I direm ‘bon dia’

«No és estrany que el modest i discret 'bon dia' haja esdevingut un símbol del nostre país, de la nostra manera de fer i de ser»

Vicent Partal
Vicent Partal
18.06.2020 - 04:22
Actualització: 18.06.2020 - 06:22
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Els parlants de l’ik, a les muntanyes del nord-est d’Uganda, just a la frontera amb Kenya, quan se saluden de bon matí diuen ‘epida’ si es troben amb una persona sola, però ‘epita’ si se’n troben dues o més. Com totes les llengües, la seua és un reflex del món on viuen i dels valors que comparteixen. Per exemple, la paraula ‘cu’ no es pot traduir. Significa que el primer glop d’aigua, quan mengen, l’ha de fer el més gran.

Els ingúixos de bon matí es diuen, invariablement, ‘wijra dika xajla hwa’ però, en canvi, tenen moltes maneres diferents de respondre, segon qui ho diu i a qui. Hi ha una resposta en el cas que tu sigues més gran que qui t’ha saludat primer, una altra si és al revés, versions per a homes i per a dones, per a individus i per a grups, i múltiples combinacions entre si. Per a aquest poble caucàsic, acostumat a una geografia dura i esparsa, la primera paraula, fixant-se al màxim en els detalls d’aquell a qui la dius, ja és una manera de mostrar respecte.

Els parlants del xona, la principal llengua bantu del Kalahari, porten aquesta personalització a l’extrem i tenen versions del ‘bon dia’ adaptades si ets la primera persona que veuen, la segona, la tercera, la quarta o la cinquena. D’aquesta manera, en un entorn tan buit de gent com ho és el seu, al mateix temps que et saluden et donen informació sobre què han vist abans.

Em diuen també que entre els coreans, més que no dir ‘bon dia’, el costum és demanar ‘has dormit bé?’, que és, en definitiva, una manera molt civilitzada de demanar sobre l’estat d’humor i salut primer de tot. També ho fan els bambara del Sahel, afegint-hi un matís impressionant: ‘Hare sira wa?’, que significa si has dormit en pau. ‘Dormir en pau’ és un concepte emocionant i que parla per si sol de la vida que fan.

Enmig del Pacífic, a Tonga, la distinció que fan els parlants és sobre l’expectativa de futur. Quan et diuen ‘bon dia’ han hagut de pensar si et veuran més voltes abans de fer-se fosc o no. Si creuen que us tornareu a trobar, diuen ‘malo e tau lava ki’, i si creuen que abans de fer-se de nit no us tornareu a veure fan servir ‘malo e tau ma’u’ae’.

Les llengües, totes les llengües del món, evolucionen amb l’ús i ben sovint reflecteixen involuntàriament la situació sociolingüística –la meua àvia Rita, malgrat tenir una profunda consciència lingüística, distingia de manera diglòssica entre les ‘aixetes’ i els ‘grifos’ de casa, segons el nivell d’industrialitat de cada estri. Però en totes les llengües, hi ha el recurs a l’arqueologia lingüística, que sol ser especialment visible en les parts del cos i en els elements més bàsics i elementals de la vida social. De la creïlla, que va arribar quan ja no érem tot u, en podem dir ‘patata’ o ‘creïlla’, però els braços, les cames, el cap, els ulls i les orelles, que són de l’època que encara érem rotundament u, els anomenem tots igual.

En el cas del català, el rastre de la unitat és particularment interessant pel que fa a les salutacions, tan distintives en cada cultura, tan protagonistes de la manera de fer. No em vull ficar en cap embolic, que Alcover i Coromines es barallen, però he de recordar que en català només hi ha el ‘bon dia’ mentre hi ha llum. I en tot cas, l’ús de ‘bon vespre’ quan fosqueja i la reserva de l’expressió ‘bona nit’, exclusivament, per quan anem a jaure. Com en la gran majoria de llengües europees, val a dir. En canvi, la ‘bona vesprada’, o la ‘bona tarda’, no és sinó un invent entaforat amb calçador per a imitar el model d’organització horària propi dels castellans, que són dels pocs pobles que fan servir el plural ‘buenos días’, en compte del singular, i que són els únics que jo sàpiga a qui no ha estat donada l’habilitat de distingir entre el matí i el dia, car no diuen ‘buenas mañanas’, i en canvi confronten el ‘buenos días’ al ‘buenas tardes’, com si fossen conceptes equivalents en res. I en tan poc matís s’amaga tot un món. Nosaltres allarguem el dia com una sola cosa i ells el parteixen en tres. Nosaltres vivim el dia immediat i ells parlen d’un plural abstracte, com si no haguessen de posar-se avui a la faena o com si la seua mirada no es pogués posar en el moment.

Supose que, per això mateix, no és estrany que el modest i discret ‘bon dia’ haja esdevingut un símbol del nostre país, de la nostra manera de fer i de ser. Més encara, des que a tort i a dret van atribuir al pobre senyor Josep Pla aquell manifest minimalista, hàbilment manipulat pel senyor Joan Fuster, segons el qual ‘el meu país és aquell on, quan dic “bon dia”, em responen “sí, sembla que fa bon dia”‘.

I ahir, el símbol es va tornar resistent i tot, en vista del gest que va començar la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, saludant per Twitter amb un simple ‘bon dia’ els seus col·legues del Principat i de les Illes, aquells als quals el Tribunal Suprem espanyol diu que no els pot parlar si no és en castellà. La cascada de respostes i complicitats que va desfermar el gest arreu dels Països Catalans és ben significativa. Significativa de les ganes de ser normals que té la gent, de la impotència dels togats i la seua obsessió prohibitiva, però sobretot significativa, molt significativa, de la potència enorme que la llengua, aquesta llengua que és l’única nostra, té també per a fer-nos entendre qui som. I qui no som.

 

 

PS (una mica llarg). Avui, com cada dijous, farem un Debat des del confinament, en aquesta ocasió amb la secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya, Marta Rovira. Com sempre els subscriptors podeu enviar les vostres preguntes i el programa el podreu seguir tots en directe, a través del vídeo que emetrem a VilaWeb, YouTube, Facebook i Twitter.

Aquest serà un debat especial també perquè serà el primer que tornarem a fer de la redacció estant. El 14 de març, a l’inici de la crisi sanitària, vàrem decidir tancar la redacció de VilaWeb i fer teletreball i ahir dimecres, dos mesos i tres dies després, finalment la vàrem reobrir, respectant totes les mesures exigides als centres de treball per la pandèmia. Tot i això, a la vista de la bona recepció que han tingut, els debats des del confinament els seguirem fent, esperem que ben aviat com a complement dels debats presencials que tantes ganes tenim de poder tornar a fer.

El coronavirus ens va obligar a deixar de fer provisionalment algunes coses però també ens va fer crear unes altres de noves –com ara el també exitós Report diari sobre el coronavirus, que us arriba cada dia pel correu o els debats en vídeo. Així vàrem haver de tancar la Botiga de VilaWeb, fins i tot en la versió online. La Botiga física, instal·lada a la redacció, seguirà tancada encara un temps però la botiga online ja torna a funcionar a ple rendiment. També vàrem haver de suspendre les Assemblees de Lectors, que estem intentant recuperar de manera virtual, fent-ne una cada dimarts per videoconferència. No és el mateix però és el que es pot fer. Finalment vam haver d’aturar provisionalment l’edició en pdf, el VilaWeb Paper, que treballem per a tornar-lo a publicar passat l’estiu.

Amb tot, he de dir que el retorn, ahir, a la redacció va ser estrany. Perquè som conscients del molt que heu patit, que hem patit tots, com a societat durant aquesta abscència. És feixuc, sobretot, el pes dels milers de morts que hi ha hagut aquests mesos, entre els quals lectors i subscriptors de VilaWeb, que per a nosaltres no poden ser mai un número més en l’estadística i que sentim, des de la proximitat, d’una manera molt especial.

Al costat d’això, però, ens queda l’orgull d’haver fet una molt bona feina en unes condicions extremadament difícils, a les quals ens hem adaptat amb una agilitat que no sabíem que podíem tenir. I en aquest sentit vull expressar de manera pública el meu agraïment a tota la gent que fa VilaWeb pels molts sacrificis que han fet totes aquestes setmanes, treballant sota una pressió extrema i en unes condicions que mai no hauríem estat capaços d’imaginar abans.

Gràcies que he de donar també a les prop de tres mil persones que s’han fet subscriptors de VilaWeb precisament enmig de la pandèmia o a aquells que han optat per fer una donació sense cap més compromís, gràcies a la nova eina que hem posat en marxa recentment. La confiança en el futur que representa el seu gest, en un moment en què per la crisi econòmica els mitjans estem més amenaçats del que ho hem estat mai, no puc dir una altra cosa sinó que em resulta emocionant i m’encoratja, ens encoratja, a treballar més i millor encara.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Xavier Roch
Xavier Roch
17.06.2020  ·  22:24

En anglès tenen el good afternoon i en francès el bon après-midi, no veig estrany tenir un bona tarda en català.

Josep Usó
Josep Usó
17.06.2020  ·  22:27

Es pot suggerir una variant, que segur que no sóc l’únic que la coneix: “Bon dia i bona hora”. Que afig una component de respecte envers el destinatari de la salutació. Ja, molt més barroc, es pot allargar (si és molt matí que diem nosaltres, que els orientals diuen molt d’hora) “i bon sol quan siga hora”.

Matilde Font
Matilde Font
17.06.2020  ·  22:31

Tandebò que cap Generalitat ni Govern Insular faça cas al TS i continuen comunicant-se en la llengua actòctona com fins ara. Simple gest de normalitat entre parlants d’una mateixa llengua encara que cadascú la puga nomenar col•loquialment d’una forma.
Ja fa massa anys que dura este desgavell lingüístic amb mala bava per part dels tribunals espanyols.

LIDIA URREA
LIDIA URREA
17.06.2020  ·  22:43

Avui al acabar, he tingut la sensació que havia llegit poesia. Magnífic article Vicent
Desobediència civil, no es queda d’altra. Com van fer els nostres pares i els nostres avis.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
17.06.2020  ·  23:06

Bon dia, Vicent.

Ramon Sans
Ramon Sans
17.06.2020  ·  23:09

Gracias por el artículo , pero nos quedamos en el saludo y nadie habla de denunciarlo a los comités de defensa de minorias de la ONU , osce ni a la comisión europea donde el caracter ejecutivo del mismo podría cortar el grifo del dinero a España ….(hay una comisionada política que en sus funciones está comprobar el cumplimiento de los tratados )

La frustación que genera el PDCAT , ERC y la CUP (con excepciones en todas las formaciones) es tan grande , que “les jugades mestres” , “el Europa ens mira ” , ” ens cargarem de raons ” y “els actes simbolics ” ya me crean mala baba y no otra cosa .

Y repito gracias por el artículo que es un placer leerlo y releerlo pero es que nos caen ostias como panes y estos se dedican a acusar a sus propios manifestantes en los juzgados ,a encubrir racistas como la iglesia lo hacía con los prederastias … juegan a hacer teatro en una mesa … y hacerse “el mil homes ” en Madrid ….. mientras la gente se pudre en la carcel … ASCO !!

Vicenç Alay
Vicenç Alay
17.06.2020  ·  23:15

I un Bona nit, Vicent! per a cloure tant el dia com celebrar el Bon dia de tants tuits com s’han creuat aquest mati….

Joana Tur
Joana Tur
17.06.2020  ·  23:17

bon dia : )

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
17.06.2020  ·  23:34

Això els VALENCIANS no ho podem consentir !

“La meitat dels catalans creu que el català, el mallorquí i el valencià són llengües diferents”

https://www.elmon.cat/societat/meitat-catalans-creu-catala-mallorqui-valencia-llengues-diferents_2127492102.html

ELS CATALANS MOS VOLEN FURTAR ELS BLAVEROS !

BIZCA LA PÀTRIA BALENZIANA LLIURE DE CACALANS !

Josep Maria Casas
Josep Maria Casas
17.06.2020  ·  23:51

De tot cor: Bon dia!!!!!

JESÚS ESTREMERA
JESÚS ESTREMERA
17.06.2020  ·  23:53

Bon vespre a tothom!
Senyor Roch, no crec que ens haguem de comparar ni amb castellans, ni amb francesos, ni amb ningú: simplement, la nostra llengua diu bon dia, bon vespre i bona nit. Si a Catalunya voleu “ampliar la base” fent manlleus a mansalva, en sou lliures, però no ens fareu veure el “caldo”, ni pluralitzar gaire, ni canviar prou per suficient, i manco per suficientment, als qui anomenau “puristes”.
Senyor Partal, cada dia desapareixeran llengües, animals i plantes, com persones úniques, si no canviam la manera de mirar la vida, cosa que no hem après amb la primera onada de la pandèmia, però Gaia té milions d’anys per a espolsar-se aquesta espècie tan estúpida. Palma torna ser plena de cotxes, així que gràcies per l’article, que reflecteix aquesta mirada reverencial envers cada gota de l’oceà.
Però la clau anit l’ha donada el senyor Sans: cap institució a les Illes (UIB, GOIB, Consells, Ajuntaments, OCB) no exerceix en l’autogovern que tenen i s’atreveixen a reclamar-ne uns més grans, o la independència (els partits). Molt bé ho va dir ahir la presidenta d’ACPV: els polítics, els intel·lectuals i tota la progressia ens fan seguir la pastanaga o esperar en Godot, per a no fer res ells. Crec que al continent en deis mandra …

Jaume Marrugat
Jaume Marrugat
17.06.2020  ·  23:59

Gracies Sr Partal. El seu editorial és erudit, agut, convincent i assossegador.
Gracies per recordar-me què fa que sigui el que sóc i no sigui -ni vulgui ser- el que no sóc.
Gràcies per mostrar sense exabruptes que aquest fet llingüistic i cultural amb totes les seves estimadissimes variants, fa possible una identitat que cap tribunal per injust que sigui ens podrà manllevar.
Gràcies per l’immens honor de poder-me sentir Alguerès, Andorrà, Aranès, Català, Eivissenc, Formenterenc, Mallorquí, Menorquí, Occità, i Valencià.
El mèrit no és tenir els almogàvers entre els anvantpassats, sino haver construit, mantingut i heretat el que em fa feliiç de ser el que som, i no ser -ni voler ser- el que no som.

Oriol Roig
Oriol Roig
17.06.2020  ·  23:59

Tant de bo el “bon dia” no es limiti a tweets, sinó que segueixi amb total normalitat en les comunicacions oficials habituals entre les generalitats. Com deia l’Ovidi: “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense.”

jaume vall
jaume vall
18.06.2020  ·  00:26

Si anem a comprar a una tenda, a un supermercat, ens adonarem que costa molt de rebre un bon dia metàforic en la nostra llengua.
Marques com ara Nestlé, anys i panys a Esplugues; Danone, anys i panys , a Barcelona, per posar un parell d’exemples, però fins i tot empreses de nom i ressonància catalana, com ara BoDeDebò que fa un notable gaspatxo, etiqueten els seus productes en castellà. I si hi afegeixen un altre idioma, és el portugués, suposo que per raons logístiques.
Mesellogia. Mostrar-se insensible.
Quina mostra més significativa de mesellisme, acceptar que les empreses que han prosperat especialment a casa nostra, ignorin la nostra llengua, i a sobre, nosaltres, comprar-los el producte.
Quants dels que votareu/votaran independència, estan disposats a buscar una mica més a les prestatgeries, gastar-se una mica més en qualitat, i comprar productes empaquetats en la nostra llengua ?
Pressionar amb les nostres butxaques, (no només firmant manifests que obliguen a molt poc) perquè no els surti rendible etiquetar obviant el català?

Finalment, per concloure que això s’està acabant, malgrat la bona voluntat de molta gent, (Ll.Lach, Boye, E.Paluzie, J.Cuixart, J.Sánchez, R.Romeva) i la brillantor d’alguns representants (Alonso-Cuevillas, L. Borràs, D.Fernández, Q.Arrufat, Dante-Fachín), recordem com és d’il·lusori pensar en obtenir la independència si tens en contra el 50% de la societat molt espanyolitzada (mireu % audiència Tele5 / A3, la quantitat de gent catalana que mira “Supervivientes”) , i a favor l’altre 50%, però desunit. No només desunit, sinó enemic, amb la sensació que alguns preferirien no obtenir la república catalana abans que el president que la declarés fos del partit rival.

Antoni López
Antoni López
18.06.2020  ·  00:50

Molt d’acord amb en Jaume Vall. Si senyor aquesta es la que toquem, desafinan.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
18.06.2020  ·  01:35

Bon dia!

Coral Puig
Coral Puig
18.06.2020  ·  02:48

Bon dia !

Has menjat avui? (En cantonès)

Josu Elorduy
Josu Elorduy
18.06.2020  ·  03:19

Bon dia

Mariantònia Casajuana
Mariantònia Casajuana
18.06.2020  ·  05:36

M’agrada molt això de la ‘creïlla’ o la ‘patata’ de quan no érem u, però m’agrada més quan sí que érem ‘rotundament’ u i gràcies a això tots diem cap, cames, braços, mans ulls i boca i nas.

Joan López
Joan López
18.06.2020  ·  05:54

Bon dia !!!

Josep Segura
Josep Segura
18.06.2020  ·  06:59

Aquest nostre director és un pou de ciència !!! (i els espanyols són tan dallonsis que no saben ni dir güenos dias zeñó) Ai, trobo a faltar la pissarreta.

Albert Miret
Albert Miret
18.06.2020  ·  07:16

Vicent. M’ha agradat la dissertació sobre les diferents salutacions i el seu significat a diversos països del món, però diria que segons les meves observacions personals, són molt pocs els espanyols que diuen “Buenos dias”, que ja és una indeterminació en no dir quants ni des d’on cal comptar-los, però el fet és que la immensa majoria no diuen “Buenos dias”, sinó que diuen “Buenor diar”, cosa amb la qual, si ja era indeterminada l’expressió, passa a ser directament una cosa sense cap sentit. Però observant el menyspreu que un castellà té no només pels catalans, sinó també per tot allò que es belluga al seu voltant, s’entén que no pretenguin posar interès tampoc en una salutació que ben emprada no és més que un desig de què l’altre s’ho passi bé. Dient això, he recordat que els catalans, per la nostra banda cometem un error que a mi sempre m’ha fet petar de riure i que per sort ja es va deixant de dir, que és el “passi-ho bé tingui”, com si algú pogués tenir un “passi-ho bé” per anar d’un lloc a un altre o per a guardar-se’l a la butxaca. En fí. Bon tia a tots!

fina montserrat
fina montserrat
18.06.2020  ·  07:33

Bon dia !!!!

Francesc Font
Francesc Font
18.06.2020  ·  07:43

És interessant, i significatiu, que una petita salutació tan quotidiana, i que fem normalment d’una manera quasi que mecànica, hagi esdevingut una acció de resistència nacional i política gràcies a un tribunal espanyol. I també és interessant i significatiu, que aquesta petita salutació tan quotidiana hagi fet més per la unitat de la llengua que amples i rigorosos estudis. Gràcies, senyors supremacistes del Suprem.

Jaume Riu
Jaume Riu
18.06.2020  ·  07:47

Bon dia i bona feina!

Adrià Arboix
Adrià Arboix
18.06.2020  ·  07:58

Bon dia…!

Francesc Xavier Moratinos
Francesc Xavier Moratinos
18.06.2020  ·  08:01

“Bon dia, que Déu mos do”

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
18.06.2020  ·  08:03

Per aquesta gent, i més des del 17-A ; prefereixo dir-los-hi ; a reveure o millor, fins mai.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
18.06.2020  ·  08:16

Magistral !! BON DIA A TOTHOM !!

Alfredo Rodriguez
Alfredo Rodriguez
18.06.2020  ·  08:18

Bon dia. Egunon. En euskara utilizamos ‘egunon’ buen dia, durante la mañana; ‘eguerdion’ buen mediodia, entre las doce y la una; ‘arratsaldeon’ durante la tarde hasta que oscurece y ‘gabon’ cuando ya ha anochecido, o para despedirnos cuando nos acostamos.
Uno de los detalles curiosos, en euskara es la respuesta. Utilizando un calco del castellano, mucha gente responde ‘berdin’ igualmente; una respuesta correcta pero un poco larga es ‘baita zuri ere’ igualmente también, pero de forma correcta y, por último, la que algunas, en Bizkaia, aprendimos en casa de pequeñas, que casi estaba en desuso y se está recuperando, ‘halan ekarri’ que literalmente sería ‘así lo traiga/s’ y que en un sentido más amplio deseamos que la persona que te ha saludado efectivamente contribuya a que el día transcurra feliz. Por cierto, esta última forma es la que utiliza Martxelo Otamendi, director de Berria y colega de Vicent Partal en las cartas cruzadas de los domingos en la tertulia de Euskadi Irratia. Me alegra que la use porque siendo de Gipuzkoa quiere decir que ‘halan ekarri’ está superando los límites de Bizkaia.
Me ha gustado mucho el editorial. Felicitats i bon dia.

Eugeni Cruset
Eugeni Cruset
18.06.2020  ·  08:31

Trobo a faltar un “bon dia i bona hora”

Pep Agulló
Pep Agulló
18.06.2020  ·  08:35

Bon dia!
El genuí frec humà dels catalans-es quan és de dia.

Resulta curiós que en les relacions comercials i socials s’empri el “que tinguis un bon dia” (no que passis…). Et fan la deferència del desig de propietat d’un bon dia. Mare meva. Segurament ve del castellà…

Joan Begue
Joan Begue
18.06.2020  ·  08:36

Bon dia

Josep Gualló
Josep Gualló
18.06.2020  ·  08:37

BON DIA I BONA HORA I UNA BONA MORT QUAN SIGUI L’HORA

La nostra cultura, per be o per mal, ha estat molt marcada per l’entorn generalitzat del cristianisme. Aquesta manera d’allargar la salutació matinal era força frequent durant la meva infantesa en l’àmbit on jo em movia.

Ha caigut molt en desús però encara la sento algunes vegades. Tenir una bona mort era una cosa molt important. I encara ho és, tot i que tenim tendència a no voler recordar que un dia morirem.

El nostre llenguatge tradicional està farcit d’expressions de desix de morir bé. En citaré dues que a mi de petit em feien por quan anava a dormir: “De mort repentina deslliureu-nos Senyor” i ” Si l’escarlatina no va be, és morta la criatura” Mare quina por!

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
18.06.2020  ·  08:42

Doncs bon dia a tothom. De fet en l’amplíssim àmbit de l’anglès el “Good day or have a good day” és àmpliament usat. També en francès el “Bon jour” durant tot el dia. En la meva llengua materna, la fabla del Maestrat (no confondre amb el català de la franja), integrat bàsicament per mots catalans amb fonètica castellana, es diu (o es deia) “buen dia” en singular. Salut.

Alfons Tur
Alfons Tur
18.06.2020  ·  08:42

El que haurien de fer les administracions catalanes és simplement desobeir, no amb una simple piulada simbòlica un cop, sinó anar fent cada dia en les seves funcions. Paraules (buides) no, fets (que en aquest cas són paraules)

Amadeu Casamayor
Amadeu Casamayor
18.06.2020  ·  09:03

Bon dia i gràcies per la feina !!!

Irene Martínez
Irene Martínez
18.06.2020  ·  09:09

A Amer duem “bons dies”. Em va xocar quan vaig venir a viure a aquest poble.

Miquel Estrades
Miquel Estrades
18.06.2020  ·  09:18

Bon dia! bon vespre! (quan fosquegi) i bona nit! (quan me’n vagi). A porgar fum: hola, bones tardes, bona tarda i altres bajanades.

Josep Salart
Josep Salart
18.06.2020  ·  09:20

Quan plou, al matí es diu:

quin día eh?? Poques vegades es diu bon dia.

Núria Feliu
Núria Feliu
18.06.2020  ·  09:23

Bon dia a tothom!!

Carles Serra
Carles Serra
18.06.2020  ·  09:28

Bon dia encara que plogui; el Sr. Jaume Vall ho diu molt clar.
Només afegir que si les noves generacions diuen que mallorquí, València i català la culpa són el responsables de cultura, el primer el de la Generalitat; tenim representant en el congreso espaÑol com en el Rufian (per si no se saps, el màxim representant d’ER) que el català se li refot, ja em direu quina sensibilitat te que tenir en Bargalló.
Per últim te que ser una entitat com la plataforma per la llengua, qui tingui que denunciar la situació del català?, doncs quines enquestes fa la Generalitat?
El català va pel mateix camí que han fet els germans de nord de Catalunya, que una majoria aclaparadora només es comuniquen amb la llengua del botxí, en francés

Gaspar Coll
Gaspar Coll
18.06.2020  ·  09:55

Bon dia, Vicenç i gràcies. Clarificador, d’un gran nivell cultural. Preservar la riquesa dels fets diferencials lingüístics és l’esperança d’una humanitat que es respecti i convisqui en harmonia.

Carles Manuel Serra
Carles Manuel Serra
18.06.2020  ·  10:07

Sí, molt bé la iniciativa de la Conselleria d’Educació, molt bonica i engrescadora. Què s’ha cregut el TS? Aquí estem nosaltres i bon dia per a tots…però les comunicacions oficials en quin idioma les faran les Generalitats i el Govern de les Illes a partir d’ara? Desobeïran?
Estem patint una vegada més la por dels partits valencians a dir la llengua pel seu nom: llengua catalana, català clar i ras. Ja siga pel mateix odi del TS a la llengua (tota la dreta i algun de “l’esquerra”), ja siga per un provincianisme vergonyós (el nom valencià ha de tindre categoria) i tots per por a perdre vots, mai no s’han atrevit a proposar que en l’estatut s’afirme que parlem català. Això sí, proclamen la unitat de la llengua; això sí, s’exclamen perquè el TS se salta la unitat de la llengua que diuen que defensen però no gosen plasmar oficialment. I així portem 40 anys. No tenen valor però es queixen quan reben el colp.
En fi, bon dia a tothom.

Jordi Ferrer
Jordi Ferrer
18.06.2020  ·  10:22

Excel·lent article, i molt poètic, que també ens cal de tant en tant.
I sobretot, que no se’ns acabin les idees per seguir rebatent els atacs que rebem, amb alegria, resiliència i enginy, com sempre fem.
Bon dia!

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
18.06.2020  ·  10:55

Ens amenacen per la llengua perquè els fa por, saben l’important que arriba a ser.
Bon dia a tothom!

Rafael Benavent
Rafael Benavent
18.06.2020  ·  11:17

BON DIA!!!, Vicent. I GRÀCIES!!! per cada editorial que ens regales. I ENHORABONA!!! pel do de tenir un cap tan ben moblat.

Joan Xuriach
Joan Xuriach
18.06.2020  ·  11:37

Un somni que hem de fer realitat: Bon dia, República! Bon vent i barca nova, Espanya!

ramon Feixas
ramon Feixas
18.06.2020  ·  11:45

És bo que se citi el fruit expressiu de la cultura popular, en un moment malauradament ple de jaculatòries, en les que és recorrent la forma d’imperatiu, que s’han ideat per campanyes publicitàries o han popularitzat gent amb vocació de líders admirats, i que tots repetim com ovelles. Encara que és cert que la salutació ” bones ” quan s’arriba a un lloc on hi més persones a mode d’incorporació, també és freqüent en alguns àmbits, és ben cert que el “bon dia” és una expressió identificadora de la cultura catalana i que igual que l’espiga té molts grans, la vida té molts dies, i cada dia és identificat al calendari.
Això noi treu que els termes utilitzats poden estar pensats per a la comprensió de diferents col·lectius o àmbits. Per exemple la paraula economia vol dir just el contrari pels usurers adoctrinadors de la nostra societat que no pas per un humanista, amb mires mes llargues i d’espècie, que entendrà que el terme economia va relacionada amb l’equilibri i l’equitat de l’intercanvi humà. Malauradament marca doctrina el curt termini viciador de l’influent del moment i es ridiculitza la mirada ver l’horitzó de les coordenades espai-temps. La història que s’estudia en el règim comú educatiu, és la història de guerres, mandataris, de vencedors i vençuts , són pocs els que estudien la dinàmica evolutiva D’aquest encara els que ho fan, ho fan a nivell físic. Si bé és cert que la confecció de teories, si estan deslligades del del son compreses com si el teòric hagués de vendre la seva teoria com a veritat. És per això que el que aconsegueixen les distintes disciplines en un procés d’evolució religiosa com el present, perden el nord a l’hora de l’aplicació. Una aplicació que és bastant deficient, ja que proporciona dret a llibertinatge a líders i usurers. Als demés sovint les mentides dels anuncis ens conviden a entendre la llibertat com a vici i l’estat de dret com llibertat a buscar caps de turc per poder-los castigar, com si l’aplicació del càstig no tingués sentit fos l’última per aconseguir civisme i seguretat sinó com a oportunitat de venjança, de tal manera que el sentit comú de l’estat de dret es va tornant cada vegada més normatiu a fi de poder castigar més, no pas aconseguir civisme.
En el fet social, com en el cos humà, tot va lligat i el bon dia per uns és un formulisme i per altres un desig.El poble català últimament té molts motius perquè sigui un desig.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
18.06.2020  ·  11:53

Defensar una llengua comparant-la amb altres, argumentant les comparacions, trobo que és un exercici interessant. Però cada vegada llegeixo més defenses del català criticant, comparativament, fets d l’espanyol (jo m’he acostumat a anomenar-lo castellà, no sé si incorrectament).

La crítica del castellà a causa que una minoria de castellanoparlants ataquin i menysprein el català (i altres llengües) em sembla una defensa pobre i empobridora del català, perquè comporta l’absència d’arguments constructius sobre l’ús del propi idioma, a més de donar valor i credibilitat als brètols que critiquen qualsevol idioma que no entenguin o que sigui la seva llengua materna.

Ens falta sentit de l’humor (tot i l’emprenyamenta lògica que arrosseguem) per tal d’empetitir aquells que intenten fer desaparéixer la societat catalana, traient-los importància en lloc de donar-los-en més.

CARLES ADELL
CARLES ADELL
18.06.2020  ·  12:28

Què pensen fer els nostres polítics davant la sentència del TS que impedeix que les administracions del País Valencià, el Principat i les Illes es puguin relacionar en català? Faran alguna cosa més que formalitzar una protesta per a mostrar la seva disconformitat, o simplement queixar-se? Faran un front comú i recorreran la sentència a instàncies superiors d’Europa? De què serveix la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, si no hi recorrem quan toca? Els nostres representants polítics haurien de posar-se les piles i legislar per a deixar clar que els tres territoris tenim una llengua comuna, per tal d’evitar noves sentències aberrants que atemptin contra la unitat de la llengua, reconeguda per la comunitat científica internacional. No pot ser que en ple segle XXI hàgim d’acceptar aquestes aberracions contra la ciència, us imagineu alguna sentència, llei o decret que digui que la Terra és plana? o que el Sol gira al seu voltant? doncs això…
I mentrestant… Què hi ha Sr. Ximo Puig de la promesa que hi hauria reciprocitat entre els canals de TV? Quan podrem veure TV3 amb normalitat des del País Valencià? etc. Són velles reivindicacions que semblen enterrades en el calaix de l’oblit. Ningú se’n recorda de la repressió que va patir (fortes multes incloses) Acció Cultural del País Valencià per haver posat repetidors que permetien fer arribar el senyal de TV3 a les llars valencianes. Què ha passat amb aquesta vella reivindicació? Què ha passat amb la promesa del PSOE? i l’Oltra què hi diu? Ningú diu res? Aleshores, no es queixem… si continuem votant-los tindrem el que ens mereixem, i més que encara ens en fotran.

jordi Rovira
jordi Rovira
18.06.2020  ·  12:32

Sí senyor, Bon Dia! Un dia concret i per algú que es troba amb algú altre. Res de: “Buenos días nos dé Dios”. Qui diu “Dios”, vés que no sigui “el senyor conde”. Al capdavall, el dia el construïm nosaltres amb el nostre esforç, ben sabedors com som que “no ens vindrà res de Madrid” . Que algunes coses “són d’ells”. Bàsicament aquelles que mai funcionen. Vol dir que no tenir un estat al darrera ens deixa desemparats. A tots per igual: des dels MH presos polítics i exiliats, fins als represaliats; tot passant per tots aquells que patim en el nostre orgull la ràbia de veure la culpa assassina de míster X campant tan fresca. És que és un d’ells. El cap, corruptor i corrupte, el coll assassí, els braços amb uns ous com els d’en Llarena. El bon dia és com “el watsup” dels afroamericans que tot picant de mans es reconeixen. També vol dir al final, que tenir un estat en contra ens ajunta.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
18.06.2020  ·  12:44

Bon dia a tothom
Plou? Doncs, quin dia tu!!!

Berta Carulla
Berta Carulla
18.06.2020  ·  13:17

Bon dia.
Aixequem la suspensió. Només hi podrem sortir guanyant.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
18.06.2020  ·  13:38

Bon dia i bona hora! Cal atendre Ramon, a les 23:09. La millor defensa és un bon atac. Bona nit, gresol, que la llum s’acaba, diem a La Plana Baixa.

Joan Royo
Joan Royo
18.06.2020  ·  16:40

Preciós article, ja sabem que una llengua no és només un sistema de comunicació, la llengua amaga i transmet una cultura i una forma d’entendre el món. Això de “bona vesprada” no em surt de la gola, encara menys “bona tarda” i tampoc la bestiesa de “bones”….(bones què?), una aberració que tira de tos…”bon dia i bona nit”….i s’ha acabat el bròquil. Aprofite per denunciar un castellanisme que últimament se’ns està ficant per la porta de darrere. En castellà diuen “mercadillo” als mercats que es fan al carrer, poden ser grans i ocupar places i diversos carrers, tan se val, per grans que siguen són “mercadillos”. El problema és que ja he sentit més d’un catalanoparlant dient “mercadillo”, no s’atreveixen a dir “mercadet” perquè resultaria ridícul. Alerta doncs amb els “mercadillos”.

Marià Puig
Marià Puig
18.06.2020  ·  17:02

Bon dia.

Albert Ventura
Albert Ventura
19.06.2020  ·  00:36

Els francesos et diuen bonjour el primer cop del dia que et veuen, encara que siguin les onze de la nit.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies