La minoria nacional catalana

La pregunta és si hi ha res, si trobaríem cap element que anàs directament a l'arrel del problema i sobre el qual la justícia europea se sentís amb l'obligació d'intervenir

Vicent Partal
17.09.2020 - 19:51
Actualització: 17.09.2020 - 21:17
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El concepte de ‘minoria nacional catalana’, la idea que els catalans som una minoria nacional dins Espanya i França, és molt poc difosa al nostre país. I diria, fins i tot, que aixeca suspicàcies.

Fa moltes dècades que els catalans ens reconeixem a nosaltres mateixos com una nació, una nació com qualsevol altra. I per això la perspectiva de ser considerats ‘simplement’ com una minoria, ens sembla poca cosa. I més ara, quan el procés cap a la independència és, sostingudament de fa anys, en el punt més alt que no havia estat mai en la història.

Però si ahir vau seguir la contundent exposició de Gonzalo Boye davant el Tribunal Suprem espanyol, en defensa del president Torra, supose que no us devia passar per alt la repetida referència que hi féu. Sí, Boye va tenir molta cura, repetidament, de classificar la causa contra el president de la Generalitat just en el context d’una discriminació contra una minoria nacional. La catalana.

Sabent, com ja sabem, de quina manera treballa Gonzalo Boye, tots convindrem que la referència era qualsevol cosa excepte banal. L’advocat ha demostrat a bastament tenir una visió de jugador d’escacs, sempre amb la mirada posada tres o quatre o cinc jugades més endavant. I he de suposar que va fer això, ahir, la primera vegada que podia intervenir a Espanya en un judici relacionat amb el procés.

Un procés, el d’independència, que ara ja sabem que no serà impulsat des de fora ni es pot repenjar sobre cap esperança que no siga la voluntat dels catalans. Però un procés, també, que té un èxit indiscutible a l’hora d’eixamplar l’esquerda entre el dret europeu i l’espanyol, de manera que posa l’estat espanyol contra les cordes.

És evident que l’independentisme català obté a Europa unes victòries judicials d’una gran importància, sobretot per a delimitar i disminuir la capacitat de reacció i la impunitat amb què actua l’estat espanyol. I a la pràctica també: fa anys cremar una foto del rei espanyol al carrer era sinònim de detenció i de problemes, i avui ja no, per posar un exemple. I això és gràcies a una sentència europea.

La pregunta és, doncs, si hi ha res, si trobaríem cap element, que no fos marginal sinó que anàs directament a l’arrel del problema i sobre el qual la justícia europea se sentís amb l’obligació d’intervenir. Dit més exactament: sobre el qual els catalans poguéssem estar en disposició de provocar una reacció en favor nostre i contra la justícia espanyola.

La resposta és que sí i que té a veure amb el respecte a les minories, en aquest cas a les nacionals. Perquè l’adopció de l’article 19 del tractat de Lisboa, primer, i l’adopció dels criteris de Copenhaguen, més tard, aporten unes obligacions, fins i tot reforçades amb les normes que vetllen per l’expansió, tan sacralitzada, del mercat intern, que obliguen la Unió Europea a protegir els seus ciutadans contra qualsevol mena de discriminació basada en la pertinença a una minoria nacional.

I quins criteris calen, què pot aportar algú, per a empènyer la justícia europea a fer-ho? Doncs la definició de minoria nacional, que ningú no pot discutir seriosament que es compleix en el cas català però que ha de ser explícitament invocada tal com es va fer ahir per primera vegada, juntament –atenció– amb l’evidència que hi ha un procés discriminatori. L’existència demostrable d’actuacions incoherents amb les que l’estat practica amb unes altres comunitats, que es practiquen contra una persona pel fet de ser el que és i pertànyer al grup que pertany.

I amb aquesta mirada, si ho voleu, entreu ací i escolteu tot allò que Boye va posar sobre la taula ahir. I endevinareu una línia de treball, de futur, que potser serà molt determinant. Sobretot si es compleix el triangle que cal activar per tornar a assaltar el poder: la suma de la mobilització popular i el control del territori amb la legitimitat política emergida de la majoria electoral i el qüestionament de la política totalitària de l’estat espanyol des de l’espai lliure europeu.

 

PS. Ahir vam tenir moltes dificultats de connexió a l’hora de fer el debat que havíem anunciat amb Ramón Cotarelo i Enric Pujol, i finalment ens vam trobar obligats a ajornar-lo quan ja feia uns quants minuts que ho intentàvem. El farem dimecres vinent, també de set a vuit del vespre. Us demane disculpes a tots vosaltres i molt especialment als dos convidats.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
17.09.2020  ·  22:38

Pot semblar poca cosa, però som una minoria. Essent generosos, deu milions dins d’un estat de més de quaranta-cinc. I tractats i discriminats com a minoria. Una Nació minoritzada. Però amb la capacitat d’acollir aquells que venen o que ens envien. Si us fixeu, en la intervenció de l’advocat Gonzalo Boye, però també en la del president Torra, no es defensa. S’ataca. I el judici es fa a Madrid. Sembla que anem bé. Seguim.

Joan Cusidó
Joan Cusidó
17.09.2020  ·  23:12

L’afirmació nacional catalana tothora s’ha caracteritzat per indefinicions incomprensibles. Des de la definició territorial a tot el llenguatge que es fa servir. Fins que no es proposi reivindicar un territori clar -com Euskadi, si més no- o s’adopti una terminologia comprensible internacionalment, difícilment se’ns podrà entendre. “Minoria nacional” dins Europa i “perseguida” dins l’estat espanyol són paraules homologables a qualsevol dret internacional. “Alliberament nacional” n’és una altra. Però, darrerament, m’he perdut. A hores d’ara, els partits propis demanen l’ “autodeterminació” però han deixat d’explicar-me per a què. Em presenten una autodeterminació com a abstracta. Sense lligar-la fermament a cadascun dels motius que la fan imprescindible.

jaume vall
jaume vall
17.09.2020  ·  23:29

Naturalment estic d’acord amb el sentit de l’editorial i felicito la bona feina de Gonzalo Boye, que sembla aplicar, també, la “paciència, perseverança i perspectiva” que va aconsellar Puigdemont. Ara bé, compte que (si / quan) tenim la república catalana, hi haurà dins de la nostra societat, una “minoria nacional” que ridiculitzada en el concepte de “Tabàrnia” , també voldrà mantenir els seus drets. A veure com ho arreglarem. Perquè, si volem un estat propi és perquè sigui més cohesionat socialment, més pròsper econòmicament i més lliure en termes polítics. No volem (jo no vull) una rèplica de Ñ en petit, no vull una península baratària on “els nostres” siguin tinguem més drets que “els altres”. Que no ens governin impresentables populistes. No crec que passi perquè la maduresa cívica catalana no ho permetrà fàcilment, però estiguem a l’aguait.

Per posar damunt de la taula algunes propostes amb les que podríem anar pensant ja, esmento les següents, acceptant que són un pèl provocadores i disruptives. Però en situacions excepcionals, mesures inèdites. :

1a. La Diada Nacional queda establerta l’1 d’Octubre. Celebrarem una victòria democrática dels ciutadans d’aquest país, , després de 300 anys de celebrar una resistència militar.

2a. Com a Nació que inclou diferents nacionalitats, el Principat atè les peticions de la Val d’Aran, i de les Terres de l’Ebre per tal de que tinguin Parlament propi si així ho determina la voluntat popular. 6 +2 : sis vegueries o regions comuns, més dues regions autònomes.

3a Entenent que el bilingüisme ens va a la contra, i el multilingüisme ens afavoreix, al mateix temps que hi ha la voluntat d’integrar les comunitats d’immigrants extraeuropeus, la televisió pública estableix falques d’informatius en xinès, urdu, anglès i francés, subtitulades en català. I sí, també mitja horeta en castellà.

4a. Organitzem de manera periòdica un Concert per la Fraternitat , a semblança del ja celebrat Concert per la Llibertat (ressons dels valors republicans) . El 50% de les recaptacions que vagin obtenint-se, s’atorguen a Open Arms (o alguna altra ONG que es determini). Solidaritat catalana/catalanista per a urgències internacionals, també. I, quan s’escaigui, un Concert per a la Igualtat.

5a. Educació, civisme. Civisme, educació. Educació, civisme. Civisme, educació. Si a la majoria de poblacions hi ha un carnet de deixalleria, que suposa un descompte en la taxa d’escombraries, si us plau, necessitem un carnet cívic, que suposi un descompte en qualsevol activitat de caràcter públic. Per a qui destini part del seu temps de voluntariat en el benestar comunitari, de suport a l’educació, de suport al civisme.

6ª Deixem que la dreta burgesa catalana s’apropi al sobiranisme. Ai, els liberals catalans amb diners. Pedralbes, Sant Gervasi, Sarrià, El castellà, la seva llengua vehicular per tal de quedar bé amb els seus col·legues de la meseta. Doncs, si. La república haurà de ser o acceptada, si més no tolerada, també per aquests conciutadans nostres que ens veuen amb molt de recel. No podem, no hauríem de voler tampoc, prescindir-ne. Jo no sé que cal permetre’ls. Podem posar-nos “estupendus” i si guanyem, fotre’ls. Ara bé, si el preu del seu suport en termes econòmics és que els milers d’euros que inverteixin en deute català a llarg termini els permeti una certa amnistia fiscal, jo, taparia el nas, i ho acceptaria. Ni que sigui provisionalment, la realpolitik aconsella tenir les fortunes catalanes poc sobiranistes, de costat, més que d’esquena.

Per avui ja està. Espero que no em plogui massa pedregada per aquestes aparents “renúncies”.

Robert Joan
Robert Joan
17.09.2020  ·  23:32

En la línia del que diu el Sr Cusidó, m’agradaria que alguna persona entesa expliqués què significa i com es fa efectiu el “control del territori”.

Robert Mora
Robert Mora
17.09.2020  ·  23:34

I eixa minoria nacional, quin territori abasta, quina població, qui o que la defineix, la Constitució Espanyola i les seues províncies i Comunitats autònomes potser?
Qui pregunta ja respòn diuen pel meu poble, a la Safor, País Valencià.
Oi que s’entén!

ramon pons
ramon pons
17.09.2020  ·  23:35

Sense cap mena de dubte som una minoria nacional i cal revindicar-la per assolir la independència

Jaume Riu
Jaume Riu
17.09.2020  ·  23:41

En la tàctica de considar la idea de minoria nacional catalana en una visió de jugadots d’escacs que s’avança unes quantrs jugades, hi veig el contrincant, el regne d”Espanya i els partits que li lloen les jugades, ben vençut perquè sempre li ha agradat que siguem “minoria”…
Bona jugada, Boye.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
18.09.2020  ·  00:12

M’ha agradat molt el plantejament del sr. Boye. Fins i tot he pensat que el TS podria no inhabilitar-lo. Per no fer el ridícul. Ara bé, com que els magistrats fan una funció política tot és possible.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
18.09.2020  ·  00:14

A la “batalla de València” sempre van intentar corcar-nos moralment dient que els sobiranistes i valencianistes érem una minoria dins del propi País Valencià.

Servidor sempre ha lluitat per desfer aquesta idea de què ens volien imbuir tant els colonitzadors de Madrid i el seu hinterland colonial com dels propis quintacolumnistes i col·laboracionistes balenzianos que tenim a dintre del propi país que maldaven per enpetir-nos-hi.

L’internacionalisme era un dels nostres salva-vides. Comparar-nos amb d’altres realitats nacionals. Passats els anys, tot veient els índex definitoris d’estatilitats podem veure-hi amb nitidesa una sèrie d’obvietats:

País Valencià: és més “estat” que Éire-Irlanda sud, Escòcia, Luxemburg, Dinamarca, Noruega, Suècia, Txèquia, Lituània, Estònia, Eslovàquia, Montenegro, Bòsnia, etc.

Principat+Franja+Val d’Aran+Catalunya nord > que Suïssa, Àustria, Sèrbia, Holanda, etc.

Illes: que Malta, Xipre, Còrsega, Luxemburg, Andorra.

I si bastim el meu desideràtum nacional que és una Confederació de repúbliques BACAVAL, a bon segur, que eixes tres “minories nacionals” conformem una “majoria” mitjana-alta gens menyspreable en els contextos europeu i internacional.

Josep Blesa (València)

.

Antoni López
Antoni López
18.09.2020  ·  00:50

Molt d’acord amb Jaume Vall. Les lliçons les hem de donar nosaltres, amb educació, esperit democratic i respecte per als idiomes pero elCatalà idioma oficial, no obligar sino convencer, i sí el Mestre Boyle es el Messi de Catalunya. Llegir els llibres que ha escrit reconforta,emociona perquè veig que tinc rao, i m’agrada tenir raó,

PERE SIO
PERE SIO
18.09.2020  ·  01:13

Fins la caiguda del mur de Berlín, el problema de les minories nacionals era gairebé ignorat a l’Unió Europea ja que era vist i tractat com un assumpte de competència exclusiva dels Estats membres.
Però la demanda d’adhesió a l’Unió de nous Estats d’Europa Central i Orientals, sorgits de l’òrbita de l’antiga URSS, va obligar al Consell Europeu de Copenhague el 1993 a posar condicions a les noves adhesions. I una d’elles era el respecte i protecció de les minories nacionals.
Però el problema avui es planteja per als Estats, que un cop ja són membres, incompleixen de manera reiterada aquest respecte i protecció.
No existeix encara avui una definició clara del concepte de minoria nacional, però la jurisprudència europea dels darrers anys dibuixa uns trets característics de les minories com són:
– Grups en nombre inferior a la resta de la població de l’Estat, en situació no dominant, on els seus membres tinguin característiques culturals pròpies (nacionals, ètniques, religioses, lingüístiques) diferents a la majoria de l’Estat i que volen conservar i que es troben en una situació vulnerable. Definició que encaixa molt bé amb la situació què té avui Catalunya vers l’Estat espanyol. I algunes sentències del TJUE ja reconeixen que la protecció d’una minoria pot constituir un objectiu legítim.
Cal recordar que Espanya és el País Europeu que incompleix més acords i recomanacions de l’Unió Europea en qualsevol àmbit i matèria. I que ha incomplert també totes les decisions i recomanacions d’organismes internacionals vers el procés català. I que ha perdut totes les accions judicials contra el procés que ha volgut fer a Europa.
El tema de les minories nacionals, que apunta Boye en la defensa d’avui al TS, serà un tema clau en el futur de l’Unió Europea. I ara és l’hora d’anar escalfant motors, per al moment en què els diversos procediments judicials del procés català i les vulneracions reiterades de drets fonamentals, siguin analitzats per la justícia europea. En aquest moment resultarà d’especial transcendència que els jutges europeus percebin de forma clara que Catalunya és una minoria nacional, dins d’Espanya que no és respectada ni protegida en els seus drets.
Element que podria obrir les portes i ajudar a l’objectiu final de la llibertat de Catalunya.

Ignasi de
Ignasi de
18.09.2020  ·  06:12

Caldria tornar al llegir l’informe de Fernand de Varennes, de primavera d’enguany a la 43 sessió de les nacions unides. Recordar també que Carles Puigdemont ja parlava de minoria nacional catalana a una conferència a Alemanya.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
18.09.2020  ·  07:01

La justícia europea és d’entrada reactiva, no proactiva. I els països europeus intervenen per interessos, no per defensar cap democràcia. Cal recordar com els holandesos varen deixar la gent de Srebrenica a mercè dels serbis ? O com els grecs es poden permetre deixar gent al mig del mar sense que els passi res ? O com Europa va deixar que Sèrbia bombardés sense problemes Kòssove o Bòsnia, fins que hi va intervenir EUA ? Europa no té cap problema a apuntar-se a la democràcia i a la justícia quan, o bé han triomfat, o són a llocs tan llunyans com Kuala Lumpur, Myammar o Somàlia, on sap que difícilment l’afectarà o li sortirà de franc (són ben sucoses les intervencions del nostrat Borrell atacant tota mena de règims troglodites per fer el mateix que l’espanyol i aquí acusant els catalans de bacteris nocius, sense que ningú li cridi l’alto), ara, quan li ha de representar un problema, s’ho pensen dues vegades. O no han estat callats com morts amb Rússia mentjant-se mig Ucraïna (gas rus) o amb Xina practicant genocidis diversos (uixgurs, tibet, mongols…) per interessos comercials ?

Europa no és un club de països democràtics justos disposats a escampar la justícia arreu (cosa que hauríem de ser vist que tenim la història més sagnant del món des de la caiguda de l’imperi romà i en podíem haver après), sinó una simple unió d’interessos econòmics amb un petit lifting per fer semblar que la cosa va una mica més enllà (però ràpidament es lleven la careta quan arriben moments de crisi, com ara la lluita per les mascaretes i els mètodes diagnòstics o la solidaritat interterritorial)

Per molt que tinguem 50 mil victòries judicials que li diguin a Espanya com ha de fer les coses, continuarà prevaricant, com qualsevol abusananos, perquè li permet assolir els seus objectius, perquè no hi ha ningú que l’obligui a complir les resolucions, i perquè per quan no li donen la raó ja ha passat tant de temps que l’objectiu és acomplert. Suposem, va, que no extradeixen Puigdemont: potser hauran perdut, però el MHP haurà de passar 30 anys a l’exili (això si no canvien la llei per diu que els “delictes” de què l’acusen no prescriuen). O suposem que li donen la raó al MHP Torra, o als presoners polítics: d’ací que això passi trigarem 5 o 6 anys, quan ja totes les penes hauran passat o estaran a punt de complir-se. És com el que va passar amb Otegui: per quan li varen donar la raó ja havia complert la pena. Objectiu aconseguit !!

Per tant, podem anar teoritzant, considerant-nos minoria nacional o observant amb gran diversió i satisfacció com a Europa acaben declarant que Espanya és injusta, però els objectius ja els hauran aconseguit. Europa no es mourà per nosaltres per ser una minoria nacional, sinó perquè li causem un problema tan gran que ignorar-nos no li surti a compte. Escòcia, si mai torna a votar, és possible que esdevingui independent, i no dubteu que Europa correrà en bloc a reconèixer-la i en 2 mesos tornarà a ser a la UE. Però és que Escòcia és una potència industrial que, a més, té petroli, i per tant els primers interessats a tenir-la dins són els membres de la UE. Escòcia no es pot considerar una minoria nacional, almenys no en el mateix sentit que ho és Catalunya, i bé que Europa malda per tornar-la a atreure i no dubteu ni un minut que, si cal, defensaran el seu dret al referèndum d’autodeterminació.

Crec que als catalans ens sobra estètica i ens manca malícia i una dosi, molt, molt gran, de realpolitik. Som un dels pocs pobles fundadors d’Europa (quan nosaltres teníem les homilies d’organya i el primer romànic, Espanya era poca cosa més que una colla de bandolers a les contrades del nord, i quan dominàvem el mediterrani, els al màxim que aspiraven era a l’expansió cap el sud i a vendre-li llana als holandesos), però sovint penso que per una combinació fatal de circumstàncies històriques i caràcter ens manca la resolució i la comprensió de com funcionen realment els processos i les relacions entre pobles. I així ens va, de derrota en derrota, perdent un llençol en cada bugada i sense aprendre’n pel proper cop.

Albert Miret
Albert Miret
18.09.2020  ·  07:29

Fascinant la defensa del senyor Gonzalo Boye. Va ser un goig constant veure el tàndem entre ell i de la seva dona. Veure com el seu paper era una actuació perfectament assajada i pensada al mil·límetre. Era una pluja continuada amb els seus moments de tempesta i els de pausa. Com a tu Vicent, em va cridar l’atenció la insistència amb què parlava de minoria catalana i sobretot quan ridiculitzava la possible sentència dient que ells havien de començar a pensar que a Europa els la tombarien amb tota seguretat, així com quan va comparar el tractament que estaven donant al MH President en relació amb el que havien fet en el cas d’aquella donota, la Álvarez de Toledo per demostrar que ens atacaven perquè som catalans, no per cap qüestió judicial. Seguidament van començar les acusacions deplorables dels advocats de l’estat i la de la velleta de vox, que si una era penosa, l’altre encara ho era més. Felicitats, senyor Boye. Vostè ens va fer mantenir l’atenció a tots els que, com jo, creiem que els judicis eren un mal son. Ahir vostè ens va demostrar que poden ser un desplegament d’intel·ligència i un atac efectiu contra un enemic que només té la violència i la venjança com a arguments. Segurament, la sentència serà una altra vegada una demostració més de l’estupidesa espanyola, però com que vostè treballa de cara a Europa, els esperarà allà per a fer-los un jack mat i rebolcar-los com sempre davant de tot el món.

Marc Corbera
Marc Corbera
18.09.2020  ·  07:32

No em diguis que una altra vegada farem un debat amb Espanya que (permeteu-me fer d’endeví) no ens donarà gaire cosa i, per suposat, no ens donarà pas la independència de Catalunya.

És com intentar dialogar amb un pare maltractador; és impossible mentre el pare necessiti els teus diners i necessiti retenir-te (suposo que m’enteneu la comparació).

No més pactes amb Espanya. Fem la DUI. Fem el que sigui. Però, fem el que fem, encara que sigui res, que no siguin més intents infructuosos de diàleg amb l’estat. Mani el PP o mani el PSOE, amb o sense socis de govern l’estat es manté intocable. Enterem-nos ja.

¡¡No més intents de pacte amb Espanya, que gairebé sembla que en realitat potser volguem fer el ridícul expressament o limitar-nos (més aviat limitar-vos) a guanyar temps!!

Carles Serra
Carles Serra
18.09.2020  ·  08:28

Molt d’acord amb el Sr. Miquel Gilibert.
EspaÑa segueix sent franquista perquè la EU mai la qüestionada per aquest fet, per aquest motiu es pasar els seus suggeriments pels engonals.
Malgrat això i pels comentaris veig molt clar lo que va dir Unamuno, a los catalanes la estética les pierde

FEDERICO ALEJANDRO PUJOLA
FEDERICO ALEJANDRO PUJOLA
18.09.2020  ·  08:33

Espanya no ens reconeix com a nació. en denonciar que Espanya ens persegueix com a minoria NACIONAL catalana, Gonzalo Boye afirma implícitament que Catalunya és una NACIÓ. Si Espanya no demostra que no som una nació contradient l’afirmació de Boye, Europa no pot deixar de tenir en compte aquest fet.
Considero que aquesta denúncia molt hàbil de Boye, prepara l’argumentació que presentarà als tribunales europeus.

josep soler
josep soler
18.09.2020  ·  08:43

Les paraules nació i nacionalisme són etiquetes de pura paranoia. Diria que si les paraules tinguessin personalitat, aquestes serien bipolars.

Els espanyols més patriòtics i ultres ens tatxen de nacionalistes als catalans a l’estil dels grups nazis, però a les manis amb les banderes gamades i estètica nazi i van ells amb la bandera espanyola i el cara al sol. Us imagineu una estelada en les manis nazis del 12-O?
El seu dictador i padrí del seu Rei, va ser aliat de Hitler i gràcies als nazis van guanyar la guerra contra els suposats nacionalistes catalans.

Els espanyols ens diuen que no som una nació i ens imposen la seua nació per la força però a l’hora els nacionalistes som nosaltres.

Curiosament els partits catalans que es feien dir nacionalistes però no independentistes eren Convergència i Unió de Pujol i Duran. Tampoc és independentista el partit nacionalista basc.

Recordo un dia a la Colau dir en una entrevista per TV que ella no era independentista perquè no era nacionalista. Va donar a entendre doncs, tots els independentistes som nacionalistes, per tant: aplicant la seva lògica, tots els dependentistes són nacionalistes espanyols, ella inclosa.

Fins i tot a nivell legal la cosa canvia: el Reine Unit és un estat de nacions però els Estats Units són una nació d’estats.

Ara no som una nació però si una minoria nacional.

Paranoia pura

Pep Agulló
Pep Agulló
18.09.2020  ·  08:53

SER MINORIA NACIONAL TÉ RECORREGUT QUAN L’ESTAT HO NEGA TOT…

Fa poc parlàvem amb J R Resina de la comparació com a activitat prèvia a generar comprensió (coneixement) i a fe que en Boye ho va clavar, quan comparant altres casos de vulneracions de la legalitat, la resposta dels togats era radicalment diferent, tan descaradament discriminatori en el cas català, fins al punt de concloure que només li quedava pensar a considerar el prejudici de ser una personalitat d’una minoria nacional catalana. Estupefacció a la cara de les supremes mòmies togades.

Quan vaig sentir la frase, vaig gaudir d’una ment tan brillant com la d’en Boye vist el panorama intel·lectual del país. El seu discurs tan ben lligat i elegant, precís i contundent, sempre amb la referència del dret europeu…

Encertat l’últim paràgraf de l’editorial…

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
18.09.2020  ·  08:58

Magistral el comentari del Sr. Miquel Gilibert!! Si heu viscut a altres països europeus haureu constatat el poc que els importen les minories nacionals (llevat del Tibet, que a més de les omnipresents campanyes del Dalai Lama, proporciona als europeus valuosa munició contra un formidable competidor comercial). A més, ningú no s’enfronta de franc als seus socis, si no hi té res a guanyar. Finalment, hi ha una gran incomprensió sobre el desig català d’independència: per què algú vol separar-se d’un país (els europeus mai no diuen estat) com Espanya, tan democràtic, tan europeïsta i tan ric, comparativament?

Lluís Paloma
Lluís Paloma
18.09.2020  ·  09:09

Sant Boye. Què faríem sense ell.

Rosa Pérez
Rosa Pérez
18.09.2020  ·  09:18

Com som d’afortunats els vilawebi@ns lectors de tenir un editorial (gràcies, Sr.Partal) que possibilita la lucidesa dels wilawebi@ns comentaristes.

Francesc Planas
Francesc Planas
18.09.2020  ·  09:46

Gràcies per l’editorial; fantàstic discurs el del Sr. Boye; tot el meu suport al MHP Torra.

Sobre el concepte de “minoria nacional”, aclareixo, en primer lloc, que no hi entenc. M’agradaria que en algun moment aquest diari ens expliqués la normativa de la EU sobre les minories nacionals.

Em sembla raonable que se’ns consideri una “minoria nacional” dins de l’estat espanyol. De fet, clarament, estructuralment, ho som. Mai no podrem guanyar una votació per a reformar la Consititució, per exemple.

Ara bé, jo crec que som una nació establerta en un territori ben clarament determinat (o no tant?) i en el qual no som pas minoria, si més no, fins no fa gaire. Si el terme “minoria nacional” s’ha d’entendre com que nosaltres, els catalans, som una minoria dins dels Països Catalans, aleshores la idea ja no m’agrada tant.

I el que em fa por és que si s’agafés aquesta segona accepció de minoria nacional, aleshores voldria dir que dins de Catalunya som minoria i adéu a la independència. S’establiria un status tipus “protegir” els nostres drets (ja sabem com ho fa això l’estat espanyol), com si fóssim una tribu confinada en unes certes àrees (la “broma” de mal gust d’un partit polític). Cada cop més, em sentiria com l’últim dels mohicans.

M’explico? M’imagino (i disculpeu si descobreixo la sopa d’all) que el concepte de “minoria nacional” crea reticències per aquest motiu. I potser per altres que desconec.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
18.09.2020  ·  09:54

Gran Gonzalo Boye.

Però les minories NO tenen dret automàtic a la independència.
Europa dira només que Espanya respecti laminoria catalana. Res més.

Ens falta demostrar que som tractats com un País dominat per Derecho de conquista des del 1714… o abans.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
18.09.2020  ·  10:13

Em va agradar molt la defensa, molt ben preparada, amb poc temps per explicar-la , i malgrat tot, clara i profitosa. De l’altra part val més no parlar-ne, no val la pena.
I tant que som una minoria nacional maltractada, exprimida, i volguda exterminar. No sé què més els cal a Europa per defensar-nos alguna vegada, ens hem de deixar exterminar realment?

Josep Salart
Josep Salart
18.09.2020  ·  10:28

Vaig quedar amb ganes de tornar a veure tres vegades més el vídeo de la defensa del senyor Boye. Gràcies i vagi en compte, senyor Boye ¡¡¡.

Lo trist de tot és que ells, aquests cambrers vestits amb toga al servei de l’Ibex, saben perfectament que el senyor Boye te raó i que li donaràn d’aqui un temps. Aquí juguen ells, juguen a reprimir, empresonar i d’aqui uns anys, passi el què passi, no els importa. Tampoc n’hem portat cap (encara) al Tribunal de La Haya, però espero que arribi…

Felicitats senyor Boye i moltes felicitats al MHP Torra. Quan no ets polític professional, es nota molt que fas política pel poble, el cap i el cor van junts, i no saben rés de butxaques ni sobres plens de bitllets, ni de contractes amb Ferrovial.

Ara, deixeu-me dir una cosa trista:

ahir mentre miràvem i escoltàvem la defensa del nostre MHP Torra, molta més gent que votarà a les properes eleccions, “”””””” estava pendent de les signatures del Barça””””””.

Això sí que possa de mala llet i em continúa inflant la vena de l’insult cap a tots els ignorants i especialment als adoctrinats d’ERC que, pobres, sense adonar-se que els manipulen, van ralentin la maquinària.

Molt de compte als passos que farà el President del Parlament en els propers dies.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
18.09.2020  ·  10:31

No se fins a quin punt aquesta llavor que ha plantat l’advocat Gonzalo Boye és tant significativa com ressalta l’Editorial. No ho negaré, potser té raó en Partal però em sembla un argument fluix en el temps que estem. Tothom qui pot planta les seves llavors. Sentim sovint l’expressió ‘soc independentista -o republicà- però no soc nacionalista’. El nacionalisme està associat a quelcom negatiu, a supremacisme, a la idea que el nacionalisme arracona i discrimina tota la resta. I és veritat que en nom del nacionalisme la humanitat ha fet barbaritats, però també n’ha fet, tant o més, en nom de l’anarquisme i el comunisme. Qui pot negar les barbaritats que ha fet el capitalisme fins ara mateix?, no cal anomenar les guerres ni els ofegats ala mar mediterrània. Alguns es defineixen com a catalanistes però no nacionalistes. Quan Boye parla de minoria nacional no parla de nacionalisme?. Es pot ser nacionalista -catalanista- , això vol dir estimar la comunitat a la qual pertanys, sense menystenir i fins i tot estimant altres comunitats veïnes o llunyanes?. Ahir o abans d’ahir sentia en Joan Tardà per la radio definint-se com a republicà-independentista no nacionalista i, en poc temps, però amb contundència, desplegava la falsa tesi que el 50% no pot anar contra ‘l’altre 50%’. On és ‘l’altre 50%’? o és que inferim, per un do diví, la intenció de tots els què no van votar el dia u d’octubre?. Com he dit en altres ocasions el 20% de la població no vota mai, el 25% és unionista irreductible i hi ha un 5% que es mou. Aleshores seria un 50-55% -la minoria nacional catalana- contra un 25%. Aquesta lectura no es fa mai. Si estic equivocat m’agradaria que m’ho diguéssiu. Tardà també va ser contundent en dir que l’independentisme s’està esquerranitzant i que més que independentisme calia parlar de sobiranisme i en aquests cas la coalició lògica seria ERC-comuns-CUP. Ja veieu com es desfà un moviment popular històric i sense paral·lelisme a l’Europa contemporània.

Gerber van
Gerber van
18.09.2020  ·  10:59

El Miquel Gilibert ho diu clavat: ‘als catalans ens sobra estètica i ens manca malícia i una dosi, molt, molt gran, de realpolitik’. Cal fer més contundencia des de les instituts i des dels carrers a la Bielorussia.

Josep Gualló
Josep Gualló
18.09.2020  ·  11:12

GONZALO BOYE VA SER EXTRAORDINARI

En un estat normal els seus arguments haurien sigut demolidors. Espanya és diferent, pero algun dia se li acabarà la impunitat. Quan passarà això depen de cada un de nosaltres. Cal que tinguem ben clar que no som el melic del mon, si no una minoria nacional.

He trobat molt encertada la comparació de Boye amb un jugador d’escacs que, quan mou una peça està pensant en les properes quatre o cinc jugades. És per això que guanya els judicis. També va ser brillant el MHP Torra en la seva compareixença a Blanquerna, té menys repercussió internacional que Boye, però en té.

En els cercles que jo em moc, el teu editorial d’ahir,Vicent, va tenir molt recorregut i tot positiu. Fins i tot persones que no valoraven al MHP, van canviar d’opinió o van començar a dubtar de la opinió que tenien. Va ser un encert.

Vicent perdona si et sembla que em poso on no em demanen, (però hi ha massa gent que busquen tres peus al gat). L’afirmació que l’ajut no ens vidrà de fora es refereix a que no ens vindrà d’Europa o tercers països. No és ni de molt bon tros un menysteniment a la feina brillant dels exiliats. Que quedi clar.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
18.09.2020  ·  12:31

El concepte de “Minoria Nacional” caldrà doncs normalitzar-lo. Moltes gràcies.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
18.09.2020  ·  12:55

Fins que no estiguem tancats en guetos, com a Sudàfrica, els europeus no consideraran que som una minoria nacional. I si ens portem bé, ni això.

Mentre siguem un país ric i emprenedor ni els governs, ni els mateixos espanyols deixaran marxar pacíficament la gallina dels ous d’or.

Per tant, o aturar la violència o aturar la ruïna seran les úniques accions que mouran Europa.

Joan Begue
Joan Begue
18.09.2020  ·  13:18

Als catalans ens falta, moltes coses.
Si els que comentem l’article no som capaços de creure’ns a nosaltres perquè som sempre tant derrotistes. Fem un petit anàlisi històric i a la vegada una travessa sense irritar-nos.
Això que es diu Espanya, entenc, que va perdre la seva identitat a l’expulsar als sefardites tant de casa com don Pelai i el anonenats catòlics reis, va engollir a resta de cultura de l’extint Alandalus.
I qui va quedar com a fanalet de llibertat una Castella entregada a la santisima Roma.
Expoliar tot el que vam poder pero la creu i els banquers de centre europa són els que donaven la fulla a seguir.
Després els Borbons amb el nebot de’n Lluís XIV, qui segueix manan doncs un altre Imperi i naturalment la Creu…
I Franco qui el posa doncs penseu ja que els imperis es repeteixen i no, no són els italo/germanics. Que si van aportar velisisme.
Espanya entre d’altres va seguir jugan la partida que d’altres ens van marcar, per ser ja els hi va anar be mantenir al senyor calb amb bigoted.
Després quand aquest ja feia aigües de sobte, toca democràcia i reiet per aguantar millor a la santisima i als aristòcrates de fora.
Per tant o una de dos o ens seguim fuetejan i ens sentim culpables de ser el que volem i no podem.
O aprenem a vendre el nostra producte al mercat internacional. Durant tot aquest comte han caigut han desaparegut imperis.
Que no ha de caure el que aguanta la creu i el que ens ven la democracia en forma d’eslogan.
Que no volem un mon millor que no hem aprés que si no ets del partit de misa diaria i accionista no pot ser de l’elit.
Que li queda molt al esmentat sistema.
Doncs com deia amb saviesa el director de WV si la República Catalana ha de ser igual un cromo repetit no el mereix l’esforç
Companys s’està construint una nova societat i això no va de dretes i esquerres.
S’està construint un nou escenari en el nostra cas Europa del que mancan nous participans.
Jo ho vec així, la resta, no te sentit.

Francesc Contreras
Francesc Contreras
18.09.2020  ·  13:34

Sí CAT tingués un aliat prou poderós, com per exemple els EUA, a hores d’ara ja haguessin intervingut

PAU BOLDU
PAU BOLDU
18.09.2020  ·  13:47

Veure Polonia.erc insultant greument al President dels catalans com ho van fer,es prooi de gent feixista i que nomes pensa en ajudar al pobre xicot aragones. TV3 SI ES D’ERC.JUNQUERAS, que la pagui de la seva butxaca.ferrovial toni.soler. Soler, campanya electoral gratis a erc????

Núria Nadal
Núria Nadal
18.09.2020  ·  14:14

Totalment d’acord amb el sr.Jaume Vall.
Hem de ser propositius,no enclar-nos en el rol de victima i anar pidolant missericordia.
Hem de començar de nou amb projectes engrescadors i atractius i que ens donin identitat pròpia.
Personalment tota la trajectòria del President Torra ,la veig molt ben orquestrada ( pot ser amb Watterloo) per arribar a on som ara.
Fer ensopegar els poders factics del estat ñol una i altre vegada.
Ès la estrategia dels debils.
Desgastar el contrari.

Francesc Bofill
Francesc Bofill
18.09.2020  ·  14:31

Algú esmentava que calia que la UE ens reconeixés abans com a minoria nacional. Ja posats, dóna ganes de fer una mica de Boye:
No sembla massa complicat que a fora entenguin que és la pròpia constitució espanyola que ho assenyala. Som una minoria (un fet numéric), som catalans (una identificació actual i històrica, a dins i a fora) i som… una “nacionalidad” (a no ser que diguin que els pares constituents pensaven en Múrcia y La Rioja).
Per tant, quina diferència hi ha entre “minoría nacional catalana” i “minoría de nacionalidad catalana”?i

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
18.09.2020  ·  15:14

Si és cett que utilitzant la denominació *minoria nacional catalana* tenim més i millor reconeixement jurídic i protecció davant l’embat d’Ñ, com ahir en Boye feu en la seva intervenció davant el TS, ja sabem que hem de fer, oi?

Josep Pericas
Josep Pericas
18.09.2020  ·  16:13

Respecte a això de la nació catalana, seria interessant tenir un recull de proves antigues, que es veiés no és un invent modern. Existeix alguna cosa, però seria interessant una pàgina molt didàctica i amb traduccions a diversos idiomes. Una feina que podia per Òmnium o l’ANC.

Perquè certament l’antiga Corona d’Aragó era una mena d’imperi dirigit per la nació catalana, de la mateixa manera que Anglaterra dirigia l’Imperi britànic: per molt que el títol més elevat de la reina Victòria fos el de “Emperadriu de l’India”, el cert és que era anglesa, considerava Anglaterra o Gran Bretanya la seva pàtria, residia a Londres i parlava i escrivia en anglès. El mateix que els reis “de la Corona d’Aragó”, canviant anglès per català.

La nació catalana existia i es reconeixia a sí mateixa, com demostren cites en què la necessitat de referir-se a tot el col·lectiu es resol amb l’expressió “nació catalana”. Alguna cosa que he trobat:

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0167848.xml
Calixt III s’anomenava ”papa catalanus’ i considerava el seu pontificat com a ”gloria nationis catalanae”

https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000030/00000011.pdf
segons Joan el Caçador, de la pèrdua de Joiosa Guarda «la nació Catalana ne és ensutzada» (és a dir, ‘tacada’ d’infàmia).

http://argumentari.blogspot.com/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
L’Infant Martí de Sicília està pacificant l’illa i quan el Consell de València coneix els seus triomfs, els considera com “honor e utilitat de la Corona reyal d’Aragó; encara a tota la nació catalana”.

Joan Royo
Joan Royo
18.09.2020  ·  17:37

No hi ha cap dubte que som una minoria nacional. Si hem de mirar sols Catalunya serien 7,5 milions contra uns 40 milions; si mirem tots els PPCC som uns 14 milions contra 33 milions. Si fem una llista de greuges de tot tipus: econòmic, cultural, lingüístic, polític, mitjans de comunicació…no significaria un gran esforç demostrar que som una minoria nacional oprimida. Aquesta minoria nacional no pot com a tal, fer canvis legislatius per capgirar totes les injustícies que suporten per això mateix, perquè som una minoria. És hipocresia pura que l’estat que governa aquesta minoria nacional demane a aquesta minoria els canvis legislatius per fer un referèndum per exemple. Aquesta minoria nacional pot fer tots el esforços inimaginables, que si els convé seran rebutjats per l’estat que la domina. No cal posar exemples, només els més pròxims, el ribot de Guerra, la sentència del Constitucional etc…El que no entenc és com els independentistes no han fet servir aquest concepte, una més de les deficiències dels partits, punyetera ignorància o què? Ha de venir un advocat per posar sobre la taula aquest concepte. L’independentisme obrirà els ulls a la ciència d’aquest advocat?

Rubèn Fernández-Pola
Rubèn Fernández-Pola
18.09.2020  ·  19:56

L’any passat se celebraven els vint-i-cinc anys del Comitè Europeu de les Regions (cor.europa.eu), organisme de què Pasqual Maragall va ser un gran impulsor. Res a celebrar, però. Aquell llunyà 1994 la UE va començar a desenvolupar una certa regionalització del poder basada en el principi de subsidiarietat. També es pretenia crear sinèrgies entre les regions, com per exemple el transvasament del Roine, o la regió Euromediterrània, però la impermeabilitat de les fronteres estatals ha ofegat qualsevol intent d’interrelació entre regions de diferent estats. (En el cas d’Espanya aquesta dificultat es dona, com a Catalunya i al País Valencià sabem a bastament, dintre de la frontera estatal…) A la pràctica, l’Europa de les Regions, que hauria de donar veu a les minories nacionals que les conformen, és un dels ‘petits liftings’ de què parla Miquel Gilibert. És significatiu que el web de l’organisme només estigui disponible en les llengües estatals…

Roser Caminals
Roser Caminals
18.09.2020  ·  21:11

Les decisions dels tribunals europeus influiran en el procés sempre que mentrestant no es desinfli el moviment popular. Si s’arriba a l’últim veredicte d’Estrasburg i Luxemburg amb l’independentisme de peu dret, l’estat espanyol haurà exhaurit la via judicial sense èxit. El mateix podem dir de la repressió política i la violència, que Europa (Merkel) sí que va deturar l’1-0. Tot dependrà de la intensitat de la mobilització.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes