El rei i els jutges es descaren i la crisi a Espanya es fa monumental

«D'ocasions, de 'momentums', com el que es congria en l'horitzó immediat en tindrem ben pocs. I perdem el temps inútilment amb discussionetes de partit»

Vicent Partal
Vicent Partal
26.09.2020 - 07:41
Actualització: 26.09.2020 - 09:41
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Fa mesos que ho advertesc: Madrid esclata. El permís que el PSOE va concedir el 2017 al monarca i als jutges per a executar un colp d’estat contra Catalunya tenia conseqüències. I aquestes conseqüències són un colp d’estat, viu ara mateix, també contra ells. Tu no pots dir a algú que faça un colp d’estat i després delimitar-li fins on.

Ahir Esquerra Unida primer i Podem després ja no van poder més i hagueren de plantar cara. Durant el dia, la provocació era tal que difícilment podien resistir més. Si el 23-F foren els militars, avui els qui trauen els tancs, metafòrics, són els jutges. Però l’elefant blanc és el mateix: el Borbó. Amb una diferència: Juan Carlos era un corrupte bon vivant i per una bona gresca era capaç d’acceptar qualsevol transició. Felipe és un feixista.

I ahir Felipe va tornar a fer com el 3 d’octubre, però amb el PSOE i el govern de Pedro Sánchez com a objectiu. Així com aleshores la Sarsuela es va atribuir una capacitat que no tenia i va fer un discurs parcial, sense el permís de la Moncloa, ara Felipe s’ha posat a la banda dels colpistes i ho ha fet saber, fins al punt de desfermar una crisi monumental. Sí, Madrid esclata.

Fa uns dies en una entrevista ací, a VilaWeb, el dirigent d’En Comú Podem Jaume Asens avisava del colp d’estat ‘constitucional’ que hi hauria el dia 30. La prèvia és tot això que ha saltat ara: el Borbó telefonant a Lesmes i filtrant que volia venir a Barcelona i que no li ho han permès. El CGPJ preparant una trampa al ministre desplaçat a Barcelona amb aquest casernari crit de ‘Viva el Rey’, que era tot un desafiament al poder polític, a semblança dels darrers dies de la democràcia xilena d’Allende. I la premsa ultra posant-hi el context i inflamant el carrer. La cosa és de manual: la monarquia maniobra per expulsar el govern de Pedro Sánchez o, segurament, per a reconduir Pedro Sánchez o el PSOE –i compte amb la distinció– cap a Ciutadans i el PP. Cap al trencament amb Podem.

He dit ‘compte amb la distinció’ perquè Pedro Sánchez no és del PSOE sinó de Pedro Sánchez, a ell no li importa sinó el poder personal. I sap que si es trenca el govern amb Podem el seu cap també pot rodar. Atents, doncs, a les possibles sorpreses per aquesta banda.

La clau de tot plegat és que la dreta espanyola té un concepte patrimonialista del poder. Si ells no manen a Espanya el govern que mana, de manera automàtica, és il·legítim. I els jutges espanyols, búnquer franquista amb poder, tenen una agenda política pròpia. Política. Coincident, i no és estrany, amb la de Vox. És a dir, amb la del monarca.

La guerra, per això, ja ha esclatat i la qüestió és què se’n farà de Podem, de Pedro Sánchez i el seu govern; però, sobretot, què fem, què hem de fer, els independentistes. Perquè d’ocasions, de momentums, com el que es congria en l’horitzó immediat en tindrem ben pocs. I perdem el temps inútilment amb discussionetes de partit.

Madrid esclata. Tres anys després, la república catalana és proclamada però no existeix, això és cert. Però també és cert que l’independentisme ha aconseguit de fer miques tota l’arquitectura institucional espanyola. Tots els equilibris, totes les disfresses, totes les galanteries. L’estat s’ha trobat despullat com allò que és: un esguerro tirànic en mans de postfranquistes que tolera, i com més va menys, una certa dissimulació en la capa política i prou. Això passa davant nostre: el deep state vol manar a Espanya sense contrapesos, perquè el van deixar manar contra Catalunya i ara vol imposar el seu criteri també al Madrid-Espanya.

I tot plegat enmig, a més, d’una gestió de la pandèmia que, especialment a Madrid, pot derivar fàcilment en un enorme conflicte social i, al damunt, amb la inhabilitació del president Torra sobre la taula. Poca broma amb tot això que pot passar la setmana vinent.

I confesse que quan he sentit quin dispositiu policíac hi ha preparat per a frenar les possibles protestes per la inhabilitació m’han sorprès. Jo no veig ara cap mobilització que es puga comparar ni de lluny amb la de l’octubre republicà de l’any passat. Però sé que els policies tenen moltes eines per a copsar l’estat de la població que jo no tinc. Per tant, em pregunte si detecten res que jo no detecte.

I m’ho pregunte perquè ara un segon octubre calent al carrer tindria una diferència bàsica amb el de l’any passat, que és que a Madrid els del règim ja es maten ells amb ells. I també que el colpisme judicial, del qual la inhabilitació del president Torra és un dels casos més greus i indefensables, comença a ser percebut per un sector d’Espanya i d’Europa com l’amenaça real a la democràcia, com el gran problema. Que en un moment tan greu els partits independentistes estiguen pendents de jugar a les eleccions és lamentable, demencial. Però no hauríem d’oblidar mai que la darrera paraula –recordeu el Primer d’Octubre i el tres, recordeu l’ocupació de l’aeroport, recordeu les Marxes per la Llibertat, recordeu la victòria d’Urquinaona– sempre la té la gent.

 

PS. El Borbó té un taló d’Aquil·les evident que és la corrupció. És a un colp de titular anglès o suís d’haver d’abdicar per corrupte, ell també. Aquesta és una altra de les claus de tot això que veiem i a les quals cal estar molt i molt atent.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
25.09.2020  ·  22:16

S’està posant emocionant. Desitjo veure la caiguda de la monarquia. I la proclamació de la República catalana.
Dels partits independentistes no en podem esperar res. Es perden en batalletes.

Matilde Font
Matilde Font
25.09.2020  ·  22:22

“Que en un moment tan greu els partits independentistes estiguen pendents de jugar a les eleccions és lamentable, demencial. Però no hauríem d’oblidar mai que la darrera paraula –recordeu el Primer d’Octubre i el tres, recordeu l’ocupació de l’aeroport, recordeu les Marxes per la Llibertat, recordeu la victòria d’Urquinaona– sempre la té la gent.”
No cal afegir res més, excepte que sempre el poble salva al poble.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
25.09.2020  ·  22:30

Perdrem el tren. I ja no sé si en queda algun més.
A part dels partits, dels que ja no vull dir res perqué em semblen indignes del moment històric en què ens trobem, voldria saber on son l’ANC i Omnium.
Els Cdrs han anunciat “sorpreses” per al 3 d’octubre.
Però, i ara? Qui sortirà a defensar el president de la institució catalana més alta?
I el Consell per la República? Fará un “comunicat”? I res més?
Tot això demostra que no hi ha una resistència catalana activa i reactiva, capaç d’actuar ràpidament i puntual.
Per deixar enrere els partits és necessari organitzar ” escamots” secrets i ràpids. Vàrem ser capaços de burlar els espanyols amb les urnes. Tornem-ho a fer.
Es pot fer inclús amb el distanciament. Es tracta de burlar-los, no?

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
25.09.2020  ·  22:34

Tant de bó la resposta institucional, tant de Generalitat com de Parlament, sigui la de insubmissió.
Visca Catalunya Lliure !!*!!

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
25.09.2020  ·  22:40

Ara és un bon moment per fer efectiva la República Catalana. La gent hi és però els polítics estaran a l’alçada com el poble? No podem deixar passar aquest moment!

Ramon Perera
Ramon Perera
25.09.2020  ·  22:41

Jo tinc molt present el consens que va congriar l’ANC l’any 2012 i que en la meva opinió fou fonamental. Ara espero que l’ANC, o qui sigui, torni a generar un consens semblant, adaptat en els aspectes pràctics a la situació actual, i que doni a l’independentisme el ‘momentum’ [metàfora de la física] que li fa falta.

Àngels Berrio
Àngels Berrio
25.09.2020  ·  22:44

Jo diria que hem de matisar quins son els partits independentistes,

Jordi Bibolas
Jordi Bibolas
25.09.2020  ·  22:46

…..si tu l’estires fort per aquí, i jo l’estiro fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar….

Francesc Xavier Bueno
Francesc Xavier Bueno
25.09.2020  ·  22:46

Momentum, momentums ara, ha! per moment idoni el del dia 1 d’octubre al vespre/nit, tot dilluns 2 i a tot estirar el dia 3 fins a migdia. A partir de llavors res de res. Les portes de la història s’obren molt de tant en tant i si no es travessen doncs es tanquen de cop. Això ens va passar per una barreja d’estultícia i ingenuïtat amb polítics molt porucs i mancats de determinació. I ara no ens enganyem no passarà absolutament res de res. Anar a la feina, anar a l’escola i mirar de tirar endavant com sigui personalment i res més.
Ho vaig dir llavors alt i clar i ningú no ho volia veure. Ei! Hola! Companys de CDR i de tota mena ANC i demés, Tenia o no tenia raó? Eh? El 4, 5 i 6 d’octubre maldava per fer veure el monumental error de no proclamar la República amb els resultats de la votació i la UE corpresa per la violència policial. El cop del Rei del 3 oct i la contramanifestació del dia 8 ens van deixar KO , molt més que els cops de porra i la repressió posterior. I la cirereta va ser la espantada al Parlament del dia 10 amb proclamació interruptus (pèrdua total del crèdit reputacional davant el món del nostre Govern i de les nostres Institucions)
Aquell va ser el moment idoni i únic, no ara ni mesos a venir.
I per últim i no em cansaré mai de repetir-ho, l’apoteosi va ser el dia de la gran vergonya: el 30 de gener de la 2018, el dia que el molt deshonorable Torrent (un xitxarel.lo, un tifa, un covard) va trair la voluntat del poble clarament manifestada a les urnes i va impedir la restitució del MHP legítim Puigdemont i tot el seu govern.
Momentum ara, ha ha ha, va home va!
I d’aquí quatre dies tenim al campechano perqui altre cop i tampoc passarà res.

Jaume Riu
Jaume Riu
25.09.2020  ·  22:51

No és gaire normal que Vicent Partal parli o escrigui amb la intenció de ser escoltat o llegit “entre linies” per endevinar la intenció. Avui sí.
L’editorial d’avui s’ha d’entendre amb una perspectiva molt més ampla que no pas el sentit literal de les paraules. Més clar l’aigua.
La setmana que ve hi haurà el nou momentum, la nova portunitat, i jo també ho crec.
Ja vaig dir fa molt temps, que de vegades no es guanya pel bon joc que fas sinó per les errades del contrincant, aleshores es guanya per abandó del contrincant. En aquest cas per descomposició del regne d’Espanya.

Josep Usó
Josep Usó
25.09.2020  ·  23:00

El més impressionant, al menys per a mi, és la ferocitat i la duresa dels atacs cap al govern de Madrid des de les xarxes socials. Als catalans ni ens esmenten. Caldria aprofitar el moment de confusió i marxar. Amb partits O sense ells.

CARLES MILLAN
CARLES MILLAN
25.09.2020  ·  23:04

Tenim uns partits covards i claudicants, amb cames tremolant, que calladament han abandonat l’objectiu de la independència, i ara ja només aspiren a recollir les engrunes de l’autonomia espanyola mantenint els amiguets en càrrecs còmodes i ben remunerats. I més greu encara, fent tot allò que poden per tal que els potencials votants no se n’adonin, condició imprescindible perquè la jugada surti bé. No se m’acudeix com, però la gent els hauríem de passar pel damunt. Dissortadament les entitats cíviques, que hi haurien de fer llur paper, semblen frenades pels partits per tal que no els espatllin els objectius. És veritat que el momentum s’acosta, però sense partits com cal s’esvaïrà i ens quedarem amb un pam de nas, perquè el tren ja no tornarà a passar. Mentrestant el país s’anirà diluint amb una substitució demogràfica molt avançada fins que arribem al punt de no tornada, si no és que ja hi som.

Josep Salart
Josep Salart
25.09.2020  ·  23:08

Veig en un sobre-àtic, l’Isidre Fainé, en Florentino i la Botin, un bisbe o algo amb sotana i tres o quatre cambrers, estan mirant als pisos de més avall com uns quants es barallen i fan el possible per quedar be.
El monarca és a l’àtic, d’aquí poc el convidaran a pujar. Es del seus i el necessiten. Als sótans, n’hi ha dos que s’esperen, són els del sindicats per fer-se la foto quan vingui la tele.
Mentre tant, nosaltres pendent d’ERC traïdora i el MHP Torra aguantant com no ens haguéssim pensat mai.

President Puigdemont, posem-nos a caminar, si us plau ¡¡¡. Estem esperant ¡¡

jaume vall
jaume vall
25.09.2020  ·  23:42

Estic d’acord en aquesta idea de no menystenir les oportunitats que es vagin presentant, allò que el director descriu com momentum, i que d’altres han anomenat moment Schabowski, el que sigui. Un esdeveniment sorprenent quan to està força madur. No podem negar que ara mateix a Madrid, i ha molts moments sorprenents. Van passant trens, i convindria no perdre’n massa més.

Estic tan d’acord, que si recordo el temps, els diners, l’energia, la il·lusió invertits en els darrers deu anys en desitjar la independència pel meu país, comencen a venir-me ganes de posar un ultimàtum. Si en els propers mesos no hi ha la percepció que els sobiranistes volem de veres la sobirania, potser la paciència s’acabarà. No li vindrà d’una decepció. Servirà per constatar que som un poble que, sabent fer les coses molt bé en alguns aspectes, som també una societat anestesiada per la comoditat, la por, la mediocritat, la gelosia. Un poble de perdedors acostumats a resistir els embats, però incapaços de saber gestionar les bones cartes per a guanyar la partida.

Que cadascú es pregunti. Preferiríem no ser independents si qui hagués de proclamar la república catalana fos el rival partidista? Tan de bo fos una idea absurda, però, ¿i si algú tingués la temptació de posar pals a les rodes, i si resultés que sí, que l’enveja faci que si algú destaca, si hi ha un Mozart, la gelosia de Salieri es posi entremig per tal dificultar l’èxit del més talentós?
Potser no és així. Potser senzillament és que no donem la talla. Potser és que el tarannà nostre és el de voler, fins i tot saber, però no decidir-nos a poder. En fi, anirem veient.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
25.09.2020  ·  23:53

Hay que prepararnos para el momento en el cual las fuerzas fascistas impondrán la inabilitacion del Muy Honorable Presidente Torra.

Ese será el momento que el Pueblo de Catalunya tendrá que salir a la calle contra el golpe judiciario en acto.

Tenemos este cáncer que se llama ER que solo sabe entorpecer…

Pasamos de ellos, no tenemos ninguna necesidad de tener estas escorias entre los pies.

Visca Catalunya Lliure
Visca el Pueblo de Catalunya

Anna Linares
Anna Linares
25.09.2020  ·  23:59

Estem vivint uns moments negres, tinc 69 anys vaig néixer en ple franquisme i amb la mal anomenada transició vàrem tenir l’esperança de que tot podia canviar, però la realitat es tossuda i estem on estàvem o pitjor, perquè a les hores tota l’oposició al franquisme feia pinya, però ara per egoismes, personalismes i partidisme no veig que hi hagi llum al final del camí, i el futur que els hi deixarem als nostres fills i nets no en podem estar gens orgullosos, la història de Catalunya es va repetin i sempre ensopeguem amb la mateixa pedra.

Antoni Morell
Antoni Morell
26.09.2020  ·  00:16

Alea iacta est !

Daniel Farré
Daniel Farré
26.09.2020  ·  00:24

I amb aquest panorama espanyol tan interessant per a la nostra causa i que no la poguem aprofitar, perquè crec que no hi ha capacitat en els nostres politics ni a höres d’ara la té l’ANC, i res voldria més que estar errat, però aquí també es va fer una concessió molt greu que ha portat greus conseqüències, a la manera com a Madrid es va fer amb els jutjes, es va permetre que un President del Parlament decidís, incomplint un pacte, tot s’ha de dir, no permetre la investidura del President elegit, al meu entendre, aquí comenta tot.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
26.09.2020  ·  00:41

Anna CASACUBERTA
Ara és un bon moment per fer efectiva la República Catalana. La gent hi és però els polítics estaran a l’alçada com el poble? No podem deixar passar aquest moment!

Sr Torra, deixis d’Històries i proclami el ‘Momentum’!! quan un ‘tribunal il-legal’ digui que el condemna

Carles Campanyà
Carles Campanyà
26.09.2020  ·  00:43

“Que en un moment tan greu els partits independentistes estiguen pendents de jugar a les eleccions és lamentable, demencial.”

Però el President Torra no hi juga, a això. Podria cridar a la revolta, coordinadament amb el president Puigdemont. I s’hi afegirien alguns consellers del govern, el Consell per la República, molts ajuntaments, l’ANC. I la gent respondria, vaja si respondria! I els partits haurien de seguir a la gent, com tants altres cops.

Suposo que estic somiant… que d’altra banda és com solen començar aquestes coses.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
26.09.2020  ·  00:49

Totalment d’acord Vicent. España esclata per totes les costures: aquest vaiell fa aigües per mil forats, i és difícil tapar-los tots, cada cop més difícil de fet. Se li veuen les vergonyes cada vegada més i ja no només les veiem els catalans. Entre la revolució catalana i la pandèmia han quedat al descobert. I gràcies també a la monumental estupidesa del nucli dur d’aquest regim que és a les acaballes, sens dubte possible. Res tornarà a ser com a finals del segle passat: ni la monarquia ni l’estat de les autonomies. Tota l’estructura ha saltat pels aires! I aquí encara hi ha inconseqüents que pretenen conservar-la…per eixamplar la base, i per fonamentar la futura independència, diuen, que mai es sap quan serà. I pretenen conservar l’autonomisme quan ja no hi creu ningú. Només nosaltres serem culpables si desaprofitem les oportunitats que segurament vindran. I no em refereixo als partits, que segur que les desaprofitaran, sinó a la gent. Recordeu: només el poble salva al poble!

Josep Gualló
Josep Gualló
26.09.2020  ·  00:50

EM PREOCUPA LA DIVISIÓ CLARA DE CATALUNYA EN DOS BLOCS OPOSATS

D’una banda, els que volen de totes totes la independència amb JxCat de capdavanter de partits petits i poc organitzats. Recolzats per el poble que aglutina Òmnium.

De l’altra banda, els que NO volen la independència amb ERC al capdavant que pot rebre l’ajuda no desitjada de partits més o menys franquistes. Recolzats per el poble que aglutina l’assemblea.

Si aquesta preocupació esdevé realitat, tindrem un panorama molt galdós. Per molt barallats que estiguin a Espanya, sense cap dubte s’uniran temporalment per esclafar a les dues parts de Catalunya que és molt difícil que també facin una unió temporal.

Els tercers països, el mes probable és que es mantinguin neutrals i esperin a veure qui guanya.

Antoni López
Antoni López
26.09.2020  ·  01:07

Els militars toleran molt malament els desgavells polítics i és quan senten obligats a salvar la patria. En la meva prehistoria, fent la “mili”,vaig conèixer un comandant amic del meu pare, que era antifranquista fins el moll de l’os, que va fer la guerra contra la República ” porque aquello era un desorden inaceptable i los políticos unos cobardes”. No se per què ho hi recordat,ves per on.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
26.09.2020  ·  01:37

Amb quedo amb:

_ El borbó J.C. és un corrupte von vivant.
_ Felipe és un feixista.
_ Jutges, Vox, C’d, PP i Felipe volen el mateix.
_ El PSOE pot arribar a ser del grup feixista.

Tot això ho hauria de veure cada dia més gent. ¿Podem fer que cada dia ho vegi més gent?

_ l’independentisme ha aconseguit de fer miques tota l’arquitectura institucional espanyola.

¿Els independentistes sabrem aprofitar el “momentum” imminent que s’albira?
¿Els partits pensen en alliberar Catalunya dels segles vassallatge o només en guanyar eleccions?
¿Podrà mes la gent del carrer (amb màscares a la cara) o els partits amb la seva cara de ciment?
¿Dels tres partits n’hi haurà algun que es posara de part de l’ 1 Oct?

Oriol Roig
Oriol Roig
26.09.2020  ·  03:04

“The revolution will not be televised”, per Gil Scott Heron:

You will not be able to stay home, brother
You will not be able to plug in, turn on and cop out
You will not be able to lose yourself on skag
And skip out for beer during commercials, because
The revolution will not be televised…

[…]

The revolution will not be televised
Will not be televised
Will not be televised
Will not be televised
The revolution will be no re-run, brothers
The revolution will be live

Albert T
Albert T
26.09.2020  ·  04:26

Sinó canvia res de manera dràstica immediatament, no farem res ni aprofitarem res del que pugui passar on sigui.
Tal com està tot ara, crec que entre en Francesc Xavier Bueno i en Jaume Vall, ho han dit tot. Tenim un poble poruc, babau i acomodat manat per una banda d’estafadors, i així està molt clar que no és guanya cap lluita!

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
26.09.2020  ·  06:32

Tenim un estat en descomposició. L´invent del virus se´ls menja, metges i mestres en vagues, societat civil madrilenya revoltada. Companys, ara és l´hora. Els carrers seran sempre nostres, ocupem-los.Les grans marxes per la llibertat de l´octubre del 19 ens marquen el camí. El dia 1 d´octubre el tenim a prop. Som-hi!

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
26.09.2020  ·  06:47

Crec que tan perjudicial és el pessimisme patològic com l’optimisme permanent del “ara sí, jugada mestra, oportunitat històrica, estan a punt de fer fallida…”, perquè mentre el primer condueix a la inacció, el segon, sovint poc fonamentat, condueix a treure conclusions incorrectes, a la decepció i- a la llarga- mena al primer.

Ho dic perquè malauradament penso que totes les reaccions que hi ha hagut davant l’espantada judicial han estat d’aquest segon tipus i portaran a un resultat nul.

Que el rei és d’ultradreta és sabut, més enllà del que hagi fet als catalans, i encara que només sigui per la seva educació i pel seu entorn que (segons es diu) havia arribat a preocupar al Campechano (curiosament força més moderat i tolerant que ell) durant la seva juventut. Que els jutges i fiscals són tots d’ultradreta els conservadors, o de dreta o centredreta els progressistes, però tots ells fermament partidaris de la unitat d’Espanya, si cal per la força (amb comptadíssimes excepcions que o callen o no arriben a enlloc on puguin dir res- mireu el jutge Vidal, per exemple), és quelcom sabut. I que el deep state també és d’ultradreta nacionalista espanyola, és també evident mirant, per exemple l’adscripció política dles CEO de les principals empreses de l’IBEX 35.

Per tant, no entenc gaire de què ens estranyem per l’estirabot d’ahir. És una simple demostració de força dels “powers that be” davant el fet que el govern no volgués que Felipe Uve Palito aparegués per Barcelona. I no va voler no per por dels catalans, sinó simplement per a evitar veure’l al costat de Carlos Lesmes en un moment en què el PSOE no pot pactar amb el PP la renovació del CGPJ i és ben sabuda l’adscripció del tal Lesmes. Tan fàcil com això. Un simple moviment cortesà, que és com cal llegir tot el que passa a alt nivell politic a Espanya. Ayuso té raó: Espanya és Madrid i Madrid és Espanya.

Qui no s’ho cregui que pensi en quan l’oposició dels catalans ha “desaconsellat” que el Preparao es passés per Barcelona. Si els dona la gana ho blinden tot, posen els mossos a tustar cops de porra i tallen les carreteres. No tenen cap mena de mania, i si s’han passat per l’engonal 10 anys de manifestacions massives és evident l’efecte que els fa l’opinió dels catalans. M’agradaria assenyalar que ni el 2017 (màxima mobilització), ni el 2018 (mobilitzacions anti judici), ni el 2019 (Urquinaona) han tingut cap problema per venir per aquí. Per què precisament l’haurien de tenir aquest any ? De debò algú creu que ens tenen por ?

L’espantada de Podemos és simplement un pas de ballet més. Podemos i la marca catalana fa molt de temps que l’únic que poden fer és alguna que altra gesticulació retòrica, però a l’hora de la veritat passen per l’adreçador, tal i com es va veure amb la retirada de la medalla de l’honorable Heribert Barrera.

És clar, quedava molt malament que callessin mentre els jutges i altre personal s’inflava a desairar el “govern més progressista de la galàxia des de Marx, Bakunin i Lenin”, a donar Vives al Rei i a penjar-ne fotos a les xarxes, com si d’un presoner polític o Justin Bieber es tractés, però no anirà més lluny d’una simple escaramussa retòrica.

Si els assaltants del cel capitanejats per l’insigne indepe Jaume Absent no han estat capaços ni de derogar coses tan poc relacionades amb Catalunya però en teoria línies vermelles per ells com la reforma laboral, la llei mordassa o la reforma educativa del Wert (de la qual queda una bona part dempeus), o d’impulsar un sistema d’ajuts per la pandèmia amb una mica de sentit social, algú pensa de debò que ara sí que s’hi posaran a fer fora el Borbò ? No siguem ingenus, si us plau !! En tres dies no en quedarà res, de tot això.

I sobre nosaltres i la sentència del MHP Torra, és evident que ni momentum ni res. No ho aprofitarem perquè és evident que ni els nostres polítics ni les organitzacions socials no estan en situació de mobilitzar-se amb la suficient contundència, ni la gent està per la labor. I calen les tres coses per tal que ens en sortim.

Els partits estan traient-se ara mateix els ulls i la seva resposta serà nul·la (bé, plena d’indignadíssimes declaracions i actes simbòlics, això segur), les entitats socials estan ben despistades i sense el múscul que havien exhibit, i quant a la població civil, després d’haver estat advertida per activa i per passiva pel mateix govern que reaccionarà indignadíssim a la sentència, que els BRIMO i ARRO esperen amb ànsies poder tornar a descarregar la seva ràbia sobre els manifestants, i donat el resultat d’experiments com ara el Tsunami o les mobilitzacions de l’any que al final es dissolgueren com un sucret en aigua amb desenes de persones inculpades que han deixat a la intempèrie, o les vagues generals que fem quatre gats, dubto que estigui per fer una gran mobilització.

Deixeu-me dir que a aquest darrer punt hi contribueix en gran manera la campanya de desprestigi que s’ha fet des de tot arreu (no només l’unionisme, sinó amb una mala baba infinita per part d’amplis sectors de l’independentisme) sobre el president Torra, presentant-lo sovint com un personatge còmic o un inútil. En aquest sentit, és evident que la gesticulació que ha exhibit no serveix de res (penjar o despenjar una pancarta quan ja ens n’havien fet tantes no se jo si és una jugada gaire hàbil, més enllà d’entrar en el martirologi) i que ha estat un president feble presoner de la guerra entre partits i de les decisions judicials mai realment qüestionades, però probablement és una de les persones més dignes i honestes que ha passat pel càrrec.

Almenys ho ha intentat.

I aplica aquella frase que diu “Si ho intentes, pots perdre, però si ni ho proves, has perdut” (Especialment dedicada al MHP Puigdemont i al govern i cúpules de partits pels fets dels dies 10 i 27 d’octubre de 2017).

Octavi ENGUITA
Octavi ENGUITA
26.09.2020  ·  06:48

Divide y venceras…..i aixo val per a tots.

Coral Puig
Coral Puig
26.09.2020  ·  07:02

Em sento com a final de una temporada de juego de tronos.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
26.09.2020  ·  07:13

Felipe el bobo o borbon te nivell de juana la loca. Es dolent, inepte i zapaton, i amb uns jutges de la cope.vox que estan desmadrados. El nazional.catolicisme, el omella de franco i la sagrada inquisicion, la secta criminal del opus.dei.vox van cremats i felipe no te altra solucio que ferde tejero com el seu honrat ppppapppa. España estercolero cope.opus.dei

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
26.09.2020  ·  07:21

Bon dia a totes les persones de bona fe !! No tinc idea de fins quan podrem aguantar aquesta situació tan caòtica i perillosa. Tots estem amb el cor en l’aire pel que pugui passar , si estem el momemto , si això ,O allò . Una veueta em diu que sí que passarà quelcom , i que vindrà de la inteligencia , i deixeu’ mo dir , de la rauxa del Molt Honorable President Quim Torra . Seiem i esperem. Una enorme abraçada a qui sigui capaç d’adreçar els forçats. Visca Catalunya Lliure !!!

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
26.09.2020  ·  08:12

Açò comença a semblar-se massa a l’ambient que hi hagué d’haver al 1933 1936, tot i que en un context in diferent, on Europa no està en ebullició feixista, però el Mon sí esta submergit en un profunda crisi sanitària i climàtica, amb greu perill d’ensorrament de les estructures socials.hi hauria d’haver una urgència per tenir bons governs.

Montserrat Vela
Montserrat Vela
26.09.2020  ·  08:22

Miquel Gilibert: Sí i no.

Els grans canvis a la societat quasi mai han vingut de la mà de grans majories sinó que sempre han estat minories les que ho han aconseguit. Pot ser per això crec que el gran error del independentisme ha estat el de pensar que la força estava en les grans mobilitzacions, “la massa”. Però “la massa” avui hi és i demà no i si darrera no hi ha una petita però eficient organització la batalla està perduda.

Un exemple d’això és que és ara que ens lamentem de les estèrils lluites entre el partits quan això fa temps que dura però que l’existència d’aquesta “massa” ho tapava donant ales a una percepció executivament triomfalista.

És per això que els “momentums” són importants, per què és quan les minories poden aprofitar per fer-se valer. Però està clar que per això cal estar ben organitzat i no, com es lamenta el Sr. Partal, amb uns partits independentistes ocupats en resoldre disputes domèstiques.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
26.09.2020  ·  08:45

El mur de Berlín va caure en una nit. I el va fer caure la gent, amb les seves mans nues. Els partits, els poderosos i els governs no van poder fer res. Només el poble salva el poble. La pregunta és si encara existeix el poble.

Albert Miret
Albert Miret
26.09.2020  ·  09:03

Madrid està a punt d’encendre’s, però el desplegament dels seus goril·les el fan aquí. És el senyal indiscutible que la por els hi fem nosaltres i que el que els uneix sempre és anar contra Catalunya. Cal aprofitar per fer coses, però coses intel·ligents com diu el President, perquè si el que fem és només un enfrontament directe, els tornarem a unir. Si dos dòbermans es barallen a mort, mirar d’intervenir és perdre el temps i potser la vida. El que cal fer és deixar-los estar fins que un guanyi a l’altre, i llavors lluitar contra el que queda dret. Ells ens han desunit, però nosaltres més.

jordi Rovira
jordi Rovira
26.09.2020  ·  09:07

I tant, la cosa bull! Hi han molts senyals de “la rustimenta” que s’està preparant. I tot plegat té un comú denominador ben clar: hi han molt nervis a Madrid! I no només en el bàndol que els toca fer veure que manen. Per això era tant oportuna l’editorial sobre la declaració del MHP Torra davant dels qui es diuen jutges. Com diu Boye, el mur va caure en un dia. I en aquesta situació l’efecte iceberg és evident: veiem només una ínfima part del que està passant. Ara doncs, es tracta “de fer aixecar la presa i marcar on és”. Estiguem apunt.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
26.09.2020  ·  09:09

no crec ni que Espanya caigui de cop, ara, com el mur de Berlín, ni que el poble català sigui menys poble que l’alemany de 1989. El 2005 vaig conèixer una aleshores dona alemanya de 40 i pocs anys (15 el 1989) que m’explicà que només uns mesos abans de la caiguda del mur el “poble” que ella coneixia era “poruc i covard” (domesticat) com el nostre. Amb això vull dir que les circumstàncies són molt importants, i que el “momentum” mana no només com a oportunitat sinó com un guió del qual els protagonistes només en són uns actors, no pas els guionistes.
I tinc l’esperança que el que hem vist amb en Torra sigui un avís, una prèvia: hem tingut un president digne. Ara ens cal que, a més a més, ell, i uns quants més (una minoria conscient i determinada) vulgui ésser lliure, i la llibertat, tal i com deia el pare d’en Boye, mai no és gratis. La dignitat no té preu, tal i com també li ensenyà aquell bonhome, que vol dir que sense dignitat no vas enlloc, però la llibertat es paga, que vol dir que si realment vols arribar a alguna fita, ni que sigui la supervivència nacional, has de pagar-ne el preu, que serà el que marquin les circumstàncies. Per tant, i tal i com deien el 1714, DONEC PERFICIAM (fins aconseguir-ho), i no descartem cap opció, cap oportunitat, cap instrument, cap res….. que ens pugui ser útil per a l’objectiu: la independència (la manera com avui en diem de la supervivència nacional).

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
26.09.2020  ·  09:18

A Madrid, amb l’excusa de lluitar contra la pandèmia, ja s’hi veuen soldats, de moment fent de rastrejadors. I la Brunete allà mateix, preparada per encalçar rojos, veneçolans i separatistes. Amb les benediccions dels jutges, de l’Ibex i de l’elefant blanc, el cop d’estat és cada cop més aprop. Caldria saber com s’hi afegiran des de la Plaça del Duc de Medinaceli. I, encara molt més important, amb quines forces comptem els catalans per aprofitar el momentum i fer efectiva la proclamació de la República, o bé si les eternes divisions ens mantindran paralitzats com a simples espectadors passius, as usual.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
26.09.2020  ·  09:24

Tot està “podrit”, a Ñ es reparteixen garrotades entre ells mateixos i els tres poders estan a la grenya, si ara no ho aconseguim no sé quan podrà tornar a ser. Visca Catalunya independent. Endavant, doncs!

Pep Agulló
Pep Agulló
26.09.2020  ·  10:01

LES IMPETUOSES AIGUES SOTERRADES PUGNEN PER SORTIT…

Quan allò que es manifesta no són els efectes de la crisis sinó la mateixa crisis en ferida oberta, historicament es un sinptoma de canvis profunds, de revoltes. Ens hem de preparar que no ens agafi amb el pas canviat. Hi ha la Catalunya dels partits i de les institucions que resta amb una visió miop de la política, hi ha però, una altra Catalunya real, la del carrer, que només es manifesta quan la crida dels temps la reclama a la cita per la història, i això s’està congriant. Qui no ho veigi farà tard i serà escombrat per la revolta que inevitablement resurgirà.

SER-NE CONSCIENTS ÉS PREPARAR-NOS !

JOSEP Mª NAVARRO
JOSEP Mª NAVARRO
26.09.2020  ·  10:17

OSTRES¡¡ per fi, deixem-nos de cordialitats tontes, em quedo amb aquesta frase: FELIPE ÉS UN FEIXISTA, chapeau ¡¡¡ i gràcies¡¡¡

Eduard Muntada
Eduard Muntada
26.09.2020  ·  10:25

ARA ÉS L’HORA, PRESIDENT !
ara és l’hora d’estar alerta,
que l’altre Juny ja ha vingut
i el poble aquí us espera…

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensant nostra terra…
Bon cop de falç!

Ja tremola l’enemic
que coneix la nostra empenta,
enfeinat com ara està
defensant la seva dèria.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç
estimant molt la terra…
Bon cop de falç!

Ventura Passols
Ventura Passols
26.09.2020  ·  10:26

Desgraciadament en aquest assumpte no arribarà la sang al riu i a la primera que sorgeixi accasa nostre faran les paus i en pau.

Josep Bargalló
Josep Bargalló
26.09.2020  ·  10:36

Una comparativa del que ha fet el REI és semblant el que passaria si entre uns nuvis, un d’ells li fes a l’altre un ”desplante”, una plantada en una cita com ara un dinar, espectacle, etc.. Aleshores que l’ofès adoptes una postura submisa i no li donés la importància que realment tindria.

Això és el que ha passat entre els jutges i el Rei, que sobre que els hi ha fet una plantada, encara el victoregen i l’aplaudeixen, mostrant la cara vergonyosa de submissió.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
26.09.2020  ·  10:38

Hem d’estar atents, preparats i amb la musculatura a to. No podem saltar a l’arena abans d’hora perquè això desactivaria la bomba que ha d’esclatar a Madrid. Catalunya sempre ha estat l’element que a lligat la maionesa feixista. No donem l’oportunitat que ells es refacin per anar contra nosaltres. Si, hem de continuar el desgast i estar atents. La Covid-19 està fent estralls a Madrid i la mala gestió que se’n fa ens afectarà a nosaltres tard o d’hora. Hem de saber explicar a tota la població -aquesta bossa del 25% que no viu en català- aquestes conseqüències. Esclatarà la crisi econòmica com una erupció d’un volcà -fins ara només hem vist una mica de lava i fum- Catalunya no rebrà els diners que li toquen del fons de recuperació europeu i ho pagarà més que ningú amb pobresa i precarietat el 25% que no viu en català, els hi hem de saber explicar. Els estats europeus no ens ajudaran però es van omplint de raons perquè el dia que sortim de casa -com el 3 d’octubre- amb la intenció de no tornar sense la llibertat, si guanyem, ens faran costat. S’acosta un gran conflicte social, deixem que arrenqui el bull i aprofitem l’energia per moure l’eina que ha d’ensorrar el mur.

Alfons Tur
Alfons Tur
26.09.2020  ·  11:05

Ara és l’hora, segadors!

Gerard Palacín
Gerard Palacín
26.09.2020  ·  11:16

Estic absolutament d’acord en que la justícia és el problema més gran que tenim després de la pandèmia. És una altra classe de pandèmia, la d’uns jutges i fiscals sectaris i incompetents, que només tenen al cap la unitat del seu gran país, el que avui estan a punt d’enderrocar amb el seu cop d’estat a la democràcia liderada per aquests energúmens.
Per la seva banda el Borbó, ha fet de Borbó, és a dir ajuntar-se amb els prevaricadors -jutges- i corruptes i fent veure que ell és rei per la gràcia de Déu i no per nomenament d’un dels dictadors més sàdics i criminals de la història.
Dona la sensació de que el rei i els jutges volen encetar una guerra civil, en la que la dreta torni a guanyar altra vegada, i obliden que potser avui Europa no estarà plegada de braços i potser sí que intervindrà.
Què hi fa aquesta espècie de fantasma que és Lesmes al capdavant de la justícia? Ell, forma part dels incomplidors de la Constitució, igual que el rei. El que haurien de fer tots dos és dimitir i demanar perdó als ciutadans pel mal que han fet i estan fent a la convivència i a la justícia. Tenim una justícia sectària, i a partir d’ahir, a és tavernària i casernària. És que la seva pocavergonya no té límits?

Carles Serra
Carles Serra
26.09.2020  ·  11:50

Gràcies Vicent com sempre.
Però qui ha posat a dit aquest jutges FRANQUISTES? perquè són posat a dit per els partits PPSO€, a part de defensar-lo’s, encara sonen les paraules del franquista Pedrito contra el president Sr.Torra per questionar-lo’s.
Però com bé dius, els partits que diuen voler la República Catalana, lluitant per una cadira; quin fàstic Vicent quin fàstic

Albert Ventura
Albert Ventura
26.09.2020  ·  12:31

Nomes espero que els catalans no es deixem arrossegar, com sempre, a prendre partit en trifulgues que ni ens van ni ens venen i de les que invariablement en sortim escaldats guanyi qui guanyi.

Jordi Torres
Jordi Torres
26.09.2020  ·  12:44

Potser sí que es comença a veure acorralat, l’estat espanyol, quan dos dels poders de l’estat dipositaris del franquisme, com la monarquia i la cúpula de la justícia, es salten el mínim ‘decorum’ per críticar obertament a l’executiu, al que incomprensiblement veuen com una amenaça. I dic incomprensiblement perquè mantenir aquest ‘gobierno mas progresista de la història’ al poder hauria de ser la principal preocupació dels neo-franquistes, doncs és la seva millor opció per mantenir el ‘statu quo’.

La pàtina democràtica espanyola ja fa temps que perd lluentor a ulls de tothom, especialment des dels cops de porra a ciutadans indefensos l’1-O. Des de llavors, Europa i el món descobreixen astorats aquesta Espanya que surt reptant de sota les catifes, amb farum de claveguera i de franquisme. Potser fins i tot ha arribat el punt en que els neo-franquistes consideren que mantenir la farsa democràtica té ja un cost inassumible, perquè és una batalla perduda (la realitat s’acabarà imposant per molts diners que s’hi aboquin a aquesta incineradora d’impostos anomenada ‘España Global’) i perquè el feixisme ja ho té això, no li agrada dissimular-se, ja que vol que quedi palesa la seva superioritat basada en la força.

Jordi Tubella
Jordi Tubella
26.09.2020  ·  12:48

M’encanta seguir cada dia els comentaris polítics de la relació catalano-espanyola. Tenim tots els punts de vista, tot i que més esbiaixat cap a la banda optimista que no pas la pessimista. Ja és estrany que no hi hagi cap “estudi” dels que es fan sovint per posar números a totes les coses i que es fan sense cap rigurositat, com ara també amb les “enquestes”. Deixant-nos de percentatges, estaria bé fer l’exercici de resumir el que ha passat la darrera dècada en front del que ha passat al darrer dia. Ens n’adonaríem que ni encara podem tirar cap a una banda ni cap a l’altra. El momentum, la gota que fa vessar el got, encara no ha arribat però arribarà. Això no pot acabar així sense cap canvi. És impossible perquè està marcat al cervell de tota una generació i no es pot esborrar la memòria. Tinguem paciència, perseverància i perspectiva, que aquest moment arribarà.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
26.09.2020  ·  13:08

Doncs quan el rei abdiqui sonaran els tambors de llauna del republicanisme espanyol i nosaltres estarem encantats, amb la nostra arrogància de demòcrates de cartró pedra, de salvar els nostres “germans” espanyols. Som unes titelles en mans de la història.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
26.09.2020  ·  14:03

Fa anys que a n’això se li diu borbonejar?

Per què serà?

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
26.09.2020  ·  15:03

Me sigue llamando la atención, una vez más, no sé cómo decirlo sin ofender a nadie (nunca ha sido mi intención y tampoco lo es ahora), el cumbayismo del que hace gala cierta parte (no sé cuantificarla pero sí sé que por el momento es la que siempre se lleva el gato al agua) del independentismo catalán.

Cuando surgió lo del lazo amarillo (por cierto yo también lo llevé durante meses) pensé, esto es el comienzo del fin. Focalizarlo todo en la libertad de los presos políticos fue un error estratégico garrafal porque en aquella época lo que tendríamos que haber hecho es conseguir que hubiera más y más presos políticos. De hecho, algunos lo intentamos autoinculpándonos pero, para entonces, el establishment pseudo independentista catalán (totus revolutum) ya había decidido hacer del victimismo la bandera de la vanguardia de la lucha. ¡Nuestros pobres presos políticos! A esto se añadió lo de los “sopars grocs”, una performance que a mí me parecía que ya rozaba la frontera de lo patético, si con ello se trataba de “luchar” contra la Corte el Reino. No fui a ninguno, eso sí, siempre compré el ticket de los que se organizaron en mi pueblo. Después (pasándome tres montañas) asistimos sorprendidos pero impertérritos a la constatación de que los pseudo partidos independentistas se llevan, una vez más a matar y, con la inestimable ayuda de la pretendida prensa independentista, nos tragamos tan tranquilamente la píldora cuando fuimos nosotros los protagonistas en primera línea de la gesta del 1-0.

Después llegó el Tsunami Democràtic. Al principio era escéptico porque el discurso me parecía de una demagogia subida. No decir nada con enjundia profiriendo proclamas, una vez analizadas, vacías incluso del vacío. Luego cuando tuvo lugar lo de La Jonquera, me lo creí un poco más. Ahora constato que solo fue una trampa policial y judicial, seguramente no hecha aposta por los organizadores pero, en cualquier caso, trampa para los ciento y pico de investigados que hay en la actualidad. A estos añado todos los encausados e imputados por esta o aquella acción, ciudadanos que no han tenido, ni tienen, ni de lejos, el apoyo mediático, ni el apoyo económico, ni tan siquiera el apoyo emocional del que disfrutan los presos políticos VIP.

Alguien se pregunta todavía quién estaba detrás del Tsunami Democràtic. La respuesta es: el establishment político pseudo independentista que cuando vio que el instrumento no le servía (lo del dron fallido sobre el Camp Nou no fue sino una excusa), decidió apagar la app y dejar colgados a todos los que genuinamente, y a algunos ante la justicia española, que creían en el “movimiento Tsunami”.

Alucinante.

Y ahora, para más INRI, en los comentarios al editorial de Vilaweb aparece un nuevo mantra. Pesimistas vs. Optimistas.

De traca.

¿Yo qué soy?

¿Pesimista?

Pues mire, no. Yo trato de mantener la lucidez. Soy lúcido y mi lucidez me dice que si solo contamos con que los de la Corte del Reino se destrocen entre ellos mismos para llegar a proclamar la República de Catalunya, no hemos entendido nada de que es España. España es un conglomerado de intereses sin ningún fundamento nacional “fundacional” en el que, además, colaboran activamente nacionalistas vascos y catalanes. Y eso va a misa.

¡Con la Iglesia hemos topado!

A los de a pie, ¡que nos zurzan!

Y lo peor, los de a pie les bailamos el agua.

Imma Gassó
Imma Gassó
26.09.2020  ·  15:09

Ens arriba un momentum, sí. I més, si per culpa de na Ayuso es veuen abocats a repetir un segon confinament total amb consequpències econòmiques ja totalment impossibles d’assumir. Una hecatombe. Però, per molt momentum que ens vongui des d’espanya, no es pot fer res sense voluntat política a catalunya i uns minims de defensa a la població que podria sortir al carrer. Per tant, no ni ha tal momentum.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
26.09.2020  ·  15:34

Cal sortir al carrer , no tan sols a defensar el MHP si no tambe a trencar Ñ i amb Ñ
Independencia

Roser Caminals
Roser Caminals
26.09.2020  ·  16:17

El poble salva el poble, però es pot cansar quan ni institucions ni partits fan cap esforç per falcar-lo.
Estem a les portes de la inhabilitació del quart president i ER i JxCat no piulen. No veig cap comentari que destaqui aquest fet tan alarmant. Els dos partits han acordat una estratègia conjunta. ER ha acceptat no convocar eleccions anticipades i JxCat acatar la decisió dels tribunals espanyols. L’acord està exclussivament condicionat pels presos polítics i els remors d’indult que corren. Mala peça al taler. Tots volem l’alliberació dels presos, però no com a hostatges de bescanvi en l’ensorrament del futur de Catalunya.

joan guinarda
joan guinarda
26.09.2020  ·  16:44

Crec que menystenim l’enemic. Els que -de veritat- governen Espanya no tenen un pèl de rucs, saben què fan i què busquen. Llaços grog, pancartes, manifestacions per alliberar els presos que ells ham fet per tenir-nos entretinguts.
Hem oblidat massa de pressa les paraules de Cuixart:
“Des de Lledoners, que quedi ben clar: no som aquí per sortir de la presó, sinó per seguir lluitant, des de tots els fronts, per la democràcia, la llibertat d’expressió i el ple exercici de drets civils i polítics de Catalunya. I sense perdre el somriure.

Salut, tendresa, entesa i República. Sempre endavant!”

Com diu Juan Martin ALEGRIA: “… si solo contamos con que los de la Corte del Reino se destrocen entre ellos mismos para llegar a proclamar la República de Catalunya, no hemos entendido nada de que es España. España es un conglomerado de intereses sin ningún fundamento nacional “fundacional” en el que, además, colaboran activamente nacionalistas vascos y catalanes. Y eso va a misa.”

Ismael Calvet
Ismael Calvet
26.09.2020  ·  17:37

‘Cuando surgió lo del lazo amarillo (por cierto yo también lo llevé durante meses) pensé, esto es el comienzo del fin. Focalizarlo todo en la libertad de los presos políticos fue un error estratégico garrafal’ Per als companys de nord i est: ‘quan va aparèixer allò del llaç groc (que, tot sigui dit, també jo vaig dur durant mesos) vaig pensar que allà començava el final. Focalitzar-ho tot en la llibertat dels presos polítics va ser un error d’estratègia espetarrant.’ benvolgut Juan Martín, completament d’acord que d’aquí plora la criatura. La resta, una nota a peu de pàgina. Ara sembla que es presenta un bon moment d’esmenar-la. Cap fred i som-hi.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
26.09.2020  ·  17:44

Haurem d’esperar fins dilluns per saber què passa, perquè allí els caps de setmana son sagrats, vergonya!

David Mascarella
David Mascarella
26.09.2020  ·  18:17

I una mia més d’auto-crítica, acceptant que “el poble” és el poble! i menys exclussió i arengues inflamades

Rafael Sancho
Rafael Sancho
26.09.2020  ·  18:26

Ara és el moment. Ara o mai. En cap situació dels darrers vint anys trobarem tan desorientats i febles els espanyols, el seu sistema polític i les seues institucions. El seu escàs crèdit internacional, si és que encara els en queda cap, minva sense aturador.

La mobilització permanent i la desobediència civil, fiscal i laboral són la clau que obrirà el pany. O ara o mai. Pensem-ho bé i actuem!

JORDI SEDÓ
JORDI SEDÓ
26.09.2020  ·  18:41

Momentums ni han, clar, però ni el poble salvarà al poble, ni els carrers seran sempre nostres, ni alliberarem els presos ni tindrem independència si no ens espabilem. O és que volem un miracle en sec ??? Que no ho hem vist el que van fer a Hong Kong o els armilles grogs francesos ? O els mateixos taxistes de Barcelona, o l’ocupació d’aquella plaça de Kiev durant setmanes. Manifestar-se és una cosa, però lluitar és una altra, i això també ho hauriem de tenir clar i acabar de fer performances inútils. Si a nivell de CDR’s, consells per la República, entitats i partits no es fa una estratègia combativa unitària seguida, no ho tenim massa bé. Però sempre som a temps de canviar-ho. Parlem amb els coneguts a veure que podem fer, apropem-nos a CDR’s, Consells locals per la República, assemblees de l’ANC o casals independentistes. Les coses soles no es fan.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
26.09.2020  ·  21:20

Ara que hi ha tants merders a Espanya i amb Espanya, m’agrada parlar i sondejar antics amics espanyols de la ex feina, i hi ha un tema que els te super preocupats i que es posen molt nerviosos quant els hi recordo que, no varen trobar la seva policia i/o CNI cap urna,…això els destrempa, i més si els hi recordo que las urnes que no varen trobar eren i son contenidors…..

La pregunta que em fan tot seguit es,….”¿las recibisteis llenas o vacias?”, cosa que dic que ho ignoro, però noto que es malfien, i qualcun em diu, “al final va a resultar que no sois tant covardes como aparentais, seguro que las urnas no llegaron vacias”……vull dir, que no els hi hauriém de tenir tanta por, per que la por la tenen ells, mireu com producte de la desconfiança i els nervis , ja diuen que Illa fa servir Madrid per tapar Catalunya, com es descaren entre ells, com cada vegada sumat tot son més un decorat i prou………tenim a l’horitzó un “momentum”, i serà molt decepcionant si qui ho te de fer, qui el poble l’hi ha donar poder, s’arronsa i no l’aprofitem…..això seria ja imperdonable……

Miquel Antoni Gordó
Miquel Antoni Gordó
26.09.2020  ·  21:48

Tens raó que el momentum ens el donen ells en safata i aquí fem el tonto

Joan Torres
Joan Torres
26.09.2020  ·  21:55

Segurament dilluns, 28/09/2020, es farà pública la infame sentència contra el MHP Torra.

No podem permetre la innabilitació del nostre MHP President, nomenat pel Parlament que nosaltres hem votat

Acompanyem-lo i donem-li el suport del poble!

Acompanyem-lo tots i totes, molts i moltes, com més millor, fent-li tant costat que no pugui (ni que vulgui) sortir del Palau.

Aquest cop el nostre president serà a Palau!
Aquest cop nosaltres hi serem i no marxarem.
Aquest cop NOSALTRES ho acabarem.
Sempre hem dit que nosaltres ho vàrem començar i que nosaltres ho acabarem.

Protegim el nostre President.

Defensem el Palau.

Acabem el que vàrem començar.

Aquest cop simplement HO FAREM !!!

Quan facin pública la sentència vine immediatament a la Plaça Sant Jaume.

Defensem el Palau !!
Protegim al President !!

Prepareu la motxilla
Sac, aïllant, entrepans, carregadors pels mòbils per estar connectats,
Estiguem preparats

Feu córrer la consigna :

Quan es faci pública la sentència acompanyarem al MHP Torra, protegirem el Palau i el Parlament

TOTHOM A SANT JAUME !!!
TOTHOM A PALAU !!!

Francesc Contreras
Francesc Contreras
26.09.2020  ·  23:40

La República está en suspens

Ñ és un TITANIC, -feixista, enfonsant-se:

La querella argentina segueix el seu curs tot i les traves, i cada cop s’adhereixen més persones i organizaciones querellants buscant justícia… em sembla que són 300 ja, i em sembla poc. Hauríen d ser més de 10mil

Ñ ha perdut tots els judicis europeus gràcies al equip del Sr Boye

Ñ perdrá el judici contra Torra, que encara qué es “jugui” aquí també afecta i interpela la UE. A partir d’aquí veurem qué passa…

Les discusions d partit acabarán a les properes eleccions on espero que guanyi JXCAT, escombri als falsos indepes d’ERC. A partir d’aquí veurem qué passa…

No sé com van arribar les famoses urnes als colegis electorsls. Es veu que va participar molta gent normal i tot va sortir perfecte.
Algú pensa que sense una bona organització, sense anar tothom a una, podem “prendre els carrers” i aconseguir algo que mereixi la pena? Jo penso que no.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies