Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

L’actual junta directiva del FC Barcelona, encapçalada per Josep Maria Bartomeu, va intentar ahir de frenar la moció de censura presentada en contra seu, tot duent algunes de les signatures dels socis que l’han feta possible a la Guàrdia Civil espanyola, amb la pretensió que les investigue, perquè ells les consideren falses.

Aquesta decisió és simplement inconcebible per moltes raons i posa en relleu fins a quin punt el club blau-grana és a les mans d’un grup de persones que ha perdut completament el nord i que fa perillar, greument, allò que durant dècades ha estat un club dels socis i representatiu de la societat catalana.

És un fet inconcebible, simplement inconcebible, esguardant tota la història del club. La repressió espanyola, amb tot allò que implica i significa, no ha estat precisament una anècdota menor en la història d’aquest club. Del tancament del camp de les Corts per la xiulada a la marxa reial fins a l’assassinat del president Sunyol, per parlar solament de dos casos històrics i llunyans. Tenint present això, dur totes les dades personals de socis del club a la Guàrdia Civil no és solament un gest d’una extrema gravetat per als drets individuals d’aquests socis i el respecte a la seua intimitat. És també i sobretot una bufetada a tot allò que el Barça ha significat en la història de Catalunya.

La reacció de la junta, a més, no té cap justificació possible. Hi ha una mesa de la moció de censura, en la qual hi ha paritat dels promotors de la moció i membres de la junta directiva del club, paritat que trenca la Federació Catalana de Futbol amb un representant. Si de cas, és allà on s’han de resoldre les dificultats que puguen provenir de la documentació aportada per a fer la moció de censura. I si això no fos possible per alguna raó, aleshores segurament caldria cercar un canal jurídic, cosa que ja seria lamentable. Però, així i tot, posats a anar a una instància policíaca, per al Barça la de referència hauria de ser els Mossos i no pas la Guàrdia Civil. Els mateixos Mossos, sí, que han demanat a la junta informació sobre l’anomenat ‘Barçagate’ i les possibles corrupteles que l’acompanyen, però que són la policia integral del Principat –cosa que es demostra a cada partit al Camp Nou.

Per si tot plegat no era prou, la decisió ha anat acompanyada d’unes declaracions absurdes per a defensar aquesta decisió, dient que hi ha milers de socis que no han signat la moció de censura. El concepte té una mala fe més gran que qualsevol porteria però, a més, sembla ignorar el sentit i les regles de la moció. Les signatures corresponen tan sols als impulsors d’una moció que si s’arriba a fer serà votada, o podrà ser votada, per tots els socis. Que tots tindran el dret de dir-hi la seua. De manera que la directiva no té raó quan diu que defensa els drets de la resta de socis del club, aquells que no formen part del grup promotor de la moció ni han donat la seua signatura. Això és mentida. Els drets de tots els socis són garantits de sobres en un procés, la moció de censura, recollit als estatuts del club, reglamentat i sobretot profundament democràtic.

Tanmateix, les dues reaccions combinades deixen entreveure en l’entorn de la presidència blau-grana un pànic descontrolat perquè els socis els puguen passar factura. No únicament pel desastre esportiu, sinó per la gestió econòmica que ja fa perillar l’existència del club. Fins al punt que sembla que aquesta junta en realitat perseguesca la venda, la privatització, del club, l’única cosa important del país que encara resta, ni que siga teòricament, a les mans dels socis.

Tot això passa segurament perquè Bartomeu i la seua gent confiaven que l’enorme dificultat logística que implicava aconseguir aquestes signatures en tan poc temps, enmig de la covid i sense partits a l’estadi ho faria impossible. Però els promotors ho han aconseguit, han aconseguit signatures de sobres, en un gest que, tot sol, ja és representatiu de la profunditat del moviment que hi ha entre la massa social contra Bartomeu i la seua gent. Contra una junta que segurament, una volta ha comprovat això, la profunditat del descontentament, es veu de sobte amb l’aigua al coll i malda per evitar l’exercici de la democràcia, la decisió dels socis, que en teoria continuen essent els propietaris del club. És l’única explicació que se m’acut d’aquesta reacció demencial. Per a guanyar, la moció de censura hauria d’aconseguir els dos terços dels votants i pel cap baix hauria de votar el 10% del cens. No són condicions simples ni fàcils. I per tant la hiperreacció i el pànic demostrat amb els seus gests indica ben clarament que la junta directiva del FC Barcelona no les té totes, ni de bon tros.

I això, que siguen conscients fins a quin punt molta gent els vol fer fora de la cadira d’una vegada, que seria en tot cas el seu únic racó de sensatesa, enmig d’aquest despropòsit tan indescriptible en què s’han embarcat.

 

PS. Avui és el Nou d’Octubre, la diada del País Valencià. La covid tindrà un impacte fort sobre els actes tradicionals, i concretament sobre la manifestació organitzada per les forces nacionalistes de la vesprada, que ha estat finalment suspesa –ací us informem de tots els actes. Tanmateix, durant el dia d’avui us anirem informant de tot allò que hi puga passar, amb una atenció especial. Us recomane de llegir el reportatge que Esperança Camps ha fet sobre allò que hem convingut a anomenar ‘generació Obrint Pas’ o ‘generació Guillem Agulló’; l’entrevista amb el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, que vam publicar dimarts; i la tribuna d’opinió que ha fet arribar al nostre diari el Molt Honorable President de la Generalitat, Ximo Puig.

De la mateixa manera, com tots podeu imaginar, seguirem molt i molt de prop els actes que s’han convocat a Barcelona en protesta per la presència del rei dels espanyols i el president del seu govern, com també la conferència de premsa que faran a Perpinyà els presidents Mas, Puigdemont i Torra, que podreu seguir en directe des de VilaWeb.

A VilaWeb avui desplegarem, doncs, els nostres recursos a Perpinyà, València i Barcelona, de manera simultània, en una diada que promet ser interessant i important. Un desplegament que seria impossible sense el suport dels subscriptors d’aquest diari, que continuen augmentant i que han permès fets per a nosaltres tan remarcables com l’obertura el mes passat de la seu de la redacció a València.

Si encara no en sou subscriptors, m’agradaria aprofitar l’avinentesa per demanar-vos que us en feu avui, si voleu i sobretot si podeu. Si amb vint mil subscriptors VilaWeb ja és capaç de fer tot això que fa, imagineu què no faríem amb trenta mil o quaranta mil subscriptors al costat i quin impacte no tindria això sobre el nostre país.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.