[VÍDEO] Boye emmarca la inhabilitació de Torra en la persecució de la ‘minoria nacional catalana’

L'advocat del president Quim Torra ha al·legat que la JEC no era un òrgan competent i ha demanat al Suprem que presenti una qüestió pre-judicial al TJUE

VilaWeb
Redacció
17.09.2020 - 19:48
Actualització: 17.09.2020 - 21:48

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’advocat Gonzalo Boye ha denunciat davant el Tribunal Suprem espanyol que la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra per no haver retirat una pancarta en favor dels presos i els exiliats posa en perill la participació política de la ‘minoria nacional catalana‘. Ha posat en evidència la doble vara de mesurar de la Junta Electoral espanyola (JEC), que mentre ha instigat la persecució judicial del president, durant el mateix procés electoral, només va imposar multes irrisòries a Pedro Sánchez i Isabel Celaá tot i ser autoritats involucrades en l’organització de les eleccions.

El lletrat també ha al·legat que la JEC no era ‘l’autoritat competent’ per a emetre una resolució instant Torra a retirar la pancarta. Així mateix, ha recordat que el president era aliè a l’organització del procés electoral i, d’acord amb una sentència de la sala tercera del Suprem mateix, no tenia l’obligació de fer cas de la resolució. Per això, Boye ha avisat els jutges que si desestimen el recurs causaran una discrepància jurídica dins el Suprem.

Operació Hong Kong: el Quim Torra més real I Editorial de Vicent Partal 

A més, el lletrat ha defensat que durant el procés judicial s’han vulnerat els drets fonamentals de Torra perquè ni el tribunal que el va sentenciar (TSJC) ni la sala del Suprem no són òrgans imparcials. A més, ha exigit al Suprem que presenti una qüestió pre-judicial al TJUE, perquè la inhabilitació per a càrrec públic contra Torra és per a tota la UE. ‘Si el TSJC hagués fet aquesta consulta quan tocava, avui no seríem aquí’, ha afegit.

Finalment, també ha adduït que la inviolabilitat parlamentària, segons la doctrina del Suprem i del TC, protegeix completament la llibertat d’expressió dels representants polítics. Sobre això, ha recordat que les paraules ‘llibertat presos polítics i exiliats’, ja formaven part del discurs d’investidura del president. A més, ha argumentat que la pancarta, com un xapa o un pin que pugui portar Torra, formen part de la seva llibertat d’expressió. ‘La pancarta no era un acte administratiu, era un acte polític’, ha afegit.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes