Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El Departament de Salut català ha obert la possibilitat de demanar hora per a rebre la vaccinació de reforç a la franja de 30 anys a 39. Ahir, la Comissió de Salut Pública espanyola va aprovar la vaccinació amb la tercera dosi dels més grans de 18 anys, una petició que Catalunya ja havia fet al govern espanyol. El temps que ha hagut de passar entre l’anterior punxada i la dosi de reforç s’ha reduït de sis mesos a cinc.

D’altra banda, el Departament d’Educació ha notificat 11.747 positius més acumulats aquest curs, i el total arriba als 156.867 casos. D’aquests, 130.867 són alumnes, 25.936 docents i personal d’administració i serveis i 64, personal extern. En paral·lel, es registren onze grups escolars confinats d’uns 72.000 en total, nou més que fa vint-i-quatre hores, i 59.317 persones en quarantena. Precisament, les dades reflecteixen el nou protocol suavitzat de quarantenes, per la qual cosa el nombre de grups escolars confinats segueix sent baix i només se’n notifiquen onze, davant dels 273 amb què va acabar el primer trimestre. Cal tenir en compte que ara només es confinen el contactes estrets a partir de cinc positius o el 20% de l’aula amb covid. Arran de les baixes laborals, Educació ha nomenat 396 professors substituts.

A les Illes, la xifra de contagis entre alumnes s’enfila als 4.039, que són un 3,1% del total, i hi ha 800 professors de baixa, el 5,2% de la plantilla, cosa que representa un augmenta del 178% respecte de dilluns, quan se’n van notificar 300.

A Andorra, el govern notifica onze aules en vigilància activa total és a dir, tancades i amb els alumnes confinats i 107 en vigilància vigilància activa parcial, és a dir, amb un percentatge dels alumnes confinats.

Al País Valencià, les farmàcies han començat a fer proves d’antígens als establiments que s’han adherit a la mesura per a identificar els casos positius i fer-ne un seguiment, però també per a descongestionar els centres d’Atenció Primària.

D’altra banda, un jutge d’Alacant ha condemnat la Generalitat per haver vaccinat més tard els metges de la sanitat privada. La resolució estima que és difícil d’explicar les raons que van portar l’administració a relegar la vaccinació en aquest col·lectiu concret. Fa tres dies, un altre jutjat d’Alacant també va condemnar la Conselleria de Sanitat a indemnitzar els metges per la manca d’elements de protecció a què van ser sotmesos durant la primera onada de la pandèmia.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 2.679.455 casos i actualment hi ha 821 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


A tot el món, les darreres xifres són de 321.949.746 casos confirmats i 5.542.469 morts  segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 65.236.475 casos i 869.212 morts;
–L’Índia, amb 36.582.129 casos i 485.350 morts;
–El Brasil, amb 22.815.827 casos i 620.609 morts;
–Regne Unit, amb 15.066.395 casos i 151.612 morts.
–L’estat francès, amb 123.240.304 casos i 126.540 morts;

–A l’estat espanyol hi ha 8.093.036 casos i 90.759 morts.


La píndola de Jordi Goula: Oli, hortalisses, carn de xai i fruita fresca

La taxa anual de l’Índex de Preus de Consum (IPC) general al desembre a l’estat espanyol és del 6,5%, un punt per sobre de la registrada el mes anterior i la més alta des del maig del 1992. I cal afegir que, finalment, és 0,2 punts menys que l’avanç que l’INE mateix va publicar el 30 de desembre. A Catalunya, el creixement anual dels preus ha estat del 6,1%. En el si de la zona euro, on els preus han crescut un 5%, ens trobem per damunt de la mitjana i a la part alta, amb molta diferència, per exemple, de França (3,4%), Itàlia (4,2%) i Portugal (2,8%). Aquesta diferència ens fa menys competitius i vol dir que els ciutadans d’aquí perden més poder adquisitiu. A Europa estan esverats, perquè des del 1997 no es veia un ritme de creixement de preus d’aquesta magnitud.

L’oficina estatística europea, l’Eurostat, recorda que aquestes xifres estan molt per sobre de l’objectiu del Banc Central Europeu (BCE), que optava per una inflació del 2% anual als dinou països de la zona euro. Tot i això, per a la institució monetària aquesta inflació és un fenomen passatger que tendirà a disminuir el 2023, després d’haver tingut un pic que s’hauria d’assolir en el curs del 2022. L’augment dels preus del gas i de l’energia expliquen, fonamentalment, que s’hagi disparat la inflació.

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, deia fa uns dies: “A Europa som davant un xoc molt significatiu de preus energètics. Béns que nosaltres, en general, no produïm. Això vol dir que se’n genera una pèrdua per al país. Aquesta pèrdua s’acaba distribuint, d’una manera o altra, entre els diferents agents econòmics. Però el grau de transitorietat d’aquest increment depèn crucialment de la resposta dels agents econòmics. Cal evitar un cercle viciós inflacionari que portaria a una pèrdua de competitivitat de l’economia que, alhora, generaria menys creixement i ocupació. Per això demano una mena de pacte de rendes, que permeti un repartiment equitatiu d’aquesta pèrdua que eviti aquest cercle viciós.”

Hernández de Cos té raó, però tant ell com els seus col·legues del BCE es limiten a parlar del preu del gas i de l’energia. I enguany no ha estat tan sols això. Els preus dels aliments no elaborats han contribuït gairebé en una cinquena part a l’alça de preus de consum total de l’any passat, concretament, en un 18%. Pensem que la benzina i el gasoil ho han fet en un 20%, per tant, han tingut gairebé la mateixa importància. I són productes de primera necessitat.

Només uns exemples. L’oli d’oliva ha pujat d’un 27%; la carn d’oví, d’un 22%; la fruita fresca, d’un 9%; els llegums i hortalisses, d’un 8%; els productes lactis, d’un 11%; la carn de pollastre, gairebé d’un 7%… Són augments molt forts que fan que, en total, l’apartat d’alimentació hagi pujat al cap de l’any d’un 6,5%, com l’IPC total. I, com a curiositat, afegir que les comissions bancàries, segons l’INE, han pujat d’un 11%. Tot hi ajuda!

He parlat dels preus dels aliments amb Joan Caball, coordinador nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya, a qui demano una valoració d’aquestes pujades. “És el reflex d’una realitat. A la primera onada de la covid-19, el govern va dir que no mancarien productes alimentaris a les lleixes de les botigues. I així ha estat. Però no va dir a quin preu. I alguns hi fan l’agost.” Exculpa els productors de les pujades de preus. “Malgrat que els costos han pujat molt, no els poden repercutir. La pujada final al consumidor no té res a veure amb ells.” Assenyala les grans superfícies –amb Mercadona al capdavant– i les grans transformadores dels augments de preus finals. I esmenta el cas de la llet com a exemple: “Al preu que la cobren els productors, els preus dels làctics al consumidor no haurien d’haver pujat.” Li demano pel xai. “Penso que és perquè l’any passat el preu va caure molt. És un subsector que ho tenia molt ben muntat amb la venda directa als restauradors, però amb la pandèmia això s’ha esberlat i ha deixat en situació precària molts productors.” Finalment, hi ha un fet que vol remarcar: “Em pregunto per què els preus dels aliments no han pujat tant en altres països de l’entorn.”

La resposta, en certa manera, la dóna la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) espanyola, que publica cada mes un quadre on es compara el preu d’origen d’un producte amb el preu de venda al consumidor, i en fa un índex (IPOD). En el corresponent al novembre, l’IPOD agrícola era en el 5,42. Aquest és el nombre de vegades que s’ha multiplicat el preu de l’origen quan arriba al consumidor. És una mitjana, que pot arribar al 14 en el cas de la taronja, a l’11 en la llimona o al 9,5 en la mandarina. O al 7,5 en la patata i la ceba. Quant a l’índex ramader, les diferències són menors, però també importants, i la mitjana del novembre és de 3,2. Aquí destaca el porc, amb un 5,6, i la vedella, amb un 3,4.

Com diu avui la PIMEC, els preus energètics continuaran palesant increments i nivells alts a curt termini, i l’IPC encara no recull tot l’impacte dels increments de costs empresarials per energia i primeres matèries, tant del 2021 com dels que hi pugui haver aquests primers mesos del 2022. Però, més enllà de l’energia, aquestes xifres del COAG són interessants perquè fan pensar. I cadascú en pot treure les conclusions que cregui més adients.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–BBC: Per què un retorn a gran escala a l’oficina és un mite (en anglès)
–Franceinfo: Hong Kong prohibeix el trànsit pel seu aeroport als passatgers de 153 països (en francès)
–The Guardian: El curs comença a Uganda, però el tancament més llarg del món ha deixat les escoles en crisi (en anglès)
–The Straits Times: L’OMS aprova dos nous tractaments contra la covid-19 (en anglès)


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.

S'ha afegit la noticia a Favorits

Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.