Puigdemont, a mig camí

Quan el president legítim parla de fer des de Junts una nova eina política adaptada al segle XXI, cal demostrar-ho

Vicent Partal
31.08.2020 - 22:46
Actualització: 01.09.2020 - 00:46
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president Puigdemont es va donar de baixa ahir del PDECat, un gest important, que molta gent reclamava feia temps. Ha hagut d’arribar enmig d’una agra polèmica per les sigles del nou projecte, però ha arribat, al cap i a la fi. Ara, una volta desempallegat del PDECat, Puigdemont fa la sensació que es troba encara, o més que mai, a mig camí. Com si travessàs un pont.

I això és així perquè la campanya promoguda per molts membres del PDECat anunciant la seua baixa és evident que val per a aïllar els dirigents actuals d’aquest partit, però reforça, alhora, la sensació que Junts per Catalunya té una part fonamental del seu gruix en allò que temps endarrere va ser aquell projecte. Al cap i a la fi tanta gent dient que deixa el PDECat per a restar a Junts reforça el missatge que Junts és ple de gent del PDECat.

És cert que a Junts s’hi ha incorporat, a les eleccions al parlament i a les europees, gent provinent d’unes altres tradicions polítiques, clarament d’esquerres. Ningú no podria dir sense causar estupor que Jordi Sànchez o Toni Comín, per a posar dos exemples, són allò que pejorativament alguns en dirien uns ‘convergents reciclats’.

Però, per això mateix, el moment de la veritat per a aquest projecte polític fa la sensació que tot just arriba ara. Perquè és ara quan es podrà comprovar si Junts passa a ser una altra cosa, un espai nou, i sobretot si té capacitat d’atreure gent diversa o no, més enllà del gruix provinent del PDECat.

No és raonable d’esperar que tot canvie d’avui per demà, però estic cert que bona part de la credibilitat se la jugaran en gests que puguen significar, i encapçalar, un canvi real –en contrast amb el nefast pacte de la Diputació de Barcelona, per exemple. Quan el president legítim parla de fer des de Junts una nova eina política adaptada al segle XXI, cal demostrar-ho. Amb una democràcia interna robusta i insubornable, per exemple, però també amb rectificacions en aquelles decisions que aquests darrers anys han causat més sorpresa.

El que intenta Carles Puigdemont no és poc: és un canvi de rumb total, no solament per al seu espai polític, sinó per al conjunt de la política catalana. Consisteix, en definitiva, a aplegar dins Junts la gent que creu que el procés cap a la independència ha de continuar essent la tasca prioritària i imminent, deixant en segon terme les ideologies privatives de cadascú. Veurem si pot reeixir, perquè aquesta no serà una tasca senzilla, després de la terra cremada que ha quedat després d’anys de mirar de forçar la unitat des dels partits polítics.

Siga com siga, poca gent discuteix avui que hi ha un sector de població molt cansat del partidisme i molt esgotat de les picabaralles, que en la proposta de Puigdemont pot veure-hi una opció constructiva per a recuperar el tremp de l’independentisme –per contraposició amb el caràcter destructiu i decebedor que ha adoptat aquests darrers anys la lluita per l’hegemonia autonòmica. Però el president ha de ser conscient que sense gests forts, d’aquells que aporten credibilitat, la inèrcia del passat encara pot frenar aquest procés de canvi, aquest trànsit, que amb el seu lideratge indiscutit sobre una part de l’espectre polític català, ell ha anat bastint i afavorint. El d’ahir en va ser un, de gest, esperat i molt necessari. Ara en caldran més.

 


Una gran notícia: avui obrim redacció a València

PS. Avui és un dia especialment important per a VilaWeb. Per fi podem explicar-vos que fem un gran pas endavant amb l’obertura de la seu del diari a València i la incorporació d’Esperança Camps com a cap de redacció de VilaWeb, en companyia de Josep Casulleras. Les dues notícies signifiquen per a nosaltres una gran aposta de futur i són una mostra més tant del compromís amb el bon periodisme i amb la nostra societat com de què comptant amb el suport de cada vegada més  subscriptors podem fer passos importants, que serien altrament molt difícils de fer. Gràcies, de nou, als 20.000 lectors que he heu decidit ja fer-nos aquesta confiança de ser subscriptors.

VilaWeb sempre ha tingut en el cap tots els Països Catalans, com els lectors saben de sobres, Però des d’avui, a més, VilaWeb és un diari amb dues seus, una a Barcelona i una altra a València, que agrupen una sola redacció, pendent tota ella del que passa de Salses a Guardamar. Esperem que la notícia siga especialment valorada pels nostres molts lectors i subscriptors valencians que veuran així incrementada d’una manera substancial la informació sobre tot el que hi passa. I per tots els lectors de la resta dels Països Catalans o l’estranger, als quals els prometem que treballarem de valent per a fer-los descobrir, apreciar i entendre encara amb més fortalesa la realitat valenciana. Avui, ja per començar, podeu escoltar les interessant reflexions que Joan Romero fa en aquesta entrevista.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
31.08.2020  ·  22:11

De moment, sembla que comença bé. També és cert que algú s’apuntarà a cavall guanyador. Per això ara caldrà modificar les regles del tradicional joc de partits. Pense que el President es mereix un vot de confiança, tot i que no ho tindrà fàcil.

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
31.08.2020  ·  22:24

A Catalunya cal, d’una vegada ja, allò que l’ANC no va voler (o poder) ser: un Scottish National Party o un African National Congress. Un partit que agrupi l’independentisme i faci palesa l’excepcionalitat del moment. Un partit que guanyi les eleccions amb autoritat una vegada i una altra. El temps de la política ‘normal’ va quedar suspés fa tres anys i així seguirà durant uns quants més.
I, crucialment, cal un partit nou, perquè els actuals ja han demostrat que no tenen més recorregut. Formen part del règim autonòmic.

oriol valls
oriol valls
31.08.2020  ·  22:29

Certament, caldran gestos més que contundents. Si a les llistes de les properes eleccions veiem personatges com en Buch i similars, ja poden plegar

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
31.08.2020  ·  22:45

No hi ha res a fer. A Puigdemont li demanaran sempre gests clars i contundents i sera sempre a mig cami, sigui on sigui i faci el que faci.
Es increible.
Si es demanes la mateixa rigorositat al Sr. Junqueras, des del malaurat 30 de gener i la covardia dels seus dirigents…..!
Jo faria una llista de 40, 100 o 500 peticions a Puigdemont, intentant que siguin impossibles de cumplir, que això us permetrà d’anar tirant de beta i podreu continuar escrivint articles dient que es troba a mig cami.
Jo em pregunto que mes ha da fer aquest bon home per demostrar-vos el seu compromis amb la republica catalana
De veritat, no tinc paraules per expressar la meva decepció per aquest article

Josep Salart
Josep Salart
31.08.2020  ·  22:45

No, si encara parlarem que s’incorporarà el gruix de Convergència i Unió…

Tant cou que aquest home faci les coses que no ha fet mai ningú?

A veure si quan porti mil gestos, encara direm que és verd..

Ferran A. Candela
Ferran A. Candela
31.08.2020  ·  22:47

Tranquil Vicent, molts continuarem votant Puigdemont, sigui on sigui.

Gemma R.
Gemma R.
31.08.2020  ·  23:15

A Pdcat hi ha gent preparadíssima i molt més catalanista que a ER. El problema eren els que s’ aferràven nostàlgicament a l’ autonomisme i una manera de fer. Cap problema amb els ja ex-Pdcat. Ara bé, efectivament Junts ha de ser el primer en entendre les noves dinàmiques tant socials com polítiques, incorporar les tecnologies per re-democratitzar, no defugir debats, parlar a la gent com persones adultes, i sobretot, saber il.lusionar. No dubto que ho faran. Endavant!

Rubén Cruz
Rubén Cruz
31.08.2020  ·  23:42

Senyora Àngels Fita, un gest contundent que sigui més que un gest i que apunti cap a una nova estratègia ja l’ha deixar caure en Partal, i és un canvi molt fàcil de provocar: desfer el vergonyós pacte de cadires a la Diputació de Barcelona, i potser a uns altres espais que desconec.
Demanar proves d’amor veritable (consistent i sostenible) no és ingratitud pels regals ja rebuts.
Hem de ser exigents per acostar-nos tant com puguem als nostres objectius, sabent que el camí de l’infern està empedrat de bones intencions.

Pepi Oller
Pepi Oller
31.08.2020  ·  23:42

Espero que se’n surti, que ens en sortim.
És la meva única esperança de poder votar algun partit.

francesc felip
francesc felip
31.08.2020  ·  23:51

Li sorprèn Sra. Fita?. Jo no renovare com a subscriptor.

Josep Jallé
Josep Jallé
01.09.2020  ·  00:13

Sembla, benvolgut director, que al comentari d’avui, com a part del d’ahir, volem filar molt prim i relativitzar molt fets, no suposicions, constatats. Al reportatge – film sobre la BPA a l’Operació Catalunya, com a la feina feta per tots els que ens sentim a gust amb la línia del MHP Puigdemont hi ha coses contundents. Llarga llista, que no fa al cas, i que, però tot el que vagi amb balances de mesurar honestament, ho positiu pels objectius pesa més que la resta.
Només cal pensar en el que han fet i fan des de l’exili i el que altres parts han fet i fan des de les presons per assolir fites en el camí cap a la independència. Primmirem-nos també a nosaltres tot pensant en el cartell d’aquell nord-americà senyalant amb l’índex ” … i tu, què has fet?” . Salut!.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
01.09.2020  ·  00:18

Tenir un President legítim, coherent, creatiu, ferm, honest i profundament democràtic i humanista, … és prou per encapçalar un projecte on s’apleguen gent de tots colors i sensibilitats. Això és Puigdemont i crec que farà de JxCat una eina eficient per fer política i defensar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

Ricard Pons
Ricard Pons
01.09.2020  ·  00:38

Totalment d’acord amb en Jesús Albiol i em sap greu que les editorials d’aquest diari semblin exigir més feina al MHP Puigdemont que qualsevol altre dirigent de partits dits independentistes o sobiranistes. Ni ha prou en llegir M’explico per entendre que el MHP està molt apartat de les cúpules dels partits i que pot liderar un nou ens molt més transversal i que es el que molts de nosaltres, que també ho som i estem a l’ANC per aquest motiu, estem demandant fa molt temps i amb crides a la unitat que no han servit de res. Donem un vot de confiança i siguem una mica més comprensius Vicent, que ja saps que et respecto moltissim.

PERE SIO
PERE SIO
01.09.2020  ·  01:34

Cada dia veiem amb més claredat com els partits polítics clàssics viuen en el seu món endogàmic i aliens als problemes, necessitats i interessos del País.
Els partits s’han convertit en estructures sectàries, viciades per l’autonomisme, niu de lluites internes dels seus membres per mantenir-se en el poder i poder viure de la política. I aquests són els objectius prioritaris.
Amb aquests partits pel que s’ha vist, Catalunya no serà mai independent.
A la cruïlla on ens trobem, necessitem un canvi de rumb i una nova organització transversal que tingui com a objectiu, culminar el procés cap a l’independència, deixant de banda ideologies, partidismes i sectarismes.
Si el MHP Puigdemont vol fer aquesta nova organització, tots aquells que lluiten de veritat per aquest objectiu, li haurien de donar un vot de confiança i el seu recolzament.

Dolors Rovira
Dolors Rovira
01.09.2020  ·  01:37

Molt sana la capacitat de Vilaweb de mantenir un equilibri sovint molt difícil entre el què dir, el quan i el com. Molt inteli.ligent, senyor Partal… I jo sí renovaré. M’agrada el que em sembla bo per mantenir el criteri viu i afilat! I que consti que confio molt en el que pot passar des de les propostes de Junts encapçalades per Puigdemont

Josep Gualló
Josep Gualló
01.09.2020  ·  04:12

NO EN TINC CAP DUBTE

Desprès de l’esforç titànic que ha sigut deixar anar el llast de l’espai convergent, Junts reneix com a nou partit que aglutina tot l’independentisme de pedra picada i que sota del lideratge indiscutible i in-discutit del MHP Puigdemont, s’ha convertit en la força del poble tossut que es guanyarà la independència.

La batalla per l’hegemonia esta guanyada sense lliurar-la. Totes les restes del naufragi de l’espai post convergent, no son més que això, restes del naufragi. la CUP seguirà essent la CUP. I esquerra ha demostrat amb totes les seves forces que ha deixat de ser un partit independentista per ser un partit autonomista. I els petits grupuscles que malden per no ofegar-se, o s’incorporen a Junts o s’ofeguen.

No tindré la gosadia de parlar en nom del poble, però com a part del poble asseguro que he rebut una injecció de moral guanyadora molt forta i crec que no soc una excepció.

Visca la República Catalana Lliure !!!

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
01.09.2020  ·  05:16

Espero, per no dir que n’estic segur, que el penalti que Puigdemont li ha marcat al PDCat servirà per a millorar una moral col.lectiva entumida i insuflar a la República Catalana més oxìgen, més i millor força muscular i més i millor qualitat i funcionalitat neuronal. Si Puigdemont és capaç de desfer-se de la feixuga càrrega de prejudicis, pors i camises de força on el catalanisme benpensant i inactiu està embescat, i és capaç -que ha demostrat en escreix que ho és- de fer vibrar i convèncer de nou a una ciutadania desanimada i cabrejada, potser sí que tornarem a veure que la utopía es posible. Es tracta d’un objectiu ben difícil tanmateix: empeltar una nova dimensió a la vida dels catalans-

Jordi Torruella
Jordi Torruella
01.09.2020  ·  06:14

Una gran notícia pels lectors de Vilaweb. La bona feina té recompensa. Seguiu així.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
01.09.2020  ·  06:19

Els nostres millors desitjos per la nova seu de València. Salut.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
01.09.2020  ·  06:21

A mig camí! Trencar amb els unionistes convergents és quedar-se a mig camí? Vosaltres teniu el camí ple, sempre recolçant als dialogants per segles( diàleg sobre el temps, esports …), aquells que evitaren fer president al votat pel poble , que han donat estavilitat a Espanya i aquells que censuren lo acordat en el Parlament. Aquests sí que estant en el bon camí!

Rosa Guallar
Rosa Guallar
01.09.2020  ·  06:25

Felicitem-nos i celbrem l’obertura de la nova seu de Vilaweb a València!

Joan López
Joan López
01.09.2020  ·  06:45

Felicitats per la nova seu a València
Ara per ara l’unic que manté l’ilussiò per l’independencia es Puigdemont I ara entenc jo perquè es va fer el pacte de la Diputaciò. Pdcat té gent autonomista-pactista-sillonista I calia fer neteja fins I tot del nom. Per el cami a caigut UNIO,CIU I ara caurà PDCAT, Estic segur que cuand MAS li va nombrar per president no tenim ni idea de lo independentiste que es PUIGDEMONT. Conec amics que com jo li votarem,perque entre altres motius li fà nosa a espanya

Josep Segura
Josep Segura
01.09.2020  ·  06:52

Avui, en Partal ha rascat la fina pell dels puigdemontistes. N’hi ha fins i tot que es volen donar de baixa com a subscriptors. A mi també em toca pagar la quota un dia d’aquests. No serà pas aquest article el que determinarà la meva decisió, simplement perquè hi estic més aviat d’acord. Jo només trobo a faltar un pèl d’autocrítica per com es va enfocar l’1-O (i posterior) per part del diari i la manca de periodisme d’investigació per analitzar què passa amb els Mossos.

Rosa Masot
Rosa Masot
01.09.2020  ·  07:09

Enhorabona per la nova seu a València.
I, sí, crec que caldran gestos contundents per part de Junts i del President per no donar arguments als que només miren d’assolir l’hegemonia autonomica.

Albert Miret
Albert Miret
01.09.2020  ·  07:39

Vicent. Moltes felicitats per la nova seu Valenciana. Us ho mereixeu. Espero que també sigui un èxit rotund!

Quant al deslliurament de llast del MHP Puigdemont, tot el meu reconeixement pel gest valent que això suposa, i tota l’esperança amb el nou partit, que espero que s’assembli ben poc a un partit. Ja estaria content que els votants gregaris de partits que voten per la continuació del mateix de sempre, fessin un gest semblant i s’afegissin als que anirem directament a la independència i a edificar un nou país modern, il·lusionant, ric i basat en el coneixement. Que ja mai més ningú voti perquè s’ha de votar. Ara votem per a guanyar!

Josep Salart. Totalment d’acord amb el que dius. Ja n’estem tips de lamentacions, continuïtats i també d’aquells que mai en tindran prou i que fins que tinguin l’objectiu davant del nas, seguiran dient que no anem enlloc. Prou!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
01.09.2020  ·  08:50

No m’agrada el biaix que porta la editorial, per segon dia consecutiu, Sr. Partal.

Estic en la línia de la Sra Maria Angels Fita i d’algun altre subscriptor.
Sembla que vostè s’ha volgut esmerçar, més o menys subtilment, en embrutar JxCat insistint en l’origen del PdCAT de molts integrants.
D’on pensa que havien de ser els càrrecs que ara s’alliberen del llast PdCAT obligat?
Sobrava totalment per part de vostè l’esment específic que ha fet, tots ho sabíem, no calia dir-ho llevat que l’editor perseguís un objectiu interessat.
Per cert i perquè quedi clar, no he estat mai votant Convergent, sóc un desencantat de la ER junqueriste, autèntic hereu del pujolisme.

Crec en la necessitat actual d’un partit únic semblant al SNC, única via per a assolir la independència. La independència ha de ser l’objectiu únic, després, un cop lliures votarem partits segons la ideologia.
Per això, tot i veure amb bon ull els plantejaments socials de la CUP, aquesta l’únic que està fent es posar pals a la roda de la independència, adoptant discursos de prioritats semblants als unionistes Podemos/Comuns.

Tornant al tema central, i tal com diu la Sra Fita, demana al MHP Carles Puigdemont, coses que no recordo hagi demanat a Oriol Junqueras amb la mateixa contundència.

Talment la editorial l’hagués pogut escriure un simpatitzant de Esquerra Republicana Convergent de mossèn Junqueras, per a pescar vots entre despistats.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
01.09.2020  ·  08:59

La LLAVOR és la millor que tenim per sembrar.
Tot dependrà també de la terra, del treball, dels temporals….i sobretot que podem fer per combatre-ho si les coses van a mal dades.

Salut Carbonell
Salut Carbonell
01.09.2020  ·  09:03

Fa pena de veure i sentir ……. convergéncia, post convergents , pdecat, 3% i ara pacte de la diputació. Els altaveus dels dits poders fàctics no paren ni pararan. Sempre trobaran quelcom per criticar mentre , en la fosco dels despatxos, puguin anar remenant les cireres. I sobretot mentre tinguin contents els qui els hi paguen els sous. Pobre Catalunya. Només serem independents el dia que guanyin les eleccions, els homes i dones lleials als gairebé tres millons de catalans que varen dir de forma clara i precisa, suportant les garrotades, que volem deixar de formar part del Reino de España.

Pep Agulló
Pep Agulló
01.09.2020  ·  09:04

MANIOBRES QUE DEFINEIXEN

L’entrisme era una tàctica política teoritzada i practicada per grups trotskistes que consistia en una mena de doble militància dins d’organitzacions sindicals o dels grans partits de masses per tal de radicalitzar la militància i prospectar militants a la seva causa.

Em sembla, si més no curiós que l’editorial interpreti que la gent que deixa PDECat fa entrisme a Junts, i es pugui afirmar que “Junts és ple de gent del PDECat”. Em sembla que la gent que abandona un partit, és perquè abandona els principis ideològics. No se’ls emporta pas, perquè si no parlaríem d’un estigma (l’ombra del convergent) que no te’l treus de sobre, com interpreten els grups sectaris…

Pel que fa a la resta, d’acord amb matisos. Calen més gestos i més fets. Com tot no?

Caldria analitzar el perquè PDECat ha esbombat allò que era previsible que passés d’una forma tan barroera. Mas no ha obert boca.

PS. Felicitacions per la seu Valenciana.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
01.09.2020  ·  09:30

Felicitats per cuidar-vos del que passa de Salses a Guardamar.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

FEDERICO ALEJANDRO PUJOLA
FEDERICO ALEJANDRO PUJOLA
01.09.2020  ·  09:36

Per què és tan difícil comprendre que Catalunya necessita dos partits forts per a conformar l’Estat de la República Catalana? Un de centre esquerra i l’altre de centre dreta. Això ho van comprendre Artur Mas i Oriol Junqueras quan van decidir unir els seus partits en un únic Govern Català. Tot fa pensar que Junts per Catalunya podria ser aquest partit de centre dreta. Tothom estarà d’acord que Esquerra Republicana era i serà el partit fort de centre esquerra. Si a més a més aquests dos partits poden enfortir-se més, fins i tot integrant elements diversos del món privat: encara millor.
Carles Puigdemeont té totes les quaiitats d’ésser humà per a ser , com a President, el punt d’unió de les dues grans tendències de la política catalana . Ara és el moment històric en què l’hauríem de recolzar tots!

Enric Emo
Enric Emo
01.09.2020  ·  09:36

No entenc la demonització de “l’espai covergent”. Ha estat una forta realitat social amb la que s’ha de comptar. Aquest espai va aconseguir que la Generalitat estigués governada per una força d’obediència catalana des del començament. Ha estat un espai ampli en el que hi havia de lliberals a socialdemòcrates. Cal recordar, per exemple, que va tenir un paper decisiu en l’abolició del servei militar obligatori? O que va aprovar al Parlament de Catalunya la primera llei de tot l’estat de regulació de les parelles mal anomenades de fet, sense discriminació per orientació sexual? Les enquestes que s’han vingut fent regularment han situat al votant de convergència fins i tot a l’esquerra del del PSC. Unió ha quedat pel camí i l’estructura orgànica del Pdecat també hi quedarà. No son també necessaris els emprenedors petits i mitjans que també hi pertanyen? Molt respecte als que n’eren votants i que son imprescindibles pel país i la indepèndencia. Estic cansat d’analisis polñitiques -i no ho dic pel Sr Partal- cenbtrades en les estructures dels partits i obliden completament la sociologia del país.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
01.09.2020  ·  09:36

Era inevitable que passés i molts ho reclamàvem de fa temps. Puigdemont ha amollat el darrer llast convergent. La pregunta que ens seguim fent és què passa amb aquests polítics que es volen mantenir en el poder fent política per dalt?. Quina és el motiu definitiu que la gent de Marta Pascal facin un nou partit o que els de Bonvehí denunciin a JuntsxCat per la marca?. No és un motiu ideològic, no és una qüestió d’estratègia política, de quin camí és millor per arribar a la independència, … res d’això. Que ningú s’enganyi. Es tracta d’una qüestió tan prosaica com mantenir gent al Parlament, al Copngreso, al Senado, a la Diputació i als ajuntaments. És una qüestió de sous, diners. Se’n van de l’empresa perquè els han tret els càrrecs. Estic d’acord amb l’Editorial, ara és el moment de demostrar que Junts és una altre cosa. Fa la sensació que l’espai independentista està molt fragmentat, crec que només és una sensació. Cal que arribi la política de baix, les eleccions, aleshores veurem quin pes real tenen tots aquests grups descavalcats.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
01.09.2020  ·  10:04

Ahir jo deia: “No tardarem a veure com la premsa oficialesca de Madrid desqualifica tant PdCat com JxC… [com a]… partits germans de la dreta… [pujoliana esdevinguda independentista]”. Però no m’esperava que també VilaWeb, encara que tímidament, s’hi afegís amb críptiques criítiques al MHP Puigdemont. Si és per esperonar-lo, potser no calia justament ara que ha fet el pas que s’esperava a Perpinyà el 29 de febrer. I certament ja té prou feina a defensar-se de la implacable Brigada Aranzadi com per haver de preocupar-se del foc amic!! Ah, i l’enhorabona a VilaWeb per la nova seu valenciana!

ramon Feixas
ramon Feixas
01.09.2020  ·  10:05

Un diari que s’esforça per explicar les coses amb objectivitat, encara que l’objectivitat no està a l’abast de cap humà, mereix el reconeixement. El sincer, no pas el medaller. Si la seva expansió ajuda a la consciència de països catalans, per les tres comunitats autònomes, després de ser separades culturalment i econòmicament per l'”imperio” a mode de segrest tabàrnic, creador de recels i desavinences, és una bon convit a traçar un futur qualitatiu per totes tres . Que sigui fructífer.
ERC és el partit que tradicionalment ha aixoplugat l’independentisme. És imprescindible. Els CUP, des de que són visibles han manifestat el seu clam de països catalans. El seu braç social és inseparable de l’autodeterminació més autèntica. Són imprescindibles. Puigdemont és el nexe d’unió de l’independentisme. És imprescindible. Ningú ha de renunciar al seu camí ni ningú ha de deixar de recolzar a l’altre quan l’altre fa quelcom que acosta a l’autodeterminació.
Tinc una mica de mania a posar com a antecedent la Catalunya rural de la nostra infantesa. Cada pagès s’ocupava de les seves terres i bestiar, però quan venia el dia del batre tot el veïnat anava afer equip a la casa on es batia. Quan una família tenia problemes de salut, els veïns s’ocupaven de munyir i acondeïr les vaques o recollir la userda tallada, etc..Penso que es una mostra del tarannà solidari i constructiu català com va quedar clar amb el tema de les urnes itinerants o de com fer front al miserable espoli de les multes-escarment, la integració del qual a l’essència de l’independentisme hi té u paper molt de cares a aconseguir votar el referèndum de la nova constitució catalana.

Albert Parés
Albert Parés
01.09.2020  ·  10:11

Felicitats per la nova seu a València, consolidant l’únic mitjà de comunicació que el seu àmbit són tots els Països Catalans.

Igualment felicitats per continuar sent un diari independent i no un pamflet de partit. El què valoro més de Vilaweb són articles com els d’ahir sobre el documental de l’Estafa d’Andorra, o el d’avui, que amb rigor surten de l’àmbit de confort de molts sectors independentistes. Sincerament si algú es dona de baixa de subscriptor de Vilaweb per un article tant correcte com el d’avui és que no dona suport al periodisme sinó a la propaganda de partit. En tot cas quan també ets criticat des des molts sectors d’ERC és que vas pel bon camí i no estàs casat amb cap partit, per això fa tanta por Vilaweb.

jordi Rovira
jordi Rovira
01.09.2020  ·  10:26

Totalment d’acord amb la lectora que sí renovarà, sí pensa que aquest és un article molt intel·ligent, i sí és molt sana la capacitat de Vilaweb de mantenir un equilibri sovint molt difícil entre el què dir, el quan i el com. Especialment en aquest últim apartat assenyalar que l’aposta de Vilaweb és un model d’èxit no només per avançar el format de comunicació periòdica digital; sinó també per entendre que “el mass mediat” necessita participar d’una manera altra i nova en la creació de consciència. I en aquest punt central de l’objectiu del criteri editorial, crec està també l’observació de l’editorial d’avui ( una editorial que es situa per comparació d’un altra model periodístic esmentat ahir). Quelcom que ens remet directament al procés que l’independentisme té entre mans. No tant d’una forma partidista, com uns malentenen; sinó perquè quan es mort una manera de fer, sovint en neix un altra de nou. Entre aquell vell i aquest nou, efectivament s’és al mig d’un camí. Un camí que ha de ser resilient i no només resistent segons l’entranyable narració del senyor Resina. Un camí que ha de ser de retorn renovat i no pas de passat ancorat. La única cosa funcional dels models democràtics, es troba en la seva capacitat d’assenyalar el mig, fora del confort del punt de partida; lluny de l’incert del punt d’arribada. I tots sabem que d’en mica en mica, s’omple la pica.

Joan Royo
Joan Royo
01.09.2020  ·  10:28

Si no és possible la unitat independentista en un sol partit o coalició, que seria el més disitjable, no és responsabilitat de Puigdemont sinó dERC. Puigdemont ha buscat i busca transversalitat el més àmplia possible, objectiu únic: la independència de Catalunya, després a fer política amb diferents ideologies. El mantra que repeteix ERC de “centre-dreta Juntsxcat” i ells “centre-esquerra” és una fal.làcia i una pista de per on van, cap a l’autonomisme. Junts, ara per ara és l’únic partit que paga la pena votar pels independentistes, la monserga post-convergents i altres denominacions són pura ferralla electoralista.

Joan Torres
Joan Torres
01.09.2020  ·  11:08

L’escandalós i humiliant pacte a la DIBA mangoneixada pel PdeCat, ara que farem ? JuntsxCat continuarem ara sense desfer-ho ?

Eduard MUNTADA
Eduard MUNTADA
01.09.2020  ·  11:42

Qualsevol article d’opinió, com ho son els Editorials del Sr.Partal, és necessàriament “subjectiu”. Impossible ser “objectiu” (que en podríem dir “neutre”) en qüestions que reflecteixen pensament i, doncs, que son conseqüència de circumstàncies personals i -en darrer terme- de com les pròpies circumstàncies s’han anat assumint amb el pas del temps i l’adició d’experiències.

M’agradaria pensar que la majoria de comentaristes podrien estar d’acord amb això que dic, i també voldria expressar el meu respecte per a les opinions de tots ells.

És molt difícil fer un Article diari, costa molt d’encertar-la sempre, i és absolutament impossible que tothom estigui d’acord amb tot allò que s’hi digui.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
01.09.2020  ·  11:57

Felicitats Vilaweb per la nova seu a València. Cada dia que us llegeixo em confirmeu que vaig fer molt bé de fer-me subscriptora.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
01.09.2020  ·  11:59

Malgrat els limitats comentaris suscitats en negatiu, difícils d’entendre per a mi, vull expressar amb total convicció el meu vot favorable pel president PUGDEMONT i per VICENT PARTAL. Observe que ara i adés estan rebent força clatellades per part de contats suscriptors (enhorabona al diari realment plural i democràtic). Naturalment que sels ha de poder criticar. Ningú està exclós d’errors. Però pense, i és evident, que davant les difícils circumstàncies i moment polític-històric actuals, tenim amb ells dos gegants clau que, de fet, estan aglutinant voluntats partidistes trasversals i liderant el procés cap a la independència. Cadascú des del seu lloc i comés. Per què serà?. Per capacitat, humanitat, honestetat, convicció i determinació. Crec que cometriem un error molt greu si no en som conscients reconeixent-los la seua vàlua i aprofitarnos-en.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
01.09.2020  ·  12:03

Molt bon article. Moltes gràcies.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
01.09.2020  ·  12:10

Vicent discrepo en la valoració. No crec que el partit de Puigdemont hagi de mirar enrera, ni replantejar cap dels acords que s’hagin pres fins ara en la política autonòmica. És una pèrdua de temps i un conflicte innecessari.

El que ha de fer és mirar endavant en la construcció del nou partit i el nou full de ruta. El gest més important i el que de veritat tindrà valor és el procés intern de primàries i la manera com es plantegi el lideratge polític del camí que s’ha de fer endavant.

Que segueixin el vells partits com ER, PSC i Comuns amb les seves picabaralles i la seva vella política autonòmica. Comencem de cap i de nou. I a veure si la CUP es renova i s’espavila també, que encara estàn a l’adolescència però ja semblen vells i amb els mateixos tics poc democràtics, com els altres.

Francisco Javier López
Francisco Javier López
01.09.2020  ·  12:37

Felicitat per l’obertura de la nova seu a València!
N’hi subscriptors que estan enfadats amb l’editorial perquè consideren que es un atac al MHP Pugdemont i que no se li demana el mateix a Junqueres. No estic d’acord, crec que la editorial avui demana continuar per aquest camí i fer gestos com el d’ahir de trencar amb el PDECat a l’únic que el podem exigir perquè es l’únic que pot continuar amb l’esperit del 1’O, l’únic que demana confrontació i es per això que crec que, amb la sana exigència i esperit crític que hem de tenir sempre amb els nostres polítics, l’editorial aposta per aquest projecte del president. Per això li demanem que continuï així (a pesar del que ja a fet i demostrat) i no perdre el temps exigint a altres opcions que sembla que no creuen en el projecte de l’independència de la nostra nació.

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
01.09.2020  ·  12:41

Molt d’acord amb el comentari del Sr Agulló. A més, què hi ha d’estrany que molts efectius de JxC vinguin del Pdcat si el mateix Puigdemont n’era militant fins ahir?

Josep Soler
Josep Soler
01.09.2020  ·  12:50

“Puigdemont, a mig camí”. A mig camí de que?, A mig camí de la revolució que no cal?. A mig camí del vas buit? A mig camí de la desconfiança?
Avui no acabo d’entendre massa el perquè en Partal ens fa aquesta pregunta.
Em pregunto quanta gent ha llegit el llibre del MHP Puigdemont. En ell surten totes les claus que demostren -per a mi- que de no ser per ell, de cap manera s’hagués celebrat l’1 d’Octubre (el que vagi passar després -encertat o no – ja no depenia exclusivament d’ell).
Aquest Sr. ens engega una autentica revolució: transformar un partit amb una gran càrrega de continuisme autonomista, amb un de completament nou que va directament al moll de l’os de l’independentisme. Se’n sortira o no (jo crec que si amb mes temps o menys) però del que no hi ha cap dubte, es que de cap dels altres -començant pels seus líders – ningú se’n pot fiar i de que ni tant sols creure, que tinguin una estratègia i una veritable voluntat, d’arribar a la independència.
En aquest cas a totes -almenys per a mi – amb vos Molt Honorable President Puigdemont. Tots els costos i riscs que hi puguin haver, en qualsevol cas, hauran volgut la pena, perquè s’havien de fer.

Ramon Riera
Ramon Riera
01.09.2020  ·  12:50

Per a tots! Desde els que feu tan cincers i assenyats comentaris fins em Partal passant per tot Vilaweb: Parabéns! Com diém al Brasil. És una veritable jóia poder llegir-vos. Som i serem um poble beneït. Gratitud, i endevant!

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
01.09.2020  ·  13:01

La DIBA pot ser la clau per consolidar confiança en JuntsxCat. Si poden a aconseguir desfer el pacte, aquest sí que serà un gest definitiu. Tan de bo sigui així i a continuació hi hagi un seguit d’incorporacions independents de rellevància que configurin un partit diferent que ens marqui el que ha de ser la política en el nou país.
Jo sí que valoro les observacions de l’editorial. Hem d’aprendre a ser crítics i a exigir claretat. Ja no ens conformem amb bones paraules. Els fets han d’acompanyar. President Puigdemont endavant sense por, ha de convèncer i el seguirem.

jaume vall
jaume vall
01.09.2020  ·  14:24

Estic amb Ma. Àngels Fita, Josep Salart, Candela i d’altres. El MHP Puigdemont s’ha guanyat crèdit per confiar en ell. Des de ser el President que va pitjar l’accelerador per posar urnes, o “referèndum o referèndum”, a estalviar un bany de sang tot implicant la UE perquè mediés, a enganyar el CNI, fins a ser l’altaveu a Brussel·les que més cou a l’estat espanyol
Cap altre català molesta i fa embogir tant els unionistes com en Carles Puigdemont. Per alguna cosa serà. Potser en Pep Guardiola, per guanyador, també. Per alguna cosa serà.

De moment, tindrà el meu suport i el meu vot.

Si apliquem el MATEIX barem de qualitat, ni ERC ni les CUP, han posat contra les cordes Espanya, i en canvi sí han tingut actuacions negligents comparables al pacte a la diputació.

Per tant, actualment té més credibilitat i mereix més confiança aquest projecte endegat per Puigdemont, Comín, Puig, Independentistes d’esquerra , etc.

Lluí Mor
Lluí Mor
01.09.2020  ·  14:35

Els meus millors desitjos per la seu oberta a Valencia.
Un artícle interessant i que, crec s’ha de lleguir dues vegades. He de dir però que trobo una certa insistencia en deixar com pols en suspensio que la gent, votants del PDCAT o la trajectoria d’aquest espai polític, fa nosa, com si duguesen el pecat original. No sé si el senyor Partal ho reitera per ajudar al President i al seu moviment a enxamplar la base o perqué ho creu de debo, cosa que dubto.

El senyor Partal és molt mes conscient que molts de nosaltres de l’esforç i la voluntat del President i sobretot dels entrabancs i dificultats que comporta el que està fent, per això diu que està a mitg camí de travessar el pont i no diu nedant en mitg del riu amb molta corrent, és dir, li está dient “President continua que ens tens al costat”.

També li demana la Lluna, a tots els grans liders se’ls hi demana, per això crec, que no ho demana a d’altres. Tinguem confiança amb el President.

oriol avila
oriol avila
01.09.2020  ·  14:37

El gran PERILL que la l´ anyorada republica de Catalunya es que el MH Presidente K. Puigdemont es que es cansi de les mitges tintes, dels cops de colze i de les males companyes, ho ho engegui tot a fer punyetes…. tornant a gaudir de la tranquil.litat de la vida rural on va creixer.

Tots a fer pinya i a recolzar a Puigdemont utilitzant totes les eines de comunicació possibles, inclus amb cartes d´anim a Waterloo !!

Si Puigdemont s´ en va, Catalunya tornará a ser un REINO DE TAIFAS com ho ha estat durant mots anys.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
01.09.2020  ·  16:03

Tota la meva confiança i tot el meu suport al MHP Carles Puigdemont.

Avui, Sr. Partal, vostè ha volgut posar aigua al vi. En comptes de valorar el gest i fet, important, que el President Puigdemont ha aconseguit fer: arraconar el Pdecat, i deixar-lo com un partit residual, vostè ja li exigeix el què ha de fer abans de que tingui oportunitat de fer-ho. Vostè posa la bena abans de la ferida.

Mai li he vist fer un article amb tantes exigències i amb tanta mala llet contra ER i el seu líder Oriol Junqueras. I dic contra, perquè aquest editorial d’avui és contra Junts i Puigdemont. Espero un editorial igual d’exigent amb ER i amb la CUP i els dirigents de tots dos.

El gran pecat de Puigdemont és no ser el que alguns anomenen “d’esquerres” i això no se li perdona. Vostè s’autoanomena d’esquerres, i com molts d’aquesta autoanomenada esquerra (concepte anacrònic) que es creuen superiors al altres, no suporta, literalment , que algú a qui li poseu l’etiqueta de “dreta o centre dreta” sigui capaç de fer una “revolució” que cap d’aquestes esquerres és capaç de fer. D’aquí aquest constant recordatori al mon “postconvergent” dit de manera pejorativa, que tot i que vostè intenta posar-ho en boca d’altri, en definitiva és vostè qui ho acaba dient.

Ja ho he vist altres vegades: a vostè no li agrada Puigdemont, encara que a vegades digui que és amic seu. Es va veure quan van fer aquells “debats des del confinament”. En el debat amb Puigdemont des de Brusel.les, via telemàtica , el llenguatge corporal parlava a crits: la seva cara de pal i la seva incomoditat (de vostè) no l’havia vist amb cap altre dels que participaren en aquells debats. El llenguatge corporal no enganya.

No m’ha agradat gens aquest editorial. És la seva opinió evidentment i no per això deixaré de ser subscriptora del diari, però com que vostè sempre diu que Vilaweb és un diari just i que informa justament, no puc deixar de dir-li que avui de justícia cap. Avui ha fet un article contra Puigdemont i Junts de manera totalment gratuïta.

Jo tinc tota la confiança en el President Puigdemont i quan assolim la Independència, serà en gran part gràcies a ell. I gràcies a molts de nosaltres. Però també tinc clar que no serà gràcies a ER, a qui vostè mai gosa criticar ni exigir res de manera oberta o explicita com ha fet avui amb Junts.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
01.09.2020  ·  16:34

Damonos un objetivo contundente a muy corto plazo…!!!!!!

PARA DAR JUSTICIA A LAS VICTIMAS DE LA MATANZA DEL 17 DE AGOSTO 2017 HAY QUE SOLICITAR LA INTERVENCIÓN DE LAS FISCALIAS DE TODOS LOS PAISES CUYOS CIUDADANOS FUERON VICTIMAS DEL COBARDE ATENTADO

DE LA FISCALIA Y LA MAGISTRATURA ESPAÑOLAS SOLO PODEMOS ESPERAR ACTOS MIRADOS A DESPISTAR LAS INVESTIGACIONES Y ENCUBRIR LOS ASESINOS YA QUE ESTA FISCALIA Y MAGISTRATURA DE ESPAÑA PERTENECEN A LA MISMA ESTRUCTURA CRIMINAL DEL ESTADO TERRORISTA ESPAÑOL ARTIFICE DE LAS MATANZAS

En el atentado de las Ramblas del 17 de Agosto 2017 las victimas mortales (a parte las de nacionalidad española) fueron de estas nacionalidades:

Australia, Alemania, Argentina, Bélgica, Estados Unidos, Italia, Portugal, Canadá …

Los heridos (a parte los de nacionalidad española) fueron de estas nacionalidades:

Argelia, Australia, Alemania, Argentina, Bélgica, Estados Unidos, Francia, Irlanda, Italia, China, Brasil, Canadá, Colombia, Cuba, Dinamarca, Ecuador, Egipto, Filipinas, Grecia, Holanda, Honduras, Hungría, Israel, Japón, Macedonia, Marruecos, Perú, Republica Dominicana, Rumania, Rusia, Serbia, Turquía, Venezuela.

Sabemos claramente que la matanza terrorista fue ordenada por el “Estado” Español …

Las pruebas y la actitud mafiosa de los órganos del “Estado” español (desde el “Congreso” de los diputados hasta la fiscalía) en callar toda investigación sobre la matanza hablan en modo evidente sobre este país infame que son cientos de años que prospera sobre el crimen, los asesinatos y los genocidios de gente inocentes cumplidos en todo el mundo para expoliar estos países de sus riquezas …

País vergüenza de la especie humana por el cual la mentira, el engaño, la criminalidad, la agresividad, la manipulación de las conciencias, la violencia física y psíquica son los atributos de una “Cultura” sedimentada.

No podemos admitir que en el tercer milenio estos sucios asesinos otra vez mas se salgan con la suya y no paguen por la inmunda barbarie del 17 de Agosto 2017, una vez mas llevada a termino con el único intento de saquear, robar y expoliar al pueblo Catalán: estropear el referéndum de independencia de Catalunya del 1 de Octubre 2017 y mantener así el país catalán dentro del recinto del campo de concentración que es esta España infame vergüenza de toda la especie humana.

Hay que solicitar la actuación de las fiscalías de todos los Estados que han sido salpicados por la sangría generada por el acto terrorista planeado, llevado a termino y que ahora busca de encubrir este “Estado” español indigno de ser miembro de la ONU y pertenecer a todo consorcio de país civilizados del mundo.

Hay que solicitar la actuación del Tribunal internacional de la Haya competente por los crímenes contra la humanidad.

No es posible cerrar los ojos delante de este país reincidente en los crímenes contra la humanidad desde mas de 500 años … Lo ha hecho y si no viene intervenido por la comunidad internacional lo volverá a repetir … El crimen y el gustazo de la sangre de seres inocentes es su “Cultura” por su misma orgullosa admisión.

Se habla mucho de los crímenes del nazismo… Tenemos pero que considerar que el nazismo con su actividad criminal duró sólo 12 años, desde el 1933 año en el cual Hitler llegó al poder hasta el 1945 año de la derrota del nazismo y la fin de la segunda guerra mundial… 12 años que no son nada en comparación de los cientos de años de “cultura” criminal que pertenece a este inmundo país que se llama España…

Una “cultura” criminal profunda, la de esta España rancia, espantosamente experimentada en el teatro de los países de medio mundo… No hay que extrañarse de que por perversión, capacidad de destruccion y también de esconderse y disfrazarse no hay nada comparable en el mundo.

España es un país enfermo … La corrupción y la degradación moral son las consecuencias inalienables de esta centenaria orgullosa “Cultura” de la sangre y del crimen.

Un país desgraciado que no está en condición de entender y de gobernarse por si mismo y que en todas su actividad institucionales tiene que ser puesto bajo tutela por la comunidad internacional.

Alex Diaz-Manero
Alex Diaz-Manero
01.09.2020  ·  16:49

“donar de Baixar” es un Castellanisme. Si us plau, Vicent siguès curòs amb la llengua!!

Roser Caminals
Roser Caminals
01.09.2020  ·  16:49

No té importància que els socis de JuntsxCat vinguin del PdCat o de la lluna. Només en té si prioritzem l’eix esquerra/dreta que tant obstaculitza el camí cap a la independència. En Puigdemont és lúnic líder que ho entén, i per aquest motiu malda per la unitat.
La unitat no vindrà dels partits, vindrà del poble. Si JuntsxCat guanya votants, guanyarà militants. De tots colors. Es tracta de què les pèrdues d’afiliats del PdCat es compensin amb escreix amb l’increment de votants. Si és així, en Puigdemont haurà creuat l’equador.
No em donaré de baixa i felicito Vilaweb per la nova seu a València.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
01.09.2020  ·  16:57

Jo faig costat al President Puigdemont, sense oblidar cap ni una de les PES…

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
01.09.2020  ·  17:02

M’agrada que Vicent Partal demani al seu amic Puigdemont que faci politica ben feta i li recordi accions molt més decidides si vol treure el país de l’atzucac on som.

Estic d’acord amb les propostes que fa al Predident i no veig per cap lloc una preferència del sr. Partal per ERC.

La gestualitat tensa del director el dia del debat amb Puigdemont (des de Brusel·les) el vaig atribuir a que Partal era conscient que era devant d’un dels poc politics que saben molt bé on s’ha d’anar i, per tant, era necessari fer-li propistes i preguntes ben formulades sense perdre el temps amb disertacions teòriques.

Bon editorial.

Teresa Pou
Teresa Pou
01.09.2020  ·  17:03

La qüestió de la esperada trencadissa amb el pdcat era del tot necessària , ara es veurà si Junts es una opció potent , preparats per sorprendre a els independistes els de sempre , els independentistes amb vista al futur , als indecisos . Vol dir política amb majúscula , contactes i compromisos d ‘altura . Val a dir que totes les tertúlies d’avui eran per enfonsar aquesta formació del President Puigdemont , no en donen cap futur ………….pensem doncs que potser es el revés, i es l’únic futur ….però ningú està disposat a un gir que pot fer canviar tota la societat catalana ……Enhorabona per el nou repte a València !!! Països Catalans !!!!

PAU BOLDU
PAU BOLDU
01.09.2020  ·  17:23

Erc com partit de franquistes porcialitics, pura dictadura maragalliana, i no en dius res de res? La puresa de sang nomes per cdc?. 3% i de la corrupció criminal de ferrovial, res de res?

Roser Garrell
Roser Garrell
01.09.2020  ·  18:13

Molt bona notícia. L’enhorabona per l’obertura de la nova seu a València.

Michael Tornabells
Michael Tornabells
01.09.2020  ·  18:24

Si el MHP Puigdemont es a mitx cami , els altres son a mitxa merda.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
01.09.2020  ·  18:58

Tornabells , estic amb tu

Jordi Torres
Jordi Torres
01.09.2020  ·  19:45

Potser Vicent, quan parles d’un gest contundent, estàs pensant en trencar el pacte de la DIBA? Aquest seria un gest clarificador (aquí no hi som per ocupar cadires) i honrós, perquè pactar amb els botxins va ser una veritable vergonya.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
01.09.2020  ·  19:51

Al cap i a la fi tanta gent dient que deixa el PDECat per a restar a Junts reforça el missatge que Junts és ple de gent del PDECat.

El Sr Partal acaba de descobrir la ‘sopa d’all’. Amic Vicent, que ja som una mica grandets !!…

Muntsa Navarro
Muntsa Navarro
01.09.2020  ·  21:49

Gràcies a tothom pels comentaris i, per descomptat, a en Partal per propiciar-los. Tot plegat em serveix per informar-me, per recapacitar, per riure algunes vegades i per constatar que la realitat la construïm entre tots.

Berta Carulla
Berta Carulla
01.09.2020  ·  23:23

El pacte de la DIBA el va fer el pedecat i no Puigdemont, pesats, absolutament desgastadors. Això sou els qui l’esgrimiu com mantra.

Però encara que fos de Puigdemont i tingués ell el poder de trencar-lo, després què? Comuns i Esquerra? Comuns i socialistes? Perquè resulta. senyors, que Esquerra ha deixat tirat molts cops el President. Com per fiar-se’n! No teniu memòria, només mala fe!

Per cert sr. Partal, moltes felicitats per la seu valenciana!

A raó de l’editorial d’ahir vaig pensar en Banca Catalana. Lluny de la versió oficial que carrega la culpa a Pujol (quina sorpresa!) vaig llegir fa temps, en primera persona, un testimoni que afirmava que va ser l’Estat espanyol que se la va carregar, també perquè era recurs per al catalanisme, i riquesa pel país. Seria molt demanar una investigació a fons i rigorosa des de Vilaweb que callés la boca, si escau, a la legió de bocamolls que parlen sense conèixer més que la versió oficial (espanyola, és clar)?

Jo tampoc vaig votar mai Convergència, vull aclarir donada la hiper suspicàcia que envolta la qüestió. Ara, tampoc estic gens orgullosa d’haver estat votant d’ERC!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes