Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El govern espanyol va aprovar la setmana passada una ordre del Consell de Seguretat –consultable al BOE– que estableix un procediment d’actuació contra la “desinformació”. L’oposició i molts mitjans de comunicació han posat el crit al cel perquè entenen que la Moncloa pretén de controlar, perseguir i censurar el dret d’informació i la llibertat d’expressió. De moment, però, la Comissió Europea no ha criticat el protocol. La lluita contra les notícies falses i la desinformació és una responsabilitat compartida de la societat, però que els governs s’hi posin al capdavant crea més dubtes. En parlem amb Simona Levi, activista i autora del llibre #FakeYou: Fake news y desinformación.

Quina valoració feu de l’ordre que s’ha publicat?
—No és res que ja no fos així. No canvia el tipus legal ni posa sancions. Però aprofundeix en la narrativa europea, abraçada amb molt entusiasme pel govern espanyol. Utilitzen les fake news i el discurs de l’odi –liderat pel discurs lliberticida de Podem– per controlar internet i fer una cosa exactament idèntica a la que es va fer amb la invenció de la impremta. És a dir, fer servir els intermediaris que permeten l’accés a la informació amb la tecnologia –mitjans de comunicació, Facebook…– perquè apliquin de manera privada la censura. Són formes narratives perquè a l’opinió pública li agradi aquest discurs i puguin avançar progressivament en aquesta línia.

Per tant, considereu que l’ordre forma part de la construcció d’un relat.
—Sí. Concretament, és una ordre que dóna poders a la policia. Tot i que ja era així. El matís important és que consideren que hi ha uns mitjans decents i que faran neteja dels que considerin indecents. Això és igual que la censura prèvia o la inquisició, és la mateixa pràctica. Se cerca l’aliança amb l’intermediari per a recuperar el monopoli perdut per la democratització de la informació perquè els faci la feina bruta.

Us sorprèn que ho faci aquest govern, que es reivindica progressista?
—No em sorprèn. Fa anys que expliquem que la pitjor tecnofòbia, que considera que internet és perillós, ve de l’esquerra. Concretament, de Podem. Podem té al seu ADN una visió dogmàtica i comunista de control de les masses. No els va gens bé que els individus s’expressin lliurement, igual que la dreta. Aquesta idea de control de la massa i de tenir la tecnologia a les seves mans és molt pròpia del dogmatisme d’aquesta esquerra.

Però el PSOE ha deixat Podem fora de l’estructura de control de la desinformació.
—Sí, però la feina bruta de dir que internet és perillós i s’ha de censurar l’ha feta Podem. És tot el relat que han fet contra el discurs de l’odi. Que després ho apliqui el PSOE… ells tenen els mitjans per a fer-ho.

Existeix aquest mecanisme en altres estats de la Unió Europea?
—No ho sé. Però la comissió que s’ocupa de les fake news de la Comissió Europea és semblant. La majoria de participants són grups de pressió dels grans mitjans de comunicació que protegeixen les seves prebendes i privilegis. La font real de fake news són els partits polítics i els grans mitjans, que protegeixen el seu statu quo.

Durant el confinament va haver-hi polèmica per les declaracions dels comandaments de la Guàrdia Civil, que deien que monitoraven les crítiques contra el govern espanyol a les xarxes socials.
—A mi això no em procura cap maldecap. La xarxa és una àgora pública i la policia vigila els espais públics. Que la policia llegeixi converses de les xarxes no em sembla cap problema. És com si ens escandalitzem si els veiem patrullar pels carrers. No veig que sigui un símptoma de manca de democràcia.

Considereu que els governs, d’alguna manera, haurien de controlar les fake news?
—Per eliminar les fake news s’ha de legislar contra partits polítics, institucions i grans mitjans. Són els principals productors de fake news. S’ha de blindar la llibertat d’expressió i sancionar molt greument institucions, partits i negocis que visquin i que produeixin massivament i inverteixin en desinformació. No s’han de retallar drets, sinó vigilar els que inverteixen en la informació i fer-ne aflorar els objectius, no els continguts.

Això també es podria criticar com una forma de censura.
—No, perquè no toquem la llibertat d’expressió. Toquem els negocis. Qualsevol pot vendre aliments sense cap seguretat jurídica? No. Si algú fa ús de la seva llibertat d’expressió, no se’l pot sancionar. Però si algú fa negoci i inverteix diners en la informació, això no és llibertat d’expressió. És un negoci i s’ha de regular. Si ho volen fer de franc, cap problema.

La propaganda política sempre ha existit. Sigui dels partits o de les institucions.
—Tota campanya per a eliminar les fake news que no digui que són bàsicament propaganda política, és una campanya per a destruir la llibertat d’expressió. No pot acceptar-se de cap manera. Darrere la circulació de les notícies falses hi ha interessos polítics i econòmics.

Hi ha cap estat que consideri de regular-ho seguint la vostra proposta?
—No n’hi ha cap. Hi treballem i dedicaré el que em quedi de vida a fer-ho. Som els únics que defensem aquesta posició, fins i tot, dins l’activisme. Vam fer una presentació al Parlament Europeu amb la presidenta Von der Leyen. Fem molta feina perquè ens facin cas i perquè aquesta tendència lliberticida canviï. Reprodueixen el que va passar amb la impremta, tres segles de censura.

Ha fet un any de les eleccions espanyoles del 10 de novembre. El govern espanyol sortint va prometre que derogaria la llei mordassa, però encara no ho ha fet. Us decep?
—La veritat és que no ho sé. Hi ha molta gent que s’ocupa d’aquest tema, jo normalment m’ocupo de causes abandonades. Però han pogut tocar altres coses, com les injúries a la corona, i tampoc no ho han fet. Tenim un problema greu. La pandèmia ha portat urgències a la gent i la vigilància a les institucions és més fluixa en aquests moments. No hi ha incentius perquè les coses canviïn a les institucions, ni per la pressió popular ni per altres motius. Però hi ha gent que s’ocupa d’això i nosaltres els donem tot el suport que podem.

Podeu comprar #FakeYou: Fake news i desinformació a la Botiga de VilaWeb

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.