Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Ahir Andorra va començar una operació molt ambiciosa de proves d’anticossos de la Covid-19, que arribarà pràcticament a tota la població. S’hi van establir cinquanta-nou punts de control on els ciutadans arriben amb cotxe, tot i que n’hi ha un de reservat a vianants i unitats mòbils per als qui no es poden desplaçar (vídeo). La gent ha demanat hora prèviament amb una aplicació i, així, quan li toca simplement entra amb cotxe dins l’àrea de control, on els sanitaris li fan la prova sense que haja de baixar del vehicle. De proves, n’hi haurà dues, de manera que els qui la van fer ahir la repetiran d’ahir en quinze. Al final, amb això, les autoritats sanitàries tindran un mapa completíssim de la situació del país que els servirà per a afinar al màxim la resposta d’un possible rebrot de l’epidèmia o per a filar més prim encara en el desconfinament, de manera que esdevindrà el primer estat del món que haurà fet un estudi a tota la població.

A final de març el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, explicava en aquesta entrevista a VilaWeb l’enorme importància de les proves per a controlar el desconfinament i ja anunciava el projecte de detecció d’anticossos a gran escala que arrencà ahir. El govern d’Andorra ha estat assessorat en aquesta crisi pel doctor Oriol Mitjà, que ha assessorat de la mateixa manera la Generalitat de Catalunya. I la pregunta, inevitable, és per què Andorra ho fa tan bé i Catalunya no –tampoc no ho fan bé, en aquest terreny, el País Valencià ni les Illes, però sengles governs no van fer anuncis en què aixecassen expectatives.

Una part de la resposta és clara: Andorra és un estat independent, el nostre primer estat independent. I, si ho voleu també, és un estat petit i per tant més fàcil de moure. Hi estem d’acord. Però també és evident que hi ha més raons i que no tot es pot disculpar partint dels problemes originats per les decisions de Madrid.

El govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar a la primeria d’abril, concretament el dia 7, el programa Orfeu pensat per a suplementar de manera urgent les proves que es feien ja aleshores als hospitals, clarament insuficients. Aquest pla, elaborat per la Direcció General de Recerca i que havia de ser conduït pel Departament de Salut, consistia a posar diverses instal·lacions de recerca importants del país al servei de l’objectiu de tenir dades de l’abast de la pandèmia a gran escala i immediatament. El projecte partia de la idea que ja era possible de fer aquestes proves simplement aprofitant la capacitat de centres de primera línia, com el Centre de Regulació Genòmica, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i l’Institut de Recerca Biomèdica, que ja tenien les màquines i els experts necessaris.

Però ahir, quan ja havien passat quatre setmanes d’aquell anunci i enmig d’una forta insistència dels mitjans per a saber què havia passat, la Generalitat va anunciar que el programa el començarien a aplicar ara, quan falten solament dues setmanes per al termini marcat i quan és evident que ja no s’arribarà a temps de fer allò que es volia fer –Josep Casulleras n’explica totes les claus en un article que publiquem avui i que us recomane de llegir.

La necessitat de proves multitudinàries no es va presentar en cap moment com un caprici prescindible. Era i és un pilar clau a l’hora de prendre decisions i, de fet, així s’ha dit cada vegada que el govern català s’ha pronunciat sobre el desconfinament i els perills, evidents, que implica. I és precisament per això que resulten tan preocupants les ziga-zagues que han ajornat el programa d’una manera difícil de justificar; l’evident falta de coordinació que els fets, i el pas de les setmanes, demostra; però, sobretot, la incapacitat de sostenir de manera adequada i de fer realitat amb el màxim rigor i professionalitat una decisió tècnica i política, que, enmig de la recentralització obtusa del govern espanyol, apareixia com una de les poques coses que ens podien fer anar més enllà, com a país i com a societat, per a millorar la situació de tothom. I d’això, concretament d’això, lamente haver de dir que la culpa no la té Madrid.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.