
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Els manuals geopolítics francesos, els millors del món per al meu gust, quan parlen de l’estat espanyol solen remarcar tres factors que en determinen la història i la política: l’allunyament geogràfic del centre europeu, la mala tria de la capital i la seua altitud mitjana o, per a ser més exactes, la combinació entre el fet que la nació espanyola viu a una altitud considerable i les altres nacions vivim en territoris de vora mar, força més avall.
La geopolítica és la ciència que estudia l’impacte profund de la geografia en la política en el curs dels segles. És una especialitat que sol fornir explicacions molt raonables sobre els fenòmens a llarg termini, encara que és poc útil per a explicar coses de molt detall. Tanmateix, entendre-hi és de gran ajuda. Per això, quan vaig sentir aquell fragment del discurs de la presidenta Ayuso que tanta hilaritat ha despertat a les xarxes, insistint a dir que Madrid és Espanya, no vaig poder estar-me de relacionar-ho amb les tres claus que els estudis clàssics donen sobre la geopolítica espanyola. Perquè Ayuso sembla que vol corregir-les a còpia d’entusiasme i voluntarisme, però si han perviscut durant segles no és perquè sí i això explica moltes coses. Observem-ho.
El primer element és obvi: l’estat espanyol és en un extrem d’Europa, lluny. El Principat, o el nord d’Itàlia per a posar un cas comparable, encara poden entendre’s com a part d’una certa centralitat europea, carolíngia, però el conjunt de l’actual estat espanyol, no. És un problema que tenen.
El segon ha estat a bastament explicat. La capital històrica lògica d’Espanya hauria estat Lisboa o Sevilla, que haurien encarat Espanya cap a la mar; o potser Barcelona, que sens dubte hauria pogut orientar el conjunt més cap al centre d’Europa. Fins i tot Toledo tenia més condicions lògiques que no Madrid, per la capacitat de navegació del Tejo. Madrid, ja podeu mirar els mapes, és l’única gran capital històrica europea que no és en un lloc ben comunicat. Ni per mar ni per riu. Però la van triar, i això condiciona, perquè era on anava a caçar el rei i la cort pensava a divertir-se i prou. A partir d’això van alçar una ciutat que no té cap més remei, des de fa segles, que xuclar tot allò que l’envolta, perquè per ella sola no pot viure.
Finalment, el tercer gran element destacat en termes geopolítics és poc conegut però a mi sempre m’ha semblat el més interessant. L’escola geopolítica francesa deixa clara la incapacitat de formar una nació espanyola coherent per la dificultat del relleu –i també explica amb aquest fet alguns dels seus problemes econòmics històrics més grossos.
El conjunt de l’estat espanyol, si lleves els estats alpins, és el que té l’altitud mitjana més alta de l’Europa occidental, 660 metres, i això és degut, precisament, al fet que l’anomenada Meseta Central té una mitjana d’altitud de 650 metres. Però parlem d’un bloc de gairebé 400.000 quilòmetres quadrats i el conjunt del territori d’administració espanyola actual, a la península ibèrica, és de 494.000. I tanmateix tots els nacionalismes no espanyols ens encabim en aquests escassos 94.000 quilòmetres quadrats.
La dada no és gens menor, doncs. I amb aquesta dada a la mà i amb l’espai visual dibuixat al cap, sobretot en tres dimensions, no costa gens d’entendre l’anàlisi geopolítica francesa quan explica que en les fondalades que hi ha al marge d’aquesta gran taula geogràfica elevada ‘s’han refugiat pobles que des de la Meseta no s’han pogut controlar històricament per les dificultats geogràfiques que els significava arribar-hi des del centre’. La feble població d’aquest altiplà impedia, a més, l’existència d’un continu geogràfic i això també ha anat històricament a favor dels territoris refugi que els catalans de totes les denominacions, els bascs, els asturians i els gallecs –i en bona part també els andalusos– hem tingut. Qualsevol mapa de població actual dibuixa de manera ben evident el desert que hi ha entre Madrid i el bloc mediterrani des de València fins a Girona i entre Madrid i l’espai atlàntic. Només en direcció a Múrcia, i afectant –ai!– cada vegada més Alacant, o en direcció a Andalusia hi ha una mínima continuïtat poblacional partint de la capital dels Borbons.
L’artificialitat de l’estat espanyol és enorme, per tant, en termes naturals i és una bona explicació del fracàs nacionalitzador d’Espanya. Per això ha donat històricament una importància tan gran a la radialitat per provar de superar-la. Al segle XVIII, al XIX, al XX i al XXI. Però, tot i que amb el TGV han avançat més que mai, són conscients que encara no en tenen prou perquè la idea d’Espanya que té Madrid, i que ja és l’única que accepten, puga impregnar les fondalades on encara els altres ens refugiem –sabeu aquell mapa polític famós de Twitter que sempre es repeteix?
Quan Ayuso diu tot això que Madrid en realitat és Espanya i que tot Espanya en un moment o altre passa per Madrid, en el fons reconeix que no pot aconseguir d’una manera natural que la resta ho siga. Ni ara. I que per tant la dreta trumpista vol fer un salt endavant. No pas contra Catalunya sinó directament contra Barcelona. Ayuso demana una Espanya-ciutat impossible, però sap que es gastaran els diners que siguen per provar d’aconseguir-ho. Contra la voluntat de la gent i si cal, també, contra les evidències de la geografia.
Però mireu-vos-ho com jo: ja no saben com fer-ho.
PS. Us demane que llegiu la impressionant entrevista que publiquem avui amb Laura Masvidal, dona de Quim Forn, on denuncia la gravíssima situació en què viuen ara els presos: ‘Estem pitjor que mai’, diu. De fet, no us demane tan solament que la llegiu sinó també que la feu córrer tant com siga possible.
35 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
22.09.2020 | 22:07
Estan aïllats, empestats, no tenen cap perra (com es diu a la Plana, no tenen una perra per a fer cantar a un cec) i comencen a entendre que no rebran ni un euro fins que no facen unes reformes que ni poden ni volen fer. No és d’estranyar que s’amaguen al darrere d’un bosc de banderes. Que a la perifèria, cada vegada ens repugnen més. Això sí; mentre puguen, faran mal. Per això cal apartar-se’n. Quan més lluny, millor.

Josep Maria Artigal
22.09.2020 | 22:20
El primer tren de la península fou construït el 1848, anava de Barcelona a Mataró i unia dos ports comercials molt importants. El segon, el primer de la Meseta, fou construït el 1861, i anava de Madrid a El Escorial, lloc de residència de la família reial. La via estava feta amb una aliatge de plata i l’estació final va ser construïda al costat de la “Casita del Príncipe”.

Oriol Roig
22.09.2020 | 22:29
Perifèria no catalana… espabileu! Què fareu quan no hi hagi “putos catalanes” als que expoliar? Ja sabeu a qui li tocarà el rebre…

Sílvia Poll
22.09.2020 | 22:30
A mi em sembla que aquesta dona és una completa ignorant i des de l’arrogància madrilenya i “mesetera”, vol dir a tothom la importància de la seva ciutat però no ho sap dir millor. Dubto molt que si pogués llegir el teu editorial Vicent, entengués un borrall, encara que li traduissin al castellà.

jaume vall
22.09.2020 | 23:02
Moltes gràcies per aquesta informació de geopolítica. Segurament molts no n’erem coneixedors. Està molt bé, explica algunes evidències històriques, i ens va a favor.
Però….
però la realitat és tossuda. I la realitat diu que històricament Espanya o Castella ha perdut bous i esquetlles, riquesa iberoamericana, guerres contra anglesos, holandesos i (maremeva !) contra marroquins. Ha fet tremendament el ridícul en cultura, educació, sanitat, investigació, justícia, mercat laboral , deute.
Però nosaltres, catalans, els que no fem tan el ridícul, sóm, mal que ens pesi, súbdits forçosos del regne, estem empobrits, i quan entaulem un pols amb l’estat, rebem cops, guanyem raons, però perdem la batalla. No és pessimisme, per l’amor de déu, és constatació.
I el nou pols, sembla que el farem desunits. Espanya és la riota d’Europa. Però nosaltres som presoners d’aquesta riota. No em consola gaire, la veritat.

Raimon Pàez
22.09.2020 | 23:19
Interessantíssima editorial la d’avui, Vicent.

Lluís Paloma
22.09.2020 | 23:30
A la vegada, tinc clar que cal superar el nyap de la delimitació en cinquanta una províncies demarcades sense cap ni peus. Per a nosaltres l’única manera serà marxant d’aquell galliner caòtic que ha estat, és i serà Espanya.

jordi Rovira
22.09.2020 | 23:32
Hi estic perfectament d’acord. Ahir mateix alguns dels comentaris de lectors feien referència de manera massa lateral al fet del peix al cove, i de que ara els del cove fossin uns de diferents dels qui eren abans. Ho deia ahir, hi torno avui: tant és! No hi ha cove que valgui, quan el procés nacionalitzador espanyol nota la magnitud del seu fracàs, la profunditat de la seva tardança, i el buit del seu forat econòmic, polític i històric. Simplement no va ni amb rodes. Què és el que no va? Doncs la quimera quixotesca d’una nació anomenada España. Perquè hi ha la nació castellana, basca, catalana, si voleu gallega, andalusa ( potser ); però la nació espanyola no. I n’és evident la seva impossible identitat, no pas en tant quan a qüestions polítiques de passat; sinó veient la impossibilitat de qüestions de gestió i administració de futur.
Quan el Titànic s’enfonsava, o quan la URSS desapareixia, segur que els seus naturals no ho veien pas. La inèrcia té coses com aquesta. Ens pot fer més por que gràcia, però senyors el gran porc comença a fer “esgarips de saber què li toca”. I entrem només a la tardor. Bona festa del “mataporc”

Pau Mompó
22.09.2020 | 23:53
Espanya és una estafa.
Ho ha estat sempre.
La història és plena de fets que ho acrediten.
Aprofitem la tecnologia per a fer-ho córrer.
Propose utilitzar un hashtag en cada piulet en totes les xarxes socials.
Serà com allò de no pensis en un elefant. I no pots evitar de pensar-hi.
No es pot rebatre. La paraula estafa, associada a Espanya. És la millor manera de vendre el producte.
#Espanyaesunaestafa
#Españaesunaestafa
Fem-lo servir.

Umberto Ciotti
22.09.2020 | 23:56
Aislados geográficamente y físicamente por extensiones naturales desérticas solo tienen la prepotencia y la mas desmesurada violencia física y mental para vencer a las leyes de la naturaleza

PERE SIO
22.09.2020 | 23:58
L’arribada dels Borbons va tenir dos objectius clars: fer d’Espanya un Estat-nació, i de Madrid el centre polític, administratiu i econòmic, que fins aleshores no havia estat mai.
Felip V va heretar una xarxa de milers de kms. de calçades romanes que seguien a la península un model transversal (Eix de la Mediterrània i Eix de la vall de l’Ebre) ambdós amb diverses ramificacions. Aquest era un model projectat de forma natural, seguint l’orografia del terreny i on ambdós convergien en l’antiga Tàrraco.
Durant més de 1.600 anys el vèrtex de la península va ser Catalunya pel seu pes econòmic, demogràfic i connexió amb França.
Però Felip V va implantar la concepció centralista, l’uniformitat i la subordinació. Va redefinir el sistema de les xarxes d’infraestructures, estableix a la Puerta del Sol el km. 0 i Madrid passa a ser la capital política, administrativa i econòmica del regne, on l’Estat obliga a les multinacionals a tenir la seva seu.
El model radial implantat és orogràficament antinatural amb grans desnivells, viaductes, ponts i ha demostrat ja des de Carles III la seva inviabilitat econòmica.
Totes les infraestructures radials de Madrid, per unir en poc temps les províncies amb la capital (autovies, aeroport, xarxes ferroviàries i d’alta velocitat…), són altament deficitàries des de Felip V fins avui.
El cost faraònic d’aquestes grans obres és un dels motius de la corrupció a gran escala i de la ruina i de l’inmens deute econòmic d’Espanya,
Madrid és la capital artificial, vorejada de desert, i feta sense límits a cop de talonari. I l’Estat és un instrument al seu servei. Així ha estat històricament i també des de la Transició amb els Governs del PSOE (González, Zapatero, Sánchez)i del PP (Aznar, Rajoy).
Per això Ayuso diu que Madrid és Espanya i tot Espanya passa per Madrid.

Robert Mora
23.09.2020 | 00:43
Interessantíssim editorial. Pel que es veu la geografia condiciona molt més del que podríem arribar a imaginar. Avui escoltant a la Ayuso (creieu-me que m’ha fet pena) me n’adonat de la profunda distorsió cognitiva que pateixen. L’aïllament al que estan sotmesos. L’últim i més aillat poblet del País Valencià és molt més cosmopolita que Madrid. És un vesper que O molt m’equivoque, O protagonitzarà a mitjà termini un espectacle dramàtic.

Gemma R.
23.09.2020 | 00:43
Gran editorial, molt enriquidor. Ara bé, pel que fa a l’ Ayuso estic amb la companya Silvia Poll, no crec que la dona pensi tant, és més curta que una cua de conill. Ara bé, pel que fa a les èlits borbònico-franquistes és claríssim que aquest és el pla. En la seva obsessió malaltissa contra Barcelona en tant que capital de Catalunya, es gastarán el que no ténen, i empobriran i buidaran encara més les terres colindants. Fracassaran, però com que els diners no són seus, tampoc hi ténen massa a perdre.

Antoni López
23.09.2020 | 01:23
Molt interesant i profitos per als que no en sabiem res. La senyora que dieu no li sentida ni vista, no m’estranya que digui bajanades, viu en la mateixa gavia, sense protecció, contra la Centralitis hispalensis,neurotoxica i degenerativa:Centralossi. Gracies per la lliçó de geopolítica, gràcies.

Francesc Gruartmoner
23.09.2020 | 01:51
A mi les declaracions de la senyora Ayuso m’han semblat perfectes. Diu clarament el que pensem, tan ells com nosaltres, sobre la naturalesa de Madrid.
Per una vegada que un politic no ens enganya…
En quant a la geopolítica recordo un vell acudit gràfic que representava la peninsula iberica ideal com un atolón…..

Miquel Gilibert
23.09.2020 | 02:12
Sr Partal: ha llegit el llibre “Espanya caputal París”, de Germà Bel? S’hi demostra clarament que saben com fer-ho i que hi estan aconseguint. O ens posem les piles o el debat acaba aquesta generació

Josep Gualló
23.09.2020 | 03:06
LA GEOPOLITICA
Es una matèria que no està en el programa d’estudis espanyol, per amagar el gran error que va ser traslladar la capital d’Espanya a Madrid. I ara la presidenta de la comunitat no te els coneixements necessaris per entendre que el problema es insoluble.
Els mascles de la meva generació, feien la mili. Els universitaris, “milícies universitàries”. En les vacances d’estiu rebíem formació militar superior. La primera lliçó era que les batalles les guanya el bàndol que coneix millor el terreny.
Els militars ho han sabut des de la primera baralla de la prehistòria. La gent civilitzada triava molt be on feien els seus assentaments i ciutats. Els imperis és creaven des de les ciutats millor situades. Excepte l’imperi espanyol que mai ha sigut civilitzat.
Mai reconeixeran que Madrid no és lloc per una capital ni de país ni de imperi. Espolien als països adjacents per fer més petit el problema. Però els desastres climàtics destrueixen les obres, i la corrupció arruïna l’estat. Llavors cal tornar a espoliar. I un dia les colònies ens plantem. Que és el que intentem ara.

Albert Miret
23.09.2020 | 07:29
L’espoli actual de Catalunya per part d’espanyat és el que els està derrotant. Són tan imbècils, que la seva venjança contra l’únic espai productiu de la península van i el destrueixen, sense entendre que aquí no som rics perquè robem a ningú, sinó perquè sabem crear riquesa. En el caos actual, entre l’estat, la covid i altres coses destructives, el senyor Jordi Goula no para de dir-nos que les exportacions catalanes han crescut un 10% en tres mesos. I és que hi ha una cosa que no ens poden robar, que és hereditària i deguda al fet que mai ens ha ajudat ningú: es diu “coneixement”, i això no es pot robar, s’ha d’aprendre de generació en generació i això és exactament el que ells no ténen capacitat de fer, perquè aprendre d’algú, els humilia. Tot els humilia. Els humilia fins i tot confinar-se per a salvar les vides dels seus ciutadans i deixar d’empestar la perifèria els caps de setmana.

Antoni Mirabent
23.09.2020 | 07:55
Si a França haguessin fet el mateix, la capital seria Clermont-Ferrand. Perquè ens entenguem. Els francesos són centralistes, no beneits. Els seus beneits ens els van enviar aquí

Maria Cinta Comet
23.09.2020 | 08:00
Gràcies Sr. Partal, aprendre sempre és important i de geopolítica anava verda. Però a Madrid i els seus servidors no els deu interessar gens perquè no només ara, sinó sempre actuen i es mouen demostrant-ho. La resta a patir les conseqüències ara i sempre. Fugim ja!

Vicen Maupoey
23.09.2020 | 08:05
M’agradat molt l’explicació de l’evidencia geopolítica , pero estic d’acord amb Jaume Vall, no em consola.
I sinó , mireu on estan ells, i on estem nosaltres.

Pep Agulló
23.09.2020 | 08:50
ELS PIRINEUS, PRINCIPAL FACTOR GEOPOLÍTIC
Només un apunt. Més que l’element de la llunyania, és la frontera hermètica que són els Pirineus i que sempre a jugat a favor de l’oligarquia castellana. Aquest factor geogràfic és bàsic per entendre com va aïllar la Castella obscurantista de la inquisició catòlica, de la contrareforma al resta d’Europa. I a la vegada explica les malvestats que ha pogut cometre Castella durant segles contra les nacions de la perifèria mentre Europa els donava carta franca.

Francisco Sánchez
23.09.2020 | 09:29
La geografia condiciona la història arreu i en totes les èpoques. No és per casualitat que el primer dels quatre volums de la monumental “Catalunya dins ll’Espanya Moderna”, de Pierre Vilar, estudia únicament el medi natural de Catalunya, per poder-ne entendre la seva història.
Amb les condicions geogràfiques de Madrid, envoltada per deserts inacabables, és comprensible la confusió de la senyora Ayuso: Madrid = España = Madrid. Caldria convèncer-la, a ella i als espanyols tots, de la necessitat imperiosa que Madrid esdevingui independent; una mena de Singapur ibèric. Ja és el centre financer de la península, i la manca de comunicacions marítimes la solventa amb un hub aeroportuari i ferroviari molt ben dotat al llarg dels darrers anys (pagats en bona mesura per fons europeus!).
Els perifèrics de la península només n’obtindriem que beneficis, d’aquesta independència de Madrid. Ja no dependriem de la Villa y Corte, dels seus poders, dels seus reis, jutges, militars, fiscals, policies, etc. Els partits independentistes podrien competir entre sí sense mirar de cúa d’ull a 600 km. I potser els partits catalans podrien cooperar, en lloc d’esbatussar-se.
Qui sap, potser una futura República Catalana podria cooperar amb el Regne d’HispaMadrid en termes amigables.

Eduard Samarra
23.09.2020 | 09:51
Jo ahir proposava que el nacionalisme espanyol, d’una forma estranya ha de despertar admiració en els cercles de dretes europeus, perquè és capaç de sotmetre a tot un país de riquesa immensa amb ben poc, i això té molt de mèrit.
Aquest editorial, per més interessant que sigui, l’únic que fa és anestessiar-nos. Primer, perquè dota Madrid d’una consciència política sobre si mateixa que en realitat no té (es pensen com a Estat, però sempre ha estat de forma reaccionària). Segon, perquè ens subjecta al “putaespanyisme” de sempre. Tercer, i relacionat amb els dos anteriors, perquè ens desvia de l’autocrítica que hem de fer a casa nostra.

Salvador Aregall
23.09.2020 | 10:06
Vaig sentir dir fa molts anys -no recordo qui- que una ciutat per ser civilitzada havia de complir tres requisits, tenir ruïnes romanes, tenir port de mar o riu navegable i un teatre d’òpera. Madrid només té teatre d’òpera. La idea de que Madrid és Espanya, en el fons, vol dir que Espanya és Madrid. Es a dir estem -ens volen- tots a dintre d’aquesta ‘matrioshka’. D’això en són tan conscients, que no conceben tenir una nació dintre perquè la nació és Madrid-Espanya. I així han reconfigurat la geografia amb els AVE -tot a tres hores de la capital- excepte la comunicació entre els Països Catalans que continua i continuarà tan lenta com sempre. El corredor del mediterrani ha de passar, tan si com no, per Madrid, forçant una geografia massa rebel i si poguessin, que no els deixa la UE, foradant el Pirineu per l’Aragó i aïllant Catalunya. Què passaria si Espanya fos un estat plurinacional de veritat?, doncs Madrid no seria Espanya, no seria una matrioshka, seria com un pessebre on els pastorets catalans podríem fotre el camp sense problemes.

Jaume Bosch
23.09.2020 | 10:27
Just un apunt, el primer ferrocarril ejpañol va ser La Havana a Güines-Bejucal, el va promoure el català Sr. Biada, de Mataró i que també va promoure el primer de la península Ibèrica, Barcelona-Mataró.
El segon va ser Madrid-Aranjuez, i no pas a L’Escorial, escorial vol dir un lloc ón si tira “escoria” 😉

Rafael Benavent
23.09.2020 | 10:50
Madrid, melic d’Espanya, enveja d’Europa, centre radial de l’Univers…. Silenci tots, per favor: No el desperteu del somni!

Victor Serra
23.09.2020 | 10:55
Vigileu la cartera. Tota aquesta parafernàlia i aquest enfonsament de Madrid, que no serveixi perquè acaparin tots els fons europeus i als que ho hem fet millor només ens arribin les escorrialles.

Jordi Estany
23.09.2020 | 11:04
Amb tot, molts francesos des del segle XVI o XVII parlen de fronteres “naturals”. El discurs de la naturalitat de les coses era imperant. L’única frontera natural és la mort, la resta és artificial (i es cita o no en funció si es creu en la “naturaliat” de les coses com a assumpte inamobible) i es fa passar per natural. Els Pirineus van ser frontera “natural” arran del Tractat dels Pirineus, abans no ho crec. Els EEUU van crear una unitat, amb o sense fronteres “naturals”. Jo no dedicaria molts esforços a pensar que “el natural” és una “frontera”. Molta gent i pobles al llarg de la història els ha servit per a “superar-la” i altres s’hi han acomodat.

Josep Abad
23.09.2020 | 11:07
Molt interessant la influència dels factors geogràfics. Ens podries recomanar algun d’aquests manuals de geopolítica francesos, si us plau? Moltes gràcies.

Maria Angels Fita
23.09.2020 | 12:46
D’acord amb el Sr. Samarra

Marc Corbera
23.09.2020 | 12:48
És un article interessant. M’agrada. Saludo a Vilaweb i als seus lectors.

Roser Caminals
23.09.2020 | 15:33
D’acord amb Jaume Vall.
Es tracta d’imposar la frontera político-cultural sobre la geogràfica.

PAU BOLDU
23.09.2020 | 17:10
Molts segles exercint de musulmans, molts segles d’inquisidors sotaneros, molts segles de borbons tarats de cap, 80 anys de franquisme nazional.catolicisme. PPCC ens vam treure els mahometants 300-400 anys abans, i la civilització jueva s’hi va trobar molt bé i ens van ajudar molt

Antoni Morell
23.09.2020 | 23:31
Aquesta filla de villa, no de Madrid sinó del “Oso y el Madroño”, l’única geopolítica que coneix, per ignorància, per ceguesa i per partotriste és la Política dels GEO.
S'ha afegit la noticia a Favorits