L’indult

Aquelles dues estratègies que abans eren plurals i no de partit –l'exili o la presó– avui, he de dir que sorprenentment per a mi, marquen i defineixen més que mai la separació entre dues opcions polítiques diferents

Vicent Partal
24.08.2020 - 23:03
Actualització: 25.08.2020 - 01:03
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Parlar de possibles indults als presos polítics en un moment tan tens com l’actual no és gens senzill. Sé d’entrada que tot això que diré es farà servir com a munició interessada. No hi puc fer res: tu escrius i la gent llegeix allò que vol o, si cal, manipula com vol allò que has escrit. Només puc recordar que VilaWeb ha estat sempre i en tot moment, i estarà sempre, al costat dels presos polítics i dels exiliats, de tots sense distinció, però també que la solidaritat no pot invalidar el comentari polític.

Tot això ho dic arran del fet que ahir tres ex-presidents del Parlament de Catalunya van demanar l’indult per a la presidenta Forcadell. I dies enrere també la UGT va demanar-lo per a la consellera Bassa. Demanar un indult és un gest que té un component d’eixida personal que no discutiré en cap cas: entenc que qualsevol persona, siga qui siga, vulga eixir d’una presó. Però en el cas de presos polítics, en qualsevol país del món, un indult té també un significat polític. L’indult és acceptar la clemència de qui t’ha condemnat i per tant és reconèixer, ni que siga de manera implícita, una culpabilitat.

En política hi ha pocs agents, pocs condicionants, tan poderosos com ho és el pas del temps. I per tant crec que és imprescindible que llegim aquesta polèmica en aquest context.

Esquerra Republicana i Junts per Catalunya estan embrancats ara mateix en una batalla dels uns contra els altres. Però durant l’octubre republicà i, sobretot, després del 155, la línia divisòria no era la dels dos partits sinó que més aviat era la que acabarien dibuixant les dues grans maneres d’encarar la repressió  –o anar a judici o exiliar-se. Opcions en què, en totes dues, hi havia barrejats membres de tots dos partits.

És evident que els resultats pràctics i polítics d’aquelles dues estratègies avui són divergents, com ho és la situació política i personal dels uns i dels altres. L’exili veu oberta una via de confrontació amb l’estat espanyol que dóna uns resultats, personals i polítics, mentre que l’opció feta des de la presó no té unes expectatives tan clares a curt termini sinó que es decanta per negociar amb l’estat i ampliar la base durant tant de temps com calga abans de pensar en cap nou envit. És en aquest context, i en les conseqüències que té, que cal situar la qüestió de l’indult.

Evidentment, ni Dolors Bassa ni Carme Forcadell no l’han demanat elles mateixes, l’indult. Però el formalisme tampoc no pot enganyar-nos. Els presidents del parlament no l’haurien demanat mai si la presidenta Forcadell s’hi hagués oposat, i ahir Esquerra Republicana es va manifestar d’acord amb la demanda, encara que la matisàs tot dient que això només era mentre esperaven l’amnistia.

Mirem-ho, per tant, en el context a què al·ludia abans. Si no vols tornar a fer política activa i tampoc no veus cap eixida política a curt termini, què has de fer? No seré jo, de fora estant, qui em pose en la pell d’un pres i pontifique gratuïtament. Per tant, accepte que una opció en aquest cas és que l’interès primer siga tornar a casa, com siga. Fins i tot sabent la càrrega política que inevitablement tindrà aquest gest sobre el teu partit.

Deia abans que el temps és molt important per a entendre què passa. I és ací que cal recordar també que el desembre de l’any passat el vice-president Oriol Junqueras deia: ‘L’indult, que se’l confitin.’ I què explica que en mig any passem d’aquesta contundència als presidents del parlament demanant l’indult per a Carme Forcadell? Crec que ho explica l’agressivitat extrema de l’estat, aquesta inhumanitat indescriptible, indigna de gent civilitzada, que gasta el Suprem. I segurament, després però també, la constatació d’un error, si més no de percepció.

Perquè alguns dels qui van optar per anar a judici van pensar que estarien tancats poc temps. Però el fet és que ja hi han passat tres anys, amb l’esperança que arribaria el tercer grau per a recuperar una certa normalitat. I quan el tercer grau ha arribat, l’estat espanyol l’ha fet miques en pocs dies, de manera que ha deixat clar que no s’estarà de res en la política de venjança i que farà tant com calga per a castigar els dirigents independentistes. No seria just d’ignorar que això crea en els presos una manca d’horitzó personal, que entenc que ha de ser especialment dura si va acompanyada d’una manca d’horitzó polític a curt termini.

És evident que les expectatives i les raons per al sacrifici personal són molt diferents si estàs convençut que el combat dóna fruits immediats i si constates, com passa amb l’estratègia de l’exili, que hi ha un pla traçat i pots entendre el teu sacrifici personal com una part d’aquest pla. I ací és on hi ha el component polític de la decisió: aquelles dues estratègies que abans eren plurals i no de partit, l’exili o la presó, avui, he de dir que sorprenentment per a mi, marquen i defineixen més que mai la separació entre dues opcions polítiques diferents. Entre dues estratègies tan legítimes l’una com l’altra, però evidentment cada dia més divergents en termes polítics. I és en aquest context que un gest com que es demane un indult no és de cap manera un pas anecdòtic.

 

PS. Els subscriptors de VilaWeb teniu el dret d’opinar allò que vulgueu però us demane, molt especialment avui, que ho feu amb la màxima elegància i eviteu de totes passades epítets, desqualificacions i presumptes bromes que fan molt de mal a tothom, començant per mi mateix. Tots els presos i tots els exiliats han posat en joc la seua vida per nosaltres. Podem discrepar-ne, és clar que sí, però no crec que siga correcte faltar al respecte que no tinc cap dubte que mereixen tots ells.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
24.08.2020  ·  22:17

Cert. Hi ha dues estratègies. Acceptar la justícia de l’enemic (la presó) o anar-se’n i lluitar des de fora: L’exili. Amb el pas del temps s’ha vist que les dues estratègies eren molt diferents. La primera semblava implicar una rendició condicional. Però ja ha quedat clar que l’Estat Espanyol no està disposat a respectar cap condició. L’altra opció va recollint victòries que, cada vegada són més grosses i importants, malgrat el silenci que s’imposa dins de l’estat i que també són victòries que requereixen el seu temps. Després de tres anys, a mi em fa l’efecte que l’estratègia de la presó ja no té cap més pla que eixir. I és d’entendre, perquè els presos es veuen davant de deu anys (o més) tancats. El que em sorprèn és que persones intel·ligents confiaren en la justícia d’un estat com l’espanyol. Espanya es juga la supervivència i ho sap. Lluitarà fins el final i no negociarà res fins que es veja obligada a negociar la seua pròpia rendició incondicional.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
24.08.2020  ·  22:24

Una pregunta interessant seria si els polítics tenen la capacitat de reconèixer que s’han equivocat i de rectificar.

Núria Coma
Núria Coma
24.08.2020  ·  22:36

Impecable editorial.
Respecte total a nivell personal, a les preses polítiques.
El què viuen és del tot injust i vida en tenim només una.

Políticament és una nova mostra de l’error que va ser lliurar-se a la justícia espanyola i com aquest error, més que cap altra cosa en tot el procés, ha costat un preu molt car als presos , al moviment i a l”estratègia.

M’indigna que es damani l’indult, però un cop t’has rendit, suposo que és l’opció més llògica.

La pena més gran és que ni amb aquesta per a mi humiliació aconseguiran sortir.

Sort Dolors i Carme!

Francesc Xavier Gómez
Francesc Xavier Gómez
24.08.2020  ·  22:39

Només voldria plantejar una pregunta: Si Espanya ha fet fins ara les interpretacions que ha fet del seu propi Codi Penal, per què hauria d’acceptar ara la via de l’indult?
A l’editorial s’expressa ben clarament que Espanya vol escarmentar la gosadia independentista. Té sentit, aleshores, regalar la rendició incondicional… a canvi de no res?
Crec que caldria reflexionar-hi.

Josep Salart
Josep Salart
24.08.2020  ·  22:45

Els nostres presos i exiliats polítics estan privats de llibertat. Uns d’una manera i els altres, d’altre. Tots ells ens representen per igual, ni noms de persones ni noms de partits, ni rés de rés, i nosaltres sóm els únics culpables de la seva situació.

Mai m’havía tocat tan d’aprop un sofriment com aquest i no puc estar ni un moment més sense implicar-me en aconseguir la seva llibertat. Hi ha d’haver una manera directa o indirecta que esmicoli els culpables. Vocació de màrtir, avui no en te ningú i aquesta gent ens feia part de la feina. Simplement feia la feina en el seus llocs.

Toni Arregui
Toni Arregui
24.08.2020  ·  22:47

Equivocar-se, constatar-ho, i seguir-se equivocant amb plena consciència de fer-ho és molt greu. I a hores d’ara no tenir-ne consciència em sembla encara pitjor…

Joan Gímenez
Joan Gímenez
24.08.2020  ·  22:48

L ambient que estem vivint ara es molt desesperant per tots .
Si fins i tot els que no estem ni a la presó ni a l’exili estem molt decebuts i deprimits
Com han d estar tots els empresonats ??
Ho sento però crec que ara un polític no pot estar enfocant en negociar amb Madrid doncs ells (el estado) diuen que no es moment de jocs florals.
Tampoc podem pensar en eixamplar la base
Quina base?
Si un partit vol guanyar ell sol les eleccions i res mes . Que farà després?

Victor Serra
Victor Serra
24.08.2020  ·  22:49

Es pot demanar l’indult per una qüestió pràctica. Sortir de la presó d’una vegada i forçar añ govern espanyol a tenir lamica d’humanitat que fins ara no hem vist per enlloc, o perque acabi de demostrar que només vol repressió. I tampoc ens l’henm d’agafar amb paper de fumar . Per mi són innocents tots ells, tant li fa si surten amb indult o amnistia. Els tecnicismens jurídics a aquestes alçades i desprès del que hem vis m’importen un rave. Són innocents, no canvien d’idees i seguim endavant.
Mentrestant Espanya després de tanta repressió i decadència no ha aconseguit res. Esperem que les picabaralles entre partits no li facin un regal que no es mereix.

Toni Delgado
Toni Delgado
24.08.2020  ·  22:55

Permeteu-me aportar un xic d’optimisme i defugir les lamentacions. Em ve al cap un quadre: La rendició de Breda. Crec que malgrat aquella rendició tots sabem com va acabar la pel·lícula.

Jaume FONS
Jaume FONS
24.08.2020  ·  22:58

Portem ja tres anys acotant el cap i de genolls (per ser fí com ha demanat en Partal). Tots els catalans en el seu conjunt ja que ERC, amb el seu canvi de direcció política des del referèndum, va decidir volent o sense, mantenir segrestada la República proclamada i segrestar també qualsevol acte de plantar cara, dignitat o orgull des del Parlament, societat, partit, etc.
Ara es troben demanant clemència i esperant una taula de diàleg que si ja feia riure només la idea quan començava a sonar, ara fa vomitera. Que no té caducitat en el temps això d’esperar que algú vulgui parlar amb tu mentre te les van fotent a tort ia dret?
Els presos només els traurem de la presó amb la independència.
I de mentres, allò que havia de servir per movilitzar i fer el pas final des del carrer, altramentdit Tsunami, ha acabat sent un desmovilitzador i un controlador de la revolta que segurament també està en mans d’ERC. Si més no, aquesta és la impressió que em vaig endur el dia de Tsunami al Camp Nou. Només hi havia que caps visibles d’ERC allà. Una botiflerada que, parlant amb ells, ja sabien el poc que passaria i cofois n’estaven.
Acotant, acatant i renunciant uns, aconsegueixen que tots plegats estiguem a la mercè d’aquesta espanya que ni acorda ni ha acordat mai, i això, la Mare de Deu de la Junquera i el que li fa llum, un tal Sol que té la capacitat de devorar en un sol article a la CUP i a Puigdemont alhora, ho haurien de saber. Per llestos uns i per historiadors els altres.
Sincerament, els que marquen la línia de esperem a que s’asseguin a la taula, ja s’hi poden ben podrir a la presó perquè és el que volen i el que tenen. Jo també estic en una presó des del Referèndum, i veig com estomaquen, denigren i humilien cada dia al meu poble perquè n’hi ha que han renunciat i segrestat la República.

Enric Emo
Enric Emo
24.08.2020  ·  22:59

Des del meu punt de vista, no crec que la presó o l’exili siguin una opció millor que l’altre en termes polítics. Depen de com es portin. L’exili polñiticament combatiu -eurodiputats- i judicialment punyent i victoriós és molt útil. Un exili discret i amagat, el respectaria però no seria útil. Una presó combativa és molt útil. Una presó que es deixi coaccionar en les accions polítiques no es gens útil i pot convertir-se en un reforç de la tàctica de l’adversari.

Demanarb un indult pot ser positiu si resil una situació personal, especialment quan no és el pres afectat qui pot decidir si l’accepta o no. Enacara que li donin pot ser combatiu. Però és que el més probable es que no s’atorgui l’indult. Per tant deixa encara més en evidència els polítics espanyols i els catalans unionistes com el Sr Iceta que diuen, per exemple que la taula de negociació no es convoca no perquè siguin uns “jocs florals” com diu la ministra de defensa, sinó perquè se suposa que el govern de Catalunya i el MHP Torra la torpedina.

El principal problema que té ara mateix una part de l’independentisme és que relega la lluita “ad calendas grecas”.

Martí Millanes
Martí Millanes
24.08.2020  ·  23:00

Jo em guardaré mot de criticar a cap dels nostres polítics. Si més no als que eren al govern a la tardor del 2017. Però és evident que en aquests moments s’ha demostrat molt més efectiu l’exili que la presó i també que ser al govern “efectiu” d’ara mateix. Molts dels que avui són al Parlament, tenen molta por a l’estat espanyol i als seus tribunals. I així està clar que si em d’aconseguir quelcom, això haurà de venir de la tasca exterior. i de polítics disposats a tot, també aquí, a casa nostra.

Sílvia Poll
Sílvia Poll
24.08.2020  ·  23:00

Jo entenc el desesper dels presos i les preses, sobretot d’elles, després que també sigui el supremo, qui ara decideix el règim penitenciari de les preses/os catalans (una aberraciò juridica més que, tant hi fà, “todo por la patria”).
Em sembla però que no cal que ens enganyem, no hi haurà ni indult, ni tercer grau, ni amnistia.
Tant de bó m’equivoqui.

Pep Agulló
Pep Agulló
24.08.2020  ·  23:06

AUTOIMOLAR-SE PER UNA ESTRATEGIA FALLIDA…

Així com els exiliats són un element actiu en l’estratègia de la confrontació, se’n senten protagonistes, en la de la negociació amb Espanya, al no tenir una potent mobilització per alliberar-los, com avui a Bielorúsia, són rehens que no compten per res, cruelment abandonats pel seu partit. Entenc perfectament el seu estat d’anim. I contemplo l’indult com una sortida personal perquè no veuen la possibilitat sd’una sortida política que només per patriotisme de partit, per militància, aguanten…

No tindran clemència de l’Estat, perque Espanya vol enemics lluitadors, la bravia a l’alçada de la seva crueltat i violència (l’essència de la fiesta nacional). Desprecia l’enemic humiliat i derrotat que és el que avui són alguns presoners polítics. L’autoinmulació per una estratègia equivocada és el pitjor per poder resistir i és un element clar per adonar-se del error polític.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
24.08.2020  ·  23:29

Estic totalment d’acord amb l’editorial. Ara m’agradarà veure si l’opció perdedora serà capaç de reconèixer-ho i donar suport a la via guanyadora tant pel bé dels perdedors com el de tots nosaltres.

Toni Gonzalez
Toni Gonzalez
24.08.2020  ·  23:33

òbviament entenc la opció de l’indult a nivell personal, però no a nivell politic… És dur dir-ho des d’una llibertat que els presos/preses no tenen, però crec que s’ha de poder dir que em sento enganyat.
La pregunta, i dubte, que em vé el cap és el següent… I que crec és el tema de la qüestió:
Acceptar/demanar l’indult per part dels presos polítics catalans pot afeblir o perjudicar la causa internacional?
Podria ser que el fet d’assumir la culpabilitat (d’una manera o altra) acabi influïnt negativament en la nostre estratègia internacional I que acabi penalitzant-nos d’una forma irreversible?

Gemma R.
Gemma R.
24.08.2020  ·  23:40

Per començar vull posar primer el focus en la post data de l’editorial. Sóc suscriptora d’ aquest diari amb els 760 euros que guanyo d’ atur, i els 1200 del meu marit. Paguem hipoteca, cotxe i ell té 4 fills, que tot i que no viuen amb nosaltres el més gran té 26, i un és ” anti-sistema”, ja m’ enteneu. No sóc d’ explicar la meva vida, però últimament m’ hi veig abocada, vivim una societat molt naïf, i ja n’ estic tipa.. pago aquest diari no només perquè m’ agrada, si no perquè valoro molt la seriositat, la valentía, la cultura democràtica i el sentit d’ Estat. He vist manta vegades com Vilaweb es mossegava la llengüa davant de moltes coses que amenaçàven la sobirania de Catalunya, i x tant la nostra nació. I no m’ he donat de baixa mai, perquè sé que Vilaweb és junt amb el Consell x la República i la Cambra, l’ única estructura d’ Estat que tenim. Privada, no pot ser d’ altra manera amb la repressió, però autèntica estructura d’ Estat. I no faré més comebtari que aquest, que ja m’ he despullat prou. Però si algú continúa per la vía de matar el missatger, tindrà tot el meu despreci. No es pot respectar més l’ ofici i el país del que ho fa Vilaweb. Les critiques sempre benvingudes, jo les practico a diari, però no acostumo a fer pagar res de lo meu. Malgrat tot, sóm un gran poble! Seguim!

Francesc Josep Robert
Francesc Josep Robert
24.08.2020  ·  23:59

Una altre editorial per emmarcar. Vicent, molt agraït per posar llum en aquest tema de l’indult i explicar exactament què és el que passa i en quin punt ens trobem.
Jo em pensava que el que volíem els independentistes era simplement República Catalana, Amnistia i acabar d’una vegada amb aquesta espantosa repressió de les nostres idees polítiques que hem dut a terme en pau i amb tot el respecte als dret humans.

Gerber van
Gerber van
25.08.2020  ·  00:19

Imagineu-se si tots els presos polítics estarien a l’estranger en exili. Espanya hauria pogut demostrar la seva repressió, la seva sabia i falta de justícia? És podria denunciar al món que en Espanya hi ha presos polítics, resultant en el seu desgast i imatge internacional? La comunicat internacional ens hauria entés perquè volem ser lliure i tenir un país just i democràtic si només hi haguessin exiliats? Quin efecta tindrà els condemnes del TEDH contre els presos polítics en Espanya i tindria el mateix efecta sobre exiliats?

Jo mateix crec que els presos polítics tenen molta impacte internacional sobre l’opinió d’Espanya i per això fan una lluita que té la mateixa importància, si no més, que la lluita dels exiliats. Les seves lluites són menys visible i juridicament tot va més lent, però les seves lluites són absolutament imprescindible per mostrar com és Espanya i perqué nosaltres volem marxar.

Dit això entenc i tinc tota respecta si els presos ja no aguanten la seva situació i demanen l’indult.

Mercè Saló
Mercè Saló
25.08.2020  ·  00:22

Admiro fermament la Carme Forcadell. Des que les diades no ho eren sense ella al micròfon dient el que tots pensàvem fins el seu compromís al Parlament.
Potser per deformació professional meva (psicòloga) d’un temps ençà noto que té un patiment molt intens. És com si ja no pogués més i amb tota la raó. L’actitud amb que l’han tractat i segueixen tractant els tribunals és com a mínim incomprensible i molt excessiva. Veure la incapacitat d’empatia desmoralitza i molt.
Sintonitzo amb ella i pateixo amb ella encara que això no li solucioni res.

Antoni Morell
Antoni Morell
25.08.2020  ·  00:26

De la mateixa manera que, molts electes, després de ser votats majoritàriament pels ciutadans respecte a la resta de contrincants i tot i ser contraris a la Constitució (que entre els votants majors d’edat en 1978 ens van imposar); en el moment de prendre possessió del seu escó, ho han fet per IMPERATIU LEGAL…
Perquè, entre tots els advocats i juristes que conscients del cas volen resoldre aquest atzucac de forma DIGNA, no es posen d’acord per trobar la fórmula magistral dels DRETS HUMANS perquè per IMPERATIU MORAL quedi clarament definit, per avui i per sempre, quina era la causa de tal solució salomònica.
Els nostres successors, quan estudiïn la història del SXXI tindran al seu abast informació visual, sonora i escrita suficient per prendre posició.

Oriol Roig
Oriol Roig
25.08.2020  ·  01:04

Crec que l’esforç de demanar els indults serà en va. Com tantes coses que hem anat fent, només ens serviran per carregar-nos de raó. Per convèncer uns centenars o milers més de catalans que a l’altra banda no vol negociar res. L’estat espanyol vol esclafar l’adversari i prou. El gobierno que acceptés de concedir un indult a cap independentista estaria cometent suicidi polític. Tant PP, com PSOE saben que arribarà un moment en que Espanya ja no podrà retenir Catalunya i el que no volen de cap manera és que passi mentre manen ells. Una Espanya sense Catalunya ho passarà molt, molt , molt magre durant una generació, i el “culpable a ulls de l’elector espanyol” no governarà en una o dues dècades. Per això ni PP ni PSOE acceptaran mai de la vida cap negociació fins que no ho tinguin tot perdut i Catalunya sigui ja, independent. Hi posaran pals a les rodes, però no negociaran ni faran res que s’hi sembli. Tota acció que fem des dels Països Catalans hauria de ser tenint clar que vol l’adversari.

Albert T
Albert T
25.08.2020  ·  01:44

Sr. Jaume Fons, estic amb vostè! Com demana el sr. director d’aquest molt bon diari, no cal insultar ningú, prou que a alguns els hauria de martiritzar la seva pròpia consciència pel que han fet, fan i faran, però a dir les coses clares i treure l’emprenyament hi tenim tot el dret com a ciutadants i votants que ens sentim estafats per gent amb altres interessos foscos i poc confessables!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
25.08.2020  ·  02:21

Hem patit molt aquests tres últims anys.
I els presos deuen estar desfets psicològicament i personal.
Espanya sencera és una lúgubre presó controlada per tirans des de segles.

Edtic a favor de que surtin com sigui de la txeka on els monstres espanyols els han tancat.

Però encara que acceptin un indult no seran perdonats per uns éssers infrahumans i seguiran tancats dins d’EspañaUna.. on som tots.

Albert Pérez
Albert Pérez
25.08.2020  ·  03:06

És el primer comentari a Vilaweb. Els vull a tots fora de la presó, ja!, però des del principi em va semblar ridícul que es prestessin als tripijocs de la “justícia” espanyola. Crec que hem de mirar més a Bielorússia i menys a… a… a… INTENTO BUSCAR I NO TROBO!

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
25.08.2020  ·  03:47

Plenament d’acord amb el P.S. Però veig que avui, els que vessen la seva ‘mala llet’ contra determinats Presos i partits , están ‘calladets’.. I m’he n’alegro.. AMNISTIA!!

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
25.08.2020  ·  04:10

Gràcies per l’editorial, Vicent. És honest, digne i estic absolutment d’acord amb tot el que hi dius.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
25.08.2020  ·  04:28

Rigol, Benach y De Gispert piden el Indulto para Carme Forcadell

https://www.elnacional.cat/es/politica/rigol-benach-gispert-piden-indulto-forcadell_532491_102.html

Habría que haber pedido una Amnistía que no implica el reconocimiento de la culpabilidad y no el Indulto… Eso y solo eso era lo correcto y lo honesto.
———————————————
EL INDULTO ES ACEPTAR LA CULPA DE DELICTOS QUE NUNCA HAN SIDO COMETIDOS

Rigol, Benach y De Gispert, yo os explico lo que con vuestra miserable cabeza de siervos nunca llegareis a entender:

Declarar culpables a personas inocentes solo servirá a encrudecer todavía más la bestialidad de su perverso castigo.

CATALANES DESPERTAD …

NO DEJAIS QUE OS REDUZCAN A UNOS SUCIOS SIERVOS DE UNAS BESTIAS PODRIDAS …

NO DEJAIS QUE EL MUNDO LLEGUE A TENER MAS ASCO DE VOSOTROS DE CUANTO TIENE DE ELLOS
——————————————-
En Catalunya la más devastadora desgracia.

La de una inquietante e inadecuada clase dirigente de políticos e intelectuales cobardes, ignorantes, obtusos, siervos rastreros de una España criminal.

Había que pedir una Amnistía y no un indulto que implica culpabilidad

Es por el trabajo sucio y solapado de esta gente mezquina que la persecución de España contra el Pueblo de Catalunya no acabará nunca jamás.

Son ellos los enemigos del Pueblo de Catalunya a los cuales antes que a cualquiera hay que cortar la sucia y arrogante cabeza

Josep Segura
Josep Segura
25.08.2020  ·  06:41

Capitulació. Comprensible humanament, però no deixa de ser l’acceptació de la desfeta.

Rosa Guallar
Rosa Guallar
25.08.2020  ·  06:45

Gràcies Vicent Partal. Ho has explicat molt bé. Respectuosament i clar. D’altre banda totes les aportacions de lectores fetes fins ara em semblen raonables i en gran part les comparteixo. Tot i això, vull assenyalar especialment l’aportació de JAUME FONTS per dir que hi estic totalment d’acord.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
25.08.2020  ·  06:59

La primera cosa que cal dir és que, estiguem o no d’acord amb els presoners polítics i exiliats i amb llur capteniment el setembre i octubre de 2017 i les seves actuacions posteriors, en tots els casos són persones que almenys varen intentar fer alguna cosa pel nostre país, molt més enllà del que altres generacions de polítics havien fet. Com ens estan demostrant abastament els fets cada dia, continuar dins Espanya en les mateixes (o pitjors) condicions de sempre porta, a curt termini al desastre econòmic i social, a mitjà termini a la desaparició del nostre país com a entitat social i lingüística diferenciada (o sinó aneu mirant en què parlen els vostres fills amb la gent nova, o quina música escolten, o com escriuen el català) i a llarg termini a l’acceptació del caràcter i de la manera de fer espanyols, que implica una greu erosió del concepte de democràcia i la imposició dels valors d’autoritarisme i manca d’esforç (si no creieu que siguin aquests els valors hispànics feu un repàs de la història d’Espanya i en especial del darrer segle. Us recomano el darrer llibre de Paul Preston “Un poble traït. Història de la corrupció i la ineficiència política a Espanya 1860-2017″ per fer-vos-en una idea).

Dit això, tant l’exili com la petició d’indult i l’acceptació del marc espanyol són solucions purament personals. Sincerament en cap moment he estat capaç d’entendre com tant l’un com l’altre ens poden conduir més aprop de qualsevol solució, negociada o no, al nostre problema. No entenc com el MHP Puigdemont, fent proclames o intervencions en un somnolent parlament europeu en el qual conviu amb- diguem-ho piatosament- velles glòries en desús de la política continental i outsiders diversos que se’n van al bar mentre parla, pot amb les seves accions contribuir a portar la república, més enllà de mostrar les vergonyes d’Espanya al món. Cal dir que els governs dels països europeus (o USA, tant se val), fa molts anys que saben com és Espanya i la poca fiabilitat dels seus governs i, per tant, els gestos al parlament europeu no serviran per fer-los-en adonar. Podrien servir per fer la nostra causa més coneguda a la població europea, però- creieu-me perquè pel meu lloc de treball parlo amb molta gent de fora- a la majoria tant se’ls en dóna o mostren una simpatia momentània que ràpidament s’oblida.

L’exili només serveix per a impedir que posin les urpes a sobre del nostre president legítim (i per tant garantir-li una mínima qualitat de vida), mantenir viva la flama republicana(però cada cop menys donada la somnolència que despleguen iniciatives com el Consell per la República), i- això sí- provocar contínuament Espanya. De fet, si Espanya tingués una mica menys de supèrbia i les seves elits fossin una mica més intel·ligents, per desactivar el MHP n’hi hauria prou amb ignorar-lo (igual que l’1-O va prendre rellevància amb l’actuació violenta i desmesurada de l’estat quan n’hi hauria hagut prou amb declarar-lo sense validesa i ignorar el resultat). El més probable, descartat que el President pugui posar els peus a Espanya en 20 anys, és que poc a poc es vagi tornant una situació somorta (suposant que finalment el suplicatori i l’extradició no prosperin), ell i els exiliats refacin la seva vida als corresponents països i simplement intervinguin en campanyes electorals i actes polítics.

Sobre la presó, és obvi que tant el Vicepresident Junqueras com la resta es varen equivocar. Un error de judici sorprenent tenint en compte, per exemple, la professió d’historiador del primer, el capteniment amb el MHP Mas pel 9N, l’engarjolament d’en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez pocs dies abans i les declaracions contundents que feien els ministres i el rei en el context dels dies del referèndum. Si alguna cosa ha caracteritzat Espanya és per fer el que diu que farà quan tracta amb algú més feble que ella (quan a qui s’enfronta és a un poderós, com ara Alemanya, prou que acoten el cap i obeeixen sense dir res, a fe de déu), i per tant no es podien ignorar alegrement les afirmacions de ministres, jutges, tribunals i poders fàctics pensant que tot plegat seria una cosa passatgera.

Eixamplar la base va ser una estratègia que la nova direcció d’ERC es va treure de la màniga després de l’empresonament com a forma de fer donar la volta al transatlàntic independentista i mirar de tornar al dia a dia de la Generalitat autonòmica intervinguda, constatada que evidentment la independència no arribaria. Encara recordo la conferència nacional d’ERC quatre o cinc mesos després de l’1-O on als textos de la ponència la unilateralitat havia desaparegut (s’hi va tornar a incloure per votació popular, però després ha quedat en lletra morta). Suposem també que era una estratègia per mirar d’alleugerir la tensió amb Espanya i mirar d’alleugerir les condicions dels presoners polítics.

I, de fet, és comprensible: Nelson Mandela només n’hi ha hagut un, i Catalunya no és Sudàfrica. Però, sincerament, no crec que serveixi de res per dos motius molt senzills. El primer és que mentre hi hagi presoners polítics Espanya té una arma poderosíssima per tal de controlar els partits polítics independentistes, tant pel fet que la cúpula del partit és a les seves urpes i sempre tindran una percepció distorsionada de la realitat (mai un exèrcit pot guanyar quan els generals que el dirigeixen estan en mans de l’enemic). El segon té a veure amb el caràcter espanyol: sempre s’ha aplicat a Catalunya una component exemplaritzant (repasseu la història i mireu què va passar amb el tancament de caixes, l’atac al setmanari El Cucut, la presó del President Companys el 1934, la Setmana Tràgica, la Mancomunitat…), i Espanya no ha canviat tant com per pensar que ha de parlar, negociar o dialogar quan tenen la paella pel mànec.

L’esperança de l’indult pot quedar molt bé, però no servirà de res. En primer lloc perquè cap govern que vulgui repetir al poder pot plantejar-ho si vol repetir. I tant el PSOE com Podem volen repetir. En una situació com l’actual, on la crisi econòmica i la nefanda gestió de la pandèmia marquen l’actuació del govern i encara donen més munició a la ultradreta troglodita, qualsevol govern que plantegi un indult està posant en mans d’aquesta mateixa gent municions encara de més calibre per tombar-lo. Us imagineu els titulars d'”el Mundo”, “La Razón”, ABC,. “El Confidencial”, etc, si un divendres el consell de ministres aprovés en plena onada de pandèmia, un indult pels presoners polítics ?

Però és que, a més, un indult presentat pel govern ha d’estar avalat pel tribunal sentenciador, és a dir, per en Marchena & Co. La llei es va modificar al seu dia per a evitar indults arbitraris, i ara es pot fer servir per tal de denegar qualsevol mesura de clemència als presoners polítics. Em costa moltíssim d’imaginar que un tribunal que persegueix fins el més petit gest d’apertura contra persones inofensives i desactivades políticament com són ara els nostres presoners, es pot avenir a donar el vist-i-plau a una petició com l’indult, per més que procedeixi de prohoms catalans, líders sindicals o- permeteu-me la llicència- el papa de Roma.

El capteniment amb la taula de diàleg, el menyspreu constant a les nostres institucions mani qui mani a Madrid, els atacs a la llengua i a la cultura, l’eliminació política i social de les personalitats rellevants del nostre país és el camí que marca el capteniment futur del govern espanyol. La resta són, malauradament, conjectures benintencionades que només ens porten a amagar la realitat.

Fa temps que crec que l’única possibilitat que tenim és un relleu de persones i d’estructures. Deslligar el funcionament dels partits polítics dels exiliats i dels presoners per tal que no es puguin utilitzar com a munició en contra nostra, la unitat d’actuació, el reconeixement de la situació actual i la planificació d’accions futures. Crec que hi ha d’haver una nova generació de polítics i de dirigents que analitzi la situació i plantegi un pla prou coherent, i que tracti la població de forma adulta. Fins aleshores em temo que quedarem atrapats en aquesta terrible dinàmica que portem acumulant des del 2017.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
25.08.2020  ·  07:18

Excel·lent editorial Sr. Partal. No sé si la Justícia existeix, crec que sí tenim dret a la defensa pròpia individual i com a societat. Els jutges son espanyols i per tant no són competents per jutjar imparcialment als polítics independentistes, les sentències han estat castics i la actuació continuada de la Fiscalia és pura repressió. Crec per tant que acceptar la presó de l’enemic ha estat un error, cremar els millors anys de la vida tancat no ajuda al polític, ni a la seva família ni a la nostra societat. Ara bé, un cop a la presó, la segona obligació de tot empresonat és escapar, la primera sobreviure. Salut.

Eduard MUNTADA
Eduard MUNTADA
25.08.2020  ·  07:19

(Del “Catecisme de la Independència Caòtica”)

Aquests 10 Manaments es resumeixen en 2 :

[1] Estimaràs els empresonats per damunt de totes les coses, i

[2] Et guardaràs molt de votar llur opció a les pròximes Eleccions.

Carme Perello
Carme Perello
25.08.2020  ·  07:25

El lliurar-se a la justícia ezpañola ó, decidir per l’exili, són totalment encertades i respectades i, no són cap error.
El que sí trobo un gran error, i el continuem repetint al llarg dels anys és, tractar Ezpaña com una societat amb polítics, justícia i estaments de l’estat, amb una base d’experiència democràtica d’anys, equiparar-la amb Gran Bretanya com país que separar els estaments polítics, justícia i religió.
Això és el que em fa por, la por d’alguns dels nostres polítics, i la fe de que Ezpaña es un país amb gent qualificada….potser sí, però pensen…..perdó no pensen. Els hi bulls la sang i el cervell no queda regat.
No es pot tornar a caure en el parany d’aquest gent que no volen sentir mai, mai la seva veritat, la seva història real.
I nPer últim, entenc i molt bé la decisió de la Carme i la Dolors…..ha de ser molt, molt dur, per la família, perquè elles no pensen en elles, estic segura, pensen en la seva família i la gent que estima. Gràcies a tots¡¡¡o, no ens poden tornar a arrossegar.

Albert Miret
Albert Miret
25.08.2020  ·  07:52

És molt i molt difícil el que planteges avui, Vicent, perquè es barregen dues qüestions en una. Les situacions polítiques i les personals de cada un, que imagino diferents entre ells. Em sembla evident que existeix un pacte nacional entre PP i PSOE que inclou com a primera premissa la crueltat extrema compartida i mostrada al poble per a atemorir-lo, cosa que fa pensar que mentre el presidi dels nostres polítics estigui d’actualitat o en puguin treure suc d’alguna manera, mai accediran a concessions ni d’amnistia ni d’indults, ni de qualsevol altre mena. Són bèsties humanoides que han dominat el poble des de sempre amb la màxima crueltat, i l’opció que van prendre els polítics que van decidir quedar-se, demostra per a mi el total desconeixement de l’abjecte concepte espanyol de la política. Per això es van quedar sotmetent-se a les horribles sentències, i per creure’s el que prometien van deixar en suspens la proclamació de la República. Es van equivocar llavors, i s’equivoquen ara en creure que podran negociar alguna cosa amb qui no es pot negociar res de res, perquè el més mínim negoci seria perdre l’estat artificial. Espanya no és viable com a país més que espoliant els Països Catalans, i com que això ja és una barbaritat conceptual, no pot fer res més que mantenir-ho mitjançant la força, la màxima crueltat i la por. Estem en una guerra declarada només per la bèstia, mentre nosaltres (i també Europa) ens neguem a creure que avui encara hi hagi troglodites que basin les seves “filosofies” de govern en animalades pertanyents a segles passats i no en els valors humans actuals. I mentre tots plegats no ho vulguem entendre o ens neguem a acceptar aquesta realitat, continuarem lluitant a cops de lliri contra una societat que imaginem semblant a la nostra, però que no hi té absolutament res a veure.

josep ortinez
josep ortinez
25.08.2020  ·  07:54

Primerament vull manifestar el meu soport, agraiment i admiració per tots els presos o exilats.
Després voldria dir que no veig bé alguns comentaris que semble que dostingeixen entre els que la varen encertar i els que van calcular malament.
Cadescu va triar l’estrategia que personalment i/o politicament li va semblar mes adient.
Totes dues han aportat un bon servei a Catalunya i jo crec que totes dues es reforcen i s’alimenten mutuament.
I si algú ja no té més força per lluitar també es ben legitim i no podem fer res mes que agrair-li tot el que hagi fet fins el moment de deixar-ho.

Gracies a tots. Gracies a tots.

Marta Pallarès
Marta Pallarès
25.08.2020  ·  07:58

Molt bon article, gràcies.
Per què ha trigat tant, per a mi almenys, en escriure aquest article? Passats vora 3 anys, el momentum ja no el tenim i la manca de lideratge dels presos ha permès una confussió grandíssima. Ha estat desastrós. I no m’explico com no s’ha assenyalat abans de forma tan clara com feu avui la situació.
Han estat vora tres anys que, a manca de la més mínima explicació o raonament que situés les estratègies dels partits sense embuts, ens hem fet les nostres pròpies conclusions. En molts casos són: no és pot confiar en els polítics. I sí, és molt injust. Són a la presó per posar-hi el nom i el cos en favor d’un projecte prou noble.

Carles Serra
Carles Serra
25.08.2020  ·  08:22

Molt d’acord amb els comentaris del Sr.Albert Miret.
El gran drama es que tota aquesta represio i espoli per part dels governs d’espaÑa, som incapaços de traçar una lluita conjunta, debant d’un estat i la seva societat majoritària amb mentalitat FRANQUISTE; Però aquesta falta d’unitat per lo que es veu ja be en el ADN dels polítics catalans.
Us recomano llegir el llibre m’explico del president Puigdemont.
Anant a l’història les diferències entre el president Macià i Companys, el primer volia un estat català i el segon parlava de la península Ibèrica.
ER no prioritzat mai l’independència de Catalunya.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
25.08.2020  ·  08:24

Núria Coma ho diu molt bé. El més trist és que potser ni així aconseguiran sortir, posant de relleu la brutalitat de l’estat que els castiga per venjar-se i la seva falta de visió de l’enemic.
Les estratègies, la percepció errònia del que tens al davant i l’objectiu de veritat de cadascú és el que marca les diferències. Potser està malament dir-ho però ni els Jordis ni cap dels presos de JxCat ha demanat l’indult.

Tal com explica el llibre de Puigdemont, l’estratègia d’ER ha estat sempre l’interès del partit, per damunt del país i fins i tot les persones (inclosos els seus). Mentre hi hagi els dirigents actuals, començant per Junqueras, no reconeixeran mai l’error. I en això ens va el futur. El nostre i el seu.

Joan López
Joan López
25.08.2020  ·  08:26

Totalment d,acord amb el comentari de Umberto Ciotti.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
25.08.2020  ·  08:26

Que demanin el que vulguin i que surtin, si poden.
Jo el que vull és que reconeguin l’error de valoració de fa tres anys, que facin un pas al costat (o enrera) i que donin tot el suport possible a les iniciatives de l’exili.
I prou.
Gracies Sr Fons, no cal dir res més

Mercè Duran
Mercè Duran
25.08.2020  ·  08:32

A hores d’ara que més dona que demanin l’indult per la porta del darrera.
Els que que es van quedar van acceptar la legalitat de la justicia espanyola en un judici en que ni tan sols portaven una estratègia comuna. Van renegar de tot el que s’havia fet possant’ho a nivell simbòlic.
A mi em sap molt de greu que estiguin a la presó, però em sap molt més greu la gent que ha patit ferides permanents, que ha estat portada de diaris i empresonada sense motiu, com els CDR i el xicot de Madrid. La gent anònima represaliada és la que em preocupa.
Dels presos polítics que ja es van tirar de la moto el primer dia en els interrogatoris de l’Audiencia Nacional, començant per la Sra. Forcadell que voleu que us digui, no tenien una estratègia de defensa beligerant ni política i ara tampoc, és un “sálvese quien pueda”.
Pel que fa a la petició de autocensura, no m’ha agradat. Els comentaris sempre haurien d’ésser educats, però al cap i a la fí són un reflex de la societat en que vivim.

DOLORS SOLER
DOLORS SOLER
25.08.2020  ·  08:34

Subscric totalment el comentari de Silvia Poll. Quan la Dolors Bassa va anunciar que UGT demanarien l’indult per ella i que hi estava d’acord perque volia sortir de la preso fos com fos, no em va agradar gens perque significava claudicar, pero vaig comprendre que si jo em trovés en la mateixa situació, potser també optaria per explorar aquesta via. Però malauradament la justicia espanyola es regeix per la llei de l’embut, molt ample per uns quants i molt estreta per segons qui sigui catala i sobretot independentista.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
25.08.2020  ·  08:45

Ni diàleg, ni punyetes. Por i corrupció, por és el motiu pq ens van deixar clavats.Por és el motiu pq ara no avancem. Por és el motiu pq no ocupem els carrers cada dia. Corrupció a dojo, i no cal anar a Madrid; l´hem tingut aquí 23 anys de pujolisme podrit i ara amb una esquerra que fa pena . Consell per la República, sense por avancem tots Junts.

marga guasch
marga guasch
25.08.2020  ·  08:48

Estic molt cansada del suposat (sóc conscient de l’adjectiu emprat) enfrontament entre ERC i els legitimistes, que crec que els mitjans fomenten. Em sembla normal que la gent (i els partits, i dins dels partits) tinguin opinions diferents, però això no cal convertir-ho en un enfrontament entre bons i dolents, com el tema dels presos i exiliats. Perque des del primer dia m’ha sobtat que els que defensen l’exili oblidin que van escollir presó tants o més politics de Puigdemont que politics d’ERC.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
25.08.2020  ·  08:55

Valenta i necessària reflexió d’en Vicent Partal. Moltes gràcies.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
25.08.2020  ·  08:55

Totalment d’acord amb l’editorial. L’estratègia de presentar-se a la justícia espanyola (és un oxímoron) ha resultat un fracàs. Les declaracions del primer dia davant el jutge van ser molt doloroses pel moviment. I no van servir de res. Espanya només vol venjança. I no en té mai prou.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
25.08.2020  ·  08:59

Crec que, políticament, ha estat i és més pragmàtic l’exili que la presó.
Són fets.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
25.08.2020  ·  09:39

És evident que, a hores d’ara, ja podem afirmar que la presó ha servit de poc o gairebé de res, que la repressió i venjança de l’estat no té límits i que l’exili s’ha demostrat un territori lliure on la injustícia i la venjança no hi arriba. Potser fa tres anys no era tan fàcil veure-ho -santa innocència- però ara està clar que la intenció és que no surtin de la presó en molts anys i que l’estat ha superat la reacció del carrer amb la fortuna del Covid-19. Vistes així les coses no crec que la càrrega política de l’indult sigui tan important com ens adverteix l’editorial. No crec que ningú pensi que la Carme Forcadell, la Dolors Bassa o cap dels altres empresonats reconeguin cap culpa pel fet de ser indultats. Jo soc d’una generació que molts no vam fer el servei militar, alguns van ser objectors de consciència, altres van simular alguna malaltia. Un cop lliurats d’aquell penal tots vam beure xampany i ens en vam fotre de l’exercit i la pàtria -no la nostra-, i no vam fer cap distinció entre uns i altres perquè tots estàvem en la mateixa banda i ho sabíem. Estem parlant d’una qüestió que és molt humana. Una persona engarjolada injustament, sense haver comés el delicte pel qual està condemnada , té dret a escapar-se si pot, i tots ho aplaudiríem. Si l’indult és una manera de sortir, doncs endavant, que surtin perquè són innocents i ningú els retraurà res i crec que tots dormirem més tranquils saben que ells també dormen a casa seva perquè aquestes persones ja han complert de sobres amb nosaltres, amb els que els vam votar. Una altre cosa diferent, molt diferent, és que el govern de l’estat, que és qui té la potestat, accepti l’indult. Aquesta és la magnitud de la tragèdia, no són només el jutges.

PERE SIO
PERE SIO
25.08.2020  ·  09:42

Les dues estratègies, presó i exili, són divergents però necessàries per aconseguir la llibertat de Catalunya.
La presó serveix per destapar les vergonyes d’un Estat espanyol dictatorial, franquiste i corrupte. I l’exili per fer-les veure a tot el món i poder mantenir la confrontació amb l’Estat.
La diferent visió dels presos indult si o no, rau al meu entendre amb la fusta política que té cadascú. Hi han polítics autèntics de raça i n’hi han d’ocasionals.
Són diferents opcions de vida.

Josep Gualló
Josep Gualló
25.08.2020  ·  09:49

JO SEGURAMENT NO AGUANTARIA TANT TEMPS DE PRESÓ

Per tant faria el que fos per sortir-ne a qualsevol preu. Al marge de la situació emocional de cada persona, considero que l’indult és una humiliació per la persona indultada.

Però no perdem el temps discutint el sexe dels àngels. Sabem perfectament que la set de venjança del regim espanyol, no contempla res que pugui alleugerir el sofriment dels condemnats. No hi donem més voltes. Busquem la independència que és la solució de tots els mals.

Xavier Jarque
Xavier Jarque
25.08.2020  ·  09:49

Bona editorial i interessant llegir els comentaris.

Montserrat Sala
Montserrat Sala
25.08.2020  ·  09:52

Em sembla molt bé que si no hi ha altre remei es recorri a l’indult. Que hi hagi sort!

Jaume Palau
Jaume Palau
25.08.2020  ·  09:56

Anàlisi oportú i encertat com sempre senyor Partal. Com dieu si tingues que possar preferències a las dues opcions la primera seria sens dubte que els presos tornesin a casa el més aviat possible, i si es per un indult que així sigui. Com dieu això es acceptar la indulgència d’aquest Estat opressor i per tant abaixar el cap i abandonar tota activitat política. Valoro les persones, i uns i altres com molt bé dieu, van acceptar aquest sacrificis personal per tots nosaltres per ara no possar-se al seu costat. Dit això de forma clara i contundent i completament apart, no veig perquè l’estrategia independentista hagi de optar per opcions diferents. Es absurd. Davant d’un Estat bel·ligerant que no para amb la repressió sols val una estratègia de plantar-li cara, de no regalar-li res de res ja que res a canvi donaran per les bones. La política de massell es totalment equivocada ja des del punt de vista de eixamplar la base, ans el contrari, com la de aconseguir quelcom, es la política del vençut. Preu per preu sabates llargues, el moviment independentista es fa mes fort quan es manté dempeus!

Ferran Martínez
Ferran Martínez
25.08.2020  ·  10:02

Tinc la impressió que cada dia hi han més coses que no coneixem. Un exemple n’és aquesta demanda d’indult feta pels presidents del Parlament, els quals formen part o provenen d’ambdós grups polítics enfrontats per estratègies diferents. D’on sorgeix la idea? D’ells mateixos? De l’entorn de l’Honorable Carme Forcadell? Dels dos grups polítics? De l’Estat a canvi de quelcom que no sabem: agenolleu-vos i ja en parlarem? Una gran part del desànim i desmovilització actual provenen del silenci que la moqueta dels despatxos agaranteix i em sembla que les formes tradicionals de fer política són mètodes anticonceptius amb els que res de nou pot néixer.

JOSEFA IGARTUA
JOSEFA IGARTUA
25.08.2020  ·  10:06

Abans Espanya les destrossara anímicament si es que es fa efectiu l’indult. Quin patir pr dues dones lluitadors i independentistes com elles.
La amnistia no la donaran.

Pere Grau
Pere Grau
25.08.2020  ·  10:17

Com diu el Sr. Serra: Deixem els tecnicismes. La qüestió és que poguessin sortir. Però dubto que aquestes peticions tinguin èxit. Tant de bo m’equivoqui. I sí: crec com altres que triar la presó va ser una equivocació, però va ser motivada perquè bons demòcrates no van poder imaginar les dimensions de la inensatesa venjativa de la caverna espanyola. Tot el meu respecte pels que “són a dins”. I tot el meu rebuig pels que són a fora, i segueixen somiant truites “dialogatives”…

Francesc Madrid
Francesc Madrid
25.08.2020  ·  10:27

Jo seré molt breu: vull totes les persones innocents fora de la presó per la via que sigui.

Jordi Miralda
Jordi Miralda
25.08.2020  ·  10:34

Estic d’acord que no és una bona notícia que els presos polítics considerin ara rebaixar-se demanant l’indult. Ara bé, discrepo de l’editorial quan diu que l’estratègia de l’exili s’ha demostrat com a molt més productiva que la de la presó.

L’estratègia de l’exili ha tingut molts èxits i tots hem d’estar molt contents i esperançats amb això. Però també és cert que l’existència de presos polítics té una importància cabdal per enfonsar la marca Espanya, i a llarg termini fa molt de mal a l’estat espanyol. D’això ells (els jutges franquistes i tota la patuleia de cretins que dirigeixen el règim del “atado y bien atado”) no se n’adonen, però nosaltres ho hem d’aprofitar al màxim. Els presos polítics són complementaris amb els exiliats. Si no existissin presos polítics, els exiliats no tindrien tota la repercussió que tenen, ni es podria constatar la injustícia de mantenir-los a la presó mentre els tribunals europeus contradiuen tots els arguments impresentables de l’estat espanyol. No estic d’acord, per tant, amb Gonzalo Boye quan diu que seria millor que no hi haguessin presos polítics i tots fossin exiliats, i per tant no s’hagués pogut fer el judici. I estic totalment d’acord amb Josep Rull i altres presos polítics quan afirmen com són de complementàries i com s’ajuden mútuament les dues estratègies, que es van prendre per motius personals i hem de respectar.

També vull recordar que hi ha altres presos polítics, sobretot en Daniel Gallardo, que estan a la presó per la mateixa causa, i no els hauríem d’oblidar.

Agusti VILELLA
Agusti VILELLA
25.08.2020  ·  10:37

Quan l’estado español va empresonar els nostres polítics i vam començar tots els moviments per demanar-ne l’alliberament (manis, llaços, esmorzars, vermuts, dinars, berenars, sopars, i tot el que calgués) en els que he participat sempre que he pogut, i hi participaré sempre que pugui i sense cap recança, vaig dir que ens estàvem desviant de l’objectiu que només podia ser un: la independència.
Vaig dir també que si no l’assolíem, els presos polítics es moririen de vells a les presons, perquè no tan sols no els atorgarien això del que en diuen “beneficis” penitenciaris, si no que quan s’acostessin les dates de finalització de les condemnes, alguna llei, disposició, decret o martingala es traurien de la màniga per canviar i allargar les condemnes. Malauradament, el senyor Marchena, aquests darrers dies m’ha començat a donar la raó.
Per tant, i perdoneu per la expressió, deixem-nos de “collonades” i fixem el rumb de totes les nostres accions cap a la independència, que la única situació que resoldrà totes les demés és aquesta; ep!, compteu fins a deu els que aneu a dir-me que no seran pas tot flors i violes i que de les fonts no en rajarà pas mel, sé perfectament que hi haurà moltes dificultats, moltes i grans, però si ens hi esforcem tots, ens en sortirem.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
25.08.2020  ·  10:41

Pel que fa a la truita “dialogativa” , no és el mateix invocar-la (i fins i tot algun dia convocar-la) a casa que a l’hortet.
Si la cuinen a l’exili, el plat té un destinatari i una intenció clars: l’opinió pública (i també la política) europea. Que per nosaltres no sigui dit.
Quan la truita “dialogativa” la cuinen a la Catalunya Sud, els convidats som tots els ibèrics que habitem la part hispànica de la península, i això té un alt cost perquè ja en sabem el resultat de dos possibles: enganyar els il•lusos i desmobilitzar la tropa, o fer el banyut i pagar el beure.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
25.08.2020  ·  11:01

Totalment d’acord, Partal. El que cal és EXIGIR l’amnistia, no DEMANAR l’indult!!! La diferència és molt important. Tan els presos com els exiliats són innocents, peerquè no és cap delicte, ni ho pot ser, defensar o voler exercir drets fonamentals com l’autodeterminació, la manifestació o la lliure expresió. Estan condemnats i perseguits perquè l’estat España s’ha passat pel cul la seva pròpia Constitució i les seves pròpies lleis; i no únicament la judicatura, no, tot l’estat sencer des dels tres poders (executiu, llegislatiu i judicial) fins al darrer funcionari, inclós el rei. Cal que tots els independentistes, reconeixin errors estratègics i tàctics i no repetir-los. Hi ha un principi essencial en tota guerra o batalla: mai es pot acceptar el marc i les regles de joc de l’enemic, sobretot quan l’enemic ha demostrat sobradament que és el promer en saltar-se-les!

Hem direu que tot això ja és sabut, però cal recordar-ho un cop i un altre per retornar constament a la raó i la decéncia. I en aquest context em sembla que la petició de indult és inoportuna, encara que molt i molt justa. Tot el meu respecte cap als presos i preses politics i cap als exiliats. Respecte i agraiment máxims! Però com diu Llach “encara hi ha combat”… I encara que no ho sembli tenim froça possibilitats de triomf, perquè al nostre adversari se’l acabaran menjant les seves pròpies mentides i contradiccions.

Donec Perficiam!!!

Jaume Sole
Jaume Sole
25.08.2020  ·  11:06

Eduard Muntada, responent al segon manament: Llavors tindrem que votar tots a la CUP, no?. Perquè a la presó hi ha membres de les dues opcions principals que es presenten a les eleccions.

Joan Royo
Joan Royo
25.08.2020  ·  11:22

Jo no veig tan clar que l’indult marque les diferències entre ERC i JuntsxCat. S’ha demanat l’indult per a persones de l’òrbita d’ERC però hi ha presos d’aquesta organització pels quals no se’n demana. Crec que no hi ha una estratègia de partit, crec que són decisions personals. La mateixa falta d’estratègia compartida que es produí el setembre de 2017, una desbandada desorganitzada i individual, uns se n’anaren a l’exili i d’altres es van lliurar a la justícia espanyola. No puc jutjar les persones que en aquells dies van decidir el seu futur, em mereixen màxim respecte. Sí que puc opinar dels resultats després de 3 anys. Veig clarament que l’opció millor era l’exili, tot el govern exiliat a Bèlgica i governant en continu contacte amb un govern postís a Catalunya. Segurament els presos no reconeixeran públicament el seu error, però per l’independentisme era l’opció correcta. Un altre tema és la divisió entre els grups independentistes i l’estratègia d’ERC, a mi em costa molt acceptar la seua política autonomista i d’obediència a Espanya. Difícil respectar-los i no amollar paraules dures i fins i tot ofensives. Són molts anys de lluita per la llibertat i no estem per esperar molt temps a veure si amplien la base. Qui veurà un país lliure, els meus fills, els meus nets? Doncs no, jo vull veure almenys una part de la nació sobirana i lliure.

ramon Feixas
ramon Feixas
25.08.2020  ·  11:34

Suposo que el tacte humanista del Sr. Partal és un dels ingredients que ajuda a que alguns pensem que valgui la pena llegir l’editorial d’un diari i que li dóna dret a demanar-nos sentit de responsabilitat al donar la nostra opinió. Això també fa que la nostra opinió rebi el tracte que es mereix. A pesar de que els càrrecs superiors de cada partit, és cert que en termes de lideratge hi ha el risc que es lliguin les dues opcions cada una a un partit. Cal tenir en compte que en cada opció hi ha membres representants polítics legítims de Catalunya i a cada part tots tenen seu paper , en sintonia amb els que han optat com ells. En canvi, per raons pràctiques des de l’exili és pot treballar intensament perquè, arrribat el moment de la desobediència total, no sigui un fracàs, cosa que suposaria un èxit per l’orgullós sadisme dels franquistes que marquen el comportament del poder espanyol i medis d’adoctrinament.
En principi el periodisme, per naturalesa és entrenament per donar informació neta amb entrenament per a la objectivitat. Però això suposa no poder sobreviure en una religió monoteista i radical com la capitalista. Aleshores el que s’assembla més a això és l’opinió i la crítica basada en l’ètica ja que ni els usurers, ni els lideratges, ni els competidors tenen capa escrúpol. No podem queixar-nos en aquest sentit de Vilaweb.
És cert que quan està tancat en un lloc contra la teva voluntat la vehemència de que passi alguna cossa per poder alliberar-te desperta tota mena de sensacions especialment si saps qui et manté tancat ho ha fet amb uns criteris falsos, així que es fa molt difícil de poder interpretar la posició que na Forcadell presidenta i na Forcadell persona davant l’indult. En canvi els tres presidents anteriors del Parlament que demanen l’indult es evident que ho fan en la condició del seu càrrec. Cada dia que passa , tenir una presidenta del parlament a la presó és una ratificació de l’abús de poder intrínsec a l’exercici del poder a l’estat espanyol. És intrínsec perquè manté el principi de que el cacic que pot fa el que vol i fa fer el que vol, com passava quan el jutges estaven al servei del rei o l’emperador i la seva paraula era sagrada i decisiva. Actualment a Espanya el poder polític, amb totes les seves infeccions sorgeix de la litúrgia electoral. No hi ha doncs un un ungit, sinó un electe per coordinar l’acció social. En canvi es manté la figura d’un cap d’estat del color de la sang diferent dels altres. Això fa que l’executiu polític enlloc de decidir sobre els jutges, el re monarca i l’exercit, aquest conserven els medis per imposar amb violència i repressivament allò que decideixin el polítics. Si s per naturalesa del seu ram, com ho són els 3 partits d’extrema dreta espanyols llueixen anhels de “descabezar” sense capo complex. Si, com ara, l’electorat que ha votat als dos partits del govern vol acostar-se a la democràcia, però ells volen la moma com els d’extrema dreta, es troben que cada paraula que diuen és una contradicció amb el que fan o amb el que volen els seus electors i van fent equilibris mentiders.
Què demostraria que donessin l’indult? Demostraria que realment reconeixen que hi ha un problema polític com en alguns moments fan de paraula. Demostraria que la feina política la fan els polítics i no els jutges i que les decisions es prendrien amb criteris tècnics i pràctics pel bé i la inclusió de tots a poder aportar a la dinàmica evolutiva de l’espècie.
L’indult bé de la compassió del que mana més. En aquest cas és evident que el govern no és el que mana més. Així que es tractaria de la correcció d’una anomalia flagrant en termes democràtics , no pas una demostració torera i xulesca de poder com la dels alts tribunals i dels reis que aconsegueixen que el propi govern pagui per mantenir el seu nivell de corrupció. En aquest sentit, optimistes no ho podem ser quan hem de contemplar coses tant insòlites com que sigui un jutge que decideixi si un municipi ha de prendre unes mesures relacionades amb la salut o no. El problema base sempre és al mateix: Sense cultura democràtica, el procés legislatiu neix de tractes entre partits i favors als usurers. Han de complir les lleis aquells aquells que hi estan obligats per càstigs i multes . El poder és una possessió pel que l’exerceix. Els que competeixen pel poder basen la seva competició en un entrelligam de favors , intercanvis i condicionants que és una sort quan coincideix amb el bé de tots. Una desgràcia per ells en el cas de presos polítics i exiliats

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
25.08.2020  ·  12:22

En el moment que van prendre la decisió de l’exil.li o de quedar-se, suposo que hi van intervenir uns factors personals, familiars, consells, opinions de gent coneguda, possibilitats, etc.
Ara a pilota passada, sembla fàcil jutjar pels resultats que ens sembla ha donat cada decisió, però no em veig capaç de dir si una o l’altra ha estat millor, perquè la partida no s’ha acabat , el nefast judici s’ha vist per tot arreu, falta la decisió del Tribunal Europeu, molts advocats continuen treballant-hi….. no ho sé. El que si sé es que tots hem d’estar disposats a continuar i a no parar per aconseguir el nostre propòsit.
I sobretot hem d’agrair-los a tots, els empresonats, els que han de ser fora, els que han empresonat i han hagut de deixar anar, a tots, la seva lluita que és la nostra.
Gràcies també Partal.

Josep Soler
Josep Soler
25.08.2020  ·  13:23

Ho veig com tal ho diu el Sr. Albert Miret (molt ben explicat per cert) i molta gent que opina com ell, per tant el que hagi de dir seria una repetició de mateix.
Nomes hi afegiré que si els empresonats tenen com a “director espiritual” al Sr. Sol:

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/sergi-sol-confrontacio-intelligent-dimensio-desconeguda_532377_102.html

que Déu ens agafi confessats.

Lluí Mor
Lluí Mor
25.08.2020  ·  13:28

Pere Grau, “tot el meu rebuitg pels que són a fora”. El primer cop que sento un despreci tan rotund per els exiliats. Això diu molt de la ma.. persona que sou.

Jordi Casanellas
Jordi Casanellas
25.08.2020  ·  14:26

Des d’havans del 25/02/2020, l’indult dels presos del procés està pactat. Amb tota seguretat, era la condició sine qua non posada per ERC per a seure a la taula. I, en la mesura que el PSOE/PSC pugui arribar al final de la legislatura, així serà.
La discussió Amnistia/Indult em sembla sobrera. L’Amnistia exigeix un canvi de règim, com es va donar al 77, 4 mesos després de les primeres eleccions democràtiques. Significava que la lluita dels amnistiats havia set justa. Ara no es dona aquesta circumstancia.
L’Indult el pot concedir qualsevol govern. No reconeix la justícia de la seva lluita, és cert, però això ho valorarà la societat.
Stuart Christie, Miquel Núñez i Marcelino Camacho (i tants d’altres), van ser indultats…… No crec que siguin models de rendició.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
25.08.2020  ·  14:47

Gràcies Vicent
Des de casa potser veiem moltes solucions…
Hem de saber que la solució sortirà de gent que es juga quelcom en les seves estratègies…

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
25.08.2020  ·  15:05

Indult, amnistia… ningù parla d’ABSOLUCIÓ? Donem per bó un judici frau?
LLIBERTAT PRESOS POLITICS!!! Us volem lliures

Jordi Onrubia
Jordi Onrubia
25.08.2020  ·  15:05

Crec que triar la presó no fou un error sinó, en tot cas, la gestió que des de la presó s’hagi pogut fer. De cara a la comunitat internacional presó i exili són positius, complementaris i es retroalimenten per palesar la injustícia i la feblesa democràtica d’un estat pària com Espanya. Per tant, l’estratègia jurídica de presó i exili és l’única que pot moure la palanca d’un reguitzell de decisions independents i ajustades al dret internacional com les sentències dels tribunals europeus.

Fa uns anys tots estàvem d’acord que la lluita personal de presos i exiliats no havia d’obstaculitzar l’estratègia de país. Doncs això ha de continuar així.
 
Que les persones tractin d’obtenir la llibertad és una decisió, i potser un deure, personal, que d’altra banda jo no comparteixo si ha de ser a còpia de l’humiliant sol·licitud de clemència acceptant una inexistent culpabilitat. Si ets a la batalla política has de ser-ho amb totes les conseqüències. 

Les errades estratègiques i les lluites caïnites partidistes són un greu problema pero són una realitat. 

Aprofitem i capitalitzem els encerts i les errades. Els encerts per aprofondir en ells, i les errades per a no cometre-les més, deixar de llepar-nos les ferides, aprendre’n i deixar de perdre més temps. 

Així com l’estat aprèn i gaudeix de la por, de la covardia i del desencís causats per la seva repressió, nosaltres hem d’omplir i dexifrar la nostra base de dades amb tots els aconteixements succeïts, grans o petits, en un procés intel·ligent d’assimilació i capitalització de la informació, aprofitant l’acumulació d’experiències i jurisprudències registrades per confrontar Espanya de forma cada cop més intel·ligent. 

Avui estem més a prop que lluny de la nostra llibertat. No defallim.

Muntsa Navarro
Muntsa Navarro
25.08.2020  ·  16:02

A hores d’ara poques novetats es poden afegir. D’acord amb els comentaris que defensen l’indult com a opció personal tot reconeixent l’enorme equivocació que els va dur a creure en la justícia veïna o en consells interessats. En el seu lloc jo segurament faria el que fos.
Pel que fa a les recomanacions finals crec que cal tenir-les presents sempre, cosa que no es té en compte.

Roser Caminals
Roser Caminals
25.08.2020  ·  16:41

Des del punt de vista humà, comprenc molt bé la posició de les dues presoneres. Políticament, però, l’indult no és una bona opció. La decisió d’anar a l’exili o a la presó no és sols personal, es també política. Com diu Toni González, acceptar la culpa ens pot perjudicar a tots internacionalment.
Els presos són útils, fins i tot necessaris, per construir l’argumentari dels exiliats i pressionar la jústicia i l’opinió europees. A no ser que, com afirma Jordi Casanellas, l’indult estigui pactat, els presos no seran alliberats fins que arribin les sentències dels tribunals europeus. El punt flac de la gestió que s’està fent és la trampa del “mentrestant.” Mentrestant, eixamplar la base, mentrestant, acceptar l’indult. Els partidaris del mentrestant diran que la fi justifica els mitjans. Si es persiteix gaire temps en aquest camí, arriba un moment que els mitjans esdevenen la fi i la fi desapareix de l’horitzó.

Jordi Torres
Jordi Torres
25.08.2020  ·  17:12

Molt d’acord amb el comentari del Sr. Gerber Van i d’altres que van en aquesta línia. Els presos polítics han jugat un paper molt important en la lluita per desenmascarar la farsa judicial espanyola. Sense ells i elles, ara ens hauriem de sentir encara amb més insistència la cínica cantarella aquella de que Espanya és un estat de dret consolidat i de que els ‘fugats de la justícia’ tindrien un judici just si no haguessin ‘escapat’. El pitjor de tot seria que a nivell europeu els hi farien cas, ja que no hauríem posat a prova el sistema judicial espanyol davant dels ulls de tota Europa. Ara la miseria moral i política espanyola és innegable, els presos han ajudat a retratar, a canvi de la seva llibertat, les entranyes franquistes d’un estat que no mereixeria ser dins la UE.

Això no treu que l’exili té unes possibilitats de lluita política amb un recorregut molt més llarg, i que les està sabent explotar força bé.

Llibertat per tots els presos polítics, i si volen demanar l’indult, endavant, crec que humanament hi tenen tot el dret. Jo no en faré cap interpretació política d’això.

Josep Parareda
Josep Parareda
25.08.2020  ·  17:17

Perquè diantre els han d’indultar si no han fet res tret d’ofendre l’amo? Admiro en Cuixart i en Romeva, irreductibles, mai no es planyen de res i els seus gestos són de victòria, mai somiquen. Tal com diu en Santiago Espot al seu compte de Twitter, “ens manquen polítics amb caràcter”. Seria interessant que un dia li féssiu una entrevista a Vilaweb.

Tomàs Moreta
Tomàs Moreta
25.08.2020  ·  18:34

Qui demani l’indult potser el tindrà. És una manera de dir qui no continuï tindrà el nostre perdó. Som tan magnànims que som l’òstia.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
25.08.2020  ·  18:57

Pense, Vicent, si possiblement l’Editorial de huí deu haver estat una de les que més has patit dins teu per treure-la. Però feia falta. Gràcies, com sempre. I des d’eixe dolor compartit, vull espressar que demanar l’indult conté un percentatge de capitulació. Però un percentatge, només, de capitulació on el responsablea principal ha estat el poble que no ha esclatat en protesta contínua als carrers, places, carreteres , a les portes de la presó …. Segur que si no els hagués faltat aquest caliu “pràctic” que mereixen, a diari, constant, palpable des de tots els àmbits, el mateix sofriment no els pesaria tant, malgrat tot. Quant de dolor injustament infringit als presos i les seues famílies!!! Des d’aquestes línies, dir-los que són motiu constant de la meua admiració i acompanyament, un referent.

Francesc Contreras
Francesc Contreras
25.08.2020  ·  19:23

Potser el problema rau en que comences demanant 2 INDULTS, que significa que et perdonin i reconeixer que t’has equivocat, i al final s’acaba convertint en BARRA LLIURE D’INDULTS i s’hi acaba apuntant tothom i RENUNCIAnt a la INDEPENDENCIA en nom del país, perque ni anáven llavors a per totes, ni hi van ara, ni hi han anat MAI JUNTS i ben organitzats x aconseguir la independéncia,MAI, i per això tenen a tota la SOCIETAT DESMOVILITZADA desde fa 3 ANYS QUEES DIU AVIAT, tal com denúncia Pablo Hásel, no s’ha aprofitat per fer presió ni res de res

El que pensó que han fet es un SIMULACRE, per poder dir “em fet la feina, ho em intentat “, i es van entregar a la injustícia espanyola pensant en un marró curt i sortir ràpid i ara ja no ho tenen tant clar i per això están pensant la jugada per enterrar el país a canvi d’un marró de 4-6anys i prou, queels permetría dir HO EM INTENTAT, i no ha pogut ser…. fins d’aquí a 30 anys que ARA NO TOCA

Això es el que penso que están negociant a la taula de la submissió en esséncia: claudicar

Desanimat gens. En sap greu pels presos però sento que CAT es mereix una altra cosa que la merda que están negociant a esquenes nostres, respecte i dignitat i un futur digne i en llibertat i mentrestant unió i a per totes i si cal tothom a la presó, de la mateixa manera com van deixar LA VIDA nanos de 16 i 17 anys per defensar la República al 38. La lleva del biberó. Es per ells per nosaltres i pels que vindran darrera nostre que ja está bé de preses de pél i queens hipotequin el futur.

UN RESPECTE PEL POBLE DE CATALUNYA!!!!!!!!

Jordi Buïl
Jordi Buïl
25.08.2020  ·  19:23

(Per a en Lluí Mor)

Com que als editorials només hi podem fer un sol comentari, em veig en l’obligació de posar-me on no em demanen, per sentit de justícia, en defensa de la persona ofesa, que per això no es pot defensar.

En Pere Grau diu: “Tot el meu respecte pels que “són a dins”. I tot el meu rebuig pels que són a fora, i segueixen somiant truites “dialogatives”…”

Si ho llegiu bé, veureu que quan parla dels “de fora” no es refereix als exiliats sinó als de fora de les presons que somien en el diàleg amb l’Estat.

Si us plau, abans de tractar ningú de “ma.. persona”, esforceu-vos a llegir bé el que diu.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
25.08.2020  ·  23:25

La vergüenza de este país Cataluña (con ñ española por muy “independentista” que se declare) es que durante tres años ha puesto el énfasis en sus presos políticos VIP cuando había y hay muchos más presos y damnificados que no tienen ni peculio, ni eco en los medios de comunicación. Algunos de ellos encausados por la propia Generalitat.

¡De traca!

¡De vergüenza!

El coronavirus es un chiste en comparación.

Los políticos VIP, se discute si su petición de indulto es éticamente, o políticamente, legítima o no, y se escriben ríos de tinta al respecto. Los pringraos que fueron al aeropuerto del Prat o a La Jonquera, llamados por el Tsunami Democràtic, que les folle un pez, ni petición de indulto por parte de UGT ni del Vaticano.

En resumidas cuentas, los de a pie pagan el plato. Los presos políticos VIP tienen otros canales para poder salir cuanto antes de su personal desaguisado.

¿Para cuándo un editorial contando las verdades del barquero? A saber, que las verdaderas víctimas son los de a pie.

“Shame on you” Mr. Partal y Vilaweb.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes