Aquesta nova “era de les fronteres difuses”
El món d'ahir es va acabant i el d'avui ja no respon a les regles que crèiem comunes. Hem entrat en un món patrimonialista, de presidents-reis i insensible a la democràcia i a la voluntat dels pobles
Amb el pas dels anys ens hem anat acostumant a l'enorme diferència de qualitat intel·lectual, de visió moral i d'independència pràctica que hi ha entre el Tribunal General de la Unió Europea i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea
Hi ha una victòria clara dels partidaris d’anar a les urnes, però també es demostra que hi ha una minoria important que en desconfia completament: no és l’hora de desqualificacions entre els uns i els altres
El govern britànic diu que serà molt difícil d’impedir que les Òrcades canvien d’estat, com sembla que volen, i se’n vagen a Noruega, perquè això no seria un procés d’independència sinó tan sols una reconfiguració de les fronteres de dos estats. Curiós
Hi ha un procés complex de decepció, de tristesa, de ràbia i de còlera per les promeses incomplertes i per la inoperància de la classe política, que origina un rebuig total del sistema político-mediàtic en algunes capes de la població
La junta electoral pren els drets a Junts per donar-los tots al PDECat, de manera que contradiu allò que ha fet normalment abans i, sobretot, contradiu els favors constants que fa als partits espanyolistes
És més que probable, i podem anar pensant que serà així, que l'espai rupturista acabe anant dividit a les eleccions: els uns votant Junts o la CUP i els altres abstenint-se
La senyera no és assumible per la dreta, excepte potser al Principat. L'estelada no ho és enlloc. Ni la tricolor republicana espanyola. Però la bandera gai? Usar-la contra la dreta denota, més que res, el desconcert de l'esquerra
La pregunta que crec que tothom s’ha de fer és si el fet que el PP i Vox siguen pitjors és prou justificació per a votar-los –el PSOE o Sumar– i acceptar així que ens mantinguen lligats dins la gàbia durant vint anys més
En quaranta-vuit hores, per la rebel·lió dels Wagner, Putin ha perdut l'aurèola que, als ulls de molts ciutadans d'aquell país, el feia equiparable a Ivan el Terrible, a Pere el Gran o fins i tot a Stalin
Els nostres pobles, en vida nostra, han avançat molt i no és que ho tinguem fàcil per a guanyar, però el futur, estimat Martxelo, estimada María, és més a prop de ser nostre que no pas seu
La nació és un procés dinàmic que parteix d'elements que han estat ací durant segles, però que només pren cos quan s'articula i es defineix com un procés polític que vol el reconeixement internacional
Andrew Dowling ens explica mitjançant la llengua, però també mitjançant els condicionants de la geografia, el passat, “una rica història de rebel·lions populars” i l’emigració
No oblidem que la guerra contra el català no comença amb l’arribada de Vox, sinó que és una guerra permanent que als catalanoparlants no ha deixat de castigar-nos mai. No ens confonguem
Voldríeu més ordre? Que tot fos més ordenat i fàcil? Jo també. Però el país ha optat per la via caòtica. De manera que podem lamentar-nos cada dia o entendre la dinàmica que es genera
En la via caòtica a la independència tan sols compten els fets i els fets grossos. I dissabte en va passar un de molt definidor
Per tercera vegada, sense vergonya ni remordiments, les forces espanyoles s'han unit per impedir que la capital de Catalunya tinga un batlle independentista
En el moment de la jubilació, Martxelo Otamendi deixa al poble basc un diari lliure, que ha contribuït com el qui més a crear. Espere que ara ho gaudesca com a lector durant molts anys
La decisió d’ahir del Tribunal Suprem reafirma que per als espanyols és una prioritat que l’exili no isca victoriós perquè saben que aleshores és la nació catalana que ix victoriosa
Les diputacions, cada diputació, són l’autèntica cova d’Alí Babà del sistema partidista. Institucions molt poc escrutades per on corren els diners de manera desbocada
El pacte valencià certifica una de les característiques més preocupants de la nova onada ultra: la sorprenent facilitat amb què els partits d'extrema dreta arrosseguen cap al seu discurs i la seua pràctica la dreta tradicional
Com és possible que amb tres governs en dos anys el president s’atrevesca encara a parlar d’estabilitat i diga que vol exhaurir la legislatura?
L’operació de Yolanda Díaz vol reconfigurar l’esquerra espanyola dels despatxos de Madrid estant, sense passar per les urnes ni atendre els interessos dels ciutadans
L'informe que demostra la discriminació de Google contra el català ens recorda com és de difícil la normalitat lingüística en el món d'avui
La cascada d’absolucions a què assistim demostra la il·legalitat d’una tàctica sistemàtica del poder judicial i policíac, que simplement no pot restar impune
El racisme és la gran proposta, la proposta central, d'Aliança Catalana, cap on volen portar aquest país
El debat sobre Sílvia Orriols i Aliança Catalana crea confusió perquè barreja coses que en realitat van per vies separades
Al Principat les eleccions espanyoles del 23 de juliol tindran un afegitó especial, amb la mirada posada en els canvis del bloc independentista
Que per segona vegada els comuns no accepten els resultats i vulguen maniobrar a l'esquena dels votants diu molt de la mena de política, i de moral, que representen –ben allunyada d’allò que diuen que són
L'abstenció de diumenge no és una abstenció tradicional, de desinterès, sinó que és un gest molt poderós de les bases, una demostració enorme de consciència política
La retirada de l’escó a Laura Borràs, com abans el cas Pau Juvillà, és el certificat visible de la inutilitat de la cambra catalana per a representar-nos als ciutadans
La batalla de la representació no es guanya tan sols elaborant un discurs propi, calen també fets com els que van passar diumenge i com els que poden passar els trepidants mesos que tenim davant
Les eleccions espanyoles seran una gran oportunitat per a l'independentisme, a condició que no es prove de salvar Espanya, l'única cosa que interessa als comuns
La convocatòria de les eleccions espanyoles pot posar l’independentisme en condicions de decidir la governabilitat d’Espanya, i ara cal esperar que no s’equivoque, com el 2018
Era molt difícil fer això que ha fet aquesta nit la gent: deixar de sotmetre's al xantatge partidista
Today, Henry Kissinger turns one hundred years old, pursued by judges around the world and by the immorality of his actions while he was the most powerful man in the world.
Tres candidats arriben a les eleccions municipals amb la possibilitat de guanyar-les i això no ho havíem vist mai
Henry Kissinger avui fa cent anys, perseguit per jutges de tot el món i per la immoralitat dels seus actes mentre era l'home més poderós del món
Lamentablement, en aquesta campanya ha crescut el control per l’aparell dels partits de les declaracions dels candidats i de la informació en general
La citació judicial contra el programa de TV3 ‘Està passant’ no és una qüestió d’ofensa religiosa i prou: el factor nacional també hi té molt a veure
La lluita contra la pederàstia no pot ser l’excusa per a destruir la privadesa i la llibertat d’expressió i per sotmetre’ns a un estat autoritari