La magnífica catarsi de Núñez Feijóo

  • Qui vulga ser president del govern espanyol no té cap més remei que doblegar-se a les exigències de l'independentisme

VilaWeb
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Sempre que algú em demana quin és el primer llibre que hauria de llegir imprescindiblement qualsevol jove que vulga dedicar-se al periodisme, responc que la Poètica d’Aristòtil. Faig trampa, és clar. En realitat qualsevol persona que vulga escriure de manera pública, siga què siga, abans de fer res més hauria de llegir l’obra del filòsof grec.

En aquell text, malgrat que ens ha arribat incomplet, Aristòtil fixa les bases de la comunicació humana, de la cultura de l’expressió. I explica que per a aconseguir la catarsi de l’espectador, aquell moment purificador que tothom aspira a viure, és principal i imprescindible imitar la realitat tan bé que l’espectador senta una emoció real tot i saber que té davant una obra de ficció.

Ignore la formació clàssica que puga tenir Alberto Núñez Feijóo, o el responsable d’escriure-li el discurs d’ahir, però tal com va començar s’hi veia perfectament la influència d’Aristòtil. Els primers minuts van ser antològics. Perquè Feijóo va eixir a la trona i va dir que l’amnistia era imprescindible i que l’exercici del dret de l’autodeterminació era necessari per a resoldre el problema català –cosa que durant uns pocs quants segons causà un xoc mental en els seus diputats, que es miraven les cares sense entendre res.

I aleshores, després d’un excel·lent i ben estudiat silenci dramàtic, va afegir: “Ja estaria, no?” Volent dir que amb això i prou, reconeixent això i prou, dient això i prou, ell podria ser el president del govern espanyol que, en canvi, no serà.

La catarsi que volia originar Feijóo té un punt de tramposa, o té massa de ficció. Volia dir que ell, acceptant això, tindria o podria tenir el vot de Junts, i de fet ho va explicitar així. Però no és gens clar que poguera tenir a la vegada el vot de Junts i el de Vox. Ara, en qualsevol cas, el moment va ser magnífic i els independentistes l’hauríem de saber valorar. Perquè efectivament aquest és el poder immens que el moviment independentista català té ara mateix a les mans. Representat en el teatre oportú i en el moment òptim, per un actor que ahir es va superar a ell mateix.

Hem arribat, després d’una dècada de mobilitzacions, després de dos anys amb un govern que va ser capaç de fer la ruptura, després d’un referèndum d’autodeterminació heroic, després d’aguantar sis anys de repressió, després d’acorralar Espanya a les institucions europees, a un punt en què qui vulga ser president del govern espanyol no té cap més remei que doblegar-se a les exigències de l’independentisme. Això és així. I és impressionant vist de la perspectiva de la transició espanyola que tant va reivindicar ahir Feijóo.

Algú dirà que en realitat només hi ha una conjuntura electoral fortuïta i en bona part és veritat; l’aritmètica és decisiva i juga molt a favor. Però no és tan sols això. No són solament els set diputats de Junts i la seua credibilitat en el sentit que no són simples vots afegits al PSOE, amb els quals el PSOE puga comptar sempre.

Escoltant el discurs de Feijóo hi havia una clau amagada però que s’entenia bé, que és el fet que el PP reconeix que tenim davant un canvi històric, per l’existència i la contundència d’un bloc independentista català i basc –amb ERC, Junts, Bildu i fins i tot el PNB– que farà impossible que governen ells, llevat que tinguen la majoria absoluta, però que també condicionarà el PSOE a l’hora de continuar essent el “partit nacional” que el PP voldria que fos. Cosa que fa perillar, per tant, el projecte nacional espanyol tal com s’ha entès fins ara.

La constatació, tota sola, és impressionant. Però ara cal que això ho sapiguem aprofitar. Els independentistes vull dir…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
26.09.2023  ·  21:55

No hi ha res que dure per sempre. Aquesta evidència xoca amb la mentalitat espanyola, que sempre recorre a coses eternes. L’estabilitat mínima per a continuar existint, ara depèn dels independentistes. I, en efecte, cal saber-ho aprofitar. S’ha de mantindre la posició. De moment, com ho fa el president Puigdemont. Per descomptat, com ho fa Pere Aragonès i els del seu partit, no. Seguim.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
26.09.2023  ·  22:15

Aquí hi ha trampa.
El 155 el van aplicar el PP I el PSOE juntets.
I el PSOE no pot cedir en res important, per la seva pròpia supervivència.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
26.09.2023  ·  22:22

1/2 L’autodeterminació ja és feta i la DUI proclamada (deixada llavors en espera) fou l’octubre del 2017;reclamar un altre referendum és trair els votants de l’1 Oct. del 2017 i sa victòria èpica contra l’estado. Qui no tengui coratge de tirar-la endavant que es retiri de polític.

2/2 … L’estado sap prou bé que el referendum ja està fet i guanyat, per això (tot i que aparentin lo contrari) estan preparant un nou referendum que pugui invalidar l’anterior (tupinada i cens inflat i modificat ja els tenen a punt) … I sembla ser que ERC els fa el joc.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
26.09.2023  ·  22:24

I això que estem dividits i barallats…

Rubén Cruz
Rubén Cruz
26.09.2023  ·  22:28

No és certa aquesta dependència. El candidat Feijoo encara pot esdevenir president Feijoo si roba quatre vots apel·lant al patriotisme -amanit amb una mà de calers, això rsi– o també si transfereix la gestió dels tres aeroports i la clau de la caixa de la Seguretat Social al País Basc.
Tot això és infinitament més barat que renunciar al seu projecte nacional+autoritari.

Jordi Parera
Jordi Parera
26.09.2023  ·  22:31

Encara queda l’opció pnv i un grapt de transfugues, sinfos pel feijoo no ho veuria pas posible perque ja ho veu perdut pero qui lo sap.

Albert T
Albert T
26.09.2023  ·  22:33

Tranquils que això els nyordus s’ho guarden i, si seguim oupats per aquesta porqueria de país perquè no tenim collons de fer-los fora, ho pagarem amb la pell tan prompte els sembli bé!
De fet no serà res diferent a com ens han tractat sempre des de fa segles, que sembla que encara no hem après res!

PERE SIO
PERE SIO
26.09.2023  ·  22:34

Qualsevol català, voti el que voti, que hagi seguit el discurs d’investidura de Feijoo ha d’haver sentit una gran vergonya aliena a l’escoltar el to i el contingut de l’intervenció del líder d’ERC, Gabriel Rufián.
El seu habitual to arrogant, de perdona vides, aquest cop ha tingut la contundent resposta de Nuñez Feijoo. Les crítiques a la venda gratuïta al PSOE i a l’inoperància d’ERC quan governa han deixat totalment grogui a Rufiàn. Una vergonya com a representant de Catalunya.
Que ERC encara tingui com a líder a Madrid, un inepte i un analfabet polític com Gabriel Rufián, demostra quina és la poca talla dels seus polítics.

Ricard Pintado
Ricard Pintado
26.09.2023  ·  22:37

L’1-O “teníem la Independència a tocar”. Ara ens fem noves il·lusions per la promesa entre bastidors d’un referèndum feta per un funambulista sense compromís ni criteri, que en cas d’acomplir-se seria amb totes les precaucions/manipulacions possibles i amb el risc de perdre’l i de passada invalidant la gesta de l’1-O.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
26.09.2023  ·  22:42

Entre nosaltres, no crec que a Madrid ningú entengui, ni vulgui entendre, de què va tot. Entendre-ho, i voler-ho entendre, seria acceptar que tot el seu castell de cartes s’ensorri instantàniament. I això, la gent de mentalitat tancada no ho accepta. Per molt que es tracti d’un castell de cartes, i la ideologia d’estat espanyola no és sinó un gran buit que fa molt soroll. Per tant, nosaltres a treballar per a deslliurar-nos… i no et nego que el moment és interessant, Vicent.

Josep Gualló
Josep Gualló
26.09.2023  ·  22:57

És molt evident que estem en un moment clau per la nostre consolodació nacional.

Ara la pilota la té Puigdemont i mentre la tingui ell no la tindrà ningú més.

Precisament per això es tant i tant fastigos l’intent dels descastats afiliats al Consell de la República que volen que la perdi, per regalar-la a l’estat espanyol.

La historia d’Espanya esta farcida de traicions, venjances i apunyalaments per l’esquena. Per això resulta tant i tant repulsiva la traïcio perpetrada per aquests espanyols que s’han infiltrat al CdR per apunyalar per l’esquena al MHP Puigdemont que, en aquests moments, és només Ell, qui té la clau per doblegar a Pedro Sanchez que, amb la seva ansia de poder, farà les mil i una per aconseguir els set vots que li manquèn amb la crensa que quan vulgui podrà tirar enrera.

No és tant llest com es pensa. Si que ho sigut prou per fer entrar a trenta traidors al CdR què després matarà per l’esquena, com han fet ells amb el MHP.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
26.09.2023  ·  23:37

Hi ha una tendència dels interlocutors dels poders fàctics a posar, en primer pla, personatges de segona fila. Parlo d’Aznar i els seus auxiliars, entre altres.
Quan obren la boca els auxiliars, es nota tot seguit la seva manca de talla i la seva condició de ventrílocs de consignes.
El model es va repetint i s’expandeix…malhauradament.
Hores d’ara, Pedro Sánchez és com el borni en el país dels cecs.
Una setmana interessant!

joan rovira
joan rovira
26.09.2023  ·  23:42

Espectacle colonial espanyol. Quina vergonya!

Jordi Buïl
Jordi Buïl
26.09.2023  ·  23:44

Estic d’acord amb en Josep Gualló que els afiliats al Consell de la República que s’enfronten al president Puigdemont fan objectivament el joc a Espanya.

Uns el fan a consciència, i uns altres arrossegats, encegats, pels primers.

Es tan evident, als meus ulls, que ho trobo gairebé ridícul.

Fa temps que ho veia a venir. Allà on hi ha en Josep Guia hi ha baralles, escissions i enfonsament del projecte polític. N’arrossega una llista llarguíssima.

Pep Vinyals
Pep Vinyals
26.09.2023  ·  23:59

En el teu editorial d’avui, Vicent, m’esperava també un comentari al discurset del president Aragonès actuant com si fos portantveu del seu partit i no el president de la Generalitat…
Potser dóna per tot un editorial sencer….

Josu Elorduy
Josu Elorduy
27.09.2023  ·  00:10

Vivim final de in drama teattal

Josep Maria Argemí
Josep Maria Argemí
27.09.2023  ·  00:13

Espanya té un problema: Puigdemont

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
27.09.2023  ·  00:16

Vinc del sopar als Octubre. Impressionant xe !

Dit això, només remarcar que tots els discursos giraven al voltant de l’eufemisme que s’han empescat a dir “conflicte territorial” entre Catalunya i la “resta de l’estat”.

El dia que tinguen valor de dir “colonial” hi hauran guarit tots llurs mals.

Però nosaltres ja no hi serem.

Primer el Principat entre tots. I quan illencs i valencians hagem d’eixugar els 22.000 d’espoli i robatori per a que Màdrix continuen la seua orgia se’ns fan independentistes fins i tot els Roig de Tavernes Blanques, els Serratosa d’Almussafes i les famílies Esquerré de Mallorca i els Matutes d’Eivissa.

Tot s’aconseguirà segur !

Si John Hancock els famós negociant i mercader fou el primer a signar la Declaració d’Independència de les 13 colònies dels EUA, aquests no són menys intel·ligents ni negociants que aquell.

Josep Blesa (València)

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
27.09.2023  ·  00:38

Fa dies vaig insistir: no, per a mi la situació actual a nivell d’España no és una casualitat, no és tan fortuita com sembla; i si hi ha noves eleccions, com és probable, és molt fàcil que es reprodueixi una situació semblant. És la conseqüència lògica de molts errors de l’espanyolisme radical i dels seus socis d’aqui i d’allà. Perquè el PP ha hagut de recorrer a Vox i gentussa semblant (Ciutadans, SCC, etc.). Perquè s’ha tirat els plats pel cap amb gent com la vella CiU, o l’actual PNB, estúpidament, absurdament. Perquè van renyir Rajoy i Mas? heus aquí una clau mestre de la situació actual. Ara només falta que renyessin el PsoE i Erc per acabar-ho d’adobar! I mira que s’estimen molt; com s’estimaven PP i CiU més o menys.

Però el pitjor saón els amors ferits i traits, perquè generen desconfiança radical i desig de venjança, i aquests sentiments tan profonds són molt difícils de supeerar. Per cert, el paper de Erc serà cada cop més patètic si no reconeix que l’amor entregat cap a l’España “progressista” ha estat trait i desairat incansablement. I quant abans ho faci millor per a tots, oinclosa Erc.

Joan Deulofeu
Joan Deulofeu
27.09.2023  ·  07:21

La gran qüestió és quants catalans som realment independentistes i estem disposats a cert sacrificis. No tinc gaires, per no dir poques, esperances en vers la capacitat i/o voluntat de sacrifici de l’independentisme per lluitar seriosament assolir la república catalana. Mirem molt a fora, a la “meseta” i oblidem molt el que passa dins, a Catalunya.
Només és una reflexió en veu alta.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
27.09.2023  ·  07:21

Tot és comèdia, tot és mentida. Només volen esborrar l’1 d’Octubre, tant uns com altres, tant els espanyols com els partits catalans (mireu el videu a partir del minut 28:50 https://www.vilaweb.cat/noticies/video-directe-conferencia-puigdemont-brusselles-investidura-sanchez/
Recordeu que Espanya prefereix morir abans que reconéixer la nació Catalana. (Antes muerta que sencilla)

Carme Perello
Carme Perello
27.09.2023  ·  07:31

Ahir ja va ser la culminació del NO voler ser més ezpañol.
Veint una part cridant com si estiguessin a la plaça de toros, ja ho fan realment, però ahir, sabien on eren, i més l’Ayuso que no hi va anar amb la mantilla reglamentària de “Fiesta de Toros”, sinó que va anar a presenciar com sagnava lentament en Feijoo.
I per l’altra part del Congrés, va sortir d el macarrilla que porten dins, aquests dirigens del PSOE; perquè ahir, van baixar als inferns per un moment, i van deixar de ser El Gobierno de Ezpaña, que tan prediquen.
El sol fet de voler posar als peus d’un burro,i ningunejar a Feijoo, amb l’elecció d’un portaveu que ni tan sols forma parte del Govern, ja et diu de quin peu calcen.
I això que van fer ahir, és l’actitud en conjunt D’Ezpaña:
Despreci i Ningunejar, oblidant els seus càrrecs.
Ja no es pot dir més alt, ja està. Pensem amb nosaltres.

Albert Miret
Albert Miret
27.09.2023  ·  07:33

Ara que espanya ha tingut cinc anys per a embotir Catalunya d’espanyols i sud-americans espanyolistes profunds, ara ja se senten preparats per a deixar-nos fer un referèndum que, degudament alliçonats, guanyaran els espanyols negant que Catalunya es vulgui alliberar. Aquesta és la trampeta que ens estan parant des de fa temps ERC, i PSOE i a la que no hem de caure de cap de les maneres. El Referèndum nosaltres ja el vam celebrar i el vam guanyar àmpliament. No ens en fa falta cap altre ni l’hem d’acceptar fins que la situació de Catalunya torni a ser normal i no ocupada com van fer amb els saharauis. ERC, pareu de fer el burro!

Àngels Fortuny
Àngels Fortuny
27.09.2023  ·  08:11

Estic d’acord amb els Srs Cruz i Parera .
I sincerament : les proclames d’ ER donant per feta l’Amnistia just en aquest moment em semblen d’una manca d’oportunitat extraordinària perquè encara poden donar l’espenteta final per acabar de provocar una petita grip a quatre trànsfugues en el moment de la votació a Feijoo …

Carles Serra
Carles Serra
27.09.2023  ·  08:21

Apreciat Vicent, ahir em el debat en el Congreso espaÑol, els que el varem veure/escoltar, vàrem poder comprovar de nou la realitat d’aquesta espaÑa colonial , franquista i corrupte; com va dir en Josep Costa, aquesta és la realitat d’aquesta espaÑa i la seva societat, Feigoo, Abascal, Felipe i Guerra; com també la vergonya d’haver sentit en el debat un tètric i cínic Rufián amb representació d’aquesta secta botiflera d’ER.
Aquest elements que faig esment Feijóo, Abascal, Felipe i Guerra és la representació de la realitat de la societat espaÑola i dels seus valors.
Com també la tenim imposada en aquesta colònia catalana de procedència d’aquesta espaÑa i incluin en Rufián.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
27.09.2023  ·  08:44

L’aritmètica sense els VOTS independentistes hagués estat diferent.
Cal reconèixer-ho.

Anna Maria Mussons
Anna Maria Mussons
27.09.2023  ·  08:48

Totalment d’acord amb el Sr. Miret. Anem amb compte amb el parany que ens estan parant i que fa temps que es va cuinant. Cada cop en son més els de fora, ens cal fer molta pedagogia per fer-los entendre on viuen i què s’hi juguen.

Joan Josep Galí
Joan Josep Galí
27.09.2023  ·  08:51

Em temo que el PP es capaç de regalar 5 vots al PSOE quan s’investeixi Sánchez abans que permetre l’amnistia.
Tant de bó m’equivoqui.

M. Antònia Martí
M. Antònia Martí
27.09.2023  ·  09:00

Totalment d’acord amb el Carles Serra i l’Albert Miret.
Al llarg dels darrers anys (5 segons Miret) la fesomia de Catalunya ha canviat. Ho deixo aquí.
Entropia.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
27.09.2023  ·  09:02

Al meu parer (i potser insisteixo massa amb això) crec, Vicent, que parles molt d’espanya i del seus cabdills però molt poc dels actors catalans que tenen tan protagonisme o més (majoritàriament en sentit molt negatiu) que els enemics del país ocupant.

M’agradaria que hi hagués un article d’opinió de VW (per obrir corresponent debat, aquest és el gran valor de VW) en relació a l’estratègia kamikaze d’ERC per torpedinar la iniciativa de l’amnistia. Aquests col·laboracionistes i traïdors habituals estan fent-li la feina a PP + VOX sabotejant la presumpta negociació PSOE / JUNTS amb declaracions a on reconeixent ja assolida una posició comú per l’amnistia (que evidentment JUNTS i PSOE neguen).

No soc fan de les condicions que està posant el MHP Puigdemont per investir al president-titella de torn a espanya (l’enemic i l’infatigable i miserable agressor), doncs negociar amb qui t’odia i et vol aniquilat no sol ser una bona estratègia a mitjà i llarg termini, sempre és millor mantenir la confrontació i la iniciativa amb una estratègia i un pla amb mínimes dependències d’enemics i/o falsos amics. Tot i així, sigui el que sigui que aconsegueixi Puigdemont / JUNTS a curt termini (assumint que desprès no es rendeixen) sempre serà millor que les permanents i assegurades pixades a la cara que dia rere dia ens regala ERC.

Quan trigarem en re-organitzar el Procés i, a banda d’altres moltes urgències, en fer fora de la Generalitat a ERC i esborrar dels llocs de lideratge per sempre més a tots els traïdors que històricament li han fet la feina a l’espanya genocida de tot allò que formi part del ser Català?

PD: Deixem fer a JUNTS a veure si sap metamorfosar-se de fake-indepe a “pal de paller” de l’Independentisme, re-organitzem-nos, re-fem urgentment el Procés (comencem per omplir carrers el 1-O, actualitzem estratègia, pla i lideratges), bastim una Llista Cívica (o similar) si JUNTS segueix fent figa, fem fora de la Generalitat als actuals traïdors, prenguem el control del País (en la mesura que sigui possible) i aixequem la suspensió de la DUI !!!

Pep Agulló
Pep Agulló
27.09.2023  ·  09:06

QUAN HO TENS PERDUT…

T’has de guanyar la tropa fent veure que el que perds és per patriotisme i així s’amaga la impotència d’un projecte fallit…

Anant un xic més enllà de les ensenyances d’Aristòtil, podríem complementar-lo amb l’exercici de prolepsis que fa Feijóo, agafant l’objecte del seu fracàs, que no és cap altre que els objectius de l’independentisme, i posant-lo al davant dels tribuns, que amb una teatralitat calculada, pretén vendre’ls el seu fracàs com un triomf de la seva espanyolitat.

S’ha de tenir molt poca perspicàcia o ser un promès de la derrota, per no veure-hi al darrere del discurs, el fracàs de poder construir cap futur per aquest règim neofranquista, sigui el govern que sigui…

Avui la guerra entre Espanya i Catalunya es manifesta en la persistència dels ciutadans de l’1-O, una consciència que s’ha materialitzat poc en la mobilització, però implacable en la configuració de la política d’aquest Estat en descomposició…

Pere Compañó
Pere Compañó
27.09.2023  ·  09:11

Totalment d’acord amb en Jaume Bonet.
Cap acord ni negociació amb l’estat espanyol, sigui qui sigui qui el governi. Només estan allargant la seva agonia i intentant que els nostres representants polítics acceptin els ‘mirallets i collarets de vidre’, que per interessos personals i partidistes ho faran.
Quo no sigui valent o fidel a l’1 d’octubre, que s’aparti, I sinó l’hem de fet fora… es digui Puigdemont, Junqueras o Aragonès.

Victor Serra
Victor Serra
27.09.2023  ·  09:13

Depenen de l’independentisme per una casualitat aritmètica. No perquè l’independentisme sigui fort . La nostra capacitat de condicionar-los té peus de fang. De moment sembla que Puigdemont ho està aprofitant prou bé . ERC fa gestos ridículs intentant guanyar protagonisme, quan varen perdre totes les oportunitas de fer alguna cosa de bo la passada legislatura per incompetents. Els dos partits segueixen barallats . I jo no sé vosaltres, però a mí m’encabrita molt que Feijoo pugui dir que va treure més vots que Junts a Catalunya, i sigui l’única veritat que ha dit en tot el dia. El resultat va ser Independentisme 27% dels Vots, Unionisme 73% dels vots . No sobrevalorem la nostra força. Estem molt malament, i seguim sense rectificar el rumb. Per no parlar ja de les Illes i el país Valencià.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
27.09.2023  ·  09:18

Sí Vicent, jo també crec que diumenge és un dia important. Omplim Urquinaona (11 h) i Catalunya(18 h).

PAU BOLDU
PAU BOLDU
27.09.2023  ·  10:18

Els catalans en caiguda lliure, gràcies a la importació de tots els estrangers que arriven a españa, gràcies al parraco Junqueras, que vol exterminar el problema catalan, fent que els catalans siguem una minoria absoluta. I ho està fent molt be el GOVERN GENOCIDA DEL ARAGONES, felicidades Junqueras.es

Lluís Cabot Ardil
Lluís Cabot Ardil
27.09.2023  ·  10:31

Sr. Partal, hi ha un moment en què el teu subconscient t’ha delatat i és quan dius això: “”Però no és gens clar que poguera tenir a la vegada el vot de Junts i el de Vox “”, la qual cosa es pot interpretar que ERC podria donar el seu vot juntament amb el de VOX; però, la realitat en aquests quatre anys passats, el NO de JxCat ha estat company del NO de VOX, encara que per diferents motius; però un NO és un NO, per més que ho vulguem complicar i justificar; que segur que hi haurà grans matisacions; of course.
Crec que el més prudent seria esperar a veure com acabar la negociació (segons el Sr. Puigdemont, la millor des del 1714; gairebé res) de la investidura i veure quins són els acords pactats i que es fan públics i intentar endevinar si hi ha algun o alguns ocults.
Tu saps molt millor que jo; que en política de vegades és més rellevant allò que no es diu que allò que es diu; per cert, tant ERC com JxCat, crec que estan parlant massa per la necessitat d’aconseguir l’hegemonia al territori.
Com que res no és impossible i tot pot ser probable; el nacionalisme català, hauria de portar un ciri a la Moreneta, perquè el PSOE i el PP, no se’ls acudeixi, per allò de la Sagrada Unitat d’Espanya i de formar una coalició només per Governar alguna Legislatura.
La necessitat (o sigui els vots) fan molt estranys i divergents companys de viatge.
Per tant, com menys brindis al sol; millor.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
27.09.2023  ·  10:32

Sr. Barbosa, els CDR i d’altres organitzacions que defensen els represaliats no-vips, organitzen una jornada contra la repressió que començarà a les 7 h del matí i finalitzarà amb una manifestació a les 18 h des de la presó Model fins a la caserna de la Guardia Civil a la Travessera de Gràcia.

La jornada de protesta també comptarà amb la participació d’Albano Dante Fachin, Josep Costa i Txell Partal. La tertúlia proscrita.

Aquesta convocatòria es va fer ben abans que les altres dues convocatòries, però és clar que quan l’amo parla el mosso calla… fins que el mosso fa fora l’amo.

https://www.vilaweb.cat/noticies/cdr-entitats-independentistes-marxes-barcelona-manifestacio-primer-octubre/

Berta Carulla
Berta Carulla
27.09.2023  ·  10:40

La resposta que jo tinc per al Sr. Barbeta (quan avui al Nacional es demana:

“ A la política de vegades hi ha coincidències tan insòlites que obliguen a malpensar fins i tot quan no se’n tenen ganes. Hi ha tres partits que proclamen que l’amnistia ja està pactada: ho diu el PP, ho diu Vox… i ho diu Esquerra Republicana! PP i Vox denuncien el pacte de l’amnistia perquè no la volen, però, sobretot, perquè pensen que centrant el debat en l’amnistia fan més difícil l’acord d’una majoria parlamentària favorable a la investidura del candidat socialista Pedro Sánchez. I quin és l’argument que aprofiten més PP i Vox? La consigna d’ERC d’afirmar que l’amnistia és quelcom que ja està decidit i pactat. I quan li ha anat millor a PP i Vox que Esquerra Republicana digui que l’amnistia està decidida i pactada? Òbviament, en vigílies o el mateix dia del debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo, que, per descomptat, no ha desaprofitat l’avinentesa.

Pel que fa a ERC, és obvi que considerar superada la qüestió de l’amnistia, quan són pactes que no es tanquen fins al darrer instant, ha estat una premeditada consigna ordenada i iniciada per Oriol Junqueras, continuada fil per randa per la portaveu Raquel Sans i reiterada pel president de la Generalitat amb la solemnitat del debat de política general. La qüestió és per què ERC practica aquesta estratègia? Com sol dir la policia davant d’un crim, cal investigar a qui en treu profit. Quin és el profit que treu ERC en afirmar que l’amnistia està “descomptada”?

és que Junqueras, com sempre, està fent el llit al president Puigdemont.
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/partits-donen-fet-amnistia-pp-vox-esquerra-republicana-jordi-barbeta_1100121_102.html

Joan Royo
Joan Royo
27.09.2023  ·  10:47

El PP i el PSOE necessiten l’independentisme per governar. L’independentisme? El PSOE necessita ERC? Els últims anys demostren que els vots d’ERC els donen per descomptats. ERC és una comuna més dels Comuns, la crossa perquè el PSOE governe. Qui realment planta cara al PSOE és Junts i Puigdemont.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
27.09.2023  ·  11:29

La trampa del pp per interés de vots. Ara el president Puigdemont te la paella pel manec i ho fa molt bé ja que no puc dir-ho de erc. Seguim endavant

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
27.09.2023  ·  11:34

Com diu Ricard, “i això que estem dividits i barallats…” i, amb l’abstenció, hem deixat el camp lliure i expedit al colonialisme (73 %) al Principat. A Ses Illes i al País Valencià no teniem què votar, rere la deriva de Més i Compromís. Potser d’actes com el dels tres presidents, Albinyana, Soler i Torra, de trobada de tota la nació, puga sorgir-ne una de pròxima.

Jaume Vall
Jaume Vall
27.09.2023  ·  11:44

Amb Victoe Torguet.
A veure com es desenvolupa el torcebraç de MHP Puigdemont amb les mesetaris.
Ara bé haurem de començar /continuar amb parlar, i destinar energia en organitzar la nostra nació.
Hi ha moltes, massa coses a millorar. Per la meva part provaré de comentar menys les desgràcies espanyoles (que els bombin, tenen el que es mereixen) i fixar me més en les actuals mancances de la nostra societat.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
27.09.2023  ·  13:13

Les eleccions democràtiques ja les vam tenir i guanyar. ATENCIÓ: Malgrat la Realitat-Trampa-Afegida “dels Troians” (com alguns opinants diuen i reafirme) que eren, són i serán. “Con Espanya topamos, Sancho”… “I continuaremos topando”
O no, president Sánchez?

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
27.09.2023  ·  13:27

Pareu de demanar a en Partal que parli de la situació interna a Catalunya. I especialment que parli de ER i/o de la invasió de sudamericans que no saben on han vingut a parar.
El Sr. Partal no vol (o no pot) parlar de ER (que és qui ha trait i provocat la situació en la que ens trobem).
I suposant que en parli, sempre sortirà el contrapunt de Junts per dir-nos que son iguals (o quasi). Aprofitarà per parlar-ne quan Junts s’equivoqui en qualsevulla cosa encara que no sigui important i la compararà amb una de les tantes traicions d’ER, sempre per dir-nos que “tanto monta monta tanto”.
Vist que ni la premsa afí és capaç de parlar clar i català, us prego, us imploro que, quan siguem independents, no perdem la memòria.
Si us plau, no perdem la memòria.

El meu pitjor malson és el de trobar-me un parlament català independent ple de mòmies traidores invocant el perdò de la reconciliació.

Carles Benito
Carles Benito
27.09.2023  ·  16:45

És cert que el poder dels 7 vots (7, no pas 14) és circumstancial…

Però a l’imperi la cogovernança de pp i psoe pens que és impossible…

Aleshores sánchez ha sabut llegir molt bé que la seva, major o menor, dependència de partits autonòmics ha vengut per quedar…

I pens que no sols ha vengut per quedar sinó que els resultats positius que obtenguin en la seva negociació amb l’imperi tendrà un efecte “crida” i floriran arreu de les autonomies…

La pretensió de “cafè per a tots” serà inevitable…

I l’administració de les cessions polítiques per part del murri de sánchez serà en comptagotes…

Per tot això és tan important d’esgarrapar-li amb la major intel·ligència, aquest primer cop en què es troba en aquesta situació, tot allò que ens serà imprescindible per tal d’assolir la nostra independència…

I, efectivament, haver-la declarat el 2017 són 1000 CV de força per a poder fer-la efectiva…

La nostra victòria, tard o d’hora, és un fet i les mòmies del 78 ho saben…

Sols els resta intentar de retardar-ho tant com puguin i el temps que passi depèn, única i exclusivament, de nosaltres…

ÀNIMS!

JORDI SEDÓ
JORDI SEDÓ
27.09.2023  ·  21:26

Certament, per totes aquestes circumstàncies polítiques actuals l’ambient està animat i caldejat. Però amb això no se si n’hi haura prou per a tornar a fer bullir l’olla. Com a ciutadà de a peu i activista de carrer, no puc dir que hi hagi la llenya i l’encenall a punt pel foc. El moviment de les cúpules serà necessari, però les bases també hem d’estar a punt i aquí crec que no s’està fent la feina. I arriscar-nos a fer un nyap com al 2017, podria ser l’enterrament del projecte. Ho hem de fer més bé, per dalt i per baix tots ben preparats i a una.

Josep Puigdollers
Josep Puigdollers
28.09.2023  ·  00:40

El drama es que els qui com a moviment independentista ens representen, son uns farsants, uns venuts. De veritat que encara hi ha gent que espera que compleixin amb el programa polític independentista que ens venen cada cop que hi ha eleccions?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any