baldoví compromís estat d'alarma

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Dimecres Compromís va votar per primera vegada contra de la pròrroga de l’estat d’alarma proposada pel govern espanyol. La formació demanava al PSOE que el repartiment del fons extraordinari de 16.000 milions per a les comunitats autònomes tingués més en compte el criteri demogràfic i la diversitat de situacions de partida dels territoris, i que es creés un fons d’anivellament per a igualar les comunitats autònomes infrafinançades amb la resta. ‘Lamentablement, el govern ha preferit pactar amb Ciutadans i deixar de banda aquestes propostes raonables, justes i fàcils d’aplicar’, deia el portaveu de la formació al congrés espanyol, Joan Baldoví. Es va mostrar molt contundent i va parlar de ‘decepció’ amb el govern espanyol, que considera que ‘ha faltat al respecte a cinc milions de valencians’. Parlem amb ell sobre el canvi de posició de Compromís i per a saber com valora l’actitud de Pedro Sánchez i el fet que cada vegada compti amb menys suport.

Heu reiterat que Compromís ha estat lleial al govern de Sánchez i ha defensat clarament un govern progressista, però que així i tot us heu trobat forçats a votar no. Com heu viscut aquesta situació i fins a quin punt ha estat incòmoda per a vosaltres?
—Evidentment, ha estat complicat de canviar el vot, però ara era el moment d’arreglar les coses. Nosaltres cada any tenim un desfasament de vuit-cents milions en sanitat. Fan un fons per a repartir 16.000 milions i hi repeteixen els mateixos defectes que té el model de finançament. Entenem que s’ha de repartir i que el fons ha de tenir pes en les comunitats autònomes que han fet més despesa i han tingut més hospitalitzacions, però la població ha de tenir-hi un pes fonamental perquè no serà la crisi sanitària i prou, sinó que ara tenim una crisi econòmica i una crisi social, i això va per població… Haurem d’atendre molta gent que es quedarà desemparada i, per tant, ahir dèiem que s’havia de repartir amb altres criteris.

També vau proposar de crear un fons d’anivellament entre comunitats autònomes.
—Sí, una cosa absolutament raonable. Ara que es parla de xifres tan altes era el moment també de crear un fons d’anivellament, que això ja ho han dit els experts moltes vegades. Ara que tots tenim les mateixes urgències, a les comunitats autònomes que estem per sota ens han d’anivellar a la mitjana per poder tenir les mateixes armes a l’hora de combatre aquesta epidèmia. Però ens hem trobat un tancament absolut del PSOE en els criteris de repartiment del fons, que consideràvem absolutament insuficients, i la negativa a continuar-ne parlant. I, vist que preferien acordar amb Ciutadans… Si es pot parlar de tot amb tots i no es pot acordar una cosa peremptòria com és que ens ajuden en la nostra sanitat pública perquè tinguem les mateixes armes per a combatre l’emergència, doncs ja us ho fareu… Hem arribat a un punt en què no entenem que a l’hora de negociar amb els socis que els hem ajudat a arribar on són ara i que hem estat absolutament seriosos, lleials i responsables, puguen acordar la data de les eleccions basques i no puguen acordar solucions al problema de la sanitat pública valenciana. Doncs escolteu… Ja està bé!

Per què penseu que Sánchez ha preferit pactar amb Ciutadans abans que amb Compromís o ERC?
—No sé si pretenen jugar a eixa geometria variable que els permeta de sentir-se més còmodes. Això té perills. En aquesta fase d’alarma potser ho poden trampejar, però pot arribar el moment en què no donem suport al pressupost. I a vegades, en aquest parlament tan fragmentat, un vot pot decidir la sort d’una decisió importantíssima. Amb un vot negatiu més –com el nostre– al debat d’investidura, hui Pedro Sánchez no seria president del govern. Per tant, alerta a desatendre els teus socis, que t’han fet arribar on ets, perquè vindrà un dia que els necessitaràs de manera peremptòria i aleshores veurem què passa.

Té futur la legislatura després d’això que va passar dimecres al congrés?
—Això que va passar va ser un mal símptoma. Va ser un mal símptoma que ens despenjàrem del sí ERC i Compromís, però també Nova Canàries i el BNG: Només Bildu no va votar que no perquè arribaren a eixe acord d’anada i tornada que no sabem ben bé en quina situació està. Jo crec que no és bo donar eixa imatge i el Partit Socialista i Podem s’ho han de fer mirar, perquè vindrà un dia en què eixos vots que han deixat escapar poden ser molt necessaris.

Què en penseu de la polèmica sobre l’acord amb Bildu?
—Ahir vaig veure que alguna cosa es coïa perquè vaig preguntar als de Bildu tres vegades què votarien i sempre em deien que esperaven la rèplica de Sánchez. Pedro Sánchez va anunciar-ne l’abstenció i a la vesprada vam veure aquell paper que signaven Podem, PSOE i Bildu. Nosaltres, en la reforma laboral, hi estem absolutament d’acord. Sempre hem mantingut la posició que s’havia de derogar perquè hem vist el patiment i la retallada de drets que ha significat per als treballadors. Però, dit això, crec que aquestes coses no es poden acordar d’aquesta manera, al marge dels agents socials. És important que, per exemple, els sindicats havien de ser-ne sabedors. Estic completament d’acord amb el fons del que es va signar, però la manera com s’ha fet probablement no era idònia: a última hora, a la vesprada… En fi, jo crec que ha estat un clam per a tot el món com s’han fet algunes coses, amb eixa rectificació del Partit Socialista a les dotze de la nit i les declaracions de Pablo Iglesias l’endemà al matí… Crec que això s’havia d’haver fet d’una manera, probablement més assossegada i sense tantes urgències. També demostra les urgències que té aquest govern i la manera una miqueta sapastra de negociar.

Veient aquesta actitud del PSOE, Compromís ha perdut la confiança en Sánchez?
—Una part de la confiança, evidentment que sí que l’hem perduda. Hem perdut la confiança en Sánchez, hi hem perdut la confiança després de les paraules absolutament improcedents de la ministra d’Hisenda la setmana passada a una pregunta de Compromís… Però bé, en política no hi som per a fer amics, sinó per a arribar a acords. Sí que és cert que és més fàcil d’arribar-hi si hi ha un clima de confiança i de lleialtat mútua, i al final la lleialtat només la posem els uns, i els altres n’hi posen ben poca. Per tant, la nostra manera de negociar a partir d’ara potser serà tota una altra. Hem demostrat a bastament que ens hem esforçat perquè hi haguera un canvi de govern a l’estat, perquè no governara la dreta. Hi hem remat a favor sempre: hem votat a favor de tots els decrets i de totes les pròrrogues. Per tant, nosaltres ja hem demostrat la nostra lleialtat i la nostra responsabilitat i ara li toca al govern demostrar la seua.

Dèieu que en les votacions de les pròrrogues de l’estat d’alarma s’ha anat veient un rebuig progressiu dels partits sobiranistes. Quin significat polític creieu que té?
—S’ho han de fer mirar, si realment aquest govern creu en allò de la plurinacionalitat i pensa que s’han de respectar els governs autònoms i les competències. Perquè si tot eixe bloc que vam ser decisius per a decantar la majoria el va perdent a cada votació, probablement vindrà un dia que la flor acabarà caient definitivament del lloc on és.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.