Els intents de desactivar el vot “carambola”

  • El PSC reclama un vot directe per poder governar i Junts pretén d'aglutinar el vot independentista contrari a Illa per la “emergència nacional” · Aragonès fa una crida a concentrar el vot progressista

Odei A.-Etxearte
05.05.2024 - 21:30
Actualització: 06.05.2024 - 09:42
VilaWeb
José Luis Rodríguez Zapatero, Sílvia Paneque i Salvador Illa, amb samarretes del Girona (fotografia: ACN).

“No vull cap carambola. Directament al govern. Tot el que no sigui un vot directe a la candidatura del PSC vol dir votar bloqueig, vol dir votar embolic, votar més del mateix”, ha dit Salvador Illa en un míting a Girona. Les crides a la concentració del vot s’han multiplicat en la recta final de la campanya d’aquestes eleccions. Illa, acompanyat de l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, demanava de falcar la seva suposada victòria amb prou vots perquè realment pugui governar. Aquest és el lema que acompanya Illa als cartells i a l’espot de campanya: “Força per a governar.” És la força que no va tenir fa tres anys, malgrat guanyar les eleccions, per la suma de la majoria absoluta independentista i que ara, arran de la possibilitat que no hi arribin, el podria deixaria més a prop de la presidència de la Generalitat.

Junts tampoc no ha deixat d’apel·lar al vot útil independentista. La seva estratègia de campanya, de fet, és basada a presentar Carles Puigdemont com l’única alternativa a un govern presidit per Illa. Un dels que més explicitava aquesta crida, fa uns quants dies, era el secretari general de Junts, Jordi Turull, que pregava que no hi hagués cap “vot sofisticat” pensat per fer de contrapès a Puigdemont. Junts demana el suport als votants encara que hi hagi noms de la llista que no els agradin perquè la prioritat, creuen, ha de ser la de respondre a la “emergència nacional”.

Els més perjudicats per una hipotètica concentració del vot són els Comuns Sumar i la CUP. Els sondatges assenyalen que tots dos partits podrien perdre escons en el futur parlament. El darrer tracking de VilaWeb estimava que la CUP podria passar de 9 a 6 diputats i, els Comuns, de 8 a 5. Sembla que la candidatura de Jéssica Albiach més aviat s’ha estancat, i, en canvi, els anticapitalistes són en zones molt frontereres dels percentatges de vot en totes les demarcacions, i això pot fer que baixin més i perdin els diputats de Lleida i Tarragona, tal com passava en el tracking de fa dos dies, tal com explicava Ot Bou. La CUP ha exercit un contrapès clar dins l’independentisme i arreplegava votants ideològicament no afins que prioritzaven el seu paper de marcatge perquè el procés anés més enllà. Una part del desafiament que té davant la candidatura de Laia Estrada és provar de mantenir-lo, almenys una part. En un míting a Sabadell, la CUP demanava el vot per poder ser “determinants” i insistia en la idea del marcatge a ERC i Junts, i en la necessitat de “desbordar” els marges polítics actuals. “Necessitem tota la força del món”, exclamava Estrada.

Les fugues més grans de vot que pot tenir la CUP poden ser cap a ERC, Junts i l’abstenció. En canvi, els Comuns tenen un transvasament més gran cap al PSC i, en grau més baix, cap a Esquerra. Segons el darrer CEO sobre les eleccions, un 12% dels indecisos dubtava entre ERC i la CUP, un 10% entre ERC i els Comuns i un 7% entre el PSC i els Comuns. En canvi, situava com a més minoritària la disputa entre els Comuns i la CUP, encara que també tinguin frontera de vot. L’element emocional que Pedro Sánchez ha introduït a la campanya, que l’ha situada enmig de la croada per a la defensa de la democràcia espanyola, també pretén de menjar-se els Comuns, que fan una campanya centrada en l’eix ideològic, amb el model del Hard Rock com a paradigma del model de país a combatre. En un míting a Tarragona, acompanyada de la vice-presidenta espanyola Yolanda Díaz, Albiach feia valdre el seu hipotètic paper en la governabilitat condicionant els seus vots a la priorització de les polítiques d’habitatge. Un àmbit en què proposen la instauració d’un gravamen per als habitatges que s’adquireixen per no residir-hi, la regulació dels lloguers temporals i d’ús turístic o l’augment del parc públic.

A Barcelona, a la plaça de la Virreina de Gràcia, Pere Aragonès demanava de concentrar el vot progressista en la seva candidatura amb l’argument que eren l’únic partit d’esquerres amb opció de presidir el govern. Per Esquerra, Illa representa les polítiques més conservadores de tota la història dels socialistes catalans i diu que, si governa Junts, tornaran les retallades. Però, en l’eix nacional, ERC podria sortir perjudicada de l’intent de Puigdemont d’aglutinar el vot independentista? És un dels perills més grans que entoma Aragonès, perquè és amb Junts amb qui sembla tenir una frontera de vot més gran.

A Junts, a més, també li pesa un altre flanc, a banda de la complicada mobilització dels abstencionistes crítics amb l’actuació dels partits independentistes que no aniran a votar per convicció. Són els vots decebuts que arreplegarà Alhora i, sobretot, el partit d’extrema dreta Aliança Catalana, que voreja el 3% i podria obtenir representació parlamentària. En el míting central d’ahir, el candidat de Junts per Girona, Salvador Vergés, demanava de no votar els de la lletra a, “d’anecdòtics”, arran del risc que aglutini un vot contestatari. Jugava, precisament, amb la possibilitat que no acabin entrant al parlament i amb la idea implícita que votar-los vulgui dir llençar el vot. Per això al partit de Sílvia Orriols interessa de fer créixer la percepció que sí que aconseguiran l’escomesa que al PDECat li va ser impossible fa tres anys amb més de 77.000 butlletes. El 2015, també Unió Democràtica va restar fora amb 100.000. Serà la participació la que acabarà fixant un llindar de què també sembla estar lluny la candidatura de Clara Ponsatí, segons coincideixen tots els sondatges. Però sembla clar que, encara que els partits grans provin de menjar-se els petits, la capacitat d’incidència dels uns i dels altres acabarà condicionada pel resultat capritxós de les sumes i les restes.

L’anècdota

Era l’aniversari de Salvador Illa, que ha fet cinquanta-vuit anys. El PSC ho ha celebrat amb un vídeo de felicitació i el candidat socialista ha corregut deu quilòmetres abans de començar l’acte a Girona.

La frase

“Al PSOE li és igual que Catalunya sigui Espanya o deixi de ser-ho. La clau és mantenir el govern d’Espanya”, ha etzibat Alberto Núñez Feijóo a Salou (Tarragonès), on ha continuat empenyent perquè el PP obtingui uns bons resultats en aquestes eleccions.

La proposta

Alhora fa campanya a les places amb micròfons oberts i, segons que explicava Jordi Graupera, una de les preguntes recurrents és com pretenen de fer la independència. “No calen dos milions de persones”, deia en un vídeo que resumeix la mobilització ciutadana que creuen que requeriria i com s’hauria de controlar el territori.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any