L’estratègia Puigdemont: cada cosa al seu moment i negociar el què i el com abans que el qui

  • Aquest matí mateix veurem si el canvi de mètode negociador que Puigdemont vol imposar funciona o si el PSOE no és capaç d'assumir-lo

VilaWeb
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Manquen tan poques hores per a la votació sobre qui serà la presidenta del congrés espanyol que aquest editorial corre el perill de fer-se vell abans d’hora. Però els esdeveniments i els posicionaments que hem sabut aquestes darreres hores tenen interès, acabe passant el que acabe passant a partir de les deu del matí. En tenen perquè marquen el model de negociació que sembla que vol imposar el president Puigdemont. Un model que cal suposar que és el que s’aplicarà no solament en la conformació de la mesa del congrés, sinó també, i sobretot, en la negociació per a la investidura del pròxim president del govern espanyol.

En aquest sentit, Puigdemont ahir va afegir un altre matís per mitjà de la xarxa X (això que abans es deia Twitter), quan en una piulada (ja no sé si es diu així) va remarcar que l’hipotètic acord que es podria negociar amb el partit socialista per a fer de Francina Armengol la presidenta del congrés havia de ser “comprovable”. És a dir, que no havia de ser una promesa ni un compromís, sinó una acció. De govern.

De tot plegat podem deduir, per pura lògica, que els de Junts han exigit al president del govern espanyol en funcions un gest que hauria de tenir una traducció oficial, formal, legal. Una acció de govern, per tant, que s’hauria de plasmar o publicar abans del vot de Junts. I dic ‘de govern’ perquè no seria lògic exigir un gest parlamentari, tenint en compte que el parlament encara no s’ha constituït.

De tot plegat, si es confirma, es dedueixen les tres característiques de la mena de negociació que Junts vol imposar. La primera, que cada cosa vaja al seu moment –que es negocie ara la presidència del congrés espanyol no vol dir que es negocie res per a la presidència del govern, i encara menys un acord de legislatura o garanties sobre el pressupost anual. La segona, i aquesta ja la van posar sobre la taula la nit electoral, que es negocie el què, la càrrega política, abans que el qui, la persona. I la tercera, que potser era implícita però no la vaig detectar fins ahir, que es fixe abans el com, el mètode, que el qui. Coses concretes, signades i proclamades abans de cada vot.

Podem esperar, doncs, que avui a primeríssima hora del matí tindrem una primera concreció d’aquesta manera de negociar i de si funciona. L’executiva de Junts es reuneix a les vuit del matí i la votació al congrés espanyol comença a les deu. Si el que siga que s’haja negociat –que no sabem a hores d’ara què és– ha de ser “comprovable”, vol dir amb tota probabilitat que els socialistes no poden esperar-se a l’últim minut –ningú no vol comprovar mai res amb presses i menys encara si davant té un negociador gens de fiar. De manera que podem comptar que ben abans de les deu sabrem no solament el qui –si serà presidenta Armengol o Gamarra– sinó el què. I si ha funcionat o no el com aquest de cobrar per avançat.

 

PS1. Uns quants lectors m’heu escrit dient que en l’editorial d’ahir no vaig ser just amb Laura Borràs, que en el seu pas per Madrid va aguantar no votar el pressupost de Pedro Sánchez. Deixe constància, doncs, que això va ser així i que el president Torra també va ser contundent en aquest sentit. Però, evidentment, la dimensió d’això que passa ara és tota una altra.

PS2. Avui és l’aniversari dels atemptats a la Rambla i a Cambrils del 2017. Encara hi ha moltes ombres que planen sobre els fets, però precisament avui m’agradaria recordar que van tenir un paper molt decisiu per a conduir a la violenta reacció espanyola d’aquella tardor. Perquè, durant tres dies, la Generalitat de Catalunya va actuar com el govern d’un estat independent, va controlar el territori, va conduir les relacions internacionals i va solucionar la crisi. Sempre he estat convençut que aquells fets van obrir els ulls a l’estat espanyol i li van fer entendre que tot era preparat. D’ací la seua reacció desesperada a l’octubre.

PS3. Durant mesos, després de l’atemptat, em vaig dedicar a reconstruir pas a pas la reacció del grup dels Mossos d’Esquadra expert en gihadisme, que va tenir un paper clau les hores immediatament posteriors a l’atemptat. Això va originar aquest article: “Cent hores perseguint Younes”. El 155 va desmantellar aquesta unitat d’elit.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
M. Marc Pi
M. Marc Pi
16.08.2023  ·  21:45

Gràcies Vicent. Feu una tasca extraordinària.
Moltes gràcies Vilaweb.

Josep Usó
Josep Usó
16.08.2023  ·  22:00

És molt raonable. Si es negocia alguna cosa amb algú que no és de fiar, cal cobrar de bestreta. En cas contrari, no hi ha negoci. I els socialistes no són de fiar. Mai ho han sigut.

Òscar Alegret
Òscar Alegret
16.08.2023  ·  22:12

Vicent, editorials com els d’avui fan semblar Vilaweb el portaveu o el butlletí de Junts.

Joan Benet
Joan Benet
16.08.2023  ·  22:19

Ni signat jo em creuria res. Bé que és signen els pressupostos i, en el que fa referència a Catalunya, mai és compleixen

Joan E. Llin
Joan E. Llin
16.08.2023  ·  22:37

I… signat o publicat al BOE, per a què val?
Per poder recurrir als tribunals????

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
16.08.2023  ·  22:42

El dijous se sabrà el suport, o no, de Puigdemont i la seva formació a un possible govern de Sánchez. Alguns diuen que també hauria de considerar les possibles contrapartides en cas de sostenir Fejóo. Des d’una perspectiva de la nació completa (PP. CC.), però, sembla evident que un suport al PP, i de retruc a Vox, implicaria una clara complicitat en les polítiques d’anorreament de la catalanitat dutes a terme al PV, les Illes i la Franja, que ja estem veient darrerament… Per tant, si a nivell de Princioat està clar que entre la política menada per Sánchez i la que menés Feijóo no hi hauria diferències susbtancials -tot exigint contrapartides, això sí- no es pot dir, ni molt menys, el mateix pel que fa a la resta dels PP. CC. Així lògicament la balança és decantaria a favor de Sanchez, ja que almenys no es mostraria tan bel.ligerant en aniquilar la catalanitat fora dels PP. CC.

Trist consol , però, optar entre el menys perjudicial, tot i que ja ho té, això, la política… El dubte és, doncs, enttre abstenir-se o donar suport cojunturalemnt i a l’ espera de temps millors Sánchez, mentre es preserva en la mesura d’allò possible la resta dels PP. CC., que de cap manera haurien de ser cap torna en relació al Princioat.

Xavier Vila
Xavier Vila
16.08.2023  ·  22:55

No es pot negociar res amb Espanya, l’única sortida per nosaltres és que s’ensorrin i si nosaltres podem ajudar en aquesta tasca doncs millor.
Ells no compleixen mai, per moltes signatures que hagin fet.
S’ha d’estripar la baralla i llençar-la a les escombraries.
Qui els hi pararà els peus si no compleixen? El tribunal Suprem? I si el tribunal Suprem ho fes sortirà el TC i dirà que varen firmar una cosa anticonstitucional. Fí de la polèmica i nosaltres una mica més fotuts.

joan rovira
joan rovira
16.08.2023  ·  23:01

Sr. director, en la mesura que un (sistema) no és un objecte sinó una manera de percebre la realitat. Suggereixo algunes dades per a descodificar el (sistema polític colonial espanyol) en relació amb els (cicles econòmics continentals):

A/ Sobre la metròpoli (1982-2023)
*En aquests (41) anys hi ha hagut (5) governs diferents.
*La durada ha estat de (7) anys excepte González que va duplicar (14) i Sánchez (5).
*Les coloraines s’han alternat (vermell) (blau) (vermell) (blau) (vermell)…

B/ Sobre les colònies (1982-2023)
*Catalunya (8) governs, País Valencià (7) i les Illes (8).

En conseqüència fora oportú que des del digital o els subscriptors pel seu compte facin el relat a l’inrevés; és a dir, per tal de copsar com les privatitzacions (1982-1996), l’expansió (1996-2004), la crisi financera (2008-2014), l’espasmòdica recuperació (2014-2020) i l’agenda prevista (2020-2028) ha estat liderada per qui millor controla, segons les autoritats continentals, els votants de les masses respectives (treball) en benefici dels objectius del model de globalització (capital).

Referent als atemptats adonar-se’n com, mentre les víctimes no tenen cap reparació efectiva, el Minotaure resta impune i protegit per les coloraines colonials de l’estat castellà-borbònic. Lamentable.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
16.08.2023  ·  23:13

EN CONTRA DE TOT L’EDITORIAL.

FEM MEMÒRIA:

1. Els principatins fa 41 estàveu mirant-se el melic embadalits amb els afers de les 4 províncies españoles del nordeste español. Però fa 41 anys hi havia en marxa un Estatut del País Valencià que procedia de l’esborrany de les reunions dels “10 d’Alaquàs” del 1975, de les de l’Estatut d’Elx” i algun més fins i tot de la colla de Pepa Flores (Marisol), Antoni Esteve (àlies Antònio Gades, el ballarí internacional) que era la seua parella i que ambdós vivien a Altea (Marina Baixa), el pintor alcoià Antoni Miró, el matemàtic Pep Guia i l’activista i sacerdot Lluís Maria Xirinacs, Gonçal Castelló i senyora, que pagarien les campanyes electorals amb les joies que regalà el Caudillo Franco a l’artista malaguenya.

L’estatut que van confegir negava la condició de “nacionalitat històrica” menant-lo cap a l’art. 143, no pel 151. Se’n desferen d’en JOSEP LLUÍS ALBINYANA, per massa nacional i pancatalanista i col·locaren un president dit Joan Pastor, fill d’un poble de la Marina Alta, que amb empentes i redolons a penes sabia expressar-se en castellà. Aleshores ficaren un tal JOAN LERMA, un pobre xic del Cabanyal, amb menys llums que una barcassa de contrabandistes de droga. Negociaren l’Estatut a Benicàssim (Plana Alta) entre PSPV- psoE i la UCD.

Un ESTATUT més o menys equiparable al de Galícia i Andalusia, que sí van menar per l’Art. 151.

Però quan va arribar a Màdrix, Alfonso Guerra i Abril Martorell, li van passar la “plana” que en dialecte barcelonino-gironí dieu “ribot” i el van deixar orni, matxul, i coix. I així vam passar 25 anys fins que Paco Camps i Joan-Ignasi Pla elaboraren un nou estatut reformat i pactat al País Valencià, i que el psoE de Rodríguez Zapatero se n’encarregà de fer-lo descarrilar fins a portar-lo al Tribunal Constitucional i deixar-lo encallat fins que Compromís ha tornat a prendre aquelles mesures que deixaren aturades en el dic sec i encara no s’hem pogut recuperar.

Us sona la música i la lletra amb l’Estatut de Pasqual Maragall entre 2006 i 2010?

Parteixes Vicent Partal, de que qui tenim davant és un ens ètic i moral que reacciona amb cert “FAIRPLAY” però la realitat soferta per aquesta nació és tota la contrària.

Som front a tafurs del MISSISSIPI, i els la bufa la gamba tot el que pactaran o “concediran” a la gent del Principat, País Valencià i les ILLES.

Ho poden “concedir”, picarem l’ham amb l’esquer que l’embolica però a la primera de canvi “cobraran fil” i ens en treuran enganxats i ens clavaran dins del salabre.

Torne a enrocar-m’hi: la via per a assolir la independència d’aquesta nació nostra passa per afeblir l’estat colonial español.

Tornar-los carabasses i instigar a que es barallen entre les diferents faccions españoles de tal manera que qui SÍ meneja els fils de l’estat no puga controlar ni a polítics españols ni la seua plebs.

La condició suficient per a expulsar l’estat español de la nostra nació passa per convertir españa en un frenopàtic que no s’aclarisquen entre ells ni amb lleixiu.

La condició necessària, però, és fer esdevenir españa en una nova Iugoslàvia que desaparega del mapa d’Europa per a assegurar-nos un lapse suficient de temps per a consolidar la nostra Confederació de Repúbliques:
BA-CA-VA.

Josep Blesa (València)

PS: espere que el M.H.P. Puigdemont i el seu entorn proper llija entrelínies açò, i s’hi apliquen amb voluntat NACIONAL de DESCOLONITZACIÓ.

Per cert, el català el tindrem oficial en entrar Andorra a la U.E. i això és a caure en breu.

Per mi, que se’l guarden en conserva tota aquella genteta de Màdrix. Els acabem de matar un àlfil dels llurs i així, peça a peça, fins a arribar a l’escac i mat al rei.

Enric Viver
Enric Viver
16.08.2023  ·  23:14

Qui s’està jugant la credibilitat és el President Puigdemont. La credibilitat de Junts està molt tocada.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
16.08.2023  ·  23:22

El problema de España és que l’estratègia de Puigdemont és completament lògica i evidentment és la que toca en una situació com aquesta.I la lògica sempre acaba tenint molta força! Tot el que ens ofereixin ha de ser comprobable i verificable; o sigui que vol dir que ara mateix no hi ha pràcticament res que ens puguin oferir. A no ser que ews constitueixi el Congreso i abans de escollir gobierno el Congreso faci lleis adequades (amnistia? pacte fiscal?). Com que això ja seria tota una revolució a España, no ho faran, i per tant és irrellevant la mesa que s’esculli demà: anirem a noves eleccions sí o sí. A veure què farà demà España, no Junts ni Puigdemont: aquesta és la incognita autèntica, que per desgràcia ja sabem com es resoldrà. Crispetes!

Ester Rovira
Ester Rovira
16.08.2023  ·  23:48

La votació a la presidència de la mesa és secreta per tant al final hi haurà alguns d’un partit o de l’altre que s’abstindran o votaran a l’altre i tot resol. Espanya està per davant de tot i els vots de Junts deixaran de ser importants.
Decidir el president del govern serà un altre tema.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
17.08.2023  ·  00:03

No comprenc l’optimisme que mostra en Partal.
No hi ha res a negociar. Res.
¿Com és possible que encara algú pugui pensar que els catalans guanyaràn alguna cosa negociant amb Espanya?
Sr. Blesa, gràcies.

Jaume Riu
Jaume Riu
17.08.2023  ·  00:04

Els atemptats de la Rambla i de Cambrils són fets de molt pes per posar avui plom a les ales del regne de Castella.

Joan Benavent
Joan Benavent
17.08.2023  ·  00:32

Totalment d’acord amb en Josep Blesa. No ens podem permetre perdre la memòria. A hores d’ara ja sabem massa el pa que s’hi dóna. L’única cosa que ens podrà salvar és la desobediència, és a dir, fer el contrari d’allò que volen que fem, fins a fer-los perdre l’equilibri, fins a fer-los caure i fer que prenguin mal, fins a afeblir-los prou per tal de poder treure’ns-els de damunt.

Joan Verdera
Joan Verdera
17.08.2023  ·  00:59

Crec que avui no hi haurà cap cobrament, ni per avançat ni ajornat I que les noves eleccions són més a prop. P. Sanchez sempre podrà dir als espanyols que amb el “fugado” mai havia tingut la intenció de negociar res

Jaume Bonet
Jaume Bonet
17.08.2023  ·  01:05

Jo no crec que ningú tengui dret a amnistiar els responsables ni els col·laboradors d’això https://spanishpolice.github.io
ni els organitzadors i encobridors d’això altre
Fils 17 A https://twitter.com/jaumemoll/status/1534137023589756936?s=20&t=CkoPfpuBH0te5dA1MItBTg
MArgallo
https://twitter.com/dnicatala/status/1684968694621904915?s=20
17A un any després https://twitter.com/LaRepublicaCat/status/1559067552495665152?s=20&t=rCWOkavcNgs9jwAE8y72wA

Aquesta gent que es va exposar perque els polítics havien convocat un referendum vinculant no es mereixen la traidoria dels qui ara parlen de fer-ne un altre … Ja està fet …. i guanyat … cal aplicar-ne els resultats.
https://spanishpolice.github.io

Albert T
Albert T
17.08.2023  ·  01:51

Espero que no es torni a errar, fent el gamarús intentant tractar amb aquesta banda de psicòpates (inclosos els venuts manaires erquis), i engegi els putus nyordus a menjar-se ells solets la seva pròpia porqueria!
Ja serà greu si aquests de Junts es tornen a deixar enganyar o ho fan veure i pacten ves a saber que de sotamà, que ja no ens en fiem res de cap politiquet de fa temps!

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
17.08.2023  ·  02:11

Moltes gràcies, Vicent!
El president Puigdemont és intel·ligent i enginyós; confio que té un bon pla.
Interessant el comentari de Josep Blesa.

Josep Navarro
Josep Navarro
17.08.2023  ·  03:39

Per descomptat que hi ha que fer-los la vida impossible. Ells que els importem una m,,,. Que ens tracten a garrotades. Que trepitgen la nostra cultura. O que ens fabriquen atemptats. Són el nostre enemic a abatre.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
17.08.2023  ·  05:22

17-A, crim d´estat; i deixem de donar voltes i informes. Exigim la veritat .

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
17.08.2023  ·  07:20

PP i PSOE no son el mateix en moltes coses, però pel que fa al manteniment de la seva Nació, sí ho son, com no pot ser d¡altra forma. Si oblidem que el seu objectiu és enfortir la nació espanyola, i això passa necessàriament per eliminar la nació catalana, ens equivocarem si donem suport a cap escenari que faciliti la estabilitat del que és el nostre enemic declarat.
A València ho saben de llarg, on el PSOE (amb Compromís), no ha fet res per garantir la supervivència del valencià, la separació provincial o portar un finançament just, mantenint-nos com el que som, una colònia de la metròpoli.

Salvador Molins
Salvador Molins
17.08.2023  ·  07:40

Avui mateix sabrem si Puigdemont i Junts són gall o gallina. Sí, és clar que el procediment és important, però els catalans compromesos amb la Independència de la nostra nació no necessitem un gestor autonòmic, per molt ben enraonat i democràtic que sigui, necessitem un estadista capaç de plantar cara i dir clarament a Europa i al món que no som Espanya, que ho vam votar i ho vam declarar amb la DUI del 27 d’octubre de 2017, i que no hi haurà ni parlament, ni president espanyols, per la nostra part, sense el reconeixement ple del Referèndum d’Autodeterminació vinculant de Catalunya del Primer d’Octubre de 2017 i la consegüent DUI.

També el nostre estadista ha d’exposar i fer públic contínuament que Catalunya no té cap mena de futur dins d’Espanya, tal com ho va dir Clara Ponsatí i està grabat en el següent video:

https://youtu.be/kipLRY3yqXI

“No hi ha cap acord amb els partits espanyols que no sigui, en el fons, una rendició” (Clara Ponsatí)

No al “Parlamento español”, ni al “gobierno espanyol, no a cap investidura!

Siguem lleials al Mandat del Primer d’Octubre i disposem-nos completar la DUI catalana. Edifiquem la incipient República Catalana Independent.

Preparem la Llista Cívica i el nou embat que hem de fer. Pel cap baix, més de 700.000 catalans estan orfes de partit independentista rupturista.

La unitat i coherència del 52% de votants independentistes ha de retrobar-se en la no molt llunyana Llista Cívica per a la Independència de Catalunya.

Avui veurem com s’autovaloren Junts i Puigdemont, veurem on posen el llistó de la nostra llengua i tots els nostres drets, Veurem si s’empassen els enganys i trampes de l’enemic.

Albert Miret
Albert Miret
17.08.2023  ·  08:15

Res és negociable amb els teus assassins. El pacte d’acabar amb Catalunya i els catalans que van fer els espanyols feixistes (o sigui gairebé tots) amb els més feixistes fa tres-cents anys que dura, i han demostrat fefaentment que no respecten cap compromís ni cap signatura ni cap jurament. Ells només tenen un objectiu perquè no tenen cap altre programa ni cap proposició, i és el d’acabar amb nosaltres. Per tant, el que acordin, no serà mai complert. Amb aquest quadre, l’únic camí és el de deixar de teoritzar i anar per feina com sigui sense respectar-los ni obeir-los, sinó sent més intel·ligents que ells. però al mateix temps tan bèsties com ells. Ni la resistència francesa ni mai cap les resistències del món han aconseguit triomfar sent amables o obedients amb els seus colonitzadors, o sigui que si només sabem fer el que hem fet fins ara, més val que ens dediquem a fer macramé o ganxet i ens deixem de pactes amb els nostres botxins.

Àlex Peña
Àlex Peña
17.08.2023  ·  08:30

Sempre comento que l’arrel del problema és cultural i de consideració peyorativa cap a tot el que sigui català en la ment de la gran majoria d’espanyols. Això fa que no puguin respectar-nos com a interlocutor en una negociació. No tenen ètica ni pensen complir res que tinguin que negociar amb “los catalanes” als que veuen com a ventafocs. El més humà és separar-se del maltractador i de qui no t’accepta.

Victor Serra
Victor Serra
17.08.2023  ·  08:31

Junts ho té molt difícil. Han de ser exigents, han d’intentar aconseguir coses importants garantides amb qui saben que els enganyarà i no cumplirà. Però per altra banda també saben que tancar-se en banda i engegar-ho tot, només farà pessigolles a l’Estat, que ja trobarà la manera de fer que els seus vots siguin irrellevants a la propera. Treure’n alguna cosa de bo de tot això, no és fàcil. Tampoc he vist que ningú dels que proposen trencar-ho tot expliqui què creu que passarà i què s’ha de fer després.

Pep Agulló
Pep Agulló
17.08.2023  ·  08:39

Editorial explicativa d’un mètode de negociar…

Argumentar en contra o considerar-la optimista no hi veig correlació de continguts…

Marc Fonts
Marc Fonts
17.08.2023  ·  08:47

Avui és 17 d’agost! El dia dels atemptats, ben vist!
I demà serà el 18, i demà passat el 19… Dies en que indefalliblement l’estat espanyol té plans, actuacions i atemptats contra l’independentisme des de fa qui-sap-lo d’anys i dels que som incapaços de recordar.
I aquest record que a vegades se’ns esvaeix és una pèrdua important de les nostres armes efímeres.
Per això, Vilaweb i altres mitjans que sou amb la nostra raó, no deixeu si us plau de recordar-nos la història recent o antiga d’aquesta relació, perquè de tanta i tant dolenta ens quedem gairebé sense aire per pensar-hi.
En canvi quan rememoren gràcies a aquestes notícies passades, ens adonem més i més de quina manera més atroç, vilana, falsa i porca ens tracta l’enemic.
Hemeroteca!!!!

Marc Mateos
Marc Mateos
17.08.2023  ·  08:48

Sobre el PS3, és repugnant de veure com els partits nostrats s’han deixat pispar, via 155, tants assumptes importants. Com ara els Mossos, ja globalment infiltrats, depurats i empantanegats d’espanyolisme.
Cal fer molta feina per a depurar i foragitar els elements espanyolistes a Mossos i arreu de les institucions catalanes.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
17.08.2023  ·  09:06

Negociar?
T’ho creus de veritat que es pot negociar amb aquesta gent?

Víctor Torguet
Víctor Torguet
17.08.2023  ·  09:07

Avui veurem si JUNTS ha estudiat prou per aquest primer examen…
Efectivament, el més important avui és el paper de JUNTS, el que acabi passant amb la composició de la mesa del Congreso és quelcom que ha de preocupar només a l’enemic. JUNTS simplement ha d’intentar fer més gran la via d’aigua a línia de flotació que té actualment espanya (estat).

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
17.08.2023  ·  09:55

A veure, algunes coses no es podran comprovar abans de la votació d’avui, però no ens han de preocupar.
Sortosament la votació d’avui no evita que anem a noves eleccions, car després de constituït la Mesa del Congrés, cal escollir President o anar a eleccions.

Així doncs, un cop Francina Armengol lideri la Mesa del Congrés, la no execució immediata de les condicions demanades per Junts, ens durà directament a eleccions generals novament.
De moment Junts te agafat a Pedro Sánchez pels…….

Per cert, ni esmento el posicionament de la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras, i el seu negociador, l’espanyoliste Gabriel Rufian, perquè em sembla miserable i patètic el canvi d’aquests darrers dies només de cara a la galeria. Fa poc més d’una setmana regalaven els vots al PSOE, però en veure la posició ferma de Junts, del MHP Carles Puigdemont, que els deixava novament amb el cul a l’aire, van canviar el discurs públic i van començar a dir que ells “tampoc” regalaven els vots. Miserables mentiders.

Carles Blas
Carles Blas
17.08.2023  ·  10:19

Sembla que tornarem a fer el prèsec. Una socialista de presidenta del congrés. Suposo que Junts i ERC tindran grup parlamentari, amb la calerada que això suposa (per a ells)
BRRRR

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
17.08.2023  ·  10:38

D’acord amb Josep Blesa, Joan Benavent i Victor Torguet.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
17.08.2023  ·  10:40

Negociar avui, demà i cada votació i cada acord del GOBIERNO DE ESPAÑA. Cal triturar españa, cal enfonsar a la CASTELLA FRANQUISTA, IMPERIAL I GENOCIDA DEL PSOE.PP.SUMAR.VOX.COPE.OPUS.DEI. Guerra a CASTELLA, I FORA EL IDIOMA COMUN, imposat per les armes de Franco i el PSOE.GAL a la prostitucio genocida drlm78

Ferran Moreno
Ferran Moreno
17.08.2023  ·  10:53

Un partit que viu d’això sempre acabarà mirant pel partit.
Tenim uns partits “independentistes” que més que independentistes són pactistes.
I això sempre és un perill perquè són capaços de pactar fins i tot amb l’enemic.

Després ens ho vendran ens ho justificaran amb els millors arguments possibles sabent que compten amb un munt de seguidors fidels disposats a comprar el que sigui.

Si han pactat són fantàstics, però si no ho han fet també.

David Badia
David Badia
17.08.2023  ·  11:00

Sr. Partal. molt bon article

jordi Rovira
jordi Rovira
17.08.2023  ·  11:10

En realitat sempre m’ha semblat que la negociació constitueix la part més important del quefer en política. I sovint és la que brilla menys, i mai avaluem. I és en aquest sentit ple de la política que les qüestions humanes són indestriables de la variable temporal. Tal cosa supera en escreix la dimensió històrica, però ha de fer també d’aquesta dimensió històrica quelcom cada volta més mesurable, tangible e intercanviable. Em refereixo a la nova metodologia política de Junts, que, al meu entendre, suposa un destil·lat prou important per ajuntar dos aspectes a tenir en compte: el canvi de filosofia, i que Catalunya passa a ser un subjecte polític que es considera a si mateix de forma plena.
A molts els semblarà tornar a l’autonomisme, però en definitiva alhora de fer política no massa res diferencia un estat del què no ho és. No massa res a no ser aquesta consciència plena del que fas i has de fer. Sovint veiem com molts estats (alguns més petits o altres més grans) estan en transició de fer política i encara no assoleixen el sentit de política en la seva forma plena. Aquesta es desplega també sobre un espai i des de la millora constant. Si no treballes bé l’espai que pertoca, o si enlloc de millora constant hi ha una minva persistent, ens trobem davant de la fallida de la política i la ruïna de l’estat.
Així doncs, des del peix al cove fins a la nova manera que enceta l’exili de fer política hi ha una dimensió molt important: l’espai. L’exili i Puigdemont representen de la forma més neta possible el com l’estat espanyol ha caigut en el buit. I en fer-ho dóna peu a un model negociador que a molts efectes té un caràcter internacional. Només faltava l’espera persistent en el temps per esperar i veure-les venir.
Tot plegat no seria possible sense un joc ben simple però molt eficient: el joc dels contraris. Vull dir que algú està a l’exili en referència als qui estan aquí. Tan hi fa si es diu Mas (que semblava estar a la paperera de la història), Junqueres, Rovira o Gabriel. I els jocs que resulten simples tenen una de les virtuts de la simplicitat: que de tant simples, poden passar desapercebuts…
Finalment, i per no deixar-ho passar, el record d’aquell 17-A. Per la gent innocent que ho va patir, i pels professionals que van mostrar com de plena n’era la preparació de l’estat català davant un atac (que ara haurem de començar anomenant exterior des d’Espanya)

Aleix Gaus
Aleix Gaus
17.08.2023  ·  11:14

Es normal que President Puigdemont posi regles per negociar a un estat que no és fiapla

Lluís Cabot Ardil
Lluís Cabot Ardil
17.08.2023  ·  11:17

Excel·lent la “gran negociació” de Junts; ara sí que anem directe cap a la REPÚBLICA. Al·leluia.

xavier solaní
xavier solaní
17.08.2023  ·  11:24

Ja tenen taula, han dit. Parlarà només català la presidenta des del primer dia? No ho crec pas. Si acorden això és que busquen l’amnistia, i uns traspassos, però si aqust no inclouen el dret d’autodeterminació….
17A actuant com estat independent: algú va decidir que s’havia de pelar l’assassí fugit, per a benefici de qui?

David Soler
David Soler
17.08.2023  ·  11:39

Junts com ERC… catifa i pantalons per sota els genolls. L’única diferència és que ho han amagat fins l’últim segon.
A pastar fang Puigdemont 😠

Rafael Benavent
Rafael Benavent
17.08.2023  ·  11:43

Espanya? = Digueu-li Castella! Castella? = Digueu-li Madrid. Ni ens representen ni els representem res que no siga nostra subordinació el més TOTALMENT possible en favor seu. És el paper i objectiu a consolidar per “nostres (?)” partits polítics, de dretes i d’esquerres, espanyolistes i espanyolitzats, comandats pel PP o pel PSOE per tal de fer subsistir una realitat política-econòmica-cultural, contra nosaltres, contra nostra realitat autèntica i diferenciada d’un poble que no vol morir ni que el maten. No estem contra ningú, sinó en favor nostre. Amb uns drets que mai ens han respectat, ni respectaran ni assolirem, sense nostra independència. Perquè els hi va el ser o no ser del que encara són. Però més tard o més prompte, tot arribarà. Quant millor si pacíficament i amigable. “Països Castellans”: Estem en Europa. “Països Catalans”: Estem i som d’Espanya… “por imperativo (i)legal armado”. O no?: Posem urnes.

Roser Pla-Giribert
Roser Pla-Giribert
17.08.2023  ·  12:07

Optimisme cap, en Sanchez i tots els Sanches haguts i per haber ens tindran a pa i aigua.
Avui no em sento gens satisfeta, em sap greu però és així. No tinc clar el camí però espero que per la investidura oblidin el seu partit i L’UNIC objetiu, sigui la independencia.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
17.08.2023  ·  12:09

Magnífic, Carles Puigdemont i Junts, un bloqueig total i magistral. Endavant!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
17.08.2023  ·  12:19

El què, sembla que ha anat molt bé i el com, respecte a la llengua -després de la notificació a la UE per part de l’ambaixador permanent d’Espanya- semblaria que també. Sóc escèptic, m’estendré més endavant. Crida molt l’atenció la roda de premsa que ha fet ERC sobre les 9 h per apuntar-se el mèrit de la l’oficialitat de la llengua a la UE, al Congreso de los Diputados i a l’administració de justícia. No és una bona notícia perquè denota encara la profunda divisió que hi ha entre Junts i ERC i si això no es resol seguirem pel pedregar i perdrem un temps que molts ja no tenim i ens obligarà a molts a no votar o votar en contra per castigar i refer la unitat. Espanya ha basat la fagocitosi dels Països Catalans amb l’eliminació del català, des dels Decrets de Nova Planta -1701- i això al llarg de tres segles ha estat la gota malaia, la tasca recurrent i persistent -fins als nostres recents dies- de l’estat, tant si governa el PP com el PSOE. Avui, per una presidència del Congreso de los Diputados es desarma, de cop i volta, la guàrdia inquisidora de la llengua espanyola??, em sembla inversemblant!!. Tinc ganes de veure la reacció de l’Espanya castissa, dels barons, tant del PSOE com del PP. M’imagino la mala sang d’Alfonso Guerra, de Felipe Gonzalez o José Maria Aznar i també -diguem-ho clar- de la majoria d’espanyols que han begut sempre el verí dels mitjans informatius del “reino”, que són la immensa majoria d’espanyols. Per això sóc escèptic. També s’ha pactat crear comissions d’investigació pel cas Pegasus i per esclarir els atemptats del 17-A. Uiiiiiiiiiiiiiiii, quina pooooor i quina pudoooor. Hi ha tanta merda, tanta, que no la podran treure, més que res perquè implicaria presó per alguns dels ex i actuals manaies de l’estat. Sóc escèptic.

Enric Borràs
Enric Borràs
17.08.2023  ·  12:27

Ai las! coincideixo amb tot l’escrit per en Josep Blesa i també amb alguna cosa més que s’ha deixat al pap,
Encara sóc molt emocionat per la referència als inoblidables amics en Gonçal Castelló i n’Elisabet Orri. Enguany, al febrer, n’ha fet vint de la mort d’en Gonçal i un xic menys que n’Elisabet es deixés –per a dir-ho amb un suau eufemisme– morir d’amor al seu estimat. Qui en vulgui saber més d’en Gonçal pot llegir el meu homenatge de fa dotze anys en motiu de la presentació de les seues “Memòries”:
https://enricborras.cat/?p=1067
Les condicions imposades per Puigdemont per a la constitució de la taula del “Congreso”, al meu entendre, són un peu als colls de Sanchez i d’Espanya. Avui els del PSOE, a ulls dels espanyols, han estat humiliats per un català fugit de la (in) justícia espanyola.
Aviat caldrà que el president Puigdemont, per a rematar la feina amb el no dels diputats catalans a cap dels possibles primers ministres, faci una Espanya ingovernable, primera pedra per a aplicar d’una vegada el mandat de l’octubre del 2017. O noves eleccions a espanya o pacte PP (VOX) – PSOE, i a cagar a la via!

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
17.08.2023  ·  12:32

Vicent, una piulada ara s’hauria de dir “xiulada” ;·)

Bartomeu Mestre
Bartomeu Mestre
17.08.2023  ·  15:09

Una nova volta al torn. JUNTS acaba de legitimar la rondalla de l’Espanya plurilingüística. En un parell d’anys tocarà el conte de la plurinacional. En una nova tongada tornaran a parlar de la federal i, així, qui anys passa dies empeny.
Allò que ha quedat clar avui és que JUNTS ha claudicat i s’ha posat al nivell dels Rufians, Tardans i Junqueres. I que no tinguin la barra de dir que això no té res a veure amb la investidura. Ens han estafat vilment. Xirinacs tenia raó.

Xavier Gràcia
Xavier Gràcia
17.08.2023  ·  16:49

Com avançava l’editorial, el què ja el tenim, i comprovat: la sol·licitud d’inclourei el català entre les llengües oficials de la UE. Això sí que és fer servir bé els vots de set diputats.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
17.08.2023  ·  16:53

Junts no ha de caure al parany. ER sempre estarà del costat dels interessos i a les ordres de qui els manté, sosté i enriqueix. Cal creure en la validesa de la tàctica que proposa Puigdemont. Si no s’oblida que uns pactes circunstancials compartits mai han de torpedinar l’objectiu fonamental que és desfer i desfer-nos d’una metròpoli colonial feixista.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
17.08.2023  ·  17:10

¿Potser és que volem seguir vivint dins del regne espanyol i per això volem parlar en en català al Parlament espanyol??

Lluis Molist
Lluis Molist
17.08.2023  ·  18:18

Be. si es una bestreta per lo que ha de venir BE. Pero em temo que aixo quedarà aqui…..!!!

david graupere
david graupere
17.08.2023  ·  19:46

Menys de Disney i més de Churchill

Antoni Sans
Antoni Sans
17.08.2023  ·  20:31

Escriu Rosa:
Una de freda. No hem vist la cara d’esglai del PSOE en comprovar que empatava amb el PP.
Una de calenta: veurem la cara de rabia del PP i Vox quan els diputats parlin amb la llengua “regional”.
Una de freda: no hem vist junts abstenir-se de votar i escarmentar el partit mentider i triler del Sánchez.
Una de calenta: encara hi ha molt partit, no s’ha acabat res,i junts segueix tenint la paella pel mànec

Pauli Morer
Pauli Morer
17.08.2023  ·  22:14

Ara comença el partit de veritat, i es clar que volem la amnistia pels presos polítics, els exiliats i els represaliats de tota mena i condició, l’amnistia es el primer pas, no l’últim.

Joaquima Cabré
Joaquima Cabré
17.08.2023  ·  23:56

Totalment d’acord amb vosté Senyor Partal.
Avui Junts ha fet lo correcta.
Tinc plena confiança amb el President Puigdemont i els diputats de Junts, perque les negociacions per la investidura, siguin profitoses per obtenir la desitjada amnistia .

Teresa Mas
Teresa Mas
18.08.2023  ·  01:34

Gràcies Josep Blesa per fer memòria.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any