Els jutges ultrafranquistes i l’aberrant esguerro de la ‘neutralitat de l’espai públic’

Un sistema en què les posicions ideològiques que el poder decideix poden ocupar tot l'espai públic però les que no són promogudes pel poder s'han d'amagar a casa i no poden expressar-se en públic no és una democràcia sinó una dictadura

Vicent Partal
Vicent Partal
05.10.2020 - 19:51
Actualització: 05.10.2020 - 21:29
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El jutjat contenciós-administratiu número 3 de Barcelona ha sentenciat que el manifest aprovat pel claustre de la Universitat de Barcelona en què la UB refusava les ‘condemnes dels presos polítics i la judicialització de la política’ vulnera ‘el dret de la llibertat ideològica, d’expressió i d’educació’. Amb la qual cosa l’ha declarat nul i ha deixat sense efecte l’actuació administrativa.

El manifest havia estat aprovat ara fa un any, poc després de saber-se la sentència contra els presoners polítics, pel claustre de la Universitat de Barcelona, amb 111 vots a favor, 7 en contra i 6 en blanc –i les xifres no són mai innòcues. El mateix manifest va ser adoptat, amb votacions semblants, per les altres universitats del Principat.

El tercer punt del text aprovat pel claustre i refusat ara pels tribunals recordava: ‘La Universitat sempre ha estat un espai autònom respecte del poder econòmic i polític. Un espai de llibertat de creació i de pensament, i d’estímul d’actituds crítiques. Per això mateix, tots els Estatuts de les universitats catalanes es refereixen explícitament a principis com els de llibertat, democràcia, justícia, igualtat o solidaritat. Principis que es concreten en el foment del pensament crític, la cultura de la llibertat, el respecte al pluralisme i l’educació en els valors cívics propis d’una societat democràtica. En moments com els que està passant la societat catalana, l’observació d’aquests principis i valors ens obliguen a un compromís actiu, ferm i sostingut amb la defensa dels valors democràtics i dels drets fonamentals.’

A aquests principis i valors, consagrats universalment com a base de l’autonomia universitària, el jutge ha oposat aquesta peculiar teoria de la ‘neutralitat de l’espai públic’, que tant de servei fa a la tirania judicial espanyola i que, curiosament, solament serveix per a atacar qualsevol presa de posició independentista.

Però abans d’entrar en aquesta qüestió de la presumpta neutralitat, deixeu-me que expose una paradoxa avui ben evident. Massa evident: això que ha fet aquest jutge no ho havien fet els jutges ni en l’època franquista.

Hi ha un exemple paradigmàtic. Quan Franco encara era viu, la Universitat Autònoma de Barcelona, el març del 1975, va presentar al claustre el ‘Manifest de Bellaterra’, un document que ha estat assenyalat unànimement com el primer que reivindicava una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable. Hi ha moltes vicissituds històriques, pròpies del moment, que qüestionen què es va aprovar exactament i com. Però hi ha també una constatació absoluta que és innegable: cap jutge no es va atrevir, en ple franquisme, a contravenir aquella declaració aprovada pel claustre ni a perseguir-la. I no és que l’època fos millor que la d’avui. Expliquen, per exemple, que el rector va anunciar aquell mateix matí que havia rebut instruccions del govern espanyol dient que era prohibit de parlar en català i, enmig d’un notable malestar, el debat es va haver de fer obligatòriament en espanyol. Aquest era l’ambient. I causa estupor pensar que, fins i tot aleshores, en plena dictadura, era impossible de fer això que ara s’ha atrevit a fer un jutge: atacar directament l’autonomia universitària, negar a la universitat el dret de tenir una opinió pròpia.

Aquest pseudo-concepte de neutralitat de l’espai públic és un atemptat contra la democràcia

Dit això, anem al fons de la qüestió, perquè aquesta consigna de la ‘neutralitat de l’espai públic’ va derivant cap a un perillós atemptat contra la democràcia, que cal denunciar amb tota la força.

Aquest peculiar i instrumental concepte pseudo-jurídic parteix d’una confusió molt notable. D’una confusió evidentment interessada entre el significat de neutralitat i el d’oficialitat. Que són dues coses ben diferents. Per a ser conseqüents, la defensa, per a mi indesitjable en qualsevol cas, d’una hipotètica ‘neutralitat en l’espai públic’ implicaria la retirada de tots els símbols polítics en l’espai col·lectiu, no solament d’una part dels símbols polítics. De tots sense excepció. Ni llaços grocs ni bandera espanyola, per a entendre’ns.

Perquè si per neutralitat s’entén que només es poden mostrar els símbols que els poders públics consideren propis o convenients, això és una ‘democràcia’ que tan sols permet l’expressió pública de les manifestacions polítiques provinents del poder. I un sistema en què les posicions ideològiques del poder poden ocupar tot l’espai públic però les que no són promogudes pel poder s’han d’amagar a casa i no es poden expressar en públic, com tothom sap i entén fàcilment, no és una democràcia sinó una dictadura. Punt, i final de la discussió.

He dit abans que per a mi, en qualsevol cas, és indesitjable una hipotètica política de ‘neutralitat de l’espai públic’ fins i tot en el cas que es proposàs com l’absència total de símbols de qualsevol classe o de manifestacions polítiques de qualsevol sentit. Perquè és evident que buidar els carrers i les places –els espais comuns on es fan els intercanvis públics entre els ciutadans– de tota referència política seria crear una societat monstruosa. I buidaria de sentit la democràcia mateix. L’espai públic no pot ser en cap cas neutral perquè és a l’espai públic on s’expressen majoritàriament les tensions socials i on es produeix i s’escenifica el diàleg, tots els diàlegs. En conseqüència, en democràcia,  s’ha de defensar, de manera aferrissada, que l’espai públic siga plural i que ningú no tinga cap problema per a expressar les seues posicions. Ni tan sols un claustre universitari.

Però ara vés i explica’ls una cosa tan elemental com aquesta a aquests jutges, ultrafranquistes, que s’atreveixen a fer el 2020 allò que el règim del generalot no s’atrevia a fer el 1975…

PS. Copie del diccionari. Ultra: prefix que significa ‘més enllà’, ‘en grau excessiu’.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
05.10.2020  ·  22:03

És que Espanya és així. Medieval. En 1911, Odon de Buen, catedràtic de Zoologia de la Universitat de Barcelona, és el primer a l’Estat Espanyol que introdueix la teoria de Darwin. Com a conseqüència, els seus ensenyaments es van declarar herètics i se’l va apartar de la docència. Més endavant, les protestes dels estudiants van aconseguir que el readmeteren. Doncs aquests jutges estan al mateix lloc que el cardenal Casañas, que és qui el va declarar heretge. A qui se li acut, afirmar que si et tanquen a la presó per les teues opinions, això és un atemptat a la llibertat d’expressió? Menys mal que España té jutges de l’alçada necessària per a defensar el seu honor.

Victor Serra
Victor Serra
05.10.2020  ·  22:15

I aquest jutge qui és, com es diu ? perquè algú que sentència això simplement no té les mínimes credencials democràtiques per continuar exercint i seria hora que es comencessin a apartar determinats personatges, per moltes oposicions que hagin fet.

Oriol Roig
Oriol Roig
05.10.2020  ·  22:17

Queda demostrat un cop més que Espanya és una democràcia… orgànica.

PERE SIO
PERE SIO
05.10.2020  ·  22:37

Cada cop és més evident que la carrera judicial és una mena de caverna, on troben refugi les millors famílies i essències del franquisme.
L’universitat espai de pensament autònom i de llibertat naturalment molesta i incomoda als jutges i jutgesses d’ideologia feixista.
Darrerament veiem amb més freqüència com els jutges que interpreten i retorcen la llei al seu gust, actuen com a inquisidors per intentar condicionar les nostres vides, les nostres actuacions, els nostres drets fonamentals, en qualsevol àmbit, polític, social, sanitari, cultural.
La sentència esbojarrada d’aquesta insigne jutgessa s’hauria de fer arribar a les universitats de tot el món, perquè tothom vagi coneixent com és de patètica la justícia a Espanya.

Matilde Font
Matilde Font
05.10.2020  ·  22:41

Molt d’acord amb Víctor Serra. Darrere de qualsevol decisió d’un jutge hi ha una persona que i si resulta que te algun trastorn emocional per exercir el càrrec, s’hauria d’apartar i donar-li la baixa com qualsevol altre treballador que no fa bé la feina.

Josep Almar
Josep Almar
05.10.2020  ·  22:42

Que difícil fer entendre a EU que Espanya avui no es un actiu per Europa sinó un passiu. Un passiu molt perillós per la Democracia europea. Necessitem que els exiliats, no veig altre camí, segueixin denunciant cada día, cada vegada, cada agressió a dins del Europarlament. Fins que tombem les zones de comfort dels buròcrates que han de fer respectar els drets de les minories, entre elles, la catalana.

Joan Cusidó
Joan Cusidó
05.10.2020  ·  22:50

Els jutges poden anar fent. Sembla, o m’ho sembla a mi, que la política els protegeixi (o que els faci servir o, fins i tot, que els atiï).

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
05.10.2020  ·  23:03

L’hipotètica ‘neutralitat en l’espai públic’

Així fa començar l’inefable IZ del PSOE l’atac contra els llaços grocs

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
05.10.2020  ·  23:05

Ben vist.
Alguns jutges, potser a l’espera d’un millor clima, fan servir conceptes més propis de la filosofia que del dret. Perquè tant la neutralitat, com la veritat, com la realitat, com la unitat, etc., són conceptes i , com a tals, contenen una certa dosi d’ambigüitat. Per dir-ho d’una altra manera: el color del vidre amb que són observats, els fa diferents. És com la idea de la mort que no té res a veure si la mires des de la cultura catòlica o des de la budista. La mort és la mateixa cosa, però allò que representa com a idea social per uns o per altres no té res a veure.
Com bé apunta el director, aquesta neutralitat fa pensar bastant en la mort ideològica dels que opinen diferent al poder dominant i això no té res a veure amb la democràcia.
Estirant del fil del jutge, podríem exigir que el Congreso fos neutral tota vegada que és un espai públic….seria nostàlgic tornar als temps de la democràcia orgànica. Aleshores tothom deia el què s’havia de dir i feia el que s’havia de fer segons l’autoritat dictatorialment proclamada. Neutralitat total.

Toni Borrell
Toni Borrell
05.10.2020  ·  23:07

El mateix he pensat jo, diem que els jutges actuals son franquistes… però és que els jutges franquistes dels últims anys no gosaven il.legalitzar els manifestos

Gemma R.
Gemma R.
05.10.2020  ·  23:18

Franco era un dictador assassí, aquests són uns dictadors maltractadors, monstres igual. Vivim amb el nostre enemic, l’ Estat Espanyol. Però no un qualsevol, un de mentider, corrupte, brut, matusser, carallot. Un fastigós engendre que es sap ningú però amb ínfules. Ja tardem.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
05.10.2020  ·  23:25

Tots els claustres de les facultats i Universitats han de respondre fermament amb denúncies oficials semblants a aquesta de Vilaweb.

TOTS!!

Encara que els Rectors siguin de diferens partits.

joan guinarda
joan guinarda
05.10.2020  ·  23:45

No tan sols el que tu dius, Josep Maria, sinó tornar a re-escriure el manifest i fer-lo públic. També empresonaran als rectors i docents?

Jordi Nogués
Jordi Nogués
05.10.2020  ·  23:52

A veure que fan ara les altres Universitats, d’aqui i d’allà. De les d'”allà” no n’espero gran cosa, pero les d’aqui espero que estigun a l’altura de les circumstàncies i i sàpiguen donar una resposta adequada a aquest jutge-inquisidor, ho faran??

Jaume Riu
Jaume Riu
06.10.2020  ·  00:05

Diu Vicent Partal que això que ha fet aquest jutge no ho havien fet els jutges ni en l’època franquista.
Ben cert, i ja fa fres anys que vaig començar a entendre aquesta paradoxa. L’explicació és molt senzilla:
És evident que Franco no tenia tanta por de perdre el poder com el pànic que pateix la monarquia.
Anem bé doncs.

Ramon Perera
Ramon Perera
06.10.2020  ·  00:10

Atenció, que la trampa grossa no la fan amb l’adjectiu ‘neutral’, que també, sinó amb l’adjectiu ‘público’. L’accepció apropiada en el nostre cas de ‘público’ segons el DRAE és: “Perteneciente o relativo a todo el pueblo”. Llavors van aquests jutges i es carreguen de soca-rel l’espai públic i sentencien que no és de ningú, que ningú hi pot participar.

Una societat sense signes i símbols a les places i carrers seria ben bé una societat morta.

ANTONI NAVALES
ANTONI NAVALES
06.10.2020  ·  00:29

Ara cal fer tots els passos necessaris perquè aquesta sentencia també arribi als tribunals europeus.
Mes vergonya per la judicatura espanyola.

Josep Gualló
Josep Gualló
06.10.2020  ·  00:45

EXISTIRIA LONDRES SENSE L’SPEAKERS’ CORNER?

Diuen que la democràcia (invent de l’antiga Grècia) va funcionar abans a Catalunya que a Anglaterra.

Diuen que qualsevol democràcia es sustenta en tres peus: Poder Legislatiu, Poder Executiu i Poder Judicial. Algú hi va afegir un quart poder, la premsa. Pot ser exagerat però no podem negar que el periodisme té molt poder.

En l’Espanya actual moderna, post franquista, progressista i “Una Grande y Libre” han aconseguit que l’equilibri inestable sigui estable. Un miracle de la ciència.

La democràcia s’aguanta sobre un sol peu: el Poder Judicial que a sobre és corrupte, fals, franquista i miserable. Les lleis només les escriu, i no sempre, per justificar condemnes injustificables. S’aguanta perquè no estirem fort per aquí i per allà.

Robert Mora
Robert Mora
06.10.2020  ·  00:48

Hi ha dues coses que em criden especialment l’atenció, la primera la degradació del llenguatge, sempre prèvia a la degradació política i social. La confusió interessada entre oficial i neutral, per exemple té una altra vessant que també ateny al concepte oficial que acaba per ser sinònim de real estrenant els límits de la realitat mental percebuda
de caràcter polític i social, dels ciutadans . I com només es oficial allò que el poder determina la degradació envers formes de convivència despòtiques és tendència ben present.
La segona és el ja comentat “pendent ferroviari” quan la política és judicialitza perquè la política acaba per perdre el control dels tempos només controlar pels jutges. Eixe govern dels jutges però, pel seu caràcter intrínsec manca de la flexibilitat del govern de l’executiu politic i per tant augmenta desproporcionadamente l’entropia social. I una societat on l’entrellat dels tres poders està deformar i desequilibrat està abocat al conflicte intern i a la dissolució.
És el poder jurídic el que està cavant la tomba de l’estat espanyol a l’haver usurpat les funcions de l’executiu i el legislatiu.
Agafem cadira que l’espectacle promet.

Antoni López
Antoni López
06.10.2020  ·  00:53

Per llei natural hi ha tontets a tots els col·lectius, i aquest “heroi” haurà rebut ordres,”consells”vaja, del Cartel de la toga i ha obeït; o vol gloria i medalla i i s’ha fotut els peus a la galleda, abdos,, aprofitant que s’ha alçat la veda contra el conill català. Es la por a la llibertat que ens va ensenyar Erich Fromm o es un vulgar afer de cigrons? .Irem veient, que diuen a Girona. Salut

Joan Torres
Joan Torres
06.10.2020  ·  01:03

Que s’han fet els articles l’última de Pere Martí ?

Albert Ventura
Albert Ventura
06.10.2020  ·  04:14

El que em sembla mes perillos es que a aquests sicaris, al contrari del que havien de fer els gangsters, no cal ni comprar-los ni aconsellar-los el que han de fer.

Joan López
Joan López
06.10.2020  ·  06:52

Hi ha un codic penal per Catalunya,pais vasc I Galicia,I un altre per la reste,al pais valencià aviat l’aficaran amb nosaltres,però aquet còdic s’aplica no mès als disidents, a les hores si podem dir que Espanya es una democracia morta,zoombie, lletja,que fà pudor a clavegueram,a corrupciò,a involuciò,assolir l’independencia ara ja es una question per sobreviure.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
06.10.2020  ·  07:01

Construint la dictadura judicial: Llei de memòria històrica per a condemnar els lluitadors antifeixistes; delicte d’odi per a perseguir els que critiquen els franquistes i els seus cadells; llei mordassa per a engarjolar tots els que discrepen del poder; i ara seguint la lògica del tribunal superior de justícia que va inhabilitar el President Torra per justament el mateix que ara ha estat condemnada l’UAB, es a dir expressar una opinió política lliurement, però ara encara es pitjor, perquè ni tan sols hi ha una llei a la que hom poda referir-se, sinó una interpretació subjectiva. Així les coses, els ciutadans estem indefensos davant el poder.
De debò ERC, Compromís, BNG i Bildu, van a donar suport via pressupostos a aquest govern despòtic i apàtic del PSOE-Podemos?

Carme Perello
Carme Perello
06.10.2020  ·  07:13

No és una actitud excepcional, no és una persona, és la societat ezpañola que actua i pensa així. El poble català, la majoria, ho té més o menys clar. Però els governants, els empresaris, els banquers, els polítics, els que han de redirigir Catalunya, ó bé, no s’ho acaben de creure, ó bé, hi ha tant i tant en joc, que no fan el pas……l’estan endarrerint, per interés.
Ezpaña, no canviarà, tenen una manera de fer diferente a nosaltres, a Europa. Els dirigents ezpañolistes, s’escuden sempre, parlem sempre de lo democràtics que són, de la seva constitució meravellosa. Veieu la similitud que tenen amb les potències dictatorials del món:
Som els millors, som demòcrates……….mentres no ens porteu la contrària, ahhh¡¡ i que no s’enteri ningú.
Els catalans normalets, els del carrer, ja ho sabem. ARA¡¡¡, Les entitats, els empresaris, els ajuntaments, el motor de CATALUNYA……………..QUE ACTUÏ¡¡¡¡¡

Carles Blas
Carles Blas
06.10.2020  ·  07:16

A començament de 2017 vaig tenir el privilegi de veure l’acte al Parlament Europeu amb el MHP Puigdemont, el VP Junqueres, i el conseller Romeva. Acte que va intentar ser sabotejat amb tots els mitjans pel govern i membres del PE espanyols. D’aquell acte guardo unes fotografies i una frase de Raúl Romeva (que no és textual) “El dret d’autodeterminació de Catalunya és una qüestió de democràcia. Europa s’hi juga la democràcia.”. El sabotatge va tenir un efecte ja que la gran sala era a vessar, pero hi havia relativament pocs membres del Parlament Europeu. Malgrat l’advertència, ja hem vist el galdós paper de les institucions europees (llevat del Tribunal Europeu de Justícia). Que cadascú tregui les seves conclusions sobre què vol dir democràcia avui a la Unió Europea.

Pep Vinyals
Pep Vinyals
06.10.2020  ·  07:38

Aquesta gent que tant vetllen per la “neutralitat de l’espai públic” voldrien els pobles i ciutats com els de les pintures de De Chirico. Buides, sense gent que molesti al poder, només amb edificis. I amb la bandera “española” “que nos hemos dado entre todos”. Llàstima que aquest debat s’hauria d’haver tingut dos anys enrere quan es començaven a arrencar llaços grocs…
Molt d’acord amb Josep Ma Martin: nou posicionament públic de tots els claustres com a resposta…

Albert Miret
Albert Miret
06.10.2020  ·  07:39

Si malgasten tant de temps i mala llet en fer les mateixes bestieses que en temps ja superats per la humanitat en segles anteriors, és que les devien passar ben putes i ben acollonits en veure que ens n’anàvem. No fan més que mostrar al món la vergonya d’haver-s’ho fet tot a sobre. No cal cap més comentari.

Pep Agulló
Pep Agulló
06.10.2020  ·  08:02

LA NEUTRALITAT D’EN FELIP VI…

Contra la nostra identitat, les nostres conviccions, la nostra ferma voluntat… Divendres en la visita del rei a Barcelona, fem de l’espai públic un clam de protesta contra aquesta “neutralitat”.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
06.10.2020  ·  08:14

El franquisme sotanero.omella, o sigui el nazional.catolicisme del omella de franco iels seus jiutges opus.dei continuen exercint com el que son: Feixistes amb sotana de sang i fetge, es normal, amb un papa del vidella

Secundí Mollà
Secundí Mollà
06.10.2020  ·  08:23

Doncs aquesta és l’Espanya que la modèlica Transició ha parit fruit del pacte entre UCD, AP, PSOE i els estaments franquistes. Una gran estafa. Una Espanya on no s’ha fet net i on les altes instàncies judicials estan impregnades de franquisme i on alguns jutges són més franquistes que Franco. Però no són només les instàncies judicials, hem de sumar-hi també la Guardia Civil, la Policia Nacional, alts estaments militars, els grans mitjans de comunicació audiovisual, sectors del gran poder econòmic i fins la mateixa corona. L’estafa es pot copsar millor veient quines són les idees que exhibeixen ara mateix i sense complexos personatges tan significatius que han tingut tant de poder durant molts anys dins del PSOE: Felipe Gonzàlez, Alfonso Guerra i d’altres. Pur falangisme, sense matisos.

Espanya té un problema de democràcia que rebenta per tots els costats. Perquè sense separació de poders, sense una premsa lliure, sense uns cossos de seguretat democràtics, amb un cap d’Estat que no és neutral i fa la política del “a por ellos” i amb un poder econòmic que se sent còmode i representat per tot açò, no hi ha democràcia, ni pensament lliure, ni Europa… ni tan sols lliga de futbol.

Espanya no és una democràcia, és un pes mort que portem a sobre els demòcrates i que cada vegada és més feixuc. Espanya és una manera de viure que intenta dissimular la seva filia franquista i allargar tan com pugui aquesta ficció democràtica davant d’Europa i del món per continuar amb el seu sistema extractiu que és la seva base econòmica. Espanya és un Estat pària i fallit. I en aquestes estem.

josep soler
josep soler
06.10.2020  ·  08:23

Diu molt acertadament en Partal:

“Massa evident: això que ha fet aquest jutge no ho havien fet els jutges ni en l’època franquista.”

I perquè és possible això:

Perquè fins hi tot en l’època franquista hi havia un contrapoder. Perseguit, afusellat, torturat, empresonat, sí, però estava.
Avui no, en Espanya no hi ha contrapoder. El franquisme 2.0 és transversal inclosa l’esquerra espanyola i la col·laboracionista catalana.
Quan en un país l’esquerra que hi ha també és poder, encara que sigui burocràtic, el feixisme campa reeixit.
Fins hi tot a casa nostra l’esquerra suposadament republicana és de facto monàrquica per acceptar el sou a fi de més i no fer res. Si ets d’esquerres: l’obediengia al règim porta adjunt el contracte amb el franquisme2.0

Durant el vell franquisme mai ningú va dir: “ara no és hora dels retrets”

Carles Serra
Carles Serra
06.10.2020  ·  08:56

Gràcies per la teva editorial, per persistir amb la denúncia que espaÑa es franquista.
El Sr. Josep Soler ho defineix molt bé.
Em pregunto, el govern autonòmic de la Generalitat dirà alguna cosa, eh!! col·laboracionistes Aragonès i Torrents

Josep Salart
Josep Salart
06.10.2020  ·  08:59

No pararíem trobar exemples de la diferència entre un país civilitzat i allò d’allà. Deixem-ho.. aném per feina.

Hem d’enfocar totes les forces a fer entendre als que no volen informar-se (pel carrer caminen a grapats) que ha arribat l’hora. Si la política és el camí i el polític un instrument, ja ho tením ben fàcil a les properes eleccions votant tots a l’únic partit independentista i que ens portarà a la llibertat.

Caaada vegada que tinc el passaport als dits, estic uns moments paralitzat al veure el color i que posa “españa” i demanaría ajut a Gengis Kan, home acostumat a feina i l’adecuat pel cas, però no cal, tením els eurodiputats “independentistes” i el President Puigdemont.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
06.10.2020  ·  09:19

On estàn els estudiants?

Salvador Aregall
Salvador Aregall
06.10.2020  ·  09:27

Una de les característiques del franquisme i conseqüència directe d’haver guanyat la guerra civil, és el dret de conquesta. Les persones, la cultura, les institucions, el territori, tot és seu, de l’estat. Ho han definit molt bé, ‘els espanyols’ som tots iguals i el model ens l’han imposat. La llei la retorcen i la canvien a la seva conveniència. Anem enrere, es per això que no fa gaires dies Sonia Sierra de Cs deia: “Cataluña tiene una lengua oficial que es el español y dos lenguas cooficiales que son el catalán y el aranés. Yo soy filóloga. Eso de ‘lengua propia’ es un engendro nacionalista”. Quan jo era petit hi havia un poble que es deia San Quirico de Besora i un altre San Cucufate. Narinant, narinant, narinant. Tot el què s’ha adquirit amb violència es manté amb violència. Per això la repressió i la por és el seu principal argument i, com que són els putos amos de tot, les façanes i els manifestos també són seus. L’estat -el profund- és el poli dolent i el govern el poli bo però viuen en el mateix edifici i porten el mateix uniforme.

Pere Grau
Pere Grau
06.10.2020  ·  09:30

L’espai públic, per definició ni és ni ha estat mai neutral. Sinó no seria públic sinó “Propietat privada. Atenció al gos!”. En aquest cas propietat de l’ultra-nacionalisme espanyol amb els jutges com a gossos d’atura.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
06.10.2020  ·  09:54

Crec que una gran majoria estariem d’acord en que la justícia espanyola és només un simulacre de justícia, i quenelmconcepte de neutralitat és una cobertura per amagar la ideologia repugnant d’uns jutges -no tots- que no han sigut reciclats del seu franquisme combatent.
Ho sabiem, són jutges indignes. Però com s’ha de resoldre quan el seu màxim representant -Lesmes- no és altra cosa que el més furibund interpretador de la llei segons convè a la seva podrida ideologia? Com podem posar ordre en aquesta justícia colpista si ells s’irroguen ser la última instància en qualsevol litigi? Com podem controlar un poder -el judicial- que ells mateixos han evitat sempre tenir cap control sobre les seves accions i que volen ser com el rei: inmunes i impunes?
No veig altra solució que el Parlament intervingui, faci lleis democràtiques en els que també els jutges tinguin algun control democràtic. Sí, ja sé que al Congrés les forces no son favorables a canvis, però quan convé es posen d’acord en grans temes, i aquest, el control d’aquesta justícia generadora de violència, n’és un d’ells.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
06.10.2020  ·  09:58

No només el jutge d’aquest jutjat local.

També podem donar aquesta qualificació als jutges que van sentenciar el procés, obviant proves de la defensa (com els vídeos que haguessin contradit les mentides dels PNs i GCs), o tallant l’argumentari de les defenses i en canvi deixant que els testimonis de la acusació s’explaiessin i emitissin opinions que no fets.

També es pot aplicar aquest calificatiu a la JEC, a la JE local i al TS, que han inhabilitat el MHP Torra.

D’altra banda constatar que la democràcia permet que hi hagi 7 vots en contra de 111, i 6 abstencions. Vots de gent que pot ser qualsevol cosa menys demòcrates, però se’n aprofiten de la democràcia. Són vots de gent que en la seva època franquista no haguessin deixat votar.

De vegades penso que aquesta és una feblesa a resoldre per la democràcia, com ara deixar avançar idees com les de VOX que, arribat el cas, destrueixen o anul·len la democràcia.
Només cal recordar que Hitler va arribar al poder en unes eleccions i després es va carregar el Parlament i va assassinar a millions de persones. Compte !!!

Com ho resolem aquest perill i continuar essent demòcrates nosaltres?

Sal·lustià Herrero
Sal·lustià Herrero
06.10.2020  ·  11:54

La presumpta “neutralitat” de l’espai públic és la imposició totalitària de la llei del més fort, la dels cortesans contra els “súbdits” colonials.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
06.10.2020  ·  12:20

¡Chapeau! senyor Salvador Aregall

Antoni Gavarró
Antoni Gavarró
06.10.2020  ·  15:06

Cal bastir ja, la justícia popular, republicana, democràtica i catalana. Hem de seguir un camí similar al de les consultes populars iniciades a Arenys de Munt.

Francesc Gruartmoner
Francesc Gruartmoner
06.10.2020  ·  15:16

La sentencia sobre el manifest de la UB em sembla molt greu… A mi m’agradaria saber com es diu el jutge del contencios-administratiu del 3…on va estudiar… Si es va llicenciar en dret o en mineralogia…. Qui era el seu avi… Potser començaria a ser hora de que els hi posem cara a aquests magistrats… Em sembla mes interessant fer “periodisme d’investigaciò” en aquests temes pas amb en Mainat….Ningú s’anima?

jordi Rovira
jordi Rovira
06.10.2020  ·  15:29

Així ho sembla; vull dir a ultrança. Sense límits i més enllà del bé i del mal; fins a esgotar la seva pròpia viabilitat. Una mena d’órdago. Quelcom ben espanyol i alhora forassenyat. Hem de tenir molt clara de desobediència a aquests jutges. Tan clara com anem mostrant el no reconeixement al borbó corrupte. La memòria d’aquests actes i altres que vindran, és un bé que cal mantenir preservat. I crec que en aquesta tasca, tota la línia editorial de vilaweb és un bon exemple de compromís diari. Aquests son els enemics veritables de l’estat de dret, l’estat de llibertat, de l’estat democràtic. En definitiva son enemics de la República que necessitem.

Roser Caminals
Roser Caminals
06.10.2020  ·  16:40

És evident que “neutralitat de l’espai públic” és un eufemisme per la supressió de la llibertat d’expressió.
Com sempre, anem a raure a les dues vies potencialment efectives: l’exili, fent la feina d’erosió legal a Europa, tal com molt bé diu Josep Almar, i el poble, tal com apunta Jordi Nogués quan es pregunta què pensen fer les altres universitats. No només les universitats. Si l’independentisme tingués organització, visió i maduresa, aprofitaria ocasions com aquesta per desobeir sistemàticament, publicant manifestos i penjant símbols a places i balcons, saturant el sistema judicial de demandes tan nombroses que serien impossibles d’atendre.
A la ciutat de Baltimore, al meu estat de Maryland, hi ha un barri extens colonitzat pel tràfic de drogues. Els traficants i addictes són tants que la policia és inoperant. No els pot detenir tots ni cabrien a les presons. Colonitzem l’espai judicial espanyol fins a fer-lo col.lapsar.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
06.10.2020  ·  18:04

Però que es pot esperar d’una judicatura patriòtica com la del senyor que duu dos anys llargs caducat sense ni l’ètica ni l’estètica que el faci pensar en dimitir irrevocablement, que nomena jutges a mansalva fora de temps i demana a les noves remeses defensar EspaÑa i no lluitar per la justícia, la igualtat de drets o, encara que només siga per l’efecte galeria, la democràcia.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
06.10.2020  ·  18:07

Molt be, d’acord amb l’article de l’editorial, però com es pot fer net de tota aquesta porqueria ultrafranquista?, com es pot acabar amb tot això?, no hi ha ningú amb poder, que ni que sigui per vergonya i/o decència, aquí o a Europa, inhabiliti tanta dictadura ja no se si només franquista o també rubalcabiana ?, no hi ha ningú a Europa que s’interessi lo més mínim per fer net a tanta merda ánti democràtica?…..si no hi ha ningú, si aquesta gent son com deus inamobíbles, llavors vol dir que només un exercit democràtic ho pot fer, i es molt evident que mentre hi hagi monarquia no serà espanyol….cal acabar amb la dictadura que ha vingut encoberta i amagada des de el 78, i que ara ja es mostra crua i descarada, per que un tal Rubalcaba, els hi va dir que tot valia per la “unidad de España”, i aquesta gent varen dir, “ara es la nostra, tenim carta blanca”.

Ja em direu com es pot acabar amb això, com fer net amb els ultre franquìste en el poder profund que es qui mana, si no es a bufetades, per no ser més explicit….per que las urnes i els vots a aquest poder, els hi relliscant, ….o es potser que els tenim de suportar eternament, abans els seus pares, ara ells i desprès els seus cadells?….si no s’entra a sac, “a por ellos”, no hi veig altre manera……ja em direu.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
06.10.2020  ·  18:58

Un molt bon article. Moltes gràcies Vicent.

Josep Anton Cuscó
Josep Anton Cuscó
06.10.2020  ·  20:24

On són els estudiants, on són els rectors, on són els advocats i col·legues, on som tots plegats, que un individu (qui és, publiquem-ho, no?) ens fot a tots una òstia als morros com aquesta i no passa res més?

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies