
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Encarem aquesta setmana, que a efectes pràctics ja és la darrera d’agost, també d’un estiu inusual, d’un any imprevist i excepcionalment complicat. Tradicionalment, seria ara quan es començaria a engegar el motor del país, de la política i de l’activitat econòmica més enllà del turisme. Però enguany tot és, si se’m permeten els antònims, molt brutal i molt delicat alhora. No sabem, perquè no ho podem saber, on ens conduiran aquesta tardor i aquest hivern que ja truquen a la porta, però sabem que no serà un temps més, un temps qualsevol, un temps ociós. Ni per la persistència de la covid-19, ni per la política al nostre país i a l’estranger. Val més que en siguem conscients.
És evident que la covid-19 ha trencat tots els plans i ho continuarà fent amb un desafiament monumental que cal encarar immediatament: la tornada, sobretot, a les escoles. El primer de setembre els xiquets de Catalunya Nord seran els primers de tornar a les aules, seguits immediatament pels de la resta del país. Allò que hi ha en joc ara, per tant, és molt important i cal fer-ho bé, o els problemes que hem tingut fins avui es multiplicaran. Sabem, a més, que la gestió de la pandèmia del govern independentista del Principat i dels governs de progrés a les Illes i el País Valencià té una importància que va més enllà de la simple gestió, perquè pot tenir conseqüències electorals d’una gran magnitud. Ara no és prioritari de cap manera, això de les urnes, però tampoc no es pot negligir. Sobretot perquè no hi pot haver cap motiu més clar que els successos d’ara per a explicar i entendre la necessitat que hi ha de la independència i d’una gestió progressista dels recursos del país, abocada a la salut, a l’ensenyament, al rescat de les persones i famílies, per a evitar que ningú no s’enfonse, i al suport a les empreses i l’economia productiva.
Això és especialment clau en el cas del Principat, en un moment en què la legislatura sembla que arriba a la fi, i que hi arriba marcada per un pessimisme generalitzat. A mi em sorprèn de constatar que el moviment independentista català protagonitze un autèntic diagrama en ics, però ho assumesc perquè és així. La moral era altíssima entre el 2014 i el 2017 quan les condicions, com sabem ara però no sabíem prou aleshores, eren en un punt baix. I, en canvi, ara que les condicions, allò que els marxistes dèiem les condicions objectives, són en un punt alt, és la moral la que va per terra. La de gairebé tothom.
El curs que comença ara també serà atípic perquè la Diada, que d’ençà del 2012 ha posat alt el llistó del començament del curs polític, enguany serà difícil de fer per la situació sanitària. La força de l’independentisme, malgrat tot allò que diguen, és el carrer, i amb la covid-19 és evident que el carrer l’han deixat coix. La Diada, però, no ho és tot, i sobre això hi haurà notícies i situacions que tindran un impacte important, encara que hi haja la gestió de la pandèmia pel mig, i que poden ser armes de doble tall si no s’expliquen bé.
N’hi haurà segur en el camp de la justícia europea, començant per la vista de la demanda d’extradició contra Valtònyc, en la qual podria passar que la justícia europea es negàs a acceptar un veredicte ja en ferm de la justícia espanyola. Amb tot allò que significaria. I, evidentment, n’hi haurà amb tot allò que puga passar amb la inhabilitació del president Torra i l’eixida que ell adopte per al seu cas. Em fa la impressió, sobre aquest tema, que massa gent té per fetes massa coses, però que la imprevisibilitat i la sorpresa poden fer un paper més fonamental que hom no espera.
Entre més motius, perquè la situació a l’estat espanyol és molt complicada i allí, a Espanya, hi pot passar de tot i en qualsevol moment. L’escut protector dels mitjans del règim és més alt que mai, però també és més feble que mai quant a la protecció del rovell de l’ou del règim, que és la monarquia dels Borbons. Felipe és a un titular de premsa britànic de deixar de ser rei i aquesta extrema fragilitat fa que res no siga normal ni previsible. Ni allà ni ací.
El moment és delicat, doncs, per a nosaltres, però ho és infinitament més per a ells, que cada dia es troben més frenats per Europa quant a l’exercici de la repressió contra els catalans, i més enfangats en les misèries del postfranquisme. I quan dic aquest ‘ells’, hi incorpore també el govern progressista espanyol, que estic convençut que les setmanes vinents viurà unes proves de tensió com mai no les havia previstes. Tant, que si avui algú em proposàs una juguesca sobre com estarà l’estat espanyol el gener del 2021, jo en cap cas no m’hi jugaria cap pèsol, perquè som en aquell moment en què tot és possible. Ep! I quan dic això, no ho dic necessàriament per a bé, no ens enganyem, tampoc. Que fins i tot pot passar que Espanya es col·lapse i el nacionalisme català no siga capaç de capitalitzar-ho, atrapat com està en aquest disseny en forma de ics que té el sentiment popular en un eix i les condicions objectives, fins i tot incloent-hi la incompetència dels partits, en l’altre.
PS. Ahir la Universitat Catalana d’Estiu va tenir la generositat d’atorgar a VilaWeb el Premi Canigó, en reconeixement pels vint-i-cinc anys del diari. Agraïm infinitament el gest i, com va dir la nostra editora, agraïm sobretot als nostres vint mil subscriptors el suport que ens donen i que ens fa possibles. És molta gent, i ens emociona profundament aquest suport, però avui vull recordar dues coses.
En primer lloc, a aquells que encara no ho sou, vull dir-vos que sempre ens podreu llegir, pagueu o no, i que respectem d’una manera molt especial aquells que simplement no us ho podeu permetre: treballarem també, sempre, per vosaltres, per facilitar-vos la millor informació possible. I, en segon lloc, novament als qui encara no sou subscriptors, però sí que podríeu gastar cinc euros cada mes en VilaWeb. Unes ratlles enrere, parlava de l’escut protector dels mitjans del règim, i és per tombar-lo i deixar veure la realitat que fa vint-i-cinc anys que treballem. El vàrem tombar el 2004 arran dels atemptats d’al-Qaida a Madrid, plantant-nos contra la manipulació consentida pels grans mitjans. L’hem tombat durant tot el procés cap a la independència, no tan sols informant, sinó també ajudant a analitzar la realitat. I ho hem tornat a fer ara, informant amb rigor i seriositat de la covid-19, defugint el sensacionalisme, el pànic, el desconcert.
Aquest escut informatiu del poder, nosaltres el trencarem tantes voltes com calga, posant en joc sempre tot allò que som. Però supose que podeu entendre que no és igual encarar-nos a aquests escuts, fer-los front, al costat de 20.000 subscriptors, que al costat de 25.000 o de 40.000, que seria la xifra ideal. Per això, si podeu, als que ho podeu pagar, us demanem que ens hi ajudeu ara fent-vos subscriptors o fent una donació única. Perquè en un moment tan delicat com aquest, estem convençuts que som més necessaris que mai. Gràcies i enhorabona, en la part que us toca, per aquest Premi Canigó.
58 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
23.08.2020 | 22:37
No es pot ser pessimista. D’acord que a casa no estem en el millor moment; però les derrotes judicials i els escàndols de tota mena que estan encaixant “ells” ens haurien de fer pensar. Com diem a la Plana, “ells es faran cecs per a veure’ns torts”. A Bona part del Principat, dels “torts” en diuen “bornis”. De moment, esperem el titular britànic amb il·lusió. I enhorabona pel premi Canigó.

Jordi Pedemonte
23.08.2020 | 22:42
La moral baixa l’han buscat i aconseguit els partits polítics de Catalunya que s’autoanomenen independentistes. Per sortir-ne cal confiar en aquests mateixos partits i no tenim forma d’alterar-los, ni tan sols de parlar-hi.
Vist això, només ens queda organitzar-nos a espatlles d’aquesta gent tan ufana i tan superba, per que només que un dels “nostres” polítics sospiti res, estem venuts.
Si això és així, no se que podem fer.
Esperar a que es morin sense tenir descendència i que els substituts siguin el que els actuals diuen que son?

Enric Emo
23.08.2020 | 23:32
Moral baixa? Jo no la tinc ni l’he tingut. tenim un problema amb alguns partits i alguns dirigents de tots el partits. Pero lluitarem i no defallirem i si cal tornarem a passar per damunt dels dirigents dels partits!

Francesc Estall
24.08.2020 | 00:47
Aquesta és una carrera de fons, la moral i els ànims canvien però cal seguir corrent. Quan no arriba la moral ha d’arribar el morro fort.

Lluís Paloma
24.08.2020 | 06:09
Falta veure què votem a les eleccions, perquè dels resultats en depèn tot, i l’estratègia de diversificar el vot en tres partits ens ha sortit molt malament. Si aquest cop votem només la llista de Puigdemont, ens en sortirem. Si tornem a votar tres partits o fins i tot en votem cinc, ja ens podem acomiadar de la independència. Tot depèn que entenguem això.

Anna Maria Porta
24.08.2020 | 06:32
Gràcies Vilaweb i a tots els professionals que la feu possible !! L’enhorabona pel premi . !! Bon dia i bona hora.

LLUÍS CASTILLO
24.08.2020 | 06:33
Per molts anys! Pel premi Canigó Director Partal i tot l’equip de VilaWeb. Salut.

Xavier Grabulosa
24.08.2020 | 06:59
Felicitats pel premi i endavant.

Carme Perello
24.08.2020 | 07:26
Però és la realitat, s’ha de tocar fons, fer un reset, un començar de 0.
No parlo d’ezpaña….però ens arrossegarà el que nosaltres volguem que ho faci.
I Sí¡¡¡¡¡hem d’assumir que tocarem fons per a tornar a sortir amb el cap net i ple d’il.lusions; que els inicis no seran bons i, que us és ara???
NO serà anar de manis…..que bonic¡¡¡¡ serà embrutar-nos les mans, i tirar endavant, amb empeny, amb seny, però amb un seny amb pavrots.

Josefina Estremera
24.08.2020 | 07:29
Enhorabona pel Premi Canigó. Sens dubte, merescudíssim!

JORDI PIGRAU
24.08.2020 | 07:31
Felipe està a un titular de premsa britànic de deixar de ser rei i aquesta extrema fragilitat fa que res no siga normal ni previsible. Ni allà ni ací.
O sigui que depèn d’un titular d’una premsa que NO vol ser Europea? Es a dir, un cop més NO dependrà de la gent?(Doncs anem arreglats)
Si Catalunya NO es independent, es perquè NO s’ha sabut aprofitar el ‘momentum’, però això NO es culpa de la gent
PS Felicitats pel Premi(i depàs potser vigileu els ‘Trolls’ antitot)

Albert Miret
24.08.2020 | 07:39
Felicitats pel premi Canigó! Us ho mereixeu i molt.
Encara que dolguts desitgem a espanya molta distància, fa força gràcia veure com la realitat els peta als morros sistemàticament, una vegada i una altra. No en donen una amb la seva estupidesa de voler -sigui com sigui- imposar els seus sistemes decrèpits i propis de l’edat mitjana en el món actual. Ja són la burla del món. Sempre arriben els últims a totes les proves. Fan sempre el ridícul amb una insistència malaltissa. Són els incompetents màxims i només ocupen els primers llocs en les desgràcies. Tot els va en contra, perquè tots els seus plantejaments són perversos i podrits. Esperem que ara, arruïnats, desacreditats i havent ensenyat el que en realitat són a tot el món, els catalans siguem capaços de deixar els lliris i els diàlegs impossibles a la nevera i enfrontar-nos d’un cop a qui durant segles només ens ha sabut fer-nos mal, i podem alliberar d’aquest miserable jou als nostres descendents.

Jordi Torres
24.08.2020 | 07:42
Enhorabona pel premi, us l’heu ben guanyat. Pel que fa a preocupar-nos ara per si passarà això o allò altre, tant se val… Persistirem i guanyarem!
Salut!

Miquel Antoni Gordó
24.08.2020 | 08:12
Felicitats pel Premi i per molts anys

DOLORS SOLER
24.08.2020 | 08:16
Enhorabona per aquest premi Canigó!! El teniu molt merescut. I tant que es complicat el moment actual. No hagués pensat mai que les circunstanticies politiques, economiques i politiques canviessin tant d’un dia per l’altre. Respecte a la moral baixa, jo mes aviat diria que com jo, molts independentistes estem en stand by pero mentre estem esperant que es redifineixi l’estretegia dels que hauran de liderar el cami cap a la nostra independencia, mantindrem tota la pressió per exigir-los que sigui així.

Pep Agulló
24.08.2020 | 08:22
DUES FRASES:
“la moral la que està per terra. La de gairebé tothom”… Però també hi ha esperança amb el front exterior on es parla de confrontació intel·ligent i en l’àmbit judicial europeu. El que fa més mal a aquesta “moral per terra” és aquesta falta de dignitat en defensar la sobirania de les institucions cedint a la repressió de l’Estat en nom de l’independentisme com lamentava Torra.
“Felipe està a un titular de premsa britànic de deixar de ser rei…” Dit així, em sembla una frase gratuïta, poc rigorosa, encara que s’hagi de llegir en clau de metàfora per descriure la crisi. No m’agrada. És d’un estil que no s’hi diu amb el diari.
PS. Per molts anys VilaWeb pel premi Canigó. Tots i suquem un xic.

Maria del Mar Serra
24.08.2020 | 08:31
Amb la moral ben alta, sempre! Una altra cosa és allò que tècnicament no permet canvis en el règim del 78, si més no si no hi ha una revolució política a ñ.
Cal llegir-vos per desfer les mentides sobretot dels mitjans d’aquí. Són les que fan més mal al nostre país.
Enhorabona i endavant, VilaWeb!

Joan Cuscó
24.08.2020 | 08:40
“Segur que tomba, tomba, tomba…”
Felicitats pel premi CANIGÓ. Us el mereixeu i molt.

Elisenda Albajes
24.08.2020 | 08:42
Sabeu aquella dita que diu: Cal fer 2 passes enrera per poder-ne fer 5 endavant. Doncs jo crec que ara estem en aquest moment. Defellir MAI i quan a les votacions ho tinc molt clar Junts x Catalunya, ja fa anys que el President Puigdemont és l’únic que em mareix tota la meva confiança.
Moltes Felicitats VILAWEB, bona feina !!!!!

Amadeu Casamayor
24.08.2020 | 08:48
Felicitats pel premi en reconeixement a la feina ben feta.
Endavant!

JOAN RAMON GOMÀ
24.08.2020 | 09:05
Hi ha clars símptomes de la feblesa d’Espanya. Per exemple, en Pere Aragones li va dir el nom del porc a la familia reial espanyola i la fiscalia se la va enveinar. També hi ha símptomes que que els partits catalans començen a identificar clarament qui és l’enemic. Per exemple al debar sobre la monarquia espanyola ERC va carregar fort contra els comuns.
El que manca és que hi hagi símptomes de la creació d’una organització que permeti fer efectiva la república. Per fer l’u d’octubre va caler una pila de gent cada un al seu lloc. No es va dir res de la organització. però per diverses vies es varen cercar voluntaris demanant dades sobre la disponibilitat de vehicle, l’edat, els estudis, la profesió… Hi havia símptomes de que s’estava organitzant quelcom. Per fer efectiva la república cal controlar el sistema financer, cal neutralitzar el sistema judicial i policial espanyol, cal depurar el cos de mossos d’esquadra i de funcionaris de la Generalitat, cal assegurar el sistema de telecomunicacions, ports, aeroports i fronteres… Per tot això cal molta més gent i més ben organitzada i entrenada que no pas per garantir que hi hagi urnes.
Ningú hauria de demanar que ens expliquin com es farà efectiva la república, perquè mentre siguem una colonia espanyola, dir-ho és delicte. Però s’hauria de veure una crida massiva de voluntaris amb habilitats i capacitats, preparats i entrenats per no se sap encara ben bé què.
La desobediència civil ha d’estar ben organitzada, els que la practiquen s’han de protegir i al darrere hi ha d’haver una estratègia i unes tàctiques, uns objectius i un programa que, si surt bé, portin a fer el cim. Demanar a la gent que faci actes de desobediència sense la intenció d’arribar fins al final. sense prendre mesures per no poder ser identificats, sense mesures per neutralitzar els cossos de seguretat, sense mesures per ser insolvent en cas de multes…. és com demanar als soldats que vagin a la guerra sense armes, sense armilla anti bales i sense casc.
Per cert, cal que comencin per fer-ho tot ben encriptat i desat en sistemes segurs amb canals de comunicació segurs. Que el CNI pugui infectar i espiar els mòbils, que els tribunals puguin intervenir comunicacions, que la policia pugui intervenir ordinadors i hi trobin la informació que volen fa vergonya. Així no es va enlloc.
Jo, suposo que com molts, estic totalment desmobilitzat. Però el dia que em senti cridat per anar de debò, amb estratègia per arribar fins al final i amb els mitjans adequats, la desmotivació i desmoblitatzació sem passa en un minut i em poso en marxa immediatament, suposo que com molts.
En especuilació en borssa hi ha el que s’anomena la llei del sentiment contrari. Quan tothom creu que una bombolla especulativa seguirà inflat-se i seguirà pujat, és quan esclata i cau i quan tothom esta desesperat i pensa que no hi ha fons per les caigudes, és quan, de sobte, es produeix la recuperació. Aquest fenòmen ha estat abastament estudiat i s’explica per diversos factors. Tant de bo nosaltres ens trobem en una situació semblant.

Joan B. Gabarró
24.08.2020 | 09:16
Ben cert Sr. Partal!
Aviam com reaccionarem quan s’esdevingui el “pet” fenomenal (i sense control) que farà l’estat ecspanyol.
Si en la nostra classe política hi ha algú/ns que, com ara mateix, volen treure’n profit personal i/o partidista, els hauríem de “defenestrar” urgentment.

PERE SIO
24.08.2020 | 09:24
Felicitats pel premi i per molts anys.
Estem en un dels millors moments de la nostra història per aconseguir l’anhel de llibertat del poble català.
Espanya, la Monarquia i el Règim del 78, fan aigües per tot arreu i mostren nua la seva autèntica cara dictatorial, franquista i corrupta. I la seva voluntat de no canviar-la.
Però és cert que a casa nostra la moral está molt baixa, desorientada i fastiguejada, per culpa d’uns partits viciats pel sistema espanyol, i d’uns polítics mediocres, de curta volada i incompetents, que no saben estar a l’alçada del moment i de les circumpstàncies.
Però en una democràcia aquests mals tenen remei. Les urnes són el mitjà per refer el camí, tornar al mandat i a les victòries de l’1 i el 3 d’octubre i liquidar als polítics vulgars i cofois amb l’autonomisme del (PDCAT, ERC, PNC…).
La ciutadania que vol viure en un país millor i més lliure, és qui té la darrera paraula. Esperem que la gent ho sapiga veure i entendre.

David Pagà
24.08.2020 | 09:50
Anònim: Clar i Català. Tanquem Bars, Obrim Escòles
On son els 16.000 milions, que ens prenent cada any? Pòden servir per ajudar a la gent dels Bars, i d’altres sectors relacionats amb ensenyament.
Com que això no passarà, es converteix en el 1er motiu vàlid per fer l’independencia, independenment del sentit polític, si vius a Catalunya afecta per igual, volen enfonsar Catalunya independentment del sentit polític
Sortim a la Llum, que no ens engànyin

Helena Larreula
24.08.2020 | 09:50
Felicitats pel premi. Un reconeixement, de tant en tant, va bé. Ajuda a mantenir les ganes de treball i de lluita. Els que ens som seguidors i subscriptors ens en sentim partícips. Endavant i seguiu així. Una de les coses que em fa ser lector dels vostres articles és la cohèrencia, l’afany de veritat i la capacitat d’admetre limitacions i/o possibles errors. Gràcies

Agnès Buscart
24.08.2020 | 09:55
Felicitats pel premi merescut i endavant que hi ha molt per fer
en aquest moment on hi ha molt en joc i molt material amagat.
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Dolors Fortesa-Rei
24.08.2020 | 10:04
Felicitats pel premi, tan merescut. No ens podem permetre defallir, endavant i fora por, com diu el meu amic Cil Buele. Abraçades des de les Illes

JOSEFA IGARTUA
24.08.2020 | 10:05
Felicitats a vosaltres i a nosaltres els subscriptors. A la Catalunya del Nord la hauríem de tenir molt més present en tot allò que pensen, que pateixen i que gaudeixen. Com si qualsevol altre part en el dia a dia de la Catalunya del Sud. Ells ens tenen molt presents.

Jordi Porta
24.08.2020 | 10:12
Gràcies Vilaweb i a tots els professionals que la feu possible !! L’enhorabona pel premi . !! Bon dia i bona hora.
Per cert, valoro molt positiu el comentari de Joan Ramón Gomà

Josep Soler
24.08.2020 | 10:25
Mes que moral baixa, el que hi ha es decepció.
Decepció pel comportament d’alguns partits i d’algunes organitzacions i de molts periodistes i creadors d’opinió. No acaben de trobar el rumb adequat i la gent del carrer òbviament s’emprenya, perquè per molt pretesament desinformad que s’estigui, ho te força mes clar que ells tots plegats.
Certament tot apunta a que es el moment de que el “cop baix” (el de fer la trencadissa definitiva), pel que fa a l’enemic, es optim i alguns, com l’Aragonès i tants d’altres, encara s’entossudeixen en voler negociar i negociar el que els altres no estan en condicions de fer i a mes sabent que amb això de negociar, ni en saben, ni en volen saber.
Mentrestant la unitat indispensable, la que demana tot deu excepte la cúpula de ERC, aquells que pel que sembla, ni ara ni mai sabran que convé al país, però dels quals, cap de nosaltres podíem pensar que aixo podia ser possible, precisament amb la gent, mes o menys bregada en veure a la política, com a un bon instrument per arribar a alguna conquesta.
Siguem clars i pràctics. Per a mi, l’únic que te clar, quin es el camí que cal prendre per arribara la independència, es el President Puigdemont, que es precisament el que a mi m’interessa. . Fa temps que així ho estic veient, justament perquè per poc que hom en faci un seguiment, crec que pot veure que es l’únic que demostra tenir visió a llarg plaç i la capacitat per poder dur a terme la seva acció . Es per això que hom no perd l’esperança i que preveu, un final feliç, encara que no sigui molt d’immediat.
Finalment amb sumo a felicitar al Vilaweb per aquest prestigiós premi Canigó. Felicitats al director i a tot l’equip.

Berta Carulla
24.08.2020 | 10:59
Primer de tot, enhorabona a Vilaweb i especialment al sr. Partal. Em sembla un premi molt merescut!
En segon lloc discrepo amb això d’Espanya que sembla que pugui passar qualsevol cosa. Ara en tenim molta informació, però Espanya no s’ha mogut un mil.límetre de la seva raó de ser i segurament seguirà el seu curs sense moure’s un mil.límetre i sense que ningú la faci canviar, per més sotracs que pateixi.
Som nosaltres que ens hem de moure, i és aquí al Principat que hauríen de passar coses, les que nosaltres provoquem.
En les nostres mans està no ser part d’aquest fato podrit i costós. Em sembla una llàstima, en aquest sentit, dipositar els nostre esforços per eixir en una Diada ..com si en fos una més! Prendre els carrers un dia un parell d’hores com cada any i després cap a casa. La sortida al carrer és prou significativa enguany més que mai degut a la pandèmia com per repetir com si res la festa. Em fa l’efecte que Espanya, com a poder que és, fa servir la pandèmia en el seu cas per a tenir-nos lluny dels carrers, fermats a casa i quiets; Espanya usa la pandèmia per allunyar la independència del nostre país. Caldria iniciar un run run i anar augmentant els decibels, fins que els explotin les oïdes i tornin a fer un pas en fals. Això de tenir samarreta blaucel i anunciar la Diada com en bucle en els moments actuals resulta patètic.. La presencialitat s’ha posat cara i l’hauríem de saber aprofitar per a coses efectives. Hi ha, per altra banda, accions virtuals que poden ajudar a augmentar els decibels, a tots els nivells, però no per la Diada sinó a tota hora. La nostra falta d’estratègia dura, i de creativitat, ..la nostra estratègia kumbayà resulta desesperant!

Rafael Benavent
24.08.2020 | 11:04
La moral baixa? Cal no confondre’ns. La pandèmia ens ha pres el carrer. I les carreteres. I els passos fronterers. Ens obliga a prescindir-ne, per seny i responsabilitat, quan més oportú era el moment i amb més determinació popular. Però serà circumstancial, no definitiu. Creixerem en arrels. Després de la sequera, a la primer pluja l’arbre sempre esclata amb més força. Ni Espanya ni la pandèmia venceran. Res no mor dins nostre sense el nostre consentiment.

Josep Gualló
24.08.2020 | 11:06
L’ÚNIC FUTUR ACCEPTABLE ÉS LA INDEPENDÈNCIA
Com que en Pep Agulló ja ha explicat clarament algunes de les idees que jo havia preparat, em queda poc per afegir.
En l’experiència que he acumulat, tant en la vida professional com la privada, he aprés que per resoldre una situació difícil el millor camí és analitzar quina és la millor solució, ignorant totalment quines son les nostres possibilitats.
Un cop tenim clar quina solució cal aplicar, veure si estem en condicions d’aplicar-la. Si la resposta és que no estem en condicions , el pas següent és veure que hem de canviar per fer-ho possible. Us asseguro que funciona sempre que no et rendeixis en el pas de fer els canvis adequats.
Felicitacions a VilaWeb pel Premi Canigó. Especialment a la productora i al director.

Josep Marrasé
24.08.2020 | 11:11
Vicent, estic molt cansat del vostre seguiment a totes les declaracions dels espanyols. Jo us suggeriria que no fessiu cas de tanta estolidesa. El que hem de fer els catalans, el poble català, és fer el nostre camí sense que les interferències alienes ens afectin el més mínim.

Francesc Villagrasa
24.08.2020 | 11:14
Per molts anys pel merescut premi. Endavant en la defensa dels Paisos Catalans I la seva Llengua !

Josep Salart
24.08.2020 | 11:30
Els unics que tenen la moral baixa són l’ANC i Omnium.
El segon perquè fa temps que no hi ha ningú, i l’ ANC, la veritat Elisenda Paluzie, no em pensava pas que fessi tant poc. Des d’aquells temps que la Forcadell s’esgermellava dient al MHP Mas que posés les urnes ( i ho va fer, en canvi mira’t ERC com està de podrida), des de llavors, poca cosa.
Quina vergonya les samarretes d’aquest any¡¡¡ segrestades completament amb un missatge gris, obra i gràcia d’algú que s’ha ajonellat completament als poders de l’Ibex.
Vilaweb, el premi també us el mereixeu per fer desaparéixer rapidament les noticíes d’en Pere Aragones. No fos cas que avui dilluns encara l’estomaquéssim com un ninot de goma, vaja, com lo que es..

Lluïsa Miret
24.08.2020 | 11:33
L’enhorabona pel premi tan merescut! Gràcies.
Fa gairebé 6 mesos que estem vivint una situació de encara més incertesa de la habitual. Cal estar atents, disposats i a punt per fer el què puguem fer, com sempre ha sigut.

Pere Planella
24.08.2020 | 11:42
Els que hem anat a totes les manifestacions tenim la moral molt alta, altre cosa és que estem decebuts pel comportament de polítics que ens la volem anar rebaixant am el pretext diâleg, algú sap alguna cosa d aquest diàleg, per eixamplar la base dels independentistes tindriem que saber fil per randa el que estant negociant, sabriem realment si la eixemplem, el que primer hauriem de saber a dia d’avuí en quin punt és troben les negociacions del famós diàleg, el més calent a la nevera, avuí més que mai ens fà falta un relator, la gent vol estar informada exigím ser tractats com persones no com borregos.

Francesc Fortian
24.08.2020 | 11:53
Espanya petarà, Espanya petarà…
Dixem-nos de monsergues, fem que peti d’una vegada!
Només amb una forta voluntat popular i uns dirigents disposats podem fer que peti, per això primerament hem de anar tots junts en un objectiu comú, i aquí no volen mitges tintes.
La desobediència social ha sigut sempre el taló d’Aquiles del governs, pues practiquem-la amb fermesa i rigor, dirigits per gent sensa por.
Després, bon vent i barca nova!

Joan Royo
24.08.2020 | 11:56
Enhorabona pel premi. I moral baixa gens ni miqueta. En tot cas la moral baixa la tenen els que governen ERC, cagats de por se sotmeten cada dia als dictats d’Espanya.

PAU BOLDU
24.08.2020 | 12:01
España avui sense govern, el felipe ja hauria fugit. Erc estrategia borbonica, tactica gal.psoe. Felicitats Partal ets el millor!!!!!!

Melitó Camprubí
24.08.2020 | 12:05
Abans de res, enhorabona pel premi Canigó i per molts anys a la premsa que aposta per la llibertat.
Quan als escenaris i els actors del moment soc de la opinió que ens cal tenir el cap com més fred millor i no deixar-nos portar per les enrabiades que susciten les actuacions d’uns i altres.
Quan al l’estat, hem de valorar les seves debilitats però no hem de descuidar les seves fortaleses que són moltes.
Quan als partits, hem d’intentar no caure el desqualificacions fàcils i ser rigorosos i constructius en la crítica. En aquest sentit i atenent a que els partits són estructures fortament jerarquitzades i controlades pels aparells i pels líders, crec que aviat caldrà valorar més a fons les actuacions dels líders independentistes. De tots els líders independentistes. Si no són capaços de trobar punts comuns d’acord, potser és que no acaben de ser ni uns bons líders ni uns bons estadistes. Ni Puigdemont ni Junqueras poden respondre amb evasives a aquesta qüestió. Han d’apujar el nivell de diàleg i acord.
El filòsof Josep Mª Esquirol en el seu llibre La Penúltima Bondat, diu que “és molt difícil avançar un sol pam en la bona direcció”. Abans de desanimar-nos recomano recordar aquesta idea i, si teniu temps, llegir el llibre. Resulta molt pertinent pel projecte de construcció d’un estat que ens ocupa.

MAGDA GIFRE
24.08.2020 | 12:15
Jo, com la Dolors Soler I com la majoria dels meus familiars I amics independentistes, no estic amb la moral per terra. No és estic en stand bye I quan calgui estarem a punt per fer pinya cap a la d’independència.
A més de l’ANC I Òmnium, que semblen una mica aturades, hi ha altres entitats que treballen per Catalunya I que en moments de pandèmia han estat, gairebé en silenci, al peu del canó. Puc parlar de la Cambra de Comerç, de la Intersindical CSC o del CDR del
Pla de l’Estany, dels que en tinc constància, però segur que n’hi ha molts més.
No, no estem aturats. Anem construint.

Enric Martí
24.08.2020 | 12:30
Felicitats pel reconeixement d’ahir.
I jo feliç de formar part d’aquest projecte a partir d’avui.

Jaume Riu
24.08.2020 | 13:20
Molt agraïts de l’existència de Vilaweb, de la feina ben feta i del necessari lideratge Maresma/Partal, i de tots el col·laboradors que ho fan possible.
Felicitem-nos pel premi Canigó que fa fort el projecte.

Umberto Ciotti
24.08.2020 | 13:30
CATALANES DESPERTAD… NO DEJÁIS QUE OS REDUZCAN A UNOS SUCIOS SIERVOS DE UNAS BESTIAS PODRIDAS… NO DEJÁIS QUE EL MUNDO LLEGUE A TENER MÁS ASCO DE VOSOTROS DE CUANTO TIENE DE ELLOS.
Ayer con la suciedad mental que tanto les pertenece han impedido que en el fútbol el Girona llegará a primera división.
Una prueba más de hasta donde llega la espantosa miseria de una repugnante España franquista.
No es el tema del fútbol… A mi, la Verdad, ni me interesa el fútbol…
El tema es otro:
Quieren mantener Catalunya dentro de España sólo para coger cualquier ocasión para someter al Pueblo Catalán a fuerza de continuas humillaciónes. Lo mismo que en sus casas quieren mantener la mujer sumisa a sus servicios a fuerza de humillaciónes, intimidaciónes y violencia machista.
Esto no se puede admitir si no queremos reducir nuestras mentes bajo el nivel de las mentes de estos podridos.
No hay ningún diálogo posible con esta España putrefacta orgullosa de tanta bestialidad y criminalidad asesina …
Ningún diálogo posible con el “Estado” terrorista de las matanzas del 17 de Agosto 2017 para impedir el referéndum del 1 de Octubre.
El diálogo del cual hablan sólo es una farsa más…
Otra ocasión para humillarnos y al mismo tiempo continuar disfrazar su podredumbre asesina delante todos los países civilizados de Europa y del mundo.
INDEPENDENCIA YA… LIBERTAD YA DE TANTA INAGUANTABLE SUCIEDAD MENTAL…

Maria Isabel Monturiol
24.08.2020 | 14:21
Ho podem “interpretar” com una Sardana. Passos bàsics i aires. Curts, llargs, de tancament (estratègia per dur bé el compte). Els aires ja és un altre nivell, quan sembla que no toquem de peus a terra. Una respiració compartida. Felicitacions pel premi Canigó i com diem a la ballada: Visca!

MONTSERRAT TREPAT
24.08.2020 | 14:43
L’enhorabona Vicent i Maresma i a tot l’equip. Per la imparcialitat i també pel compromís amb els Països Catalans.
Pel que fa al nostre tema, des que ERC se n’ha anat tan al centre i s’ha espolsat l’independentisme sense manies, no només ha traït els seus votants sinó que s’apropia injustament del qualificatiu “esquerra” i estan fent una precampanya poc noble. A l’entrevista de Pere Aragonès al diari ARA del 23 d’agost, parlava de “puresa ideològica”. Trobo molt mala fe utilitzar aquestes expressió que és indicativa per on volen portar la campanya. Per no parlar, perquè encara em fa mal, de les traïccions fetes des del 30 de gener del 2018.
És per aquest motiu que no puc ser optimista. Si ERC és un partit que vol governar Catalunya per a ser el bon minyó de l’estat podrit espanyol, què ens queda? Molts catalans no votaran Puigdemont per alèrgia a Convergència i Unió ni tampoc votaran a la CUP minvant, que prefereix mirar-s’ho tot des de la barrera i no embrutar-se la samarreta. Aleshores, a mi, no em surten els números. I mira que ho tindríem bé, amb Bielorússia de parella!

Enric Mauri
24.08.2020 | 15:54
Felicitats Sra. Maresma, felicitats Sr. Partal, felicitats tots els professionals de VilaWeb.

Roser Caminals
24.08.2020 | 16:24
A l’1-O hi havia confiança en la unitat dels partits, mentre que ara aquesta confiança no estaria justificada. La Generalitat està paralitzada no sols pel govern espanyol sinó per un Parlament més entestat a la confrontació amb al President Torra que que amb el president Sànchez.
Tot i així, els comentaris demostren que l’últim que volem fer és plegar. Tal com diu el sr. Gomà, estem a l’espera de la crida a l’acció, que pot prendre formes diverses però que vindrà de l’exili coordinat amb un líder o líders de la societat civil. Les eleccions ens diran si la majoria de catalans ho entenen o s’aferren a la “puresa ideològica” que Pere Aragonés atribueix a qui menys la practica. I també marcaran el curs futur d’ER.

Pep Vinyals
24.08.2020 | 17:12
Enhorabona pel premi Canigó, Vicent, Assumpta i tot l’equip que dia rere dia d’aquests temps tan difícils ens manteniu amb els ulls ben oberts, el cor fort i, malgrat tot la moral alta. Gràcies per ser-hi.

Miren Karmele Pastor
24.08.2020 | 17:56
Molt emocionant veure la cloenda de la Universitat Catalana d’Estiu d’enguany otorgan a Vilaweb el premi Canigó…i les gloses previas i l’agraïment del nostre director i nostre editora. Un gran plaer veure el reconeixement de la gran tasca informativa i també educativa que porta fen Vilaweb tot un quart de segle. Enhorabona equip fantàstic…!!! Per molts més anys…!!!

ramon Feixas
24.08.2020 | 18:45
Joan Ramon Gomà:
Crec que el que es necessita és que sigui així com dius, enlloc de culpabilitzar als altres del que no es fa. Ho expliques molt bé.

Francesc Contreras
24.08.2020 | 20:01
Felicitats pel premi!! Endavant!!!
Votaré al MHP Puigdemont quees el nostre President legítim al exili, i al Consell ja estic inscrit…
Penso que el país necessita actes de desobediéncia civil massius ven organitzats i planificats i FOC NOU en política i asociaciones civils. Está tot molt parat i la camiseta de L’ANC fa llástima. I Esperar passivament a que el borbó peti, o Ñ s’enfonsi sola etc…. no serveix de res
LA INDEPENDENCIA ENS L’HEM DE GUANYAR

Núria Rajadell-Puiggròs
24.08.2020 | 20:17
Moltes i merescudes eflicitats pel Premi !!!

Muntsa Navarro
24.08.2020 | 21:59
Felicitats pel premi. Endavant!
No sé ben bé com definir l’estat anímic en què ens trobem, però sí sé que quan calgui hi serem.

JOAN CORTADA
24.08.2020 | 22:59
Des del respecte més gran, haig de dir que per més que m’hi esforço no puc entendre l’estratègia de la presó, excepte que els nostres presos polítics no es creguessin que acabaven de declarar la independència. El missatge, tot esperant clemència de l’estat repressor, ha estat molt desmobilitzador. Els judicis no es van aprofitar per a fer una denúncia clara del conflicte nacional i es va renunciar a la llengua catalana. El temps ha demostrat que l’estratègia de l’exili és la que realment fa mal a Espanya.

Monika Diethelm-Knoepfel
24.08.2020 | 23:35
No cal oblidar que les dues preses tenen més de 60 anys. Per a elles, les penes de 11.5 i 12 anys són com „la resta de la vida“ com va dir l‘estimada Dolors Bassa“ en el seu allegat final al TS
S'ha afegit la noticia a Favorits