Això del documentari d’Andorra no és pas tan clar…

  • «Em fa la impressió que, més que una censura, tenim davant un personatge certament espavilat, expert en publicitat, que ha sabut crear amb materials molt confusos una maniobra d'èxit»

Vicent Partal
30.08.2020 - 21:50
Actualització: 31.08.2020 - 10:30
VilaWeb

‘Com a periodista em preocupen els fets, però també la lògica i l’anàlisi.’ La frase és de Robert Fisk, el periodista anglès que de fa dècades intenta d’explicar-nos què passa al Llevant amb una tenacitat que molt pocs periodistes, Tomàs Alcoverro potser, poden igualar. Efectivament: hi ha els fets. Però els fets han de posar-se en un entorn lògic, o a vegades no n’entendrem gran cosa o ens distraurem mirant el dit en compte de mirar la lluna.

Aquest cap de setmana ha causat un cert enrenou el presumpte cas de censura d’un documentari, en teoria sobre Andorra i la Banca BPA. L’autor, Eric Merola, va insinuar que passava alguna cosa estranya amb aquesta producció, titulada Andorra Hustle, que havia de ser distribuïda per la plataforma de vídeo d’Amazon, però ‘havia estat retirada de la cerca’. I amb això va aconseguir de causar el conegut efecte Streisand. Tothom s’ha posat a parlar d’un documentari amb moltes limitacions, per dir-ho de manera suau, a recomanar-lo de manera insistent i a acusar l’estat espanyol d’haver-lo censurat. Però les coses no són pas tan clares, ni de bon tros.

Divendres vaig mirar el film i he de dir que em va sorprendre negativament. Primer perquè el tema de fons, el cas del banc BPA hi és tractat d’una manera escandalosament parcial. Tots els testimonis que hi parlen són, diguem-ho així, del mateix bàndol, i fins i tot hi ha casos en què, en presentar-los, s’amaga que són, per exemple, advocats dels antics propietaris del banc. I no hi ha cap contrast de versions en cap moment ni s’explica res de tot allò que es va saber sobre les altres possibles raons per al final que va tenir. I això no és detall menor: recordeu aquella vella màxima segons la qual per a tenir per bo un fet no cal tan sols que una explicació sobre aquest fet siga plausible, sinó també que no ho siga cap altra…

La meua sorpresa va ser més grossa encara quan vaig veure que un dels entrevistats era Jaume Reixach, i sobretot quan vaig sentir què deia. Ell juga la part més clarament dedicada a embrutar, en definitiva la seua especialitat de sempre. Es dóna per fet com si fos indiscutible, per exemple, que les fortunes d’Andorra vénen dels passadors de frontera que mataven jueus rics que intentaven salvar-se de l’Holocaust. És un vell rumor que té l’origen en un reportatge de la revista espanyola Reporter el 1977 i que no ha estat provat amb fets, però que desafia completament la lògica del moment –allò que dèiem de Fisk. Andorra era controlada pels nazis, el copríncep francès era Petain i el bisbe de la Seu, franquista. Passar clandestinament resistents no era una activitat simpàtica, sense risc. I imaginar que es van fer grans fortunes amb això implica que en devien passar moltíssims i que no van arribar a destinació la majoria, cosa que costa de creure perquè els jueus, ben organitzats, no ho han denunciat mai. A més que la presumpta riquesa original seria, en tot cas, dels diners que duien a sobre, diners estrangers difícils de bescanviar. I tants en portaven? I encara: com és que només mataren els jueus i no els rics que no ho eren? O com és que els passadors d’Andorra es van fer tan rics matant jueus i no se’n van fer, en canvi, els passadors de la Cerdanya o els de l’Aran, o els de l’Aragó o els bascs?

Bona part del documentari va en aquesta línia decebedora de relatar coses pel boc gros, però de sobte el to canvia gràcies a un tomb tan espectacular com desconcertant. Perquè apareixen en pantalla els presidents Mas i Puigdemont i l’advocat Gonzalo Boye parlant de les operacions de l’estat espanyol contra Catalunya, entre les quals és sabut que hi va haver pressions de tota mena sobre Andorra. Aquesta segona part, excepte per comentaris puntuals, no té res a veure amb la primera, però aconsegueix de manera eficaç l’efecte de legitimar el discurs, parcial, que s’ha ofert sobre el cas BPA. I aconsegueix, així, de posar bona part dels independentistes catalans a favor dels antics propietaris del banc, car, fent seua la segona part, fan seua també, sense adonar-se’n, la primera.

En veient-lo, tot això em va causar una sensació molt estranya, de parany. De manera que vaig cercar més informació sobre l’autor. I ràpidament vaig trobar aquesta crònica de The Village Voice, la revista de Nova York, que diu que un film polèmic anterior de Merola ‘viola totes les regles bàsiques del reporterisme ètic’ perquè només dóna veu a una part implicada. Diu: ‘Eric Merola, un ex-director d’anuncis, o és la persona més crèdula del món o no entén la diferència entre fer un documentari i fer un anunci, o té una relació a amagar amb l’objecte del seu primer film, suposadament de no-ficció.’

I també vaig trobar aquesta altra anotació a Science Bloc, en la qual s’explica que Merola ha fet servir en públic a favor seu una anècdota indemostrable i poc creïble sobre David Axelrod, un assessor important d’Obama a qui fa passar per interessat en la seua feina. El seu primer film, el més conegut, aquest en què entrevista també tan sols una part, va ser igualment font d’escàndol perquè va sobre el conflicte amb les autoritats sanitàries americanes d’un metge que deia que havia guarit el càncer amb orina humana.

Va ser enmig d’aquesta recerca que em va arribar la notícia de la presumpta censura del film a Amazon Prime Video. A VilaWeb vam optar per explicar-ho remarcant el caràcter polèmic del film i vam demanar explicacions a Amazon Prime. La resposta va ser un escrit sobre la diferència dels drets d’autors en diversos països que clarament indicava que Amazon no entenia ni la pregunta. Per què? Bé, hi ha un element important que cal tenir en compte, que és que Amazon Prime no selecciona pas els films que presenta, com fan Filmin i Netflix, per exemple. Amazon Prime Video s’assembla més a YouTube que no a Netflix perquè, de fet, qualsevol persona pot pujar-hi un film seu, tal com es pot comprovar. I això què vol dir? Doncs que Merola té el control de la seua producció, llevat que l’haja cedit voluntàriament a algú.

De fet, el vídeo motiu de la polèmica era a YouTube fins divendres, on havia aconseguit un discret nombre de visites. Va desaparèixer de YouTube divendres, es va poder veure unes quantes hores a Amazon Prime i ha tornat a YouTube, ara envoltat de l’aurèola de la censura, on ha estat visualitzat en un sol dia, segons les estatístiques, per cent quaranta mil persones. Tot un rècord.

Tenint en compte que Merola mateix havia anunciat que el vídeo seria disponible, no ara, sinó a primers de setembre a Amazon Prime, i vists els polèmics antecedents en films anteriors –com també el contingut contradictori i truculent del film–, què voleu que us diga? Em fa la impressió que, més que una censura, tenim davant un personatge certament espavilat, expert en publicitat, que ha sabut crear amb materials molt confusos una maniobra d’èxit. Per a ell i, supose, per als antics amos de la banca BPA.

PS: No ens confonguem, tampoc. És evident que Espanya ha jugat brut amb Andorra i que el govern andorrà no ha defensat la sobirania del país en veient la intromissió de Madrid. Cap dubte i és molt greu. Però això no ho explica tot. Tampoc no hi ha cap dubte que Andorra paga haver viscut durant anys al marge de la legalitat i la transparència de la societat internacional, especialment en qüestions financeres. Amb aquest menú, elaborar un plat de mitges veritats amb morts a l’armari i draps bruts convenientment adobats no és una tasca precisament complicada.

Sobre això, per tant, dos comentaris finals. El primer és que resulta sorprenent que gairebé tot el catalanisme ha presentat aquest episodi com una batalla en el marc del Principat de Catalunya, com si Andorra fos un país estranger o només un peó. La inconsistència del nacionalisme català respecte de la resta de la nació que no és Catalunya és ben coneguda, però en aquest cas supera allò que es podria esperar.

I el segon. Si, com hem fet tantes altres vegades a VilaWeb, expliquem tot això, que alguns poden pensar que va contra el relat independentista, és perquè estem convençuts que la ignorància no afavoreix mai ningú. Alguna gent pot pensar que és millor defensar la hipòtesi que Espanya ha censurat un documentari pro-independència, encara que siga molt difícil de creure-ho, que tot s’hi val. Jo no ho crec. Algunes altres voltes ja he sostingut aquesta discussió, com va passar quan vam desmuntar unes teories falses que deien que la Comissió Europea pagava Ciutadans o unes altres de molt truculentes sobre l’autor de l’atemptat de la Rambla, per esmentar-ne només dues.

No ho crec, en primer lloc, perquè la credibilitat de la informació que tu dónes depèn de ser conseqüents, i ben poca credibilitat tindríem si fóssem capaços de desmuntar només els enganys que sembla que convindria de desmuntar i no pas tots. Però, en segon lloc, perquè crec que la independència ha de servir per a fer un país millor, no una Espanyeta en petit, amb tots els seus defectes i només amb una bandera diferent. I no es crea cap societat millor callant perquè et convé, malgrat saber que allò que tens al davant no és aigua clara…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
30.08.2020  ·  22:32

Moltes gràcies Sr. Vicent Partal.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
30.08.2020  ·  22:40

Lo del BPA no ho tinc molt clar, la resta sí.

Maria Josepa Montagut
Maria Josepa Montagut
30.08.2020  ·  22:46

Sr. Partal molt conforme amb vosté.Volem una societat millor.

Josep Salart
Josep Salart
30.08.2020  ·  22:49

Estic d’acord amb l’editorial.

No, no he vist el documental però si que porto anys i anys llegint i cercant temes dels passadors de fronteres, dels jueus i del torp. Conéc be el territori, l’història i la profundització d’algún tema com el romànic i tot lo escrit per altres estudiosos en altre temes, com els andosins o el comtes de Foix.

Ja ho veurem. Ara és massa fàcil.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
30.08.2020  ·  23:27

Gràcies Vicent a mi em calia un editorial com aquest.

Josep Gualló
Josep Gualló
30.08.2020  ·  23:31

LA REPÚBLICA CATALANA CAL QUE SIGUI MODÈLICA

No podem matar tot el que és gras i no podem donar per bones coses poc clares perquè ens són favorables.

He de dir que jo tampoc vaig veure aquest video perquè tota la propaganda que corria em sonava a pamflet polític de baixa estofa, vaig esperar a veure com acabava.

Agraeixo molt Vicent que hagis posat els punts sobre les is . Quan encara anava a l’escola i estudiava llatí, em va quedar gravada a la memòria una frase que vam traduir i m’ha quedat fixada en el compendi de ètica personal. A molta gent li sembla una broma però per mi és molt seriosa: “La dona del Cessar no és suficient que sigui honesta, també cal que ho sembli”.

Josep Usó
Josep Usó
30.08.2020  ·  23:42

Certament, el documental és parcial, pel que respecta a l’assumpte bancari. I, personalment, em sembla excessiu muntar tot aquest enrenou només per a saber si tres famílies concretes tenien comptes a un banc concret. . Molt aclaridor l’editorial. Gràcies.

Joan Gímenez
Joan Gímenez
30.08.2020  ·  23:42

Si fa 45 dies el jutge d Andorra encara no estava decidit en implicar a Rajoy
No se com està actualment tot el problema judicial

JOSEFA IGARTUA
JOSEFA IGARTUA
30.08.2020  ·  23:52

Quan ho vaig llegir, la primera part la vaig poder seguir recordava el tema dels comptes del Sr. A. Mas i del Sr. Oriol Junqueres. Però el gir que vostè diu va ser sorpresiu pq de sobte fa un enllaç amb l’1 d’octubre. Però em sobte que el President Puigdemont i pren part i el Sr Boye. Total que del que es mostra en la peli hem d’arronssar el nas. Veritats que s’han aprofitat pr fer el que es, una pelicula.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
30.08.2020  ·  23:52

Personalment crec que la gent a Catalunya, i molt possiblement a altres llocs, sabran discernir i/o separar tota la truculència, del BPA, amb el motiu i l’inici o la font de tot plegat, que com sempre altres amb estil mafiós han aprofitat per fer un gran negoci lucratiu.

Tot surt de la frase que diu el comandament de la guàrdia civil que surt al vídeo, “España tiene una guerra con Cataluña”, tenen por que hi hagi padrins adinerats catalans, que tinguin diners i ajut o connivència, amb directius del BPA, d’origen català amb poder al BPA, que puguin finançar en un moment donat un exercit català, cosa que fa molta por a Espanya.

Davant d’aquesta ofensiva de guerra bruta espanyola o més concretament de la guàrdia civil, hi ha “voltors” que aprofiten el moment, però a mi lo que m’importa es l’origen de tot, que al igual amb tot lo que ens passa als catalans, surt d’allí mateix, i desprès volen que els estimem….com es pot estimar a qui et declara la guerra, de forma tant bruta i prepotent??……creant i inventant mentides a tort i dret??……

Si queda molt clar lo que fa més por a Espanya, potser hauria de ser un indicatiu de per on tenim d’anar….i sense perdre més temps….

Josep Sendra
Josep Sendra
31.08.2020  ·  00:09

És veritat que hi ha alguna cosa hollywodiense, i per altra part, també ho trobo normal, s’ha de fer atractiu i per un gran públic…però en general m’ha agradat molt. La BPA queda retratada com que va ser la nina trencada per tenir comptes de Pujol, i com l’Estat andorrà va acceptar les presions d’Ascanya per menjar-se-la amb patates, que és el que han fet i ara no saben com tancar el tema, ja que tot és mentida. Vicent Partal diu que l’Ltra part no ix, i és normal…és un cas que torpedina totalment l’Estat andorrà…que van a dir? Que no volen diners de gent radical? De gent que tinga problemes amb Ascanya? Amb França ? Amb els Estats Units? De que serveix tenir els diners en un paradís fiscal si després un Estat gran els pot confiscat en base a…que eres persona non grata…? Això demostra les febleses dels Estats petits versus els grans (al tanto Catalunya també…) i sobretot que el documental és un venjança, la qual cosa també està bé, perquè veus les lluites dels paradisos fiscals per poder sobreviure. M’ha agradat molt.

Jordi Alvinyà
Jordi Alvinyà
31.08.2020  ·  00:23

Vicent, seguramenr tens rao amb l’analisi que fas de la qualitat analitica del film i del que dius del seu director. Es evident tambe que fer sortir un personatge de mes que dubtosa reputacio professional com es el redactor de La Valira, no aporta cap garantia de seriositat al documental. Pero demostres tenir un molt escas coneixement de la historia i de la realitat andorrana; que si be es una societat petita tambe es cert que es una societat extremadament complicada, fins i tot per als catalans de l’altra banda de la frontera. Del tema passadors informat’en be, perque fa fredat!

Robert Mora
Robert Mora
31.08.2020  ·  00:42

Un toc d’atenció. No tot s’hi val, ni els fins justifiquen els mitjans

Mercè Pons
Mercè Pons
31.08.2020  ·  00:48

Sense saber explicar-ho com Vd. Després de veure-ho em va grinyolar molt. Gràcies per tota la seva explicació.

Gemma R.
Gemma R.
31.08.2020  ·  01:03

El documental assegura que ningú del govern andorrà va voler participar-hi. Per altra banda un usuari d’ Amazon Prime va cursar una queixa sobre la no aparició del documental a la búsqueda, i Amazon li contestà en una carta que España ho ha prohibit. Posa pantallasso de la resposta. Podeu consultar aquí

https://twitter.com/Norai83411665/status/1299753694867714048?s=19

També em va frepar el sistema judicial andorrà. Em sembla molt poc garantista, tal com denúncia Gonzalo Boye al documental,q exerceix d’ advocat d’ un dels advocats del BPA

EEUU dés dels atemptats de les Torres bessones, va crear lleis per destruir qui vulgui d’ un plumasso, com en el cas del BPA, d’ un día per un altre i sense necessitat de proves ni jutges.

Espanya no demana favors sempre, a vegades enganya a altres països, com és en aquest cas, que acusa al BPA de blanqueig de capitals de diners tacats de sang, quan ja s’ ha demostrat q això era fals i Espanya ho sabía perquè va manipular la informació amb la fi que EEUU, li prohibís a BPA operar amb dólars, el q significava la seva fi de facto.

No entraré a jutjar la vàlua d’ Eric Merola ni del seu anterior documental. Em sembla molt més rellevant i preocupant el que posa en evidència, malgrat se li hagi colat un personatge que té algún interès personal o polític en tergiversar la història Andorrana. Per un americà que no sabía ni que existia Andorra fins que es va fixar en aquest cas, tampoc ho veig incomprensible o de mala fe documental.

Albert Colomer
Albert Colomer
31.08.2020  ·  01:08

Moltes gràcies. M’estalvio les dues hores de propaganda i en tinc una informació espléndida amb el vostre article davant del qual em trec el barret.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
31.08.2020  ·  06:34

Prenc nota, i aplaudeixo aquest editorial.

Joan López
Joan López
31.08.2020  ·  06:39

Jo estic esperant un bon article d’investigaciò de vilaweb dels assesinats de la rambla I cambrils del 17-8-17.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
31.08.2020  ·  07:19

Trobo que la participacio del talós tripartidista es una anecdota de 15 segons i que no fa res de bo dins el reportatge. Ara que el Govern d’Andorra es un grup de lladres o de l’altre banc, i que faran tot el que puguin contra Catalunya es un fet, i amb l’ajuda del miserable Vives de la Cope. Trobo que respecte a españa es reportatge es brutal i ens explica la forma d’actuar amb gravacions bestials, per mi mai escoltades i que fan por

Roger D
Roger D
31.08.2020  ·  07:32

Menys mal que tenim en Partal.

Jordi Torres
Jordi Torres
31.08.2020  ·  07:33

Gràcies per l’editorial Vicenç, molt necessària. Ahir vaig veure el documental i, tot i que alguna cosa grinyolava, mentalment vaig comprar la versió de l’autor.

Albert Miret
Albert Miret
31.08.2020  ·  07:34

Jo sí que vaig veure el vídeo, i bàsicament en vaig deduir unes quantes coses:
1. Són dos reportatges enganxats de qualsevol manera i que no acabes de treure’n l’aigua clara de la relació entre ells.
2. La banca d’allà on sigui i tot el que l’envolta és pura putrefacció i màfia, i els polítics espanyols i tots els seus sicaris repressius també. Al vídeo sembla que tots siguin una colla de gamberrets de carrer que son dolentets, però ja se sap…
3. És indubtable tot el que diuen els personatges del segon reportatge, i no ho és pel reportatge, sinó perquè ho hem viscut i ho vivim cada dia en propia pell. Aquest tipus de reportatges només emmerden el nostre projecte, i això és el que l’hi interessa a la Moncloa-k.
4.El voraç atac espanyol clàssic en totes les descolonitzacions que li han anat succeint una darrere l’altra, purament per idiotesa i per ser mala gent, hi és, hi ha sigut sempre i sempre hi serà fins que els catalans diguem que prou.
5. Agrair-te l’aclariment de la teva investigació, Vicent. Em va resultar increïble des del principi la bondat absoluta dels banquers. Em va passar el mateix que amb l’entrevista de l’Oriol Junqueras, de tant repetir que era una boníssima persona, m’ho va fer dubtar seriosament.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
31.08.2020  ·  07:38

Bon periodisme! Salut.

Josep Seguer
Josep Seguer
31.08.2020  ·  07:57

Que es de part és evident. Que posa al actual President andorrà ‘a caldo’ també. Per tant tenen tota la informació per desmentiro i dir la seva veritat. Ho faran? El editorial, bo com de costum, crec que tampoc aporta res per negar el que es diu al reportatge TV. Sense haver-lo encara llegit, només el que apareix a les xarxes, personalment, crec que el que més verosimilitud dona al llibre del President Puigdemont és que encara ningú ha nevat el que es diu. Aquí tenim un altre cas, ja veure’m.

Josep Palou
Josep Palou
31.08.2020  ·  08:14

Increïble que en plena guerra psicològica i política contra l’estat colonitzador carregueu contra un documental que destapa les clavegueres d’espanya. Amb aquesta mentalitat podem esperar la independència d’asseguts.

Francesc Contreras
Francesc Contreras
31.08.2020  ·  08:20

Vaig veure un tros del vídeo i me’n vaig cansar

Bona feina Sr Partal i resta del equip!!!

Salut i RepúbliCAT

Carlos Ollé
Carlos Ollé
31.08.2020  ·  08:34

No entenc el teu raonament.

Quan dius que l’altra part no hi participa, a qui refereixes? Als comissaris policials espanyols, al ministre d’interior espanyol? O potser al president del govern Andorra?

La locució ja assenyala que el govern Andorra refusa de participar el treball, amb l’excepció de la Directora de l’Institut Andorra de drets humans. Que per cert suggereix que les acusacions no tenen fonament.

No entenc el que dius

Sembla que suggereixes que el fet que el treball no surti a les cerques de la plataforma és atribuïble al seu autor. Com seria possible això? En el procés de publicar l’obra no hi ha cap opció per l’exclusió en el motor de cerques. Podries aclarir que vols dir?

Als Estats Units la cerca de “Adorra Hustle” o “Eric Merola” no retorna la pel·lícula. Els he trucat i el servei d’assistència al client no s’ho explica. Em varen dir que no s’ho havien trobat mai. Ho investigaran i ja em respondran. Ja veurem.

El que et puc dir és que si busques, al mateix cercador “Phil Ebiner” retorna una llista de pel·lícules de 119 resultats. La durada mitjana d’aquests films és de 8 minuts i hi pots trobar títols com “Top 10 ways to earn passive income”. No vull desmerèixer a aquest autor, simplement és una manera d’il·lustrar com funciona del cercador de la plataforma.

Vicenc, no entenc el que dius. Ho podries aclarir?
Gracies.
–Carles

josep SELVA
josep SELVA
31.08.2020  ·  08:45

Els fets son els fets els expliqui Agamèmnon o el seu porcater. A veure Sr. Partal, no et cau be en Merola, es evident, no t’en fies i has anat a buscar algún article que el desacredita. En Jaume Reixach serà el que vulguis peró el que diu no te gaire discussió, diu evidències. I els qui parlen son els perjudicats perque el perjudicadors no hi volen sortir.
La veritat es que de vegades no t’entenc i crec que et mous per fílies i fòbies. Jo he vist dues vegades el reportatge sencer i em sembla impecable, ja em diras quin dels fets que relata son mentida o son tergiversats. Es van carregar un banc andorrà, no pas tots, amb la conxorxa entre EspaÑa i EEUU, no s’ha trobat cap prova de blanqeig ni d’il·legalitats. Els beneficis de l’operació s’han repartit entre Ñ i EEUU, uns en volien treure informació confidencial sobre Mas, Junqueres i Pujol i no se’n van sortir, els americans es van quedar un banc, a traves d’un fons voltor, pagant un 14% del seu valor i deixant en la misèria a tots els depositants del BPA que tenen els seus diners blocats, i el fiscal andorrà no te res a envejar als fiscals espaÑols: dos anys en presó preventiva a el Conseller delegat una llarga llista de processats en espera de judici que esta en stand by, com les resolucions del TC español, per putejar als acusats. Que més vols?
Un amic comú a qui tu coneixes també es va adreçar a Amazon i li varen respondre per mail reconeixent que tenien censura. No se que els hi vareu preguntar vosaltres.
No entenc en absolut el teu editorial ni se les teves intencions en fer-lo, tots sabem que Andorra no es un Estat real, sempre ha viscut del contraban i les mafies locals, de guardar diners en l’antic paradís fiscal i que no n’hi ha un pam de net, que el català, idioma oficial no el sentiràs pels carrers, i que alguns dels seus càrrecs de govern son d’alló mes podrits i abjectes, com Jordi Cinca, traficant de diamants de sang i ministre de Justícia per mes inri en el moment de la nota del CinFen i ara garant de les pensions andorranes. Que mes es pot demanar?
En fi, recomano a tots els teus lectors i als aduladors habituals que abans de creure’s res es mirin el video i pensin per si mateixos en lloc de creure’s a aquest o a aquell

Mercè Duran
Mercè Duran
31.08.2020  ·  08:48

Molt.bé, però es tracta de veure’l i que cadascú tregui les seves propies conclusions.

Albert Mas
Albert Mas
31.08.2020  ·  08:58

No entenc tampoc l’editorial. Tinc problemes de comprensió lectora, el resum seria: no et
creguis tot el que diu la tv? No tot el reportatge es veritat? No es respecten principis del periodisme?
Tots varem veure la baixada de pantalons d’Andorra, el seu dia, jo compro la història.

Pep Agulló
Pep Agulló
31.08.2020  ·  09:01

VILAWEB AL SERVEI DE LA CLAREDAT…

Desmuntant teories falses. És per això que estic subscrit a VilaWeb. El més estrany és que el que hauria de ser normal en un diari seriós, s’hagi de justificar tant (dos últims paràgrafs)… El futur llibre d’estil ho resoldrà…

Potser s’hauria d’explicar més qui és aquest personatge que se cita, en Jaume Reixach fundador de El Triangle, per tal de justificar-ne l’adjectiu, que subscric del tot, d’embrutidor professional…

Jordi Isern
Jordi Isern
31.08.2020  ·  09:08

A mi, tant com el contingut del documental, m’escandalitza que cap dels acusats vulgui dir res, i el silenci de l’estat espanyol. M’estranya que la fiscalia no intervingui: si són mentides, a què espera per presentar una querella criminal contra l’autor per difamació? Tot el que envolta Espanya respecte a Catalunya és tèrbol i fosc, com l’atemptat del 17-A, i no s’investiga mai res. Les clavegueres porten tanta merda que aviat desbordaran, i Espanya, el poble espanyol, s’ho empassa tot. És la raó d’estat del Richelieu.

Mario Borras
Mario Borras
31.08.2020  ·  09:12

La honestedat intelectual és indispensable!
Gracies Vicenç Partal!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
31.08.2020  ·  09:19

Bona editorial, s’ha de ser mokt honest i valent per a entrar “al trapo” en el tractat pel vídeo, però també s’ha de procurar objectivitat

Cert que hem de voler un periodisme honest, independent i valent a la nostra futura República Catalana.

Cert que al vídeo/documental presenten com màrtirs innocents els propietaris del BPA, quan tots, o una majoria, pensem que els directius de banca (em refereixo als accionistes majoritaris i l’alta direcció, no als d’oficines) no tenen més ànima que estar amb el poder fàctic i econòmic, encara que aquest poder estigui tacat de sang i/o corrupció.

Però (i en això estic d’acord amb l’escrit per altres subscriptors) això no treu que els que hem viscut (i estem vivint) la guerra bruta d’espanya contra Catalunya, aquí i arreu el món, la guerra bruta del periodisme espanyol servil amb el poder fàctic naZionalista espanyol, estiguem convençuts que això és el que ha passat amb l’atac al BPA. S’ha atacat amb mentides i pressions, de manera més barroera que al vídeo, emprant els nostres diners, a Catalunya i el seu desig d’independència i de demostrar que NO ÉS espanya.

També estic d’acord amb les observacions d’un altre subscriptor sobre el fet de que de moment, si mes no jo no ho he sentit, ningú ha saltat per contradir el vídeo.

On és la premsa a sou de la borbònica/feixista espanya?
No crec que diguin res, o molt poc, perquè tenen ordres de no donar ni la més mínima publicitat al vídeo. Els terroritza.

On és la reacció del tresor americà defessant-se?
Que jo sàpiga no ho he vist, potser perquè eren còmplices o perquè es van deixar enganyar per espanya i no ho volen reconèixer, però no ho desmenteixen, simplement han dit “donde dije digo, digo Diego” després d’haver destrossat un banc i la vida d’alguns com a dany col·lateral.

També estic d’acord amb algun comentari que avala la tesi de que al vídeo no hi és l’altra part (per exemple el govern andorrà) perquè no sabrien com donar explicacions convincents.

Resumint, be per tu Vicenç.
Per haver entrat en el tema amb aquest enfoc sobre el periodisme veraç, posant a pensar als teus lectors i treient d’ells les seves opinions i posicionaments.
El prestigi que tens ens permet a tots partir de la base indiscutible de que aquest ha estat el teu objectiu únic, i que no ha estat cap deriva resultant de pressions externes, per a devaluar el que es diu, que tu també segur que reps i moltes.
Continua ferm.

enric llopis
enric llopis
31.08.2020  ·  09:20

Moltes gràcies senyor Partal. De vegades em deixo endur per la rauxa. Es bó contrastar les dades i fer una bona reflexió. Per un pais millor.

Roser Giner
Roser Giner
31.08.2020  ·  09:23

Tot es opinable i cadascú treu les seves pròpies conclusions. Ara bé, aquest documental explica molt i molt bé com es fa per ensorrar un banc amb mentides i males pràctiques per part d’estaments que la gent que intentem sobreviure desconeixem i ens retrata un món de merda i interessos que vol esclafar als febles i a les minories. Ñ, EE.UU i ambicions de gent d’un estat no real, obscur i que sempre s’han amagat. Es un documental que cal veure’l.

LLibert Casanovas
LLibert Casanovas
31.08.2020  ·  09:27

El fons es certament escandalós, però com bé dius Vicent, cal ser rigorós. A mi em va grinyolar molt que a part del Sr. Laplana i el Sr. Boye, tots tenen una expressió molt limitada en Anglès. En alguns casos fins i tot frega el ridícul…

Víctor Suñé
Víctor Suñé
31.08.2020  ·  09:33

Gràcies per la informació, Sr Partal. No és sense raó que VW té el prestigi que té.

josep soler
josep soler
31.08.2020  ·  10:15

Felicitacions per VilaWeb.
Si només el 10% dels professionals del gremi de periodisme tinguessin el mateix nivell d’ètica i talent, potser ja seríem independents.

baldo oliva
baldo oliva
31.08.2020  ·  10:16

Gràcies. Una mostra més del bon periodisme q fa Vilaweb.

Salvador Campo
Salvador Campo
31.08.2020  ·  10:18

Trobo aquest article parcial I poc equidistant. No em passa mai amb les editorials de VW, excepte avui.

Fàtima Izquierdo
Fàtima Izquierdo
31.08.2020  ·  10:20

Jo l’he vist i me’l crec. És cert que dels bancs i la seva transperència amb l’elecció dels seus clients en pots dubtar. Però també diuen que varen demanar la participació de membres del govern andorrà i no hi varen voler participar. Si el que es diu és un fake, o una part almenys, ara és l’hora de què ells expliquin la veritat en un altre documentari i el pengin a les xarxes, no voldran quedar com els deixa el documental. Començant pel ministre de justícia d’aleshores, que és molt fort lo del comerç de diamants de sang, i acabant pel bisbe de la Seu.

Enric Pladevall
Enric Pladevall
31.08.2020  ·  10:23

Sr. Partal
no comparteixo aquesta vegada l’Editorial. No conec aquest tal Sr. Reixach. Desconec si alguns andorrans van robar als jueus?.
però vs. posa en dubte el que s’explica molt be en la primera part del documental. Com el BPA és saquejat pels USA amb l’ajuda de Ñ i el govern andorrà , per una doble raó : saquejar el banc i desprestigiar l’independentisme Això és així o és mentida? vs. te més informació que ens ho aclareixi? perquè la cosa és molt greu. Segons els informes de PWC no és va trobar res al BPA relacionat amb diner brut, (sempre ho és una mica) de sang, o blanqueig…. això és cert? o podem tenir d’altres informacions?
I les implicacions del President del govern andorrà, els seus jutges, amb la policia Ñola i l’entitat USA són certes ? o són mentides o muntatge?
la implicació d’escàndol del President amb el tràfic de diamants és certa o falsa?. si és posa en dubte estaria be de saber-ne els detalls qua fan dubtar. Ni Artur Mas, ni Junqueres tenien diners al BPA si Pujol oi? el poder econòmic mundial sempre fa lleis a mida per tenir carta blanca, és la màfia legal. Hi haurà un judici a Andorrà, els petits accionistes del BPA que han perdut tots els seus estalvis els podran recuperar?
la segona part del documental és d’una evidencia aclaparadora Ñ no tindrà cap aturador en fer el que calgui per acabar amb CAT, robar banc , matar, el que faci falta ens ho han dit per activa i passiva. I així estem.

Lluís Ribera
Lluís Ribera
31.08.2020  ·  10:25

És per editorials com aquest, i molts d’altres, que som subscriptors i seguidors de Vilaweb. Gràcies Vicent Partal.

Berta Carulla
Berta Carulla
31.08.2020  ·  10:33

Ahir al vespre vaig venir a llegir l’editorial i el vaig treure rápid de davant la vista. Aquest matí amb el cap menys calent l’he pugut encarar.

Penso que cadascú tenim els nostres filtres i no creiem qualsevol cosa escrita o filmada, sinó que fem servir el criteri. Almenys així hauria de ser tant aquí com allà.

Dit això, el documental m’encanta, l’he vist diverses vegades, és dinàmic i atractiu, cosa molt d’agrair. El trobo molt recomanable i em sembla trist que hi hagi qui digui que s’estalviarà de veure’l després de llegir l’editorial.

I és veritat que va desaparèixer com a resultat a les recerques d’Amazon (no s’ho va inventar l’autor): no n’hi havia prou amb tenir força interès de veure’l per a poder—ho fer, mentre no va estar a yutube.

Puc entendre el desig de rigor. Però la brutícia que ens aboca l’EE a sobre no té rival. La pena és que trobi tants aliats. Valdria la pena no ser-ho nosaltres.

Julio Montabes
Julio Montabes
31.08.2020  ·  10:38

Gràcies Vicent Partal. Gràcies Vilaweb. Per respectar els vostres lectors i lectores.

Jaume Palau
Jaume Palau
31.08.2020  ·  10:39

Coincideixo amb el Sr. Partal en que aquest reportatge es un “retalla i enganxa”. Està bé que busqui antecedents de la seriositat periodística del seu autor, així tots ens hi situem, i que destapi a segon quins periodistes que hi posen cullerada. Potser hi trobat a faltar que poses èmfasi es el l’origen de l’afer. La conxorxa del govern espanyol amb les autoritats de control bancari nord-americanes per embolicar els afers de la família Pujol, ja coneguts per l’Estat espanyol per confidències de personal del banc, i portar-los a la llum barrejats amb amb líders de l’independentisme, en Mas i en Junqueras, que no hi tenien res a veure. Aquesta es la guerra bruta de l’Estat: involucrar a gent que no tenia tes a veure amb el que sabien de cert amb l’objectiu de llançar brutícia sobre els líders del moviment i per tant sobre el moviment mateix. La resta no me interessa.

Lluís Casas
Lluís Casas
31.08.2020  ·  10:50

Bon dia, la Editorial de avui la trobo correcta, anar destapan el joc brut de la potència que ens té sotmesos, però jo he entrat en la part del tram final ahon en Partal parla de la Espanyeta i al veure que ningú fá cap piulada em preocupa i molt, deixar un estat per un altre i continuar igual.

Ventura Passols
Ventura Passols
31.08.2020  ·  10:56

Hola Vicent, t’agraeixo el teu editorial. Ahir al vespre vaig mirar el docentari. Moltes de les reflexions que fas em van passar pel cap, el fet de fer fortuna matant jueus, que trobo molt desafortunat.
Certament és sensacionalista, tot i que en cap moment facis servir aquesta paraula.
Gràcies per la revisió crítica.
Ventura.

jordi masip
jordi masip
31.08.2020  ·  11:01

He vist el documental, certament va ser una mica complicat accedir-hi.
No dubto que en algun fet descrit les dades no siguin del tot correctes o inclús intencionadament partidistes. Separant alguna irrellevància,
es fa difícil contradir les proves clau, evidents i de pes de la trama de la conspiració.
Dir que l’autor fa una lectura determinada (…o subjectiva, es evident! es la seva versió i la explica com ell considera mes eloqüent) o dubtar de la veracitat dels fets per altres documentals realitzats per ell no es la millor manera de desacreditar una bona i feixuga feina.
Els fets manen i la narració no admet opinions simplistes sobre defectes de format o si ha estat o no censurat, això es el de menys!
Merola ha fet una gran feina d’investigació i el documental de 2 hores es fa apassionant i alhora indignant pels fets descrits.
Ara seria bo que els implicats, retratats i perjudicats en aquest relat de fets contrastats diguessin la seva.

Pedro Margarit
Pedro Margarit
31.08.2020  ·  11:08

Com sempre Vicent, Una bona investigació periodistica.
Però al meu entendre el més important del reportatge és si efectivament, el Estat Espanyol, va filtrar intencionadament, informació al FINCE per destruir un Banc que no volia jugar a entregar els comptes bancaris dels seus clients als poders estatals Espanyols,
I això queda bastant clar que va ser així.
Sempre respectant opinions o investigacions que encara puguin acarir aquest aspecte.

JOSEP MARIA OLLE
JOSEP MARIA OLLE
31.08.2020  ·  11:12

Vicent Partal, un plaer llegir-te cada dia, de fa anys, juntament amb tots els comentaris, de la teva editorial.
Avui no comparteixo gens el que ens diu, en la major part de la mateixa.
Et dic, content per l’encert de parlar de l’Estafa a Andorra, on una majoria ja ens havíem mirat (alguns fins a dues vegades), on també ens dius molt be, les dues parts diferenciades. On he vist una mancança del contrasts dels Enyols en la 1a. part.
Considero que Eric Merola, potser a fet les seves trapelles, per donar el màxim èxit al documental. Ara be les, teves indagacions d’ell, però crec , que això t’ha fet perdre la línia per aconseguir una bona editorial, que aquest documental en podíem gaudir molt mes els subscriptors, on has vist el got mig buit sempre.
Llavors aquest paio, Jaume Reixach, a vegades els contes dels jueus, sempre s’han dit, a molts llocs, i no per això sempre han sigut contes, mai veritats demostrades. Això pot ser per donar a entendre certes coses de la societat andorrana, fosca per si mateixa.
El mon de la banca tothom vol guanyar diners, a costa de qui sigui, i a vegades com sigui, i hem vist que els personatges afectats, no els ha ajudat ningú, eren interessos de massa gent del país per ensorrar-los.
La no participació de la part contraria que ens dius, penso que la maldat es dels Enyols, i no sortiran mai, altres interessats, com els andorrans ja els hi anava be de no sortir.
Els personatges que hi han participat, molt be pel Boye, on sempre ens marca tendències de futur, el nostre President @krls tambè, on últimament veig que no es ben vist amb els teus ulls, o a mi m’ha semblat en altres comentaris.
Vicent, crec que ens tindries que donar una segona oportunitat, per a gaudir de una critica, mes bona cara aquest documental, on hi ha molta informació, de la guerra bruta, que es segueix contra nosaltres.

Francesc Fatjó
Francesc Fatjó
31.08.2020  ·  11:13

Moltes gràcies Vicent. Honestedat.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
31.08.2020  ·  11:13

Alguns voldrien una Catalunya sembmant a una Espanya depredadora però més petita.

El director té tota la raó quan exorcitza aquest “tot s’hi val” que hem viscut dia a dia mentre erem espanyols.

Però molts ja no som espanyols.

Angels Linares
Angels Linares
31.08.2020  ·  11:31

Jo l’he vist senser.
En conclusió comproves que qui mana fa el que vol, sense demostrar raons i criminalitzant, tot i que després el CinFen retira l’acusació.
Queden coses per aprofondir i si volen ens ho explicaran.
Alguns dels protagonistes són mès que tenebrosos, sobretot els que després queden molt ben col.locats en el sistema.
El Sr. Partal ens diu que el reportatge és matusser, jo penso que almenys desperta l’atenció respecte a les maniobres que ens poden aplicar quan vulguin.
I sí, val la pena veure’l.

Eugeni Terré
Eugeni Terré
31.08.2020  ·  12:00

Els fets: un directiu ha completat el màxim de dos anys de presó preventiva a Andorra sense saber encara de què l’acusen i espera el judici des de en fa tres, junt amb la resta d’acusats que saben per la premsa de penes de fins a 6 anys de presó i multes de fins 100M€, amb els seus comptes embargats. Però la BPA ja ha estat liquidada i alguns dels seus clients no han recuperats els seus dipòsits.

El documentari, de forma directa i indirecta, de forma argumentada i sense argumentar, llança diverses acusacions sobre l’origen criminal d’algunes fortunes andorranes; la legitimitat dels coprínceps; la parcialitat del govern d’Andorra i la presumpta prevaricació del seu Cap actual; la manca de garanties judicials; el tracte de favor cap a la resta dels bancs andorrans; la inviabilitat del seu sistema bancari fora de la U.E. i sense un banc central que el pugui assistir; la violació per part del deep State espanyol de la sobirania andorrana i la seva implicació directa en la desaparició de la BPA per motius polítics; la comunicació “informal”, induïda i sense proves del FINCEC dels EEUU per desencadenar tota aquesta crisi, mentre accepta la imposició d’una multa al HSBC davant delictes provats i reconeguts de blanqueig de capitals; la desaparició de 1.000M€ dels seus dipositants i la venda de la BPA amb un descompte del 86% sobre seu preu raonable,… i totes les portes giratòries dels principals implicats en aquest cas: ministres, directius d’organismes supervisors, empreses auditores.

A l’altra banda, tenim tres estats acusats pel reportatge, amb els seus sistemes judicials, organismes supervisors, premsa i serveis secrets per desmentir-ho i demanar totes les responsabilitats a qui calgui.

Dit tot això, estic d’acord amb en Partal que, des d’un punt de vista periodístic, no és el millor reportatge que he visionat, perquè sembla un encàrrec de part amb necessitat final de vendetta que podria destruir tot un país (o reestructurar-lo) i apel·la a uns sentiments que no calia barrejar. Com un projecte de comunicació ha estat molt reixit perquè ha posat al damunt de la taula un altre tema que ja hauríem oblidat.

Pere Gimbernat
Pere Gimbernat
31.08.2020  ·  12:06

l’editorial que ens presentes, sobre l’estafa d’Andorra, veritat que pot ser te molt de publicitari, però no em negaràs, que surten acusacions molt fortes amb noms i cognoms, que si no es veritat, deuran anar als tribunals per desmentir-ho, en quan als propietaris del banc, es molt fotut que t’ensorrin i et robin els teus diners, per causes polítiques d’una conxorxa, de l’estat espanyol, junt amb polítics andorrans, i saben com actuen les clavegueres de l’estat espanyol, ho podem creure tot. Tan els hi fot robar un banc, com fotre un atemptat a la Rambla, o fotre els nostres dirigents a la presó, saben que son innocents.

Josep M Teixido
Josep M Teixido
31.08.2020  ·  12:15

Estic d’acord amb voste Sr.Partal, jo crec que en el documental hi ha “dos en uno”que no tenen res a veure un d’el altre. Andorra era bonica
quan anavem a comprar “mantega i sucre”, ja fa anys que no hem tornat.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
31.08.2020  ·  12:48

Que el BPA era un banc opac, no es cap notícia ja que ho eren tots els bancs que operaven a Andorra, alguns amb matriu espanyola i catalana.
Que hi van haver-hi pressions per saber si dirigents catalanistes hi tenien dipòsits per part de Govern Espanyol, es ben cert i provat.
Que un escamot de la Guàrdia Civil va vulnerar la integritat territorial d’un altre país pet fer escorcolls, es cert.
Que Andorra es un país de fireta, on s’axopluguen molts fons opacs, també.
Però moltes de les informacions exposades amb el vídeo tenen un sentit de indefensió en front d’un Estat Espanyol que es passa per el forro tots els drets quan li convé.
Sense volguer donar la raó o de treurà-la, crec que la guerra bruta que segueix fent el Estat Espanyol no te aturador, i que molta gent se sent indefensa.
Lo de las fortunes aconseguides matant jueus, ho veig de difícil provatura encara que no descarto que en alguns casos pugui ser veritat, ja que aquí durant aquest període també hi varen haver casos de apropiacions indegudes de bens, inclús molts més anys després.
No crec amb la puresa de la informació com a mantra, però un cert tuf exculpatori si que te el vídeo.

Enric Emo
Enric Emo
31.08.2020  ·  13:48

Penso que absn del documental ja se sabia que agents espanyols havien presionat directius de la BPA per “pescar” comptes dels Srs Mas, Jonqueres i Pujol. No son els comptes de “tres famílies” com diu algun comentarista, sinó de tres polítics molt significatius als que l’estat volia desprestigiar per fer mal a l’independentisme. Cal recordar que l’estat va llançar falses acusacions sobre un compte bancari inexistent a Suissa de l’alcalde Trias en plena campanya electoral a l’ajuntament de Barcelona. En aquest documental es veritat que només hi surt una part, tanmateix fets com els del ministre d’Andorra propietari d’una societat pel tràfic de diamants i or de sang de líberia és una acusació molt forta i qui l’ha fet no ha estat condemnat per fer-la. El documental exposa molt bé les seves raons. Ara caldria que l’altra part exposés les seves, però algú dubta que

1.l’estat espanyol s’hi va posar per fer mal a l’independentisme en un país on a més té desplegats molts policies per mitjà d’embaixada?

2. Que Andorra i el seu sistema bancari son petits i que era molt fàcil obligar-los a actuar sense un escrupulós respecte per les lleis si no volien enfonsar-se?

Rosa Gispert
Rosa Gispert
31.08.2020  ·  14:27

D’acord que el documentari té dues parts. La primera segurament encarregada pels propis perjudicats de BPA. L’aniquilació del banc va suposar unes pèrdues de1000 milions i molta gent, també honrada, hi va perdre i una societat americana hi va guanyar molts milions en la compra. El govern andorrà, mafiós,que inclou el president actual, tenen interès en demostrar que el banc blanquejava diners i és culpable, per què sinó, després que els americans el retiressin de la llista negra els pot tocar a pagar a ells la desfeta. Per tant és lògic que els perjudicats vulguin defensar-se.
La segona part està clar que és un afegit per fer guanyar publicitat i el moviment a Amazon segurament també. Però això no vol dir que les amenaces que va rebre el directiu del banc si no donava les dades de Pujol, Mas i Junqueras siguin mentida. A més, aquest senyor ha passat dos anys a la presó sent innocent. Com Sandro Rossell.

Sr. Partal, la realitat de la màfia espanyola (policia, judicatura i govern) supera la ficció. I jo no posaria en dubte la seva capacitat malèvola de perjudicar l’independentisme a costa del que sigui. Fins i tot enfonsar un banc.

Conxita Lloret
Conxita Lloret
31.08.2020  ·  14:44

Totalment d’acord.
Jo vaig tenir la mateixa impressió. Et pintaven els bancs andorrans com unes germanes de la caritat.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
31.08.2020  ·  15:21

He vist el documental. Trobo un biaix argumental en favor de la defensa del directius del banc. Ara bé, els objectius de la investigació policial / judicial quadren. Recordeu que el gener de 2015 en Rajoy va girar visita a Andorra, ves per on, i els mitjans espanyols no se’n van estar de relacionar-la amb el cas Pujol.

Jaume Riu
Jaume Riu
31.08.2020  ·  15:34

Gairebé dues hores de documental sense ritme i sense gaire proves, només conjetures perquè només hi ha el discurs d’un bàndol, com diu Partal.
Falsa la suposada censura a Amazon-prime, i poc original a l’hora de crear expectatives.
Alimenta el que ja sabem de les clavegueres amb low fare i news fare a dojo.
El documental el trobo interessant si no tens res més a fer, però no obre cap oportunitat de reflexió nova.

Àngels Folch
Àngels Folch
31.08.2020  ·  15:47

Que hi ha gent que ha vist visions on no n’hi havia no en tinc cap dubte, de fet des del primer moment vaig estar insistint a twitter que no era cert que Amazon hagués censurat (és a dir, despenjat) el documental, de fet el mateix director del documental no deia pas això. Deia que semblava ser que el cercador d’Amazon Prime no funcionava a l’hora de buscar el documental. I això és cert. Si posaves el títol del documental al cercador d’Amazon no te’l trobava i en canvi sí que et trobava de seguida qualsevol altra film. Però si anaves a la pàgina de les pel·lícules penjades a Amazon Prime i la buscaves manualment t’apareixia de seguida i la podies veure sense problema. És a dir, el documental estava a Amazon Prime i no va deixar de ser-hi mai (al menys en cap de les vegades que ho vaig comprovar).
En segon lloc també voldria dir que n o dubto que en el documental hi puguin haver imprecisions o fins i tot visions parcials per part d’algun. dels entrevistats, pe`ro el fet que no doni la veu a totes les parts no em preocupa quan normalment hi ha moltes veus silenciades a qui ningú dona veu perquè es puguin explicar i defensar.
Personalment no tinc cap dubte que dins del món de la banca no hi ha ni un pam de net, però dubto que el fet que tracti el tema de l’Operació Catalunya al final del documental no significa pas que els independentistes donem credibilitat a tot el que s’hi diu anteriorment. A mi el que em va quedar clar és que Espanya va pressionar, amenaçar, extorquir a tothom per tal d’aconseguir fer descarrilar el procés d’independència de Catalunya i que ho va aconseguir, i que en el món de la banca tampoc es tracta tots els bancs amb el mateix raser. N’hi ha que tenen màniga ampla i poden fer el que vulguin (els peixos grossos) i d’altres, els petits, que estan a mercè dels poderosos.

Antoni i Virginia Torà
Antoni i Virginia Torà
31.08.2020  ·  16:51

Si al final de l’article hagues hagut un comentari del tipus:
Però val la pena veure’l, hagués acceptat la crítica.
Sembla que quan es critica espanya, tot ha de ser perfecte e immaculat. I sinó “esmena a la totalitat”
No Sr. Partal.
Vostè admet crítiques a sac a l’Institut Nova Història, a Dolça Revolució i no admet que l’INH ó Dolça revolució es puguin defensar.
I puc arribar a admetre-ho. Al final un diari té una tendència. Per les altres tendències o punts de vista hi ha altres diaris o mitjans.
Vilaweb no és imparcial

Roser Caminals
Roser Caminals
31.08.2020  ·  17:13

Ahir me’l vaig mirar amb reserves, perquè em malfio dels sensacionalismes. Estic d’acord amb el Vicent, i lamento que el producte no sigui millor perquè la Operación Cataluña és matèrial de primera.

Joan Royo
Joan Royo
31.08.2020  ·  17:22

Ahir vaig veure el documental en una altre diari digital. Per què Vilaweb no l’ha posat? Ahir no hi era. Encara que penseu que és una manipulació, crec que l’hauríeu d’haver posat i després fer la crítica que calga, com per exemple l’editorial d’avui. Jo vaig quedar convençut del que diu, només em va estranyar que si l’objectiu era tan curt, demostrar que Puigdemont, Mas i Junqueras hi tenien fons, no calia muntar un embolic tan gran i portar a la ruïna un banc. Crec que el banc hauria accedit a informar el govern espanyol sense necessitat d’involucrar els EEUU i fer un embolic tan fort. En cas que el banc hagués negat la informació no dubte que el govern espanyol és capaç de fer qualsevol bestiesa, com ja ha demostrat en la seua política internacional contra Catalunya.

Joaquin Jimenez
Joaquin Jimenez
31.08.2020  ·  17:41

Más sobre la Leyenda Negra de Andorra de Rosa >Sala Rose

Quienes han leído El marqués y la esvástica conocen nuestras investigaciones sobre la llamada Leyenda Negra andorrana, según la cual diversos pasadores de frontera establecidos en el Principado desvalijaron y asesinarion sistemáticamente a los fugitivos, mayoritariamente judíos, que se habían sometido a su protección durante la Segunda Guerra Mundial para cruzar la frontera con España y alcanzar la libertad lejos del nazismo. Desarrollé un poco este tenebroso tema en esta entrada de mi blog.

Hoy un lector anónimo me ha dejado este impresionante testimonio en los comentarios:

Con tan solo 12 años me encontré con esta horrible historia. Fuimos a hacer un trabajo a la residencia de la 3a. edad Sola d’Enclar de St.Coloma. A mi grupo de 3 compañeros nos sentaron con 2 abuelos y 1 abuela de unos 90 años, puse la grabadora en marcha y mi compañero hizo la pregunta-” Com era Andorra antigament? – Y vaya si nos lo contaron. Como si estuvieran esperando la oportunidad de quitarse una losa de sentimiento cómplice por conocer la verdad empezaron hablar no de 1 o 2 casos sino de una rutina de años; los 3 entre balbuceos como niños hablaban de cada asesinato que hacían “els amos” ya que ellos fueron sus empleados con detalles escalofriantes de cómo los desvalijaban, mataban y enterraban, y no hablaban solo de judíos, sino también de franceses y españoles. Lo único que importaba era el oro y la plata, hasta las muelas de metales preciosos eran mas importante que sus razas, ideas o situación que les obligaba a huir con sus bienes mas preciados. Había oído mas historias -como poco injustas- que pasaban en el país sin ley que solo las aprueba para aparentar que la hay. Guarde la k7 sin etiqueta en una caja de trastos no sabiendo a quien acudir y sintiendo que soy otro cómplice de esta historia. Desde entonces sé que para poder ir con la cabeza bien alta diciendo que somos andorranos debemos limpiar nuestras montañas, dar paz a esas almas y quitar el poder monetario y político a asesinos que tan solo con 3 generaciones pasaron de la agricultura y la ganadería a tener inmensas fortunas. Ahora no se ensucian las manos, solo lavan el dinero de otros delincuentes.

En El marqués y la esvástica Plàcid y yo no hemos podido probar que estos hechos se produjeran de forma sistemática (aunque al menos hayamos podido documentar diez casos). Tampoco los hemos desmentido.

Este nuevo testimonio me ratifica en la necesidad de que el Principado facilite una investigación a fondo, probablemente de índole arqueológica, ya que es muy improbable que los archivos hayan dejado grandes rastros. Hay varios lugares en los que testimonios afirman haber visto fosas clandestinas que no sería difícil localizar con precisión para iniciar excavaciones.

Todavía recuerdo cómo a mí prácticamente me echaron hace un par de años de una residencia para la tercera edad de Canillo cuando me presenté para buscar información sobre los pasajes de fugitivos. ¡Y eso que ni por asomo llegué a mencionar la Leyenda Negra!

Mi insatisfacción por no haber podido llegar al fondo de este tema, a pesar de todos los esfuerzos, me acompañará siempre.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
31.08.2020  ·  18:05

Ara l’he vist i coincideixo amb la editorial, i amb l’Albert Miret.

Jordi Casanellas
Jordi Casanellas
31.08.2020  ·  19:08

Ètica periodística. Bé Sr. Partal

Lluí Mor
Lluí Mor
31.08.2020  ·  20:49

Totalment d’acord amb Josep Sendra i amb Llorens Marqués. Al darrer paràgraf el senyor Partal diu que no ho creu i explica les raons. Doncs bé, jo si que ho crec, com també estic segur que darrera els atemptats del 17A hi ha les clavagueras i no tan clavagueras de l’estat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any