El risc per a l’acord Junts-PSOE no és l’amnistia, és el mitjancer internacional

El problema de Sánchez és que també sap que si va a noves eleccions, tot l’espanyolisme ancorat al segle XVII se li tirarà al damunt. Fins i tot els “seus”. De tota manera, tot continua estant en mantindre la posició ferma.

Alguna jugada bruta també és esperable. No sé quin nivell d’embrutiment voldran assumir, però.

Segurament hi haurà eleccions.

Ara Espanya considerarà que està en una situació crítica com ho va estar el primer d’octubre.
Quan el regne d’espanya veu el llop davant reacciona matant el llop i tot aquells que ajuden el llop maligne de la pàtria hispana trencada per sempre.

No és només Pedro Sànchez.
Són tots. Jutges, exèrcit, polítics, periodistes, opinadors colonials i grans empresaris del IBEX.

Sr. director, al meu entendre, la clau no és l’inquilí de la Moncloa sinó de l’estat Castellà borbònic que controla, mitjançant el permís d’Utrecht, el colonialisme a la Península d’Espanya.

Qüestió, que s’està accelerant, atesos els canvis a venir, tant pel declivi econòmic de la metròpoli com el despertar de les nacions perifèriques que volen participar en aquest desvetllament.

Perquè hi hagi eleccions, cal que Junts no cedeixi, i no estic segur que aquest partit sigui ferm. No descarto que afluixi i al final voti en Sánchez per no res o en canvi de misèria.

Molt bon anàlisi Vicenç, estic d’acord que el mitjancer no el pot acceptar un triler com Pedro Sánchez, quan a casa seva els monstres franquistes del PSOE (barons) ja tornen a sortir de l’armari.
Un supervivent com Pedro Sánchez que es mou, segons bufa el vent, no té la força, ni la capacitat n la voluntat per assolir un acord històric que faci tremolar els fonaments de l’Espanya inamovible.
Quan el teatre s’acabi estic convençut que hi hauran noves eleccions.

CERTAMENT A SANCHEZ LI AGRADA MOLT MOURES EN EL TERRENY DE LA IMPROVISACIÓ

Però, tal com explica clarament, el director d’aquest diari, posar-se d’acord amb qui es triarà com a mijancer és una feina complicada que demana temps.

Sanchez no podrà improvisar i Puigdemont no es deixarà engalipar. Tot apunta a que hi haurà repetició d’eleccións al parlament espanyol.

No matem tot el que és gras, en la política tot pot passar. Esperem sense posarnos nerviosos i estiguem preparats per si el MHP ens demana acció al carrer. No l’hem d’organitzar si no anem a al ritme que ens marquin desde l’exili.

No estic dient que no hem de fer soroll al carrer, el dia 11, dilluns que ve, cal que en fem el màxim possible i que les manifestacións i el que cada entidat prepari no estiguin en consonancia amb tot el que es va fer començant per la cadena humana i tot el que s’ha fet des de aquell any.

1.Al meu entendre el tema clau és l’amnistia per tal de no deixar enrera cap dels represaliats per exercir el dret de vot i el dret a manifestar-se.
El tema de la verificació és senzill. Si fan una llei ja ho tens verificat.
2. Aturar el PP amb tot el que ha representat, representa i representarà de voluntat d’exterminar la nostra cultura i el nostre dret de ser lliures, és una gran cosa. No es pot dir de manera solvent que s’investeix Sànchez a canvi de res.
Que no escoltem Aznar, Feijóo o Abascal? Que no els entenem? Que no sabem com les gasten?
El dia que la retòrica no ens domini i prenguem consciència d’on som, on hem d’anar, com ho hem de fer…i ens posem a treballar, avançarem.

Ben vist.

L’AMNISTIA SÍ QUE FA PÀNIC AL RÈGIM DEL 78
En efecte, això d’exigir el mitjancer internacional és un jugada mestra de qui sense tenir un estat s’enfronta a un contrincant que juga amb l’avantatge de tenir les eines d’una estructura d’estat, però hi ha un altre escull que fa treure de polleguera Alfonso Guerra o Felipe González, i és l’amnistia.
Fa pocs dies, Vicent Partal va fer una descripció magistral d’aquest concepre jurídic i deia que l’amnistia seria reconèixer quines polítiques no haurien d’haver d’estat perseguides i reprimides per l’estat espanyol. Això sí que és una revolució per canviar els fonaments de l’estat des els propis fonaments.
Avui, Josep Costa que sap de què va, m’ha fet gràcia quan a la Tertúlia Proscrita ha afirmat que si s’aprova una amnistia en diran d’una altra manera perquè no s’espanti segons qui i, naturalment, aleshores no seria una autèntica amnistia. L’amnistia sí que fà pànic al règim del 78.

Temps ha, ja el vaig dir, l’única estratègia possible: noves eleccions, i fer-les plebiscitàies (les espanyokes s’entén). Espanya mai negociarà, senzillament no pot negociar la seva desaparició.

Esperar que l’estat espanyol raoni és com esperar que les vaques volin. No son més burros perquè no s’entrenen. Anem a eleccions, i a veure si surt algun altre resultat divertit que els allargui l’agonia.
Espanya és una pel·lícula dels Germans Marx, i dolenta.

Amb Ñ no hi ha res a fer.
S’ha d’intentar (?) però l’intent està condemnat al fracàs.
Ni ens serveix una amnistia que els deixi les mans lliures per començar a reprimir, altre cop, després d’”amnistiar” els ara perseguits, ni s’avindran a un/s relator/s internacionals, ni tenen cap intenció de respectar els drets nacionals de Catalunya.

A Sánchez li pot agradar el “risc” -com molts diuen- però el tema català va més enllà de totes les fantasmades i equilibris que ha perpetrat aquests anys (amb el beneplàcit dels partits catalans que li han seguit la veta A CAMBIO DE NADA” o de poc).
Això que planteja ara Puigdemont (i afegits) són paraules majors.
I aquest home, després de tenir-nos entretinguts uns quants mesets més, s’avindrà a bencol•locar-se, mitjançant una bona porta giratòria, seguint la tradició.
Això, sempre que, al final, Junts no acabi “pactant” ves a saber què (esperem que no, però ja portem vistes moltes coses!)

I nosaltres haurem de seguir picant pedra.
Que és el que ens toca ja que hem tingut la desgràcia de ser “veïns” d’aquests energumens.

Doncs, picarem pedra.
Ja hi som avesats.
Fins que tinguen dirigents que no ens fallin en els moments clau.
Amén.

Tallar-li el cap a Na Meritxell Batet, és l’avís que envià als 4 traïdors necessaris que hi haurà entre les esquadres socioespañoles. Com vaig insinuar al comentari d’ahir, tot fent referència a Machiavelli.

No és que n’hi ha quatre, és que el 25 % -o més encara- dels psoecistes estarien disposats a fer-ho a dins de llur consciència nacioimperialista. Ells ho són prou més que llurs adversaris nacionals.

El nuc gordià és que qui traesca el psoE ha de passar-se al PP. Igual que va fer En Rafael Blasco i Castanys, ex-conseller de Lerma i nou conseller del PP amb Eduardo Zaplana. Perdre la mesada durant un bon temps.

A diferència d’En Blasco, número 1 de la seua promoció, era i és funcionari, ja va estafar als del FRAP (grup teòricament terrorista) !

Aquesta nit dorm encara al centre penitenciari de Picassent.

Un home extremadament intel·ligent al qui li feia servidor les Oficines de VAERSA (Valenciana d?Estratègies i Recursos per a la Sostenibilitat Ambiental) depenent de la seua Conselleria i algunes naus de llavors, etc.

El M.H.P. de la República Catalana Declarada, En Carles Puigdemont, no va dir “estranger” sinó “internacional” crec recordar.

Això “d’estranger” és una espanyolada típica dels qui creuen que el melic del món són ELLOS, els españols.

Pels espanyols el món es divideix entre españols i estrangers. És llur ADN educacional. Doctrina que s’aprèn a llurs llurs llars i es reforça a l’escola, universitats i estaments político-administratius.

Accepte la teua juguesca i és pagar una paella a Bétera o qualsevol restaurant del Camp de Túria per a tota la colla de l’Ateneu de Bétera.

La meua opció és que el CNI està cercant ja fa temps eixos quatre patriotes entre les files del psoE.

Particularment use una metodologia d’anàlisi que entrecreua economia i política. Pujades i abaixades de Borsa de l’IBEX-35 que són qui manen en aquella màfia que és españa, enviant missatges mitjançant vendes i/o compra de valors, accions, bons, etc.

Als llibres de Macià Alavedra, d’Oriol Amat i el catedràtic de la U.V. i exconseller n’Andrés Garcia Reche se’n pot esbrinar eixe fil conductor.

Els d’en Niño Becerra i d’en Gonzalo Bernardos, no fan una altra cosa que marejar-nos com qui fa un all-i-oli.

En resum, la meua aposta: Feijóo primer ministre español i als colonitzats se’ns obre una autopista cap a refrendar la República ja declarada, però en estat de Stand By.

L’aposta del rei español per Feijóo (o el 3 d’octubre de 2017) és la mateixa que la del seu avi pel general Miguel Primo de Rivera fa quasibé un segle després.

Si llavors fou la Setmana Tràgica, ara, està sent la “Dècada Tràgica” (2014-2024).

Josep Blesa (València)

Després de tot el que hem vist i viscut, sabem que fins i tot un mediador internacional ‘de gran categoria’ no és cap garantia que no es posarà al costat d’Espanya. Hi ha molts Tusks al món.

(Per als que no recorden: Donald Tusk va ser expresident del Consell Europeu i es va comprometre a mediar després del referèndum. Però finalment va deixar penjat el govern de Puigdemont)

Totes les consideracions sobre el possible desenvolupament per a un nou procés de diàleg es basen en mentalitats obertes a totes les possibilitats que, en un futur, puguin esdevenir. I axó implica acceptar sortir del “corralito” amb d’altres arbitres que no siguin els de torn al servei de la carcúndia habitual de l’estat, siguin quins siguin els titelles que figurin al capdamunt dels partits del 155.
Missió impossible a no ser que, inicialment ho sembli i desprès esdevingui com una mentida. Una mentida més.
Salut!.

Si l’estratègia és que l’estado acabi retratant-se negant-se a assumir el marc que ha exposat en Puigdemont, me sembla bé … si arriben a negociar i en Sanchez accepta qualsevol cosa, acabarà essent una engalipada (malgrat la presència del mediador)
https://twitter.com/jaumemoll/status/1695860975843320300?s=20

eN pUIGDEMONT NO VA DIR QUE EL MITJANÇER HAGUÉS DE SER iNTERNACIONAL
PODRIA SER EN MARTÍN PALLÍN

Hi ha cap que puga confiar amb aquesta – xusma – feixista i mentidera? Jo crec que el MH. està prou escarmentat. Aquesta vegada, no podrà errar. S’ hi juga tota la credibilitat que li resta. A Rússia hi ha una dita – Si vols aprendre, pateix -. Jo crec que deu ésser tip, de viure sota la boira de Bèlgica.

Parlant de “senzill”, jo senzillament no l’entenc a Melitó Camprubí quan escriu: “El tema de la comprovació és senzill. Si fan una llei, ja la tens verificada”. Ai que fàcil!! Potser m’equivoco, però és realment sobre ESPANYA el que està escrivint?!?!?! La mateixa Espanya que durant anys i anys si és a veure amb Catalunya FA i DESFA LLEIS COM LI VÉ DE GUST?!?!

Molt interessant i engrescadora l’editorial d’avui. Accepto la juguesca apostant al negre i al roig un quinzet. Al negre la proposta del nostre arq. Blesa, sortiran els 4 traïdors i Feijó primer ministre. Al roig Junts acceptarà quelcom i Sanchez continuarà. Salut.

El meu convenciment es que quan el fill del “fugado”, ha anomenat en Feijó, es perquè sap que hi haurà gent del Psoe que li donarà els vots que necessita.

Unes noves eleccions els deixaria en la mateixa situació, o molt pitjor. Segurament s’ho estimin més abans que pactar amb l’exili.

Recordem que ells sí tenen sentit d’estat.

Gràcies Vicent com sempre per intentar posar llum a tantes incògnites sobre de qui serà president i el partit que presidirà aquesta espaÑa franquista i corrupte i els seus col.laboracionistes (llepas i vividors)
Ja veus quina informació encapçala en aquest moment del matí Vilaweb, el Tribunal suprem revisa l’amnistia; amnistia que va negociar aquest Judes de Junqueres i Cia
Aquesta amnistia que anava lligada a la submissió a la constitució del 78 i la traïció de l’1-O.
Però aquesta realitat aquest cínics i traïdors no la reconeixeran MAI Vicent, només els seus fets han demostrat aquesta realitat que descric; apalacant i col.laborant amb la desmobilització tot aquest sistema espaÑol.
Però com ja he fet esment més d’una vegada Vicent, si ara podem fer aquestes “apostes” i esperances és perquè aquesta vegada es necessari els vots de JxC i concretament del sí del president Puigdemont, si fos per això d’ER tot estaria dat i beneït, com ja ha passat amb els fets en aquestes dues últimes legislatures en el govern d’espaÑa.
La meva impressió el respecte, és que al final hi aura un acord entre el PPSO€; ojala no l’encerti.

Per mi son tot focs d’ encenalls, no hi ha cap posibilitat de negociar amb Ñ altre cosa que una millora del estatut, i aquí és on ells volen arribar. Pel camí oferiran alguna cosa relacionada amb la repressió, però no pas masa per no molestar als jutges i perquè “se lo merecen, coño”.

L’única solució que jo veig és reconstruir l’independentisme fent fora els empresonats i amb uns lideratges nous tornar a prendre els carrers. L’independencia es defensa no es demana.

Després de la reacció (no podia esperar-se cap altra) de la ‘vella guàrdia’ del psoe, ara tenc la percepció que no hi hauran eleccions pel gener. Els quatre vots que mancaven a Nuñez ja els té, o potser més de quatre.

L’INCOMPLIMENT, MARCA DE LA CASA…

La democràcia és la kriptonita d’aquest règim del 39-78. De qualsevol vel·leïtat del govern PSOE, amnistia, indult, etc., sempre els queda la trinxera dels togats per revertir les decisions democràtiques que exigeix Europa, però ara parlem del tema dels vots de Junts que necessita Sánchez…

Acostumats a la imposició per la força, Espanya no sap què és negociar. La seva versió més genuïna és fer veure que cedeixen amb alguna mesura, per a després no complir res de res del que han acordat.

Per tot això, el paper imprescindible d’un mitjancer internacional els fa impossible el miserable engany. Mai el podrien digerir. I en última instància els togats no deixarien que Sánchez rebaixés la seva sobirania per sota de la sobirania internacional.

molt de risc. No “molt risc”
molt de silenci. No “molt silenci”

El que sí veig és que, passi el que passi amb les negociacions d’investidura del president d’espanya (l’enemic), desprès d’aquesta fase s’obre un període que hauria de ser RADICALMENT NOU pel Procés d’INDEPENDÈNCIA:

1/ Si acaba governant el PP (amb trànsfugues del PSOE, se suposa que JUNTS i ERC no estan negociant amb ells, que tampoc veig perquè no… n’han fet coses més “estranyes” aquets dos), s’inicia un escenari espanya-Catalunya que hauria de ser de confrontació total i ens hauria de portar a Catalunya/PPCC a sortir en tromba i combatre l’enemic amb estratègia, tàctica, pla i líders totalment renovats. Amb un “SNP” Català (i una ERC liquidada) al servei del Poble.

2/ Si acaba governant el PSOE, fruit d’una negociació amb JUNTS en els termes indicats pel MHP Puigdemont, està clar que l’escenari seria radicalment nou i (aquest cop sí) hauria de rendibilitzar-se’n al màxim per accelerar la consecució de la INDEPENDÈNCIA.

3/ Si acaba governant el PSOE, fruit d’una baixada de pantalons de JUNTS (consti que a tots els casos compto que ERC fa la pena habitual i tira com un campió de traïdoria i col·laboracionisme), estaríem en un estadi similar al punt 1 anterior. Fem-nos un favor i comencem a veure a PP i PSOE com les 2 cares del nostre MATEIX ENEMIC (espanya). Independentment de quin titella polític faci veure que governa a espanya, el “deep state” segueix sent el mateix i els resultats són els mateixos, malgrat formes un pelet diferents.

4/ Si finalment espanya va a noves eleccions, hauríem de revisar quin paper ha fet JUNTS, evidentment hauríem de completar la liquidació d’ERC i preparar-nos per una nova negociació post-electoral amb un JUNTS més fort i definitivament allunyat de posicions fake-indepes.

PD: Deixem fer a JUNTS a veure si sap metamorfosar-se de fake-indepe a “pal de paller” de l’Independentisme, re-fem urgentment el Procés (comencem per omplir carrers els propers 11-S i 1-O, actualitzem estratègia, pla i lideratges), bastim una Llista Cívica (o similar) si JUNTS segueix fent figa, fem fora de la Generalitat als actuals traïdors, prenguem el control del País (en la mesura que sigui possible) i aixequem la suspensió de la DUI !!!

Crec que Sánchez utilitzarà la impossible investidura de Feijóo per mostrar la seva superioritat parlamentària i ridiculitzar-lo. Després, si les enquestes li són molt favorables, segurament anirem a noves eleccions perquè, efectivament, no només el mitjancer, sap que en l’ordre del dia de la negociació només hi ha un punt: l’autodeterminació. L’estat ja li costarà -i molt- arrivar a l’amnistia però l’autodeterminació seria la seva dissolució. Si les enquestes no li són favorables i la dreta té opcions de guanyar, aleshores s’ha acabat Sánchez sense passar per mitjancers ni autodeterminacions. Però, en qualsevol cas, serà difícil una superioritat clara d’un dels dos blocs i els independentistes podem tenir novament la clau. Si anem a noves eleccions no ens convé abstenir-nos però, atenció, no regalem el vot als que han deixat el país a canvi del seu partit SA. Podríem matar dos ocells d’un tret: blocar l’estat i enviar Junqueras al seu hort a plantar faves, alls i cebes.

Crec que ho diuen uns quants, polítics com la Colau disposats al que sigui està plegat, els fatxes tenen moltes opcions. És demostrarà que anar a Mad és perdre el temps. Si m’equivoco o no passa tindrem amnistia. La resta veurem si realment voldran defensar els drets de tothom, llavors bé pels que heu confiat en Junts.

Per a Josep Aixà.

Del DIEC2:

“molt

Sovint seguit de la preposició de, gran quantitat de, gran nombre de. Ha begut molt de vi. Ha menjat molta carn. Molta gent. Fa molt temps. Té molts d’amics. Hi havia moltes de roses. Eren molts que no s’ho creien.”

Quan corregeixes coses incorrectes, et fas molt pesat. Però et voldria demanar un favor. Podries deixar de cometre l’estupidesa de corregir coses que ja són correctes?

Encara que no en tenc gaires esperances. Tenc la mateixa confiança en tu que en els espanyols.

Ben vist, l’editorial, internacionalitzar la qüestió, de veres, amb responsables imparcials, és un gripau massa gros per empassar-se, qualsevol dirigent espanyol. Excepte que no tingui més remei -és l’economia, estúpids !-

D’altra banda, un veritable plaer llegir els comentaris, especialment genials i/o acurats he trobat els de J. Blesa, V. Torquet, S.Aregall.

En fi, si Pedro Sánchez s’empassa el que li demana MHP Carles Puigdemont, amb oli d’oliva extra verge d’arbequina, i si convé amb nata de la pastisseria d’Àmer, ho celebrarem.

Si no, com el 2019, noves eleccions. I, ARA SÍ, tots a votar !!!

Li fa mal un mediador ja que toca la llaga a la marca ñ i aixo no li interessa. Si anem eleccions tornem a votar però quedarà clar MHP no haura claudicat i per mi te un valor

Si l’U d’octubre no es un delicte ,¿Perquè es reclama una amnistia? .
Es un delicte tant sols per la retorçada ment dels servidors de la “pàtria hispana una” que si es mira l’història no ha existit mai. Ells ho diuen però la realitat es un altre . A Catalunya mai ho hem considerat malgrat la forçada i violenta força exercida contra els catalans -ratllant el genocidi- que ha dut a més o menys submissió . Vivim en una mentida secular .
Es un delicte el que va fer Espanya amb els catalans el U d’Octubre i post … fins avui que ens considera terroristes.
¿Com es pot acceptar que Espanya consideri terrorisme l’independentisme exercit pacificament ?.
Condicions sine qua non per “negociar” (¿Cal negociar per investir president un enemic declarat que ens ha reprimit i castigat injustament? : Que eliminin aquesta perversa qualificació i que paguin fins a l’ultim cèntim el deute ( a fixar les condicions del pagament) .

Gràcies Victor Torguet 08:55 per la teva aportació.

Sánchez té l’enemic a casa. Jo sóc del parer que ocorrirà el ‘tamayazo’. Penso que hem d’estar preparats per això. I si m’equivoco, molt em temo que acabarem a noves eleccions cosa que crec que pot afavorir el vot independentista del carrer.. (si més no, en tinc certa esperança). Pitjor del que estem no podrà ser llevat que la dreta no abraci obertament el feixisme. I no tinc molt clar que això interessi Europa.

Si més no, la cosa es posa interessant!

“Cap partit espanyol concedirà res que sigui important per a l’independentisme” (Josep Costa).

L’amnistia no és prou. Han de reconèixer el dret d’autodeterminació. I si hi ha d’haver negociació, ha de ser amb mitjancer internacional. I cap d’aquests punts és admissible per a l’espanyolisme.

Amb la (pseudo)amnistia, l’únic que cerca Sánchez és comprar Junts, tal com va comprar ERC amb els indults. Però no concediran cap amnistia pròpiament dita, perquè això comporta que els delictes perquè ens perseguien no existeixen, és a dir, que són plenament legals, amb què l’endemà mateix podríem fer un altre referèndum d’autodeterminació sense cap problema; o fer-lo els gallecs, etc. No ho acceptaran ni borratxos.

El mitjancer internacional, com molt bé indica el Vicent, comporta tractar d’igual a igual l’Estat espanyol i el moviment independentista català. Mai de la vida!

I, de l’autodeterminació, ja ni cal que en diguem res, oi?

Per tant, espero, o desitjo, que la intenció de Puigdemont en negociar sigui tibar les cordes esfilagarsades del món polític espanyol fins que petin totes. Altrament, fóra absurd (o pitjor).

Ànim, i tothom al carrer per la Diada!

Sí, Partal; de fet totes les condicions que va posar el president Puigdemont són inacceptables per España. El mediador, evidentment com molt bé expliques. Però també l’Amnistia, si de veritat parlem de amnistia i no de una paròdia de indults més o mensy generals i més o menys disfressats amb una altre mot. Fer una llei d’Amnistia seria reconèixer que tota l’acció judicial que han vingut fent des de fa més de 10 anys era i és equivocada , injusta i anticonstitucional. I això per a ells és a tant o més inacceptable que la figura del mediador.

España doncs té davant altre cop el seu gran problema que es diu Catalunya.

Penso que tant Puigdemont com nosaltres, els catalans independentistes, estem preparats per tot, ja siguin noves eleccions o que hi hagi trànsfugues del PSOE. En aquest segon cas la inestabilitat a Espanya seria màxima i això seria un niu d’oportunitats. El problema, el gran problema irresolt és ERC. Ens trairà sempre que pugui per perjudicar a JxC i a Puigdemont i aquestes oportunitats s’esvairan de nou. El primer per tenir opcions es desfer-nos d’ERC o la seva cúpula. No sé com es podria fer però si es veritat que només té uns 7.000 afiliats dels quals decideixen uns 3.000, pot ser ha arribar l’hora d’infiltrar-nos per desfer-los per dins. Amb el soport del establishment i el control del Media esperar la seva irrellevància ens pot portar massa temps i noves oportunitats perdudes.

La jugada del MHP CARLES PUIGDEMONT és magistral.

Pens que ELL també està convinçut que sánchez no li pot donar el que demana, però per si de cas, se reserva poder demanar més. Tenguem present que la seva exposició descriu sols la clau que podria obrir la porta d’una negociacio… (molt diferent, per cert, d’allò que ha volgut entendre Asens)

Crec que Puigdemont va copsar molt bé el missatge dels electors i, tal com diu avui mateix Odei Etxearte, intenta “reconnectar”.

Alhora que com deia ahir Josep Costa: “empàticament no voldria estar en la SEVA Pell”. Crec que Puigdemont tampoc no volia estar en la seva pròpia pell i se n’ha sortit molt bé. Tot retent, a més, un doble servei impagable a la causa:

1) fer saber al món que l’independentisme català és viu

2) que l’imperi es vagi mentalitzant sobre quin és el camí que hauran de recórrer quan se cansin de repetir eleccions imperials.

Per si de cas tot això us semblàs poc, hi ha implícit un benefici personal per a Puigdemont: si jo fos ELL i m’hagués de presentar davant la cort suprema europea per rebre’n un veredicte tenc clar que preferiria de presentar-m’hi la setmana que ve, millor que la setmana passada.

En qualsevol cas, i malgrat Puigdemont estigui inspirat, molt inspirat, fora bo, al meu parer que la Sra Feliu s’afanyi a organitzar la via cívica.

Estimat Vicent Partal.
Avui, tot escoltant la Tertúlia Proscrita em preguntava: A Espanya qui mana? Qui és qui té la darrera paraula?
És el Rei, o són les togues amb les forces armades?
Sense saber això, totes les especulacions no són res més que cabdells, el que ens fem.

No és gens clar que la presència d’un mitjancer internacionalitzés el procés. En temps anterior Espanya ja va refusar el mitjancer i no per això la política que interessa els catalans es va expandir fins al nostres interessos ni va representar, com sempre ha passat, cap inconvenient per als espanyols. No són invencions meves, sinó pura constatació dels fets. Mentre Europa només actuï amb tanta indulgència amb l’estat espanyol i, a la més mínima oportunitat d’arribar a castigar aquest estat doni un gir cap a una tolerància absoluta, total, no hi ha res a fer.

Tant segurs esteu de que ni hi haurà transfugues??
Hi ha molt sociata “patriota”…