Aquesta nova “era de les fronteres difuses”
El món d'ahir es va acabant i el d'avui ja no respon a les regles que crèiem comunes. Hem entrat en un món patrimonialista, de presidents-reis i insensible a la democràcia i a la voluntat dels pobles
A VilaWeb hem repassat les 1.128 votacions que hi ha hagut aquests darrers deu anys al Consell de la Unió Europea i cap proposta ni una, de cap estat, no ha estat rebutjada
Que el govern, com a remei, opte per dissoldre una Assemblea que s’havia convertit en una pedra a la sabata dins el Consell, deixa un regust molt amarg a la boca
Les detencions de Solsona demostren que amb l'amnistia no hi ha prou. Ni per a investir ningú, ni per a dialogar amb ningú, ni per assegurar-nos que alguna cosa de veritat ha canviat a Espanya
Una societat que menysté la raó, la ciència, la tolerància i el progrés a l'hora de definir-se ella mateixa –la cosa més bàsica de totes– què caram voleu que acabe essent sinó un femer intel·lectual i social, saó perquè floresca l'anti-intel·lectualitat de l'extrema dreta?
Quan fan passar els interessos privatius de l’estructura partidista per sobre de la lògica política i ideològica, els partits independentistes, molt especialment Junts, en aquest cas, perden credibilitat davant uns electors cansats i decebuts
El PP no pot aconseguir els quatre vots que li manquen negociant de partit a partit. L’única opció, remota, que té és comprar-los, per diners o per la pàtria amenaçada. I aquesta és l’oportunitat que li ha regalat l’únic personatge que podia fer-ho
La relació entre els Països Catalans i Espanya és el combat entre una nació natural i una de fabricada, i també implica d'entendre quins són els veïns naturals, l'espai de convivència, que no s'hauria d'haver desdibuixat mai
Tornar a plantejar el debat ridícul sobre el nom de la llengua fa perdre l’oportunitat d’acorralar la dreta i l’extrema dreta valenciana en les seues contradiccions i li regala oxigen. Sembla mentida
L'amnistia ha de definir quines actuacions polítiques –no quines persones, sinó quines polítiques– no haurien d'haver d'estat perseguides i reprimides per l'estat espanyol. Només d'aquesta manera es farà evident la seua derrota
Dels fets d'ahir, la meua opinió és que allò que té més valor és el canvi de model negociador, l'actitud davant l'estat, que té molt a veure amb la manera de funcionar de l'exili, més estatista que no pas partidista
Aquest matí mateix veurem si el canvi de mètode negociador que Puigdemont vol imposar funciona o si el PSOE no és capaç d'assumir-lo
És molt important de comprovar si, per primera vegada d'ençà del 2017, una part de l'independentisme català decideix d'alliberar-se dels clixés i de les pors i fer-se forta només en els interessos propis del moviment
No és cap anècdota que per primera vegada en quaranta anys els dos grans partits espanyols no tinguen la capacitat immediata de nomenar president del congrés un dels seus i es plantege la possibilitat que ho siga algú d'un grup nacionalista basc
Sabem que el govern espanyol va adquirir Pegasus. Sabem que el tenen i que l’han fet servir, sobretot, contra els polítics independentistes. I sabem que no han anunciat mai ni tan sols la voluntat de deixar-lo d’usar. Per tant, les negociacions sobre la investidura són sota sospita
Juntament amb l'amnistia, l'altra qüestió que podria justificar un vot afirmatiu de l'independentisme a la investidura de qualsevol candidat a la presidència del govern espanyol seria el reconeixement del dret d'autodeterminació, que es podria concretar fàcilment en el Primer d'Octubre
El PSOE ha hagut de jubilar Batet en una primera mostra que és conscient que no té els vots necessaris per a aconseguir res d'allò que vol. I no solament pel posicionament de Junts
La decisió de Vox de regalar al PP els seus vots sense entrar al govern fa un tomb a la investidura. Ara Feijóo té una possibilitat matemàtica, si convenç el PNB, mentre que Sánchez no en té cap i veu com s'allunya el fantasma de la ultradreta al govern
S'acosten temps molt decisius, més que no imaginem. I és imprescindible d'entendre on hi ha el fons de l'afer i no quedar-se en el soroll ambiental. L'oportunitat que té l'independentisme a les mans no s'hauria de malbaratar perquè alguns ja no siguen capaços de veure l'horitzó
Si els dirigents polítics catalans són capaços de pensar en el què i no en el qui, i si són hàbils negociant, segurament podran aconseguir una cosa molt més important que el nom d'un president del govern espanyol
Si l'esquerra espanyola vol tornar a guanyar mai les eleccions al seu país, ha de combatre i desemmascar el nacionalisme espanyol que ha arrelat entre la seua gent. Eliminar-lo.
L'esquerra espanyola es fa un embolic demanant els vots de Junts a Pedro Sánchez en nom de l'internacionalisme
Poseu un mapa de les llengües peninsulars al costat d'un mapa dels llocs on Sumar ha tret més vots que Vox i entendreu un munt de coses · Són ells, l'esquerra espanyola, qui hauria de reflexionar
Som forts perquè som molts. Però no hauríem arribat mai a ser forts ni molts si, un a un, molts Manolos Miralles no hagueren fet la seua feina i l'hagueren feta tan bé com l'han feta
La protesta pública ha obligat l'ajuntament a fer marxa enrere i les revistes que volien censurar tornen a ser a lloc, accessibles per a tothom: aquest és el camí a seguir
En clau catalana, espanyola i europea, mantenir la posició i no cedir al xantatge cínic de Pedro Sánchez i els seus comportarà un reforçament important de l'independentisme
La gran premsa europea destaca dues conseqüències de les eleccions: "Prepareu-vos per a la reaparició de Catalunya com un afer polític" i "Espanya esdevé com més va més ingovernable"
Since 2017, the PSOE has chosen the wrong side. Between democracy and repression, between politics and violence, the Socialist Party has always chosen repression and violence, and moreover, it has made this choice hand in hand with the PP, Ciudadanos, and Vox.
El PSOE s’ha equivocat de bàndol del 2017 ençà. Entre democràcia i repressió, entre política i violència, el PSOE ha triat sempre repressió i violència i, a més, ha fet aquesta tria de bracet del PP, de Ciutadans i de Vox
Junts té ara la paella pel mànec, però haurà de demostrar la seua capacitat i la seua coherència, sense por de què puguen dir els altres, pensant en la independència i no en qui governa a Madrid
El PSOE ha sabut imposar el seu marc mental i ha acorralat l'independentisme i el sobiranisme. Però la història ensenya que això no té res de decisiu ni, encara menys, de definitiu
Quan es tracta de limitar els drets dels catalanoparlants, els partits espanyols, la nació espanyola en el seu conjunt, són tot u. També el PSOE, per més que ara se'n vulga aprofitar
El TSJC ha imposat ara més llengua espanyola emparant-se en la llei aprovada pel Parlament de Catalunya. Difícil, doncs, trobar una expressió més gràfica i evident de la impotència i la incapacitat dels polítics catalans
La qüestió és que Vox no tinga ministres, que l’extrema dreta no entre en el govern d’Espanya i es puga evitar així un canvi rotund de la imatge del seu país a Europa i, possiblement, unes serioses repercussions a la Unió Europea
Honradament, jo tan sols puc dir que aquesta campanya no m’agrada gens i que la trobe insultant del punt de vista polític, del punt de vista del debat públic i del punt de vista del respecte degut als electors, als ciutadans
Vist Alliot, vista Prohens i vist Mazon, molt cec cal ser per a no entendre que la catalanitat és el camí i és la resposta
Un dels defectes més grossos del catalanisme és que som capaços de coreografiar respostes d’una gran qualitat a les agressions, però ens costa Déu i ajut construir coses sòlides que puguen resistir totes soles qualsevol agressió
Sis anys després, el pèndol sembla que va abandonant el camp de l'autonomisme resignat, el diàleg i la negociació, que han estat hegemònics amb ERC d'ençà del 2017. Veurem on ens porta això
Si fa tres mesos l'acord de la claredat ja era incomprensible, avui és un projecte que no té ni cap ni peus, ni futur de cap mena. El govern faria bé de tancar-lo
El 'deep state' espanyol, la JEC, per exemple, no tan sols representa un estat dins l’estat –com passa més o menys a tot arreu–, sinó que representa sobretot la continuació del franquisme
Allò que passe en aquestes eleccions no serà important per a Espanya i prou. Hi ha en joc moltes coses també al nostre país, que poden tenir repercussions més enllà del congrés espanyol. N’explique deu