Ni el silenci ni tancar files amb el poder no són cap opció amb les protestes per la covid

«Si la lluita contra la covid es continua basant en l'autoritat malentesa i les prohibicions, això serà un desastre»

Vicent Partal
02.11.2020 - 01:22
Actualització: 02.11.2020 - 02:22
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La setmana passada, vaig cridar l’atenció sobre el debat obert a Itàlia després dels incidents en la protesta per les mesures anti-covid que hi va haver a Nàpols. Ho feia remarcant com els intel·lectuals italians hi entraven a fons i vaig destacar l’article ‘El laboratori napolità‘ de Roberto Saviano.

El dissabte 24, Saviano va escriure, premonitòriament, que els incidents que havien esclatat a la seua ciutat s’escamparien per tot Itàlia i per tot Europa i hi explicava que era evident que la màfia i l’extrema dreta treien profit de la situació. Però, al mateix temps, avisava que la gravetat de la situació obligava a una reflexió més àmplia, que no podia passar per alt que els nostres governs només apel·len a les prohibicions –’fan com aquell avi esquerp que et pega un carxot si treus el nas de la màscara, com aquell director d’escola que et clava una puntada de peu si crees una multitud…’– i, d’aquesta manera, proven de fer-nos oblidar que ells mateixos han desmantellat la sanitat pública i que és una evidència que amb la covid ‘sectors ben precisos del capitalisme contemporani es van fent megarics’ mentre la majoria de la població entra en una espiral de pobresa. Així, les mesures d’emergència també servirien per a impedir la protesta del carrer contra un sistema en què ‘quan ets al govern pots posar un ministre sense cap competència a dirigir l’educació [o la salut], fins i tot, pots posar qualsevol de president’.

Al març, ens vàrem trobar tots en una situació en què no hi havia cap més remei que serrar les dents. Tots ho vam entendre així. Vam criticar, evidentment, les reaccions més absurdes i fora de lloc, però molt poca gent va dubtar que el marge de maniobra que teníem com a societat era molt estret.

Però ara la cosa és ben diferent. Han passat vuit mesos, en els quals es podien haver preparat moltes coses. Vuit mesos en què es podia haver evitat que salvar la salut impliqués, novament, enfonsar l’economia de la gent normal i corrent, deixant-la sense ni tan sols el dret del treball. I per això ara no és acceptable que l’única resposta dels governs torne a ser l’autoritarisme. L’absurditat d’aquest plantejament i la seua insensibilitat farà que, si no hi ha canvis radicals, la violència que hem vist esclatar aquests dies al carrer cresca. Perquè el cinisme de les autoritats és immens i perquè no hi ha alternatives a un panorama monstruós en què molta gent ha perdut de sobte la vida que es mereix.

Quan va començar aquesta crisi, hom parlava de l’helicòpter tirant diners sobre la població, de la renda garantida per a tots els ciutadans, del fracàs del sistema. I en què ha quedat tot plegat? Hi ha alguna mesura, algun pegat, que ajuda a transitar un poc, però qui pot discutir avui que la pobresa s’escampa entre nosaltres a una velocitat semblant a la del virus. Quanta gent coneixem que ja no té diners o que no sap què farà el mes que ve? I quantes contradiccions són incomprensibles? Qui pot explicar, per exemple, als professionals de la cultura aquesta persecució bàrbara que els fan?

I quanta indignació no ha de desfermar, per comparació, veure que CaixaBank-Bankia i Santander rebran 1.300 milions d’euros de l’estafa del Castor? O que augmentarà un 6,9% la despesa de la casa reial espanyola coincidint amb la fugida de Juan Carlos? I com no ens hem de posar rojos d’ira quan veiem els Mossos d’Esquadra desnonar una família en plena pandèmia i de nit, quan ja està en vigor la queda? Quanta ràbia íntima no se’ns ha d’acumular al cor veient en les fotografies de Lorena Sopena els pares abraçant al carrer els tres xiquets desnonats que, envoltats de policies, porten la motxilla per anar a l’escola quan es faça de dia? Quina inhumanitat és aquesta? O com no voleu que la gent s’indigne fins a la ràbia a la vista del soparot d’un diari madrileny on assisteix tota la classe política espanyola mentre a tu et diuen que no pots deixar entrar més de sis persones a sopar a ta casa? I encara: com no voleu que comparem el que passa en aquest cas, on ningú no dimiteix, amb el que passa en altres casos arreu del món. Que el ministre irlandès Dara Calleary va dimitir a l’agost perquè havia anat a un sopar amb la meitat de gent que el de Madrid! Que el ministre Carlos Kingsley Ahenkorah, de Ghana, va dimitir al juliol perquè havia trencat la quarantena! Que David Clark, el ministre de salut de Nova Zelanda, un dels països del món que gestiona més bé la pandèmia, va plegar perquè havia dut la família a la platja!

Als Països Catalans i a l’estat espanyol no passarà res d’això, perquè vivim plenament en l’escenari descrit per Saviano en què qualsevol incompetent pot ser conseller o ministre, sabent, a més, que passe el que passe, no dimitirà mai ningú. Al contrari: en compte de dimitir, atacaran qualsevol veu crítica que qüestione la seua tasca, titllaran de deslleials els qui volen pensar i no seguir acríticament consignes, faran servir la vella tàctica de la conflictivització, com vaig explicar fa uns dies, per matar el missatger. O ens acusaran –aquesta és la nova moda– de fer el joc a l’extrema dreta.

La situació és molt complexa. Sí, l’extrema dreta en pot treure profit i això seria, serà, terrible. Però la qüestió no és aquesta. La qüestió és per què, en particular, l’esquerra del sistema i del règim ha deixat els ciutadans en l’estacada. I si pensa fer-hi res abans que l’extrema dreta capitalitze el descontentament social. Dissabte, a Barcelona, una certa esquerra ben poc oficial va saber respondre a l’envit i eixir al carrer protestant contra els desnonaments. Aquesta és una de les línies a seguir. Perquè deixar el carrer, i la protesta, a l’extrema dreta, això sí que és un perill immens.

Ens pot causar molt de dolor assumir-ho i parlar-ne obertament, en sóc conscient. Però de debò penseu que avui Santiago Abascal o Marine Le Pen poden espantar més un ciutadà normal i corrent, un d’aquells milions que veu com la seua vida se’n va per l’aigüera, del que l’espanten les decisions reals i concretes que adopten Pedro Sánchez o Emmamuel Macron? O Pere Aragonès. O Ximo Puig. O Francina Armengol. O Malherbe Hermeline.

Si la lluita contra la covid continua basant-se exclusivament en l’autoritat malentesa i les prohibicions, si no es crea de manera urgent un coixí social i si no es demostra sensibilitat i tacte, respecte per la gent que pateix, això serà un desastre i entrarem en un cicle terrible de violència, de confusió, de tensió social, si és que no hi hem entrat ja. Un cicle que crec que, com ha fet Saviano, hem de mirar de frenar o impedir també pensant en veu alta, amb plena llibertat i sense apriorismes, mobilitzant-nos i marcant objectius clars, uns que l’extrema dreta no puga assumir.

Però això passa en primer lloc per evitar les caricatures fàcils. No pot ser que s’intente d’ocasionar més alarma social pel robatori d’una bicicleta a la botiga d’una multinacional que pel creixement de les cues als llocs que donen menjar a qui ja no en té. Per exemple. I no pot ser que es criminalitze la protesta per la situació més injusta que ens ha tocat viure mai només perquè hi ha individus de l’extrema dreta pel mig, entre més gent i més diversa. Doris Lessing insistia fa anys que és en els moments en què ‘el clima és pesat, tens, opressor i asfixiant’ quan més necessitat hi ha d’una resposta intel·lectual polèmica i trencadora, ‘perquè la humanitat no pot oblidar les vegades que qüestions importants s’han acabat aclarint només gràcies a debats durs i perillosos, plens de contradiccions’.

Per tant, el silenci no és cap opció. I tancar files amb el poder i no prendre riscs, vuit mesos després i amb tot el que ens fan, encara menys.

 

PS1. Hi ha un factor que encara complica més les coses. De la crisi del 2008 van emergir dos grans moviments de masses que han articulat durant anys el descontentament popular, el 15M i el moviment independentista. Tots dos tenien en comú la crítica sense concessions al sistema, la voluntat de ruptura, però ara tots dos són immersos en un procés de domesticació massa evident. Podem i els comuns ja no són sinó un apèndix dòcil del PSOE, i dins l’independentisme creixen a una velocitat sorprenent els partidaris de reorientar el moviment cap al regionalisme dedicat a la pura gestió professional del poder. Aparentment, Esquerra ja es troba tota instal·lada en aquest camí, i a Junts, la forma com es va apagant la figura de Carles Puigdemont i el lideratge de l’exili discorre en paral·lel amb la recuperació del poder del sottogoverno propi, que ja era a Convergència dedicant-se, precisament, a fer això.

PS2. Aquesta setmana, les coses es poden complicar encara més amb el resultat de les eleccions als Estats Units, que es fan demà. Ho seguirem en detall, però ja podeu llegir aquest dossier especial que hem elaborat al VilaWeb Paper. I, sobretot, llegir l’article que publiquem avui de la professora Anne E. Deysine, en què analitza les situacions violentes que podria arribar a ocasionar una hipotètica negativa de Donald Trump a acceptar els resultats, en cas de perdre.

PS3. Ben entrada la nit me n’assabente de la mort de Robert Fisk. Una tristor més que afegir, per si no en teníem prou. Però també una gran ocasió per a celebrar el bon periodisme i la vida plena de gent com ell que mai no s’han conformat a fer el que toca.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
01.11.2020  ·  22:24

A poc a poc, hem arribat a una situació de inútilcràcia. Un règim on el millor valor per escalar en llocs de responsabilitat política és ser un inútil ambiciós. De sobte, un virus ha forçat la màquina i cadascú s’ha hagut de posar al seu lloc. I, de sobte, ens hem trobat amb tot de inútils en llocs de responsabilitat que l’únic que temen és perdre el seu lloc immerescut. O els fem fora o acabaran amb nosaltres. Són capaços de tot, per mantindre el seu estat. De tot.

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
01.11.2020  ·  22:32

Just un matis, Vicent : no crec que es pugui comparar en Pedro Sanchez i en Manuel Macron. Consti en acta que no soc ni macronià ni macronista, tot al contrari. Pero em sembla difícil negar que a França, aquest “coixi social” del que parles, per més que perfectible, existeix i funciona. No, França (sense caure en la idealització) no és Espanya.

JOSEP Mª NAVARRO
JOSEP Mª NAVARRO
01.11.2020  ·  22:35

Mira, Vicent, totalment d’acord, no puc dir més. Chapeau¡¡¡, cada editorial et superes. Darrerament ets el portaveu de força gent que conec i que som colla, pensem, debatem i cerquem en la direcció que expresses, però la teva veu i pensament arriba a milers. Gràcies de tot cor.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
01.11.2020  ·  22:42

Aquesta lluita al carrer ja no és la resposta ni de l’extrema esquerra ni de l’extrema dreta, ara és qüestió de la irrupció de l’extrema fins-els-ous.

Josep Almar
Josep Almar
01.11.2020  ·  22:44

El moviment independentista té poc a veure amb la crisi del 2008, crec. I li dono molt més recorregut que al 15M. Aquest, ja és mort i enterrat.
Nosaltres tenim una feina per fer i no hi renunciarem perquè no ens hi va ‘el modus vivendi’ sinó la pura supervivència com a poble i aquestes arrels venen de molt més fondo.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
01.11.2020  ·  22:45

Extraordinària reflexió.
Sense ser negacionista he dit des de març que el Poder i el diner corrupte ja estaven treballant per fer guanys assassins i fer-nos més pobres, més indefensos, A TOTS els que obrem justament i solidària.
Mai vaig creure que la proposta dels elicopters tirant diners fos certa. No és possible mentre existeixi el IBEX 35, les indústries farmacèutiques o els bancs que volen TOTS EL BENS DEL MON.

Anivell de Catalunya tot anirà com fins ara o pitjor mentre Sanitat ofereix una millonada a Ferrovial en detriment de l’Asistencia Primària.

Com podem des del carrer revertir tot el mal que els governs van fent cada dia??

Algú té la resposta??

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
01.11.2020  ·  22:47

S’ha de crear un coixi d’ajudes. D’acord. Amb quins diners? Les critiques han d’anar acompanyades de propostes. Treiem als rics per donar als pobres. Val. Jo soc la primera a dir que si. Aneu en compte però a calcular bé quin és el llindar de la riquesa. Perqué podeu fer molt de mal si no calculeu bé.
D’acord, els intelectuals i els sectors progressistes estan abdicant del seu rol. I qué puc fer jo? Llegir i informar-me per no caure en mans de embaucadors, com els nous autonomistes. Res més. I votar amb molta consciència.

I de tot l’article, em quedo amb:
“…a Junts, la forma com es va apagant la figura de Carles Puigdemont i el lideratge de l’exili discorre en paral·lel amb la recuperació del poder del sottogoverno propi, que ja era a Convergència dedicant-se, precisament, a fer això”,
Si, senyor. Afegeixo que això passa amb la complicitat de tots (TOTS) els mitjans de comunicació. I quan no hi ha complicitat, hi ha silencis molt significatius
No es parla del CxR, no es discuteix de com i quan es pot ajudar a la feina dels exiliats.
Silenci i complicitat de tots els mitjans. Això és el que fa més mal.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
01.11.2020  ·  22:48

Certament estan passant moltes coses preocupants. També coses greus. Estan passant i ens costa situar-nos i mirar enllà perquè tot és nou i no hi ha un horitzó a la vista per orientar-nos. Orientar-nos és una cosa que fem, que necessitem fer, conscientment i inconscientment.
La situació posa a prova el nostre tremp individual i col-lectiu.
A mi em neguiteja, entre altres coses, la sensació que, en el fons, ningú sàpigui ben bé què està passant, perquè es disparen de cop els contagis i quant temps durarà aquesta incertesa…que per molt que busquem, que per molt que exigim, les respostes útils encara no existeixin.

Núria Coma
Núria Coma
01.11.2020  ·  22:50

Totalment d’acord amb aquest duríssim i realista editorial.
No es pot continuar ofegant l’economia, la llibertat, la vida a base de prohibicions que per si soles no creen més que incertesa, pobresa i ràbia.
Com es pot penalitzar l’hostaleria, la cultura, els joves?
Fa temps que només s’acusa a qualsevol que discrepi, s’ha aconseguit crear un clima social tan fastigós, que et poden fitre un cop de puny per dur la mascareta mal posada.
Ens han convertit en robots que hem d’anar de casa a la feina i tornar sense aturar-nos , això els que encara tenim feina.
Esclatarà i tant! Perquè cal, a veure si ho fem millor amb la queixa que amb la submissió, sinó estem ben fotuts

IGNASI ARRUFAT
IGNASI ARRUFAT
01.11.2020  ·  22:56

Hola Vicent,
Oi que si hi hagués un remei per a curar als malalts del covid, la situació seria molt diferent?
Proposo: per què no feu tasca d’investigació sobre el diòxid de clor ? Hi ha molts estudis al respecte. I sembla que podria ser una solució efectiva i barata (mooolt barata, potser per això no interessa a alguns…)
Ignasi

Victor Serra
Victor Serra
01.11.2020  ·  23:00

Totalment d’acord del principi al final. Tenim un greu problema perquè quasitots els polítics i càrrecs públics han iscut sempre, tota la vida, d’un sou públic. No entenen el món real. El de la gent que treballem cada dia desde fa molts anys i paguem els impostos que els permeten a ells cobrar el que cobren. Quan prenen qualsevol mesura no tenen ni idea de les conseqüències economiques i socials que pot tenir.

Eloi Naval
Eloi Naval
01.11.2020  ·  23:01

Cru, molt cru, i greu. La mediocritat s’ha extès desde fa almenys 10-15 anys com una bassa d’oli entre la classe dirigent, no hi ha lideratges reals, i per tant ens trobem en un estadi molt perillós. Ja fa mesos, per exemple, que al barri hi ha cues a una ONG del carrer Rocafort, cues per repartir menjar. Cada vegada hi ha més gent vivint al carrer, i mentrestant 0 mesures, cap comentari, cap proposta concreta, cap referència de cap partit!!! Una autèntica vergonya, afegir que des de les capes de poder es dóna una perillosa imatge de desintegració del sistema, a marxes accelerades, com si no ho sabessin frenar o fins hi tot no ho vulguessin frenar. No entenen que hi ha una violència latent que acabarà basant si no es mostra seriositat, rigor amb mesures i presència, i una direcció clara cap a un futur millor.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
01.11.2020  ·  23:01

Tots aquests que ho fan tant malament gestionant la pandèmia són els mateixos que es volen quedar encapçalant la autonomieta que Espanya els han deixat, buida de contingut i de diners. Però ja ens van enganyar una vegada amb lo del “govern efectiu” i “farem república”.

A hores d’ara hi deu haver tanta gent emprenyada per l’engany com per la mala gestió de l’epidèmia. Per això és necessari seguir protestant i criticant-los i tenir-ho ben present per no votar-los més.

Malauradament poca cosa més podem fer.

Sílvia Poll
Sílvia Poll
01.11.2020  ·  23:05

Amb aquest analisi tan cru de la realitat, agafen ganes de sortir corrent o com deia aquell, que parin el mon que vull baixar😰

Gemma R.
Gemma R.
01.11.2020  ·  23:18

Mira, jo em faig putes creus del que li passa pel cap a l’ independentista mig. Tinc la sort de ser filla de pobres amb amics rics i pobres. Podría fer una novela de la meva interessant infancia i joventut. Desconec com pensa la gent que tot ha estat en línea recta. El que si puc dir és que em ténen farta tots. Aquests polítics que sembla que visquin a Mart, aquests votants que tot els ho perdonen. Ara dic una puta cosa que no he dit mai. Entre aquest catalanisme zombie i els que se senten desemparats ( igual que jo), estaré amb els desemparats. I que no em vinguin amb llibres d,’ historia o de no sé què. Porto mesos a l’ atur i he perdut l’ esperança que em truquin als 49, q sembla que ja no éts competent. I l’ Aragonès i la Budó, sembla que parlin per gent que no existeix. Farta, farta, farta

Josep Centelles
Josep Centelles
01.11.2020  ·  23:24

Vicent, crec que hauries de reflexionar un xic més abans d’escriure aquestes coses. Et segueix molta gent i amb aquest text crec que només desconcertes al personal. DESCONCERTES. Si no es poden fer propostes en POSITIU crec que és millor callar. Tractar a tothom d’inútil com l’anterior comentari no CONSTRUEIX res. Només facilita encara més el creixement de l’extrema dreta. M’agradaria veure o imaginar què hauries fet tu en aquest 8 mesos al govern. No és cert que no s’ha fet res. Salut i bona nit.

jaume vall
jaume vall
01.11.2020  ·  23:35

I què fem, aleshores ?
Només donar la nostra opinió en resposta a un editorial ?

Lluí Mor
Lluí Mor
01.11.2020  ·  23:46

Josep Centelles, acabo de lleguir el teu comentari i m’ha semblat intimidatori, com una amenaça, ja sé que no ho és però ara per explicarme no trobo altres paraules. Com que de defensors a ultrança del sistema n’hi ha tants, a mi, personalment m’agrada que n’hi haigui algún de critic.

Carles Farre
Carles Farre
01.11.2020  ·  23:46

Reset mundial aprofitant la pandèmia, no es quelcom nou, però ara es el moment… planeta sobrepoblat, economia colapsant, canvi climàtic, contaminació i exhauriment dels recurssos naturals, a Europa. massa gent jubilada i/o que li falten pocs anys, la 4a revolució industrial, robotitzaciò que suprimeix llocs de treball, digitalitzacio de la societat, que comportarà un monitoreig constant de les persones – 5G- com a la Xina, de la teocràcia, a la tecnocràcia, l’esclavatge modern, el govern espanyol i el català no hi pinta res, quant vas entrar a l’Uniò europea, i vas abraçar amb ingenuïtat la moneda única, vas segellar la teva defunció com a estat sobirà.. ara ja es tard

Encarnació Parets
Encarnació Parets
01.11.2020  ·  23:56

Lessing vivia en un clima tan pesat, tens,… que va deixar el seu fill a Rhodesia per anar cap a Anglaterra, on tot és ros i bonic. La mestra de les contradiccions va passar per l’URSS amb tots els honors, va morir envoltada de gats i va rebre un Nobel encara no sabem per què. Per cert, el 15-M què és? Una autovia nova a Madrit? Encara ens escanyaran més, per déu!

Mercè Saló
Mercè Saló
02.11.2020  ·  00:25

Dues coses: Ahir sor Lucía Caram ferma i valenta va posar en evidència la situació dramàtica que viuen molts. L’altra el filòsof convidat de Xavier Graset reclamant la recuperació de la paraula raonada.
No vull fer un tractat perquè no en sé prou. El que sí sé és que més que mai necessitem aquestes veus que no es deixen vèncer

Josep Jallé
Josep Jallé
02.11.2020  ·  00:29

Director, benvolgudes i benvolguts … permeteu-me una llicència d’intent poètic per a defugir la pressió del panorama descrit:

Cada dia, s’encén
… de bon matí
i creix amb un destí
que contemplem,
l’espurna de vida,
cíclica, quotidiana,
regal impagable,
i repetit, que passa.
Sempre amunt,
encesos, i pensem:
el dia de cada dia
torna a ser el primer
per caminar i viure
del que som tocats,
del millor tresor:
la vida.

Salut!.

Josep Gualló
Josep Gualló
02.11.2020  ·  01:29

HO VEIG I NO HO VULL CREURE. S’ESTÀ APAGANT LA FIGURA DE PUIGDEMONT

Quant ho he llegit escrit per tu, Vicent m’han començat a tremolar les cames. Em fio molt del que dius i si coincideix amb el que penso, encara més.

Les ràtzies que ha perpetrat darrerament la guàrdia civil, són un intent més de debilitar el poder de l’exili que és el darrer baluard que tenim.

Amb l’edat he perdut la capacitat organitzativa però no la de pensar. I penso que cal que posem en marxa ara mateix la campanya electora del més de febrer amb un lema semblant a aquest “Votem a qualsevol partit independentista que estigui liderat per el MHP Puigdemont”.

PS. Deixem de donar tanta importància a que es posi a la venda una bicicleta robada a una multinacional, i donem la que te a que uns bancs s’embutxaquin els diners que l’estat ens roba amb “l’estafa del “Castor”. Oblidem l’anècdota i preocupem-nos del que és important.

Josep-Anton Monfort
Josep-Anton Monfort
02.11.2020  ·  02:23

Un article clar i que posa les coses a lloc. Com no ens revoltem d’una vegada, se’ns menjaran vius el sistema i el mal govern que tenim aquí i allà. No podem deixar que l’extrema dreta rendibilitzi les moltes barbaritats que s’estan fent i la incapacitat d’uns governs farcits d’inútils i de cínics que contra la pandèmia no han sabut més que empobrir molta gent fins a límits extrems i dur-los a la desesperació. O els deturem d’una vegada o ens tornaran als anys 50, sense drets de cap mena, empobrits i emprenyats.

Joan López
Joan López
02.11.2020  ·  06:32

Totalment d’acord amb Josep Guallò,com que se està apagant la figura de Puigdemont?la lluita al carrer pot ser confosa,per a les urnes no ho ha de ser-hi,no mès poguem votar Als independentistes de veritat I ja sabem que erc ja no tè aquesta aspiraciò. Un altre cosa es que Al’s medis de comunicaciò ho volguin apagar…..Vicent ara aniria bè unas de aquestas conferencias per streaming que fàs amb el nostre president al exili,com diu Josep la campanya electoral ja ha començat.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
02.11.2020  ·  06:36

De vegades estas tant fart, que l’únic que t’abelleix es fotre una puntada de peu a tot. Per als esanyols Abascal és eixa puntada de peu, i les esquerres les responsables de portar la societat a una tal desolació.
In memoriam, Robert Fisk

Jordi Torruella
Jordi Torruella
02.11.2020  ·  07:10

TV3 i els medis de comunicació pública en són responsables del silenci davant del drama social que estem patint. Estan protegint els interessos del governants mediocres.
Les mesures restrictives són un sense sentit: no pots sortir del municipi a veure els pares però si per anar a treballar… És evident que aquesta restricció grinyola, no?
Ús obligatori de la mascareta però si fumés… Potser que prohibeixin fumar en espais públics d’una vegada, no?
Per últim, el problema no són ni els restaurants, ni els bars, ni la cultura. El problema és que la gent entén que, estan oberts, poden reunir-se com si res passés. Quin sentit té prendre totes les mesures en l’àmbit laboral per després anar a prendre junts una cervesa, cafè, dinar… La solució no és tancar restaurants/bars. La solució passa per prohibir events fora del grup bombolla real, la família amb qui dorms. I si això implica veure la policia demanat l’empadronament dels que estan en una mateixa taula, endavant, però que no tanquin els negocis.

enric llopis
enric llopis
02.11.2020  ·  08:07

Gràcies de nou senyor Partal.

Jordi Parera
Jordi Parera
02.11.2020  ·  08:13

aixo de que el lideratge de Puigdemont i Junts es va apagant? just ara que s’ha alliberat del llast del pdecat autonomista. es tracta de posar aigua al vi per ser equanim ja que es critica Er també?

Esther Miquel
Esther Miquel
02.11.2020  ·  08:26
Roser Giner
Roser Giner
02.11.2020  ·  08:35

Després de llegir aquesta avui la teva editorial …. punt final. Es així. Dissabte hi havia molta gent al carrer. I en faltava molta més. Habitatge engloba tot … corrupció, especulació, justícia, règim del 78, llibertat, drets socials, independència, feixisme, paràsits de la política, violència, autoritarisme, hipoocresía i més. …. Sortir al carrer. Winter is coming. …. i no podem silenciar ni permetre tot el que estan fent aquests paràsits de polítics que són al capdavant de les administracions gestores administratives.

Jaume Riu
Jaume Riu
02.11.2020  ·  08:41

LA REVOLUCIÓ ÉS A LA PREGUNTA, NO A LA RESPOSTA.
El regne d’Espanya és un estat atípic on ja sabem que no hi ha cap banc públic i ningú no en parla, però encara pitjor, no hi ha hagut mai una televisió pública -a Catalunya tampoc-, només hi ha canals polítics dirigits i finançats amb pressupost públic.
Bona referència de Partal a Doris Lessing que fa anys insistia que és en els moments en què ‘el clima és pesat, tens, opressor i asfixiant’ quan més necessitat hi ha d’una resposta intel·lectual polèmica i trencadora, ‘perquè la humanitat no pot oblidar les vegades que qüestions importants s’han acabat aclarint només gràcies a debats durs i perillosos, plens de contradiccions’.
El regne d’Espanya l’opinió pública NO arriba a la televisió per fer debats durs i perillosos que facin preguntes revolucionàries per canviar els fonaments de l’estat. La revolució és a la pregunta, no a la resposta.

Albert Miret
Albert Miret
02.11.2020  ·  08:54

Si no hem tingut pebrots d’enfrontar-nos-hi i marxar sinó que hem preferit les guerretes i les traicions puerils de sempre, ara ens tocarà pagar-los la misèria, que és l’únic que saben cultivar. Ells són uns miserables, sí, però nosaltres som incapaços de defensar la nostra terra, la nostra llengua i als nostres fills i néts, deixant-los l’abast d’aquests troglodites una altra generació més.

Carles Carbonell
Carles Carbonell
02.11.2020  ·  08:59

M’ha agradat molt l’article. Poder és més urgent que mai el binomi estelada-renda bàsica universal o el binomi renda bàsica universal-estelada.

Pep Agulló
Pep Agulló
02.11.2020  ·  09:01

FETS QUE SON SÍMPTOMES…

El fet d’anar a una manifestació on et trobes manifestants contra els desnonaments, treballadors
a l’atur, petits empresaris arruïnats, actors frustrats, negacionistes de secta…. i feixistes, fa que pensar.

Són el producte dels canvis dels temps de les transformacions polítiques i socials de la globalització neoliberal manifestades en aquest perfil que he descrit. La pandèmia és l’excusa perfecta per una ofensiva del poder neoliberal per tal d’eixamplar encara més la divisió entre rics i pobres. En absència del que havien sigut abans la solidesa dels moviments històrics d’emancipació social, cada individu es troba davant del seu infaust destí sense armes col·lectives. És el camp propici pel populisme feixista, qui recull amb eficiència la desafecció per engruixir les seves files…

Tot plegat ho estem veient com un sotrac, com una etapa difícil però que convençuts que la normalitat tornarà, i els indicis ens fan veure que entrem en una nova etapa de la vida amb un possible enfonsament definitiu de l’economia que ens remourà tots els fonaments de la nostra societat i que farà que res sigui igual.

Em quedo amb aquest tros del magnífic Closcadelletra (CCXLVII): A favor de la ressurgència que us recomano.

“Deixar els tòpics, les rutines i les inèrcies del pensar d’abans que en el món d’ara no hi tenen res a fer i canviar les aradores del passat”.

Joan Benet
Joan Benet
02.11.2020  ·  09:16

Sr Josep Centelles: el sr Partal no s’ha presentat mai a eleccions, així que dir si ho faria millor o pitjor està fóra de lloc. E
Els si que ho fan, se suposa que s’hi presenten perquè es senten capacitats. Així que és a ells a qui cal demanar explicacions i responsabilitats.
I si, em sumo als que n’estan farts i crec que han acabat als llocs de comandament els més trepas i mediocres. I que la por a quedar en evidència (més encara) i perdre un modus de vida que ni en somnis podrien tenir de cap altra manera, els fa reaccionar molt malament a qualsevol crítica i a reaccionar amb autoritarismes.
No només la Unió Soviètica mentia i acusava de desinformació: ho fan tots els estats.

Yasmina Aceves
Yasmina Aceves
02.11.2020  ·  09:21

Des del meu punt de vista la resposta és el no consum, que no és silenci, és el camí de Ghandi i no consumint va canviar grans coses.
Sortir al carrer era la resposta del s.XX, ara hem de trobar altres maneres de fer sentir la nostra veu, sense agotar les energies lluitat cos a cos com a Urquinaona.

jordi Rovira
jordi Rovira
02.11.2020  ·  09:35

En podem estar fins els ous; però bé prou hem de reconèixer fins on hem estat covant, permetent, i sovint donant suport a aquest abús dels drets econòmics d’uns sobre els drets econòmics d’altres. Amb això passa el mateix que amb els drets polítics que tan bé referenciem a l’estat espanyol. Sembla ben descrit que quan es permet el primer despropòsit, obrim una tenebrosa porta a que en vinguin més. Uns drets econòmics basats en les desigualtats i l’excés d’explotació tan del medi com de les persones, segurament un model que porta imprès el segell de la insostenibilidad i que explicaria la pandèmia que tenim davant.
Que els temps són complexes és una evidència. Vulguem o no som davant d’una cruïlla. I que aquesta cruïlla implicarà lluitar pels nostres drets i pel nostre futur és innegable. Ja no és una qüestió interna o regional; ens enfrontem a un pas d’un abast universal. Una volta més, la reflexió va més enllà d’un o altre moviment polític ( per exemple l’independentisme ). Molts ens trobem doncs agermanats per una causa comuna: defensar-nos d’una involució que té per voluntat tallar el nostre desenvolupament per mantenir el seu superflu estil de vida.

Salvador Pardo
Salvador Pardo
02.11.2020  ·  09:38

Magistral! (Que ve de mestre).

Jordi Zamora
Jordi Zamora
02.11.2020  ·  09:40

Dos precs a VilaWeb:
1) Mencioneu sovint el sotogoverno, com si fos un magma inidentificable, membres sense rostre d’una mena de secta. Però si són gent que treballa de fet contra el país, només preocupats per la seva caseta de l’Empordà o de la Cerdanya, potser ja seria hora de posar-los nom, cognoms, accions concretes que fan, perquè els podem fiscalitzar, igual que als consellers, especialment si són càrrecs de confiança. Per cert, estaria bé que algun partit posés fer neteja, en el seu programa.
2) No entenc per què els nostres mitjans (VilaWeb també), silencien sistemàticament altres opcions polítiques, més minoritàries. En comptes d’invisibilitzar a gent com Santiago Espot, Jordi Fornas o David Raventós, i les seves propostes polítiques, deixeu que els lectors decideixin si els semblen útils pel país o no.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
02.11.2020  ·  09:42

Perillosa la reflexió del Sr. Josep Centelles.
Ataca la boníssima editorial d’en Vicenç dient que com no aporta solucions efectives és millor callar i aguantar.
Aquestes paraules les suscriuria en Pablo Casado, en Abascal, els borbons, en Pedro Sànchez, l’Oriol Junqueras, en Florentino Pérez, l’Isidre Fainé,…… puc afegir més nons si voleu.
Son paraules fetes a mida dels mateixos que estan traient profit de la pandèmia.

Doncs si Sr. Centelles, si serveixen i molt! Serveixen per a esperonar la gent, serveixen per obrir més ulls a la barbaritat de la gestió que s’està fent, serveixen per a modular el sentit del vot a les eleccions i tenir encara més clar a qui no votar, serveixen per a plantejar-se la desobediència fiscal total dels autònoms i petits empresaris, serveixen per……. (podeu afegir el que aneu veient)………

Diners per a que la gent no pasi gana n’hi ha, només cal que els que governen ara siguin honestos i redistribueixin la càrrega de la crisi a tothom, sense pensar que elcseu futur és una porta giratòria.

On són els diners?
Doncs a:
– No pagar els lloguers si el propietari és multipropietari o ja te altres ingresos que li permeten viure i els pagadors han perdut els ingressos o un 75% dels mateixos.
– No cobrar impostos als que han perdut els ingressos per sota d’un mínim establert.
– Recaptar els guanys de moltes empreses derivats justament de l’activitat que els ha generat la pandèmia. Hi ha tota una llista d’empreses que s’estan fent d’or amb els nostros impostos i amb les nostres compres.
– Recaptar els guanys d’una banca que va rebre 22.000 milions i està tenint beneficis aquest any.
– Retallar despeses moralment monstruoses aquests dies com l’assignació als borbons, als que a sobre se’ls puja un 7% en plena crisi.
– Retallar despesa militar que ara no s’ha de fer.
– Revisar temes com lo de pagar pel Castor a empreses de l’Ibex quan la gent passa gana.
– Revisar i si cal retallar les dietes i altres assignacions als polítics, que tenint un sou garantit no els hi cal (com a mínim en aquests moments cap prebenda)
-…..
-….. etc.

Si diners hi ha, només cal la honestedat i la valentia del polític de repartir la crisi entre tots, pensant en el ciutadà, ja que oer això es va presentar a ser escollit, i no per a agradar al poder.

Repeteixo, I tant que serveixen boníssimes editorials com la d’avui!!!
En Vicenç fa el que li toca fer, remoure la conciència del ciutadà perquè obri els ulls, actuï, i no caigui en les propostes enganyoses del feixisme.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
02.11.2020  ·  09:53

Hi ha un sector de lectors (?) que ha acusat sovint els editorials de massa llirisme. El d’avui està a l’altre extrem, després de llegir-lo sembla que estem derrotats i que la via d’aigua és massa gran, el vaixell s’enfonsa. A vegades ha de ser difícil gestionar la quantitat de dades que maneja l’autor i controlar l’estat d’ànim. A vegades és difícil veure-hi què hi ha més enllà del nas -encara amb les llums llargues- perquè hi ha massa boira. Deixem que escampi. Les coses no son clares i el futur no serà fàcil però confio amb la gent, molta gent que es va revoltar i que encara hi son.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
02.11.2020  ·  10:16

Del tot d’acord amb l’editorial, subscric l’article paraula per paraula i no hi afegiré ni una més.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
02.11.2020  ·  10:17

A la dreta sempre l’hi ha interessat apretar al poble fins que aquest rebenta, llavors té l’escusa de treure els gossos per posar “orde ” el seu és clar.
Com aquella “gran orella” que no volia la pau a Euskadi per què tenia prous empreses de vigilants, era del PP, és clar.
Molts bons comentaris, em quedo amb el del Sr. Miret i ja veurem per on sortirà el sol, venen temps difícils però hem de deixar de ser masells.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
02.11.2020  ·  10:17

Crec que estem davant el principi de la fi del paradigma racional-materialista del qual el capitalisme del progrés n’és la màxima expressió. Reduir l’anàlisi als polítics ja no és suficient. Canviarem el govern i seguirem estant igual o pitjor.

És un tema espiritual, de com la humanitat vol viure amb si mateixa i el medi ambient i les solucions no vindran de retocar el sistema amb mesures com la renda universal, la pujada d’impostos als rics o destrossar el poc que queda de natura per a posar-hi turbines eòliques.

Jo no estic d’acord amb les mesures, ja ho he expressat aquí múltiples vegades, però no crec tampoc que els polítics siguin per si mateixos el problema. Són éssers humans, no marcians. Veiem metges, mestres, servidors públics i empleats d’empresa privada tots i totes actuant de la mateixa forma: amb por a rebel·lar-se contra l’abús davant la subtil i sempre present coacció de perdre la feina, ser atacat i difamat fins la mort civil i quedar-se al carrer amb la família sencera.

Això també s’aplica als periodistes, sense els quals la propaganda de la pandèmia ni, per extensió, les mesures autoritàries que l’han acompanyada s’haurien pogut dur a terme. En aquest sentit, el concepte de “haver après alguna cosa després de vuit mesos” també s’hauria d’aplicar al periodisme en el seu conjunt, car no veig que les coses es facin diferent ara de com es van fer al març.

No entenc, per exemple, que estant el pati com està, que ahir, en la columna de diumenge d’un dels diaris més llegits de Catalunya, es parlés de sèries. En fi, que tots tenim moltes coses a fer diferent.

Teresa Queralt
Teresa Queralt
02.11.2020  ·  10:27

Si amb l’esperit optimista que té en Vicent Partal, fa aquest editorial tan negatiu, és que estem venuts.

Josep Maria Lari
Josep Maria Lari
02.11.2020  ·  10:30

A qui hem de fer cas, doncs, dius veritats inqüestionables, però si el covid ens tanca l’espontaneitat de manifestarnos com havieem fet sempre, en pau, al carrer, estem perduts. La lluita ha de continuar, molt mes ara que l’extrema dreta ho aprofita per omplir el buit que nosaltres estem deixant al carrer.
“Els carrers sempre seran nostres”
És vàlid això encara?

Muntsa Navarro
Muntsa Navarro
02.11.2020  ·  10:34

D’acord amb Jaume Vall. No calen gaires paraules per expressar el que sentim, vivim i viurem. A aquestes alçades tots ho sabem. Però, què podem fer-hi i com podem revertir aquest futur fosc que s’atança? . Falten idees i propostes. Res més.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
02.11.2020  ·  10:50

Opinió : ….
1.- El virus existeix. Conec gent que l’ha passat i ha tengut símptomes atípics d’altres grips.
2.- El virus és fabricat en laboratori. Conec metges que així ho creuen.
3.- Les precaucions són convenients per frenar-ne sa difusió.
4.- Els creadors del covid 19 no l’han escampat sense tenir-ne l’antiviral efectiu corresponent.
Opinió d’alguns metges que conec i que opinen que a en Trump li han fet arribar i l’ha pres.
5.- La vacunació massiva és més negoci que no la presa d’antivirals per part de la gent malalta.
6.- La crisi que genera tot plegat és fatal per a molts de treballadors i per a la majoria de la petita i mitjana empresa.
7.- El gran capital internacional no hi perd res … allò que podria semblar que n’hi ha que perden ara, ho podran rescabalar amb escreix fent-se seus, a preu de bajoca de fava, molts de bens d’empreses mitjanes i petites que quebraran, i serveis públics que els governs endeutats hauran de privatitzar, si es roman dins l’actual sistema capitalista.
8.- La majoria de governants del món no en saben gaire cosa, i es creuen lo que els diuen des de l’OMS (finançada principalment, com sap tothom, per les grans companyies farmacèutiques, tot i que també rebin qualque engruna dels governs i de l’ONU)
9.- El diòxid de clor segurament no és l’antiviral que ells tenen a disposició seua i dels autènticament poderosos (trilateral i companyia)
10.- Tanmateix deu esser una bona cosa, el diòxid de clor, segons es desprèn de la vigilància que exerceixen perque no se’n difongui la presa, i perque els metges no ho puguin recomanar (a jo m’han censurat informació al respecte a facebook, i amenaçat de que no em deixaran compartir informació a facebook si torn intentar a compartir aqueixa informació, cosa per la qual ara ja només reenvii el video de la UCAM, contra el qual, essent d’una Universitat, de moment, no me n’han dit res).
11.- La informació que em varen censurar era la de compartir un article del Diario de Mallorca on hi deia que hi ha metges mallorquins que recomanen en privat el diòxid de clor tot i que no el recepten perque els llevarien el permís per fer de metges. L’article en qüestió no era ni absolutament ni principalment a favor del diòxid de clor, ans al contrari, hi havia més paràgrafs avisant dels advertiments en contra que fan els organismes públics.
12.- Per quin motiu, si no és per interessos espuris, no es fa una experimentació pública amb el diòxid de clor, essent que hi ha moltíssima gent que ja s’hi ha oferit com a voluntaris, i metges de prestigi que recomaqnen fer-ne l’experiència?
13.- No crec que darrera la cosa hi haja, només, lo dels beneficis de la indústria farmacèutica. Sospit que la “conspiració” (ja que molts em direu conspiranoic) va molt més enllà i té a veure amb la crisi capitalista que només té dues sortides: la revolució social o el feixisme i, com és natural, el gran capital ha optat pel feixisme camuflat.
I perdonau la llargària de l’escrit, i l’atreviment per part meua, que no som ningú.
Salut per tothom.

Joan Salabert
Joan Salabert
02.11.2020  ·  10:51

En la gestió de la sindèmia que fa l’Estat hi ha parada una trampa per a les autonomies i singularment per a Catalunya. Si cal un nou confinament, o bé allargar les actuals mesures que restringeixen les activitats econòmiques, la Generalitat serà qui ho haurà de decidir i dur a terme, però el pla de rescat econòmic per als afectats hauria de correspondre a l’estat central. Així ho ve dient el Vicepresident Aragonès. De la pandèmia i de les UCIS sanitàries se n’encarrega el govern autonòmic, de les fallides econòmiques, de les crisis i de les UCIS socials (fent servir el ben trobat concepte de Lucía Caram) … també, ja que l’estat espanyol (en aquest cas) ni hi és ni se l’espera. Tota la pressió social anirà doncs dirigida cap a la Generalitat i cap el parlament català. Em fa l’efecte que, o el govern de la Generalitat dona «un cop de puny» a la taula i reacciona, o s’haurà de menjar tots els gripaus. Amb el país al darrera, i amb tots els sectors socials afectats, cal posar contra les cordes a l’estat espanyol per a que sigui rescatat per la Unió Europea. Que l’estat sol·liciti els préstecs MEDE que calgui i faci possible així pal·liar la situació d’emergència en que ens trobem. Però per a que sigui creïble la Generalitat ha de fer tot el que estigui a les seves mans i més. Per exemple decretar una moratòria als desnonaments, per exemple …, per exemple fer una rebaixa de sous a consellers, assessors i alts directius de la Generalitat per contribuir a fornir el fons de rescat … Testimonial, sí, però la política és també donar testimoni, inferir la veritat amb els fets.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
02.11.2020  ·  10:53

L’eclipsament de Puigdemont és una maniobra dels derelictes dels naufragis convergents (PdCat, PNC, els de Poblet, i totes les deixalles d’UDC) i dels hereus naturals de l’espai pujolià (ERC) que, sense haver deixat mai el sottogoverno, han ocupat quasi completament el territori (als llocs on no hi arriben van de bracet amb els comuns) i controlen totalment els mitjans de comunicació, amb el sant grial del peix al cove i la fe (sempre cega, com tota fe) en els eventuals miracles que podrien sorgir de la taula de negociació, sempre promesa però mai albirada.

Enfrontat amb aquest foc amic, prou feina té el Molt Honorable President a defensar-se de l’escomesa dels parlamentaris europeus, que han iniciat irregularment procediments no presencials per desproveïr-lo d’immunitat, amb vistes a extradir-lo a Espanya. I els catalans, amb el silenci còmplice dels mitjans teledirigits pel rei Sol, callem. O ens queixem sobre tot dels rigors del confinament. No ens adonem que Puigdemont és l’objectiu principal a abatre pel Deep State i l’administració colonial d’Espanya, però també pels unionistes de Catalunya (Comuns, PSC, Ciutadans, PP, Vox), els autonomistes conformistes del sottogoverno català (ERC, PdCat, la nova Lliga, etc), les forces econòmiques (patronals, banca, Ibex)… Com és que el Consell per la República no arriba als 100.000 membres? Que potser esperem que Superman KRLS ens ho arregli tot ell solet?

La vergonyosa operació Volhov no s’ha oblidat d’ell. I veient que les acusacions de rebelió, de sedició i de desobediència no són coherents amb les causes d’extradició automàtica a Europa, ara li pengen la malversació, amb l’esperança de que aquesta sigui la que el porti emmanillat a Madrid, i que puguin passejar el captiu triomfalment per la Castellana.

NO HO PERMETEM!! El 14 de febrer VOTEM TOTS PUIGDEMONT!!

Carme Garcia
Carme Garcia
02.11.2020  ·  11:33

Subscrit el comentari de Francisco Sánchez.

Pere Grau
Pere Grau
02.11.2020  ·  11:34

Sr. Sánchez: santa paraula! El 14 de febrer TOTS AMB PUIGDEMONT!. I si no ho fem, després no ploriquem! I si a JxCat. s’imposa gent que vulgui deixar Puigdemont a un racó, donarà en safata la victòria a ERC i als “dialogants assenyats” que només ens fan perdre un temps preciós. Ah, i el comentador que ha criticat a en Partal, hauria de recordar que des de fa anys Vicent Partal diu les veritats sense embuts, amb una fonda visió de la gent i dels esdeveniments molt per damunt de la majoria de nosaltres mortals. I ni que alguna vegada no s’hi està d’acord (cosa ben legítima), cal pensar-s’ho dues vegades abans d’escriure res…

Jesús A. Sánchez
Jesús A. Sánchez
02.11.2020  ·  11:42

D’on treu que la figura de president Puigdemont s’apaga? Que volen apagar si és cert i els mitjans ajuden. ¿VW també?
No es podrà parlar també d’un sotogobierno periodístic?
Espero que el milió llarg que li vam votar en les europees no permetem que s’apagui.
D’altra banda Sr. Partal, la pregunta sobre si l’esquerra (de l’sistema¿?) Reaccionarà davant vox, serà retòrica perquè a hores d’ara la resposta està més que clara.
Comparar el moviment indepentista amb el 15M em sembla així mateix fora de lloc.
Em quedo amb aquest:

https://www.elnacional.
cat/ca/opinio/assalt-a-la-botiga-tenda-de-lacoste_552432_102.html

PERE SIO
PERE SIO
02.11.2020  ·  11:48

En una democràcia els polítics i els Governs són el fidel mirall de la societat on es troben, perquè la ciutadania ës qui periòdicament els vota i els dona la seva confiança.
A Catalunya la situació no és massa diferent de la resta. I les culpes de moltes decisions i de molts problemes són per tant compartits, en la proporció que sigui.
La política I el seu exercici s’han convertit en una professió o forma de vida, cada cop més allunyada de la gestió, del servei i de les necessitats de la ciutadania i del seu País.
Afiliar-te a un partit, empreses de col.locació, t’obre les portes a poder ser regidor, càrrec directiu, conseller, o fins i tot president de la Generalitat. I el què menys compta és la teva capacitat o preparació pel càrrec. Arribar-hi dependrà de la submissió, ambició, fam de poder, habilitat i ganes d’escalar que tinguis per liquidar als teus nombrosos adversaris.
La pandèmia ha servit per destapar els greus defectes i vicis del sistema i la manca d’ideals i de servei de molts polítics, deixant al descobert la mediocritat, irresponsabilitat i inutilitat de molts dels nostres polítics i governants.
Però al mes de febrer tenim unes noves Eleccions i a les nostres mans estä la possibilitat de capgirar-ho tot.
La pregunta que cal fer-nos és: la ciutadania sabrà i voldrà fer-ho ?.
En cas contrari no tenim dret a queixar-nos.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
02.11.2020  ·  12:07

Des de sempre sabem que ens escriuen i ens expliquen la història des del poder vigent…
ara es pot pensar que és diferent?…
o podríem dir que ara més que mai la veritable història del què està passant està més ben guardada?

Enric Emo
Enric Emo
02.11.2020  ·  13:05

Sí, però observo que molts crítiques es fan sense proposar cap sol·lució i des del desconeixement de la medicina i les epidèmies. Aquí molta gent es permet de fer-les sense una base científica.

Es que no hi ha cap grup interdisciplinar de metges, epidemiòlegs, matemàtics -per les previsions d’expansió del virus- i economistes que proposin mesures altrenatices creibles? A Vilaweb se n0entrevista a molts. Ho agraeixo. No es podria fer un pas mes i impulsar un comité com el que he descrit?

Federico Ruiz
Federico Ruiz
02.11.2020  ·  13:12

Molt lúcid i molt dur editorial. Bones intervencions dels lectors -exceptuant alguna que exigeix a Partal que calli i deixi fer als polítics-; especialment vull citar Pep Agurllo: “El fet d’¡anar a una manifestació on et trobes Manifestants contra a els desnonaments, Treballadors a l’atur, petits ‘empresaris arruïnats, actors frustrats, negacionistes de secta …. i feixistes, fa que pensar. ” Perquè els mitjana de l’Règim espanyol de l’78 -‘progres ‘o fatxes’, tant da- i les seves sucursals catalanes (incloent bona part dels polítics indepes), defineixen aquestes manifestacions com aldarulls d’extrema dreta. Així, li posen una catifa als feixistes perquè una vegada més en la història surtin triomfadors d’una crisi social.
PD. Senyor Emo, desengany, la ‘Ciencia’ no no ens salvarà d’aquesta

Carles Viñals
Carles Viñals
02.11.2020  ·  13:21

L’afany de dominació de l’home per l’home i la concentració del diner en mans d’una minoría com a instrument de domini, ha estat la constant de les relacions entre els homes des de l’inici de la Història.

A mitjans del s. XIX, les conseqüències extremes d’aquesta iniqua “normalitat” ens forniren una societat que feia servir nens per arrossegar caixes de carbó per gal.leries mineres on no hi cabien els cossos dels adults. Allà on no hi arribà l’antiga societat pagana, hi arribà una civilització que es deia cristiana.

Contra aquell estat de coses sorgiren i es pronunciaren públicament una serie d’homes clarividents i d’esperit selecte, denunciadors del crim institucionalitzat, conciència dels oprimits i líders de la seva revolta. Sota el seu lideratge i amb el cap moblat amb unes poques idees bàsiques, els pobres oprimits s’alçaren contra els rics opressors i guanyant, (Rússia 1917) o perdent, (Espanya 1939), es guanyaren el seu respecte.

La reacció del capital fou la creació dels feixismes europeus i el seu llançament contra el poble responsable de la gran rebel.lió, al que sagnaren amb 24 milions de morts. A costa d’aquell terreible preu, el poble dels revoltats acabà esclafant la bèstia nazi, moment en què s’acabà l’aliança entre els vencedors del feixisme i els seus creadors.

El capital es bolcà a partir d’aquell moment en ajut no pas dels agredits sinó dels agressors. Uns abans i d’altres després, els europeus ens deixàrem comprar per quatre galindaines que ara no volem perdre i de les quals en som presoners; una compra-venda de la que participaren els dirigents de les esquerres europees i de retruc els seus votants, que ara no tenim ningú que ens retorni l’ànima que ens hem venut.

Hem permés el retorn per la porta del darrera de la bèstia de la que uns altres ens deslliuraren amb tanta sang ara fa 75 anys. I en un context de victòria del feixisme, és impossible la de la justícia en un petit racó del món anomenat Catalunya.

Josep Salart
Josep Salart
02.11.2020  ·  14:00

Vilaweb, tot i quedar molt be en els llibres del President Puigdemont, no fa rés de rés de rés, ni per fomentar el Consell per a la República (eina prohibida pels simpatitzants cecs d’ ERC) ni per fer veure que l’hem de seguir a les properes eleccions.

La gent, us ho diu clarament l’ Albert Miret en el seu comentari.

La gent d’extrema dreta us vindrà a casa vostra a matar, i vosaltres voldreu dialogar-hi. Criatures, ara toca confrontaciò i matar, en el seu moment, si cal.
Mentre tant cancel.leu els comptes que teniu a les entitats bancàries, colla d’ases ¡¡¡¡

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
02.11.2020  ·  14:04

Serà difícil si volem mantenir l’opociò de ser lliures i respectats. La tecnocràcia, segrestadora en mans d’uns dèspotes degenerats, troquelats i d’arrels nazis no deixarà pas d’eliminar dissidents i contrincants. Les hienes no poden deixar de ser hienes, i els totalitaris no poden convertir-se a respectuosos i dialogants. Necessitem ser més llestos, previssors, decidits, valents i anar tots a una si volem aturar aquesta pandèmia desnaturalitzadora, degradant i macabre que propaga el coronavirus. Fins ara hem jugat, pontificat, ens hem fet palles mentals sobre llibertat i democràcia. Ara som en un moment crític on el futur es pot decantar entre ser èssers humans o esdevenir bestioles en mans d’una panda de castradors digitalitzats. Els objectius dels mitjans de comunicació, de la propaganda política, dels projectes econòmics, industrials, comercials i financers van per aquest camí. És una de les darreres oportunitats per plantar cara i dir-los-hi com Raimón: “Nosaltres no som d’eixe món” i demostrar-ho.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
02.11.2020  ·  14:22

No sé cap on tirar. Com tots nostres, els que et seguim, desil•lusionada, farta, perduda. Em calen líders, ideòlegs, algú amb coratge per estirar del carro i acabar d’una per totes amb aquesta situació. No tenim res, res podem perdre. Qui fa la primera passa?

Anna Linares
Anna Linares
02.11.2020  ·  14:27

Els independentistes ens hem situat al dia de la marmota, la gent molt enfadada per tot plegat i l’únic actiu que tenim és MHP Carles Puigdemont, per això tots aquets polítics tant mediocres el volen arronerar!!

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
02.11.2020  ·  15:26

Gràcies Sr. Partal és el primer que vull dir.
A quarts de nou ja hi havia trenta i tants (33, penso) comentaris fets. Ara ja són més de seixanta. Cada dia es fa més llarg i interessant llegir-vos a totes i a tots. Per tant, també GRÀCIES.
Totes les reflexions aporten quelcom que t’ajuda a pensar, a repensar; per tant, a avançar.
Si el 14 de febrer tots i totes votem amb el cor i el cap INDEPENDENTISTA convençuts, alguna cosa deurà canviar i des d’aquest canvi ENDAVANT haurem de deslligar-nos de la Ñ nefasta per a nosaltres des de fa tants i tants anys.
Endavant, sempre endavant! És el nostre lema. Aconseguim-ho ja!

Roser Caminals
Roser Caminals
02.11.2020  ·  16:22

El Covid frena la mobilització, sí, però les organitzacions civils com l’ANC (de la qual sóc membre actiu) han de mostrar imaginació i desplegar una estratègia digital massiva. Si no podem ocupar el carrer, ocupem les xarxes amb una premsa alternativa que doni protagonisme a les forces transversals (CxR) i animi la gent a votar unitat el 14F. Als EUA, on la pandèmia és encara més devastadora que a Catalunya, hi ha una revolució que pot destronar Donald Trump. El lideratge civil català pot emprear mitjans no oficials per plantar cara a TV3 i el diari Ara i saturar-los d’una contranarrativa potent.
PotsereEl President Puigdemont s’apaga als mitjans que no li donen oxígen, però no s’apaga pas al punt de mira de les clavegueres espanyoles, més entestades que mai a capturar-lo. El fet que sigui la presa cobejada demostra que continua essent el líder de l’independentisme que hem de seguir.

Carles Serra
Carles Serra
02.11.2020  ·  16:32

Gràcies Vicent per fer-nos reflexionar i crítics.
Mentres no tinguem clar lo que va dir en Pla: lo més semblant a la dreta espanyola, és l’esquerra Espanyola, també lo que va dir Anguita, que va comparar el PSO€ igual com el PP.
Avui entrevistant a l’ex-alcaldessa de Madrid i gran amiga de la reina del cinisme la Colau, la gran revolucionària Manuela Carmena, ha dit que dintre de VOX hi havia bona gent i que ella hi tenia amics.
Avui RAC1 del grup feixista Godó entrevistat en Mossèn, entre les coses ha dit que calia parlar amb tots, obviant si també de dir que apalanca’n el opresor i tot lo que representa IBEX-35 ,Marlaska, protegint els lladres i franquistes de Borbons, que per cert, en el pressupostos que estan preparant contempla una pujada d’un 7%, pels jubilats i viudes un 0,9%, els recolzarà senyor mossèn i Rufian ?

ramon Feixas
ramon Feixas
02.11.2020  ·  17:25

Dir que la gestió del poder la fan els que gestionen els problemes, no sé si és fàcil de dir. Ho trobo difícil de pensar. El poder no és vicari, n tan sol el rector. Clau amunt i potser a l’ombra, si no és per rebre medalles, reconeixements. Encara resultarà que qui introduirà el concepte humanisme a l’esfera social serà la leprosa usura. com es deia a pagès: “Deixem pixar el matxo”.
El virus porta incrustat a la seva essència la santificació de la usura per cobrir-la de poders divins, inflacionar la pobresa dels pobres i fer de la vida una pista americana pels que quedin entremig.
Els reis mags se’n van cap a Orient cap a on hi han tret fanals, comissions i bones vendes. Occident? Accident? Per conduir imprudentment per la carretera del deute. Per conduir imprudentment per la carretera del consumisme. Quina farsa, quina burla quan es parla de democràcia i primer món.
A les independències s’hi arriba sabent mesurar primer les dependències. racionalment és delirant el que fan els jutges franquistes, però els fets s’imposen mentre tots anem escoltant a l’avi Siset.
Catalunya amb la híbrida cultura convergint amb l’espanyola o de terra acollidora que de pedres en vol fer pa, solidària pel cap baix. Pel cap alt se’n van les seus. Sofrir és l’ofici de qui construeix. Familiars de presos i preses polítiques ens ho conten .
No podem demanar miracle . Ni tant sols podem demanar que minvi la fe de la religió capitalista per assumptes de virus, ni que els exercits d'”imperios” violents deixin de violar la pau i l’equitat. Tampoc que els búnquers imperials deixin de ser com són Només queda voler caminar cap una cultura amb valors humanistes i que malgrat un entorn bastant viciós avivar aquests valors que la situació catalana ens ha mostrat en pantalla.
La febre normatitzadora de moment és l’única eina que tenen els gestors dels problemes. Només en una societat adulta podria funcionar per uns valors culturals consensuats. Per exemple “No vulguis per ningú allò que no vulguis per tu” . però això entra directament en contradicció
en quelcom tan recurrent com que un polític o partit polític és legítim que defensi els seus interessos. En canvi tots ens hi empassem. En una societat madura les necessitats i capacitats d’aportació serien termes que jubilarien el terme interessos que fa de pare del concepte: el ser humà que e pren el que pot dels sers humans. No estem en aquesta etapa. Així que gent que és molt generosa pel conjunt hauria de ser molt escoltada i respectada.

David Mascarella
David Mascarella
02.11.2020  ·  19:57

Subscric el comentari de l’Eduard Samarra.

Antoni Morell
Antoni Morell
02.11.2020  ·  20:28

Penso, amb “animus colaborandi” que, si als condemnats per un delicte se’ls dona l’opció de reduir el reat fent activitats socials i de cooperació, i si es possible relacionades amb el perjudici causat, a qualsevol salvatge que insolidàriament no respecti les normes establertes per mantenir la salut col·lectiva, sigui negacionista, cap de suro, torracollons o eminència, atrapat escampant VIRUS a tort i a dret, en lloc d’una sanció econòmica, obligar-lo a prestar ajuda sanitària, hospitalària o residencial, 5 dies seguits i sencers. A veure si aquests agosarats de pa sucat amb oli mantenen les conviccions. En cas de reincidència seria el mateix però doble, a la tercera triple i, a la quarta, tancar-lo preventivament en un hospital d’infecciosos fins que escampi la pandèmia

Jordi Casanellas
Jordi Casanellas
03.11.2020  ·  00:47

Editorial punyent.
Sense un (ni un!) partit d’esquerres. Sense sindicats de classe o molt minoritaris CNT, CGT (?). Amb un discurs d’esquerres el·laborat a les Universitats (Laclau, Mouffe, Èrice, Bueno…) que només arriba, o, millor encara, només aspira a arribar a les classes mitjanes.Un discurs que oblida que el subjecte del canvi només poden ser-ho els que no tenen res a perdre, marroquins, romanesos/es, subsaharians i sudamericans. Poc tros d’aquest subjecte son fills/es del nostre entorn.
Vivim alienats de la pobresa (misèria!). I els partits saben una cosa molt important: ells no voten. I els sindicats saben una cosa molt important: ells voten a l’empresa, els sindicats cobren de l’estat per delegats sindicals aconseguits, i els treballador no n’esperen res dels sindicats.
Queden els estudiants. Amb una diferència : abans, les lluites dels treballadors, els subjectes del canvi, eren les que mobilitzaven els estudiants. Ara son les xarxes socials. Mirant el perfil dels qui es mobilitzen, aquí i allà, el subjecte del canvi ni hi és ni se l’espera. Ni se’l coneix.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €