest embut. Hem perdut massa oportunitats. Imaginem-nos la crisi de la Covid-19 essent independents. Hauríem afrontat millor la crisi sanitària, amb més recursos i més a temps, hauríem invertit en salut i investigació, renda social garantida, deixar de cobrar impostos i ajudar a autònoms, empreses i famílies. Tot això és el que no podem fer però si que podem explicar que ho feríem si fóssim independents. . Però el nostre govern ‘efectiu’ no ho explicarà perquè no s’ho creu, ha posat les llums llargues i només veu autonomia. Fer el ridícul com s’ha fet amb el tema dels ajuts als autònoms i de la manera que s’ha fet, fa pensar que en el palau de la Generalitat hi ha un cervell espanyolista que dirigeix les operacions. Tot el contrari del què pensàvem de la Moncloa quan, de forma reiterada, ha fet accions que han ajudat a engreixar les files independentistes. Espanya mai ens falla, ho recordeu?. Ara ells poden dir, amb tota la raó, els polítics catalans no ens fallaran mai. Algú s’ho imaginava a l’octubre del 17 que estaríem en aquest punt tres anys després?. El procés d’independència el va iniciar la gent al carrer, els polítics s’hi van adaptar per sobreviure, com les espècies als canvis ambientals, i ens el van prendre. Vam crear l’ANC i també ens l’han pres. L’exili va crear el Consell per la República i des de dintre no s’ha deixat créixer i pràcticament s’ha avortat. Hi ha al nostre país gent prou rellevant, amb lideratge que pugui agafar el relleu? Que pugui foragitar als ‘filisteus’ que habiten les nostres institucions?. Si no és així, com diu en Partal, les pròximes eleccions no serviran de res.

Antoni Roca
11.11.2020 | 11:07
Sr. Partal.
Fruit de la meva ignorància no he acabat d’entendre el fragment que diu ” el president Torra que ara hem constatat en públic fins a quin punt era odiat i vilipendiat pels qui figurava que eren els seus”. Us referiu a JxCat? L’afirmació m’ha agafat de sorpresa probablement, com he dit, per ignorància. Podríeu ser una mica més explícit en algun altre editorial? Us ho agrairia de bon de veres, perquè el concepte que tenc del MHP Torra és d’allò més positiu i em sorprèn que alguns dels “seus” l’odiïn. Gràcies.

Mireia Costa-Pau
11.11.2020 | 11:09
PARTAL PRESIDENT! 😜
(Sóc Daniel Bonaventura)
L’enhorabona, Vicent, i a tot l’equip. Vilaweb és imprescindible. La llavor que esteu sembrant donarà fruit. Ja el dona.
Permeteu-me una frivolitat, una mica de necessari desenfadament:
Partal president! 😜😜😜
Seguim!

Josep Ramon Noy
11.11.2020 | 11:33
Molt bé, Vicent. És exactament el que dius. La situació és cada cop més clara i diàfana: un govern autonòmic efectiu no serveix de quasi eres. Per tant hem d’anar per feina, no podem seguir així ni amb aquesta estratègia de país, perquè ens porta al suicidi. I si al menys l’estratègia del govern efectiu hagués servit per que la repressió disminuís i els presos i encausats siguessin lliures, podríem estar valorant la seva conveniència. Però, no: tot el contrari. Els presos segueixen a la presó, i els encausats van aumentant i la repressió és més ferotge i global que mai. I el govern de la Generalitat cada cop té menys poder real i menys mitjans de tota mena.
Per tant no ens queda altre camí que el de la confrontació i la lluita democràtica i pacífica encapçalada per els que estiguin fora de les urpes de la repressió. És cada cop més evident! Lluitar per la hegemonia a la Generalitat, és una trampa per a babaus: és lluitar per res, és lluitar per fum! I mentre avança la lluita cal anar fent república, cal anar fent procés constituent. El que no cal és fer política electoralista com ha passat amb el cas dels autònoms i intentar guanyar vots repertint misèria de mala manera. Cal abandonar polítiques partidistes de lluita per l’hegemonia, que és perdre el temps i les energies per a res.
Algú ho tenia clar des del primer dia, el president Torra. Però el van foragitar els d’allà amb la col·laboració necessària dels d’aqui….Fins quan tolerarem tants errors?

Albert Miret
11.11.2020 | 11:42
Francament, dir-ne Govern efectiu em sembla una exageració excessiva. A mi em sembla un parvulari sense senyoreta que actua al dictat del gobierno de Madriz.

JORDI COMAS
11.11.2020 | 11:43
Completament d’acord amb aquest editorial. Però voldria fer un comentari sobre el que dieu de Renfe, que sempre serveix d’ase dels cops sobretot per al propi Govern.
1 El suposat traspàs de Rodalies tant publicitat des del tripartit fins avui dia només ha servit per pintar els trens d’un altre color, proposar horaris i el principal i que no explica ningú: que rodalies de BCN sigui més car que a València o Madrid…perquè la Generalitat no aplica les tarifes de Renfe sinó les pròpies. Sense que reverteixi en el servei, evidentment. Només cal veure que aquí encara anem amb passis de cartró a tot el transport de l’ATM, quan Renfe fa anys que funciona amb targetes amb xip a Espanya.
Un exemple: dues famílies (A i B) de dos adults i dos menors agafen el MATEIX tren per anar a Tarragona i tornar el mateix dia. La família A puja a Vinaròs, la família B a Ulldecona. La família B pagarà 100€, la família A, que ve de més lluny, només 75€.
2 El mal servei de ferrocarril, de totes les incidències només són atribuïbles a Renfe el 8%. Canviar d’operador avui o l’any que ve sense invertir a la xarxa ferroviària (ara d’Adif) no resoldria res. I això el Govern ho sap. Apart que FGC només es podria fer càrrec del servei comprant, llogant o traspassant els trens de Renfe existents, i suposadament traspassant també el personal. Que bàsicament seria com allò de canviar la pintura. Perquè a més resulta que a Catalunya hi ha dèficit de personal ferroviari, el 70% de noves incorporacions de Renfe a BCN són de fora de Catalunya.
És a dir, estem com amb això dels autònoms. Si no hi ha diners per això, molt menys per a crear de zero un operador ferroviari, o ampliar el propi. I l’origen com tot, l’escanyament econòmic de Catalunya mentre segueixi formant part d’Espanya.

Eduard Muntada
11.11.2020 | 12:11
És una llàstima que el MHP Puigdemont no hagi pogut (o no hagi volgut) formar un Partit Polític propi –confegit “en las Españas” mitjançant persona necessàriament interposada– per a participar a les Eleccions com “el Partit del President”.
Perquè, òbviament, tothom sap qui és el veritable i únic President de la República Catalana. Però no tothom està convençut de que –encara que en procedeixi– s’hagi de continuar barrejant amb les restes d’un previsible naufragi.
Si el MHP Puigdemont no troba altra solució i acaba presentant-se sota el paraigua de Junts per Catalunya, això podria resultar un suïcidi polític i el final de una trajectòria brillant, esforçada i eficaç.
A mi, abans d’anar ARA a aquestes pròximes Eleccions amb JxC, trobo millor esperar que JxC s’esvaeixin tots sols, i tornar més tard. Ep! però amb un Partit Polític fort i consolidat, transversal en l’eix nacional i que si, de passada, sap i és capaç de recollir les sensibilitats socials, aleshores sí que serà un autèntic win/win.
Em sembla que –apart dels respectius “sottogovernos” dels Partits i els que només defensen “la menjadora”– hi hauria poca gent realment independentista que estigués dubtosa a l’hora de donar suport a un tal “PARTIT DEL PRESIDENT”.

jma vialis
11.11.2020 | 12:44
Estan be totes aquestes critiques sobre el Govern de la Generalitat algunes ben raonades però que son desproporcionades amb les que fan a l’estat , quina ceguesa ,tota l’historia igual .
Tota aquest colla no saben que la Generalitat gestiona una miseria , han entès que tenim un dèficit fiscal enorme , que aqui es fan inversions que duran una eternitat , que no es compleixen els presupostos , que Hisenda encara no ha tornat les declaracions de renda negatives del Juny, el caos del atur , el caos dels ertos , un ejercit al carrer ,cada dia , en forma GUARDIA CIVIL ,una justicia que no la te ni Grecia .
Una revolta contra els propis perque som incapços fins i tot de revoltarnos encara que sigui formalment contra el poder real ,som com un Hamster gegant .
Catalunya una realitat inquestionable pero feble i mancada de inte.ligencia politica i amiga de utopies o absurds ,la CUP , que com la temperatura de xafugor ningú copia o copiarà.

JORDI SEDÓ
11.11.2020 | 12:49
Després de tenir que ser conscient una vegada més al llegir les línies de l’editorial, de la brossada política i institucional que degrada i paralitza el nostre país, al llegir l’últim paràgraf almenys m’he emocionat en positiu. Gràcies Partal i demés per la feina que feu i endavant. Estem amb vosaltres. I tant de bò amb l’ajuda de tots ens puguem redreçar.

Maria Angels Fita
11.11.2020 | 13:06
D’acord amb l’esperit de l’article, un poc menys amb algunes paraules:
VilaWeb quan critica “als partits” els posa en una condició de culpabilitat al 50/50. Jo crec que això és injust i no és real. Qui ha claudicat és ERC i això ha arrossegat tota la resta del nostre govern a barallar-se per defensar-se d’atacs personals o falsos que, en gran part, arriben sempre per la banda de ERC.
Quan explicareu bé el que va passar amb el pacte de la Diputació? Ja n’estic farta de que la culpa vagi a JxCat quan la situació de “no-sense” la varen produir els Comuns amb gran plaer i satisfacció de ERC, que ha pogut vendre un relat fals i que tothom s’ha cregut.
A més, jo necessito clarificació per aquest extracte a la fi de l’article:…”D’unes institucions que, ara com ara, amb els errors comesos pel Consell per la República…..”. Quins errors? Tu quoque?
Per a mi, l’unica solució és el partit de Puigdemont i, és més, crec que ell no s’ha de presentar i ha de continuar a Brussel.les.

Carles Serra
11.11.2020 | 13:12
Si no esté clar qui controla la Generalitat i també els mitjans de comunicació i posar a tots dintre del mateix sac no anirem en lloc.
*Qui controla les presons de Catalunya ?
* Qui controla TV3 i Catalunya Ràdio? ja no dic RAC-1, del grup franquista Godó
* Qui controla el departament d’afers socials
*Quin partit apalanca’n el govern opressor i franquista del PSO€-UP?
*Quin partit controla la Generalitat?
Quan tingreu respostes en aquest interrogant segur que sabreu aquí no votar el 14-F.

Gerber van
11.11.2020 | 13:28
I ara què? Jo també em sento trist, decebut, preocupat i indignat. No només per culpa dels polítics dit independentistes, però també pel moviment principal de l’independència, l’ANC. O més ben dit en el seu SN que va decidir, tot contra el seu full de ruta que és va votar fa dos mesos, a no pressionar els polítics per a incloure el DUI com el punt de programa electoral principal.
Sembla que votar no resolt el problema. No veig cap partit qui vol i pot tirar endavant amb el DUI. Com el MHP Torra va dir que obtenir la independència a travès de l’autonomia és impossible. A vegades em surt les ganes per a seguir l’exemple de l’holandès Marinus van der Lubbe qui va cremar el Reichstag en l’any 1933. No ho farem perquè som democràtes i massa pacífics, però tinc clar que ho hem de fer en una manera figuradament. Potser no anar a votar massivament el 14 de febrer (els instituts Catalans ja són en mans d’Espanya i els seus aliats doncs no hi haurà molta diferencia) , desobeir els autoritats, inclòs els de la Generalitat, i obeir al Consell per la República podria ser la resposta.

Maria Cinta Comet
11.11.2020 | 15:39
Sr. Partal moltes gràcies, l’editorial d’avui és magnífic. Descriu rebé el que tenim, un govern gens efectiu, vaja INEFICAÇ del tot i per rematar-ho barallant-se entre ells.
Des que van permetre que fessin fora al MHP Quim Torra encara van PITJOR i el guirigall no cessa, ni cessarà.
I així seguirem quatre mesos més; quantes pífies més encara veurem?
Ja cal que respirem profundament per poder-ho resistir. Es farà llarg.
Entre els comentaristes que proposen no votar ni a JxCat, ni a ERc, ni la CUP i deixar el camí lliure al PSc i l’Iceta, penso que no ens convé gens, gens.
Si ara anem malament aleshores aniríem mil vegades pitjor i encara ens passarien pels nassos que ells ens ho arreglarien tot.
Cal rumiar-se bé a qui votar el 14F perquè ahir a Cat.ràdio el Sr. Raúl Romeva va dir que l’aritmètica parlamentària marcaria les aliances (Si ERc suma amb Comuns i PSc, tornarem a tenir un trigovern que ens mantindrà en una autonomia molt més descafeinada). Compte, doncs.

David Mascarella
11.11.2020 | 15:55
Partal, només és una crítica respectuosa, que segur acceptarà, venint d’algú sense els coneixements i accés a informacions de primera mà com té vostè. Quan esmenta que cal prendre’s seriosament la construcció de les institucions republicanes, ho focalitza en una alternativa concreta (res a dir, és la seva opció), però deixa fora una immensa part de gent.
Puntualitza que no tenen la tracció necessària, però que és evident que són, combinades amb la mobilització del carrer i l’atac judicial a Europa, l’únic camí real cap a la llibertat, que hauria d’equivaler al bon govern.Això és una obvietat que es repeteix contínuament, des de tot l’arc sobiranista.
I quan esmenta que “no s’apreta” prou amenaçant tant com calgués, per exemple, de tombar el govern de Madrid a les Corts espanyoles, si no es resolien de pressa les necessitats que té la població, sap perfectament (crec) que això és un “farol”. Prou sabem quin efecte té això allà…i quan ho diu vostè trasllada els efectes a altres direccions.
Diu també, (com sabíem tots), que no hi havia condicions per governar després de la “no proclamació” de la independència i que era perillós sobretot perquè significava un canvi de rumb per a l’independentisme, que estava segur que pagaríem molt car.
I continua dient que veníem d’una etapa brillant, en la qual la prioritat era dibuixar i fer visible a la població un país de llibertat i justícia.
Etapa brillant i més coses. Va ser un intent més al llarg de la nostra Història, formidable si, sense preparació de garantir resultats, No fem trampa amb això: tots sabem que sense unes forces “contundents” ni suport extern, val més no prometre el què no es pot garantir. No es podia en aquell moment, i tampoc s’hi val ara que algú avanci victòries alegrement.
Ningú d’aquí ha respost a una pregunta que vaig fer, interessat a conèixer opinions, sobre les recents declaracions de Laura Borràs: Si l’independentisme assoleix el 50% , caldrà materialitzar la independència”, com valorem això?
Aquí ens necessitem tots, i els partits TOTS, haurien de renunciar a la hipotètica possessió de la “veritat única” i alguns tertulians podrien parlar amb més respecte dels altres. Però això és la lliure opinió, i és un retrat d’on som.
Subscric les paraules de Marc Renom 01:22, Josep Segura 07: 41 i Eduard Samarra 10:10

Roser Caminals
11.11.2020 | 16:42
L’útim paràgraf de l’editorial marca el camí. La idea més lúcida del President Torra va ser que l’autonomia és un obstacle per la independència. Sens dubte. El govern “efectiu” és un govern submís a les ordres de Madrid. Miquel Gilibert diu que “Torrent va prendre la decisió conseqüent: si ja es veia que no s’anava a fer res, per què ficar-se solet en una cosa que no podies fer efectiva i que et portava a la ruïna, com podia ser l’elecció de Puigdemont.” Aquesta lògica és la trampa, el bucle del qual costa tant sortir, perquè és la lògica de l’estat espanyol. Es valora una acció segons els efectes anticipats dintre del marc autonòmic imposat per Madrid: si no ha de ser efectiva, per què emprendre-la? Per la mateixa raó, per què presentar la Laura Borrás a la presidència? Un unioniste seria més “efectiu.”
Hi ha una lògica més enllà de la que imposa el sistema del qual precisament ens volem alliberar: la lògica i l’efectivitat de la resistència, la desobediència i l’envit. Que tombin tants presidents com vulguin. Tornem-hi. Encallem les rodes de l’estat. Tots els moviments d’alliberació, excepte quan l’estat matriu és democràtic i dialogant, s’han guanyat amb aquestes cartes i no amb les que reparteix l’opressor.
Si l’autonomia juga en contra, per què votar? Primera perquè, malgrat els esforços dels mitjans per posar tots els partits dins del mateix sac, un és més responsable del desfet que la resta. I, segona, perquè necessitem la façana electoral. Qui es pensi que ens podem abstenir ara i recuperar el pols d’aquí a quatre anys, tindrà una sorpresa. Una sola victòria unionista serà irrecuperable. Espanya i Europa faran cor per declarar l’independentisme mort i enterrat. La resurrecció no la podem garantir. Votem encara que sigui sense fe, i posem-la en la coordinació entre unes institucions civils que s’han de reforçar urgentment i el Consell de la República, que ha de créixer amb la mateixa urgència.

Lluïsa Miret
11.11.2020 | 17:14
Es veritat, la autonomia és el problema, com deia el president Torra. S’ha de triar o autonomia i restriccions econòmiques i de tots tipus com fins ara o arribar a la edat adulta i això vol dir la Independència.

jordi Rovira
11.11.2020 | 18:14
Home, és ben clar que cal començar a pensar en un òrgan de govern nacional ( dels països catalans lliures ) separat de la gestió del govern autonòmic. Són dues coses diferents. Amb això, la idea que prou bé expressa l’advocat Boye, queda ben clara: ens falta un portaveu de la minoria nacional catalana. I perquè això tingui sentit i l’espai polític ben definit, cal posar en clar la impossibilitat d’un govern autonòmic eficient. Aquest pas és indispensable. Ho és tant en l’entorn nacional, com alhora de presentar-ho als diferents interlocutors que han d’assumir les conseqüències del que estem denunciant. És ben clar doncs que no ens cal que cap altra cop el President Puigdemont torni a presentar-se a les eleccions autonòmiques. Tan clar com que ara falta una campanya de crítica a l’autogovern capat ben dura i consistent tant des de dins, com des de fora.

Juan Martin ALEGRIA
11.11.2020 | 20:34
L’únic objectiu dels partits “processistes” és alliberar a qualsevol preu als seus presoners i exiliats. La independència passa en segon o tercer lloc.
Desperteu!

Anna Linares
11.11.2020 | 20:43
La gent estem tant decebuts i enfadats que el 14 de febrer molts independentistes no aniran a votar, ens han desinflat el globus de la il·luisió, i els hem perdut la confiança!
S'ha afegit la noticia a Favorits