frenar

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

TEMA DEL DIA
Censura.
El PSC va arribar a la batllia de Badalona després d’una moció de censura perpetrada el juny del 2018, tan sols amb 3 regidors dels 27 del consistori. El candidat socialista, Àlex Pastor, va arribar-hi amb el suport del PP i Cs. En aquell moment, Pastor no va justificar la mesura adduint la manca de polítiques socials de Dolors Sabater, ni diferències en qüestions sòcio-econòmiques, sinó dient que la batllessa no havia mantingut la ‘neutralitat institucional’ durant el procés independentista. En un discurs llegit amb tremolins i suant, el candidat va explicar que Badalona no era una ciutat independentista però va acusar Sabater d’actuar com si ho fos i va insistir que allò no era cap moció contra un govern d’esquerres, sinó contra una manera de governar, que segons Pastor era ‘sectària i ineficient’.

La motivació de Pastor, teledirigit per la direcció del PSC, no era de fer un govern d’esquerres, sinó de fer fora una batllessa independentista. El PSC volia dinamitar un govern independentista i d’esquerres a la quarta ciutat de Catalunya, a l’àrea metropolitana de Barcelona, un experiment massa perillós perquè si sortia bé es podia estendre i fer perillar l’hegemonia dels socialistes en aquest territori, sobretot pel creixement d’ERC. Els socialistes s’estimen més un batlle del PP a l’àrea metropolitana que no un d’independentista, perquè el PP no els prendrà mai l’hegemonia que tenen en el mal anomenat cinturó roig. Pastor ha estat un batlle dèbil, amb una gestió caòtica, a l’ombra de Xavier Garcia-Albiol, que l’ha fet ballar com un titella; i ha tingut un final lamentable, detingut per haver conduït begut i acusat d’intentar mossegar un mosso. El PSC sabia els problemes de Pastor, com molta gent de Badalona, però no va fer res per a impedir-ho.

Després de la inesperada detenció, es va obrir la possibilitat de refer noves majories per tal que Dolors Sabater recuperés la batllia. Dos anys després de la moció de censura, el PSC ho ha tornat a impedir, ara amb una altra estratègia, presentant candidat propi per escenificar una batalla entre partits suposadament d’esquerres que tothom sabia que acabaria amb Albiol de batlle. Si després del dramàtic final polític de Pastor, el PSC no hagués presentat candidat, demostrant un cert penediment, avui Dolors Sabater seria la batllessa. Sabater ja va renunciar a presentar candidatura a la batllia després de les municipals de fa un any perquè el PSC li va fer xantatge.

Després de les eleccions municipals de la primavera del 2019, Garcia Albiol va tornar a guanyar les eleccions municipals amb 11 regidors, Sabater en va obtenir 7 amb la coalició Guanyem-ERC, el PSC 6, els comuns 2 i Junts per Catalunya un. Hi havia la possibilitat de tornar a fer una majoria alternativa a Albiol, però el PSC, tenint un regidor menys, va condicionar l’acord al fet que Sabater no fos batllessa i que Pastor es mantingués al capdavant de la ciutat. En aquell moment, Sabater es va sacrificar per evitar que Albiol recuperés la batllia i Guanyem-ERC va investir Pastor. El PSC ara tenia una ocasió d’or per a fer a la inversa, i investir batllessa Dolors Sabater, però no ho ha fet. No únicament no ho ha fet sinó que ha continuat vetant el nom de Sabater fins al final. Aquesta vegada, per dignitat, Sabater no es podia tornar a sacrificar i cedir al xantatge impresentable del PSC, que, amb l’excusa d’una majoria d’esquerres, tornava a frenar l’accés de l’independentisme a la batllia.

Dos anys després, Iceta ha tornat el favor que li va fer Albiol en aquella moció censura esperpèntica que va acabar tràgicament per al seu protagonista. No és cap novetat. Iceta i Albiol anaven junts a les manifestacions contra la independència que es feien l’any 2017, van votar contra les lleis de desconnexió al parlament, els seus partits van signar l’article 155 que anul·lava l’autogovern i van aplaudir l’empresonament dels líders independentistes. Malgrat el pas del temps, i malgrat el suport de l’independentisme a la moció de censura de Pedro Sánchez, el PSC no s’ha mogut d’on ha estat sempre. Si fos un partit d’esquerres, hauria fet costat a Sabater, però el PSC sempre posa la unitat d’Espanya per damunt de les polítiques socials que diu defensar. Ho fa a Badalona, ho fa a Catalunya i ho fa a Espanya. El problema és que aquells que bloca el continuïn veient com un aliat natural.

MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig frena la petició de passar a la fase 1 tot esperant més informació.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, és gat escaldat i no vol que el govern espanyol el torni a deixar amb un pam de nas en el procés de desconfinament. El Consell preveia que el País Valencià passaria en bloc a la fase 1 ahir, però el Ministeri de Sanitat espanyol només va autoritzar-la en alguns departaments sanitaris i va deixar fora el 70% de la població valenciana. Puig té previst de presentar una nova petició però ha advertit que no ho farà acceleradament, sense saber exactament què exigeix el govern espanyol. El govern valencià es coordinarà amb el Ministeri de Sanitat espanyol i acatarà els paràmetres de la ‘nova dinàmica’ que falten per complir per a passar de la fase 0 a la 1. En un intent de rebaixar la tensió, el president ha assegurat que no cerca la confrontació sinó la màxima transparència, la claredat i l’objectivitat. I es mostra disposat a acatar les decisions del govern espanyol sempre que siguin raonables. Davant el canvi de criteri amb les PCR, ha assenyalat que no es van fer més proves d’aquesta mena perquè així s’havia decretat, però aquesta setmana s’han reprès.

Compromís endureix el to contra Sánchez després de marginar el País Valencià. La negativa del govern espanyol de deixar entrar en fase 1 el País Valencià ha fet endurir la posició de Compromís, que fins ara havia votat sempre a favor de totes les pròrrogues dels estats d’alarma. El diputat de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, ha exigit a la Moncloa que el pla de desconfinament s’apliqués amb transparència i sense xantatges i interessos partidistes. Altrament, la seva formació refusarà les ‘llentilles mal cuites’ i s’oposarà a una nova pròrroga de l’estat d’alarma. Sobre la votació de la setmana passada, Baldoví acusa el president Pedro Sánchez i el vice-president Pablo Iglesias d’haver fet xantatge a l’oposició per aconseguir una altra pròrroga. Per això, ara exigeix explicacions clares sobre el desconfinament i més confiança en els governs autonòmics. Si no hi ha canvis, Sánchez podria tenir un soci menys per a prorrogar l’estat d’alarma.

Més per Mallorca insta el govern a recuperar el règim especial fiscal de les Illes. Més per Mallorca ha demanat al govern de Francina Armengol que recuperi urgentment el règim especial fiscal de les Balears (REB), amb motiu de l’impacte econòmic negatiu de la crisi del coronavirus a les Illes. En una conferència de premsa telemàtica, el portaveu de la formació al parlament, Miquel Ensenyat, ha avançat que a la comissió d’hisenda i pressupost debatrà una iniciativa presentada pel partit sobre la modificació del REB. Ha afegit que les Illes van començar aquesta crisi del coronavirus en una situació de desavantatge i ara s’ha d’encarar a una crisi econòmica i social, que pot ser molt aguda perquè les Illes tenen una capacitat de reacció menor. En la mateixa línia, la diputada de Més per Mallorca Joana Aina Campomar ha afegit que, després de dos mesos d’estat d’alarma, és el moment de prendre seriosament el REB, d’aprovar-lo i desplegar-lo. Més per Mallorca ha remarcat també que el govern ha de pressionar perquè la Unió Europea compensi les limitacions de les illes amb acords presents i futurs.

Diverses escoles de Catalunya Nord no poden obrir pel coronavirus. Les escoles nord-catalanes havien de reprendre el curs aquesta setmana, seguint les instruccions del govern francès, però unes quantes no ho han pogut fer a causa del coronavirus. A Perpinyà n’hi ha sis que no han obert: Duruy, Boucher, Les Platanes, D’Alembert, D’Alembert 2 i Condorcet. Aquestes escoles obriran dijous, perquè han de menester temps per a acabar d’adaptar les classes a les mesures sanitàries. A la resta del territori, tres escoles romandran tancades per raons sanitàries. Són les de Nefiac, Cornellà de la Ribera i Corbera de les Cabanes. En aquestes escoles algun membre del personal ha mostrat símptomes que podrien ser associats a la Covid-19. Tot esperant els resultats de les proves, les escoles restaran tancades com a mesura de precaució. Els sindicats ja han denunciat que hi ha molts centres que no podran adaptar-se a la normativa contra el coronavirus.

LA XIFRA
El 9% de la població andorrana ha passat la Covid-19, segons els resultats de les proves de cribratge que es fan a tots els habitants del país. De les 40.946 proves que s’havien fet fins divendres, que són les dades que s’han analitzat, hi ha 37.241 ciutadans, el 90,1%, que no han tingut contacte amb el virus.

TAL DIA COM AVUI
El 12 de maig de 1962 Joan Fuster publica el llibre Nosaltres, els valencians, una obra cabdal de l’escriptor de Sueca que ha marcat el nacionalisme polític fins avui.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.