Què se n’ha fet, del programa Orfeu i de les proves PCR que s’havien previst?

  • Després de setmanes de complicacions logístiques, comencen a fer-se les 170.000 proves PCR que han d'enfortir el sistema de detecció en el desconfinament

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
04.05.2020 - 21:50
Actualització: 04.05.2020 - 21:54

El pla de desconfinament del govern espanyol ja ha començat, però no hi ha encara, ni de bon tros, una aplicació multitudinària i eficaç de proves diagnòstiques de Covid-19 en els sectors més vulnerables ni en la població en general. Saber qui s’ha infectat és determinant per al desconfinament, però les proves, tant les PCR com les serològiques ràpides, no arriben al ritme que caldria. Per això el govern de Catalunya va activar ara fa un mes un programa per a multiplicar la capacitat de fer proves PCR, pensant precisament en l’arrencada del desconfinament. Aquest programa, anomenat Orfeu, ha d’aprofitar la capacitat que tenen els centres de recerca catalans per a fer un cribratge en massa i multiplicar el nombre de proves per a nous casos sospitosos de Covid-19. L’objectiu era de fer-ne 170.000 en sis setmanes, però fins avui mateix no ha pogut arrencar. L’explicació que han donat fonts del govern és que hi ha hagut complicacions logístiques, però el cas és que les expectatives creades ara fa un mes no s’han complert.

Els laboratoris dels hospitals ja van fent proves PCR, unes 300.000 fins ara, segons el Departament de Salut. Són moltes, però no n’hi ha prou per a una situació de relaxament de les restriccions de mobilitat. El salt quantitatiu que havia de permetre el programa Orfeu encara no s’ha fet, i el desconfinament gradual ja ha començat, imposat pel govern espanyol amb un pla que no és –ni en la forma ni el ritme– aquell que preveia el govern de la Generalitat. Hi ha hagut un desajust entre allò per a què fou creat l’Orfeu ara fa un mes, l’endarreriment que ha arrossegat i la precipitació del desconfinament que ha vingut de Madrid.

El dia 7 d’abril, quan el govern anunciava que es duria a terme el programa de cribratge en massa del programa Orfeu, ja ho feia pensant en el desconfinament. Fou el mateix dia que el govern va encarregar al doctor Oriol Mitjà l’elaboració d’un informe per a explicar com caldria fer el desconfinament. Mitjà ja n’havia esbossat públicament algunes idees, i el cribratge, diagnòstic, detecció i aïllament de casos n’era un element fonamental.

Abans no se sabessin els detalls de l’informe de Mitjà, el govern ja engegava un mecanisme per a encarar una de les línies mestres que segur que tindria: el cribratge multitudinari. El govern, amb els departaments d’Economia i de Salut coordinats, incorporava al procés de realització de proves PCR l’Institut de Recerca Biomèdica, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i el Centre de Regulació Genòmica, que ja tenien recursos per a dedicar-se tothora a fer el cribratge de casos de Covid-19. Hi havia una part del material propi d’aquests centres que ja es podia emprar i una altra que s’havia d’adquirir. La Generalitat començava a pensar en la manera de fer el desconfinament.

La idea principal era que per a poder sortir al carrer i recuperar l’activitat progressivament calia fer simultàniament un control de l’epidèmia entre la població. 170.000 proves PCR extra en un període de sis setmanes era un augment quantitativament significatiu, i així el presentaven els representants del govern. Una setmana després de l’anunci, la consellera de Salut, Alba Vergés, deia en una compareixença de premsa que no seria fins la setmana següent que començaria el programa Orfeu. Semblava que hi havia un cert retard. ‘No és només fer les proves i estratificar bé la població, sinó també gestionar el resultat d’aquestes proves’, deia Vergés.

Però la setmana següent tampoc no havien començat les proves PCR del programa Orfeu. La consellera explicava en una altra conferència de premsa que encara havia d’arribar una part del material per a poder fer les proves. Aquell dia que compareixia Vergés, el 22 d’abril, ja se sabia el contingut de l’informe del grup d’experts coordinat per Oriol Mitjà, amb les recomanacions al govern per a fer el desconfinament. El document incloïa un decàleg, assumit públicament pel president Quim Torra, que destacava la necessitat de fer un procés d’identificació de casos de Covid-19 a gran escala, i que això volia dir fer 1,5 milions de proves PCR en un mínim de setze setmanes i també un cribratge poblacional d’uns sis milions de tests serològics.

El pla de desconfinament que acabava presentant a final d’aquella setmana el govern s’inspirava en l’informe de Mitjà però sense concretar tant. Deixava algunes qüestions (com el passaport immunològic) més obertes. Però sí que mantenia un bon nivell de concreció quant a les proves PCR. Destacava que en aquell moment a Catalunya hi havia capacitat per a fer 4.000 o 5.000 proves PCR diàriament. I afegia: ‘La provisió de nous equips i la implementació de nous procediments al Sistema Català de Salut, així com l’activació del programa Orfeu, permetrà d’incrementar les capacitats de PCR a curt termini a unes 13.000-15.000 proves diàries (100.000 setmanals) per a garantir aquest cribratge amb els tests aguts.’

Passa una altra setmana i l’Orfeu no es desencalla. Ja som a final d’abril i el govern espanyol activa a empentes i rodolons el desconfinament de la mainada. Poc després anuncia les quatre fases del seu pla de desconfinament cap a ‘una nova normalitat’ que –per la via del decret de l’estat d’alarma– s’imposen a la resta de governs i van deixant enterrat, cada vegada més, l’informe dels experts que havia encarregat la Generalitat.

Segona fase sense haver engegat la primera

I enmig de les incògnites, els dubtes i les contradiccions del pla de Sánchez, el govern català anuncia la segona fase del pla Orfeu, quan encara la primera no s’havia pogut desplegar. Aquesta segona fase permet d’afegir a la iniciativa de detecció multitudinària de casos les instal·lacions especialitzades de la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili i  el centre tecnològic Eurecat. Gràcies a aquesta ampliació del programa s’afegirà capacitat per a fer 139.000 proves més –que se sumaran a les 170.000 previstes a la primera fase– en el període d’unes sis setmanes. En total, 309.000 proves que han d’enfortir el sistema de detecció de casos dels hospitals.

Finalment, passada una altra setmana, el programa Orfeu ja pot engegar, el dia que comença la fase 0 de desconfinament. A partir d’ara i durant les sis setmanes vinents, es faran les primeres 170.000 proves PCR. Serviran per a fer un cribratge de residents i professionals de residències de gent gran, residències de persones amb diversitat funcional física o intel·lectual, centres d’infància tutelada, centres penitenciaris i centres d’hospitalització de salut mental.

I per què no s’havia començat fins ara? Segons les fonts governamentals consultades per VilaWeb, perquè quan es va anunciar la posada en funcionament del programa calia adquirir uns materials, com ara els reactius, i provar-los; i encara s’havien de definir uns protocols d’organització: com recollir les mostres, com fer arribar les mostres obtingudes als laboratoris dels centres de recerca i en bones condicions; i determinar a quina part de la població s’havien de fer aquestes proves… Avui, finalment, un mes després d’haver-se anunciat, ja ha pogut arrencar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor