El deure de la descortesia: què va passar ahir?

Quan s'assumeix la descortesia com a manera de fer, quan es fa això que va fer ahir el president Torra, s'ha acabat per sempre més reconèixer l'altre, el blanc, l'espanyol, el que siga, com a superior

Vicent Partal
23.09.2020 - 19:51
Actualització: 23.09.2020 - 21:11
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Allò que va fer ahir el president Torra no és gens anecdòtic. Cridat pel TSJC a declarar, el president hi va anar però solament a dir que aquell tribunal no era neutral; que, com tots sabem, la decisió ja ha estat presa abans de fer el judici i que tant se val com es desenvolupe. I que, per tant, ell no perdria el temps –que havia de dedicar a afers urgents com ara la pandèmia– declarant ni defensant-se davant una justícia que ha donat prou i de sobres mostres de parcialitat i discriminació contra la minoria nacional catalana –concepte que va tornar a aparèixer en seu judicial, per segona vegada en una setmana.

És veritat que el president de la Generalitat té els dies comptats al càrrec. Serà inhabilitat imminentment per haver defensat els presos polítics i per l’extralimitació de la Junta Electoral. Però això no lleva importància ni a la declaració, ni encara menys al gest. Allò que em va cridar l’atenció fou el gest, més que no pas la no-declaració. El significat que té. Aquest ‘Escolte, faça allò que vulga, que jo no tinc temps a perdre-hi, amb vostè.’

Ignore si el president Torra ha llegit l’obra dels pensadors de la consciència negra o si ha seguit molt la trajectòria ideològica dels líders de la negritud, d’acord amb el concepte original, i més tard del moviment afroamericà. I molt en concret de Malcolm X. Però, tant si ho ha fet com si no, hi ha un concepte popularitzat precisament per Malcolm X, que va com l’anell al dit en el cas que ens ocupa i que defineix perfectament el gest que el cap del govern català va tenir ahir amb el tribunal: és el deure de la descortesia.

Quan el gran dirigent afroamericà va proposar-se de canviar la relació entre el seu poble i els blancs, va entendre que era imprescindible de fer-ho a partir del canvi de les actituds, i no de discursos i prou. I per això va proposar d’oposar a la tradicional submissió tímida, al respecte als blancs pel simple fet de ser blancs, allò que ell anomenava ‘el deure de la descortesia’, de la irrespectuositat, la insubordinació a les normes i els mites, i sobretot a les exigències; en definitiva, el refús de les regles de joc i d’aquell ‘sentit de la responsabilitat’ que sempre es defineix des de l’altra banda, sempre oposat a la lliure iniciativa, negra en aquell cas.

I això era important i continua donant fruits avui i tot, perquè la descortesia, segons la definició establerta, ‘fa caure el blanc del pedestal i desinhibeix la nostra  comunitat’. Quan s’assumeix la descortesia com a manera de fer, quan es fa això que va fer ahir el president Torra, s’ha acabat per sempre més reconèixer l’altre, el blanc, l’espanyol, el que siga, com a superior. I a partir d’aleshores –torne a fer una cita del text original– ‘es camina recte, sense doblegar l’esquena, i es mira a la cara, desafiant’.

Només puc dir que si aquest pensament i aquesta manera de fer i de captenir-se comença a prendre cos entre nosaltres i es fa habitual –i d’oportunitats en tenim tots en la nostra vida quotidiana, cada dia– això serà la prova més tangible que algunes coses profundes, molt profundes, van canviant en la nostra societat. Que és, deixeu-m’ho dir, allò que sospite que passa.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Almar
Josep Almar
23.09.2020  ·  22:13

El MHP TORRA em representa. Gràcies. Ja ni ha prou d’acceptar éssers superiors que han demostrat la seva superioritat, només per la gran submissió dels polítics i advocats que els han representat. Ai si tinguéssim un centenar de Boyes

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
23.09.2020  ·  22:13

“Forma part de la bona educació saber aquells moments en què cal ser maleducat” Joan Fuster i Ortells.

Josep Usó
Josep Usó
23.09.2020  ·  22:23

Convençuts de la seua pròpia importància i inflats com a globus, el MHP Torra els ha dit exactament què són. Per què fa a ell, una molèstia que no és necessari suportar. Gran, el president. I molt poca cosa aquells que l’ataquen com a reflex de la seua pròpia insignificància. Molt encertats Joan Fuster i Josep Blesa.

Guillem Canet
Guillem Canet
23.09.2020  ·  22:24

Cada dia que em truquen companyies telefòniques,endeses ..etc per publicitat i en casrellà els contesto en català que si volen alguna cosa ho facin en català. A sobre que es publicitat es en castellà. N estic tip.

Matilde Font
Matilde Font
23.09.2020  ·  22:32

Voldria que esta mateixa actitud la prengueren els nostres parlamentaris i no feren cas de la INjustícia espanyola continuant donant suport al President Torra i resta de govern català. No han de posar cap altre President. És l’única manera que veig de deslliurar-nos com a poble.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
23.09.2020  ·  22:40

Muy Honorable Presidente Quim Torra

Nosotros que queremos ver Catalunya libre del cáncer de la criminalidad franquista estamos todos con Usted.

Visca Catalunya Lliure…!!!

Tenemos necesidad de personas íntegras como Usted Presidente

La ferocidad de la chusma fascista es cada vez más rabiosa

————————————-

Hoy Barcelona ha recibido un guantazo muy malo.

Ha sido retirada, con los votos compactos de una repugnante izquierda de siervos del franquismo, la medalla de oro al Antifascista Heribert Barrera por su lucha a favor de la Libertad.

La babosa chusma de piojos que lo ha consuguido en su obtusa brutalidad, espantosa ignorancia y vomitiva degradación moral no saben lo que han hecho.

Cierto es que, si las fuerzas independentistas para la liberación de Catalunya no sabrán reaccionar y subvertir la cobarde bestialidad españolista que se está imponiendo, lo que ha pasado señara el inicio de un declinó irrecuperable y fatal para el futuro de la ciudad.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
23.09.2020  ·  22:58

S’hauria de conençar per la llengua. Prou de canviar quan et diuen: como?
Siguem maleducats!!!

Gerber van
Gerber van
23.09.2020  ·  22:59

Amb el que MHP Torra va dir al tribunal significa que ja no reconeix la justicia Espanyola. Dir una cosa així com un president electa és molt fort. Per començar això vol dir que ja no se sent formar part d’Espanya. Cosa que ja sabiem. Però sobretot que ell no reconeix la justícia d’Espanya és el punt principal i fundamental de ser independent. Si el president és coherent amb el que va dir i fer ahir davant el tribunal, actuarà com a tal sense fer cas el que diran els judges partials.

Jordi Casanellas
Jordi Casanellas
23.09.2020  ·  23:06

A principis d’Octubre del 1975, a la 5a. galeria de la Model, on hi havia el gruix dels presos polítics, un militant de l’OLLA, en Pere B.A es va negar a tallar-se els cabells i el van portar a cel.les de càstig. De seguida va córrer la veu i es va fer una reunió al pati. La majoria pensava que s’havia de fer alguna cosa davant d’aquest abús: negar-nos a tallar-nos el cabell, fer una escridassada a la reixa que comunicava amb la rotonda central, negar-nos a…….. Tothom estava emprenyat. En Lluís Andrés Edo, el més veterà, anarquista de la CNT, escoltava. Quán va parlar, va defensar la decisió d’en Pere, encara que la va trobar una criaturada, però que ell entenia que la decisió de no tallar-se els cabells l’haviem d’haver pres tots, haver avisat als advocats i ser conscients de les conseqüències que això tindria. Defensat en Pere i argumentat com s’havien de fer les coses, acabava dient que, per a ell, la decisió d’en Pere era una provocació i aconsellava no fer res. E 19 d’Octubre els funcionaris de la 3a. galeria van matar a l’Habichuela, el 20 d’Octubre ens vam amotinar molts totes les galeries i aquell mateix dia ens van portar a tots els amotinats, polítics i comuns, a cel·les de càstig. El 21 d’Octubre es va comunicar el primer ‘parte médico’ de la malaltia del dictador. Una jugada mestre del Zalacaín, director de la presó.
El dia de la pancarta, al Sr. Torra, possiblement, li va faltar un Lluís Andrés Edo al costat.

teresa labourdette
teresa labourdette
23.09.2020  ·  23:14

Sí, el MHP Torra ha fet el que s’ha de fer. Menysprear una justícia que no ho és, i sobretot amb aquesta actitud, ensenyar a tota aquesta trepa judicial que el màxim responsable de la Generalitat no els té gens de por.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
23.09.2020  ·  23:24

Els d’ERC deuen portar una emprenyada monumental. El que ha fet el President se’n diu dignitat personal i institucional. El President del Parlament que n’aprengui.

PERE SIO
PERE SIO
23.09.2020  ·  23:24

El MHP Torra ha estat motiu de crítica
i de mofa, des del primer minut del seu mandat.
El seu tarannà intel.lectual i independent, no encaixa amb el model dels polítics professionals que només aspiren a viure de la política. I per a la gran part de la casta política, Torra és un element estrany, incontrolable i incòmode.
La seva bonhomia, senzillesa i sinceritat topen amb el cinisme, la prepotència i l’engany que són habituals en el món de la política.
Les seves decisions durant la pandèmia han estat durament criticades, ja sigui per la bel.ligerància amb el Govern de l’Estat, o per la seva gosadia. Però el temps li ha acabat donant la raó ja que moltes d’elles, han estat copiades, amb retard,
La seva decisió de plantar cara a la justícia espanyola, per la seva vergonyant i possible inhabilitació, ha estat criticada per tothom. Tant pels partits unionistes com pels partits oportunistes.
L’actuació recent davant del TSJC, de descortesia vers una justícia prevaricadora, esdevè necessària si volem realment canviar les coses, tallar la submissió i posar contra les cordes a les manipulacions judicials.
El MHP Torra, malgrat ser criticat i ridiculitzat, acabarà essent un exemple de comportament d’una nova forma de fer i entendre la política
Penso que molts polítics catalans farien un gran bé al seu País, seguint el seu exemple.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
23.09.2020  ·  23:34

El desori de molts dels nostres polítics (fan pena, tristesa i estupefacció. De tant en tant fins i tot ràbia)), El caos mental que els obnubila, els desperta la por i els “agallina” són uns condicionants molt perillosos en aquests moments de trasbals de cara a la construcció d’una futura república catalana. Necessitem cervells privil-legiats que comprenguin la situació, la interpretin correctament, plantegin un futur possible i digne, i siguin capaços de formular-lo d’una manera clara, convincent i motivadora, fent possible i afavorint una ruta explícita i asumible que ens porti a un projecte col.lectius solidari. Si no és així, estem en camí d’un colapse que inval.lidarà les possibilitats de més d’una generació

Jordi Buïl
Jordi Buïl
23.09.2020  ·  23:47

Un dia, a la Meridiana, una persona que desconeixia i amb qui ens vam posar a parlar em va dir:

“Jo parlo sempre català amb tothom. Si és una persona que vol aprendre català, s’ho mereix, que li parli català. Si és una persona que no el vol aprendre, no s’ho mereix, que li parli castellà.”

Doncs això.

En el primer cas, li parlem català pel deure de solidaritat humana, pel deure d’ensenyar al qui no sap.

En el segon cas, li parlem català pel deure de descortesia amb qui et trepitja al teu propi país.

Carme Garcia
Carme Garcia
23.09.2020  ·  23:54

Primer vull donar les gràcies al nostre president per tenir unes conviccions tant fermes.
Avui he trobat a faltar molta gent acompanyant-lo a TSJC , no ens mereixem el que tenim, ell sempre està defensant el que se li ha demanat desde el primer dia, i el que ell ha fet no serveix de res quan nosaltres no li fem costat.
Molt criticar als mitjans i partits però nosaltres fem igual, permetem que es trobi sol.
Espero que en el moment de la sentència sapiguem demostrar-li el nostre agraïment i defensar nosaltres el que es nostre, que no es altre cosa que el nostre país i les nostres institucions.

jaume vall
jaume vall
24.09.2020  ·  00:12

Persones decents i honestes a la política envoltats de gent tòxica. Mala peça al teler. En qualsevol cas, bravo per l’editorial en recordar-nos -un dia més- actuacions, situacions, comportaments rellevants que han fet una mica més digna la societat. Per acabar, molta raó té la Carme García quan recorda les absències clamoroses dels que prefereixen la calentor de l’autonomisme còmode a la intempèrie de la sobirania difícil.

Gemma R.
Gemma R.
24.09.2020  ·  00:38

Doncs si, personalment ho vaig entendre ben aviat després de l’ 1 Octubre 2017.

Coneixia nacionalistes espanyols a la feina, amb qui tenía una amistat sincera, fins que un día em vaig adonar que només era sincera per part meva. La seva reacció a la repressió no era ni mig normal. Tenía la intuició que faltava el respecte més profund de tots. El reconeixament a qui sóc, que en gran part s’ explica a través de la meva història personal, familiar, a la de la meva nació, i s’ expressa a través de la meva cultura i llengüa.

I vaig fer la proba. Trencaria les regles del joc. No callaria quan féssin befa de qualsevol cosa que representés catalanitat. Els ho tornaría amb una sorna a les espanyolades més ràncies ( amb la mateixa suposada gràcia, és clar). I així poc a poc vaig anar aixecant el cap. I quan més l’ aixéques, més avall te n’ adones que el tenies. Però tristament he de dir, que no els va agradar el canvi. I l’ allunyament va ser imparable. Com imparable va ser la meva consciència que no hi pot haver amistat si no hi ha respecte. I no hi pot haver respecte, si no hi ha reconeixament. Intento explicar això allà ón vaig: Els catalans no serem mai busca-raons, però no podem ser esclaus mentals d’ aquesta manera. Hem d’aixecar el cap. El país i la llengüa ho necessiten. I ho hem de fer sense ràbia, amb calma, amb elegància i serenor. Com ho ha fet avui el nostre President. Ens hem d’ aixecar drets, ferms, tornar a honrar als que van aguantar tantes trompades per mantenir-nos vius, als que hi van deixar la vida. Ho hem de fer, simplement no podem triar la mort. Gràcies President Torra.

Antoni López
Antoni López
24.09.2020  ·  00:58

Honorable President: el feliçito emocionat. Gracies. Algù havia d’ensenyar l’esquena a aquella colla de menjapans que només saben fer nosa i mal.
Sort i molta salut.

Josep Gualló
Josep Gualló
24.09.2020  ·  01:13

MOLT BEN FET MHP AIXO ES EL QUE CALIA QUE FES

Ens ha donat una lliçó que necessitàvem. Hem de dir les coses com son i no com si fóssim l’escoleneta o el seu capellà.

Anna Avelina Martinell
Anna Avelina Martinell
24.09.2020  ·  05:32

Felicito al M.H.President per la seva actitud davant la “justicia española” . Tan de bo en prenguem exemple tots els que volem una Catalunya independent

PAU BOLDU
PAU BOLDU
24.09.2020  ·  05:58

Retratar al nazional.catolicisme espanyol odit també, franquisme constitucional es obligació de tot català amb dignitat. Gran President Torra, moltes gràcies per donar una lliçó de dignitat a la justicia dels okupes espanyols

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
24.09.2020  ·  05:59

MH President Quim Torra. És un honor per a mi que vostè sigui el meu President. Em representa i estaré sempre al seu costat. Ànims i endavant.

Josep Salart
Josep Salart
24.09.2020  ·  06:03

Doncs que el vinguin a treure del Palau de la Generalitat.

Serem molts que no ho permetrem.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
24.09.2020  ·  07:08

La decisió podrà ser digna- que ho és- però com tantes vegades hem d’anar als efectes pràctics i a la disimetria de les decisions d’una i d’altra part.
Enfrontar-se a Espanya per les pancartes, com es va fer, probablement atiï la dignitat dels catalans, però ni ens porta res especialment positiu, ni ens acosta a la independència. Hauria servit d’alguna cosa si la resposta als requeriments de la JEC hagués estat que tots els ajuntaments catalans (o un 90%, que ja sabem que n’hi ha uns quants que mai ho faran) haguessin penjat la pancarta, i que ara hi hagués, a més del MHP, 800 alcaldes encausats, i si això hagués estat el començament- el detonador- d’un moviment de desobediència generalitzat que hagués posat l’estat contra les cordes. O si els mossos s’haguessin negat a despenjar la pancarta, o si l’hagués penjat Roger Torrent al Parlament.

Malcolm X, Rosa Parks i tanta altra gent que se citen com a referents funcionaren perquè la societat negra, des de la resta de dirigents fins el més humil treballador, en prengué exemple i el que era un signe de dignitat esdevingué un moviment d’autoafirmació col·lectiva. No veig que el gest del MHP Torra hagi servit de gaire cosa més que per atiar encara més la penosa divisió dins l’independentisme. No veig ciutadans enfilant-se als balcons per posar-hi la pancarta, talls de carreteres que durin setmanes, etc

En canvi l’altra part- encara que no li responguin a les preguntes- ho té tot guanyat: fan propaganda nacionalista espanyola, es treuen un enemic de sobre i a sobre l’acusen de maleducat, delinqüent, etc. Que els esmenaran la plana a Europa en, posem 10 anys, quan ja faci molt de temps que el MHP hagi passat la inhabilitació ? Doncs sí, i què ? L’efecte ja haurà estat assolit.

Qui em digui que una sentència europea en casos com el del MHP, Valtonyc, els presoners polítics, la negativa de reconeixement als eurodiputats empresonats, etc farà que després Espanya no ho repeteixi, és que no ha llegit gaire la història d’Espanya o no els entén: el que li han fet al president Torra és el mateix que li varen fer al president Atutxa o a Arnaldo Otegui (negativa al dret de defensa en no permetre la resposta per part dels advocats, i tribunal parcial, respectivament), i com podeu veure ho tornen a repetir. I ho tornen a repetir, recalquem-ho, perquè l’efecte ja haurà esta aconseguit. I el que importa és l’efecte (més enllà de proclames- escenificacions en diria- de dignitat ofesa per part de la crosta carpetovetònica). Espanya reacciona a cops, quan no li queda més remei o quan un de més fort que ella li imposa les coses. No abans. No és un país democràtic ni la seva societat està disposada a entendre la diferència. Posem-nos-ho d’un cop al cap i actuem en conseqüència. Des d’una posició de feblesa és igual què facis: t’esclafaran com un cuc. I si no em creieu, guardeu-vos aquesta opinió i en 10 anys em dieu qui està governant a Madrid i quina forma de govern té l’estat (i de pas si està fet el corredor mediterrani).

Aquests dies es parla amb entusiasme ben poc dissimulat per part d’ERC i Comuns, i actitud ambígua per part de JxCat (la CUP és que ja no té ni actitud més enllà de proclames de sofà), dels famosos indults i de la reducció de penes del codi penal. Deixant de banda que són l’n-sima ensarronada per tal que els aprovin els pressupostos (em recorda, i em permetreu que sigui groller, a aquella immor(t)al i casposa afirmació de Pajares a “Los Bingueros” o alguna altra astracanada hispana dels anys 70: prometer hasta meter y una vez metido, nada de lo prometido), i que encara que anessin de debò se’ls menjarien els seus i no podrien fer res, el resultat tant d’una mesura com d’una altra seria que els presoners i exiliats podrien recuperar una mínima vida normal… 4 anys després d’haver estat enviats a la presó. I perquè els “perdonen”. I segurament sense ganes de fer gaire més política, o si en fessin, com en el cas del vicepresident Junqueras, de forma inofensiva i controlada. En això se li diu aconseguir l’efecte desitjat, encara que no sigui gaire estètic ni per suposat ètic. O, si voleu un altre exemple, la humilliació de la retirada de la medalla al President Barrera, on han col·laborat sense cap mena d’enrojolament tot l’espanyolisme nostrat, des de C’s fins a Comuns (llàstima que no hi hagués Vox a l’ajuntament perquè aleshores hauríem vist la divertida estampa dels antifeixistes number one, Comuns, votant al costat els amics del pollastre): un cop més, objectiu aconseguit, encara que de forma no gaire estètica, és clar.

Realment ens sobra (i potser no tenim remei i seguirem així) fer tantíssims gestos de gran alçada ètica que no condueixen a res. Hem d’anar de cara a barraca, com ells, perquè sinó és evident que Espanya sempre guanyarà. Per tant, en la meva opinió, més enllà d’això- un gest de dignitat personal (o un “a la vejez viruelas”, del castís castellà, donada la situació processal del president), no respondre al tribunal no comportarà cap mena de conseqüència i serà una simple anècdota. Fins que els catalans canviem el xip. Quan serà, no ho se, però vistos els darrers 3 anys estic perdent l’esperança.

Jordi Torres
Jordi Torres
24.09.2020  ·  07:11

Subscric paraula per paraula el teu comentari, Gemma R. Jo també vaig dir prou a les continues faltes de respecte i humiliacions amagades com a bromes, d’alguns ‘amics’. Va ser fàcil, només va caldre retornar-los-hi les brometes exactament en el mateix to. És llavors, quan veus que s’empipen molt i molt, quan te n’adones que no eren brometes sinó un exercici de dominació, ras i curt. En aquest cas eren nacionalistes espanyols versió ‘comuns’, una variant molt nostrada.

Albert Miret
Albert Miret
24.09.2020  ·  07:27

MHPresident. El seu gest l’honora i ens ensenya que no s’ha de tenir respecte per la bèstia, es vesteixi com es vesteixi. Vostè té massa feina per a anar a perdre un matí a seguir-los el corrent en l’exposició pública de les seves malalties cada dia més letals. Ben dit! Ja hem tingut prou temps per entendre que la justícia espanyola s’assembla molt a la brutícia espanyola emanada de les seves clavegueres, en aquest país de caiguda lliure en vertical. Gràcies, President! No és corrupció estar gastant tantíssims diners per a exercir una venjança vomitant odi dia darrere dia, només perquè aquesta vegada els vam fer agafar por de la de veritat? Doncs que es vagin posant dodotis.

josep ortinez
josep ortinez
24.09.2020  ·  07:45

Recordo una pelicula, no en recordo el nom, d’en Woody Allen sobre els judicis del Macartisme.
El protagonista, ell mateix, l’hi diu al jutge ‘no reconeixo l’autoritat d’aquest tribunal’.

Jaume Riu
Jaume Riu
24.09.2020  ·  07:59

Els beneducats ens comportem d’acord amb el deure de la descortesia.
Quina pena, i quin mal efecte em fa la cortesia del messell que somriu i acota el cap davant del rei, per exemple.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
24.09.2020  ·  08:07

Benvolgut i Honorable Quim Torra , president de la Generalitat Catalana, la teva grandesa i dignitat humana deixa deixa aquesta purria de gentussa al lloc on s’han guanyat amb la seva ignorància i ineptitud. Amb llàgrimes i una gran emoció et vaig seguir i la teva dignitat i bonhomia deixava esclafat aquest tribunal de fireta.
Guillem Canet fá una eternitat que parlo català a tot déu , si s’escau amb un somriure . Bon dia i bona hora .

Eduard Muntada
Eduard Muntada
24.09.2020  ·  08:26

[ 1 ] FELICITATS, MHP Torra, i AGRAÏMENT per tantes seves lliçons exemplars.

[ 2 ] D’acord amb quasibé tots els comentaris d’aquí, però recomano tothom que es llegeixi el del Sr. Gilibert, de les 07:08. És una mica llarg, però val la pena llegir-lo poc a poc i de dalt a baix.

I reflexionar allò que diu

josep soler
josep soler
24.09.2020  ·  08:34

Sí senyor! A fer punyetes el mite de dir: “simpáticos estos catalanes” però pensar “lästima que lo sean”.

Cal clonar al President Torra, ens en cal 100 com ell en el Parlament; elegants però gens simpàtics amb l’enemic de fora i de dins, menys encara amb el de dins.

Ara, el pròxim pas ha de ser parla clar també amb els botiflers. Cal que li digui tros de quòniam també a l’Aragonès, Vilalta i companyia.
Més ens val no repetir majoria amb col·laboracionistes del Règim.

El Parlament de Catalunya en mans d’ERC és pitjor que en mans del PSComunsC’s com l’Ajuntament de BCB. Millor mort que de genolls. Ja tornarà a néixer en forma de Parlament d’una República però submís i inútil i amb la vergonya de veure com els d’ERC es baixen els pantalons dia sí i dia també només per la paga, ens fa caure la cara de vergonya. És quan no tens res a perdre quan et fas valent. El Parlament avui és res.

Rosa Masot
Rosa Masot
24.09.2020  ·  08:37

El MHP Torra em representa i demostra cada dia la seua cultura, el saber fer i saber estar en qualsevol circumstancia. I fins ara li han tocat circumstàncies ben difícils. És d’agrair, i molt! que s’hagi mantingut al seu lloc i de la manera que ho fa.

Pep Agulló
Pep Agulló
24.09.2020  ·  08:44

ELS GRANS PETITS ACTES DE DIGNITAT…

Amb aquests petits actes de descortesia anem creixent en dignitat i ens enfortim. A la vegada anem empetitint l’opressor. Torra ho veu clar per això té l’escarni de l’enemic.

Sempre ho repeteixo. Com es llegeix a Dublín a l’O’Connell Street, el líder sindical Jim Larkin hi té dedicada una estàtua amb una inscripció que diu: «Els grans no és que sigui grans, és que nosaltres estem de genolls. Aixequem-nos, doncs.»

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Jordi Camps
Jordi Camps
24.09.2020  ·  08:55

Moltes felicitats Vicenç per aqueta editorial.
Molt Honorable President Quim Torra ahir amb aquesta actitud vostè ens ha demostrat ser molt valent, i nosaltres tindrem aprendre de canviar la nostra actitud i fer aquests actes de menyspreu a la gent que ens tracta mirant-nos per sobre la espatlla, tenim l’obligació de parlar amb Català i actuar sempre.
Gracies per aquesta lliçó magistral que ens a donat, ara ens toca ser valents i actuar com vostè.
Gracies MHP de la GENERALITAT QUIM TORRA i PLA!!!

DOLORS SOLER
DOLORS SOLER
24.09.2020  ·  09:03

Estic molt d’acord amb Pep Agulló. Ens cal recuperar dignitat. Ja n’hi ha prou d’anar sempre acotant el cap. I tant que caldria clonar molts Presidents Torra. No estariem a on soms. No ens hem de permetre, tots, tothom, de defallir. Aixó es el que s’espera de nosaltres des de la “meseta”. No els hi donem aquest plaer.

Francesc Font
Francesc Font
24.09.2020  ·  09:15

Partal cita Malcom X, amb la que estic plenament d’acord. I vull recordar altra cita seva, que és ben vàlida en aquest moment “Els medis (…) tenen el poder de fer innocents els culpables i fer culpables els innocents. Perquè controlen les masses”. Si seguim el tractament que al “cas Torra” es a tots els medis que estan sota control del que per simplificar podem definir l’Ibex 35, i amb massa elements de poder afins, quan no descendents directes, a la ideologia dominant durant els quaranta anys de dictadura, entendre’m perfectament aquesta necessitat que hi ha de fer esdevenir un acte simbòlic de llibertat i de justícia, una pancarta, en un crim. Així de senzill.

Joan Aymamí
Joan Aymamí
24.09.2020  ·  09:16

Fa poc desapareixia l’advocada/activista francesa Gisèle Halimi. Explicava una amiga el seu comentari al aixecar-se per que entrava el tribunal: “No hauria de fer-ho. Encara no sé si son respectables”.
(remarcable el seu llibre “Le proces de Burgos”)

Agnès Buscart
Agnès Buscart
24.09.2020  ·  09:45

Tan debò Vicent, estigui passat!!!!
Llum als ulls i força al braç!!!!!!!!
En el sentit de mirada ferma i alta.

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Carles Lladó
Carles Lladó
24.09.2020  ·  09:48

–Ei, Josep Almar! Jo també em sento representat molt dignament pel MH president Torra. Gràcies, president!
I per altra banda, això:
–Els que des de la seva miserable vilesa pretenen contorbar la dignitat, el currículum i una catalanitat digna de reverència del Molt Honorable català universal Heribert Barrera, només mereixen menyspreu i maledicció. Maleïts siguin tots ells. I ella.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
24.09.2020  ·  09:55

No es pot negar que el president Torre és un home honest. I és ben cert que no és un polític SA, és una home de país, no de partit i amb la seva noble, desinhibida i coherent actitud posa als demés polítics davant del mirall on s’hi veuen despullats, amb tota la veritat del què son, filibusters a les ordres del seu ‘barbanegre’. No ens ho pensàvem, però ara, a pocs dies de la seva destitució, el president Torra passarà a la història deixant l’exemple del què també ha de ser un president de la Generalitat.

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
24.09.2020  ·  09:59

I ha acabat de reblar el clau criticant l’arbitrària, injusta i sectària retirada de la medalla d’ or de Barcelona a Heribert Barrera. Gràcies, president, per deixar-los, a tots plegats, en evidència.

Andreu Sancho
Andreu Sancho
24.09.2020  ·  10:50

Aquesta mateixa actitud és la que havien d’haver tingut els presos politics davant del judici del procés. Brindar-se al degradant espectacle d’un judici amb falsos testimonis mentint descaradament i pretende rebre justicia d’un tribunal parcial es una actitud absolutament naif. Pur llirisme!

Jordi Tubella
Jordi Tubella
24.09.2020  ·  11:08

M’afegeixo a les lloances sobre el MHP Torra. És un gran President i el gest d’ahir l’acaba d’honorar. Un gest petit i difícil de fer tal com està la vida política avui en dia.

Segurament dilluns serà inhabilitat. Probablement ens quedarem com sempre, amb unes manfestacions i ja està. De tots els comentaris destaco el del Sr. Josep Salart [06:03]. M’agradaria que el President fes un pas més i convidés a la seva defensa al Palau. Si no fem aquesta mena d’accions, com hi pensem arribar a la independència?

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
24.09.2020  ·  11:21

Molt honorable el gest del Molt Honorable President. A mi també em representa.
Fantàstica “contracrónica” (com gairabé sempre) d’en Miquel Gilibert.
Encertades frases d’en Pep Agulló i Josep Blesa.
Experiència compartida amb Gamma R i Jordi Torres.
Impacient per veure les reaccions després de la inhabilitació… (del Parlament i del carrer)

Francesc Fortian
Francesc Fortian
24.09.2020  ·  11:22

El MHP Quim Torra serà inhabilitat i això es fonamenta més amb la trobada de Pedralbes que amb la dixosa pancarta, allà el govern espanyol es va adonar que no era una figura de pessebre, un polític feble i poc expert, sinó un home ben preparat, curtit i capaç de fer-lis front amb intel·ligència i fines maneres.
Si Puigdemont es la rauxa, Torra es el seny. Així que es va desplegar tot el poder de clavegueres, mitjans afins i socis improvitzats, per fer-lo caure.
ERC es la principal interessada amb treure-se’l de devant, i això una vegada més embruta a un partit que habia representat una esquerra catalanista en moments del imperi Pujol.
La falta de valentia política de ERC va cada vegada situant més gestors autonòmics als llocs de comandament, i la promesa de sucoses cadires amb els disciplinats bloquejan a les bases ben intencionades i molt independentistes.
El punt de ruptura ha de ser la aprovació dels presupostos a Madrid, si es dona el cas que ha estat inhabilitat Torra. Llavors la jugada del govern espanyol serà donar llibertat condicional als presos polítics per afavorir que amb les properes eleccions catalanes, ERC agafi el comandament de la Generalitat i tot torni a un nivell molt baix de confrontació, excuses no en falten, crisi econòmica, atur, Covid, etc.
Puigdemont quedarà aïllat a Bruseles, Junts, el PDECat i derivats amb la seves guerres fraticides particulars, els Comuns i PSC esperant el moment oportú per fer a la Generalitat lo que han fet al Ajuntament de Barcelona, i Ciutadans i PP curant-se les ferides tranquil·lament.
En resum el Procés a millor vida i el país vengut una vegada més per un plat de llenties.

Rosa Pérez
Rosa Pérez
24.09.2020  ·  12:29

El 1r. de tot, Sr Partal, un plaer.
Xavier Utrilla: en sis frases, bona síntesi i tota una “ruta guiada” de relectura.
Francesc Fortian, així serà? Gairebé segur, i fa mal, eh?

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
24.09.2020  ·  12:37

Bon exemple, President! Ja n’hi ha prou del “Sí, bwana”.

Josu Elorduy
Josu Elorduy
24.09.2020  ·  12:50

El liderazgo, sólo es el ejemplo que muestra.
Com tu MHP Torra.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
24.09.2020  ·  14:06

L’editorial d’avui em porta al que jo vinc comentant des que soc en aquest fòrum, sense gaire encert penso. Sí, clar que és un tema d’actituts (en aquest sentit el que escriu la Gemma R. és sensacional). Tu pots tenir tot el desig, motivació i inclús mitjans per fer la independència, que si vas amb la por que et fotin un calbot (i quin calbot) i pendent que et donin la raó estaràs sempre en la posició del dèbil (que no és igual a fluix en el sentit físic).

Estic d’acord amb l’editorial amb què el gest de Quim Torra podria ser un símptoma de canvi, però dubtaria que aquest canvi es produeixi tan ràpid com necessitaríem. I inclús així, podria fer la lectura oposada, que és que aquesta gestualitat és en realitat força habitual en el nostre tarannà (molt de desig però una actitud poruga). És una gestualitat molt efectiva de cara a la parròquia, però estèril en quant la independència. Jo sí que veig altres símptomes que encara hi ha molta feina per fer. Agafem per exemple l’indult.

Un cop has acceptat totes les injerències i agressions judicials i policials en la política hagudes i per haver, t’acabes conformat amb l’indult. No és només que l’indult sigui acceptar el crim que has comès, però és el producte final d’una sèrie de decisions en què no fas més que acceptar la legitimitat d’un poder corrupte, injust i discriminatori. N’hi hauria molts més, d’exemples, la llengua és el més evident; des del nivell micro (accedir a canviar al castellà en un grup de Facebook) al nivell macro (l’auto-destructiva política lingüística en el seu conjunt).

I de tots els exemples possibles, per mi el més subtil però a l’hora el més ubic és el que reflecteixen els últims editorials: aquesta obsessió per desgranar la política de Madrid com si fos la nostra pròpia. Aquest és el símptoma últim de la colonització mental. N’hi ha una part que és totalment inconscient (tots els catalans ho fem) i una altra que és conscient, ergo, promoguda per la classe política per encadenar-nos eternament en el bucle del “Puta Espanya”.

Així doncs, la propera vegada que sentiu a un polític dir “Madrid no ens deixa” recordeu aquest editorial i reflexioneu sobre si aquest és un exemple d’alliberament mental o no. Perquè encara que no sembli possible, es pot estar pendent de la política de Madrid sense ser-ne emocionalment dependent.

David Mascarella
David Mascarella
24.09.2020  ·  14:44

S’agraeix la lucidesa de la intervenció de Miquel Giliber, i també la de l’Eduard Samarra, que ens conviden a la reflexió a tots nosaltres. La gestualitat efectiva de cara a la parròquia te el perill (opino) d’alimentar l’auto-complaença i de rebot la intolerància cap als que pensen diferent d’un mateix.

-Suposo quealguna cosa si que compartim en aquest fòrum:
-que no pensem igual
-també que tots tenim el dret d’opinar sense rebre insults, befes i imbecilitats
-que no ens entendriem si haguéssim de treballar plegats
-compartiriem que cal respecte mutu?
-que la veritat absoluta no existeix?
-que excloure als altres és tot el contrari del què hauriem de fer?

I que no n’hi ha prou amb partits de festa major.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
24.09.2020  ·  16:05

Agradezco los comentarios de Miquel Gilibert y de Eduard Samarra.

El primero porque es un perfecto predicador en el desierto y como cualquier persona con dos de frente, que no las hay muchas, sabe, predicar en el desierto requiere muchas agallas, mucha lucidez y pocas ganas de lucirse en lo inmediato.

Y el segundo porque pone el dedo en la llaga. La gestualidad. La gestualidad que quizás no sea nada más que gesticulación. Gesticulación necesaria pero que, a estas alturas de la película, tras tres años de puñaladas traperas a los ciudadanos de a pie independentistas por parte de los propios partidos independentistas, no tiene más valor a futuro que la de la pataleta puntual.

Llama la atención, como observador no catalán, la obcecación de los catalanes por el envoltorio del regalo cuando, en realidad, el contenido es un regalo envenenado.

Bueno, esto, una vez más en mi opinión, se debe a que Cataluña (con ñ y con ny) pesa mucho en el buen desenvolvimiento de la entelequia España.

Franco era un ser execrable pero listo, muy listo. La gente mediocre, llegado el momento, tiene una mala baba que sorprende a locales y foráneos. Entendió que una España fuerte solo lo sería si los dos nacionalismos periféricos dominantes, el catalán y el vasco eran infiltrados hasta la médula, por la vía de los intereses económicos comunes. Y lo logró. Lo logró rotundamente hasta la fecha de hoy. 40 años tras su muerte. Todo bien atado y bien atado.

Un ejemplo, así sin más. Ejemplo nimio (dentro del entramado), sin importancia aparente y que, sin embargo, lo retrata todo con una nitidez que debiera sorprender hasta al más de los ciegos.

El Conde de Godó es propietario de una cadena de radio en la que todas las mañanas radiofónicas están dirigidas por un periodista afín al independentismo o así se presenta la cosa.

¿Qué pasa con TV3 y Catalunya Radio? Tres cuartos de lo mismo pero al revés.

¿Por qué?

Porque Francisco Franco Bahamonde, además de ser un gobernante execrable lo dejó todo atado y bien atado.

Ahora bien, llegados a este momento ¿se puede desatar este nudo gesticulando?

Me temo que no será suficiente.

Roser Caminals
Roser Caminals
24.09.2020  ·  16:53

La descortesia també és desobediència.
Els raonaments de Miquel Gilibert i Francesc Fortian, amb els escenaris d’un futur tètric, són vàlids. Però per fer una revolució–per pacífic que sigui, el procés és una revolució–han de ser contrapesats pels dels somniadors d’impossibles. Malcom X, M L King, en Gandhi, tots ho van ser. Altrament, la racionalització nua ens paralitza i ens impedeix de creuar la frontera a la banda del territori inexplorat, l’acció no avalada per l’experiència, que és on es troba l’independentisme català.
El gest aïllat no serveix per res–o sí, si arrossega vots. L’acumulació de gests pot arribar a erosionar un sistema, a derruir un mur. La societat civil necessita lideratges forts i creatius, aigua que esquivi els esculls sense deturar-se. Aleshores, el que semblava impossible passa de cop. Fins que no estigui convençuda que no serà, no penso tirar la tovallola.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
24.09.2020  ·  17:41

Gràcies President Torra!

Francesc Minero
Francesc Minero
24.09.2020  ·  22:53

El que em sap greu és que no fos adreçat al tal Barrientos el menyspreu del nostre President. En va ser ell, el Barrientos, que va dir al MHP que en aquella sala de l’edifici del Passeig Lluís Companys no era res més que sr. Torra.

Francesc Contreras
Francesc Contreras
24.09.2020  ·  23:40

Molt ben fet x part del MHP TORRA

Ara bé, penso que perdrens en donarli una excesiva importancua a aquest fet ens fa perdre la globalitat, o no, jo que sé. Penso que no Em d’oblidar inmensos esfprços colectius com ara la querella argentina contra els delictes franquistes començada el 2010 després d la inhabilitació de jutge Garzón per lo mateix abans, seguida molt d’aprop com una sombra per Ceaqua, com si fos una cosa deslligada de les nostres demandes d independéncia, amnistía, etc… perque tot es lo mateix i res a canviat (aparentment) pel R78. El franquisme continúa enquistat i punt

Cal deslegitimar x tots els mitjans aquesta xusma franquista fins a jutjar-la i netejar la memória histórica d’ina vegada, com van fer a Argentina

Cal donar veu i visibilitat a la querella argentina
Es una ferida molt profunda en la 1/2 de la població, encara sense tancar

Perqué demanem amnistía ara, per tornar a repetir els errors d’equipatrar víctimes i botxins del ’78?

Ara s’ha estrenat un documental d’almodovar: ” la veu dels altres” em sembla quees diu

DONEM VEU, VISIBILITAT, MEMÓRIA I ESPAI A AIXÒ, SISPLAU

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes