La lamentable immisericòrdia de la política

«Assistim al recompte diari pensant si baixa o puja però donant per descomptat, com si fos prescindible, el dolor de cada família. L'estatística sembla que va derrotant l'empatia»

Vicent Partal
Vicent Partal
20.05.2020 - 08:07
Actualització: 20.05.2020 - 10:07
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El govern espanyol portarà avui al parlament la demanda d’un nou període extraordinari d’estat d’alarma. Ara per ara, mentre escric aquest text, Ciutadans i, encara amb alguns dubtes de darrera hora, el PNB li asseguren els vots suficients per a mantenir la dinàmica d’excepcionalitat política i institucional que el bipartit PSOE-comuns va inaugurar el 14 de març.

En aquesta negociació plana, com una sensació generalitzada, que ja ha passat la part pitjor de la pandèmia. És una sensació molt perillosa: ahir a Itàlia es va confirmar un augment preocupant, amb gairebé el doble de nous positius que el dia abans i un nombre de morts que en vint-i-quatre hores saltava de 99, despús-ahir, a 162, ahir. Però la veritat és que ens hem acostumat tant a les grans xifres de morts –32.169 ja a Itàlia, 27.709 declarats a l’estat espanyol, 28.239 al francès, 92.518 als Estats Units, 322.787 arreu del món– que sembla com si haguéssem desenvolupat una espècie de resistència emocional que ens deshumanitza. Assistim al recompte diari pensant si baixa o puja, però donem per descomptat, com si fos prescindible, el dolor de cada família. L’estatística sembla que va derrotant l’empatia.

I això és ben evident en la gestió política de la crisi. No m’estaré a descriure el caos, el desastre monumental que aquesta crisi ha posat en relleu. I el desmentiment ahir per la Generalitat Valenciana de les dades que donen a Madrid ja va ser de traca i mocador.

Però la cosa ve de lluny. De la incompetència suprema, inconcebible, de l’Organització Mundial de la Salut a les errades criminals de governs estatals o de qualsevol altra mena. La llista de barbaritats comeses és tan gran que fa pensar si realment el problema és qui ens governa o bé és més gruixut i té a veure amb la manera com ens governem. Si és un problema de l’aplicació o del sistema, si em permeteu de dir-ho d’aquesta manera.

La decisió que avui ha de prendre o refusar el congrés espanyol és important per als ciutadans de la majoria dels Països Catalans i de les altres nacions de l’estat. I, tanmateix, jo no puc mostrar sinó estupefacció arran de les notícies que m’arriben. Sánchez diu que necessita tant sí com no un mes per a controlar el virus, però després de pactar amb Ciutadans resulta que quinze dies ja li van bé. I aleshores ix Ciutadans i justifica el pacte no per l’emergència sanitària sinó perquè així s’aïlla l’independentisme. I els comuns agraeixen el gest de ‘responsabilitat’ d’Arrimadas, mentre que Bildu, que s’ha doblegat obedient durant tot el període que ha durat l’estat d’alarma, ara, en vista d’això, diu que el seu vot no és clar. Quin espectacle!

Potser és que sóc una mica massa cartesià, però mentre anava avançant la vesprada no parava de preguntar-me: tot això, què té a veure amb l’objectiu pel qual ens han fet passar a la força per la retallada de les llibertats més greu que s’ha vist en dècades? I, vist això que es veu, hem de pensar que a la Moncloa i a la carrera de San Jerónimo es preocupen prioritàriament dels morts, dels malalts, dels infectats, dels treballadors sense faena, dels propietaris de petits negocis, dels autònoms, de les empreses o del sosteniment del sistema de salut?; o bé simplement tenim davant l’apoteosi del Partit SA, amb els uns i els altres i els de més enllà, grans i petits, de l’esquerra o la dreta, allà dalt jugant a la gestió del poder, a comptar cadires, immisericordiosos amb tot allò que passa a l’entorn, fins i tot amb la mort?

PS1. D’ençà que va començar la pandèmia, a banda d’informar-ne tant com hem sabut i pogut, a VilaWeb hem fet un esforç per a sumar veus que ens ajuden a reflexionar sobre tot això que passa, més enllà del minut i resultat, si em permeteu de dir-ho així. Fins avui hem publicat ja més de trenta entrevistes a intel·lectuals catalans i estrangers, provant de mirar pel forat del pany per a veure el futur que ens espera després d’aquesta sacsejada col·lectiva, aquest xoc, per a dir-ho en els termes de Naomi Klein. Avui en publiquem una amb el filòsof coreà Byung-Chul Han, que proposa debats molt profunds, que crec que us resultaran útils. L’enorme amenaça contra la llibertat individual que representa el control biopolític de la població o l’evidència –explicada de manera brillant– que la mortalitat de la pandèmia és social, no solament sanitària, són punts de vista molt aguts, dignes d’un debat social aprofundit.

PS2. Tal com ja hem anunciat, el president Puigdemont serà el convidat al debat de VilaWeb de demà, a les sis de la vesprada. Si sou subscriptors de VilaWeb ja sabeu que ens podeu fer arribar preguntes per al convidat. El debat el podrà seguir tothom, com cada setmana, per VilaWeb, YouTube, Facebook i Twitter.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
19.05.2020  ·  22:12

El problema d’una bona part dels polítics és que fan d’allò que fan el seu únic ofici. I per a mantindre’s agafat a la cadira que els garanteix un bon menjar, ho han de relativitzar tot. I les seues opinions no valen res; perquè si el vent bufa d’un altre cantó, qualsevol que siga, ells es giren de seguida, per a no perdre el pas. En el seu dia, tots els franquistes eren “demócratas de toda la vida”, per exemple. El cas és que, quan aquesta mena de gent s’ha d’enfrontar a un problema que només es pot resoldre amb criteris científics, queda molt en evidència. Si us fixeu, els més ben valorats darrerament, no són professionals de la política ni ho pretenen ser. el MHP Torra, el MHP Puigdemont, Laura Borràs… I veureu com la resta tracta d’eliminar-los. Perquè tenen ofici, fora de la política de les cadiretes. Ells no volen que canvie res que pose en perill el seu sou. Igual com els militars professionals amb la paga. Vist des de fora, resulta indignant.

Josep Almar
Josep Almar
19.05.2020  ·  22:16

A Madrid, manifestacions amb somriure complaent entre policies i manifestants.
Aquí, policia identificant manifestants, detenint persones i males cares.
Ja som un altre ESTAT i no m’he enterat?
Tot es política, però quines diferències…

Joan Benet
Joan Benet
19.05.2020  ·  22:29

Efectivament, el Partit S.A. és el problema. A més cal tenir amb compte quina mena de gent busca aquest tipus de feina. No és pot dir que siguin les ments més brillants de la societat… Passa quelcom similar amb la policia. No sé com hem arribat a aquesta situació però hem cedit les claus del comandament i les del armari de les pistoles als més rucs dels nostres companys de classe.

Gemma R.
Gemma R.
19.05.2020  ·  22:57

Si alguna cosa ha evidenciat aquesta pandèmia és la misèria moral dels polítics i com molt bé anomenes dels seus Partits S.A. Són paparres xuclant del sistema que engraixem nosaltres amb el nostres impostos. No ténen un bri d’ empatía, ni de ganes de canviar res. Només preténen fer girar la roda i estar-ne en la millor posició possible aixafin a qui aixafin. I no et queixis mentre ells juguen als cromos i la gent se’ ns mort i passa gana, que et dirán inmoral!! Estem en un sense sentit que no pot acabar géns bé això. De cor ho dic.

LIDIA URREA
LIDIA URREA
19.05.2020  ·  23:07

Avui he parlat amb una gent de Madrid. Em diu que les protestes allí son immenses, fins i tot a barris com Carabanchel, sempre d’esquerres; però aquesta importància no la reflexen els mitjans de comunicació. I penso que tenen raó. Pot ser que tot aquest despropòsit polític que expliques Vicent, el perceb gent de tota mena de tendències, perquè els missatges que ens arriben des de la política cada dia son mès surrealistes i incomprensibles.

jaume vall
jaume vall
19.05.2020  ·  23:47

Perplexitat, indignació. Ressentiment, sí, molt de ressentiment envers els que estan en política per especular, enlloc de per servir. Sense ingenuïtats. Esclar que la cosa pública requereix tractes, intercanvis, i una certa pell endurida. Però tan classe política va ser en Kohl, en Delors, és la Merkel i són els set membres del Bundesrat suís que ningú coneix pel nom, i comparteixen una visió humanista/humanitzada del servei públic com a l’altra platet de la balança va ser classe política Berlusconi, Rajoy, ho són en Boris Johnson, en Trumps i en Sánchez. I no són el mateix, no.
No siguem massa innocents. Els primers probablement treballen pel bé comú i el progrés dels seus compatriotes, i com a resultat col·lateral, ells i els seus han de poder guanyar-hi.
Els segons probablement treballen per tal que ells i els seus hi guanyin, i com col·lateralment que els seus compatriotes tinguin progrés, en el millor dels casos.
Quina deu ser la diferència?
La tradició democràtica i una base social d’exigència pròpia i als càrrecs electes.
Ho tenim nosaltres?

Xavier Codó-Sastrada
Xavier Codó-Sastrada
20.05.2020  ·  00:05

No havia pogut llegir el diari ni les editorials des de fa uns dies, i vull donar-vos les gràcies.

Gràcies per existir, per ser-hi i per resistir!
Gràcies per ser com sou i per dir el que penseu!
Us necessitem per estar ben informats i per ajudar-nos a reflexionar i a no perdre les esperances veient el que hem de veure.

No canvieu si us plau i moltes gràcies!!

Antoni López
Antoni López
20.05.2020  ·  00:55

Jaume Vall: La diferència és,crec jo, els tipus d’educació, sobretot a mans de qui ha estat l’educació. Lliure o imposada? Religió o civisme? Valoració de la responsibilitat individual. Serietat o vanalitat? etc…etc. Jo he patit la “educació” que impartien mestres que no gosaben dir segons quesegons com, però crec que em vaig salvar el dia que vaig pensar que cuidant el cos l’ànima esta mes contenta.Si no dorm.

Joan Barrera
Joan Barrera
20.05.2020  ·  01:43

Aquest estiu vaig fer un viatge per anar veure una persona a la que li tenia ( potser encara li tinc tot i que no tant ) respecta, tant per la seva situació personal com la pública. Mai m’he ficat en temes de política, pot ser perquè pensava que eren gent d’un altre mon, però des de que vaig anar Arenys D’amunt la cosa va canviar. Quina sorpresa arribar al destí i trobar gent de la terra molt amable que esperava al portal per un de cas podien veure aquella persona. Personalment estava molt cansat i anava una mica coix per culpa d’un accident. Ja marxàvem del lloc perquè ens havien dit que no sortiria i mira per on s’obre la porta i una senyora molt amable ens surt a saludar-nos. Carai, vaig pesar jo, després de tot no ha sortit tant malament el viatge. Ves per on que al seu darrere surten unes persones molt amables que eren conegudes i em to distes en diuen que sortira la persona que havien anat a veure. I va sortir, carai sí va sortir. Ens varem saludar mentre pensava, ondia son persones normals com nosaltres i tot. Ara amb la perspectiva del temps i els seus fets tinc que dir que no, que no son com nosaltres, al menys com jo. Jo no faig les mil cares a una persona ni actuo mai i sempre vaig amb la veritat per endavant. Quina colla tots plegats, quina colla. Al menys vaig estar en una ciutat que es molt maca i sempre serà un plaer tornar-hi però aquesta vegada amb més temps.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
20.05.2020  ·  02:36

El Sr Partal, en vista als extranys companys de viatges que crea aquesta situació, es comença a preguntar el que jo des del començament m’olorava i els CDR van confirmar; ens fan quedar a casa no per protegir.nos, si no que han provat un ‘arrest domiciliari’ voluntari a veure si érem
obedients i, oh sorpresa, tothom hi ha col.laborat(Tot i que ara comença la ‘desescalada’)

Amiemfanquedaracasa sota l’amenaça de multes i mentre l’Estat es gasta milions d’Euros en comprar material militar en forma d’avions i tancs…

Albert Ventura
Albert Ventura
20.05.2020  ·  02:51

El capita Fernando Jose Salgueiro Maia de l’Exercit de Portugal, el 25 d’Abril de 1974, es va presentar amb un grup de tancs davant la residencia del dictador Marcelo Caetano i li va donar tres minuts per deposar les armes i entregar-se, de no fer=ho aixi no pensava deixar pedra sobre pedra de l’edificia. A Espanya, el cadaver del dictador Franco, despres de 44 anys mort se’l va enterrar de nou amb honors militars. Potser aixo l’indicara com es la situacio politica a Portugal, un pais que no es a la Lluna precisament, i, fins i tot, de quina manera se n’han sortit de la pandemia i perque.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
20.05.2020  ·  05:08

Clar que el que falla és el sistema! És tot el sistema d’estats en conjunt. No sé amb què se l’ha de substituir, tot i que tinc clar que els -ismes del passat poc hi poden ajudar, i que haurem d’entrar en territori desconegut. Però amb exemples tan lamentables com Ñ, Estats Units o Xile (aquest darrer és una Ñ 2), ja es pot dir que estaríem millor sense estat que amb els estats que hem d’aguantar.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
20.05.2020  ·  07:23

humans i materials per millorar la vida dels veïns i veïnes. Un munt de candidatures. Cops de colze per ser-hi.
Eleccions a la comunitat de propiteris de la finca a on tenim habitatge, o a l’entitat social a la que estem adscrits. Objectiu: gestionar recursos per millorar la vida comunitària de veïns i veïnes. Poques o cap candidatures. Sovint, adjudicació de càrrecs per torn indefugible.
Diferència?. En el primer cas hi ha sous i dietes; els segons són absolutament gratuïts.
Vet aquí el problema de la política: la professionalització. Solucions, entre altres: llistes obertes; mandats no prorrogables ni renovables; eliminació de sous i privilegis innecessaris.

Marià Puig
Marià Puig
20.05.2020  ·  07:59

Realment, entre l’entrevista amb en Byung-Chul Han i l’article d’en Vicens Partal, ja tenim molt i molt en què pensar. I no se, si felicitar-los o maleir-los a tots dos, per obrir-nos la ment amb tanta facilitat.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
20.05.2020  ·  08:07

Diuen que la OMS serveix a uns interessos privats.
Sànchez serveix als interessos de la unidad.
I nosaltres a qui servim?…
Quan ho mirem de lluny tot això serà la gota mal forjada
que ens portarà al canvi de paradigma…????????

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Pep Agulló
Pep Agulló
20.05.2020  ·  08:14

UN DEBAT MÉS PROFUND

Hauríem d’intentar d’anar més enllà dels comentaris sobre el mal governants que són tots els polítics: independentistes i els altres. Trobo un clam victimista que no va enlloc i que en ficar-los tots al mateix sac, s’encobreix als veritables depredadors i oportunistes. N’hi ha d’honrats i n’hi ha d’immorals. Altra cosa és si a Catalunya n’hi ha disposats a tot, i prou capacitats, per assolir la independència.

¿És que els que hem escollit amb el nostre vot ens han fallat? ¿És que a l’ombra hi ha una altra generació de bons polítics que en unes noves eleccions posaran cadascú (els partits) al seu lloc? ¿És que creiem en la via màgica que una majoria electoral 50+1 ens durà automàticament cap a la independència?

¿Si són tan dolents i indignes perquè els confiem el nostre destí republicà als seus partits? ¿I si fem un bypass?

LLIBERTAT I AMNISTIA!

PS. Consti que mai proposaré l’abstenció com una sortida política. Seria fer el joc a l’enemic.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
20.05.2020  ·  08:56

Els temps posa sempre les cosses al seu lloc.

Sànchez ho sap i és per això que intenta guanyar temps, per que sap que el que vindrà després amb la normalització de la situació anirà en contra seu i del seu partit, per la nefasta gestió i el ridícul tan espantós que han fet en aquesta crisi.

Sap que l’únic que el podria salvar és un estat d’alarma permanent.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
20.05.2020  ·  09:34

Quin paper mes galdòs el de Podemos
Uf quin tuf

Eduard Samarra
Eduard Samarra
20.05.2020  ·  09:50

És clar que el problema és de com ens governem i no de qui ens governa. De fet, el problema és més profund encara: ve del relat que hem construït sobre qui som i el nostre paper en relació amb el medi ambient.

No crec que el problema de l’OMS sigui d’incompetència, sinó d’interessos. I les preguntes a l’últim paràgraf abans del P.D. ofenen per retòriques.

Josep Salart
Josep Salart
20.05.2020  ·  10:11

Prou de parlar d’epanya, dels titelles de l’ibex en forma de polítics i dels polítics en forma d’embaucadors amb l’única finalitat d’assegurar-se un sou “indigne” a final de mes.

L’estat espanyol, entenguent això com “tothom”, aprofiten fins i tot una pandémia per un sól objectiu: anar contra l’independentisme que els va posar contra les cordes !!!!!!!!! Tots els partits polítics espanyols, bascos inclossos perquè són espanyols¡¡¡¡, tots van contra Catalunya.

Si és el president Puigdemont que, ara per ara, desperta més confiança, doncs aném tots a una en la seva direcció. No cal que, ni siguem de cap partit polític ni ens ha d’importar rés més que l’objectiu final. Constituits com una república, nosaltres i “””””“només nosaltres””””” ja farem la tria de polítics, colors diversos, partits i tot lo necessári per viure com un país normal i respectat.

Aprofitem aras que estan a punt d’intervenir-los, que la monarquia caurà i que d’una punyetera vegada els dirigents d’ ERC i el seu Goebels Sergi Sol, no tornaràn a menysprear el seu electorat.

En quan a Vilaweb, si us plau, que procuri ser encara més independent en les seves notícies. Ahir mateix, al saber lo de l’Arrimades i de retruc que la tauleta quedava aparcada, rapidament la notícia se’n va anar pàgina avall….

Enric Mauri
Enric Mauri
20.05.2020  ·  10:25

[amb retard, de l’editorial d’ahir “Si això és ser ‘guerracivilista'” (al vespre ja eren tancats els comentaris, És normal?)]
Mooolt bé!, en tant que contingut, i sobretot en tant que resposta a les “esquerretes” i anàlegs.
Què s’han cregut! … Així ha de ser, RESPONDRE clar i directe … Gràcies Sr. Partal.

Albert Miret
Albert Miret
20.05.2020  ·  11:29

Que això anava de cop d’estat des del principi, estava cantat. Més tard o més d’hora, a tots els acaba sortint el Hitler que porten a l’ADN. Perquè nosaltres vam patir el sotrac de no poder assolir una República que -no ho oblidem-, està proclamada i congelada, però ells van patir un trauma molt superior amb la derrota humiliant del que per a ells havia de ser l’amo d’Europa i protector de la bestialitat més primària de la persona humana, amb la qual ells s’han identificat sempre, i encara no ho l’han paït. No poden deixar de pensar en el seu deu. L’idolatren i l’emulen tant com poden, però no poden gaire, perquè el seu poder només se’l creuen ells mentre són cecs davant la riota del món. Què podem fer davant d’això i de l’abandonament europeu? Cercar fins a trobar aliances exteriors.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
20.05.2020  ·  11:30

Si Vicent, som davant l’apoteosi del Partit SA, efectivament i no d’ara, ja fa molt de temps, ara s’ha manifestat clarament, res més. I cada un dels components d’aquest partit intenta tant com pot portar l’aigua al seu molí, mantenir la seva “parcel·leta” de poder i aprofitant la pandèmia mirar de fer-la una mica més gran. Trist i miserable !

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
20.05.2020  ·  11:47

“Si és un problema de l’aplicació o del sistema”? Dels dos. I dels individus que hi formen part (en referència al comentari d’en Jaume Vall). I dels partits que representen.
Que la qüestió sanitària no és la preocupació principal, és una evidència. Només recordar que l’alarma va saltar, no quan la capital de la metròpoli era un focus d’infecció pitjor que el nord d’Itàlia, quan es va escampar arreu, quan…, no, va ser quan Catalunya va voler tancar el país. Recordem.
La resposta a l’alarma, apropiació de competències i militars al carrer. Les mesures sanitàries que setmana rere setmana ha anat reclamant el govern català, sempre tard i malament. De les econòmiques ni parlem. (Perquè els hi hem anat mostrant el camí, no ho entendré mai. I no em val per protegir la població catalana)
La pregunta és: una Catalunya independent ho hauria fet millor?
És del tot pertinent i sí que toca ara. Toca més que mai. Ni dretes ni esquerres, ni partits-empresa, ni tauletes de càmping… país.

David Mascarella
David Mascarella
20.05.2020  ·  13:18

Crec que perdem el temps si cada dia es va repetint la mateixa lamentació de com ens oprimeixen i exploten des d’allà. També de la incapacitat dels polítics que ens representen ( o gairebé tots..)

Llegint els comentaris, sap greu que es perdi tant coneixement. Esperem que aquesta energia es pugui traduir amb propostes concretes, i fets que ens portin allà on volem ser. Treballem.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
20.05.2020  ·  14:16

El món independentista dubta. No n’hi ha per menys. Avui tot es negre. , demà serà blanc i demà passat, potser, optaran pel gris. Les visions de la política estan esbiaixades, i, les causes són moltes. El fracàs de l’1-O va propiciar un pensament molt pessimista i, enlloc d’analitzar les causes, el personal més crític s’acarnissà amb els protagonistes de primera fila. El primer a rebre va ser el president Puigdemont; tot ho va fer malament.
Ningú es va parar a pensar que les dificultats superaven amb escreix la bona voluntat i disposició dels bons polítics sobiranistes. I, per altra banda, el MH president es veié en la necessitat de virar cap a altres posicions. Després molta gent s’ha ficat amb la persona del MH Quim Torra. Segons tots aquests opinants Torra no mereix el qualificatiu de bon polític. Per a mi , aquesta gent ha perdut el Nord: la poca paciència per obtenir resultats favorables a la nostra nació, els cega. Amb aquests condicionants no es va enlloc, cal rectificar i cercar un esperit més constructiu.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
20.05.2020  ·  14:53

Des del minut 0 la gestió de la crisi ha estat política. El PSOE utilitzant els mètodes propis de la dreta i extrema dreta per arrebassar-los protagonisme. Per marcar paquet i fer una demostració de control del territori. Els comuns amb la cua entre les cames i ben amagades per què ningú es fixes amb ells. I ara Ciudadanos per recuperar espai perdut i el PNB a canvi de prendes, com sempre.

I l’esquerra republicana a Catalunta? Dons fent el pena com els darrers anys. I també ben callades no fos cas que algú els recordi la nefasta gestió sanitària i de les residències que han protagonitzat.

Els partits són una màquina trituradora de l’empatia, l’honestedat i els sentit comú. No és tant sols quí governa si no com és de caduc el sistema de govern.

Ramon Esteve
Ramon Esteve
20.05.2020  ·  14:58

M agradaría afegir a la magnifica editorial d avui, com sempre Vicenç, que hi ha un factor que crec que ningu esta posant sobre la taula i que es cabdal……….. al teu ulitm paragraf manca una pregunta o dues …..en la meva opinio:
” O potser tot plegat ha estat una jugada mestra del Borbò per mantindrens quiets i callats mentre s espolsa de sobre tot el soroll del robatori del seu pare al estat, , amb els princeps de les monarquies del golf que el beneficiava directament a ell, Felipe el preparao? i com mes dies passin així millor perque mes s esvaieix i mes aviat ens començarem a preocupar d’ altres coses mes greus com l atur i la manca de futur, que de fotre fora una monarquia ,obsoleta , vividora i lladre desde sempre?
Aixo no vol dir que ne algún altre cas n hagis parlat….pero avui per mi faltava aquesta cirereta… el estat post franquista esta al darrera del desgavell del govern apart de la seva propia incompetencia.

Josep Arroyo
Josep Arroyo
20.05.2020  ·  15:29

La sèrie d’articles “Entendre el nou món” de la que parla Vicent Partal en la primera postdata és molt i molt interessant. Enhorabona!!

PAU BOLDU
PAU BOLDU
20.05.2020  ·  16:16

Per que calen representants politics, si ho podem fer tot desde dasa? Renunciar a votar.ho tots i donar el vot apolitics de nivell infim, no es d3mocracia, sion el govern dels inmiundicies o politics. No calen parlaments ni ajuntaments, sino to votant per tothom des de dasa. Colau es no res, una vulgaritat, que nomes representa a gent curteta

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
20.05.2020  ·  18:13

Comparteixo el comentari de Ramon Esteve. La clau de tota aquesta historieta es troba en el Borbó perquè sense el Borbó i el “borbonisme” l’actual Espanya, la del sistema del 78, s’enfonsa. Salvem al soldat Felip VI ! i aprofitem de l’atzagaiada (coco – vid 19) per aconseguir-lo.

El sorprenent és que els diversos partits polítics nacionalistes perifèrics, d’una manera o una altra, participen en aquesta operació de salvar al “borbonisme”.

Com?

Doncs, plantejant la cosa com si l’interlocutor final fos el president de govern espanyol de torn, sigui qui sigui, del PSOE o del PP, o del PSOE amb Pablemos, o … Quan tots els no són sinó simples eines per salvar al soldat Borbó, és a dir el règim del 78.

Per què ho fan?

Probablement, perquè els partits nacionalistes perifèrics actuals també fan part, d’alguna manera, del “borbonisme” que reina a Espanya. A saber, el regne dels diners, les comissions, les poltrones i l’amiguisme endogàmic.

Solució?

Difícil.

Perquè nosaltres només tenim una eina (final), el nostre vot, i el nostre vot, a Catalunya, està segrestat per part de dos partits més o menys, potser de lluny, partits que en els darrers quaranta anys (disculpeu l’expressió) s’han prostituït amb el “borbonisme”.

P.S. Encara una vegada més, disculpeu, no mireu massa les meves errades gramaticals i sintàctiques. Faig l’esforç d’escriure (en català).

Carles Serra
Carles Serra
20.05.2020  ·  19:18

Em pregunto l’història no serveix de res? parlar dels incompliments del PSO€ la llista seria interminable; Si en el llarg d’aquest 40 anys aquesta espaÑa segueix sent franquista, això que li diuen esquerra te molt a veure, és comparteixen el poder del sistema del 78 protegint-lo, la gloriosa Constitucion.
Voleu exemple més clar del revolucionaris i els de la casta, els putus Podemitas /Comuns.

Lluí Mor
Lluí Mor
20.05.2020  ·  21:02

Juan Martin Alegia, escrius prou bé el català, més que jo. Gràcies per dignat a apendre’l.

Que trist que parlar la teva llengua, durant tans anys estes mal vist i, castigat pe’ls guardes de l’ADN “España, una bandera, una lengua i un Dios”.
Vaig estar al “calabozo” per parlar català, multat a la carretera, i molts cops mal vist i maltractat per funcionaris del gobierno civil i d’altres departaments del règim.

Potser m’equivoco, però em sembla que tornem a anar pel mateix camí. I el més greu, crec que si prohibissin el català, no ens rebelariem, els hi tornariem a maleir els ossos, però acotxariem el cap……quin collons!!

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies