Mireu Badalona els qui encara parleu de fer pactes o acords amb el PSOE…

L'obsessió contra Dolors Sabater va més enllà de la persona, és l'obsessió contra una alternativa en tot, també en les maneres de fer

Vicent Partal
12.05.2020 - 19:51
Actualització: 12.05.2020 - 21:51
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El retorn de Xavier Albiol a la batllia de Badalona és una mala notícia. Ell va guanyar les eleccions amb una certa comoditat, però és evident que la resta de regidors haurien pogut impedir que el PP, i encara més aquest PP que Albiol representa, fes de Badalona el seu bastió. Tot ha grinyolat pel paper del PSC, tercer partit del municipi per darrere de la Badalona Valenta, coalició de la qual formen part Guanyem i ERC.

Aquests dies, tenim feina amb això, encara hem vist que alguna gent insistia en allò del pacte de les esquerres, com si els socialistes d’avui ho fossen i com si aquest projecte fos el seu. I s’equivoca de ple qui insisteix en aquesta via, a Badalona o on siga. El 2018 el socialista Àlex Pastor va arribar a la batllia pactant amb el PP una moció de censura contra Dolors Sabater. Al cap d’un any, Dolors Sabater mateix va ser objecte del xantatge del PSC. Malgrat ser ella la candidata d’esquerres més votada, el PSC va anunciar que no la votaria i que presentaria Àlex Pastor a la batllia. O el votaven a ell o el batlle seria Garcia Albiol. La Badalona Valenta va acabar cedint al xantatge i donant els vots a un batlle socialista que ha estat un desastre pel que fa a la gestió i que ha hagut de dimitir per un lamentable afer personal. I ara, altra volta, per tercera vegada en tres anys, el PSC ha fet mans i mànegues per a impedir que Dolors Sabater arribàs a la batllia.

Interpretar la política com una professió

El gest de la Badalona Valenta de fa un any ara no ha tingut correspondència en els socialistes i tot plegat esdevé un episodi tremendament aclaridor sobre qui són aquests i sobre més coses. A la seua columna de ‘L’última’, Pere Martí ho explica molt més en detall avui, especialment pel que fa a l’obsessió compartida contra una batllessa que és símbol d’una nova manera de fer política. I contra un moviment diferent. La pluralitat i l’assemblearisme molesten els partits que s’han acostumat a tenir dins gent que interpreta que gestionar la política és una professió. Mesurable, com tantes altres professions, amb els èxits personals i el creixement de l’estructura diguem-ne empresarial, més que no pas pels canvis que origina la seua acció.

Badalona, en eixe sentit, és paradigmàtica. Durant la primera onada del procés d’independència l’aspiració per l’objectiu comú i la necessitat que el nou estat fos diferent, que fos millor, va crear una atmosfera política innovadora que ara, fins i tot els partits independentistes, pretenen controlar i minimitzar. Alguna vegada he defensat –ho deveu recordar– que podem entendre molt millor què va passar el Primer d’Octubre amb les idees de Sheldon Wollin sobre ‘la democràcia fugissera’. El primer gran envit polític del procés, del 2014 a la tardor del 2017, va ser aquell moment, per dir-ho a la manera del pensador americà, en què les societats esclaten i comparteixen unes hores o uns dies prioritzant els interessos comuns de tota la població a partir d’un fet disruptiu, que esbotza els plans de les elits, les amenaça directament i fa evident la insatisfacció popular amb la vida que ens toca viure. La democràcia fugissera és aquell punt en què l’elit perd el control i la població visualitza que té poder.

Tanmateix, les eleccions del desembre del 2017, la negativa a restituir el govern legítim i la conformació posterior de l’anomenat ‘govern efectiu’ ens han apartat momentàniament d’aquell marc que permetia miracles com un equip de govern plural i progressista, diferent, a Badalona. Els partits ara intenten de tornar al business as usual, acomodar-se als objectius professionals i fer gestió. I el canvi, aquell canvi amb majúscules que l’independentisme va capitanejar, el van arraconant més o menys suaument.

Això que ha passat a Badalona ho constata amargament. Ho constata quan els grups polítics acaben aparcant una persona que té una manera de fer nova, que no forma part de cap Partit S.A. i que ha demostrat que la nostra societat, la manera de fer política i de gestionar un ajuntament no ha de ser forçosament això que és. Ho constata quan hi ha funcionaris de partit, dins la seua coalició i tot!, que volen pactar d’esquena als seus regidors. I ho constata especialment el retorn del pitjor PSOE, que ningú no hauria d’oblidar mai que és el cor real i imprescindible del règim del 78, el bastió de la reacció.

Recuperar l’alternativa

Quan el primer de desembre del 2007 milers de manifestants es van llançar als carrers de Barcelona, amb el president Maragall d’incògnit entre ells, protestant contra el desgavell de les infrastructures, es va fer visible que la nova etapa política situaria a una banda un front ampli per la ruptura –que anava, aleshores, d’Unió Democràtica a la CUP– i a l’altra els defensors de l’status quo. A partir d’aquell moment el PSOE es va anar dessagnant de cada volta més votants i militants, càrrecs i tot, que es passaven a l’independentisme perquè representava, i representarà sempre, una alternativa de vida millor que és impossible d’assumir pel règim, l’única manera de canviar. Ara hi ha qui, dins l’independentisme, deu pensar que aquella lliçó no val, potser creu que aquells deu anys no varen servir de res. S’equivoquen i molt. Perquè, per més que es vulga creure ningú que hi ha pactes possibles amb el Partit Socialista, coses a fer amb ells, al final la realitat reapareix sempre. Com ho va fer ahir, clarament, a Badalona.

PS: Dit tot això, és evident que amb fets com els d’ahir tot continua aclarint-se. Cada dia és més evident que el projecte independentista ha de tornar a pensar per ell mateix, desempallegar-se de la dependència, tan excessiva, dels partits i la institucionalitat i formular alternatives innovadores que pressionen i obliguen. Fórmules com ho van ser després de la sentència contra l’estatut la creació de l’ANC i la celebració de les consultes populars per la independència. I en aquest dibuix, quan arribe el moment, estic cert que l’experiència i la credibilitat de persones com Dolors Sabater tindran una gran vàlua.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
12.05.2020  ·  22:14

El PSC, el PSOE per aclarir-nos, és una empresa. I que, des de fa dècades, té “negocis” per a finançar-se. Després dels darrers esdeveniments, ja no pretenen ni tan sols parèixer d’esquerres. Només volen tindre ben contents els qui els paguen. D’ací, el que hagen acceptat concedir ajuts a empreses amb filials a paradisos fiscals o que hagen fet alcalde de Badalona el pitjor PP. Perquè, per a ells,, el més important és la unitat d’Espanya. L’unic que els pot permetre continuar vivint com viuen sense qualificació professional coneguda. O mai exercida.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
12.05.2020  ·  22:36

El PSC-PSOE sempre van contra l’independentisme. Fan tot el que poden, jugant molt brut si és necessari, per evitar que els independentistes puguin governar. Però tot hi això encara hi ha qui es diu independentista que hi vol pactar i els veuen d’esquerres; aquest fet no té nom.

Gemma R.
Gemma R.
12.05.2020  ·  22:53

Tots sabem que hem d’ agafar la iniciativa, el que passa és que no ho volem saber. Hem tingut la sensació de posar molt de la nostra part, i que la política hagi malvaratat aquest esforç enorme per aconseguir el tant desitjat referèndum i la conseqüent llibertat. És com si haguéssim pujat a un 4.000 mts, sense haver entrenat mai, i just quan estàvem a punt de fer el cim i ja ho celebràvem tots encordats, algú hagués estirat la corda i ens hagués fet rodolar muntanya avall. No només ens van robar el somni, també ens vam fer mal a la caiguda. I sabem que hem de tornar a pujar sols, ara una mica més preparats, però menys innocents.

Molts amb els qui voliem compartir el moment ja han marxat per sempre i amb ells molta il.lusió. Ara ho hem de fer per la supervivència i ja no només de la nació, també del país. I no podem comptar amb la major part de la classe política que està infestada de sàtrapes que s’ agafen a una manera de viure, no pas a un projecte pel que lluitar. Es pensen triats per viure amb privilegis, desoïnt, mentint i menystenint als qui serveixen. Perquè és això el que són, servidors públics. Però això ho obliden el mateix día que veuen la nòmina ingressada a la seva agraïda compte bancària, a qui realment estimen i a la que realment li reten lleialtat.

El poble català ha de canviar el xip. Deixar de pensar que això ho farem amb il.lusió. Això només ho farem dés de la ràbia, ho sento molt. La ràbia que produeix tanta injustícia i tanta misèria moral. Hem de fer un cop de puny, deixar-nos de punyetes, sortir de la nostra zona de confort un cop més, i arramangar-nos. Comencem per fer-,nos tots dels Consells munipals per la República, reconstruïm-nos dés de baix. Retrobem-nos. Treballem junts i treballem. Sobrepassem-los altre vegada! Marquem-los el pas, obliguem-los a fer llistes obertes, netejem les sigles dels partits, que no són seves. Són de tots ja. O és que el nom d’ERC que ja te 88anys no ha passat a ser patrimoni no material? No el poden segrestar quatre grillats q criden que estimen España i que s’ ha de fugir del nacionalisme català. Que el cap més visible renega de la llengüa autòctona, i que el cap pensant controla a través dels mitjants públics qui mereix ser escoltat i qui no. Però què és això? Com ens ho hem deixat fer? Despertem, alcem-nos. Prou de llepar-nos la ferida i tornem-ho a fer. Tornem-hi si us plau.

Joan Xuriach
Joan Xuriach
12.05.2020  ·  23:02

PSC ni socialista ni català. Resta la P de Putrefacte.
PSOE ni socialista ni obrer. Resten la P i la E de Partido Español.
És obvi que entre un partit espanyol sigui del color que sigui (també ho farien amb VOX) i un projecte sobiraniste i progresista o simplement català, sempre es decidiran per España.
L’Oriol Junqueras sent historiador ho hauria de saber, no es pot negociar res de res amb cap partit español. El més preocupant i lamentable és que ho sap i segueix insisitint amb ‘eixamplar la base’. I, encara més trist, que electors que es diuen independentistes els votin.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
12.05.2020  ·  23:04

PSC?
Els/les de la foto amb PP i Cs denunciant catalans davant del TC?
Els/les de la foto a les manis amb PP, Cs, SSC, i Vox?
Els/les que aplaudeixen i justifiquen la repressió contra Catalunya?
Els/les que s’oposen sempre a investigar els presumptes delictes de la monarquia espanyola?
Els/les que trauen l’exèrcit espanyol a passejar per pobles i ciutats de Catalunya?

Però, hi ha catalans/nes que encara vulguin tractar amb aquesta colla?

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
12.05.2020  ·  23:07

“que no forma part de cap Partit S.A. “. Aquest és el “gran mal” de la Dolors, no és fàcilment controlable pel sistema dels partits amb poder o amb engrunes de poder.
Per postres, avui a la tertúlia d’havent dinat de CatRadio, alguns eximis tertulians deien que no entenien les declaracions que ha fet la Dolors. Així anem de manca d’intel.ligència!

francesc felip
francesc felip
12.05.2020  ·  23:40

Gràcies Gemma per citar el CxR, un tema el voltant del qual sembla tabú per VW. Confio en saber-ne el motiu algun dia.

Lluí Mor
Lluí Mor
12.05.2020  ·  23:45

LLuís Mor

Si, si, el PSC això, el PSC allò, però se’ns pixen a la cara i diem que plou. No em refereixo als associats a Vilaweb.
Dels dos millons i pico d’indepes, a criteri meu, deiem ser el 20% considerats els més abrandats o de pedra pìcada o unilaterals, diguem-ne com vulguem, ja ens entenem, entre aquests, la majoria d’associats a Vilaweb.

Tinc la sensació que molts dels indepes que no és poden incloure dins d’aquest grup, que segurament que són gent que porten el conflicte mes assosegat que nosaltres i que, qui sap, potser a l’hora de la veritat, el defensarien tan o més, deia, tinc la sensació que ens miren de reull, com si fossi’m bitxos rars. No sé si també us passa a vosaltres.
I, és clar, molts cops em pregunto el perquè, i més, quant la majoria de vegades, el corpus-curriculum d’aquestes persones també és abrandat en colaboracions i ajudes en molts àmbits socials, culturals i reivindicatius.
No ho sé, hi ha algo que grinyola. Potser és que he tingut mal dia.

Antoni Soy
Antoni Soy
13.05.2020  ·  00:10

Sobre el PSOE, encara que sigui en versió catalana, ja està tot dit. Res a afegir. Són l’extrem centre espanyolista.
Aquí, però, crec que cal resaltar el paper (i les declaracions) dels Comuns i d’ERC, als quals, especialment a ERC, i pensant ja en les properes eleccions, el hi va molt bé que na Maria Dolors Sabaté no sigui alcaldessa.
Aquesta és l’estratègia muntada per Junqueras, via Sergi Sol, i que molta gent d’ERC o propera, de bona o de mala fe, va repetint a les xarxes socials a partir dels argumentaris que es couen en el despatx de l’esmentat Sergi Sol.
Coneixent com són tota aquesta patuleia, no sé fins a quin punt Guanyem Badalona no hauria fet bé de ser més pragmàtica perquè, a vegades, “vale más 1 año y medio en el saco que 3 volando”. Però vaja, els que millor ho saben són la bona gent de Guanyem Badalona a qui envio molts ànims i una abraçada virtual confinada.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
13.05.2020  ·  01:14

Bona nit:

Abans que res agrair el comentari d’en Jaume Vall, atribuint-me el paper de “Sísif optimista”.

Ahir ens digué: ” I el comentari de Josep Blesa, com quasi sempre, que l’interpreto com un avís sobre la doble condició humana i social, com un crit de fatalisme que paradoxalment vessa activisme positiu, tasca sísifica, irremediable. Voler el millor, preparar-nos pel pitjor.”

No sóc “fatalista”, ans el contrari, quan a València semblava tot perdut em vaig inventar la frase “Ho aconseguirem, segur” …que dècades després des de VW es va escampar entre els nostres “commatriotes” per a no ajupir-nos en els moments que semblaven més “fatals”.

Hi he usat tal pensament, però l’error de Sísif fou voler-la pujar, tota l’enorme pedra, d’un sol colp. Què ha fet sempre un servidor de vós i d’aquesta Màtria? A peu de muntanya pegar-li una maçada i esmicolar-la i fer molts viatges amunt i avall, fins que la tinguem allà dalt.

Un dels trossos importants que tenim a peu de muntanya és aquest tros cantellut que s’anomena “Badalona” que ens talla la pell cada volta que intentem fer-la remuntar, i inexorablement, a mitja falda ens cau de les mans i cau a redolons fins al peu de nou.

Per què? Perquè analitzem malament l’objecte. Entrem en la discussió del marc de joc español, OH QUE ESTÀ GARCIA-ALBIOL GOVERNANT A LA BATLIA ! s’exclamen tiris i troians…..i què? …realment creieu que hi ha tanta distància entre Àlex Pastor, Guijarro i Gª-Albiol?…doncs l’estètica és diferent però el fons el mateix.

A Dolors Sabater, bloguera i companya de VW durant anys, se li fa una entrevista per a que puga desfogar-s’hi. Fum de palla, Vicent.

No sé quina expectació podria crear quan el PPc té un 38 % dels vots, 24 % Badalona Valenta, el PsPc 20 % i Junts (per la Cadira) un 5’5 % ?

Si veiem qui ha guanyat, perdent, ha estat el PsPc que coincideix bastant amb les sigles del PPc en 3 de les 4 sigles.

A tota la Badalona d’Oriol Lladó, de José Téllez, de Dolors Sabater, de David Torrents, no se li ha passat pel cap que, de vegades, cal saber jugar les cartes i cercar una alternativa millor que posara algun batle –del “pessebre” que fóra- en la post de la coberta al peu dels taurons?

El gran periodista Joan-Josep Pérez Benlloch, durant els inicis dels anys 1980′ va ésser el director del Diario de València , i es va inventar la paraula “Pessebre” per a anomenar el PSPV en una operació de desactivació del valencianisme polític i social “compreant” tots els elements díscols posant-los a treballar en l’administració a canvi d’un jornal. Era l’època de Joan Lerma, que anorreava el PSPV federalista i amb clars tints pro-independentistes. Òbviament ajudat pel CESID (CNI d’aquella època) comandat pel tinent coronel valencià Emilio Alonso Manglano (cervell de la Batalla de València a instàncies d’Alfonso Guerra i Abril Martorell, també valencià)…..aquest darrer amb aquell al·legat que parlant del valencianisme polític va dir “a los mostruos se les mata cuando son pequeñitos”.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Emilio_Alonso_Manglano

A dia d’avui, Badalona amb quasi un 3 % de la població del Principat, és una pedra de toc que cal esmicolar i apujar al cim ni que siga trossejant-la, perquè quan des de Màdrix han optat perquè s’esdevingués el que ha passat hui. I açò és perquè és el flanc o porta nord que desferma que, a Barcelona hi haja a curt termini un batle o batlessa alliberador@, en tots els sentits, que puga desllorigar el capgirament del Cap i Casal del nord.
Après el passat, només serveix per a actuar en el present i futur immediat.

Si han d’anar cardats els manaires actuals de Màdrix que ni tan sols han permès de negociar res seriós amb els seus titelles badalonins.

Ah, i curts de gambals tots els nostres, res de cercar culpables no estan en aquesta trinxera, però ho estan, ja de per sí, a pleret a la trinxera d’enfront.

Pensem-n’hi !

Qui l’ha investit batle?….

Manel Novo
Manel Novo
13.05.2020  ·  01:14

Per què ens oblidem d’ERC, que davant les càmeres ha culpabilitzant de tot na Dolors Sabaté?
És la mateixa ERC que va aprofitar del “acoso i derribo” contra la CUP de Capellades, d’Arenys de Munt, la CUPA històrica d’en Jaume Soler a Arbúcies, per fer-se amb les alcaldies.
ERC també és règim, i fa una funció anàloga a la de ICV-IU-Podemos, de crossa dels protagonistes del règim i de ser instrumentalitzada (molta gent s’ha cregut que “són indepes, són d’esquerres” ) per destruir les iniciatives de moviment popular.

Dídac Gordillo
Dídac Gordillo
13.05.2020  ·  01:31

La Senyora Sabater és honesta, compromesa i coherent amb els seus plantejaments, no és una persona que visque de la política. I és intel·ligent i il·lustrada. Només un cop he tingut l’ocasió de parlar personalment amb ella, va ser en el marc d’unes jornades internacionals sobre intervenció en Patrimoni, i sabia de què parlava, i ho feia amb base, i sabia escoltar. Des de llavors quan l’he sentida parlar a la TV o la ràdio hi he parat atenció, i cada cop més estic convençut que la Ciutat de Badalona ha perdut la gran ocasió de millorar. Crec fermament que ha fet el que calia fer. El que no entenc és com els altres partits ara a l’oposició no se n’adonen, i encara la deixen de volta i mitja, perquè pactar amb lo PSC és (de fet ho ha estat) com vendre l’ànima al Dimoni.
Al final pareix que la majoria de partits tornen definitivament a la politiqueta de partits i de quotes de poder, i també pareix que ningú se’n recorde que hi ha gent a la presó o a l’exili, i tots estos gestos com los de Badalona ens hi han de fer pensar. També los dels pactes a la Diputació de Barcelona que van impedir tenir una Presidència independentista, o els impediments per a ser diputat lo MH President Torra, o impedir triar com a MH President el Carles Puigdemont, o també l’invent de les Primàries, que pareixia una presa de pèl (almenys a la Ciutat de Barcelona), ideal per a disgregar encara més lo vot independentista. Recordem, tinguem present que hi ha presos i exiliats, amb los quals penso estos dies que hem estat tancats, en que molts hem compartit (en molt menor grau, per descomptat) la incomoditat de no poder anar lliurement pel carrer.
Disculpeu que passe d’un tema a l’altre, però en ve al cap la relació dels fets que vivim des de l’octubre del 2017 i de com ho estem vivint.

Joan Ortí
Joan Ortí
13.05.2020  ·  03:16

El PSOE i la seva delegació a Catalunya fa molt de temps que s’han prostituït i qui mana i condueix el seu partidisme no és cap ideologia socialista, estant guiats per la unitat d’Espanya i per l’IBEX35; per tant, fer pactes amb la delegació del PSOE a Catalunya en clau catalanista i d’esquerres és somiar truites.
En el futur immediat i desprès de l’angoixa humana, social i econòmica que pateix Catalunya, s’ha de configurar un vertader espai progressista que camini directe cap a la independència, no podem perdre mes temps. Per favor a Catalunya prou partits sucursalistes o anti-catalans. Cal una revolució electoral que ens condueixi a una nova forma de fer política i això ha de sorgir de la tota la ciutadania de Catalunya. Tots els ciutadans de Catalunya que estimin Catalunya s’han d’implicar per crear noves formes polítiques que ens condueixin cap a la independència.

Carles Serra
Carles Serra
13.05.2020  ·  06:18

Gràcies Vicent per la teva editorial; Ja saps que el PSC fa anys que no existeix, que en Raventos, Maragalls i molts altres catalanets revolucionaris, per cag.., li varen regalar en el polítics més triler i representant del sistema del 78 Felipe González; Ara lo que hi ha són gent de procedència espanyola que sustenta el PSO€ de Catalunya i viu del sistema amb obediència.
ER, fa temps que dóna senyals de ser l’exmple més clar de Lerruxisme i evidència que per arribar tant Ajuntaments com Generalitat, no l’importa pactar amb l’opressor del 155, a part de donar-li més poder a Catalunya.
Tot plegat Vicent, el País i la societat que volem marxar d’aquest podrime que es EspaÑa ho tenim magra.

Albert Miret
Albert Miret
13.05.2020  ·  07:50

Si hem deixat que la classe política la formi el rostoll, no ens podem queixar a l’hora de recollir-ne els fruits. A Sabadell estem no governats pel PSOE de Catalunya, pel vot d’una trànsfuga amant de les propines. El mercadeig amb la incultura és senzill, i es compra i es ven amb absoluta facilitat, perquè no té ideologia, i els seus grans objectius no van mai més lluny que la comissió i la prebenda. La política acaba estant formada per un lobby d’incultura i corrupció. I no s’admeten queixes.

Pep Agulló
Pep Agulló
13.05.2020  ·  07:58

EL TRIOMF DELS NECIS
Una i altra vegada les dites “esquerres celestials” sempre en pugna amb els seus blasons d’or pur acaben donant el poder al feixisme. Ara, a la pròxima, veient-ho venir ja ho podem considerar una cerimònia de la litúrgia partidista. Amén.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
13.05.2020  ·  08:32

Mullem-nos el cul. Enfortim els consells municipals per la república. LListes obertes d´una vegada!

Fèlix Ritort
Fèlix Ritort
13.05.2020  ·  08:49

El PSC fa camí cap a la paperera de la història

Marià Puig
Marià Puig
13.05.2020  ·  09:02

El partidisme, es i ha sigut sempre , el càncer de la política en estat pur. No oblidem que el polític, es una persona posada per el poble i que en una “Democràcia fugissera”, com deia Sheldon Wollin , quan el poble veiés que no ho fa be , es fa el canvi i santornemi . Axis, serien polítics per mèrits i no per pactes foscos per a conseguir finalitats internes i econòmiques personals o de grups. Està tant estés el càncer, que crec que no te solució ni voluntat de solució. Es excessiu el nombre de sous i cadires de poder que ara , ja depenen d’aquesta fastigosa política actual. Ho sento, avui estic com el temps i a sobre, confinat.

Albert Ventura
Albert Ventura
13.05.2020  ·  09:07

Senyor Partal, quan a un l’enxampen borratxo, agredint policies i passejant-se en ple confinament. pot ser el que voste vulgui menys un afer personal. Un afer personal seria si l’haguessin enxampat anant de putes, per exemple.

josep SELVA
josep SELVA
13.05.2020  ·  09:22

Em sap greu per la Dolors, companya blocaire, que es va ficar en un esbarzeram ple d’ortigues, aixó es la política, i per la Badalona que era companya de la Barcelona florida d’abans de la guerra, que mai he conegut, de la Barcelona de la que ens parla el gran J.M de Sagarra, localista, petita i enormement gran en vida, artistes i talent.
Tots s’esfumà quan arribá la terregada primer i la globalització després.
L’amic Blesa ho explica prou be el que ha passat amb el seu estil punyent de sempre, cuida’t de la mala sang, Josep, els principatins som així, tous i mesells.
Badalona i l’area metropolitana va ser conquerida i ocupada pel colonitzadors que arribaren a palades i feren i fan del seu barri de casa seva i de la ciutat un viuen, un barri de Sevilla, Guadalajara, o qualsevol lloc de Ñ, sense complexos, ja que el poder els empara, i els indígenes, uns servils els raspallen i altres irredempts queden reduïts a una reserva índia. Aquest es el panorama i es clar, entre Albiol i els sociates, tenen un 58% de vot. Aplaudiu.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
13.05.2020  ·  09:38

Doncs jo trobo que és una excel·lent notícia. Millor conèixer bé la realitat del país, ofuscada en el seu moment pel pujolisme del “és català tot aquell que…” i que el processisme va actualitzar amb el “som independentistes no nacionalistes”. “Republicans d’esquerres” espanyols que accepten la repressió fins blanquejar-la activament, “independentistes” que neguen haver parlat d’independència i es moren de ganes tornar al peix al cove i franquistes que gestionen les “institucions democràtiques.” És bo saber amb qui es pot comptar i amb qui no, i ja no ens servirà l’excusa que no n’érem conscients.

Jordi Isern
Jordi Isern
13.05.2020  ·  09:38

L’etiqueta esquerra és tan poderosa que ja és potser el principal obstacle que té el projecte independentista. Avui hi ha dos grans projectes, el neofranquista del rgim del 78 i l’independentista. O estàs amb un o amb l’altre, en els dos no és possible. No pots estar a la vegada amb els revolucionaris i amb la reacció (va per ERC). La gent ha de tenir molt clar que en el projecte neofranquista hi han dretes i esquerres (fins i tot els de Podemos) i que els de les “esqueerres”,espanyoles no són pas més propers a nosaltres que els de les “dretes”. Ahir ho vam veure a Badalona. La Dolors Sabater era una forma radicalment diferent de fer les coses, per això de l’han carregat. O bastim un projecte integrador al voltant de la Crida, el Consell de la República i el president Puigdemont o no ens en sortirem. Els que parlen de “dialogar” amb el govern central són el principal obstacle per assolir una autèntica república democràtica, progressista i catalana.

Josep Salart
Josep Salart
13.05.2020  ·  09:47

No és tant important Badalona com tot Catalunya per enfocar-ho com una gran notícia. Si ens capfiquem molt amb el senyor García, deixem de costat la feina que tením entre mans, la d’augmentar el membres del CxR i tantes coses més.

Sempre gaudeixo d’alguns comentaris que no van tant esbiaxats com hi va a vegades l’editorial. L’exemple n’es el comentari de Manel Novo que pica directe al clau.

El senyor García va guanyar folgadament les eleccions i això és democràcia. Si els votants de Badalona són així, no els podem pas anar a colonitzar amb una creu i una espasa. Explicant l’expoli que tením i ells també el pateixen, potser sí.

Però, a part del PSC em preocupa molt més l’actitut d’ ERC. Aquesta cúpula de dirigents que controla i rebrega als seus votants, no els agrada molt la democràcia ni els resultats electorals dels catalans. Són especialistes amb esfondrar-ho tot, des de la banda del senyor García a Badalona (ara s’ho treballàven d’allò més) fins a no proclamar el President Puigdemont de l’altre..
Trobo que aquest és el mal més gran que patim avui. Segresten el vot dels seus votants (cosa molt diferent dels votants de Badalona) per anar contra la llibertat de tot Catalunya, és a dir, posant tantes pedres com poden per deixar de ser colònia castellana. Ho fan a tot arreu, des del mesón don sancho de madrit fins a qualsevol punt de Catalunya on hi hagi un brí d’independència.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
13.05.2020  ·  09:58

Certament Sr. Partal és molt de cinisme que algú (Rufián, Tardà, Junqueras, Roger Torrent,….) vulgui vendre als catalans el pactar amb el PSOE.
Un PSOE que es troba més còmode pactant amb C’s, i ho faria si pogués.
Aquí tenen uns Iceta, Illa, Granados, que no tenen problemes en desfilar amb SCC.

Referint-se al cas Badalona que centra la editorial, copio el que ja he dit en l’article de la entrevista a Dolors Sabater:

“…
Vist el que ha passat, i després d’un any de govern nefast del PSC, gràcies a la renúncia de Dolors Sabater, i sortida per la porta del darrere del batlle del PSC, era lògic el repartiment asimètric del temps que quedava.

Però el PSC no te res d’esquerres ni de català, es troba més còmode on és ara a la dreta i prop dels populars, perquè el més semblant a un naZionalista espanyol de dretes és un d’esquerres, i pel PSC Dolors Sabater és massa honesta i massa catalanista.

I els Comuns? Aquests són, han esdevingut, uns trepas, falsament equidistants pel que fa al problema català, i amagant-se darrera una pretesa voluntat de centrar-se en temes socials per així enganyar els votants que tenen que siguin realment d’esquerres i alhora partidaris del dret d’autodeterminació. Ho veiem ara més clar amb el que fa Podemos amb el PSOE a, espanya. Un PSOE que si pogués els canviava per C’s tant punt pogués.

Arribem a ERC.
Com se’ls acut criticar a Guanyem Badalona i no dir ni mu de l’actitud prepotent del PSC, i anti Sabater (per ser de tots ells junt amb JxCat els més catalanistes)?
Doncs perquè els traeix el subconscient i es perfila el seu desig de tornar a tenir un tripartit gestionant les engrunes autonòmiques a les ordres del PSOE

En resum, PSC ha anat de forma prepotent a ka seva, i per sortint-se bé, i llençar les culpes a Dolors Sabater ha comptat amb els col·laboracionistes Comuns i ERC.

Venen ara tres anys de govern xenòfob, espanyolista i demagogue del PP, que aprofitarà això per intentar assolir la majoria absoluta a les properes eleccions.
… “

Salvador Aregall
Salvador Aregall
13.05.2020  ·  10:24

Tots sabem que deslliurar-se de l’estat espanyol no es pot fer sense plantar-hi cara i desobeint, pacíficament. Això comporta un risc però, si ho fem tots, la victòria és segura. Va caure el mur de Berlin i va caure a cops d’una multitud que l’exercit només podia aturar amb un bany de sang inacceptable. El dia 10 d’octubre del 2017 el President Puigdemont va declarar la independència de Catalunya i la va avortar immediatament. Tots vam veure la gentada del passeig Lluis Companys com passava de la eufòria a la decepció. el 27 d’octubre a la plaça Sant Jaume pocs milers esperaven atents la baixada de la bandera espanyola del balcó de la Generalitat, després que el Parlament hagués votat la declaració d’independència amb la boca petita. Això tornarà a passar, ha de passar, no ens ho podrem estalviar, però haurem de ser molts milers aplaudint el moment que s’arriï l’estanquera i només onegi la catalana i per la policia o l’exercit serà un problema descomunal triar entre un bany de sang o retirar-se. En aquest procés hem tingut moltes caigudes de cavall -el recolzament exterior, la UE, …- la repressió de l’estat es podia esperar però és gairebé impossible la imatge de les forces espanyoles disparant contra el poble desarmat, si no va passar al 1989 a Berlín, no passarà ara aquí. Els partits SA -em refereixo als què s’anomenen independentistes- també s’han retirat, per por, per comoditat-processime. El camí que vam emprendre, ja fa més de 10 anys, també els haurà de superar.

Jaume Palau
Jaume Palau
13.05.2020  ·  11:30

Benvolgut Partal: Llegir-vos te l’avantatge que, fora de crítiques assenyades, i necessàries, sovin ens aixequeu l’ànim per continuar pensant que seguim aquí, tots els que volem un país millor. En un article d’ahir a l’Ara en Salvador Cardús deia, amb la lògica preocupació, que l’independentisme havia perdut la fita i el camí. No seré jo qui li discuteixi la seva visió de la situació que a mes comparteixo, pero fins aquí. Vàrem buscar un camí legal, un començar a caminar amb el President Mas: pacte fiscal, petició de un referèndum no vinculant al Parlament espanyol, i petició d’una consulta al govern. A cada pas cop de porte, i en aqueste ultima multes i inhabilitacións. La CUP ens va privar del millor estratega, al meu entendre, que teníem, i ens va donar al President Puigdemont, que amb la seva valentia ens va portar per bé o per mal, al 1O. Diuen que aquell govern ens va trair. Mai de la vida! Aquell govern volia portar al de Madrid a negociar, per la força, però la força continuava en mans dels franquistes encara governants, restes, si, però poderoses,? que ens en forma de porres, bales de goma i nales de veritat si el que votarem i guanyavem ho portarem a la practica. A costa de presó i exili, vàrem salvar moltes vides. Després tots sabem de la situació i el gir de ERC en l’estrategia, en front de una coalició com JxC escapçada, i amb una CUP possant pals a les rodes, en aquell moment que va barrar a en Turull la Presidència. Tots els camins estimat Cardus, barrats així com els nostres millors representants, i la fita una vegada mes, mes lluny. Cal una nova estratègia, un nou camí? Però es encertat el de ERC?. Crec que no. No es pot eixamplar la base atenent als partits. En CP,com la CUP,sols serveix per possar pals a les rodes, i el seu projecte per Catalunya de paper de fumar, o sigui cap. Augmentar el impostos no als rics, sinó a la classe mitjana catalana ha estat la seva aportació per fer de crosa a ERC i fer acotar el cap a JxC. Acostar al PSC? potser s’ha begut l’enteniment!. Última mostra Badalona!. Feta la meva versió de l’historia, com diu en Cardus cal camí. Ell no proposa quin seria el seu. Si llegís això potser que en un altre article l‘exposarà, però en aquest no ho fa. Ho faré jo, i no es la primera vegada que l’exposi A VilaWeb. El camí i la fita primera el tenim als nassos i es la fita basca. Cal demanar, dia si dia també, el “constitucional” Concert basc i el Cúpo basc per negociar amb l’Estat junt amb la solidaritat interterritorial. Mostrem a la ciutadania que el deep estat espanyol s’alimenta del lamentable sistema de financiació espanyol. La idea no es meva. El Lekandari Urkullu, la va deixar ben clara en un article als diaris de fa no molt temps. Això dit i explicat matxaconadament, fins que penetri a la ciutadania es el camí, es el camí que hauríem de fet junts, no dividits, i si ERC no ho veu així, que entengui, al menys que es podrà vestir de Sant però de partit independentista no en te res, i no ho dic per les crítiques que ara ja rep, sino pels fets i estratègia que segueix, contrària a l’unio Imprescindible.

Enric Mauri
Enric Mauri
13.05.2020  ·  12:26

Subscriptors, i Vilaweb, i Sr. Partal,
El dia 22 de desembre de 2017, l’endemà de la reacció als resultats de les eleccions, ja es podia veure què passava i què passaria; a tot estirar el 31 de gener, l’endemà de que bloquegessin la investidura del President Puigdemont, estava claríssim quin era el mal autèntic (el mal dels partits de dependència espanyola, si-us-plau, es donava i dóna per descomptat de sempre) …
No es va fer res per atacar d’arrel el mal, una gran ferida, una infecció greu, perill de gangrena, que ara ja és estesa en termes de país (exemple a Badalona, precisament tal com argumenta l’editorial, però amb escampament, diguem “retorn” d’allò vell, ofegant cada vegada més el que havia de ser “nou”) …
I el diari, el nostre diari, el més fidel al país i al progrés, el més solvent … Vilaweb NO VA FER RES! … i el seu director, el nostre director, el periodista de reconeguda intel·ligència i sobretot honestedat … el Sr. Vicent Partal NO VA FER RES! …
[no jo, tu, ell …] … L’únic altaveu amb prestigi per ser una veu estentòria que assenyalés el mal i on era, que denunciés, que maldés perquè canviessin … per descomptat, mai no hi cap garantia d’aconseguir res, però si no ho intentes segur que no ho aconseguiràs … i NO ES VA INTENTAR quan era el moment, abans que, com ara, ja és tard (!) …
[no s’hi valien, ni valen ara, ni valen mai, si realment hom vol un país i una societat nova, els eufemismes, els circumloquis, sobretot les equidistàncies, que sempre traeixen … els “tu ja m’entens”, precisament paradigma dels antics i oproviosos temps]
Cadascú, només faltaria, és lliure i responsable dels seus actes, el mateix pel qual carrega amb EL QUÈ VA FER i EL QUE NO VA FER.
Jo vaig clamar llargament i penosament. Moltíssimes gràcies per llegir-ho.
Enric Mauri (alies “Kassandra”)

Federico Ruiz
Federico Ruiz
13.05.2020  ·  12:50

Tan difícil és adonar-se que el PSC, no només en la qüestió nacional sinó també en la social, està més a prop de l’Abiol que de la Sabater?

Carme Garcia
Carme Garcia
13.05.2020  ·  13:03

Aquets dies hi han molts moviments en els ajuntaments, penseu-hi, fent fora a JxCat.
Ara el més gros i descarat ha sigut amb la Dolors a Badalona.
Estan demanant eleccions al President Torra i s’está coent alguna cosa perque tota l’oposicio amb ER com abanderada estan a l’atac .
Jo com a malpensada crec que la Dolors es d’esquerres i una persona que podia fer feina, potser que li fes ombra als partits que es diuen d’esquerres i no o són.

jaume vall
jaume vall
13.05.2020  ·  13:03

Sobre l’editorial d’avui. M’agafo al comentari de Gemma R. M’agrada el que diu, i el to. I, al mateix temps, estic en desacord -parcial- amb ella. Esclar que ens van enganyar i decepcionar els polítics. Però no ho farem sense ells. Ho farem amb ells -els que vulguin- perquè “el poble”, nosaltres, els que no tenim, ni volem tenir, la pell endurida, no servim com a polítics. Són necessaris, com els cirurgians, per exemple, o els jutges, o els policies. Perquè no tots tenim el tremp per aquestes tasques. El que sí que han de fer aquestes professions és RENDIR COMPTES als ciutadans, i, donat que són la elit, COMPORTAR-SE AMB L’EXCEL·LENCIA, per ser model per a la resta. Tan fàcil, tan difícil.
En segon lloc, esclar que ho hem de fer amb ràbia !. Però no hem d’abandonar la il·lusió. Volem construir una societat millor. No només volem trencar la societat que hem rebut.
Però si, Gemma, tens raó amb aquesta manera contundent de dir : Prou ! Fins aquí hem arribat! La paciència se’ns està esgotant!

Sobre les propostes d’acció que hauríem d’anar concretant, per no perdre’ns en paraules, comentaris sobre les paraules, reaccions als comentaris, justificacions de lesreaccions als comentaris, i contradiccions de les paraules, reaccions, comentaris i justificacions.

Proposta 5a. : Destinarem unes hores al dia del 3/24, a informar de l’actualitat amb una mirada catalana de país en castellà, i en anglès i francès –tal com ja es fa actualment en occità-?
En la República catalana vetllarem i respectarem els drets de les minories, per exemple les lingüístiques, com ara reclamem que se’ns respecti la nostra condició minoritària. No tenim previst –des de la generositat en la victòria- d’assignar mitja hora al dia a les notícies explicades en castellà? Doncs fem-ho ara ja, com si ja apliquem la nostra governança.
(Si es considera oportú i sostenible, perquè no mitja hora en xinès, mitja hora en urdu? Quina forma d’incidir en dues minories substancials que poden ajudar la difusió del nostre projecte !)

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
13.05.2020  ·  13:23

Dins de la constitució del 78 sempre serà així.
Ho sabem però preferim mirar a un altre lloc.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
13.05.2020  ·  13:37

En el cafè-bar de Vilaweb, on totes i tots els tertulians diem la nostra i on ens portem la beguda i las tapes de casa, podem seguir posant els nostres pensaments negre sobre blanc, tants anys o temps com volguem, esta molt be fer-la petar amb els amics i amigues, i que tothom digui la seva, però al final anem a raure allí mateix, molt bla,bla, bla, però no en volem saber res de plantar cara com fan valentes i valents i de forma simètrica amb l’enemic, si avui suposadament s’obris una llista de voluntàries i voluntaris, a fer un cos armat, la immensa majoria es faria el suec, altres hi estarien en contra, i las o els pocs que hi anessim ens quedaríem sols i amb el pal de la bandera, i envoltats per la guàrdia civil, parlem clar d’una vegada, el paper que encara que ha disgust ens va be, es el de vassalls, per que no hi ha ni suficient valor, ni suficient coratge, per fer fora al ocupant armat. I escric això siguen conscient de que estic monotoritzát, però em fa molta vergonya ser un vull i no puc, per que la por i la comoditat em paralitza…..pleguem ja de tant jugar als partits i partidéts, de criticar-nos com velles de safarèix els un als altres, i jo a aquest joc ja hi estic fart de jugar-hi com deia el MHP Francesc Macia. “El seny sense coratge de combat, només es refugi de covards”…..doncs això.

David Mascarella
David Mascarella
13.05.2020  ·  13:49

Resulta, segons llegeixo, que la pèrfida i autonomista cúpula d’ERC, recomana un canvi al grup municipal, que estava a punt d’acordar un pacte amb el PSC. Caram! i es passa a un reagrupament de forces, amb majoria, per impedir que entri l’Albiol.

Resulta que el PSC i Sabater trenquen per 6 mesos de mandat, quan ja era el moment de votar, i tot se’n va a l’aigua.

Els altres grups que han pactat la voten, menys el d’ella… què hi ha al darrera dels sis mesos?

I perquè es desvia tot plegat, amb una farisaica sorpresa d’ella i també d’opinadors , perquè els seus companys s’hagin emprenyat amb ella i no amb el PSC? quan ella regala la legislatura i el futur al PP?

Ja ho entenc…

Roser Caminals
Roser Caminals
13.05.2020  ·  15:56

No puc estar més d’acord amb l’article.
Els partits tenen la missió d’auto perpetuar-se i no es volen fondre dins de moviments plurals. Només la societat civil por fer-los realitat, La ràbia que demana Gemma R s’ha de posar al servei de la visió llarga i la sang freda que necessiten els líders. La conclusió de Jordi Isern em sembla encertada:

“O bastim un projecte integrador al voltant de la Crida, el Consell de la República i el president Puigdemont o no ens en sortirem. Els que parlen de “dialogar” amb el govern central són el principal obstacle per assolir una autèntica república democràtica, progressista i catalana.”

Josep Canals
Josep Canals
13.05.2020  ·  17:21

Avui l’ARA titula la seva editorial: «L’error de Sabater marcarà el futur de Badalona» i per la seva part Vilaweb ho fa amb el següent: “Mireu Badalona els qui encara parleu de fer pactes o acords amb el PSOE…”
O sigui per uns la culpable de la situació es Dolors Sabater, pels altres possiblement el PSC-PSOE.
L’ARA ja a l’interior diu que Sabater tenia raó quan reclamava l’alcaldia i, més encara, quan demanava un període més llarg en el càrrec. Aleshores per que en el titular es tant explícit. Si una persona, cosa bastant habitual, es queda amb el titular del editorial, sembla que la única culpable es ella.
Per contra el titular del editorial de Vilaweb es molt més neutre i convida a llegir els arguments. Per a mi, molt més periodístic.
Estic subscrit als dos mitjans però Vilaweb, normalment, em dona més confiança.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
13.05.2020  ·  18:18

Ser alcalde de Badalona (y de cualquiera de las grandes ciudades) durante los próximos 3 años es el camino más directo para, en el mejor de los casos, desaparecer del panorama político y, en el peor, acabar con una depresión de caballo de por vida, e incluso las dos cosas a la vez, porque la gestión del desastre económico-social que se avecina es de tal calibre que no va a haber spin doctor que le pueda salvar de la quema a ninguno de ellos (los alcaldes). Lo que se avecina no solo es la gestión de una situación económica dantesca sino también un escenario de revueltas sociales (debidas a la situación económica) que nos sorprenderemos, todos, cuando estas lleguen. Yo creo que no nos hacemos cargo de cual es la situación. Cuando lees que las organizaciones que dan de comer a los que no tienen qué comer, afirman que lo que antes les duraba 3 meses, ahora les dura una semana, entonces, es cuando te haces una idea de la magnitud del desastre.

En ese sentido me alegro por Dolors Sabater y, la verdad, lo siento por Xavier Albiol porque la expresión de satisfacción y alegría con la que besa el bastón de mando, en muy poco tiempo, se va a transformar en un rictus, como cuando te pillas los dedos cerrando un cajón.

Cambiando de tercio.

¿Dónde narices está el President Carles Puigdemont?

¿Sigue en Waterloo?

¿Se ha mudado de planeta?

¿Por qué no (nos) dice nada de nada?

El desierto al que nos abocan nuestros “líderes” independentistas ya clama al cielo. Esto es una broma de mal gusto cuando no una operación encubierta para acabar con nuestras escasas esperanzas aprovechando lo del confinamiento. Si a su silencio añadimos el silencio de, por ejemplo Vilaweb y demás prensa supuestamente independentista, la verdad, es como para empezar a hacerse preguntas.

Afortunadamente, los tiempos venideros serán, por razones obvias, tan convulsos, que la Historia (con mayúscula) a todos nos pondrá en nuestro lugar.

Las crisis y, esta es una de gran calado, son también una oportunidad de limpieza cuando no de borrón y cuenta nueva.

Salut i República de Catalunya.

RAMON SERRA
RAMON SERRA
13.05.2020  ·  19:05

Soc subscriptor de ARA i de VILAWEB. i aquesta tarda, llegint el comentari de JOSEP CANALS he estat pensant que jo també he donat voltes amb les dues versions de cada diari.
Despres de pensar ho i pensant que el pitjor per Badalona es que un energumen com en Albiol sigui l’Alcalde de Badalona crec que la Sra. Sabater ha pecat de candidesa no fent res per evitar ho i en Iceta ha fet, com sempre, us de tota la seva politica de clavaguera perque en Albiol i especialment la dreta anticatalana ho fos.
No tenim bons polítics.

Joan Sisó
Joan Sisó
13.05.2020  ·  19:19

Bona tarda, parlant de pactes, sembla que ja ningú recorda que algú va fer President de la Diputació de Barcelona a l’alcaldessa de L,Hospitalet de Llobregat, que si no hem falla la memoria es del PSC-PSOE. I no son pas qui varen guanyar les eleccions.
Aquest si que es un acord de govern.
Salutacions

Josep Marrasé
Josep Marrasé
13.05.2020  ·  19:21

Vicent, la teva editorial m’obliga a reafirmar-me que en política L’ESQUERRA NO EXISTEIX, no ha existit mai. Tot és fer-ho veure i emular gestos. Mira, no es tracta d’alliçonar-te, Déu me’n guard, però si, per un moment, et pares a reflexionar en tots els temps històrics passats, veuràs que les proclames eixides de molts polítics d’esquerra s’han fos com un bolado.
L’esquerra és la perfecció existent en l’espectre polític o, al menys així ho crec. I, la humanitat, aquella que es dedica a la política, de perfecta no en té res. Peró, pensant am tot això, algú pot creure que l’Iceta, tan demòcrata i d’esquerres, pot arribar a fer el bé a quí s’ho mereix i necessita. A més té el cinisme de dir que pertany a un partit progressista. O sigui, maldar com un espiritat que l’aplicació de l’article 155 és cosa que
cal anomenar-la progressisme !! No tinc prou espai per reflectir totes les canallades i malifetes que hem hagut de suportar de tal histriònic personatge. Salut.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
13.05.2020  ·  19:56

Un problema que tenim com a país és que hagi calgut un daltabaix com el que ha ocorregut a l’Ajuntament de Badalona per a que als mitjans de país s’hagi parlat a la fi d’un ajuntament que no fos el del Cap i Casal. Malament anem.
Sobre l’ANC, hauré de ser dur: la propera vegada, en els estatuts de l’entitat de torn s’hi hauran de prohibir els carnets de partit als càrrecs de decisió, o no farem res.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes