Mar Besses, el planter en estat pur

  • Perfil de la candidata de les JERC a les eleccions de diumenge

VilaWeb
Mar Besses, candidata de les JERC a les eleccions del 12-M, la setmana passada al local de les joventuts d'ERC (Foto: Adiva Koenigsberg)
Andreu Barnils Adiva Koenigsberg (fotografies)
08.05.2024 - 21:40
Actualització: 09.05.2024 - 10:34

Mar Besses Casanovas (1998) va començar a militar a les JERC a disset anys; a vint-i-un va entrar de regidora del partit a l’Ajuntament de Sant Joan Despí (Baix Llobregat); a vint-i-quatre va repetir, i ara, a vint-i-cinc anys, entrarà al parlament com a representant de les joventuts d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, després de les eleccions del 12-M a Catalunya. Besses és el planter en estat pur, i ha estat formada i crescuda a les joventuts d’un partit que les cuida molt, i que posa en llocs de sortida els seus representants (Besses va de número 10). Pere Aragonès, el president, també es va formar a les JERC.

Besses, llicenciada en ciències polítiques per la UAB i amb un postgrau a la UOC en dret internacional i justícia penal, ara acaba un màster en polítiques públiques a la UB. “Sempre em van interessar les assignatures de polítiques públiques, gestió pública i engranatge de l’administració”, em deia la setmana passada, parlant sobre la carrera, a pocs metres del local de les JERC, un espai on va trobar la seva parella ara fa tres anys. Durant molts anys, va fer dansa a l’Escola Marta Roig, fins que ho va haver de deixar, precisament, perquè era incompatible amb la militància política. Noia de sortir poc de bars, fa anys anava als concerts que feia el partit, l’Acampada Jove, i ara escolta Oques Grasses, The Tyets i Taylor Swift.

Mar Besses, candidata d'ERC a les eleccions catalanes 2024 (fotografia: Adiva Koenigsberg)
Mar Besses, candidata d’ERC a les eleccions catalanes 2024 (fotografia: Adiva Koenigsberg).

Filla de la senyora Casanovas, farmacèutica que treballa en un laboratori, i del periodista Francesc Besses, de TV3, va ser alumna de la pública, primer a l’Espai 3 i després a l’institut Jaume Salvador i Pedrol de Sant Joan Despí. Diu que no era bona estudiant, sinó que era pràctica. “Fins que no vaig entendre que estudiar em servia per a poder entrar a la carrera que jo volia, no em vaig arremangar per treure bones notes.” I això va fer. Ara treballa a Portacabot, una consultora que assessora ajuntaments, la Generalitat i diputacions. Si entra de diputada, agafarà una excedència i veurà culminada una biografia que fa anys que és pensada i dissenyada per treballar en la gestió pública i formar part dels quadres del partit.

“A casa meva, sempre hi ha hagut les notícies posades i sempre he anat seguint l’actualitat, però la meva vinculació política comença el 2014 amb el referèndum del 9-N”, m’explica. “Sempre he estat independentista i d’esquerres, però no m’hi havia vinculat mai activament. Allà hi vaig conèixer una noia que militava a les JERC, m’encaixava i va ser quan vaig decidir d’implicar-me políticament. La política és allò que ens ha de permetre de canviar l’estat de les coses. I si cregués que els joves hem de continuar sense tenir veu a les institucions on es prenen les decisions que hipotequen i condicionen el futur, el nostre futur, segurament no creuria en la política.”

Feminista, lectora de la Teoria King Kong, de Virginie Despentes, un clàssic del feminisme, té una germana més petita, Berta, nascuda el 8 de març. Parlava millor el francès (té una tia francesa) que no pas l’anglès, idiomes que té rovellats. Forma part de la generació que va viure el Primer d’Octubre de ben jove (ella tenia divuit anys): “Ens vam enganyar si nosaltres mateixos pensàvem que això realment ho podíem fer en quatre dies o que seria fàcil. Podíem estar molt preparats, però era molt difícil de preveure quina seria la resposta de l’estat. I, segurament, això ens va desbordar. D’aquí, en traiem un aprenentatge, que és saber que l’estat és capaç de tot per a reprimir i castigar aquesta dissidència política i, per tant, ara el repte és ser-hi més, però tornar-hi més. Per això apostem precisament per un referèndum, perquè al final és l’expressió i la voluntat d’allò que vol la ciutadania en Catalunya en unes urnes.”

I afegeix: “Dels meus, a mi m’agrada molt Pere Aragonès, perquè al final ens hem format a la mateixa escola, que és el Jovent Republicà, i en té la determinació, la manera de fer. Tinc un molt bon amic que forma part de les joventuts dels Comuns, tinc molts amics de la CUP i m’avinc molt amb una noia que és militant de la JNC de Sant Joan Despí.”

Mar Besses, candidata d'ERC a les eleccions catalanes 2024 (fotografia: Adiva Koenigsberg)
Mar Besses, candidata d’ERC a les eleccions catalanes 2024 (fotografia: Adiva Koenigsberg).

Es considera socialista i ho raona així: “Crec en la redistribució de la riquesa, en l’estat del benestar i en una societat on no hi hagi tantes desigualtats com ara.” I esmenta dos aspectes en què les joventuts del partit s’allunyen d’ERC: “On hem discrepat més amb els grans, amb ERC, ha estat en projectes com els Jocs Olímpics, que precaritzen, i en el Hard Rock, que és un projecte que tampoc no compartim.”

La seva militància amb la llengua va començar una mica a la primària, on al pati molt sovint es veia “abocada a haver de canviar de llengua” per relacionar-se amb els companys, la majoria castellanoparlants a casa. “I el meu pare, quan em recollia, deia, però per què has de canviar tu de llengua? A cinquè o sisè de la primària vaig fer el clic. I vaig dir, doncs és veritat, tu, té raó. I ara no canvio de llengua. I m’entenen.”

Besses és filla de l’àrea metropolitana, un espai en què el seu partit sempre ha volgut disputar l’hegemonia a un PSC-PSOE que el té de feu.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor