Pedro Sánchez negocia espiant els contrincants amb Pegasus?

  • Sabem que el govern espanyol va adquirir Pegasus. Sabem que el tenen i que l’han fet servir, sobretot, contra els polítics independentistes. I sabem que no han anunciat mai ni tan sols la voluntat de deixar-lo d’usar. Per tant, les negociacions sobre la investidura són sota sospita

VilaWeb

El temps comença a pressionar i tant els socialistes com els populars sembla que s’han posat les piles aquestes darreres hores per començar a negociar, si més no, la presidència del congrés espanyol. A diferència de la investidura del president del govern espanyol, que té un marge de temps important, la presidència del congrés té el calendari tancat: serà el 17, és a dir, d’ací a una setmana encara no. I és tant sí com no. Aquell dia al vespre hi haurà un nou president, siga del PSOE, del PP o –seria una gran sorpresa, però no ho descartaria– d’un tercer partit.

Però sobre el procés negociador hi ha una ombra de dubte important, que és la que té a veure amb l’espionatge polític. La pregunta concreta –i directa– és si Pedro Sánchez fa servir la informació privilegiada que li pot proporcionar el programari Pegasus. És a dir, si espia els adversaris polítics.

I ho dic perquè a diferència d’allò que ha passat en uns altres estats europeus, l’estat espanyol encara no ha aclarit en cap moment si continua fent servir el polèmic programari israelià o si n’ha descartat l’ús definitivament.

Sabem que el tenen i que l’han fet servir. Sabem que l’han fet servir, pel cap baix, contra polítics d’Esquerra Republicana –inclòs el president de la Generalitat–, de Junts, de la CUP i d’EH Bildu. L’estat espanyol ha reconegut haver-lo emprat en divuit casos, però les investigacions de Citizen Lab han demostrat que en són més de seixanta, entre els quals, quatre presidents de la Generalitat.

La pregunta és si encara el fan servir. I ho és perquè el govern progressista espanyol, el del PSOE i Podem, ha reaccionat a les demandes de més informació desplegant una opacitat enorme i sospitosa. Sobre allò que va passar aleshores, però també sobre això que passa ara. No ha dit mai que els serveis secrets espanyols hagen deixat de fer-lo servir.

En aquest sentit, fa poc Amnistia Internacional deia: “Fins que s’estableixi un marc regulador adequat i respectuós amb els drets humans, el govern [espanyol] ha de suspendre l’ús, venda i transferència d’aquests instruments de vigilància i impulsar i donar suport a la imposició d’una moratòria internacional sobre aquesta mena de tecnologia de vigilància. Tan sols així Espanya quedaria lliure de tota sospita.”

De moment, doncs, ho continua estant, sota sospita, i ho continua estant en un moment especialment delicat. Pedro Sánchez negocia espiant els adversaris?

 

PS. Ahir alguns subscriptors em demanàveu quan han reconegut, els tribunals europeus, que el Primer d’Octubre va ser un referèndum d’autodeterminació. La resposta és que en pràcticament totes les sentències que han emès. Així com les sentències espanyoles no fan servir mai aquesta paraula, les sentències europees en parlen obertament. Per exemple, en aquesta sentència o en aquesta altra.

Aquest editorial no és el d'avui i per això ja té tancada l'opció d'afegir un comentari.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any