
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
Sánchez, fins avui, s’ha escapat de totes. Té una extraordinària habilitat per a trobar el forat per on passar i mantenir-se al poder. El seu retorn al lideratge del PSOE, després d’haver-ne estat apartat amargament, és llegendari. La manera com ha anat jugant amb els uns, amb els altres i amb els de més enllà per arribar a la Moncloa és extraordinària. La qüestió, però, és si tot plegat pot anar més enllà.
El joc de tafurs que va fer amb Ciutadans, Bildu, el PNB, Esquerra i Podem mateix, amb els pactes secrets a dues bandes i el trencament d’un pacte escrit i signat poques hores després d’haver-lo fet i ja amb els vots a la butxaca va molt més lluny d’allà on la política tradicional permet d’anar. Ni a Itàlia, per dir el lloc on he vist passar les coses més insòlites en el terreny parlamentari, no s’havia vist una tal cosa.
Sánchez s’escaparà novament d’aquesta? Sobreviurà? Si ho fa assolirà un nivell en l’art de la prestidigitació digne de Houdini. Però jo diria que aquesta vegada ho té molt més que magre per a aconseguir-ho. Perquè ha comès un error de manual: trencar els tres cercles alhora.
Segons una teoria, hi ha tres cercles concèntrics al voltant d’un president. El primer és el del govern mateix, la gent amb qui treballa en el dia a dia, els ministres, caps de gabinet, alts funcionaris, etcètera. El segon és el que formen el partit o els partits polítics que donen suport o cobertura al govern. I el tercer és el dels aliats, aliats parlamentaris sobretot, però també organitzacions externes, patronal, sindicats, col·lectius diversos, necessaris per a impulsar el projecte.
En política sempre hi ha dificultats. Això forma part del dia a dia i va amb l’ofici. Sempre hi ha entrebancs per a encaixar-ho tot. Fins i tot quan es governa amb majoria absoluta. Però hi ha una lliçó sagrada: pots crear una tempesta en un dels tres cercles, en dos si van molt mal dades i estàs al límit, però mai en tots tres. Recorde haver sentit aquesta teoria en una entrevista televisiva al president François Mitterand, també un notable prestidigitador sense escrúpols que podria ser el model de Pedro Sánchez, si aquest tingués la talla intel·lectual que tenia Mitterrand, malgrat ser la mala bèstia que era.
Què ha passat ara? Doncs que Sánchez amb la jugada de tafur ha armat un conflicte enorme, una explosió, en tots tres cercles alhora. Error monumental.
Que el govern espanyol estava partit ho sabíem tots. Que la coexistència era molt difícil entre l’ala esquerra, amb Podem com a clar referent, i l’ala dreta, amb Marlaska o Calviño com a portaestendards, era prou sabut. Però malgrat tot es guardaven les formes per l’interès col·lectiu. Fins ahir. Ahir la ministra Calviño va desacreditar l’acord en un acte públic qualificant-lo d’absurd i improcedent. I per un altre costat Pablo Iglesias va eixir amb contundència a dir que allò que s’havia signat s’havia de complir i que no valien les excuses. Quan en un govern en una situació tan complicada com la de l’actual govern espanyol les desavinences d’aquest gruix ja no se silencien en públic, això vol dir de segur que la tensió interna ja és extrema. Tan extrema que tant hi fa si en la baralla la seua imatge pública es fa miques.
Al segon cercle, els dels partits que formen part del govern, crida molt l’atenció la contundència d’un Pablo Iglesias que fins ara havia guardat una disciplina excepcional, espartana. L’embolic intern del PSOE és immens, però en aquest cercle és molt important el malestar de Podem i la relació entre Podem i el PSOE. Pel fons i per les formes. Perquè negant l’anul·lació de la reforma laboral pactada pels tres partits la situació de Podem es troba molt compromesa, però també perquè els dirigents de Podem es posen molt en evidència. Alguns es van llançar de seguida a atacar ERC, sobretot i prioritàriament, i s’han hagut d’empassar immediatament piulades i declaracions que restaran per a la història. I fer el ridícul no agrada a ningú. Veurem si aquests dies Podem marca espai propi o no, perquè ara té una situació molt complicada. Si no es planta es difuminarà i fer part d’aquest govern li serà cada dia més un llast. I si es planta ja sap que Sánchez no tindrà escrúpols a girar en dos minuts, una altra vegada, encara més a la dreta. Mala peça al teler per als de Pablo Iglesias i Jaume Asens.
Però encara, per si aquests dos trencaments no eren prou, el trencament de la fràgil coalició de partits que va portar Sánchez al poder, la coalició de la moció de censura a Rajoy i també la del pacte de legislatura, sembla molt estrident. No és que Esquerra s’haja instal·lat en el no. És que el no de l’independentisme català sencer ja s’ha estès més enllà, a Compromís i Nueva Canària. I atenció al to de Joan Baldoví en aquesta entrevista que publiquem avui, on diu al PSOE que no estiga tan segur del seu vot per a aprovar el pressupost. Bildu ha mirat d’aguantar de manera estoica el rèdit de l’efímer èxit aconseguit, però ara n’ha eixit malparat, amb la qual cosa les restes del suport a Sánchez ja són mínimes. Un Íñigo Errejon que ahir també va començar a alçar la veu i Terol Existeix. Aritmèticament i política, un daltabaix total.
Hi insistesc: ara serà la prova definitiva. A veure si Sánchez és capaç d’eixir-se d’aquesta també. Quan Mitterrand explicava la tesi dels tres cercles volia dir que tu pots fer una crisi de govern si tens el partit ferm a darrere teu o la coalició parlamentària clarament decidida. Sol ser dolorós però amb el bisturí adient funciona. També va dir que podies fer una crisi de partit si el govern funcionava com un rellotge i al parlament hi havia tranquil·litat. No era tan complicat com canviar el govern, perquè les prebendes, les cadires, es podien fer servir amb molta habilitat. O que podies canviar de suport parlamentari si el govern i el partit estaven ferms al teu costat, disposats a aguantar l’embat de l’opinió publica i a explicar com és que es fa una cosa tan difícil d’entendre. Però el vell socialista francès sempre aclaria que obrir les tres batalles al mateix temps era un impossible, perquè de sobte esdevenies més feble a tot arreu. ‘Ni Napoleó no se’n sortiria’, va arribar a dir, recorrent a aquella inexplicable fascinació pel dictador cors que tant perdura en la classe política francesa i estirant la història a favor seu, més que no seria raonable. Podrà Pedro Sánchez?
PS1. En l’actitud de Bildu, molt incomprensible altrament, cal tenir en compte el no reconegut procés de pau, cosa que jo, a l’addenda redactada de matinada a l’editorial d’ahir, no posava al lloc correcte. Recordem que abans de la taula de negociació amb Catalunya hi va haver un procés de pau al País Basc, amb interlocutors internacionals i tot. Procés que el govern espanyol no compleix però que per a Bildu és fonamental, car té presos i exiliats en situacions molt dures. Això es pot entendre. Parlem, doncs, d’una aproximació tàctica, molt semblant a la que fa ERC fa amb la taula negociadora. No és que hi creguen necessàriament, sinó que pensen que possibilita un avanç tàctic: si funciona, perfecte, i si no funciona serveix per a denunciar el govern espanyol per la seua nul·la capacitat d’encarar civilitzadament un conflicte polític. Per tant, alerta, perquè els qui s’ho miren de reüll de fora estant, amb molta atenció perquè la crisi que ve serà espatarrant a tot Europa, comencen a trobar diguem-ne molt peculiar i poc assenyada l’actitud de l’estat espanyol.
PS2. Ací trobareu la transcripció íntegra i el vídeo del debat que en base a les preguntes dels subscriptors de VilaWeb, vàrem sostenir ahir amb el president Puigdemont. La transcripció permet superar els problemes de so que hi va haver però també posa en valor les respostes, alguna de les quals particularment interessant pel que fa al futur i al com caldrà fer el pròxim pas.
43 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
21.05.2020 | 22:23
Es podria dir d’aquest personatge que “no té vergonya ni la coneix”. Així ho diem a la Plana. Però fa el què pot. Sempre ha tingut un govern en minoria. I, per a una vegada que arriba a ser el primer de la classe (el president), farà mans i mànigues per a continuar a la cadira. Tot per la cadira. No sembla haver res més, al darrere.

Oriol Roig
21.05.2020 | 22:26
Em quedo amb la darrera frase de la PS. Europa haurà d’entendre que Espanya és un malalt amb massa pes. Li aniria millor si la trossegessin en “3 Portugals” o “4 Grècies”. Força més fàcil de manegar i fer passar per l’adreçador. Pel bé comú.

Josep Almar
21.05.2020 | 22:28
Pròxima jugada de Sánchez : anem a noves eleccions. Per molt que remuguin, les inenarrables ambicions de Podem o C’s els farà signar qualsevol document que el PSOE els hi posi davant. Justificació? Són gent amb sentit d’Estat i faran tot per la unitat (traducció: tot per tocar poder)

Joan Benet
21.05.2020 | 22:49
Aquesta colla d’irresponsables són l’avantsala del feixisme.
El feixisme no acaba instalant-se a una societat per molt que cridin i el reclamin els coronapijos. Aquests sòls, no aixequen un gat per la cua. El feixisme triomfa quan les classes populars decideixen que és l’única opció que pot defensar els seus interessos. I les classes populars esperen que siguin les esquerres qui els defensin. Però quan les esquerres és converteixen el la caterva de barruts i aprofitats en què s’han convertit aquí

Gemma R.
21.05.2020 | 23:35
Espanya no pacta, no compleix, no té paraula. Espanya no té més projecte que fer el màxim per semblar una democàcia i el mínim per a ser-ho. Són els dos puntals que permeten a les oligarquíes franquistes tenir-nos entretinguts mentre ells segueixen enriquint-se il.lícitament. Per tant, o acceptes aquest status quo i et tornes una pota més, o t’ hi enfrontes. No hi ha terme mig. Espero que dés de Podemos, a ER i Bildu, se n’ adonin i es posin al bàndol que diuen estar, al de la democràcia i els drets, cadascú amb el seu projecte polític, però enfront de tot aquest teatre demencial, sàdic i corrupte. Si no ho fan, potser no serà Ciudadanos qui acabi escombrat, sinó ells.

jaume vall
21.05.2020 | 23:45
Particularment, jo no atacaria pel flanc de que és un irresponsable sense escrúpols. Perqué en el fons, els seus, poden considerar que això és un mal menor, un servei que fa per un bé superior, que és menysprear Podemos i els catalans. Encara l’aplaudirian. No, jo que que el que realment és el taló d’Aquiles del govern, per on hem d’olorar sang, és pel fet de que no és , ni de lluny, un govern progressita. Billy el Niño, Juan Carlos i Corinna, Open Arms, Calviño, compra material militar, és un govern de dretes, de centre-dreta sent molt, molt generosos.
Amb dades a la ma, s’haurà d’atacar proclamant que un govern de coalició entre ERC i els suposats dretans de JxC, han governat amb lleis i actuacions més progressites que el PSOE. I canya !!!
La proposta d’avui, la 8a. del compte particular. Les votacions i els referèndums. La República Catalana ha d’assemblar-se a Suïssa. Ha d’auscultar més sovint, per temes concrets, la voluntat dels ciutadans. Però…. però es podria posar un sedàs. Només els que estiguin inscrits en el registre de voluntaris, i efectivament destinin unes hores al mes a l’actuació social, podran votar en referèndums. (I posats, només els que treballin uns hores per a la comunitat, podran gaudir de una futurible renda bàsica garantida. Siguem ben generosos, però molt exigents)

Josu Elorduy
22.05.2020 | 00:04
Soy trilero
Yo no maldigo la suerte
que ser trilero me da
porque junto a la arrimadas
no tengo miedo a mentir.
No queda ningún caudillo
con quién poder competir
soy el mayor embustero
de laaaaaaaaas
cortes generales
Empiezo el día cantando
a quién hoy voy a engañar
qué si será la ERC
que si será el JXCAT
y hasta Herri Batasuna
le engaño desde la cuna.
No me importa que la Lastra
se haya abstenido al votar
soy trilero y embustero
y esooooo, eso me basta.
Soy trilero
y con una votación
me ligo al Esteban
soy embustero
porque a mi nada me espanta
así he inventadoooooo cogovernanza.
Compañero dale al marro
coletas dime Caudillo,
que al compás del marro quiero
decirle al mundo entero
yooooo, yo soy trilero.
P.D.
Perdón Antonio Molina
lo tenía que decir,
quizá te hayas enfadado
por haber yo profanado
bonita canción y oficio
con este ruin maleficio
de un caudillo embustero
que ha tomado por oficio
ser un chulo y ruin trilero.

Miquel Amorós
22.05.2020 | 00:04
M’han agrafat els punts de vista de l’Oriol Roig i el Joan Benet.
L’Oriol apunta a que Europa necessita un esmicolament d’Espanya per a sotmetre-la. Jo diria que això seria extrapolable a tots els païssos europeus.
És això del que parlava ahir la Merkel?
El Joan parla de que quan l’esquerra ja no defensa les classes populars, aquestes recorren a la ultra-dreta. I la història n’està plena d’exemples.
El gran tema és que una d’aquestes possibilitats frenarà i eliminaria l’altra.
Qui arribarà primer? La Europa forta o el feixisme-nazionalisme dels païssos que liquidarien el projecte europeu?
S’admeten apostes !

Vicent Salvador
22.05.2020 | 00:48
Tinc un amic que diu que Pdr Snchz és glplls. Sempre li he donat la raó, fins ara. Pense que ara s’ha destapat tal qual és: un pocavergonya, mediocre i xulo pretenciós. Malauradament crec que continuarà sent- ho gràcies a les circumstàncies. No crec que aquesta teoria dels tres cercles li passarà factura perquè Podem ha tocat poder, continuaran volent fer creure que són indispensables per a mantenir el govern a l’esquerra i seguiran empassant-se gripaus de dimensió considerable. El PNB a la seua (peix al cove). Això de Bildu incomprensible, i el paper d’Esquerra espere que siga tingut en compte a les properes eleccions. Judes es vené per unes monedes d’or; aquestos s’acontenten amb menys. Sanchez se’ls passa pel forro totes les voltes que li rota. A una mala sempre quedarà Ciudadanos. Tot això amanit amb la por als fatxes fa el còctel perfecte per a gaudir de Pedroooo per a llarg. Ah! i vist tot el que s’ha vist, me’n ric prou del paper d’Europa.

JORDI PIGRAU
22.05.2020 | 00:57
Miquel Amorós
Qui arribarà primer? La Europa forta o el feixisme-nazionalisme dels païssos que liquidarien el projecte europeu?
S’admeten apostes !
No gràcies, no vaig apostes obre això, podem acabar perdent TOTS

Albert Ventura
22.05.2020 | 03:49
A mi ja em sembla un vodevil amb portes que s’obren i es tanquen, senyoretes en sostenidors i senyors en calcotets. Faria riure si no fos pels 30.000 morts damunt la taula i la clatellada economica que espera als que son espanyol, espanyol, espanyol.

Salvador Molins
22.05.2020 | 04:45
Els unilaterals fem camí! No esperem els que es creuen Sánchez i Espanya, perquè Sánchez i Espanya són sempre mentiders possessius compulsius enemics de Catalunya. Els catalans que titubegen ja vindran quan vegin la seva pròpia marrada.
Per a nosaltres, els catalans lleials i convençuts del que vam votar el 1r d’octubre i de la seva vàlua legítima i democràtica, conscients de la condició vinculant del Referèndum d’Autodeterminació i de la seriositat de la DUI votada al Parlament el 27 d’octubre del 2017 i també guanyada per majoria absoluta de diputats. Per nosaltres el problema gros no és l’impresentable president espanyol ni la seva sempre impresentable Espanya sinó Esquerra Republicana i la seva aposta per negociar amb el mateix dimoni. Tots sabem que Espanya no negociarà la Independència de Catalunya i el PSOE encara menys que el PP i Vox. Amb una negociació amb el PSOE Catalunya no hauria obtingut mai el traspàs de la policia catalana, això, crec que si som honrats ho hem de saber tots. El partit dels Ciutadans o Ciudadanos, en canvi, en aquest sentit contra Catalunya i per ribotar a cor que vols són més propers al PSOE que no pas al PP.
Es diu que si cal s’hauria de negociar amb el dimoni, jo no ho comparteixo, però el cas és que per espanyol “con mando” i per ser del PSOE, el Sr. Sánchez és el dimoni i la cosa no falla per aquí sinó que falla perquè aquest dimoni simplement no vol negociar, fer-ho veure per entabanar Esquerra i el qui sigui, sí, però només per entabanar i ER hi ha caigut de quatre potes empesa pel seu natural afany de poder “si tinguéssim 68 diputats, faríem” però aquest “faríem” no arribarà mai, sempre hi hauran entrebancs, revolts i giragonses. Ara, però, mentre Sánchez ja els posa als d’ER la trampa per aprovar els Pressupostos, només per això i amb la probabilitat que el poli dolent PSOE ribotegi el que se li enveti de qualsevol tracte fins i tot ja escrit i rubricat pel President en funcions, malgrat tot això esquerra ja ho nega i ho negarà, avui ja deien “només és una situació conjuntural” es passen pel folre a tots els que els donen suport i només es conjuntural, sempre només és conjuntural!
Sr. d’ER no hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure. El problema és que masses catalans se’ls creuen a vostès.

Carles Amela
22.05.2020 | 06:52
Encara no heu entès que el PSOE acabarà pactant amb C’s i amb l’ajuda del PP?

Albert Miret
22.05.2020 | 07:20
En realitat, és una còpia exacta de les baralles que s’originen en qualsevol moment en una barriada per la festa major. Beuen, es creuen els milhomes, riuen i se’n foten del mort i del qui el vetlla, però cap a mitjanit, farcits d’alcohol i d’egoisme els envaeix la violència, i llavors se’n va tot a prendre pel sac. De “listus” i estafadors com vostè, senyor Sánchez (per dir-ne d’alguna manera) la seva espanya n’està plena. Per tant, Vicent, deixa’m dissentir quant a comparar-lo amb Houdini. Houdini era únic, en canvi en aquest país, estafadors, “listus”, xulo putes, inflats i mentiders, ens els podem tirar pel cap.

Pep Agulló
22.05.2020 | 07:33
AIXÒ NO VA DE FONAMBULISTES…
He rebut aquest missatge:
“Ara ens cal molta força, cal que siguem molts més. Ajuda’ns enviant aquest missatge a totes i tots els qui, com tu, creuen en la República Catalana. Convida’ls que es facin membres del Consell.”

Josep Salart
22.05.2020 | 07:34
Es fa feixuc parlar d’en Sanchez després de haver escoltat al MHP Puigdemont.
Mitterrand, que si aneu a passejar a Cognang encara el podeu trobar al cementiri, era un home que la mà dreta no sabía mai que feia l’esquerra. I pel mig d’ella dues, encara hi havia un altre “membre” que anava pel seu compte. Encara es bo recordar quan li demanava a l’Isidoro pernil de jabugo.
A la taberna de la moncloa, ha de ser divertit veure en un sala fent la tapa d’olives els Echeniques, Asens i poca cosa mès. En una altre sala, la Calviño, en marlaska i l’Àbalos intentant donar corda al ninot en forma de Presidente.
Necessitem que el senyor Junqueras, deixi de tocar els dellonsis als seus votants, anar tots en una direcció, aparcar els botiflers d’en Torrent, Sabrià, Vilalta, Aragonés i poca cosa més ( i si volen, la Pascal els donarà escalfor a casa seva) i començar a fer feina des de Waterloo.

Eduard Clavell
22.05.2020 | 07:37
Postdates con les d’avui justifiquen un diari. Els qui no llegeixin Vilaweb, continuaran sense entendre la postura de Bildu, incomprensible a primer cop d’ull, però d’allò més raonable políticament parlant

Josep Segura
22.05.2020 | 07:48
M’ha fet gràcia l’alusió a la “mala bèstia” d’en Mitterrand, el ja considerat darrer monarca francès. Molta història fosca al voltant d’aquest personatge cínic i manipulador. Ara bé, les diferències amb Sánchez són astronòmiques. La baixa capacitat intel·lectual i la infinita incompetència de l’espècimen ibèric el situen a anys llum de l’admirador d’en Napoleó, per més fdp que fós.

Marcel Barbosa
22.05.2020 | 07:52
Hi havia una vegada un diari progre sobiranista, que un dia “costós” aconsegueix una entrevista al nostre president empresonat, perseguit i exiliat. Però …, màgia! És més important destacar que ha dit àquell que no se´l creu ni sa mare. Salut, transparència i República.

Marià Puig
22.05.2020 | 08:29
Resumint : Això es una olla de grills !!. Que tots els Mitològics Déus, ens emparin.

Pepita Carlos
22.05.2020 | 08:37
Aquest personatge no té ni ofici paerò si benefici.
Canviant cada dia de pensament que vol dir de camisa, tot això ho puc entendre el que no entenc vaig cap concepte es la submissió dels socis catalans del partit socialista.
Quina ètica i dignitat tenen cap ni una incloc també la pocavergonya.

Jordi Torres
22.05.2020 | 09:26
Quin aspecte té la descomposició d’un estat? Pot ser ben bé aquest: cauen les caretes dels líders polítics i se’ls hi veuen de cop totes les vergonyes, que no tenen ha més projecte que l’ambició personal. Les paraules, de tant retorçar-les, perden el valor: dreta, esquerra, progressista, lliberal. La gent se n’adona i comença a empoderar-se. A Catalunya anem per davant en això però encara no n’hi ha prou.
Com què estem limitats a una dimensió temporal humana, ens costa distingir el moviment de fons, però sembla que Espanya es descomposa. El que ens hauria de preocupar més, potser, no és tan el personatge ridícul de torn que està caient a l’abisme (i que ja ha estat amortitzat pel poder), sinó en quin nou personatge estan preparant les oligarquies per substituir-lo. Pensant en allò de la construcció del consens, només cal escoltar el que diuen els mitjans per veure que estan fent pujar l’extrema dreta a marxes forçades per així vendren’s després la dreta rància del PP i Ciutadans, de la FAES, com a salvació. Amb aquesta maniobra desesperada els poderosos juguen amb foc, estan alimentant a la bèstia de la por i del feixisme, i en un país majoritàriament ignorant i amb un important pòsit franquista, això és molt perillós.

Eduard Pertíñez
22.05.2020 | 09:36
Sánchez, si pogués escollir, seria el candidat de Ciudadanos. És la idiologia que entén i la que vol. La seva lluita és per aconseguir una coalició PSOE-C’s amb l’objectiu de dur a terme les polítiques de C’s. El discurs d’esquerres que fa és com quan C’s es posa a la boca paraules com democràcia, llibertat o Catalunya. Paraules buides que només busquen els vots que li permetin governar.
Si Sánchez pretengués només mantenir-se al govern, llavors optaria per la opció més fàcil i evident: lideraria el govern que ha sortit de les urnes. Un govern de centre-esquerra-esquerra amb un suport parlamentari ampli de forces descentralitzadores.
Però no vol. Ell vol un govern de centre-dreta i centralitzador.
I per tant, la seva feina és amenaçar d’emportar-se l’scatergories si els altres volen jugar-hi.
Rebentarà el gobierno si el gobierno és d’esquerres. Així que la única cosa que cal esperar és quan temps trigarà P’s a decidir que estar a un govern immobilista no té sentit.

XAVIER UTRILLA
22.05.2020 | 09:37
Com sempre, m’interessa poc la política espanyola i els seus personatges. Res de nou sota el sol. No faré esment de cap taula… veient qué fan d’un document signat i amb els seus socis…
Sí voldría apuntar el que més m’ha cridat l’atenció del tema. Podem, creient que havíen assolit una fita llargament reclamada, per fi, la primera reacció és… atacar l’independentisme!!
Aquests són els socis prioritaris per eixamplar la base?

Muntsa Navarro
22.05.2020 | 10:10
I què estem fent nosaltres parlant continuament dels veins mentre tenim tota la casa potes enlaire?

Joan Barrera
22.05.2020 | 10:10
Com es deia en un comentari, aquest personatge no te vergonya i no et pots refiar. Ara bé, això no es nou i tots ho sabem, fins i tot jo, perquè hi ha partits que es brinden a negociar amb un equip que no te paraula? La meva conclusió es que els ofesos per les traïcions de Pedro Sánchez saben perfectament amb qui parlen i on es fiquen. Aleshores no es tanta la culpa a Pedro Sánchez sí no als personatges que diuen negociar i arribar acords que saben segur que no compliran. Tot plegat em fa pensar que van agafats de la mà per representar una obra de teatre de cara a la gent. Cada dia estic més convençut que la política, tant a nivell espanyol com a nivell català es un gran Salvame de Luxe on cada personatge sap el paper que ha d’interpretar a la perfecció. Els grans directors d’aquesta obra de teatre son: el rei (o la casa real) , poder judicial i grups empresarials en les seves diferents formes. Tots aquests no han sigut votats en unes eleccions i sí formen part del ” atado y bien atado”. En conclusió crec que es molt difícil poder sortir d’aquest cercle a menys que la gent perdi la por, o passi molta gana, i sortir al carrer entri en els llocs de poder per fer fora a tota aquesta gent.

Antoni López
22.05.2020 | 10:14
Vanalitat, incompetencia i, naturalment, galtes de formigó. Dubto que el Sanchez sàpiga res dels tres cercles d’el bandarra Mitterrand. Jo ja en tinc prou per saber qui és, emb el fet de menystenir un paper que ha signat. Això només ho fa un deseperat o un penques congelat.

Carles Matute
22.05.2020 | 10:44
Bolita, bolitaaa… donde está la bolitaaa…!
Penso que el problema no està en el triler, sinó en la gent que juga. Si a aquestes alçades, ERC, JxCat, Bildu, PNB, Compromís, els Canaris i els que existeixen a Terol, encara no se n’han adonat amb qui s’estan jugant els calés, com diuen per les Espanyes: “apaga y vámonos”. I a la llista hi podem afagir a Unidos Podemos i, perquè no, a Ciudadanos (que per bufar cullera poden fer el que faci falta).
Com deia la meva mare (ACS), mai t’en refiïs d’un poll ressuscitat, doncs aquest pica més que cap. Ah, per cert, el Gran Houdini va acabar mort dins un tanc d’aigua.

Jordi Pedemonte
22.05.2020 | 10:56
A Ñ les coses van com van, per que el 99.9% de les energies del Gobierno es dediquen a estrategies per mantenir-se al poder. Quan queden 5 minuts per haver de dir alguna cosa pública sobre res important, busquen una sortida dispersa i ja tornen a la feina important que és continuar pensant com mantenir-se al poder.
Amb tot un estat a la seva disposició, segur que s’ensurt un altre cop.

Carles Serra
22.05.2020 | 11:02
Per favir

Adrià Guixà
22.05.2020 | 11:07
Crec que com a catalans ens preocupa massa el que passa a Madriz . Tot i estan d’acord que tot el que passa allà ens influeix, no ens ha de sorprendre, ja que mai han acomplert un compromís per molt signat que pugui estar.Del que si que em d’estar amatents és de l’hòstia econòmica que s’atansa i que provocarà una fonda esquerda en el mur del nacional-constitucionalisme ecs-pañol i que pot ser la nostra gran oportunitat per redreçar el nostre estatus cap a la definitiva República Catalana. SALUT I ENDAVANT.

Lluís Serramitjana
22.05.2020 | 11:52
Hi ha qui té fàcil·litat per enganyar la gent un cop, el segon cop enganya uns quants, a partir de llavors ja no és un enganyador, pasa a se un ENGANYA-TONTOS. Qui és senti al·ludit ja ho sap …

Joan Royo
22.05.2020 | 12:34
Com ha dit un altre comentarista, en els pròxims mesos veurem com Sanchez reviscola amb l’ajuda de Ciudadanos i altres grupuscles afins i és clar l’Ibex i els seus poderosos mèdia l’ajudaran. L’independentisme no tindrà cap altra eixida que la confrontació i la unilateralitat o la submissió més bèstia.

David Mascarella
22.05.2020 | 13:26
Eduard Clavell| 07:37
Postdates con les d’avui justifiquen un diari. Els qui no llegeixin Vilaweb, continuaran sense entendre la postura de Bildu, incomprensible a primer cop d’ull, però d’allò més raonable políticament parlant.
I molts que són de Vilaweb, adoradors de Partal, què diran avui ? en altres ocasions ja hauria rebut retrets encesos
de fet, fins ara sembla que no han arribat a l’última Postdata.

Josep Maria Martín
22.05.2020 | 13:55
La constitució li permet fer el que fà.
Pot convocar eleccions i guanyar-les.
Em fa certa gràcia que Vicent Partal encara sigui tant ingenu.

Josep Bautista
22.05.2020 | 14:14
Situació de Podemos: Europa li exigeix a Sanchez trencar amb Podemos si vol el rescat econòmic, milers de millions a cost zero. Sanchez no té altre sotida, o això o pagar interessos pel deute afegit. Solució: Trilerisme al canto que d’això en sap molt. Enreda a Bildu i Podemos amb un acord que sap d’avantmà que no complirà en un tema tan sensible per a Podemos, que no podrà callar i deixar passar, amb el que s’haurà de trencar el govern. El Sanchez es quedarà sol tal com vol i li manen els d’Europa. Al final sortirà el PP “salvador” amb un gir inesperat de 180º apuntalant al govern socialista i formant la “Gran Coalició” que volen els populars europeus per tenir controlat als socialistes i als podemites, manant el PP i el “Deep State” de forma més efectiva que ara, tal com de moment vol el Rei, i dic de moment per que a ell li agrada molt Vox, no ho oblidem per marxar tan aviat com poguem d’aquest fastigós estat . Rocambolesc oi? però es que la política ho es molt de rocambolesca arreu.

jordi Rovira
22.05.2020 | 15:14
Certament, i tal com diu el MHP Puigdemont allò que al final va passar a Espanya al 2017 no es pot qualificar de cap altra forma que la d’un colp d’estat. És a dir com si d’un transformador elèctric es tractés: l’ estat passa un tema d’índole regional, a un de caràcter institucional, metodològic i de gestió. I això comença a ser una situació insostenible. Ho és tant d’insostenible, com l’amenaça acomplerta que la política espanyola fa a Europa. Dit d’un altra manera, al 2017 es fan dos colps d’estat: un intern i l’altre a l’ordre europeu.
A mi sembla que donada la situació, Espanya no té més sortida que la de no sortir- se’n. I crec que avancem a passos accelerats cap aquest supòsit.

Jaume Riu
22.05.2020 | 15:21
Bona anàlisi de Jaume Vall per veure on són els punts febles i no perdre energia burxant pel costat que és més intranscendent.
PSOE no és d’esquerres ni és de progrés, com ERC no és un partit republicà, i això ve de lluny quan Tarradellas va admetre la monarquia instaurada per Franco, a canvi de poder ser president d’una Generalitat mal restaurada.
Ni d’esquerres, ni progressistes, ni republicans.
Aquests són els punts febles que hem de fer insostenibles per aquesta gent.

Enric Mauri
22.05.2020 | 16:13
El Sr. Snchez se”n sortirà? … SÍ!
[Sr. Partal … l’anàlisi està bé, però aquests arguments NO serveixen per al tema (i persones) de que es tracta … em temo que quan sigui haurà de fer un altre editorial semblant … Per favor!]

Josep Soler
22.05.2020 | 16:49
Veig molta voluntat per tal racionalitzar o donar valor a les contradiccions (manipulacions i extravagants practiques, diria jo) per mantenir-se al poder, d’uns i altres, dins d’aquest govern del Sr. Sànchez.
Molta voluntat per racionalitzar una practica, que a la llum de la gent de carrer, fa mes pena que altra cosa.
Algú ignora que l’acord amb Podemos es va fer, una vegada el PSOE va adonar-se que no existien altres alternatives?.
L’invent posterior de la “taula de negociació” a càrrec d’ERC, no va ser altra cosa que “el” salvavides en que el junquerisme es va poder agafar per “salvar-se” del mullader que anava construint, amb aquella “revolucionaria estratègia” d’ampliar la base, cercant l’aproximació de socialistes i comuns.
Cal dir-ho. El fracas de “La taula de negociació” (completament prevista i previsible) ha vingut a referendar, per si no quedava clar, el fracas d’una estratègia que dissortadament l’únic que ha assolit, ha estat es el trencament d’una unitat d’acció, completament indispensable per la consecució de la nostra independència com a nació.

Trisha Dominguez
22.05.2020 | 16:50
Mirem cap a casa i reorganitzem-nos. El veí fa el que li sembla bé, naltros hem de fixar una ruta i tirar pel dret. Companys, la llibertat només l’obté qui lluita. Lluitem per la terra, pel futur dels nostres fills, per la dignitat dels nostres avantpassats! Oblideu Ñ, canvieu el paradigma!

PAU BOLDU
22.05.2020 | 17:25
Erc mantindra sanchez, no el deixara caure, es un tema de diners, jaque el deute d’erc es descomunal

Lluís Paloma
22.05.2020 | 19:33
ERC fa el que fa deliberadament. Que ningú no se’n refii. Les lliçons d’en Carod continuen molt presents a Calàbria, i fins i tot s’han potenciat. No són honestos.
S'ha afegit la noticia a Favorits