
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
La pregunta és molt simple i el fet que no tinga resposta és molt revelador: quin dia es va acabar la dictadura a Espanya?
Si la mateixa pregunta la fem a Portugal la resposta és claríssima: el 25 d’abril de 1974. Si la fem a Sud-àfrica ens diran que el 17 de juny de 1991, quan el parlament va abolir la Population Registration Act i les altres lleis de l’apartheid, tres anys abans de la victòria electoral de Nelson Mandela. Si parlem d’Estònia hauríem d’anar a parar a la Declaració de Sobirania del 16 de novembre de 1988, quatre anys abans del reconeixement de la independència, quan es van rebutjar les lleis soviètiques i les institucions del país es van transformar de dalt a baix. I així podríem continuar arreu del món. Fins i tot en les circumstàncies més difícils hi ha hagut un moment que el nou règim ha trencat completament amb el passat per a poder fer foc nou. I en la major part de casos no únicament ha trencat amb el passat dictatorial sinó que l’ha jutjat i condemnat. A Espanya això no ha passat mai.
I és a partir d’aquesta anomalia que a Pablo Iglesias els postfranquistes el van embolicar ahir, jugant hàbilment, fins que ell va caure de quatre grapes en el parany. El seu pare va ser militant del Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP), una organització armada comunista que va lluitar contra el franquisme fins el 1978, tot i que mai no ha comunicat oficialment la dissolució. Tres dels militants de l’organització, Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz, van formar part, amb dos membres d’ETA, del darrer grup de presos polítics afusellats per Franco, el 27 de setembre de 1975. De manera oficial, al FRAP hom li atribueix entre cinc i vuit morts en atemptats, tots policies. Però l’organització combinava la lluita armada amb l’activisme polític al carrer i el 1973, en una detenció de membres d’aquest grup que repartien pamflets –no feien pas cap activitat armada–, va ser detingut el pare de Pablo Iglesias, Francisco Javier Iglesias. No va ser mai condemnat perquè la llei d’amnistia va fer que l’alliberassen i es va tancar la causa.
Haver estat del FRAP als anys setanta no fa de ningú una persona millor o pitjor avui: Rafael Blasco, conseller valencià del PP tancat per corrupció, també havia estat del FRAP. Però haver estat membre del FRAP als anys setanta sí que certifica un compromís amb la lluita democràtica en un moment dificilíssim, que ningú no pot menystenir i que caldria honorar en tot moment.
Tanmateix, ahir Cayetana Álvarez de Toledo va fer servir aquesta honorable militància per a desfermar un atac brutal i perfectament intencionat contra Pablo Iglesias al parlament espanyol, atac que forma part d’aquest moviment colpista que anem descrivint de fa dies. Va presentar Iglesias com el fill d’un terrorista, a partir d’una lògica difícil de rebatre, vists els errors que tots aquests decennis han comès els partits demòcrates, i que ahir va deixar en una posició molt incòmoda Iglesias i Meritxell Batet. Segons Álvarez de Toledo, si el FRAP es considera una organització terrorista, aleshores el pare d’Iglesias, per més que fos detingut perquè repartia fulls volants contra una dictadura, no és cap lluitador per la llibertat sinó un terrorista. I pensem què significa això a l’estat espanyol, i encara més en la situació actual.
Una comparança pot explicar-ho bé. Hom podria dir també que Nelson Mandela era un terrorista. Fou el dirigent i fundador d’Umkhonto We Sizwe (‘la llança de la nació’) considerada d’ençà del 1961 una organització terrorista pel govern de Sud-àfrica. Les xifres oficials li atribueixen 130 morts en accions armades, trenta dels quals policies i la resta civils, majoritàriament negres. Però, malgrat això, és evident que no hi ha ningú al món que defense que Nelson Mandela haja de ser considerat un terrorista. Va lluitar per la democràcia i la llibertat del seu país fent servir, durant uns quants anys, la violència. Però aquesta violència era una resposta justificada a la violència de la dictadura i per tant a ningú no li passa pel cap que es puga equiparar al concepte de terrorisme que es fa servir avui. Ni a Cayetana Álvarez, no se li ocorreria de dir-ho.
Quina és la diferència, doncs? Que a Sud-àfrica no hi ha cap confusió en aquesta qüestió, perquè el tall entre la dictadura i la democràcia és net. En canvi, aquest tall és inexistent a l’estat espanyol. Com que no va haver-hi mai cap tall i el règim es va perpetuar amb un canvi de formes, cada vegada que al règim li interesse estarà en condicions de fer passar bou per bèstia grossa. I així Fraga, que formava part del consell de ministres que va donar el vist-i-plau a l’execució de Julián Grimau, és un constitucionalista que cal enaltir, mentre que el pare d’Iglesias, que lluitava per la llibertat, és un terrorista que no sols cal condemnar sinó que condemna el seu fill. Simplement, els franquistes mantenen el control del relat perquè mai ningú, especialment els socialistes, no ha vist seriosament la necessitat de revisar el passat, de reescriure’l, d’honorar els lluitadors per la democràcia, de castigar els còmplices de la dictadura i fer justícia. I per això passa tot això que passa.
PS. Tercer cap de la Guàrdia Civil apartat o destituït, no se sap, ahir. Cerqueu en un diccionari el mot cuartelazo, que és d’aquells que l’espanyol ha regalat a totes les llengües del món…
57 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
27.05.2020 | 22:02
Si no hi ha data de caducitat, no hi ha dubte. El règim de Franco continua vigent. O no?

JORDI PIGRAU
27.05.2020 | 22:15
Les paraules de la feixista demostren fins a quin punt no hi ha democràcia…
El més trist de tot es que presenteu això com una ‘victòria’ de la dreta, quan es a l’inrevés, la dreta es posa ‘nerviosa’ (i tergiversa coses que no venen al cas) perquè el que passa amb la gc li enfonsa tot el relat..Errors gravíssims del PPSOE que potser ens indiquen el ‘Momentum? Sabrem aprofitar.ho?

Joan Pere Le
27.05.2020 | 22:16
Chapeau !

Bonaventura Casanova
27.05.2020 | 22:20
Avui vull ser el primer en comentar la seva Editorial. Nomes dir-li que me he emocionat. Gràcies pel seu escrit i les seves reflexions. Encara hi ha esperança, mentre algú hi escriga allò que cal que sigui dit.

Josep Almar
27.05.2020 | 22:25
Ara i aquí, jo, equidistant! Quin confort, quina pau, quina joia de viure… això és el que feien molts dels esquerranosos el 2017. I ara ploren? Doncs mira, ara no toca. Ara toca penedir-se de les covardies dels últims anys i fer propòsits d’esmena. Em temo que no passarà i per tant, nosaltres els indepes, per una temporadeta curta, a mirar el teatre de fireta de la política espanyola.

Jordi Zamora
27.05.2020 | 22:33
Com sempre, la història depèn de si es guanya o es perd. Si Menahem Beguín hagués perdut, seria un terrorista. Com que van guanyar, és un heroi.

laura arboç
27.05.2020 | 22:45
El context no ha canviat i per tant no poden argumentar en contra del que diu Cayetana…Si ho fan, se situaran en el context de l u d octubre…en un context de lluita contra els fets que es van anar succeint a Catalunya des d abans del 36….amb l empresonament del Govern … Si no fan aquest salt contextual sempre quedaran atrapats per les definicions que el context marca i mai seran lliures … com ens explica R Rorty…. i això malauradament també serveix per a qualsevol que vulgui construir re de nou…redefinir obliga situar se sempre en un altre context …i així és com es construeix… i això és crear noves estructures… que tothom diu…

Carme Garcia
27.05.2020 | 22:57
La medecina que us estan donnat es molt amarga oi? Mentrés els nostres exiliats i pressos us o deien, no feieu cas, ara continueu callan, peró fen veure que lo vostre es pitxor per aixó destituiu als personatges repugnants com aquest camisa blava.

Matilde Font
27.05.2020 | 23:02
Com diu Josep Usó, no hi ha hagut data de caducitat del franquisme, ni cap partit d’àmbit espanyol, vol que la hi haja.
I anar fent.

Gemma R.
27.05.2020 | 23:04
Cuartelazo: sublevación militar.
Podemos té un problema dés del 3 Octubre que no ha volgut veure i ha fet l’ estruç. Ara sembla que descobreixin la sopa d’ all i están sorpresos. Echenique ha fet un twit ón només dèia: ” Lawfare”. Recordeu quantes vegades ho vam repetir?, els articles que es van escriure, sobretot per part de Gonzalo Boye, i teus Vicent, en més d’ una editorial, o dels presos polítics, Elisa Beni, etc. Res, ni cas. Estàvem en una democracia de les millors del món mundial, i no sabiem el que dèiem. La paraula presos polítics, només l’ hem fet servir nosaltres, tots s’ han negat a reconèixa’ ls com a tal. I ara que surt un d’ aquests infàmes informes contra el gobierno, plegat de mentides i manipulacions igual que les desenes que s’ han fet contra l’ independentisme, ara sí que diuen ” Lawfare”. Felipe VI va veure que no passava res el día 3 octubre per agafar el timó. I li han donat 3 anys per portar el vaixell cap ón ell volia per a tal de salvar-se. No serà perquè no estàven avisats.

Marcel·lí Corominas
27.05.2020 | 23:40
Magnífica editorial. Res més terrible per la democràcia que no acabar radicalment amb la dictadura. Poder econòmic, poder judicial, concordat, llei d’amnistia, himne, bandera, rei, han perpetuat el model imposat pel franquisme i han emmordassat els partits polítics que no hi han sabut plantar cara. I ara callen davant un sistema que aplica la lògica de la dictadura, quan s’accepten com intocables reis corruptes; poders judicials i policials que empresonen la dissidència política i arengues al congrés titllant de terroristes els defensors de la democràcia Aquella democràcia que combatia el franquisme, no aquesta que fins i tot ha finançat la Fundación Francisco Franco, encara legal. Quaranta anys de pau i ciència?. O son seixanta cinc ja?.

Jaume Bosch
27.05.2020 | 23:46
Tot això ja jo sabíem, per això i més volem marxar. No vull parlar més d’Ejpaña, vull marxar.
Ho fem ja o seguim xerrant dels sexe dels àngels i ens tornaran a fotre.
La orquestra seguia tocant mentre el Titànic s’enfonsava.

elisabet sanz
27.05.2020 | 23:47
Gràcies per explicar nos la realitat que ens envolta. La llàstima és que els diaris com el seu a Madrid no existeixen. En fullejo alguns i ni els de dretes ni els d esquerres no volen ajudar aquesta democràcia que va començar per mi el any 1978.

Pauli Morer
28.05.2020 | 00:14
De debò s’ha acabat?

Josep Ramon Collado
28.05.2020 | 00:19
Crec que els partits “antifranquistes” mai no ha tingut cap interés en revisar el passat perquè saben que ells, van ser part d’aquell negoci. Especialment els socialistes: no trencar amb el règim a canvi d’espectatives de poder, a canvi d’un bipartidisme sota el paraigües monàrquic. Per això també van acceptar una llei d’amnistia que no només amnistiava als activistes democràtes, també ho feia amb els feixistes més visibles, i, sobretot amb tot el règim!
I mai no han volgut ni volen questionar ni castigar als complices de la dictadura perquè ells també en són de complices, si més no d’haber-ho encobert sempre, fins ara.
M’agafo la llicència de fer un joc de paraules amb el títol de la teva editorial i, més que preguntar al passat: quan va acabar la dictadura?, li pregunto al futur: quan començarà la democràcia?
I espero que a Catalunya, el futur democràtic pugui començar ben aviat amb la República!

Antoni López
28.05.2020 | 00:28
Trencar amb el passat, el seu, no ho faràn mai; pera ells seria perdre la pau abent guanyat la guerra: mal negoci que posaria en perill els cigrons que, potser alguns d’ells , s’els haurien de menjar a la presó. El director fa una editorial massa pulida per contestar a una barroera de tres cognoms que acaben a Toledo; si n’es de llarguerut. Aquesta milady no te clara la diferencia entre honor i dignitat i a sobre es lletja i i”de descaro
muy aristocratica i poco aristotélico.”

Robert Mora
28.05.2020 | 00:50
I per la mateixa raó que el pare de Pablo Iglesias és un terrorista, Meliton Manzanas Comisari al País Basc i col•laborador de la Gestapo durant la guerra civil i conegut torturador és una víctima del terrorisme, com també és una víctima del terrorisme l’Almirall Carreró Blanco, i Franco un leal i llegit cap d’Estat i de govern…
En efecte han covat l’ou de la serp i és ben verinosa, i ara a sentir de l’ou.

Núria Nadal
28.05.2020 | 01:05
Al “estado espagnol” li han explotat les mentides als morros….i ara es queixen.
Contra Catalunya i contra els catalans tot s’hi val.
Ara tasten la seva pròpia medecina.

Josep Gualló
28.05.2020 | 02:06
Si la pregunta és, quan es va acabar la dictadura a Espanya? La resposta ja està tàcitament contestada en el propi editorial. La dictadura no s’ha acabat i els dictadors tenen la facultat de declarar terroristes o el que vulguin a qualsevol.

Joan De
28.05.2020 | 05:02
Tota Europa (menys la Ñ) van lluitar per fer front el nazisme… i, amb l’ajut dels EEUU, va poder guanyar. Per això porten 75 anys cel.lebrant la victòria contra el feixisme, i les democràcies han sobreviscut i s’han pogut desenvolupar a la Unió Europea. Mentrestant, a España, els guanyadors de la guerra civil van cel.lebrar la seva victòria amb una dictadura de 40 anys i 45 anys més, sota una suposada democracia monàrquica. Una democràcia només es pot construir a partir del respecte entre les persones. I no em sembla que estiguem encara en aquest punt de la nostra història.

Joan López
28.05.2020 | 05:12
El problema es que el PSOE està plé de franquistas, com Felipe Gonzàlez, que va fer aquet home per la democràcia?enganyar al poble. La pregunta que faig ara es molt important: Que ha de fer Catalunya i als catalans amb al qué se està preparant ?
Ara mes que mai toca buscar internacionalment recolzament de paisos forts. President Puigdemont posis a trevallar amb aquet objetiu.

Carme Perello
28.05.2020 | 07:03
l’esquerra???? a qualsevol ara al segle XXI li diuen d’esquerres. que el govern ezpañol, dit socialista, està “fent neteja urgent”, dins files de “los cuerpos de seguridad d’ezpaña”, és preocupant molt preocupant, no pel fet en sí, perquè això fa anys que haurien d’haver-ho fet, sinó de la manera tan urgenta.
Que ho faci el governs, que ens van posar els militar, disfressat de salvadores de pandemia, vol dir, que s’ESTÀ coent un moviment dins els tricornios-grises-umes-, etc, etc, etc, “tú ja m’entens”. No cal ser gaire espavilat per adonar-se’n.
I sapigueu….els que reberem més serem els catalans, perquè ens faran servir d’exemple, del que un poble “constitucionalsezpañolpatriota”, no ha de fer.
…….I preparem-se, perquè aquesta ezpaña, no perquè sigui mediocre, sinó perquè no té opinió democràtica, amb una societat sumissa,preparem-se per continuar el que vam començar fa anys, el que els nostres representants a la presó han començat…..el cami cap a l’independència.
La pregunta és: estem preparats per continuar? estems preprarats per patir, i no és una dita ni una cançó, ens tornaran a fotre d’òsties, que és l’únic que ezpaña sap fer.

Albert Miret
28.05.2020 | 07:17
Doncs a mi em sembla divertidíssim veure com es llencen els trastos pel cap, i em llevo cada dia amb ganes de veure les animalades que s’han dit. Ho sento per a qui no li agradi -ho sento?-, però jo gaudiré cada dia, cada hora i cada minut veient i assaborint com autodestrueixen aquest engendro maligne que tenen els pebrots de dir-ne país.
Vers al tema d’aquesta donota, hi ha una cosa que em crida l’atenció, i és perquè encara avui no és pública l’ascendència de tota la feixistada espanyola. M’agradaria saber quants membres del gobierno i de l’oposició són fills o néts dels criminals, torturadors i assassins més significatius de les generacions passades. O, per no haver de fer tants toms, almenys dels principals. Sé que ho tenen tot controlat i no s’edita cap llibre ni cap web amb aquesta informació que en qualsevol país democràtic es vendria poc, però aquí ens els prendríem de les mans, perquè sempre hem viscut a la postguerra. Voldria tenir un compendi tipus diccionari de F de P espanyols, i estic segur que les anteriors generacions d’aquesta desgraciada omplirien molts capítols.

Blanca Anguera
28.05.2020 | 07:19
Va ser l’equidistant Pablo Iglesias el que va acusar als independents per “despertar al feixisme”, oi? Com si aquest fos el problema.

Bernabe Molina
28.05.2020 | 07:24
Es pot dir mes alt pero no mes clar. Nomès un element per a la reflexió, aquesta operació anomenada “transició” va comptar amb la col·laboració i patrocini dels EE.UU i la RFA (República Federal d’Alemanya).

Carles Serra
28.05.2020 | 07:32
Una part important de la societat catalana i espanyola, durant aquest 40 anys que li varen dir democràcia, han participat i acceptat que se li diguis així.
La llista de polítics que militaven en el temps de Franquisme en partits revolucionaris comunistas, com fa esment l’editorial aquest del PP de València, l’ex-ministre Pique, el famós Felipe González, els Maragall i així una llarguíssima llista, com dic, en ajudat a no fer netejar del franquisme a les institucions, tant a les espaÑoles com a les catalanes; a partir del 1-O hem descobert que molts d’aquest revolucionaris i demòcrates, tenen la mateixa actitud i ideologia dels elements franquistes; per això quan a Pablo Iglesias li diu una franquista com aquesta Cayetana, que sun pare era un terrorista, el descoloca i a més no fa una defensa de la lluita per la democràcia que feia sun pare, per què ell també se sent part d’aquest sistema del 78.

Rosa MONTSERRAT
28.05.2020 | 07:35
Com sempre el senyor Partal, com si fos un indi cherokee clava la flecha al bellmig de la diana. La eminentísima y reverendìsima F. d. P. senyora Alvarez de Toledo descendenta directa de conquistadors, cardenals, tractants d’esclaus i de rucs (cavalls salvatges dels indis),… “cual AVE FÉNIX” s’ha dignat aterrar (com si vingués en una nau de l’estratosfera) a los MADRILES, con su palmito, su tango y su bata de cola (que suposo no deu haver estat mai a la feria del Rocío ni falta que fa).
En quan al senyor Iglesias (sense calificatius ni a ell ni per el seu pare, que es van mullar abans i ara mentres que la muy honorable Cayetana. com qualsevol altra Cayetana R.I.P. “nos quiere enmendar la plana”. Suposo que deu ser la plana del cartipas… o no?
Pero Catalunya, com fa unes decades deia aquell slogan “Spain ist different”, és pactista. O ARA ja no cal que ho sigui? Haurem de consultar la bola de vidre? Ara convé que de boles de vidre n’hi hagi una a cada cantonada… primera i principal per no tornar a ensopegar en aquella pedra que a Catalunya, sempre, ha sigut la mateixa: esperar la Moma (que no es el Museu de Nova York) i veure venir (la pastanaga de Platero), per a reflexionar, fer meditació (en diu un pagés del meu poble) o fer rogatives… que si no vol plourer… Com diu en Raimon: Al meu petit país la pluja no sap ploure: Centrals nuclears, plataformes gasistes, industries químiques, contaminació a dojo, estafes, carrers bruts, dropada a go-go,…

Anna Maria Porta
28.05.2020 | 07:38
Però que esteu dient ? ” España és el país mas democràtico del mundo, Nadie nos tiene que dar lecciones de democràcia . España Ole !! ” Com deia l’enyorat Capri ; No hi ha res a fer. Aquí ho deixo. Bon dia.

Jordi Torres
28.05.2020 | 07:49
Un editorial esplèndid, un altre. Gràcies Vicent!

ASERET ALMAR
28.05.2020 | 07:59
Tota la raó Vicent!. Quan es va fer la transició es parlava amb naturalitat de CANVI DE JAQUETA. Era una forma de dir que els que ahir eren franquistes, avui s’han fet demòcrates. I la premsa de l’època n’anava plena d’aquestes conversions. Què se’ls demanava als nous demòcrates que demostrés la conversió? Res. Simplement ells ho deien i ja n’hi havia prou.

Ricard Portabella
28.05.2020 | 08:25
Molt bon editorial. El que tots sabem, però explicat de forma precisa.

Marcel Barbosa
28.05.2020 | 08:27
Els carrers han de ser nostres. Mentalitze-mos que ens fem controladors d´aquesta terra-que ens l´han fotut els piolins disfressats de mossos-o continuarem submisos. I no cal insistir de com s´enfonsa el veí, que ja està clar. Avancem a lo nostre d´una vegada.

jordi Rovira
28.05.2020 | 08:44
És ben clar que estem al mig d’un colp d’estat tou. Les declaracions de l’advocacia de l’estat, no ho poden deixar més clar. I la prova del cotó està en l’estudiat discurs que fa de paraigües per a tal perversa pretensió. El discurs que tant bé assenyala dia rere dia aquest editorial, sona com passat pel llibre d’estil d’una oposició que directament té un propòsit d’implosió. La mateixa oposició on C’s no sap si hi ha de ser, o no. Si ahir ens recordaven l’eslògan iugoslau: iugoslàvia és impossible; avui en tenim una versió espanyola que va de Cayetana a Cayetana, per tirar quan els toca i encara que no els toqui. Ep! Amb incongruències tals com demanar per què li carreguen el pes de la família, mentres fa el mateix però a la inversa amb el seu adversari. Tant li fa! Ells sí que passen a la fase 3: tot s’hi val. La qüestió rau en saber si són contraccions de part, o actes reflexos del coma en el que van arribant. Ahir el extinent Segura, apostava per això darrer.

Josep Salart
28.05.2020 | 08:54
El llinatge d’aquesta dona és dels més sanguinaris, sinó el que més, des de fa cinc-cents anys. Només de pensar amb el duque el alba i els Paisos Baixos, ja em ve pell de gallina.
De totes maneres, no es mereixen el meu bon dia ni en Pablo ni la Cayetana, ni cap espanyol. Per mi i per molts catalans, son iguals com dos gotes d’aigua, que van contra la meva llibertat i a favor de la meva esclavitut.
El primer per ser un fals, un aprofitat, content d’haver passat somrient el filtre de l’ibex i un maltractador de la memòria del seu pare. Ella, per saber-se segura de que els que imparteixen justícia,la aplaudeixen amb les orelles i d’aquesta manera pot caminar pel carrers assassinant verbalment a qui vol i caminant amb tota la pelvis un metre per davant seu com si rés.
Dit això, continuo pendent de rebelar-me de la manera que sigui, economicament primer de tot, i al carrer, tot seguit. Em quedarà només votar una llista oberta i un líder. Abstenir-se professionals del diner fàcil, trileros, embaucdors i tota mena de bestià amb els noms i cognoms que tots sabem de “carretilla”.

Pep Agulló
28.05.2020 | 08:57
QUIN DIA ES VA ACABAR… (LÍMITS)
“Si volem traçar un límit al pensament, hauríem de trobar els dos cantons del límit pensable… hauríem de poder pensar allò que no es pot pensar”. La paradoxa d’en Ludwig Wittgenstein
Si el 39 representa el franquisme i el 78 (la “transició”) el neofranquisme, que és la continuació el franquisme per altres mitjans… resultarà que no hi ha límit, no hi ha ruptura, hi ha continuïtat…
LLIBERTAT I AMNISTIA!
PS. Ahir Xavier Utrilla es va sentir interpel·lat pel meu comentari. Li agraeixo el seu aclariment. Li agraeixo el seu play fair li agraeixo els seus comentaris que sempre desprenen arguments d’anàlisi. Xavier, no t’has de disculpar pas de res. Salutacions.

francesc felip
28.05.2020 | 09:06
Si avui ens parlessin del militarisme japonès quedaríem bocabadats. I és que el Japó acabada la guerra va fer net. Una catarsi, a l’igual que Itàlia i Alemanya. Però hi han dos països que no ho varen fer: Rússia i Espanya. En conseqüència Stalin i Franco segueixen ben vius. I ara qualsevol ho arregla.

Joan F Ruiz
28.05.2020 | 09:52
La data de la fi de la dictadura colpista de Franco hagués pogut ser quan el PSOE va assolir una majoria absoluta aplastant de més de 200 diputats al Congrés.
En aquell moment la parella que comandava el PSOE (que avui sabem neofranquista disfressada de socialistes) Felipe González i Alfonso Guerra, van tenir a les mans la oportunitat única de fer net, com es va fer a Alemanya i vom es va fer a Itàlia.
No ho van fer, van consentir que els criminals colpistes contra el govern legítim de la República, continuessin al mateix lloc comandant des de l’ombra i mantenint el franquisme ben viu.
Com diu el Sr. Partal, és una barbaritat que es puguin dir actualment terroristes als que van lluitar per la llibertat, i alhora els colpistes assassins i els seus fills, tinguin la cobertura de dir-los-hi “demòcrates”.
Ho podem agrair a Felipe González, a Alfonso Guerra, al PSOE de aleshores, també al PSOE d’ara, amb els Pedro Sànchez, Marlaska, Robles, Borrell, Iceta, Granados….., així com també a un Podemos-Comuns que per un plat de llenties han traït el sentit d’un 15M que els va catapultar.

Josep Maria Martín
28.05.2020 | 09:52
Però algun dels lectors creu que la dictadura de la Corte espanyola va començar amb Franco?
El general va ser nomes un recopilador de les essències imperials del cinc-cents anys.
La mateixa republica Espanyola d’Azaña era una dictadura d’estat centralitzat.

Josep Soler
28.05.2020 | 10:11
No, si la pregunta del Vicent es perfecta. Quan es va acabar la dictadura?. Doncs a Espanya (amb Catalunya dins) mai.
Un bon dia, al llit, envoltat de totes les benediccions, va i es mor el darrer dictador feixista de la historia. Ho fa trenta anys mes tard del compte i veus ací que, els secretaris presents diuen: que farem ara per continuar amb el mateix rotllo?.
La resposta la tenen en que els de FliK i els de flok diuen que si que volen ajudar, al mateix temps d’un tal Compte de Lampedusa, que sap de que va la cosa.
Es diu que el passat , es el passat i que a partir d’ara tots anirem tant be, sempre que acceptem un reglament, igual com el d’aquelles financeres que et venen un préstec, fent permaneres de no deixar-te veure mai la lletra menuda i que tu, per petita ni en fas cas.
Amb tot, jo diria que avui (com a molta gent) en Pablo Iglesias, deu haver meditat una mica, sobre el paper que li toca interpretar a partir d’ara.
Felicitats per l’article (tots els articles que feu) Sr. Partal.

Joan Xuriach
28.05.2020 | 10:27
Totalment d’acord amb en Josep Salart.

Jordi Butinyà
28.05.2020 | 11:05
Amb tot aquest tuf de feixisme, suposo que l’esquerra iberista, una vegada més, caurà en l’error de dir-nos i fer que ara toca ajudar a l’esquerra espanyola. Doncs no, jo no penso moure un dit per aquests. Que es mengin el que han cuinat. Tots recordem, NI OBLIT NI PERDÓ!
INDEPENDÈNCIA

Umberto Ciotti
28.05.2020 | 11:27
HAY QUE ACEPTAR LA GUERRA
Y HAY QUE COMBATIRLA PARA GANARLA.
Hay que ser totalmente concientes que no hay nada más noble que la guerra contra un podrido “Estado de criminales”.
Estos muy sucios de una España putrefacta
– con toda la bestialidad de las palizas del 1 de octubre 2017, con todo el repugnante juicio farsa del “Tribunal Supremo” contra personas inocentes, con toda la arrogante oposición a la liberación inmediata de los presos políticos como pedido por Amnesty International y la “Oficina detenciones arbitrarias” de la ONU –
Tienen la cara durisima de los peores y sangrientos criminales de llamar terroristas a los Catalanes.
Estoy asqueado de vivir en una Catalunya humillada por la brutalidad y la suciedad mental de una España de criminales.
Una tierra espantosa donde la cultura dominante es la falsedad, el engaño, la prepotencia, la manipulación de las mentes, la agresividad mental para someter la gente al servicio de la bestialidad del más angustioso cierre mental.
Esta y solo esta es la “cultura” de esta gente crecida al gusto de la sangre.
Y delante de estos monstruos solo hay dos opciones: la de abrazar esta “filosofía” de vida, degradar el propio ser a la bestialidad y ganarse el propio lugar de poder criminal en la familia, en el trabajo, en la sociedad o rendirse y ser un siervo obediente y callado.
Todo este país es organizado alrededor de esta “filosofía” de vida. Así que mas uno trepa en la escalera del poder mas es un monstruo degenerado por la bestialidad.
El “Estado”, desde el uniformado con mucha gana de pegar palizas a quien quiere salirse del orden impuesto, hasta el magistrado, el político, el ministro, el jefe de “Gobierno” y en cima de todo el jefe de “Estado” es una estructura jerárquica estructurada en la “cultura” del cinismo y de la violencia.
Así que:
Todo individuo y toda sociedad que se reconoce en los valores de la apertura mental, de la Verdad, de la integridad de Conciencia, de la autonomía de juicio, entonces de la Libertad, los Derechos Humanos, por esto mismo de ser expresión de unos valores antagonistas a los de la bestialidad, se encuentra subjeto a una persecución exterminadora …
No hay posibilidad de compromiso entre las dos “culturas” y lo que pasa es que siendo la primera “cultura” la de la violencia y la segunda la del pacifismo es esta ultima que, si no reacciona, si no se defiende con determinacion, está destinada a sucumbir y a encontrar fatalmente la derrota.
El poder del crimen de imponerse sobre el pacifismo es la fuerza que hace ganar los criminales encima de toda la gente honesta.
La criminalidad gana sobre la honestad simplemente por su predisposición natural a usar la violencia.
Es lo que está pasando a Catalunya … Solo la fuerza de la desesperación consiguiente a no querer rendirse, a no aceptar de destruir la propia Conciencia y no aceptar entregarse a la bestialidad puede convencer los “buenos” a aceptar la guerra.
Solo cuando la honestad acepta la guerra entonces por su superior calidad mental de inteligencia y determinación puede aplastar la criminalidad y su espantosa miseria mental.
Hay que dar el honor que se merece al pueblo Vasco … La táctica militar de ETA fue equivocada … Meter bombas y matar a inocentes sirvió a la España franquista y criminal a llamar terrorismo lo que en realidad fue una guerra de liberación …
Cierto es que si es Verdad que estoy asqueado de vivir en una Catalunya humillada por la brutalidad y la suciedad mental de una España de criminales aun más asqueado estoy delante de una Catalunya llorona e inepta, cobarde y sumisa que no sabe sacar fuera su espirito guerrero y volcarse anima y cuerpo, sensibilidad e inteligencia a entrar y ganar la guerra.
Catalunya está en condición de desarrollar una guerra de liberación contra la España bestial en un modo mucho más preciso, más inteligente más contundente de la que combatió el pueblo Vasco sin dejarse ensuciar de terrorismo por estos criminales de España … Ellos si que son los auténticos terroristas que quieren aplastar todas expresiones de Derechos Humanos.
Encima de todos estos cobardes no puedo soportar gente como Junqueras que, también siendo un perseguido, todavía no se lo cree hasta que punto de violencia puede llegar un país de criminales. La suya se llama cobardía. La gente como el es tan cobarde que se encuentra en la imposibilidad de aceptar la realidad mas evidente … La realidad de una España espantosa … No ve el chorro continuo de suciedad y de violencia de cada día que viene arrojada con determinación criminal encima de todo y de todos … No la ve esta violencia porque se impide pensar que sea posible… Una violencia bestial que no es ocasional, sino estructural como certifican los masacres cumplidos por España en medio mundo que son historia de un país de asesinos … Engañan a ellos mismos con la invención de un dialogo imposible … Cierto es también que hay gente que solo quiere el poder y en su miseria mental no se da cuenta que querer el poder encima de todo es aceptar la deriva de una degradación moral que es la misma de una espantosa España franquista.

LLUÍS CASTILLO
28.05.2020 | 12:00
Com quasi sempre Editorial precisa de bon llegir. però… Jaume Bosch 23:46h “Tot això ja ho sabíem, per això i més volem marxar. No vull parlar més d’Espanya, vull marxar”. Ricard Portabella 08:25h “Molt bon editorial. El que tots sabem, però explicat de forma precisa”.
I mentre no siguem capaços de marxar, teràpia de grup. Salut.

Eduard Samarra
28.05.2020 | 12:02
Com a apèndix del que vaig dir ahir, ja que em va venir al cap més tard, és això sr. Director: per què? Per què creu que hi ha tanta gent, cada dia més, que està tipa de l’anàlisi minuciós obsessiu de la realitat del Règim? Potser això és un senyal que hi ha un mar de fons, que els marcs mentals estan canviant? Potser és això que mereixeria la pena d’investigar-se? Doncs què vol que li digui, jo trobo que hi hagi més i més gent que s’adoni que no ens podem passar la vida plorant és positiu, encara que estigui verbalitzat d’una forma que doni lloc a malentesos.
Sr. Miret, el que vostè descriu és Schadenfreude, un mot que l’alemany ha regalat a l’anglès i potser a alguna altra llengua.
Sobre l’article d’avui, lingüísticament parlant no sé a què es refereix quan diu que aquest mot de cuartelazo l’ha regalat el castellà a “totes les llengües del món.” Jo només l’he trobat al Websters en anglès.
Quin dia es va acabar la dictadura a Catalunya?

Joan Vázquez
28.05.2020 | 12:10
Un record per a Salvador Puig Antich. No t’oblidem!

David Mascarella
28.05.2020 | 12:11
A aquestes alçades, i sobretot als personatges tan esperpèntics com aquella, o aquell Valls, i d’altres, només hi ha una resposta: la burla directa, amb tota la ironia i finor que calgui, però la burla als morros. És el mes efectiu per trencar la imatge de duresa que pretenen donar.

XAVIER UTRILLA
28.05.2020 | 12:36
No, no ha acabat la dictadura a día d’avui, encara. Ni tampoc va començar amb el cop d’estat feixista. En la línia que apunta en Josep Maria Martín, va ser (es) una variant d’anteriors dictadures, sigui en forma de república o monarquíes absolutistes, que sempre han (hem) patit. En tota la seva negra història. Han creat un poble que és caldo de cultiu per les dictadures, s’hi troben còmodes, i en aquest cercle viciós horrible viuen. Amb els pitjors governants de cada época, de la mà de la pitjor església, sempre.
Ni la cultura grega, ni l’ordre romà (tret de la legión?), ni el pensament renaixentista del XV, ni cap revolució social, ni industrial, ni cap corrent filosófic del XIX, ni… Res ha passat per ells. Són aquells bàrbars que van baixar de Covadonga, barrejats amb els bàrbars centreeuropeus que un dia els van envair.
Podríem esperar d’aquest poble que faci un canvi de formes, una remodelació d’estructures, un judici democràtic, una conciliació? En quin pensament humanista es basarían, en quin sentit de la justícia? És una impossibilitat cultural, penso.
Las Cayetanas de torn, són la norma i les poques excepcions las confirmen… Hauríem de desfer-nos d’això el més aviat possible, que el món democràtic europeu (amb totes les seves imperfeccions) és molt maco de viure i culturalment enriquidor.
PS Abraçada, Pep.

PAU BOLDU
28.05.2020 | 13:07
La constitucio del 78, que fa rei al elegido pel terrorista Franco, explica que es una constitució franquista. Ara si la gent la vota, potser es que els espanyols i catalans son franquistes per natura. La rendició prostitucional del 78 ens ha portat a on som, a una españa franquista i que la democracia es arraconada.

Xavier Marcet
28.05.2020 | 13:21
Definició de la RAE:
cuartelazo
1. m. cuartelada (‖ pronunciamiento militar).
Doncs això, estem avisats !!

Josep Marrasé
28.05.2020 | 13:49
La dictadura, a Espanya, va començar amb la mateixa política. Per tant, la democràcia no ha existit mai. Arribo a aquesta conclusió, tan contundent, només fent un petit repàs a la història. O, és que, el Conde-Duque de Olivares es va expressar sempre com un demòcrata? I, com aquest individu, en trobaríem en nombre ingent Resumint: ni la dictadura va finir el 1976, ni la democràcia començà aquest mateix any. Tot plegat va ésser una aixecada de camisa. Els Fraga i Martin Villa, a més, ens encolomaren una Constitución que, més tard, va esdevenir sagrada; més que la Sagrada Familia. Allò que havia de ser una ruptura, es transformà en reforma. La xocolata del lloro, vaja!!

ramon Feixas
28.05.2020 | 14:04
És cert que és ben caricaturesc que una feixista al 100% pogués dir el que va dir a Pablo Iglesias, i que el no haver canviat els criteris jurídics amb la a la transició, fa la imatge caricaturesca. Però no ens enganyem. A nivell mundial és considerat terrorista aquell que no prou força armamentista per defensar-se. Sempre el més bèl·lic és el que decideix qui és terrorista i qui és antiterrorista. I la ciutadania mentre pugui creure que el més terrorista que es proclama antiterrorista li donarà seguretat s’afegeix a considerar terrorista al perdedor. És cert que els considerats terroristes, com que no poden lluitar contra els seus perseguidors, maten a gent que no mereix cap culpa, però negar-se a reconèixer on és l’ull de l’huracà fa que l’espècie enlloc d’evolucionar, involucioni i la solució de posar-se sempre al costat del més fort, deixa ser una solució de subsistència pere esdevenir un principi cultural que deshumanitza la humanitat. Qui ha de posar pedaços als seus pantalons per necessitat no és el mateix que hi posa pedaços per seguir la moda En canvi sol l rebre més befa el que ho fa per necessitat.

jaume vall
28.05.2020 | 14:46
Interessant, elocuent, pedagògic editorial.
Però, jo avui encara escriure sobre “ahir” sobre el que vaig llegir a l’editorial i als comentaris del magistral “Quatre constatacions i tres conclusions”
1. En acord.
F.X. Gómez, ens comenta que fer complir la llei és tenir la força per a imposar-la . Sempre ha estat així, per tant, “passar de llei a llei” si no tenim la capacitat coercitiva, no serveix. Aquesta capacitat coercitiva passa per una minoria violenta que la vulgui i pugui imposar (cas sòviets després revolució russa) o una majoria no-violenta però decidida que la faci hegemònica, inexorable. Tots aquí -quasi tots- apostem per la segona. Però, som prous? Som hegemònics?
Francesc Gilaberte, gràcies per la valentia (i telepatia) perquè pugui estar d’acord amb tu / vostè : “calen lideratges forts i decidits…. amb ERC no anirem enlloc ; JxCat només en salvo uns pocs ; CUP ni la considero”. Igualment.
Josep Salart : Comparteixo l’escepticisme (i el punyent comentari (cínic ? quirúrgic ? catàrtic?) “gent a la presó, però malgastem energia sobre quin disseny han de tenir les mascaretes. Som covards… ERC no és independentista.” Deunidó.
X.Utrilla, E. Samarra : També es senten interpel·lats per la clarivident editorial, en el sentit de que de sempre han focalitzat la preocupació en “allò nostre” més que no pas en la veïna subdesenvolupada i impossible Espanya. Reclamen “maduresa” per poder criticar també el que estimem, i que “les coses les guanyen qui les vol”.
2. No vull dir en desacord, però m’adreço al company Pep Agulló, i també li dic que la crítica a certs aspectes del que llegim en les editorials no és una crítica a l’editorialista, ni molt menys, i òbviament no té cap voluntat de posar pressió (segur que ni volent, li podríem fer pessigolles intel·lectuals). No només això sinó que som ben conscients que quan s’exposa la nostra visió és gràcies a la generositat que té l’equip de Vilaweb de donar l’oportunitat i l’espai als associats perquè ho poguem fer. És de malnascuts (malparits) no ser agraïts. I personalment mai em veuran sent desagraït a qui em fa un favor, em dona una oportunitat.
Em permeto personalitzar aquest comentari, precisament perquè la immensa majoria de les vegades estic d’acord amb tu/vostè, i per tant, avui és una petita discrepància.
3. Propostes. Per seguir en la línia de fer propostes per al nou país, al mateix temps que “comentem la jugada”, avui, la meva 9a. no és exactament meva. Senzillament ratifico el que ahir van exposar Jordi Pigrau, Gerbert Von i Roser Caminals. Per tant, la proposta triple és :
– “Espanya és impossible”, anar insistint en aquest lema, fins a fer-lo global.
– “1 d’octubre” alternativa a mig termini perquè sigui la Diada Nacional catalana. Ja n’hi ha prou de celebrar derrotes. Hem guanyat un enemic poderós, que ni va olorar la nostra determiniació ni enginy, i que va haver-nos de pegar per exercir el vot (pegar avis, senyores, no ho oblidem MAI !!!)
– “viurem millor” la república catalana és per viure millor. “Viure”, davant la mort que representa Espanya (hepatitis, colza, coronavirus, gal, “suicidats” del pp., ofegats davant les costes de Melilla, guàrdia civil… seguim….?)
En fi, ja n’hi ha prou. És un plaer formar part de la comunitat Vilaweb.
–

Agnès Buscart
28.05.2020 | 15:19
Sense demòcrates no hi ha democràcia…
ara és un moment de clandestinitat a l’alça…
veïns em poden denunciar per obeir la desobediència…
de fet està passant…
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Juan Martin ALEGRIA
28.05.2020 | 15:28
Lluís Maria Xirinacs, “La traïció dels líders” (1993).
http://www.xirinacs.org/wp/wp-content/uploads/2015/01/lmx_la_traicio_dels_liders_complet_r2.pdf

Jordi Camprubí
28.05.2020 | 16:24
Suposo que la resposta de Pablo Iglesias a la Cayetana va ser…Y con mucha honra. Simplement per dignitat i dic suposo perquè no vaig seguir el debat.

Jaume Riu
28.05.2020 | 22:22
“Control del relat”, celebro aquestes tres paraules de Vicent Partal que tenen una grandíssima capacitat descriptiva de la política espanyola.
Per altra banda hi ha quatre paraules “restituir la legalitat republicana”, que no les he sentit dir mai juntes, en cap programa de cap partit polític, ni tan sols no les han dit mai ni els republicans, ni els progressistes, ni els comunistes, ni els socialistes, que teòricament haurien de voler un canvi revolucionari dels fonaments del regne d’Espanya.
Dit això, m’agrada la pregunta didàctica que demana la data que va acabar la dictadura. M’imagino que molts espanyols contestaran alguna cosa com aquesta:
– dictadura?, quina dictadura?
I així estem.

Jesús Albiol
28.05.2020 | 23:34
És ben clar que ningú sabem la resposta a la primera pregunta de Vicent. Això explica moltes coses. Ja van assajar/fer un cop d’estat implícit entre el 93 i el 96 amb muntatges periodístics i d’altres poders. Ara ja ni els cal dissimular … i la major part de la gent a l’estat no veu la degradació clara que corre la democràcia … des de fa anys.
S'ha afegit la noticia a Favorits