La crueltat del PSOE amb Batet és també un avís per al PSC

No crec que sigui tan dolent baixar del pedestal. Més aviat bo, sobretot per aquelles persones que pugen molt ràpid i el nas s’els estira amunt.
Qualsevol avtivitat respectable i respectuosa honora qui la fa. Per què els polítics no poden baixar de categoria? És ofensiu, per ells?

No em sap greu. Quan treballes per a un amo estranger anant contra els teus, has de saber que els únics interessos són els de l’amo. Tu mai seràs d’allà, per molta feina, neta o bruta, que li hagués fet a l’amo. Encara pot donar gràcies que la deixen seguir de diputada.

ENS HA FET PERDRE UNA OPORTUNITAT
El fet de ser la néta del general Batet afusellat per Franco, i dir-se Meritxell Batet, un nom ben català, ens va despistar en els primers mesos quan Narcís Serra primer, i José Montilla després, es van fixar en ella i, a les eleccions de 2004, els va interessar posar algú independent a les llistes del PSC-PSOE del Congrés. Així va ser elegida diputada per Barcelona, però de seguida ens vam adonar que Montilla i Batet jugaven a l’equip contrari dels interessos de Catalunya.
Aquesta professora de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, enemiga militant de l’ús del català a la justicia i al Congrés, exministra casada amb Juan Carlos Campo, magistrat del Tribunal Constitucional que també ha sigut ministre en els darrers anys, és el tipus de política que malgrat ocupar posicions importantíssimes, no és el que semblava i ens ha fet perdre una oportunitat.
PS. Em resulta molt difícil d’entendre:
1. Perquè Meritxell Batet ha estat més beligerant que ningú contra el català?
2. Perquè ara fa nosa a Madrid?

Ja fa dies que vaig actualitzar la seva pàgina a la Viquipèdia + Wikipedia per què quedi clar, per la història, el seu paper al Congreso en la repressió a la seva llengua

Només dues mostres de com ha actuat Batet:
1. Ens ha enganyat, el Reglamento no impedeix que es parli català, és reformable, com s’ha vist ara.
2. És antidemocràtica, i ho dic pel seu comportament amb el diputat de Podemos que van foragitar conscientment i injusta (com s’ha vist) del Congreso.
Amb això ja dóna una idea clara de qui és i com actua.

Tots aquest catalans que s,han apuntat a llepar el PSOE (o sigui els del PSC actual) no em fan cap mena de pena. S,ho han guanyat ben be a pols !!!!!

L’ambició i narcisisme de Sánchez no tenen límits. Són debilitats que cal aprofitar.

A mi em sembla que els diputats estan a disposició del partit i com tal, si no convenen, el mateix partit els fa fora o se’ls aparta.
Particularment, a mi no em sap greu que deixi la Política, crec que ha estat una persona, altanera, rígida i distant amb Catalunya, a on ella va néixer, gens propera ni als ciutadans ni als diputats, gens dialogant…
El càrrec que ha exercicit podia haver-lo utilizar d’una altra manera, amb una projecció més afable i escoltar més el que passa al seu voltant…

No es res personal, nomes son negocis. Es el que te ser un “soldato” de uns gangsters.

No cal que ploreu per a ella, aviat la veureu en algun càrrec important en qualsevol empresa pública o privada. No és cert que aquells que han deixat de ser útils se’ls deixi a l’estacada, hi ha cementiris d’elefants veritablement daurats i sembla que sempre hi ha lloc per un de nou. Respectar les tradicions dóna seguretat pels que ara són a l’aparador.

Sr. director, per fer un contrapunt al seu editorial només recordar que a les institucions colonials catalanes les coloraines polítiques estan còmodes controlant els negocis, tal com recordava ahir el president Carles Puigdemont, a costa de tots. I, d’aquí, la importància rupturista del seu missatge.

Per tant, arribarà un punt, que és el que està succeint ara, que a les classes dirigents espanyoles i catalanes no els hi caldrà dependre de la metròpoli per dirimir qui controla la colònia sinó qui atén la demanda dels ciutadans catalans que reclamen sanitat, habitatge, educació, treball i cultura adequats.

Per això, em sembla que estem vivint, suposo que és el posa en relleu aquest editorial, que en els nous temps, a les coloraines polítiques espanyoles de la nació sencera, no els hi cal la metròpoli. Perquè, per exemple, ja comparteixen el poder a l’AMB, la DIBA i altres. Però, reformulades.

Amb una altra intenció de rendiment de comptes que posi a les gents i les seves necessitats al davant com fan a la resta del continent, mitjançant polítiques concretes per tal d’alliberar-nos de la llista de greuges i de les comparacions colonials i esdevenir individus normals del GOI català convivencial europeu.

Era una trepa molt freda i sense exterioritzar cap sentiment… o sigui amb una cara molt dura.
Treballava per l’amo madrileny i sent també catalana, ara sap què mai serà prou espanyola.
Temps al temps… ja la colocaran en alguna empresa de l’Ibex 35

No em sap gens de greu, te el que es mereix, el que renega dels seus orígens per la seva identitat, el PSOE es espanyol i Roma no pagava als traïdors i Sánchez a els catalans tampoc,
i deixem el tems per testimoni, però ni a algun que ja es pot posar a la cua.

Bé, Biel Mir, però Vicent està explicant una cosa més fonda que s’explica a “El Príncep” de Maquiavel.

L’estat español, com a tapadora d’una màfia molt ben organitzada, aplica aquesta mesura d’infondre por entre els seus lleials.

Fem un repàs històric tal i com raja de la memòria:

Francesc de P. Burguera i Escrivà. Del partit Liberal del P.V. inserit a la coalició UCD, qui en fer virar l’Estatut de Benicàssim vers l’art. 143 des del 151 dimití, i com era propietari d’uns terrenys junt a Joan-Ramon Peris (Enginyer agrícola i fundador de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià) li van canviar les qualificacions d’ús iels van arruïnar) Sort, que en Peris és el marit d’una oncòloga de fama mundial Anna Lluch).
Però Paco Burguera acabà de secretari de CiU al Congreso. Sí, hi ha valencians de dreta i liberals plenament nacionals. I quan jo dic “nacionals” no són regionalistes precisament. La fugida sempre és la de la cabra o el cabirol: canviar de penya o exiliar-te fora de l’abast de llurs urpes.

Allò q vaig relatar editorials anteriors d’en Martí Domínguez i Barberà, director de Las Provincias, Franco el va destituir a l’endemà mateix d’enfrontar-se-li, tot i que féu la guerra d’españa a la seua vora.

Tothom hem vist com es van polir Rita Barberà i Nolla. No només degradar-la i isolar-la, sinó que sóc convençut de que li van pagar el bitllet del darrer viatge, doncs a l’endemà anava bossar i estirar de la flassada i descobrir les magarrufes de tot el PoPularismespañol. Igual q Michael Corleone se’n desfà del seu germà Fredo en la pel·lícula de Francis Ford Coppola.

Igual que el campetxano es poleix els generals Milans del Bosch i al gallec Armada.

Igual que Alfonso Guerra passa per l’adressador els ministres valencians Antoni Asunción i Vicent Albero. Els quals dimiteixen abans de que actue aquell macari de carreró fosc.

Curiosament com cauen els Consellers Cullell Roma i Sellarès que entrevistaven ací, a VW. Tant d’anar amb españols als nostres també se’ls encomanen els virus malignes. Amb Macià Alavedra no hi van poder.

Vejam el saltinbanqui de Toni Cantó, la de vegades que l’han foragitat. Tantes com partits ha esfondrat.

Tothom vam veure com Paco Camps s’enfronta al PP amenaçant de refundar una mena de Unió Valenciana i s’acarnissen amb ell, l’anul·len i fan córrer la brama de que ha perdut el senderi.

Igual que li fan a Pasqual Maragall. I el Conseller Joan Carretero i Grau en demostrar que Rodríguez Zapatero menteix més que alena.

I Vicent, sí, Màdrix ho fa, però a les colònies, com encara som part de l’arquitectura d’aquesta màfia, la manera de funcionar és reproduir els mecanismes de la metròpoli colonial.

Desconec si és condició humana i si nosaltres en un Estat propi farem igual que el rei Ramir qui tallà totes les roses del roser que sobreeixien de la què ell considerava que era la seua pròpia alçària. És allò que na Carme Junyent ens ensenyà en destriar entre individus o coses “marcats” i “no marcats”

Josep Blesa (València)

El PSOE s’està posant, a corre cuita, la pell d’ovella. Crec que ja fa tard, ja fa temps que li hem pres la mida.

De totes maneres, la mona, vestida de seda, queda molt més mona.

DONC SI, EN POLÍTICA NO ES POT BAIXAR DE CATEGORIA I SEGUIR COM SI NO PASSÉS RES

Els que es dediquen a la política de manera professional estàn en les mateixes condicions que els que treballen en una macroempresa mutinacional privada.

Quan a un directiu de les esferes superiors de aquestes empreses el baixen de categoria, gairebé sempre dimiteig i es busca la vida a un altre lloc i pot estar content si no cau en una depresió aguda que pot tenir molt males conseqüencies.

Recordo una famosa poesia, (castellana por supuesto) titulada “Epístola moral a fabio” que deia m,es o menys aixo. Cito de memoria perdoneu si no és gaire exacte.

Fabio las esperanzas cortesanas,
Prisiones son dó el ambicioso muere,
Y al mas astuto nacen canas.

El que no las limare o las rompiere,
I segueix……………

I tot això ha passat gràcies als qui vam votar al partit del president Puigdemont.
Mira per on és tan important votar pels de casa.

Cap pena.
La política sol ser molt bruta i si entre polítics “se ajustan cuentas”… doncs, allà ells.
Molt més just seria que fóssim els ciutadans perjudicats pels seus tripijocs qui poguéssim fer justícia. Cosa que és gairebé impossible.

I que Batet passi a la història com a l’última presidenta del Congreso repressora dels drets lingüístics de catalans, bascos i gallecs és, simplement, la realitat.
Si no és que la Francina ha de tornar enrere.
Que, a Espanya, tot podria molt ben ser.
Ella… o el pròxim presidente del PP!

La sra. Batet no ha de ser recordada només pel tema de les llengües, es la que va tolerar i recolzar la interferència de la judicatura en el funcionament del Congrés.

Segueix el guinyol del poders fàctic sobre els titelles polítics.
Un exemple més.
Ni pena ni gloria.
Només axó: titelles del guinyol quotidià.
Res de nou sota la capa de (Sol) la catifa.
Salut!

La humilitat es una virtut, gens abundant en política, pero ho es, de virtut. Si s’ho havia cregut, doncs tornar a la realitat es sempre bo. I de fet, no trobarem a faltar el seu somriure.

Sé que sóc un ingenu, però malgrat saber-ho no m’acostumo ni sóc capaç d’entendre aquesta feblesa mental de tantíssims polítics, com per exemple, la de Meritxell Batet.

Realment ella és tant curta com per no entendre que seria arraconada pel partit si això el partit ho considerava necessari? Potser els aires de grandesa li han afectat el cervell? La seva moral i ètica personal és tant fluixa que a canvi de ser la tercera autoritat de l’estat no tenia remordiments d’actuar com una falangista?

I per mi la pregunta més rellevant:

Que no s’adonava que el PSOE la col·locava allà per a que l’estat pugui donar una falsa imatge a l’exterior de que no es reprimeixen les minories nacionals? O es que la seva ambició personal és tant gran i deshonesta que ja li estava bé?

Tant si és per ser una persona dèbil i curteta, com si és per ser una persona d’ètica inexistent corcada per la ambició del poder, ella ha estat i és una política nefasta.

Qui és la Meritxell Batet?

Sr. Partal, per què amagueu la mobilització de la diada?

ROMA NO PAGA TRAÏDORS

Congrés espanyol? Sort que torna avui la tertúlia proscrita per deixar de parlar de política estrangera.

Ciao Meritxell, non ci mancerai

Potser és prematur dir que ha anat a la deixalleria abans de saber amb què li compensaran els serveis prestats. Ho sabrem abans de 6 mesos i llavors haureu d’explicar que això no era tal càstig.

No la trobarem a faltar.

Català és aquell que se’n sent. Aquesta dona només ho és a tall administratiu. Caldria més puritat en el llenguatge.

Llum, gas, aigua…?

cada vegada que la veia al pedestal del congrés amb aquesta prepotència en feia al·lèrgia

Apreciat Vicent, em dóna la sensació en la teva editorial que dius amb pena que els seus companys de partit PSO€ l’han tractada en aquesta Batet com un drap brut? Vicent, aquesta Batet és un drap brut, ple d’hipocresia i cinisme.
Però com ja fa esment algun subcriptor, aquesta espaÑa sol agraïr els seus col.labiracionistes amb les portes giratòries del ÍBEX 35.
Si féssim una relació de elements de catalanets que estàn col.locats a les portes giratòries, estaments com la Diputació, corporació metropolitana i així un llarg etc.ens faríem creus.

Es que no val la pena fer cap comentari.

A Carme Chacón si fa no fa li va passar el mateix després que al 2015 obtingués el pitjor resultat del PSC a Catalunya. El PSOE com qualsevol partit espanyol posa i disposa.

Ara toca Iceta
… i ho ballaré!!!

No sé si és prepotent o no, aquesta senyora, arrogant o no. No sé si li va bé descansar del càrrec o s’hagués volgut quedar, contradient i contrafent el que ha dit i fet fins ara. El que sí sé és que li seguirem pagant la paga i que, a més, de càrrecs hi ha molts i n’ocuparà un o uns quants.

Ja la recolocaran, ja… Li ho deuen pels serveis prestats.

Tinc entès que Batet té una relació amb un membre del tribunal constitucional espanyol i que aquest s’havia d’abstenir a vegades, de manera que podia perillar la majoria “progressista”. Per això era lògic que Batet plegués de presidir el Congrés. Espero que en algun moment tinguem més informació per saber si ha sigut realment una purga i quina és la porta giratòria que s’ha activat.

quina pena hem fa pobrissona , ja he dit altres vegades la similitud amb els kapos presoners que feien d’esbirros al servei dels nazis , aci en teniu la prova mes fefaent , i penseu que encara en queden molts dons d’esquenadrets i n’anem sobrats.

Per què seguir parlant d’una dona que va perdre els seus orígens i la seva identitat?
Ja ha arrambat amb tots els diners possibles, doncs ara que Déu l’empari, perquè del seu poble ningú ho vol fer. Ella, com el Borrell, no podran tornar al seu poble, perquè no els volen ni veure. Són gent maleïda que no en tenen de poble.

Com sempre, Roma no paga a traïdors.

Un bon amic anglès em va parlar d’un missatge pels elegits per un càrrec representatiu: “Quan sigui a dalt, recorda’t dels que son a baix, perquè quan caiguis te’ls trobaràs a tots,,,,,”

La política és així, un dia ets important i necessari però l’endemà ets una molèstia perquè ha canviat un engranatge, la correlació de forces, la maquinària del rellotge del partit no va rodona i, per no retardar l’hora, cal apartar aquesta peça. Pareu atenció perquè això passa arreu. Ja li està passant a Rufián i “quando las barbas del vecino …” ai si si Junqueras.

No sé pas si ho publicareu, però ho deixo anar.
El que els passi als gossos rabiosos catalans a Madrid, me la porta fluixa.
I encara diré més, m´agrada veure com els engeguen a prendre pel cul, després de fer-los servir.
No n´aprenen tot i que els ho fan des de sempre.
De vegades però, els espera alguna porta giratòria.
La traició, té aquestes coses, Madrid, no paga traidors. No s´en refien dels gossos rabiosos catalans.

El que no es va atrevir a fer Marchena en la seva sentència contra els nostres diputats electes, ho va fer ella en resposta de la seva trucada. Bon vent i barca nova i que s’endugui tanta pau com descans deixa.

Aquesta sra mai ha defensat la seva cultura identitat etc
Sempre al costat del estat repressor. Sincerament no tinc cap disgust

Com diu na Dolors Puig:
“…I tot això ha passat gràcies als qui vam votar al partit del president Puigdemont.
Mira per on és tan important votar pels de casa.”

Doncs que se’n vagi i que s’endugui la mala llet i que se li faci agra per tota la vida. Però no, ja li trobaran qualsevol despatx a l’ibex.

Doncs sembla que pot escollir nova feina.
https://twitter.com/ErnestoEkaizer/status/1699730528394449042/photo/1

Aquesta dimissió que ha seguit al tracte despietat soferta per Batet per part del seu propi partit fa que avui sigui un gran dia.
A veure si s’empassa l’orgull

No cal esbrinar massa, per veure que un català a Madrid, és un ciutadà de segona categoría. Aquest botiflers que treballen per l’ amo,deuen haver un gran auto-odi o massoquisme.

A l’editorial d’avui, en Partal fa una anàlisi sobre la supeditació absoluta de les perifèries als interessos de Madrid, fins i tot quan es tracta del seu mateix partit, posant i traient peces segons els interessi a cada moment. En cap cas expressa cap pena per la Batet, i no entenc que hi hagi tants comentaris en aquest sentit.

La política es cruel.

La Batet una persona importantissima i llençada com un drap brut…?

Ho diu de debò sr. Partal?

Quina credibilitat ha de tenir pel nacional socialisme espanyol, amb el patriotes que són, una persona capaç de traïr a la seva pròpia gent com la Batet.
Provablement a ells també els fa fastic quan ja no els fa cap falta.

Sr. Partal, no sap vostè que els autèntics súper nacionalistes són els espanyols?

Sembla

Si fa o no fa, el paper de Meritxell Batet ha estat el de qualsevol diputat de qualsevol partit de la cambra, obeir la veu de l’amo, seguir la disciplina que marquen els interessos del partit que és a qui deuen la cadira i la paga…no cal estranyar-se per com ha acabat.

Un avís pel PSC?
Un avís pel Puigdemont!!!

Sí tracten així a una d’ells mateixos…

Bon vent i barca nova.

Batet. La seva insubstancialitat va quedar al descobert quan es va arronsar enfront de les velades amenaces de Marchena per a que no defensi i no protegeixi els drets dels diputats i els seus electors en el cas Jonqueres, …després van vindre altres víctimes diputats-electors.

No n´hi ha per tant. No us esvereu.
Una botiflera al servei de Ñ és normal que acabi així quan ja no els serveix.
Ella s´ho ha merescut plenament pel seu despreci envers tot el que sonava a català a la cambra i als diputats dels PP.CC. que havien demanat parlar en català.
D´on no n´hi ha, no en raja!
Ara que vagi a llepar més culs dels castellans a veure si li donen un altre càrrec.
Fàstic d´haver viscut tot el que hem vist aquests anys.

Sí, els del PSC ja poden anr posant les barbes en remull

Roma no paga als traïdors.

Vicens, té equívoques, el canvi no es per els vots ( d’ERC) que ja els tenia fins ara. És per els vots de JUNTS

Batet va perdre la seva integritat personal i política, cedint a la submissió al partit i al poder fatxenda jurídic i monàrquic.
Ja va ser pagada amb diners públics per la seva feina esbiaxada dels seus deures i obligacions. Ara li manen no molestar.

Diu Jaume Riu “El fet de ser la néta del general Batet afusellat per Franco, i dir-se Meritxell Batet, un nom ben català”…. Cal saber atenir-se al que es diu i a saber manifestar el que es cert. Com a besnét del General Domingo Batet puc assegurar que Merixell Batet NO ´
es néta d’ un General que va restar fidel a la República i no es va sublevar al costat del golpista Franco.