
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Ara fa una setmana que VilaWeb publicava aquesta entrevista amb el president Quim Torra, la darrera del seu mandat, en què el 131è president afirmava: ‘He arribat a la conclusió que un dels obstacles per a la independència és l’autonomia.’ La frase i l’explicació que hi feia van causar un notable enrenou, i encara més quan ho repetí durant el darrer discurs oficial al capdavant del govern.
Una setmana més tard, ahir, també el president Carles Puigdemont, en la intervenció final del congrés de Junts, s’hi va referir en una explicació molt detallada. Ampliant-la. Puigdemont va dir que el sostre del poder autonòmic és tan baix que ‘que si fos un edifici diríem que és fora de la normativa’. I que per aquesta raó el govern autonòmic simplement no pot oferir als ciutadans la justícia, l’equitat i el benestar que mereixen. Cap govern autonòmic, ni un d’hipotètic encapçalat, una altra vegada, per ell. Només ho podrà oferir la república. I encara afegí que en el supòsit que algun govern espanyol pogués adoptar mesures en la línia de fer arribar la justícia, l’equitat i el benestar a tots els ciutadans, l’experiència acumulada ja demostra també que aquestes mesures no arribarien a Catalunya perquè sempre, essent com som una minoria nacional, resultem discriminats tant del punt de vista econòmic, com cultural, com polític…
En una sola setmana, doncs, hem vist emergir un concepte nou que divergeix d’una manera molt contundent d’allò que durant el darrer segle ha estat la línia majoritària del catalanisme. I això no és poca cosa. Si més no, a mi em crida molt l’atenció. Sobretot perquè he de recordar que durant l’entrevista el president Torra també va insistir a dir que l’independentisme no pot ser com el catalanisme, una paraula que ben bé no significa res i que pot escaure a tothom, tant se val si no reivindica res o si ho reivindica tot.
És evident que hi ha unes eleccions a la vora, en les quals el combat per l’hegemonia entre Junts i Esquerra tindrà segurament el moment estel·lar. I podem pensar, per tant, que aquesta posició tan rellevant de Junts té alguna cosa a veure amb la necessitat de marcar perfil de manera nítida. Esquerra té des de l’endemà del 27 d’octubre del 2017 el discurs absolutament contrari: cal reforçar l’autonomia i governar, aparcant l’envit per la república al moment hipotètic en què la majoria siga tan indiscutible que gairebé caiga tota sola.
Calendari immediat a banda, però, el fet que el discurs contra l’autonomia, finalment, l’encapçalen els dos darrers presidents autonòmics en qualsevol país normal aixecaria un debat apassionant i seriós que no tinc cap esperança que es puga fer en aquest. Simplement perquè és evident que ho coneixen de dins i de primera mà i que no es refereixen tan sols a la qüestió de l’autodeterminació. L’experiència del president Torra amb la pandèmia serviria per a fer una autèntica tesi doctoral sobre el sostre baix, l’edifici fora de normativa i la necessitat de tirar pel dret. He dit que crec que no hi haurà debat, dissortadament, i ho he d’explicar: crec que en aquest país nostre el control sobre la producció intel·lectual i l’intent, reeixit en general, del control dels mitjans és massa fort per a permetre debats sense apriorismes o sense estar enganxats a objectius partidistes a curt termini com seria bo que fos aquest. Algun dia haurem de parlar també del sottogoverno intel·lectual i mediàtic…
Eleccions a banda, doncs, perquè el resultat de les vinents serà en qualsevol cas menys important que aquest canvi de marc teòric si es consolida, tenim davant allò que s’anomena un moment definitori. Suposant, ho torne a dir i ho diré mil vegades, que es transforme en fets, que ja n’estem prou escamats, dels eslògans. En el passat, quan l’independentisme era marginal, ja s’havia formulat aquesta tesi de la ‘gàbia autonòmica’, però no és igual que això ho formule una minoria que un partit de govern. I que ho facen dos presidents. I no és igual que es formule després de l’experiència acumulada aquests darrers tres anys que fer-ho en abstracte.
Ara, això reclama conseqüències o no serà creïble. Si Junts vol avançar en aquesta línia, per aconseguir-ne la credibilitat, haurà de fer gests. I gests forts. Si creus això, quin sentit té, per exemple, participar de la política espanyola? O quin sentit té anar a Madrid al parlament espanyol i acatar de manera submisa que no s’hi pot parlar en català? Si es tracta de denunciar la discriminació contra la minoria nacional catalana, que li impedesquen sistemàticament de parlar al congrés és un bon exemple. O si creus això, seria un altre cas, com pots sostenir alhora pactes com el de la Diputació de Barcelona? O encara: com fas compatible el govern de l’autonomia, al qual entenc que no vols renunciar, amb la creació d’institucions o territoris alliberats, republicans. I més i tot: és possible això que ens diuen?
Tot això que ens passa és, doncs, a parer meu, molt interessant. Evidentment, no podem exigir que tot canvie d’avui per demà, però si reïx aquesta línia ideològica, i sobretot si la gent l’entén i si realment Junts és capaç d’actuar en conseqüència –que tot això encara s’ha de veure–, caldrà convenir que s’acosta un canvi de rasant molt important per a la història dels Països Catalans. I, diguem-ho tot: quan aprendran que la millor manera de sobrepassar l’autonomia és deixar de pensar només en les quatre províncies que la conformen, com si aquesta construcció espanyola fos la nació dels catalans?
PS. Algunes veus, sempre n’hi ha de pessimistes, van interpretar ahir aquesta posició com una barrera a les possibilitats concretes i immediates de l’independentisme, tenint en compte que ERC no acceptarà ni tan sols de discutir aquests conceptes, que troba aberrants, segons que hem pogut deduir per les reaccions de la setmana passada. Tanmateix, he de recordar que els vots no tenen amo i que la gent vota com vol cada vegada que vota. Els resultats que aparentment tindríem avui en unes eleccions no necessàriament els tindrem demà, com es pot constatar en el curs de la història. I en relació amb això, em sembla una magnífica notícia aquesta posició de Junts, també perquè permetrà que la gent –potser no encara en aquestes eleccions, que arriben massa aviat per a poder validar un tomb com aquest, però sí més endavant– tindrà la possibilitat de triar entre dos projectes cada dia més nítids i aclarits. I es desfarà l’empat, ja veurem en quina direcció…
41 comentaris dels subscriptors

Òscar Alegret
04.10.2020 | 22:17
Vicent, Junts no desfarà el pacte aberrant de la Diputació de Barcelona amb el PSOE, continuarà participant en la política espanyola, ni crearà institucions o territoris alliberats. Que no veus que tot això posa en perill el salari dels seus empleats?

PERE AMETLLER
04.10.2020 | 22:34
l’única possibilitat que això tingui èxit és que sigui impulsat des de l’exili. Hem de donar els vots a un exili republicà i català. I aquest exili ha de “negociar” la rendició d’Espanya no pas amb ella sinó amb uns nous amos (Europa) que faci d’àrbitre i jutge (dels jutges espanyols).

Josep Usó
04.10.2020 | 22:40
Tot canvia tant de pressa que sembla mentida. Però la solidesa de l’Estat Espanyol i dels qui creuen encara poder viure a la seua ombra es veu anar al menys de dia en dia. Una cosa que hem après amb els confinaments, és que es pot teletreballar amb molta eficiència. Molts càrrecs de sottogoverno seran prescindibles. Les cartes d’ERC semblen clares. I les dels dos darrers presidents semblen molt diferents. Amb la baralla trucada, no es pot jugar. Ara toca, doncs, esgarrar la baralla.

Núria Coma
04.10.2020 | 22:55
Comento el PS.
ERC, si no guanya, que és el què es mereix, acceptarà el què calgui, pq la seva prioritat és ella. És en Pedro català.
Fa mans i mànigues, enganys i traïcions, per estar present i creure’s el seu engany.
Si guanya J×Cat,i compleix el què insinua que vol fer, ERC es farà seu l’argument.
No patiu. Guanyarem tots

Melitó Camprubí
04.10.2020 | 22:56
El consum mediàtic al qual estan sotmesos els polítics de primera línia, els obliga a trobar frases, “eslogans”, per mantenir l’atenció en el mitjans. Ara, l’hi ha tocat a “l’autonomia” que ha esdevingut la paraula maleïda que llancem com aquell nen que llença una joguina que ja no li interessa perquè no ha estat capaç de fer-la funcionar o l’ha avorrida.
Els quaranta anys d’autonomia bé mereixerien una revisió crítica ben feta abans d’enviar l’autonomia a l’infern de les desferres. NI que sigui per no contaminar més el medi ambient. Perquè, quan te la ventiles d’un cop de frase, fas evident que no tens massa idea de què significa tenir a les mans una màquina administrativa d’aquestes dimensions. Que no en tens ni idea o que no t’ha interessat tenir-la perquè és molt pesat i poc vistós. La primera advertència que reben molts polítics novells és que es protegeixin dels funcionaris i que no els facin cas.
Així és que passem el full en fals i ens inventem una altra història. Així és com no ens cal donar explicacions. Una tàctica semblant a avançar les eleccions: com que no hem completat el mandat no cal que donem explicacions sobre si hem complert el programa. Jugada mestra.
La pregunta imprescindible és: ja hem sabut fer funcionar prou bé l’administració local, la comarcal, la provincial i l’autonòmica? Perquè si no hem sabut fer funcionar bé les administracions que ens han estat confiades, que passaria si, d’un dia per l’altre, haguéssim d’administrar un estat?. La resposta desinformada i innocent és que amb la independència tot s’arranjarà de cop.
Podem pintar el quadre del nostre futur amb la brotxa grossa o amb el pinzell de fer detalls, depèn del pinzell que escollim estarem més o menys temps. El resultat, si n’hi ha, també serà diferent. Molt diferent.

Josep Salart
04.10.2020 | 23:24
Ja podem donar voltes i voltes a la roda del molí.
Aquí només hi ha una cosa clara: ERC és un partit autonomista i pactista, és una empresa de col.locació de personal, a l’ història dels darrers tres-centes anys, ells, sempre han trobat el traidor i botifler, avui ERC. És un fenómen que caldría estudiar a fons, doncs no sé si ha passat als altres països.
El que queda clar és que, quan surt algú amb idees noves i decidit a fer canvis, a quasi tothom els agafa a contrapeu, sembrant-los de dubtes i fent-los surar la covardia.
Aquesta vegada, tot i tenir els mitjans de comunicació venuts i en contra, ens en sortirem. Dic això perquè Vilaweb va ventilar a en Cotarelo amb una entrevista i au, aire i no facis nosa parlant malament d’ERC.
Aquí només sortirà be si el poble de Catalunya s’informa una mica de la política catalana i deixa aquesta actitutd de gàndul i pensant que ja li faràn la feina.
Si a les properes eleccions guanya ERC, podem acomiadar-nos de la independència fins d’aquí cinquanta anys. Per què? Doncs perquè als catalans españolitzats els costarà molts anys a treure`s del damunt aquesta brutícia que els priva de ser dignes i per la simple raó de que són gent sense sang ni les idees clares.

Joan Maria Camprodon
04.10.2020 | 23:26
Molt d’acord amb el comentari anterior d’en Melitó Camprubí.
Jo us voldria parlar de la màxima expressió del poder popular, que és el poder del ciutadà a nivell de ciutats, pobles, barris i ajuntaments. Es gasta mota tinta en parlar del Govern, i el Govern és molt important. Però tan important o fins i tot més, gosaria dir, és el poder de la gent a nivell de carrer i d’ajuntaments, el poder municipal. Des dels municipis es pot, i s’ha de fer molta feina. Un exemple clar és afegir a la teva localitat l’expressió “Municipi de la República Catalana”. Un altre en seria l’eliminació total de les banderes espanyoles en tot edifici oficial. I un altre, per exemple, i amb el recolzament de tothom, que els imputats per actes de protesta o qualsevol altre relacionats amb la política no acudissin mai als tribunals cada vegada que són citats. Aquestes serien algunes decisions col·lectives.
Que es vegi que la República, a més a més d’eslògans, són fets reals.

Alex Rodriguez
04.10.2020 | 23:27
Han passat quaranta anys d’autonomia. Allò que no es podia veure clarament al cap de 10 o 15 anys ara és diàfan: l’autonomia era una “concessió” per crear una il.lusió de poder que mai va existir. I aquesta concessió ja s’ha vist que té límits massa petits i que van encongint-se.
La qüestió de si hem sabut gestionar bé l’autonomia o si sabríem gestionar bé un estat em sembla tramposa: denota una forma de pensar segons la qual algú amb més coneixement ens “deixa jugar” amb algunes competències i hem de passar de nivell per poder gestionar un estat. Això és fals. A Catalunya hi ha prou coneixement (com a quealsevol altre lloc, vaja) per gestionar un estat ara mateix.
Puc entendre, però no compartir, la suposada posició d’Esquerra de creure que és millor un govern autonòmic a favor que en contra per fer la independència. A aquestes alçades, importa molt el fet de tenir el govern, si hi ha un sottogoverno que, si no et boicoteja directament, et fa les coses més difícils?
I un últim apunt: molt a favor de tot allò que pregunta Vicent en l’editorial a Junts sobre la credibilitat. Calen fets ja.

Maria Angels Fita
04.10.2020 | 23:40
Caram!
Per a mi la novetat més important és el canvi de paradigma del Vicent Partal.
Es un senyal de les reflexions que un votant mitjà”independentista d’esquerres de tota la vida” es veu obligat a fer sentint-se orfe de partit.
Ho trovo rellevant i ho agraeixo molt per l’honestedat intel.lectual que demostra.
L’important és que quedi clar que s’ha de votar independentisme, uns més convençuts, altres tapant-se el nas.
Però tots a votar.

Soledat Balaguer
04.10.2020 | 23:46
En el fons, Vicent, el canvi de marc teòric és molt senzill, i va ser utilitzat fa dècades per Casals a les Nacions Unides:
#I’m a Catalan.
Només ens cal ser conseqüents

Ricard Pons
05.10.2020 | 00:05
Crec, Vicent, que aquest editorial és rellevant per parlar de aquest altre paradigma, el que no entenc del tot és que es demani resultats a Junts i no és faci el mateix a ER, la CUP i altres partits independentistes. Estic fart de llegir en aquestes pàgines el fet de reduir el independentisme als partits que ara son al Parlament, obviant que això no ha està sempre així, les coses canvien i poden tornar a canviat, hi han altres opcions com son Democràtes, Solidaritat, Reagrupament, Primàries, Alternativa i qualsevol altre que pugui sortir. És a les nostres mans, a les properes eleccions,
que aquesta majoria de les del 50% sigui realment independentista i arranconem el autonomisme. Ho farem?

Miquel Maresma
05.10.2020 | 00:11
Sí, però tots cobren de l’ autonomia….tots.
I no es plantegen pas deixar de cobrar-ne.

Robert Mora
05.10.2020 | 00:13
Hi ha tres gàbies:
-La política institucional i de gestió.
-La brega ideològica
-La intel·lectual
Cal una producció i direcció intel•lectual deslligada dels llindars i les mancances que l’editorial esmenta, i el pais disposa de ments brillants que coordinadament poden dinamitar els topalls que la servituts de l’Estat i LES autonomies ens imposen. I ara com mai hi ha un exili organitzat que faria possible substreure-se’n.
Estem a les beceroles d’un nou cicle polític i electoral. Cal posar-se mans a l’obra.

Josep-Anton Monfort
05.10.2020 | 00:15
“Algun dia haurem de parlar també del sottogoverno intel·lectual i mediàtic…”. Sí, Vicent, si et plau, parla’n tan aviat com puguis perquè tens més dades que molts de nosaltres, que només podem constatar com ha penetrat el 155 en aquests dos camps. Deixant de banda els funcionaris, conservadors per naturalesa, els mitjans catalans està arribant a uns nivells que fan vergonya i costen de seguir. La Corporació s’ha convertit en un cau d’autonomistes, i des d’en Sanchis fins a l’Ustrell, la Cristina Puig, la Rosel i companyia, ens hem d’empassar una “equidistància” absurda, no practicada a cap mitjà espanyol, i veure com al FAQS es convida sempre periodistes ultres de Madrid abans que no un de VilaWeb, de qui es recullen notícies però sovint sense citar la font o de la manera més dissimulada possible. I parlo de mitjans públics, dels privats, amb l’excepció de l’Avui i, naturalment, de VilaWeb i algun altre digital, tots s’han passat o romanen al camp enemic, com ha fet l’Ara en una estafa constant als seus lectors primigenis. En fi, estaria molt bé algun article d’investigació sobre com estan posicionats els mitjans a Catalunya.

Victor Serra
05.10.2020 | 00:33
Molt bé, doncs renunciem a l’autonomia, no anem al Congrés espanyol nia cap lloc de poder que estigui lligat a Espanya. I aleshores què fem ? qion és el plan ? com avancem cap a la independència només des del carrer ?

Toni Arregui
05.10.2020 | 01:01
Els dubtes de’n Melitó Camprubí estan justificats, però sóc del parer que els polítics de fireta que tenim hi són perquè les persones que no són de fireta, veient que el poder que tenen les nostres institucions és també de fireta, no estan motivades. Un cop el poder que tinguem sigui el d’un estat normal, les persones adequades sortiran. I espero que aquests sàpiguen trobar la manera de fer pagar als icetes les seves malifetes.

Umberto Ciotti
05.10.2020 | 03:04
VAMOS A ACLARAR LAS COSAS…
HAY QUE HACERLO SI QUEREMOS CONSEGUIR GANAR LA LIBRE REPÚBLICA DE CATALUNYA QUE NOS MERECEMOS
Lo que ha fallado y sigue fallando en Catalunya de parte de todos pero en particular de parte de ER no ha sido haber minimizado la capacidad de represión de España
Lo que ha fallado y sigue fallando de parte de los Catalanes, sus políticos y sus pseudo intelectuales es el conocimiento profundo de los mecanismos de la psicología criminal de masa del fascismo
Los Alemanes que es gente intelectualmente muy seria el fenómeno de la psicología criminal de masa del fascismo lo han estudiado en modo exhaustivo…
No es una casualidad que los Alemanes han elaborado una atención única entre los países del mundo sobre la devastadora capacidad de destrucción del fascismo sea a nivel de psicología del individuo sea a nivel de psicología colectiva de todo el conjunto de la sociedad
Es esta profunda ignorancia de la plaga destructiva del fascismo que está afectando en plan muy negativo las posibilidades de éxito del Independentismo catalán.
——————————
“C. V. D. come volevasi dimostrare”
(como se quería demostrar)
Merkel sitúa España como el nuevo problema de Europa
https://www.elnacional.cat/es/politica/merkel-espana-nuevo-problema-europa_544029_102.html
——————————
El derrame
https://www.elnacional.cat/es/opinion/gonzalo-boye-derrame_543639_102.html
Estimado Boye,
Usted es un óptimo abogado pero, lo siento, no ha entendido nada de la España franquista.
La reforma que usted sugiere del Consejo del Poder Judicial esta España franquista no lo hará nunca.
Esta gentuza ha sido capaz de organizar los atentados del 17 de Agosto 2017 para bloquear la Autoridad del Pueblo Soberano de Catalunya… Única Autoridad (la del Pueblo Soberano) que caracteriza una auténtica Democrácia
No hable por favor de Democracia a esta gente que llevan cientos de años de consolidada cultura criminal desde los tiempos de las matanzas y genocidios cometidos en Centro y Sur América…
La criminalidad es la auténtica e única cultura consolidada de España… El franquismo con sus espantosos crímenes sólo es una consecuencia.
——————————
Decir que la autonomía es la manera de humillar toda aspiración a la Libertad y a la Independencia del Pueblo Catalán no basta.
Hay que decir que cuando estos autonomistas en la práctica de hacer política usan los mismos medios de la degradación moral de los unionistas en el sentido que todos los medios son lícitos para conquistar el poder entonces estos autonomistas son igual que fascistas que los unionistas más degradados moralmente

Carme Garcia
05.10.2020 | 06:52
La estratègia està ben definida en les dos entrevistes que s’han fet aquesta nit,-
El President Torra diu que les pròximes eleccions han de ser plebiscitàries, i mentrestant el Vicepresident Aragonès diu a la Sexta que ells no les consideren plebiscitàries.
El full de ruta d ER es totalment diferent, no vol la independencia.
Se li demana a Junts que demostri la seva seriositat, i en canvi a ER no se li exigeix rés quan diu en el titol del llibre de Oriol Junqueres i M.Rovira “Tornarem a vèncer”, que no vol dir ” O tornarem a fer”.

Joan López
05.10.2020 | 06:53
Junts vol l’independencia ara I erc no mes si s’eixampla la base molt per sobre del 50% a les hores un triparti amb psc I podem ja le vindria bè. Jo ho veig tot molt nitid, no mes una Victoria aclaparadora de junts, pot mantindre aquet combat.
PD. als catalans ja estem repudiats per els espanyols, no hi ha un altre camì que anarse,I mes aviat millor.

Bonaventura Casanova
05.10.2020 | 07:20
Comparteix l’anàlisi de l’Editorial, de fet des de fa una pila d’anys. És un pas necessari, i obliga de fet a obrir una nova etapa, que s’iniciarà amb un tripartit ERC-PSC-Comuns, com a pas previ i últim abans d’assolir la independència, tan siga per la cia unilateral com per un referèndum pactat. Així que paciència, i preparem els altres territoris del País per a seguir els passos del Principat.

Montserrat Vela
05.10.2020 | 07:47
No crec que el problema sigui l’autonomia sinó la manca de transparència amb la que des d’aquí s’ha articulat i administrat.
L’autonomia té un passat en el que se’ns l’ha presentat com quelcom que calia construir i per tant no tenia límits. Cal recordar com Pujol, moltes vegades en aliança amb les forces més retrogrades i especulatives, feia i desfeia amb pactes dels que sovint no se’ns donava suficient informació com per avaluar que suposaven i a qui beneficiaven. En aquest sentit cal veure com la transició del espai convergent des de l’autonomisme al independentisme ha suposat una trencadissa que ha servit perquè molts dels beneficiaris de les velles polítiques els abandonessin buscant aliances més sucoses per ells.
Prova de la importància d’aquesta manca de transparència és que molts catalans van veure quin era el joc quan es va produir un fet que no es va poder tapar i va presentar la realitat amb una claredat diàfana, com va ser la sentencia del TC sobre l’estatut.
Per altra part no crec que en aquest moment ningú es plantegi abandonar la lluita pel “poder” autonòmic i per tant el debat continua sent com s’exerceix aquest “poder” i explicar-ho perquè tots tinguem un clar coneixement del que suposa. Es possible que el principal obstacle per aconseguir-ho siguin les estructures que durant tants anys s’han anat creant, el sottogoverno , i per això, com el Sr. Partal defensava en una altra editorial cal també més transparència i democràcia en la forma d’organització dels partits i associacions polítiques.

Maria Cinta Comet
05.10.2020 | 08:36
Les entrevistes d’ahir a TV3 al MHP Quim Torra i la de la Sexta al Vicepresident Pere Aragonés mostren dues maneres ben diferents de veure i entendre les properes eleccions catalanes imposades per Ñ. Si em de triar-ne una, jo em quedo amb la del President Torra.
Però tot fa preveure que un cop fetes, aquests dos partits hauran de tornar a pactar el nou GOVERN, com pot ser que puguin oferir-nos un FUTUR DIFERENT al que hem tingut aquests darrers tres anys?

Albert Miret
05.10.2020 | 08:37
Gràcies, Vicent per un editorial tan lúcid. Cerc sincerament que fora hora que el votant català tingués la valentia de donar el vot a l’únic partit que ens va acostar a la independència i no als partits amagats amb circumloquis i trilerismes del etern si, però no, pretén mantenir-nos en una Catalunya esclava durant els que serien els cinquanta anys més. És evident que mentre ens mantinguem en una espanya que marca unes regles de joc que canvia sense gens de vergonya cada vegada que li convé, continuarem perdent tots els partits fins que ens canviem el nom de Catalunya pel de real madrid en Catalunya. Aquesta situació és la que ens ofereix ERC?.. Doncs no gràcies! Hem de tenir un comandament amb prou força i prous escons per a plantar cara i anar directament a la República que ja ens vàrem guanyar a cops de la bèstia. Prou de jugar a nines amb la política catalana. Ja som adults i exigim la valentia, decisió i fermesa que només ens ofereix Junts.

Anna Maria Porta
05.10.2020 | 08:41
Bon dia , estic totalment d’acord amb el que expressa en Josep-Anton Monfort. Si tothom deixés de mirar-escoltar la Corporació potser ens sentíriem alliberats de tanta ignomínia i el nostre equilibri emocional ens reforçaria en qualitat de vida. Fa molt que he “retallat”mirar i escoltar tan TV3 com Cat. Radio. Fem boicot i ja cauran de la figuera si ningú els aplaudeix. Visca la República !!

Pep Agulló
05.10.2020 | 08:55
QUAN HOM DIU QUE L’AUTONOMIA ÉS L’OBSTACLE,
ÉS PERQUÈ ETS SENTS A FORA DE LA GÀBIA…
Que dos polítics, presidents de Catalunya, hagin adoptat públicament el marc mental independentista de que l’autonomia és el problema pe a aconseguir la independència, s’ha de valorar moltíssim. Si ja sé que en Vicent sempre afegeix que tot plegat s’ha de demostrar en fets. Més que demostrar-ho és si sabran i podran fer-ho. És un matís. És clar que les claudicacions són ben manifestes –el portaveu independentista d’ER al Congreso, en Rufian, es declara no-independentista– (En Cotarelo en diu cínica disrupció cognitiva), per no parlar de la CUP, però reprendre el mandat de l’1-O és molt més complex i caldrà temps i errors… Certament, el primer, esmenar les conductes nefastes com el pacte de la Diputació.
Però això no impedeix que Junts han creuat el Rubicó, i per tant s’hi juguen massa com per considerar que és només marcar perfil cara les eleccions. Va molt més enllà de ser un eslògan…
La dificultat serà com fer compatible a la pràctica, estar a les institucions d’una autonomia que és un obstacle per la independència i lluitar per a la independència?.
Vol dir, que el minso poder autonòmic, de pura gestió, no ha de ser al centre de cap estratègia d’embat amb l’Estat. Però també, s’haurà d’utilitzar el govern català per mostrar com els atacs constants dels colpistes de la toga, demostra que som una minoria nacional oprimida.
De la mateixa manera que guanyar les eleccions ens legitima davant del món que som majoria, saber jugar amb la repressió cega des del govern, ens carrega de raons com a minoria nacional oprimida.

josep soler
05.10.2020 | 09:04
Hem d’abatre el partit empresa que ens queda si volem avançar cap a la independència. Ens hauríem de deixar de “milongues” i parlar clar, no ens ajuda tancar els ulls a l’hora d’apuntar a l’autèntic problema.
A part de les franquícies nacionalistes espanyoles teniem dos partits empresa, CIU i ERC. Gràcies a la caiguda de CIU, vam poder fer JuntXSí i el Primer d’Ocubre, molt a contra natura d’ERC però:
Avui ERC és CIU: la seva naturalesa es basa en la industria de càrrecs col·locats en les diferents institucions, 1 de cada 3 militants.
Un partit fort, amb una plantilla considerable de càrrecs electes i eventuals “professionals”, mai es posarà en risc de perdre la paga amb un 155.
Un partit empresa es pot permetre tenir 6 càrrecs a la presó, però no pot soportar un 155.
JUNTS encara no ha tingut temps de consolidar-se com empresa. Polítics “no professionals” com Torra, Borràs, Puigdemont, Torull, etc, han evitat, de moment, l’entrada en escena dels “professionals” del càrrec de la vella CIU que esperen torn.
No ets d’esquerres només per dir-ho o portar-ho escrit en el ligotiip del partit SA. Ser d’esquerres és ser contrapoder, com més bèstia negra del poder ets, més d’esquerres ets:
Qui és la bèstia negra del règim BorbonIBEX?
A qui han tret de president de la Generalitat?
Doncs en la resposta està l’autèntica esquerra republicana catalana d’avui.
No hi ha ningú a l’altra banda, Sinn Féin.

Jordi Torres
05.10.2020 | 09:04
És significatiu que dos presidents de la Generalitat s’hi refereixin ara tan explícitament als límits de l’autonomisme, però aquest, com diu el Vicent, és un vell debat. Qualsevol ciutadà autonòmic de certa edat sap que les seves decisions estan constantment tutelades pel govern central de l’estat o pels seus tentacles dins l’autonomia, i si un anhel de llibertat s’hi aconsegueix esmunyir fora de la gàbia autonòmica, sempre acabarà xocant amb els barrots de la gàbia suprema: la Constitució (o més ben dit: la interpretació més reaccionària possible del text), com en Jim Carrey xocant amb les parets del decorat pintat de color cel, al Show de Truman.
Si ara obrim aquest debat de nou, això pot ser llegit en clau de fer-ne pedagogia interna, pels que per juventut o ignorància encara no s’hagin assabentat, o ho podem llegir-ho també en clau europea, com una preparació de l’argument de la minoria nacional. En cas que prosperi aquesta línia de defensa no volem que la UE cregui que es pot solucionar el problema ampliant l’autonomia (com podria pensar un alemany benintencionat). A Espanya no es pot aplicar el concepte d’autonomía real, molt menys de federalisme, perquè és un estat neo-franquista, que no creu més que en la aniquilació de les minories nacionals que hi ha dins del seu territori. Punt. Quant abans se n’assabentin a EU, millor.
Per cert, la pedagogia interna serà complicada tenint com tenim la majoria dels mitjans controlats per autonomistes i unionistes.

Jaume Riu
05.10.2020 | 09:30
No és poca cosa que els dos darrers presidents, tots dos destituïts, deicideixin reconduir la història de Catalunya per sortit de la peixera i veure que la vida és a fora del regne d’Espanya i, en realitat, la vida és a fora de l’autonomisme.
L’engany ja venia de lluny, d’allà 1977 quan el republicà Tarradellas es va avenir a blanquejar una monarquia -monarquia franquista-, per poder ser president d’una Autonomia dins del regne d’Espanya. Aquell va ser el gran moment, l’oportunitat que no es va aprofitar.
Sense el retorn de Tarradellas no haurien pogut fer la Constitució -sobretot el capítol VIII-, i no hauria nascut el règim del 78…

Joan F Ruiz
05.10.2020 | 09:31
Cito el comentari de la Sra. Garcia, que també han manifestat altres subscriptors:
“…
Se li demana a Junts que demostri la seva seriositat, i en canvi a ER no se li exigeix rés quan diu en el titol del llibre de Oriol Junqueres i M.Rovira “Tornarem a vèncer”, que no vol dir ” O tornarem a fer”.
…”
Totalment d’acord, ERConvergent està gaudint d’una subtil, de vegades descarada, protecció mediàtica per part de la CCMA (TV3, CatRadio,.. ), també per part de mitjans escrits com el diari ARA del qual m’he donat de baixa per la seva deriva junquerista, i també, finalment, de la poderosa maquinària mediàtica espanyola (TVs, ràdios, premsa,…).
Se li està demanant a ERConvergent moltes menys justificacions que no pas se li demanen als MHPs Carles Puigdemont i Quim Torra.
Qui exigeix a Oriol Junqueras que expliciti aquesta proclama (buida de contingut) “tornarem a vèncer” i què farà si guanya?
Tal com ja s’ha apuntat, i en base als tres anys de pactisme i submissió d’ERConvergent, que són fets reals i no suposicions, i en base al suport mediàtic que està tenint en Pere Aragonès, si ells guanyen ens veurem abocats a un nou tripartit autonomista i submís.
Aquesta és la realitat.
Votaré sempre, i sempre independentista, però no tornaré a votar ERC fins que no torni a ser Catalana, desfent-se dels vividors autonomistes com Rufián, Roger Torrent, Pere Aragonès (per cert important membre del sotogovern que no va ser represaliat en el 155 ¿? ), en Sabrià, per descomptat en Junqueras, etc.
PS:
Sr. Partal, em sembla molt bé que esmenti el pactisme fet a la Diputació de Barcelona, però per a ser justos, li caldria haver esmentat el pactisme que havia fet ERConvergent a l’important ajuntament de Sant Cugat per a fer fora a JxCat.
Siguem equitatius !!!

jaume vall
05.10.2020 | 10:04
Molt d’acord amb els comentaris de Coma, Pons, Fita, Montfort, Salart… i amb l’editorial.
“…crec que en aquest país nostre el control sobre la producció intel·lectual i l’intent, reeixit en general, del control dels mitjans és massa fort per a permetre debats sense apriorismes o sense estar enganxats a objectius partidistes a curt termini com seria bo que fos aquest. Algun dia haurem de parlar també del sottogoverno intel·lectual i mediàtic…”
Som-hi

Eduard Samarra
05.10.2020 | 10:09
Molt d’acord amb Melitó Camprubí.
No necessitem cap polític que ens remarqui les limitacions de l’autonomia perquè estan caient totes soles i deixant la gent amb el cul a l’aire. Són les limitacions d’una manera de fer, de ser, de pensar.
Som a bord del Titanic i en comptes d’agafar un bot salvavides i intentar fugir en una mar esbravada, ens passem el dia increpant el capità i reflexionant sobre l’estructura del vaixell.
La realitat del país és aquesta. https://www.elnacional.cat/ca/politica/merkel-espanya-nou-problema-europa_544029_102.html

Josep Gualló
05.10.2020 | 10:18
DESFER-SE DE L’AUTONOMIA NO ÉS UN FET MENOR
L’experiència acumulada pels dos darrers presidents autonòmics, com molt be dius Vicent, és definitiva. Jo diria pels tres. Els falsos intel·lectuals pensadors, volen amagar la figura d’Artur Mas , el que te més llarga experiència, que defensa el mateix. Però, ai las, segons ells fa pudor de Convergència, i això el des legitima davant dels curts de mires carrinclons.
En les campanyes electorals, oficialment, només hi participen els partits. Però les entitats socials hi juguen un paper fonamental, aparentment deslligat. La campanya que les clavegueres de l’ANC fan contra el Consell per la República i de rebot contra tota la feina feta des de l’exili, és comparable amb la de les clavegueres de l’estat.
Val la pena dedicar uns moments a pensar-ho. És una reflexió meva, no una afirmació rotunda.

Dolors Botet
05.10.2020 | 11:03
Els mitjans catalans son autonomistes, a excepció de l’Avui i Vila web.En les tertúlies de TV3 solen sortir periodistes autonomistes, poc es veu l’Andreu Barnils i menys encara en Vicent Partal.Però si que surten uns senyors que jo considero molt sectaris com el Sergi Sol i Roger Heredia Els medis escrits com El Periódico i La Vanguardia manipulen tant com poden les informacions del independentisme,mai han fet una entrevista al Quim Torra.Si que promocionen l’autonomisme d’Esquerra.Crec que això vol dir quelcom

PERE SIO
05.10.2020 | 11:57
Que el mot ser catalanista no vol dir res, és una evidència palpable quan insignes botiflers (del PSC, Comuns,.) s’omplen la boca de ser catalanistes, mentre practiquen unes polítiques contràries als nostres interessos com a Nació.
Que la gàbia autonòmica és un impediment per a l’independentisme és un fet irrefutable, encara que molesti i no agradi a molts unionistes o falsos catalanistes. Si en gairebé 40 anys d’Estat Autonòmic encara no hem vist l’impossibilitat de poder governar-nos, sense diners, sense competències i amb un Estat, que dissol la Generalitat quan li convé, és que som rucs i no hem entès res.
Catalunya és una minoria nacional històrica, dins d’Espanya, tractada des de fa segles de forma semblant al model colonial, que ha estat espoliada, odiada i reprimida de forma constant per l’Estat espanyol.
Tots els intents polítics que hem fet per pactar, negociar, cercar un encaix i tractar de modernitzar Espanya, han fracassat sempre rotundament (Prat de la Riba, Cambó, Macià, Pujol, Maragall, Mas…).
Resulta vergonyant veure l’immaduresa d’uns polítics d’uns partits ERC, JXCAT-PDCAT,PNC, que només saben lluitar amb picabaralles constants per veure qui té l’hegemonia per dirigir una Generalitat de fireta i unes engrunes de pa, per no poder fer res. Posició només comprensible si acceptem que els partits autonòmics tradicionals són organitzacions, pensades i organitzades per viure comodament de la política i no per servir a les necessitats i els interessos de la ciutadania.
Ja era hora que algú, com els MHP Torra i Puigdemont vulguin anar més enllà i posin damunt de la taula el principal problema que té Catalunya: ser una minoria nacional no reconeguda mai per Espanya, i controlada dins d’una gàbia autonòmica.

Rafael Benavent
05.10.2020 | 12:14
Sembla evident que ER ha esdevingut “oficialment” una opció independentista a la baixa. Però no crec que els seus votants també. En quant a JuntsxCat, al contrari, i també els seus votants. És d’esperar que tots plegas se n’adonen i estiguen a l’alçada del que sels demana. Resolutament i convençuda units en aquests moments històrics. Després, “escriturat” el País a nom nostre, joc nou.

Josep Pasqual Gil
05.10.2020 | 13:33
Quan el franquisme biològicament decadent va aprendre que amb el pal ja no en tenia prou, d’acord amb els esquerrans apressats per toca poder va inventar la safanòria: l’autonomia, que va servir ensems per aïllar els Països Catalans en gàbies estanques. Ha costat de capir-ho però ni el parafeixisme colonial borbònic és capaç d’enganyar a molts per sempre.

Rosa Gispert
05.10.2020 | 17:04
No em sembla que aquesta sigui la interpretació correcta, Vicent. Al final del segon volum, Puigdemont explica de manera realista on som i les limitacions importants de pretendre fer alguna cosa des de dins. S’ha acabat el pensament màgic:de la llei a la llei, de les taules de diàleg, etc, el que tenim és un Parlament que és incapaç ni de publicar les resolucions que aprova i un govern, dividit, que no té pebrots de defensar una pancarta en favor dels presos polítics ni al seu president. Aquests són els límits de l’autonomia i dels polítics autonomistes.
És evident, no calen més proves.
Per tant no és JxCat que s’ha de justificar ni demostrar res. Al contrari, són coherents, volen eixamplar l’esquerda (com diu el diputat Costa), ho diuen clarament que les urnes són per fer un plebiscit i veure el suport que té la voluntat de confrontació.
En tot cas és ER qui s’ha de justificar, que pretén revalidar govern autonòmic com a via per arribar a la independència. O què d’una vegada diguin que l’independència queda ajornada, que s’han rendit i que només volen administrar les engrunes de la desfeta.

Joan Royo
05.10.2020 | 17:21
Pregunteu a Junts una sèrie de qüestions que significarien un canvi radical i gests “quin sentit té, per exemple, participar de la política espanyola? O quin sentit té anar a Madrid al parlament espanyol i acatar de manera submisa que no s’hi pot parlar en català? Si es tracta de denunciar la discriminació contra la minoria nacional catalana, que li impedesquen sistemàticament de parlar al congrés és un bon exemple. O si creus això, seria un altre cas, com pots sostenir alhora pactes com el de la Diputació de Barcelona?…” Serien uns gests importants i possibles, cabrien perfectament en el programa de Junts. Impensable en la cúpula d’ERC (encara sóc optimista i pense que la militància exigirà un canvi radical) que es dedica a fer el paper de Convergència. Sincerament crec que Junts arrasaria en les eleccions. I sóc més optimista que vós quan dieu “…la gent –potser no encara en aquestes eleccions, que arriben massa aviat per a poder validar un tomb com aquest, però sí més endavant…” Per què no en aquestes eleccions? Què hem d’esperar en aquestes eleccions? Els gests que plantegeu els trobe mínims, quins altres gests hem d’esperar?

jordi Rovira
05.10.2020 | 18:33
Molt interessant la connexió entre sottogoverns diversos i autonomisme. Ja ho deien avui des del PSC en fer referència a la propera visita del borbó corrupte: l’administració de l’estat ha d’estar present en una visita d’estat. Fins aquí tot correcte, excepte si un veu que el mateix estat es menja les seves pròpies institucions. Què sinó és el que suposa l’escandalós afer Torra amb la pancarta?
I això va siguent cada volta més un grau més alt en aquest procés de fallida que submergeix l’estat espanyol en ser el mal de cap europeu. Als sottogoverns varis, no crec que tal deriva els faci gaire gràcia. Per tant l’ autonomisme mort amb l’estat espanyol. I se’ls cau mort en braços de tant viu que era. Ja estic d’acord que aquest canvi en les files de junts és molt important. Vol dir començar a moure el mocador i ensenyar per on van els trets. Als del sottogovern, és clar.

David Mascarella
05.10.2020 | 19:42
Parlant d’eslògans, Autonomia és el més utilitzat en aquest moment com a arma electoral llancívola. I ho fa curiosament qui fins uns anys enrere n’ha viscut, crescut i governat.
Abans de res, reconèixer i aplaudir el canvi que s’està gestant en el camp post convergent, imprescindible per avançar, però recordar que precisament quan es parla de plebiscitàries pasa per governar l’autonomia, i caldria ser molt prudent, molt, de dibuixar un enfrontament frontal si no hi ha possibilitat real de plantar cara amb garanties de guanyar. La voluntat d’arribar-hi no és patrimoni d’una part, i només plegats ho aconseguirem, sense exclussions.
50%, doble militància, compromís… forçar una negociació amb l’implicació d’Europa…i per l’altra banda una altra manera de cremar etapes, amb la voluntat d’arribar al mateix lloc el més enfortits possible , potser posant en primer l l’accent (riculitzat) “d’ampliar la base”. I això ho pretén tothom d’una manera o altra.
Que seguin i concretin pas a pas, i tots els moviments en totes direccions conflueixin en un mateix punt, la vareta màgica no existeix, però si que tenim una força formidable quan anem en la mateixa direcció. I els mitjants de comunicació també haurien d’apuntar en aquesta direcció, animant a l’unitat estratègica, sense assnyalar a uns entronant als altres, això és pessimisme, creant desconcert, que parteix del dret de posicionar-se, com fem tots

Carles Viñals
05.10.2020 | 23:10
Bon día, benvolgut Sr. Partal; bon día, desconeguts i estimats Mª Àngels fita, Josep Salart, Gemma R, Pere Grau, Llorenç Marquès, Salvador Aregall, Jordi Onrubia, Umberto Ciotti, Sergi Guitart, Juan Martín Alegría, Pepi Oller, Bonifacia Córdoba, Eduard Samarra, Berta carulla, Rosa Gispert… (prego el perdò dels qui no he anomenat).
El propòsit que em mou a escriure a VW per primer cop no és el de comentar un editorial, sinó entrar en relació/comunicació amb les persones abans esmentades, per fer-les arribar el que penso sobre un problema CONCRET al que ens enfrontarem d’açi a quatre mesos; problema que, de no resoldre’s adeqüadament, reportarà un retrocés potser irrecuperable en la marxa de la nació catalana cap a la seva llibertat. Parlo de les properes eleccions al Parlament. No és un assumpte menor, sinó una qüestió cabdal.
Ens parlen de la necessitat que l’independentisme superi (en conjunt) el 50% del vots; molt bé, però… quins són ara i aquí l’independentisme ?
Una CUP minoritària, que ha perdut la meitat dels vots obtinguts el 2015; que en nom d’una “puresa de classe”, ha refusat tota col.laboració amb el “podrits burgesos” i que, des de Mas a Torra passant per Puigdemont ni ha fet ni ha deixat fer ?
Una ERC que amb la seva impúdica defecció arrossegada al llarg de 3 anys ha trencat pel mig l’independentisme sense reparació possible, i que si guanya (o fins i tot perdent), ens durà a un “govern” de coalició amb els Icetas i els Colauites ? De què ens valdría amb aquest “aliat” el 51, el 53 o el 55% ?
Ens resta (i bon goig encara), el que Puigdemont faci o pugui fer amb el que li ha quedat de l’antiga Convergència que ara es diu JxCat i i elque pugui aprofitar del PdeCat i d’altres escorrialles. Resti ben clar que, en absència d’una opció millor, aquesta sería la formació que jo votaría com a mal menor, per enéssima vegada; però… És això el que volem ? És això al que ens resignarem sense fer res ?
Amics i amigues: Que potser no estem desitjant poder votar un partit de catalans, homes i dones amb honor i dignitat, de dretes, d’esquerres o d’extrem centre, fèrriament independetistes, que vulguin deixar les lluites ideològiques per a quan haguem assolit la llibertat ? I si és així, què estem esperant per crear aquest partit, que de segur no assoliría el 51%, però que amb tota probabilitat aplegaría amb diferència el major nombre de vots de l’espai actualment anomenat independentista ?
Amics i amigues: Aquest partit podem crear-lo ARA MATEIX fent crèixer exponencialment el Consell per la República Catalana, mitjançant l’afiliació massiva a aquesta organització. Difícil ? tant difícil (o tant fàcil) com donar el primer pas d’un viatge de mil kilòmetres; si fa o no fa , el Camí de Santiago des de Barcelona. Com fer-ho? Doncs mireu: Gairebé com un joc.
Calen cent primeres persones que es comprometin a fer-se del Consell per la República i a trobar, cadascuna d’elles, dues persones més que, al seu torn, se’n facin membres, i ja en teniu 300.
Les 200 segones persones, cercaran cada una d’elles entre familiars, parents, amics… dues persones més que se’n facin del Consell, i en tindreu 400 més, que cercaran cada una d’elles dues persones més que…
Quan haureu repetit el procés 13 vegades, tindreu un Consell per la República amb 1.638.400 membres, (més els 91.000 actuals), que podrem oferir a Puigdemont (o a qui els vulgui) per fer el partit de la independència. Somnis d’un mort de gana ? Desvaris d’un vell que va pels 80 ? He exposat aquesta idea a un meu amic de Barcelona que m’ha dit que això no és possible i allò tan català de “no hi ha res a fer”… Doncs bé; jutgeu ara vosaltres, que jo ja he dit el que volía. Deixeu si us plau de blasmar els politics, que d’això se’n riuen i no en traurem res. Comencem a fer coses concretes (nosaltres, el poble), o arrosegarem una vergonya que deixarem als fills i als nets en herència.
Per cert; abans d’escriure tot això i, encara que visc fora de Catalunya, m’he apuntat al Consell per la República amb el nº d’identitat G-442-21137. Gràcies per la vostra paciència.
S'ha afegit la noticia a Favorits