Demà entrarà en vigor una mesura aprovada pel govern espanyol, que diu que tots els viatgers que entren a l’estat espanyol hauran d’aïllar-se durant quinze dies. La mesura ha causat una enorme sorpresa. Fins avui, malgrat la gravetat de la crisi, qualsevol viatger entrava pels aeroports sense ser sotmès a cap prova (ni la temperatura, no li miraven), sense haver d’explicar d’on venia ni donar raó d’on anava. El descontrol ha estat total i absolut en el pitjor moment de la pandèmia. Per això és tan difícil d’explicar com és que ara, de sobte, Madrid haja decidit que sotmetrà a quarantena tots els viatgers. Justament ara.

Mirem-ho des de les Illes, per exemple. Perquè, també demà, sis estats europeus obriran el seu espai aeri, entre els quals Alemanya. Grècia i, en menor mesura, Croàcia negocien de pressa corredors aeris que vehiculen cap a ells el turisme d’aquest estiu. La setmana passada el primer ministre grec, Kiriakos Mistotakis, va començar a negociar amb set governs europeus acords bilaterals i la implantació d’un passaport sanitari comú que perquè milions de persones poguessen passar l’estiu al seu país. Si ho aconsegueixen, el mapa turístic europeu canviarà enormement, amb conseqüències que poden anar molt més enllà d’enguany. També perquè els grecs i els croats no estaran sols: Portugal, Xipre i Malta intenten a cuita-corrents seguir el camí que han marcat.

Si Grècia i Croàcia fan una jugada tan audaç és perquè poden presentar un balanç que diu que no arriben a tres mil contagiats i que només han tingut 150 morts i 81, respectivament. Però el cas és que les Illes Balears i Pitiüses tenen una xifra menor d’infectats i 215 morts. Ara, pel fet de formar part encara d’Espanya i, sobretot, per les obsessions nacionalistes del PSOE (aquella bajanada que ‘el virus no entén en fronteres’), ara les Illes no podran competir-hi en un terreny en què són el número u mundial, tot i que ho podrien fer perfectament.

Un corredor aeri propi a les Illes, amb les característiques per exemple del que el govern grec negocia amb Alemanya, Àustria, Bulgària, Dinamarca, Noruega, Txèquia i Xipre, que hauria de ser separat per raons òbvies de la resta de l’estat espanyol, seria una mesura que es podria establir perfectament. Les xifres de l’epidèmia a les Illes no són tan diferents de les de Grècia, Croàcia o Portugal i el fet insular fa molt senzill de controlar el desplaçament i fins i tot justificar la, diguem-ne, ‘independència turística’ que significaria aquest espai propi de desconfinament. La presidenta Armengol ahir mateix ja va reaccionar indicant l’interès del govern per la mesura impulsada per les autoritats europees.

Però, en compte de treballar per això, el govern espanyol, el mateix dia que sis estats europeus comencen el desconfinament, activa una quarantena que ni en el pitjor moment de la crisi, quan era realment necessària i l’exigíem tots, no va voler implantar. És evident que fent això en primer lloc va contra ell mateix –a la Moncloa, com hem vist clarament en aquesta crisi, tot és improvisació, descontrol, contradiccions i capricis. El turisme a l’estat espanyol en conjunt ocupa el 15% del PIB i si Madrid hagués treballat tan seriosament com ho han fet els grecs per poder obrir ni que fos una part del seu territori la caiguda no seria la que serà. No passem per alt, dit això, que el Govern de les Illes Balears sí que ha fet els deures que Madrid no ha fet, però ara haurà de pagar una factura que no és seua, perquè el turisme li significa el 36% del PIB. A les Illes (com a tot arreu) ix molt car això de ser governats pels espanyols.

PS. Per centrar el debat i que no s’entenga que dic allò que no dic: no parle de si convé, si és bo o és una imprudència que hi haja turistes. La societat balear té el dret de prendre la decisió que crega convenient i siga millor per al conjunt. Cap dubte respecte d’això. El problema, i és d’això que parle exclusivament, és que la societat balear no mana a ca seua.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.