A l’Espanya radial el català també ha de passar per Madrid

La novetat que introdueix la sentència és el confinament, literal, dels drets lingüístics, amb una nova maniobra que consisteix a reduir-los territorialment

Vicent Partal
Vicent Partal
14.06.2020 - 19:51
Actualització: 14.06.2020 - 21:26
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El Tribunal Suprem espanyol ha decidit que la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya, o el Govern de les Illes Balears quan s’escaiga, han d’adreçar-se entre ells, oficialment, en castellà. A banda d’insistir el Tribunal que la llengua que parle jo i la que parleu molts de vosaltres no és la mateixa, la decisió introdueix un element nou que m’ha cridat molt l’atenció. Segons el Suprem, la Generalitat té el dret de dictaminar quina és la llengua oficial dins el seu territori administratiu, però en el moment que n’ix ja no té cap competència sobre aquesta matèria i correspon a l’estat espanyol de dictaminar en quina llengua pot fer les coses i en quina no.

L’argument és doblement fal·laç. En primer lloc, perquè en la mateixa decisió el Suprem anul·la tot de requisits i decisions adoptades per la Generalitat en matèria lingüística, perquè considera, de Madrid estant, que discriminen el castellà. Nega, per tant, també que la Generalitat tinga el dret de regular els usos lingüístics dins el territori propi. Ni dins ni fora. I en segon lloc, perquè juga amb la idea que ‘català’ i ‘valencià’ són llengües diferents i desdenya expressament la sentència 75/1997 del Tribunal Constitucional espanyol, que va reconèixer, a instàncies de la Universitat de València, que la llengua és una encara que tinga dues denominacions. Però el pas que ha fet ara, amb aquesta peculiar teoria, crec que mereix una lectura atenta.

Perquè la novetat que introdueix la sentència és el confinament, literal, dels drets lingüístics, amb una nova maniobra que consisteix a reduir-los territorialment. No és que jo tinga el dret fonamental, com a ciutadà, de parlar en català, sinó que el tinc condicionadament. Tan sols si sóc a la meua comunitat autònoma, si ells no consideren que emprant-lo discrimine el castellà, si…

Tot plegat és una actualització d’aquella vella teoria que deia que la llengua la podíem parlar –ves quin remei tenien, si la parlàvem!–, però en la intimitat i prou, i per a afers familiars. En matèria lingüística, doncs, després d’aquesta sentència, ens trobem en una Espanya tan radial com la dels trens: de Madrid, centre de tot, es pot anar radialment en gran velocitat a qualsevol lloc però no es pot anar de Barcelona a València ni viceversa.

Amb aquest nou atac es posen al dia vells conceptes diglòssics, però no podem passar per alt que ara això té una significació diferent de la que tenia en el temps de la dictadura.

Perquè aquesta decisió d’ara l’han haguda de prendre forçant la maquinària, amb la impugnació als tribunals, per part del PP, del decret lingüístic del govern valencià, l’anomenat ‘Decret d’usos institucionals i administratius de llengües cooficials‘. I això significa que, a diferència del passat, l’estat espanyol ja no ataca els ciutadans un a un en la seua desprotegida individualitat íntima, sinó que ataca la institució d’autogovern dels valencians, representativa del vot popular, i el funcionament democràtic d’aquesta institució –i les del Principat i les Illes, també. Cosa que inevitablement eleva l’enfrontament a un grau superior. Fins i tot si els polítics valencians se senten incòmodes amb aquesta conseqüència, com de fet s’hi senten avui la majoria.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
14.06.2020  ·  22:07

Se’n pot dir “democràcia espanyola”, si ho voleu. Però ignorància, tota. Que sempre és pitjor que la mala fel. En qualsevol cas, deuen estar més que espantats, amb la crisi econòmica que els ha caigut al damunt. Per això és normal que ens vulguen a tots dins del seu castell. I ens comptaran com “dels d’ells”. Igual com els soviètics ho feien amb tots els seus països satèl·lits i repúbliques soviètiques perifèriques. Fins que ja no va poder ser.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
14.06.2020  ·  22:35

Ens tenen ben pressa la mida aquests castellans. Atacant la llengua fa que no ens focalitzem amb el que toca, que no és cap altra que fer efectiva la República. I els nostres polítics autonomistes encantats per anar marejant la perdiu. Em sap molt greu dir-ho però això, o fa un gir inesperat o ja podem esperar 300 anys més. I que ningú es preocupi per la llengua que seguirà existint pq és la cortina que fa servir l’estat enemic. Tu lluita per la llengua que jo em quedo la pela.

Montserrat Vivern
Montserrat Vivern
14.06.2020  ·  23:11

Desobediència, desobediència, desobediència, desobediència i desobediència.
Però és clar, sempre hi haurà els traïdors, botiflers i panxacontents…

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
14.06.2020  ·  23:33

Sintetitzem-ho contundentment:

Cal tindre “clar-i-net” que en Vicent Marçà i en Miquel Ensenyat no parlen el mateix idioma del senyor Don Gabriel Rufian.

Això és el que acaba de sentenciar l’alt Tribunal Español. Donant-li forma jurídica a una realitat colonial.

On el polític principatí -i l’estat colonitzador que l’esperona- tenen clar que per a donar-li caràcter “nacional i social” al “patois” en què ens comuniquem actualment s’han de resseguir les petjades del “El último de la fila”, “Loquillo”, Rosalía, “Presuntos Implicados i Sole Giménez”, “Estopa”, “Francisco”, “Bonet de San Pedro”, “Lorenzo Santamaria”, “Bruno Lomas”, “OT”, “Jorge Javier Vázquez”, “Seguridad Social i José-Manuel Casañ” etc.

jaume vall
jaume vall
15.06.2020  ·  00:17

Això es va acabant.
Fins aquí hem arribat. O som conscients del que ens hi va, o som mesells. Bé, també podria ser que fossim conscients i mesell a la vegada.

Ramon Sans
Ramon Sans
15.06.2020  ·  00:41

Gràcies per l’article

Sebastià Batlle
Sebastià Batlle
15.06.2020  ·  00:47

Vaja !, encobrir al rei sí, protegir el poble no; com aquella cançò : i al poble ?, al poble que el donin pel dubi,dubi uahhh !!!!!

Antoni López
Antoni López
15.06.2020  ·  01:16

Espero que pugui arrivar a ser una bona noticia, si cria emprenyats.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
15.06.2020  ·  02:14

Què més ens han de fer perquè reaccionem? Què pensen fer els nostres decebedors partits polítics al respecte?

I he vist algun comentari de l’estil “ens tenen por” o “tenen por de la unitat lingüística o dels països catalans”. Doncs no. Ho fan perquè poden i perquè els ho deixem fer. No tenen por de res. Els polítics catalans s’han rendit a Castella. Esperem que el poble català posi les coses al seu lloc.

Li (Linus) Fontrodona
Li (Linus) Fontrodona
15.06.2020  ·  03:11

La bona contesta a aquesta mena d’ultratges, que mai no s’aturen –de fa més de mig mil•lenni !–, no hauria de ser altra que l’oblit del castellà. L’oblit acomplert, total. No és tan difícil d’assolir, i llavors, res ni ningú ens podria obligar a parlar-lo (sí que tots l’hem aprés per força, però per una raó o una altra, ens n’hem oblidat; l’hem perdut del tot). Ara sabem anglès, italià, àrab o punjabí, a part de català, però castellà, ja no…; llàstima!) A mi m’ha funcionat durant aquests darrers anys, fins ara mateix. Simplement, de castellà, ja no en sé gens, i ni la poli ni cap jutge ni cap sant del cel em pot fer parlar un idioma que ignoro tant com ignoro el búlgar.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
15.06.2020  ·  04:01

Com és possible que el Tribunal Suprem contradigui la sentència del Tribunal Constitucional que va reconèixer que català i valencià són la mateixa llengua?
Com és possible? Doncs perquè Espanya és l’estat amb més possibilitats del món on tot és possible, collons!

Salvador Molins
Salvador Molins
15.06.2020  ·  04:56

La pregunta que em faig és, com podríem passar d’ells sense jugar-nos-hi la vida? Què hem de fer perquè tot això els surti car?
Ja no tenen aturador, aniran apretant “el garrote vil”.
El pijor cost per a ells és la nostra independència i en això ens hem de concentrar. El que passa que és esgotador, no paren de matxucar-nos, i cada moment hem de tornar a començar, au som-hi, tornem-hi, buf! Ës un pols, hem d’aguantar i fer tot el possible per independitzar-nos. Com? No se m’acudeix res més que mantenir-nos en la nostra decisió del 1r d’octubre. Reafirmar el 1r d’octubre i fer tot el possible per completar la DUI del 27 d’octubre del 2017.
Veig en detalls per ací i per allà les ganes que tenen de que abandonem la unilateralitat, aquesta expressió concentrada en el Referèndum, ja fet i votat sense el seu permís i d’una manera molt especial en la votació al Parlament Català de la DUI del dia 27-O, aquesta expressió i el que significa i en realitat és ho tenem més clar ells que no pas molts dels que haurien de ser nostres. Tenim un peu a fora i no en som conscients amb la intensitat que ho hauríme de ser. Som aquell elefant que no gosa tibar, no gosa avançar.
Unim-nos, tots els que puguem, fem-nos elefant. Al Consell per la República som 88.134, no som prous? Quants militants tenen JxCat, Esquerra i la Cup? Fa no gaires dies algú es lamentava i jo també per què Puigdemont no s’acaba de decidir actuar com President del Consell per la República, perquè no avancem per aquí? Ell pot representar el vincle de legitimitat, per què no el deixem a ell com a President de la República a l’Exili i escollim un primer ministre de la incipient República Catalana Independent. Podria com a President fer tres coses, la representació de President, la de diputat europeu, deia el comentari que ell s’hi sentia molt bé en aquesta tasca, i la tercera cosa estructurar els JxCat. És molt important que Puigdemont doni forma aquest elefant, demanava unes condicions, que nos quedi en demanar que les exigeixi. Un elefant, tots junts, potser per fer-ho s’ha de desempallegar de JxCat o del Pdcat. Esquerra no voldrà participar en un moviment electoral semblant perquè a hores d’ara ha de ser un moviment electoral, les tenim a sobre, tots, Primàries també hi ha de ser i qui no hi sigui que es quedi, ho dic sobretot per Esquerra que ara tira l’ham de la unitat estratègica …? doncs ara d’unitat estratègica només n’hi ha una apostar totalment per a la Independència! No pas esperar que Sobiranies i PSC s’ho emportin tot, o esperar allò que deia ahir un tal Jordi Muñoz al qui Vilaweb va donar veu fa pocs dies, escrivia: “Una hipotètica república catalana no podria consolidar-se com a república democràtica sense una bona dosi de consentiment dels perdedors.” Consentiment dels perdedors? Presó per a la nostra gent, multes, aixafament constant de competències, escanyament de la llengua, … quantes coses d’aquestes faran servir com a moneda de canvi en la famosa taula a mitjans de juliol? El MHP Torra s’hauria de mantenir intransigent amb la voluntat del Poble expressada el 1r d’octubre i declarada el 27 d’octubre o se’l menjaran amb patates fregides, mentre els d’Esquerra hi posen una miqueta de Ketxup.
No puc allargar-me més. Fem-nos elefant i tibem endavant, algú ens seguirà si no som nosaltres mateixos. Ella abans deia desobeïm tres o quatre vegades, jo hi afegeixo: tibem, tibem, tibem… Reafirmem el 1r d’octubre, completem la DUI, cerquem suports per difícil que sembli, fins que portem la Declaració al Tribunal Internacional de La Haia tal com ho van fer els de Kossovo. Per la llengua, per la llibertat, … persistim!

Marià Puig
Marià Puig
15.06.2020  ·  06:41

No soc expert en lleis mes….no hi ha cap possibilitat de denunciar-ho a cap institució de totes aquestes que existeixen i a les que mantenim pagant els sous dels que hi figuren ?. Ho fan per que no hi ha qui els hi planti cara o per que mentre no els hi diuen res, qui dia passa any empeny i pot ser ens hi arribem a acostumar, com a tantes altres coses ?

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
15.06.2020  ·  07:02

A veure si cagant-se a sobre , ens despertem d´una vegada. Llibertat presos,llinguística i democràtica.

Júlia Laforga
Júlia Laforga
15.06.2020  ·  07:32

I després què? Ens impediran que pensem en català no fos cas que tornessin a confondre ja per ha als tribunals??
Francament, hi situacions per les que ja no podem passar, ni com a país ni com a governs. Insumisió total #TSjopensoparloiemcomunicoencatala

Bernabe Molina
Bernabe Molina
15.06.2020  ·  07:43

Un exemple mes de que no es pot construir el futur sense guanyar el passat. El supremacisme Castella en va tindre, des de l’inici, molt clar la importancia de la llengua, com els francesos o anglesos o qualsevol altra nacionalisme de caràcter imperialista, i la seva tasca es fer claudicar a les altres comunitats nacionals, perquè, deixem-nos de eufemismes una nació es una llengua i com la tresoreria, les relacions d’intercanvi o les relacions socials sense un estat ho te molt fumut per a sobreviure.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
15.06.2020  ·  08:00

No té massa sentit queixar-nos, ni discutir aquests temes, ells són el amos del “cortijo”, bé en el cas de Madrid, de la “majada” i nosaltres som simples “majaderos”. Salut.

Albert Miret
Albert Miret
15.06.2020  ·  08:04

Què dir davant de tanta incultura i tant desfici per anorrear tot allò que no poden entendre. Arriba un moment, en què ja et dol més pel seu poble que per a nosaltres. Nosaltres desobeint estem al cap del carrer (també era prohibit parlar en català a les escoles quan jo era petit, i el parlàvem tots), però ells no es podran treure mai més de sobre la seva fama de dictadors antidemòcrates i miserables mentals que ja s’han guanyat a tot el món. Sembla que ja saben que els seus imperis imaginaris estan en ple enderroc i ens transmeten com poden la seva ràbia i odi a mort perquè no puguem gaudir de la seva estúpida derrota per pura incapacitat d’adaptació al temps. Els nazis, també van fer el mateix al darrer moment, matant a discreció com per afirmar-se en els crims i les barbaritats comeses durant tota la guerra… i així se’ls recordarà per tota la història del món. Els alemanys ens haurien d’entendre una mica més, perquè estem patint el mateix que ells. Adéu espanya, adéu per sempre més!!!

Jordi M Ribes
Jordi M Ribes
15.06.2020  ·  08:07

Amb en Li Fontrodona. L’únic que hauríem de dir en espanyol o en castellà o o en cristià o en com se’n digui és:
-Me Sabe Grave

jordi Rovira
jordi Rovira
15.06.2020  ·  08:16

Com deien les velles sàvies: “sí però”. Ara també s’han de posar amb el català de València, i en contra del català com a llengua oficial i comú de tots nosaltres. Res de nou, però comença a ser un degoteig constant aquesta tasca ingent de salvapàtries que s’ha proposat el poder judicial espanyol de part. Endavant i sempre presentant batalla.

Pep Agulló
Pep Agulló
15.06.2020  ·  08:20

BUIDANT L’AUTOGOVERN DELS PAÏSOS CATALANS…

L’Estat ja sap que aquesta imposició segurament tindrà poc trellat pràctic, el que els interessa és imposar el seu supremacisme castellà en forma de mesures autoritàries que vagin laminant les competències i els drets fins arribar a arraconar la nostra llengua en l’àmbit familiar. El seu intent d’assassinat. Com en el franquisme.

Un motiu més per encausar polítics catalans.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Antoni Biada
Antoni Biada
15.06.2020  ·  09:23

Decret ridicful i fascistoide
Nomès falta que ens obliguin ara als pares” catalano-parlantes ” parlar en castellà als fills……..
Quina vergonya de país.

Josep Salart
Josep Salart
15.06.2020  ·  09:26

Només ens en sortirem si es fa una llista oberta de polítics disposats a engrescar-nos i a parlar clar peti qui peti. Rès de convencionalismes interessats. Si és així, nosaltres no fallarem i provocarem Urquinaones a tot el territori.

Es qüestió de passar a l’acció i només es pot organitzar des de l’exili. Parlar tot el dia d’españa i no fer rès pels presos es desesperant. Hem tingut les eines per sobreviure dirant la pandémia i no som capaços de fer-ho per rés mès?

Prou de tenir por d’anar a la presó. M’apunto voluntàri a executar materialment el què sigui amb la finalitat d’espantar-los i fer reaccionar la UE. Esric segur que no esric sol pensant això.

Gerber van
Gerber van
15.06.2020  ·  09:32

És veia venir quant a Valencia el PP és va anomenar l’idioma Català ‘Valencia’ i poca gent és va resistir. Ara tenim l’embolic complert a cal desobeïr-la. Com ja ha dit el Linus Fontrodona: oblidar la idioma castilla no costa gaire (o fer veure-ho).

Voldria afegir al comentari d’en Salvador Molins (per tenir ho clar) que el Concell per la República no és una mena de partit polític però més aviat és el govern electa en exili (o al menys ho hauria a ser). Llavors un govern en exili ha de liderar la resistència al seu territori. Aquí veig una tasca per la gent qui es van inscriure com a ciutadà Català al Concell per la República, però també pels Concells Locals que podrien funcionar com feia el Tsunami Democràtic (D.E.P.) abans.

Josep Gualló
Josep Gualló
15.06.2020  ·  09:35

D’ALLÀ ON NO N’HI HA NO EN RAJA

Fins avui, ens havien dit que la cúpula de la judicatura de l’estat era el TC que fins avui, significava tribunal constitucional.

El TSJ que fins avui,significava tribunal superior de justícia i estava per sota del TC , ha suspès la sentencia 75/1997 del TC que fins avui estava per sobre del TSJ.

Això vol dir que el TSJ, ja no reconeix al TC com a superior però el TC no ho sap i es pensa que encara mana.

Diàfan com la llum del sol !

Un personatge de còmic de nom Obelix el gal, sempre deia quan l’Imperi Romà volia conquerir la Gàlia: “Son bojos aquests roman!”. Sabeu que diria avui de la judicatura espanyola? Docs no diria res perquè es quedaria mut de l’esglai. Ell tant valent !

Els espanyols son uns HIJOS D’ALGO altrament dits hidalgos. Que vol dir: Fan el que els rota i ni l’Obelix podria amb ells perquè tenen més “Blasones” que ningú.

Maria Josepa Montagut
Maria Josepa Montagut
15.06.2020  ·  09:49

No és igual variants d’una llengua que fragmentar una llengua. Això és el que pretenen. Fragmentar-la i anul.lar-la. Prou.
Josepa Montagut Mariner

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
15.06.2020  ·  10:03

Mai em deixat d’estar sota un franquisme, si voleu camuflat, però ara el monstre es deixa veure sense miraments, mai des de 1714 em sabut crear un exercit per revertir la derrota, i molt menys des de el franquisme,..sembla com si només ells fossin capaços de tenir un exercit, com si tota la resta fossim uns perfectes inutils, uns perfectes esclaus, amb gran síndrome d’Estocolm…..i tenim físicament lo mateix que tenen ells, ni més ni menys, fins i tot potser tenim més capacitat econòmica, -que ells fan tant com poden per minvar-, i plorem molt, escribim i xerrem molt, però això de tenir un exercit per la defensa, doncs com que no va amb nosaltres, com si fos un gran pecat, com si es volgués menjar del arbre del be i del mal, una gran por a que ens desterrin d’aquest mon,……sento gran vergonya, de un poble tant acomodat, tant ajupit, tant poruc, tant esclau complaent, que només es sap barallar entre els seus, però totalment acomplexat de qui l’hi te el peu al coll…..Tenim gent que val molt, però un grapat de flors no fa estiu…..per altre banda l’invasor te la dalla apunt, i sega caps sense cap mirament,…fins quant poble meu permetràs aixo, tant mansament?…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
15.06.2020  ·  10:16

Abad de Vianco, secretari del Consejo de Castilla, adreçant-se als corregidors de Catalunya (1714) : “Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. No ha canviat res després de 300 anys i no esperem que canviï, qui ho esperi es que, senzillament, té un problema al cervell. Ni taules de negociació, ni amnistia, ni infraestructures, ni finançament just, ni … res de res. Aquest estat és irreformable i molt difícil de derrotar. I a més tenim una quinta columna que actua com un càncer, que ens costa contrarestar i posar-la en evidència per la nostra pròpia inseguretat. Els morts es mereixen el respecte del silenci però costa molt pair qui fa una botifarra als demòcrates empresonats i els hi desitja ‘unes vacances ben llargues’. Són els mateixos que callen quan la corrupció ve de les seves files, quan bufa la tramuntana de les portes giratòries i que tenen els pebrots de callar davant l’espoli i la corrupció dels borbons, tan progres com són!. Ara és quan m’adono del sentit de la pancarta que va penjar el president Torra al balcó de la Generalitat. Desobediència, si us plau, parlem amb valencians i mallorquins en català, fem-ho i promocionem-ho, que surti a TV3 i se senti per Catradio.
La Trinca 1976:
N’era una reunió amb un cap de vila
i de regidors n’hi havia una pila.
Tralarala-la-la, que voten, que voten
Tralarala-la-la, per al català.

No ho sabria dir, si és que algun ho desitja,
si n’eren divuit o dotzena i mitja.
Tralarala-la-la, que voten, que voten,
Trolorolo-lo-lo, i voten que no.

Després d’anys d’ensopiment
torna a vibrar Barcelona,
doncs es pregunta la gent
perquè vol l’Ajuntament
tocar-nos allò que no sona.

Catalans aquesta gent
dient no, ha dit que si,
fotem-els-hi un monument
i ara que no ve d’aquí
que el pagui l’Ajuntament.

Com ha de ser el monument
si escolteu be us ho direm
seguidament:

A sobre d’un núvol tret dels pastorets,
i com si es tractés d’una estàtua romana,
i els divuit regidors despulladets
tots seriosos i ballant una sardana.

I allà a sota el monument, un jardinet
tot ple de mates d’alfals i cosconies
i que el cuidin i el mantinguin regadet
amb aigua del Manzanares tots els dies.

I per posar el monument
amb els divuit regidors
tenim el lloc escaient:
el carrer de Robadors.

I s’obligarà als coloms
a volar per sobre el lloc
que per molt que s’hi caguessin
sempre fora massa poc.

Divuit jutges d’un jutjat,
divuit jutges d’un jutjat,
divuit jutges d’un jutjat,
divuit jutges d’un jutjat,
dient no, l’han ben… cagat …

Joan Salabert
Joan Salabert
15.06.2020  ·  10:19

Potser va arribant el moment d’omplir els tribunals espanyols de plets per incompliments múltiples i reiterats de doctrines jurídiques antidemocràtiques i colonials.

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
15.06.2020  ·  10:22

I què diuen Bascos i navarresos? Tampoc es podran comunicar entre ells en eusquera? Això ja sembla el franquisme un altre cop….

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
15.06.2020  ·  10:52

La constitució permet TOTES les essències de l’Espanya imperialista.
Franco no va inventar res. Tot ja estava decidit des de tres segles abans en el Decreto de Nueva Planta.

ramon Feixas
ramon Feixas
15.06.2020  ·  11:12

S’esdevé una oportunitat de desobediència que té tot el sentit i que faria la funció d’una biga per anar construint l’edifici dels països catalans. En termes pràctics a llarg termini interessa molt a les 3 comunitats afectades. Això sí: Cal uns consciència conjunta i ferma, sabent que la desobediència té un cost. Sense unitat en compromís davant d’aquest cos és donar més ales a la corrupció espanyola de credo franquista, però si ha unió en aquest sentiment d’alliberament amb fermesa i fidelitat mútua, seria un molt bon pas constructiu. Si a més fos ben explicat, seria un creixement en consciència democràtica social, ja que llengua, per sort, encara és un element cultural, ja que aprendríem a entendre què és la democràcia practicant-la. Quelcom que fins avui ha estat impossible. a nivell social.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
15.06.2020  ·  11:18

No, diguem no,
nosaltres no sóm d’eixe món.

Marxem d’una p…. vegada i deixem’ls-hi totes les seves begenades.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
15.06.2020  ·  11:20

Amb aquestes regles, quina llengua es parla a Andalusia i a l’Aragó? Quina diarrea mental, pitjor que patir-la, encomanen a la seua clientela?

Roger Dalmau
Roger Dalmau
15.06.2020  ·  11:24

És greu perquè el català va perdent terreny cada dia en diferents àmbits. A mi no m’estranya aquesta jugada de l’Estat espanyol, com a estat invasor fa el que li toca.

El problema el tenim en que el nostre govern hauria de lluitar i no transigir. S’hauria de plantar i dir prou, i tirar pel dret per moltes sentències que hi hagi. Però com en tantes altres coses, m’ensumo que faltarà valentia…

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
15.06.2020  ·  11:32

Tornem-hi. Ja som, altre cop, a la casella de sortida. Quant temps i esforç perdrem ara per recuperar la misèria de drets que teníem ahir? (Que per ells sempre són masses). Ara haurem de tornar a lluitar per que ‘ens deixin’ parlar la nostra llengua entre nosaltres (això ja ho va fer el meu pare), sempre sota els seus tribunals i les seves lleis. Ahir treballàvem per recuperar unes competències que eren nostres i ens van retirar, demà sera per l’ensenyament que hem assolit i ens voldran imposar, altre cop, el seu… a la casella de sortida. No ens cansarem mai de jugar a aquest joc amanyat? Qué os semblaria el joc “Aixeca la DUI”? Molt més divertit i enriquidor.
Em ve al cap que Òmnium Cultural podria deixar en segon pla la campanya per la llibertat i la democràcia (que està molt be) i defensar la nostra llengua. Proposo la campanya “Només en català”. El títol explica tot.
PS No voldría que el supremacisme castellà servís d’excusa (per no ser com ells) per tenir la més mínima consideració oficial cap el seu idioma en la futura república catalana.

Josep Maria Lari
Josep Maria Lari
15.06.2020  ·  12:31

I no s’hi pot fer res?
És un altra gripau que ens hem d’empassar?
Fins quan aguantarem?
Va home va!

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
15.06.2020  ·  12:35

No hi ha res de nou. Ja molt abans de la Nova Planta Castella maldava per subsituir arreu el català per la seva imperial llengua. Malgrat que la introducció del telèfon a la península va tenir lloc primerament a Barcelona ( veieu https://core.ac.uk/download/pdf/39048285.pdf ) i que les primeres empreses de telefonia eren catalanes, el monopoli dictat pel Gobierno va culminar el 23 de maig de 1896 amb una ordre de la Direcció General de Correos que prohibía parlar en “el dialecto catalán o el vascuence” (i altres) en comunicacions interurbanes (veieu https://www.lavozdeasturias.es/noticia/asturias/2019/05/10/prohibido-hablar-asturiano-telefono/00031557504505563525553.htm ). Ultra el castellà, les úniques llengües permeses eren francès, italià, portuguès, anglès i alemany. L’operador havia de desconnectar la comunicació si s’empraven llengües no permeses, per a la qual cosa havia d’escoltar la totalitat de la conversa! I això ja passava abans d’allò de “habla en cristiano” de la postguerra! També a França, el “parlez propre” ve de molt antic. Sembla que el català fa molt de temps que molesta, però es resisteix a desaparèixer.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
15.06.2020  ·  12:38

Imprescindible article per a entendre l’enemic i els relats que genera. Per això necessiten Catalunya com a element cohesionador.

https://www.elconfidencial.com/espana/2020-06-15/madrid-ayuso-madrilenos-nacionalismos_2629719/

Imprescindible article per a entendre’ns a nosaltres mateixos i els relats que generem. Per això no podem marxar d’Espanya (le dubte ofèn).

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-barbeta-espanya-marxem-reparem_513360_102.html

Pepa Cendrós
Pepa Cendrós
15.06.2020  ·  12:48

A partir d’avui jo ja no parlo en castellà…sento arribar a una decisió tan radical aquestes rates del suprem es mereixen desobediència. tothom al carrer lluitant per la República.

Carles Serra
Carles Serra
15.06.2020  ·  15:59

Com algun lector a dit fa 300 anys que ens volen aniquilar; Però ara amb la llengua també ho estant aconseguint, només cal anar en el pati a les escoles, sobretot en el Bajo Llobrega; les noves generacions tenen molt poca consciència sobre el català i a més no tenen cap necessitat per aconseguir una feina o viure a Catalunya, els mateixos catalans no mantindran una conversa en català quan un/una persona que viu a Catalunya se li adreça en cristiano

Roser Caminals
Roser Caminals
15.06.2020  ·  16:30

Ja no és ni l’executiu, sinó el judicial el que gosa fer política lingüistica. Tinguem-ho clar: la meta és aniquilar-nos com a poble.

No ens mantinguem a la visió estreta d’aquest fet, per torbador que sigui. Ampliem el focus. Una taula de diàleg no pot coexistir amb un increment constant de la repressió. Amb aquest estat no hi podrem negociar mai.

Individus i col.lectius compromesos amb la independència, dins i fora dels partits polítics, s’han d’aliar i passar a l’acció. Necessitem sumar perquè el clamor eixordi. Mireu què està passant als EUA. Ningú pot ignorar Black Lives Matter.

Desobediència i confrontació. Si no ens hi posem, ens mereixem l’opressió de l’estat espanyol.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
15.06.2020  ·  17:42

43 anys de falsa democràcia els celebra la Suprema representació del franquisme lligat i ben lligat, passant per sobre del TC i dels drets humans més bàsics per punyetes, des d’un Tribunal i un CGPJ més caducats que un iogur agre de mala llet i fotent-se’n dels principis fonamentals de la UE en pro de les essències del Movimiento Nacional. Quina igualtat prediquen? la de ser tots com ells?.Ni un pas enrere, ni un mot en el seu espaÑol. Si volen un estat de tots que comencen per respectar-nos. I per renovar-se.

Miren Karmele Pastor
Miren Karmele Pastor
15.06.2020  ·  19:36

” En català, si us plau “…Segona mitat anys 70’s. Varem omplir “el barri gòtic ” de Barcelona ( a on vivíam ) d’aquestes enganxines.( De vegades amb una escala lleugera de metall que teníam, anan corrents, posades ben altes perque no es poguesin treura ). Mateixa imposició colonitzadora, mateixa acció…!!!
Ara a nivell Països Catalans. Sant tornen-hi doncs…!!!

Oriol Roig
Oriol Roig
15.06.2020  ·  20:47

“Para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”… Però és que el cuidado ja se’ls nota massa…

Que ho volen “en cristià”? Cap problema… per què no envien tota la documentació a Madrid en llatí?

Josep Soler
Josep Soler
15.06.2020  ·  22:27

Si aquí ens desfoguem molt dient prou, s’ha acabat, fotem el camp, marxem ja, i totes aquestes coses, però ells segueixen constants, decidits i impertorbables executant el seu guió de genocidi físic i cultural de la nostra nació catalana.

A vegades amb reserves (no es pot fer altre cosa) algú si que apunta sortides que no son les convencionals, per tal de aportar alternatives diferents a les d’anar fent el ridícul (al final si no serveix de res es fer el ridícul) com manifestar-se una i altre vegada, amb el lliri a la ma, tal com sembla que ens em especialitat definitivament.

Sempre he pensat que Puigdemont no va declarar la independència , entre d’altres coses, perquè sabia que cap país del mon donaria suport a la nostra independència per la senzilla raó de que ni tants sols se’ls hi va preguntar obertament que en pensaven. En Romeva ens en podria dir quelcom però en temo que no li convé massa que li facin preguntes d’aquesta naturalesa.

Personalment no soc un pro Israelita per sistema, però veient el mon com va i per quin tipus de circumstancia es mou, penso que l’aliat natural (potser l’únic que ens queda) seria aquest país, pels seus coneixements, pel seu sistema, per la seva filosofia defensiva, per la seva força. Son molts anys d’experiència els seus, com per continuar reculant i reculant.

El que no serveix (santa ridiculesa aquesta taula de negociació) insistir i insistir amb cap pacte amb l’estat espanyo, ja que de tots es sabut que aquest no cedira mai en res, almenys fins que existeixi una causa (no em pregunteu quina que tampoc ho se) per la qual se senti obligat a cedir res.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies